Hoy, solemnidad del Corpus, con intensas resonancias de adora-ción pública de la Eucaristía, es

también el día de la Caridad. Son dos términos que los cristianos no pode-mos separar de nuestro lenguaje y de nuestra vida diaria. Adoración y entre-ga caritativa están unidas porque así lo quiso el Señor. En demasiadas oca-siones no acertamos a explicar bien esta gran verdad, que fundamenta la vida cristiana. La Iglesia nos lo recuer-da a diario y nos propone esta gran solemnidad para que lo sepamos afir-mar de manera rotunda al mundo entero. No podemos vivir de disyun-tivas. Al mismo tiempo recordamos el nacimiento y la actividad de la caridad organizada en una institución llamada Caritas, tienen una finalidad similar para que nadie se pierda en disquisi-ciones vanas y acuda a lo esencial de la enseñanza de Jesucristo. Todos los cristianos somos parte integrante de Caritas. De cada uno depende su pervivencia y sus buenas prácticas. Hoy se nos pedirá colaboración económica y dedicación de nuestro tiempo al servicio de los más necesitados. Contemplando a Cristo en la Eucaristía tendremos en mente a nuestros hermanos. Daremos gracias por los bene-ficios que reporta a la sociedad la propia Caritas. No es casual que en estos momen-tos de fuertes carencias socioeconómicas sea tan bien valorada esta institución y obtenga en todas las encuestas niveles de reconocimiento tan elevados. Es la expre-sión de la bondad del pueblo cristiano que lo aprende escuchando las palabras del Maestro. La solemnidad del CORPUS CHRISTI es la fiesta y la manifestación pública de la vida cristiana. Se nos recuerda el sacrificio de la Cruz y la adoración de la Eucaristía con la entrega y la dedicación al más necesitado. No como demostración de una sana filantropía sino como exigencia del mismo seguimiento de Cristo. Él nos enseña a adorar a Dios en espíritu y en verdad, nos dice que llamemos a Dios, Padre, recuerda que ha venido a cumplir la ley de Dios hasta la última tilde, que amemos a Dios sobre todas las cosas… y también nos indica el camino para amar a nuestro prójimo, no como un consejo o como una brillante exhortación sino como un man-dato incuestionable y con unas consecuencias tajantes. Nos da a conocer su ense-ñanza en mil ejemplos y parábolas fáciles de entender; aplica esa misma actitud hacia todas las personas con las que mantiene una relación circunstancial o son seguidores permanentes. Hoy celebramos la adoración pública del Señor en la eucaristía. Con alegría y fiesta. Con adoración y música. Con procesiones y canto. Manifestamos al mundo entero la importancia de la vida y de la salvación de Cristo que nos ha dejado en la Eucaristía el memorial de su amor. Simultáneamente los responsables de Caritas diocesana hacen balance de sus actividades, dan cuentas en su Memoria anual e invitan de nuevo a todos al compromiso con quienes carecen de lo indispensable para vivir. También los responsables y los voluntarios de las Caritas parroquiales se suman a esta invitación demostrando con su trabajo diario a lo largo del año la importancia que le conceden al mandato evangélico. Alegraos, mostrad felicidad en vivir de la Eucaristía. Vivid con sencillez y austeridad para que todos los demás encuentren la felicidad, el sentido de vida y la gratuidad del servicio.

† Salvador, obispo de Menorca

CORPUS Y CARIDADpassant per la vida

dominicalEsglésia de Menorca

Número 1562 - Any XXXI - 10 juny 2012

fullCarolina Morlà és

una dona jove, provinent d’Ala-

ior i que resideix amb el seu home en Carlos a Ciutadella. Dona de gran disponibilitat, posa el seu esforç a disposició de les necessitats del moment.Estava llegint la reflexió 391 de Renau, corresponent al 18-10-2011, en ella feia una metàfora entre el pentagra-ma i la fe; ambdós avançament del que s’espera i desitja: una melodia i el que ell defineix com el concert defini-tiu després del traspàs. M’ha semblat molt polida aquesta metàfora i he pensat en tu, que en la teva infantesa no disposaves ni veies al teu entorn cap faristol, pentagrama ni instru-ment de música i, mentrestant et trobes permanentment a la recerca del concert harmoniós i bell. Com t’ho has fet per nedar contra-corrent? No és del tot així, de petita no vaig viure a casa la fe d’una manera constant i significa-tiva per la meva vida, vaig rebre els tres sagraments de la iniciació cristiana. Però la meva àvia materna sí que era creient i prac-ticant, i record que sempre que podia anava a missa amb ella, i em va calar a dins, m’agra-dava escoltar el capellà com predicava i resar les oracions. No sé si he nedat contra-corrent, com tu dius, en els temps que estem crec que i nedem tots contra corrent, però en el moment en què vaig decidir per jo mateixa, vaig triar l’opció de ser cristiana practicant. No em va ser massa difícil perquè, amb jo sempre hi havia el testimoni de la meva àvia, tu accentuï perquè avui el testimoni de molts avis i àvies pot ben ajudar al desper-tar de la fe de molts dels seus néts i nétes. Jo en som un testimoni.

Sempre he tingut una profunda admi-ració per les dones i mares, que a més de cuidar del seu espòs i dels seus fills, han envoltat la seva vida domèstica d’una espiritualitat i sentit de la trans-cendència que, al meus ulls, les engrandeix sobremanera. Carolina, aquesta identitat, no és sempre ben reconeguda a les llars ni fora d’elles. Vius la teva fe de forma lliure o et trobes condicionada per l’entorn?La visc de forma totalment lliure i la intent transmetre. La fe és una opció molt perso-nal i lliure, no se te pot obligar a tenir fe, ni te la poden suprimir. Qui té fe, la viu, la sent, la duu a dins. Tots sabem que la fe és un do de Déu, que ens pot arribar de moltes maneres. Tots ens sentim a vegades condici-onats, però el que m’importa és que respectin la nostra fe com nosaltres respectem als qui no creuen. El respec-te a la diversitat dóna grandesa, fins i tot, a la nostra opció personal.

Agustí Anglada

CAROLINA MORLÀ

l’entrevista a...

Pàgina 2 Full Dominical

Lectura del llibre de l’Èxo-de 24, 3-8En aquell temps Moisès anà a comunicar al poble tot el que el Senyor li havia dit i tot el que havia ordenat. El poble sencer, a una sola veu, respongué: “Farem tot allò que diu el Senyor”. Moisès escrigué totes les paraules del Senyor, i l’endemà, de bon matí, erigí un altar al peu de la muntanya i plantà dotze pedres, per les dotze tribus d’Israel. Després enco-manà als joves del poble d’Isra-el que oferissin víctimes en holocaust i immolassin vedells com a víctimes de comunió. Ell recollí dins ribells la mitat de la sang, i amb l’altra mitat aspergí l’altar. Després prengué el document de l’aliança i el llegí al poble en veu alta. El poble respongué: “Farem tot allò que diu el Senyor, l’obeirem en tot”. Llavors Moisès aspergí el poble amb la sang i digué: “Aquesta és

la sang de l’aliança que el Senyor fa amb vosaltres d’acord amb les paraules escrites aquí”.

Salm responsorial 115R: Invocant el seu nom, alçaré el calze per celebrar la salvació.

Lectura de la carta als cris-tians hebreus 9, 11-15

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

14, 12-16.22-26El primer dia dels Àzims, quan la gent immolava l’anyell pas-qual, els deixebles digueren a Jesús: “¿On voleu que anem a preparar-vos el lloc perquè puguem menjar l’anyell pas-qual?” Ell envià dos dels seus deixebles amb aquesta consig-na: “Anau a la ciutat i us troba-reu amb un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digau al cap de casa: El

mestre pregunta on l’allotjareu per poder menjar l’anyell pas-qual amb els seus deixebles. Ell vos ensenyarà a la part alta de la casa una sala gran, arreglada amb estores i coixins. Preparau-nos allà el sopar”. Els deixebles se n’anaren. Arribant a la ciutat, ho trobaren tot com Jesús els ho havia dit i prepararen el sopar pasqual. I mentre menja-ven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i digué: “Preneu-lo: això és el meu cos”. Després pren-gué el calze, digué l’acció de gràcies, els el donà i en begue-ren tots. I els digué: “Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els homes. Vos ho dic amb tota veritat: Ja no beuré més d’aquest fruit de la vinya fins al dia que en beuré de novell en el Regne de Déu”.Després de cantar l’himne, sor-tiren cap a la muntanya de les Oliveres.

El Cos i la Sang de Crist (cicle B)

Lectura del libro del Éxodo 24, 3-8

Salmo responsorial 115R: Alzaré la copa de la salva-ción, invocando el nombre del Señor.

Lectura de la carta a los Hebreos 9, 11-15Hermanos: Cristo ha venido como sumo sacerdote de los bienes definitivos. Su tabernáculo es más grande y más perfecto: no hecho por manos de hombre, es decir, no de este mundo creado. No usa sangre de machos cabríos ni de becerros, sino la suya pro-pia; y así ha entrado en el santua-rio una vez para siempre, consi-guiendo la liberación eterna. Si la sangre de machos cabríos y de toros y el rociar con las cenizas de una becerra tienen el poder de consagrar a los profanos, devolviéndoles la pureza externa,

cuánto más la sangre de Cristo, que, en virtud del Espíritu eterno, se ha ofrecido a Dios como sacri-ficio sin mancha, podrá purificar nuestra conciencia de las obras muertas, llevándonos al culto del Dios vivo. Por esa razón, es mediador de una alianza nueva: en ella ha habido una muerte que ha redimido de los pecados cometi-dos durante la primera alianza; y así los llamados pueden recibir la promesa de la herencia eterna.

Lectura del santo evangelio según san Marcos

14, 12-16. 22-26El primer día de los Ácimos, cuando se sacrificaba el cordero pascual, le dijeron a Jesús sus dis-cípulos: “¿Dónde quieres que vayamos a prepararte la cena de Pascua?” Él envió a dos discípulos, diciéndoles: “ld a la ciudad, encon-traréis un hombre que lleva un cántaro de agua; seguidlo y, en la

casa en que entre, decidle al dueño: “El Maestro pregunta: ¿Dónde está la habitación en que voy a comer la Pascua con mis discípulos?” Os enseñará una sala grande en el piso de arriba, arre-glada con divanes. Preparadnos allí la cena”. Los discípulos se marcharon, llegaron a la ciudad, encontraron lo que les había dicho y prepararon la cena de Pascua. Mientras comían, Jesús tomó un pan, pronunció la bendi-ción, lo partió y se lo dio, dicien-do: “Tomad, esto es mi cuerpo”. Cogiendo una copa, pronunció la acción de gracias, se la dio, y todos bebieron. Y les dijo: “Esta es mi sangre, sangre de la alianza, derramada por todos. Os asegu-ro que no volveré a beber del fruto de la vid hasta el día que beba el vino nuevo en el reino de Dios”. Después de cantar el salmo, salieron para el monte de los Olivos.

No, no és una realitat figurada, simbò-lica, interpretada, no, no, de cap manera, és una realitat, la del Cos i

de la Sang de Crist, real, realíssima. L’església creu que Jesucrist hi és realment present en cos ànima i divinitat. En un món on tot està sotmès a interpretacions i a opinions subjec-tives, ho hem de dir ben clar perquè la pre-sència real de Crist en el Sagrament eucarís-tic és el gran tresor de la fe catòlica. Per açò, encara que sempre, però més avui en aques-ta solemnitat hem d’accentuar aquesta dimensió sacratíssima de la missa. Si en el Dijous Sant es subratlla més la Institució del Memorial, avui s’accentua, encara que ama-gada, la “presència” de Crist fins a la fi del temps. Llavors, l’església sap que aquesta presència silenciosa del Senyor reclama la nostra companyia i per açò l’església al llarg dels segles sempre ha invitat a l’adoració del

Santíssim Sagrament, així com també l’euca-ristia es reserva com a viàtic per als malalts. No trobau que en la nostra pastoral hauríem de revisar tant a nivell personal, com a nivell comunitari com vivim aquesta dimensió de l’adoració? No deixa de ser curiós com n’es-tan de buides les nostres capelles del Santíssim i com després d’haver combregat en acabar la missa es corre per partir, per dir algunes coses. Siguem clars, al parlar del Corpus no parlam d’una banalitat ni d’un caprici heretat de les primeres comunitats, sinó del Cos i Sang que alliberen. No diu Jesús aquest pa s’assembla a... sinó que diu i deixa clar que són el seu cos i la seva sang. Això és el meu cos lliurat per vosaltres... això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els homes. Són el cos i la sang que cobreixen totes les víctimes del pecat del món. És Crist que s’ofereix ell

mateix i ens vol alliberar de les obres que ens porten a la mort. Cada missa és una transfusió de sang que vivifica i d’aliment que nodreix. Per Jesús el camí de la història té sortida, no queda reclòs i tancat. El cos i la sang es fan resurrecció en la comunió euca-rística. La vida nova de Jesucrist entra en la nostra vida envellida i es fa ferment de vida perdurable. És l’aliança que venç el mal que hi ha en el món, en el poble, al carrer. La carn i la sang que esdevenen comunió, força per l’església present en el món que aguanta ferma, dempeus enmig de l’embat de cada època. Eucaristia d’on brolla la caritat. Crist que ha de ser buscat en la presència eucarís-tica i buscat en el germà necessitat. Intel·ligent l’església en unir en aquesta diada el Corpus i la Caritat. L’adorem en el Santíssim Sagrament i el servirem en els germans estesos del carrer.

Realment presentevangeli i vida

la parauladeDéu

Joan Miquel Sastre Preto

Salms de la 2a Setmana Dg. 10, El Cos i la Sang de Crist (S): Ex 24, 3-9 / Sal 115 / He 9, 11-15 / Mc 14, 12-16.22-26.

Dl. 11, Sant Bernabé, apòs-tol (MO): Fets 11, 21b-26 / Sal 97 / Mt 5, 1-12.

Dt. 12, Fèria: 1R 17, 7-16 / Sal 4 / Mt 5, 13-16.

Dc. 13, Sant Antoni de Pàdua, prevere i doctor de l’Església (MO): 1R 18, 20-39 / Sal 15 / Mt 5, 17-19.

Dj. 14, Fèria: 1R 18, 41-46 / Sal 64 / Mt 5, 20-26.

Dv. 15, EL SAGRAT COR DE JESÚS (S): Dt 7, 6-11 / Sal 102 / 1Jo 4, 7-16 / Mt 11, 25-30.

Ds. 16, L’Immaculat Cor de la Verge Maria (MO): 1R 19, 19-21 / Sal 26 / Lc 2, 41-51.

Dg. 17, XI de durant l’any: Ez 17, 22-24 / Sal 91 / 2Pe 5, 6-10 / Mc 4, 26-34.

LECTURES DE LA MISSA DIÀRIA

“Jesús prengué el pa, digué la bene-dicció, el partí, els

el donà i digué: “Preneu-lo: això és el meu cos.”

Full Dominical Pàgina 3

Avui festejam la solemnitat del Cos i la Sang de Crist. Aquesta festa la celebrà-vem en dijous com a prolongació del

Dijous Sant. Té com objectiu: descobrir, adorar i venerar l’Eucaristia. En ella, Jesús es fa present realment entre nosaltres.Aquesta festa es remonta al segle XIII. L’any 1264, un capellà de Bohemia, Pedro de Praga, dubtant de la presència real de Jesús a l’Eucaris-tia, peregrinà fins a Roma per demanar, a la tomba de Pere, enfortir la seva fe. I alguna cosa passà quan, tornant a casa, celebrava l’Eucaristia a la Cripta de Santa Cristina (Bolsena). Segons la tradició, el corporal quedà xop de sang. Relíquia conservada avui a la Catedral d’Orvieto. El Papa Urbà IV instituí aquesta festa. El teòleg

St. Tomàs fou l’encarregat de preparar l’ofici litúrgic propi i composà la bellíssima seqüència “Lauda Sion Salvatorem” (Lloa al Salvador com més puguis i sense descans. Lloa, sense mesura, al pa que a la taula del darrer sopar, Crist va entre-gà als dotze... Que la lloança sigui de tot cor, sono-ra, feliç, bella...).El beat Joan Pau II publicà “Ecclesia de Eucharistia” dedicada al misteri de Jesús Eucarístic. “L’Església viu de l’Eucaristia”. L’Eucaristia expressa el nucli del misteri de l’Es-glésia. Celebra l’Eucaristia “com més puguis i sense des-cans”. Assaboreix-la durant el temps d’estiu. “No combregar és morir de set al costat d’una font” (Rector d’Ars).

Tota ruptura dins un matrimoni és dolorosa i deixa feri-des, però ho és sobretot quan hi ha infants. Els infants no ho entenen que de cop i volta el pare i la mare deixin

de viure junts. Açò els crea conflictes, fins i tot sentiments de culpabilitat als fills, sobretot segons l’edat que tenen. Però la cosa encara es complica més, quan els pares refan el seu matrimoni formant noves parelles, on uns i altres aporten fills de les relacions anteriors, que hauran d’aprendre a conviure amb nous membres fins ara desconeguts, trobant a faltar el pare o la mare que ha marxat. Ajustar-se a les noves circums-tàncies i realitats per part dels fills, mai serà fàcil, per no dir que no arriben a aconseguir-ho mai.

Si un matrimoni té fills, crec que per amor a ells, mai haurien de trencar el compromís o aliança matrimonial; i si no en tenen tampoc. Perquè el matrimoni és quelcom més que la unió de dues persones home/dona És aquesta aliança per la qual es dóna i rep amor gratuïtament sense veure l’altre com un objecte sinó, com un regal que el complementa i l´ajuda a créixer.Ens preparen per tenir una bona professió, necessitem apren-dre un codi de circulació perquè ens atorguin el permís de conduir cotxe... I, tan important com és ser pares. Quina preparació ens procuren? Ser pares, és molt més important, que tenir qualsevol títol professional...

Manifest

El Cos i la Sang de Crist J. Bosco Faner i Bagurpescant valors

posar fonaments

La ruptura: noves parelles Toni Olives

Des de Caritas, en nom de la Comunitat Cristiana, volem plantejar la necessitat urgent d’un nou Model Econòmic que giri al voltant de l’ésser humà i sigui

respectuós amb el medi ambient. La crisi econòmica ha posat al descobert el carreró sense sortida on ens condu-eix aquest model econòmic basat en el Creixement sense límit.Aquesta crisi ha posat en evidència que el món viu per sobre de les seves possibilitats econòmiques. Els països i els ciutadans estem endeutats per sobre del que produïm o guanyem.Aquesta crisi ha posat en evidència que el món viu per damunt de les seves possibilitats socials: el 20% de la població posseeix el 90% de la riquesa del planeta, men-tre que més de 4.000 milions de persones viuen en estat de pobresa. És a dir, aquest model econòmic basat en el creixe-ment no afavoreix tota la humanitat, sinó tan sols una petita part.I, finalment, aquesta crisi també ha posat en evidèn-cia que el món viu per sobre de les seves possibili-tats físiques. Estem destruint el planeta a un ritme sense

precedents. No ens podem quedar de braços plegats, indi-ferents, mentre tres quartes parts de la família humana malviu en la pobresa.Demanem als nostres governants que lluitin amb tots els mitjans per acabar amb la pobresa i l’exclusió; que no reta-llin les despeses socials sinó que les incrementin per pal·liar els efectes d’aquesta crisi en els més vulnerables; que millo-rin les polítiques de treball; que compleixin el compromís de contribuir amb el 0’7% de la nostra riquesa anual amb els països empobrits i que compleixin els Objectius de

Desenvolupament del Mil·lenni que es marcaren per a l’any 2015.Demanem als ciutadans que tinguin la convicció certa que SÍ QUE PODEM FER-HI ALGUNA COSA, per petits que siguem. Amb la nostra manera de viure, de compor-tar-nos, d’actuar èticament i compromesament, podem influir positivament en el nos-tre entorn. Ho creiem o no, cadascun de nosaltres té un tros de món on sí que hi pot fer alguna cosa per fer possi-ble una societat millor... “Visquem senzillament perquè altres, senzilla-ment, puguin viure.”

Aquest manifest de Carites es va llegir el dissabte 9 de juny, “Dia del gest públic”

Custòdia de La Catedral de Menorca

Assemblea de Caritesdel passat 18 de maig

notícies nostresAquestes i altres notícies les podeu trobar a la pàgina web del Bisbat de Menorca

Final de curs de Vida Creixent Dimecres 13 de juny a les 12h Trobada dels grups as Castell. Eucaristia a l’esglé-sia parroquial del Roser i dinar a l’hotel St. Lluís de S’Algar.

El Sagrat Cor de JesúsA Ferreries, divendres 15 de juny a les 17’30 h Missa i, a continuació, adoració del Stm. Exposat (St. Bartomeu) fins a les 20h.

Festival fi de cursdel Col·legi de St.Francesc de Ferreries. Divendres 15 de juny a les 19 h.

agenda

Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: fulldominical@gmail.com

Festa de Maria Auxiliadora

El passat diumenge, 3 de juny, Ciutade-lla va celebrar la festa de Maria Au-xiliadora, patrona de la ciutat, a les

19.30 h es celebrà l’Eucaristia presidida pel bisbe Mons. Salvador Giménez Valls al santuari de Maria Auxiliadora, que s’omplí de fi dels.Una volta acabada l’Eucaristia va sortir del mateix santuari la processó que va recórrer alguns carrers del nucli antic de Ciutadella. Durant la processó es va resar el Rosari i es van fer pregàries per les di-verses necessitats del nostre món.

Fi de curs de catequesi

El primer diumenge de juny, festivitat de la Santíssima Trinitat, els grups de catequesi de Sta. Eulàlia, St. Francesc i del Carme, que des de fa uns anys fem camí junts dins del que és la Unitat Pastoral constituïda per aquestes tres parròquies, vam celebrar el final de curs de

la catequesi amb una jornada de convivència familiar a l’ermita de Fàtima. El dia va començar amb jocs i a la vegada preparació de l’Eucaristia que celebraríem al migdia: pregàries, lectures, ofrenes i cants es prepararen acuradament per ajudar a viure la celebració. Desprès de la missa: el dinar, tots junts i com és “habitual” compartint les postres. Després de l’animada sobretaula i fins les cinc del capvespre vam poder jugar, dansar i cantar amb les activitats que havien preparat un grup de pa-res i catequistes.

En definitiva, un dia que no ha de ser un punt i final de la cate-quesi sinó un obrir portes per ajudar a descobrir la dimensió comunitària i celebrativa de la nostra fe. Potser valdria la pena repetir aquestes i d’altres tro-bades similars al llarg de l’any i acollir així les famílies de les nostres catequesis.

Caritas rep la medalla d’honordel Parlament de les Illes Balears

Caritas Diocesana de Me-norca, juntament amb Caritas Mallorca i Ca-

ritas Eivissa, fou distingida di-marts 29 de maig pel Parlament de les Illes Balears per la seva tasca amb els més necessitats. Fou el bisbe de Mallorca, Mons. Jesús Murgui, en nom dels altres bisbes presents a l’acte, Salva-dor Giménez de Menorca i Vi-cente Juan Segura d’Eivissa, el

qui va agrair aquesta distinció que honora la tasca que Caritas duu a terme a cada una de les diòcesis de les Illes Balears, una distinció avalada per la societat civil representada al Parlament autonòmic.Aquesta medalla d’honor és un reconeixement de la societat de les illes que valora la labor de Caritas en una demostració de que la gent vol ser solidària amb els qui més malament ho passen. És per això que el bisbe de Mallorca va recordar com en aquest temps la si-tuació de crisi ha multiplicat el quefer de Caritas i va demanar a les administracions una inversió econòmica i humana més gran per la tasca social que els col·lectius necessitats demanen amb tota justícia.A continuació el president del Parlament, senyor Pere Rotger, es va referir al compromís de la societat i les seves institucions amb les entitats que, com Caritas, en aquests moments de màxima dificultat, estan duent a terme una de les tasques més nobles de l’ésser humà: la de-dicació humil i desinteressada vers les persones que es troben en risc d’una exclusió social. I va acabar amb un record agraït als molts de voluntaris que fan viable el dia a dia de Caritas.En aquest mateix acte de lliurament de la medalla d’honor del Parlament de les Illes Ba-lears, fou distingida amb aquesta insígnia la que fou presidenta del Parlament a la passada Legislatura, senyora Aina Rado.

notíciesdel món

Maig 2012 - CanadàLLIBERTAT DE CONSCIÈNCIA

I DE RELIGIÓLa Conferència dels bisbes catòlics del Canadà acaba de publicar una carta pastoral sobre la llibertat de consciència i de religió que s’inquieta pel “relativisme agressiu” al Canadà que cerca relegar la religió a l’esfera privada.“Una laïcitat legítima distingeix entre religió i política, entre Església i Estat” es pot llegir en ella, però està oberta al compromís de les religions i confes-sions religioses i comunitats creients al debat públic i a la vida ciutadana. El “laïcisme radical”, per contra, exclou la religió de l’arena pública i així “de participar en el debat públic necessari i en la vida civil”.En aquesta carta pastoral, el Consell permanent explica per què la llibertat de religió i de consciència és neces-sària en el bé comú d’un país com el Canadà, on la diversitat religiosa és la norma. Quan la llibertat religiosa està amenaçada “tots els altres drets estan compromesos i la societat sofreix... “La llibertat de consciència”, explica la carta, “és necessària en la recerca de la veritat i en l’adhesió a la veritat, una volta que sigui sufi cientment re-coneguda”.Posant l’accent sobre el fet que el dret a la llibertat religiosa inclou el dret de viure la seva fe en públic, la carta pastoral afi rma que “les temp-tatives per restrènyer a la ‘sagristia ‘l’expressió de la fe religiosa... s’han de mirar com una greu restricció d’un dret garantit”.

maig 2012RESISTIR LA TEMPTACIÓDE DESCORATJAMENT

El diumenge 13 de maig, a la pregària del “Regina Coeli”, Benet XVI invità els feels a pregar Nostra Senyora de la Consolació per “resistir a la temp-tació del descoratjament, en temps de crisi, en les difi cultats i en els so-friments”.