dominicalArquebisbat de Tarragona 29 d’agost de 2021 Diumenge XXII de durant l’any www.arqtgn.cat n. 3.729

full

en portada

LA FRATERNITAT, UN CAMÍ PER ENFORTIR LA PERTINENÇA A LA PARRÒQUIA

‘ hi ha la gran fortalesa de la llibertat, de poder convocar, anunciar, aglutinar i fer propostes

A les nostres parròquies i comunitats cal valorar cada cop més el sentit de la fraternitat. Entenem amb aquesta pa-

raula tot el que fa referència a motivar i estrènyer llaços en les relacions entre les persones recorrent a la constatació dels Fets dels Apòstols: «I eren ben vistos de tot el poble» (Ac 2,47).

La vida parroquial està arrelada en accions fonamentades i de-terminades, com són l’evangelització i la catequesi, la caritat i especialment l’eucaristia, sobre la qual gira no únicament la vida de la parròquia sinó tota la vida del cristià.

Ara bé, calen altres instàncies organitzatives que promoguin el coneixement entre les persones, una relació més afable i així créixer en el sentit de pertinença a la parròquia i per tant a l’Església, i també com a visualització cap als qui prenen part esporàdicament de l’acció de l’Església, especialment de la ca-tequesi i de la celebració.

Però no podem oblidar que hi ha certes dificultats: D’una ban-da l’individualisme, el sentit de fer, com en tantes realitats, una vivència espiritual a la carta i no pas en un sentit comunitari; una altra dificultat és el desconeixement i l’anonimat que es dona a les ciutats, o bé els prejudicis en els pobles i ciutats; i encara, la manca d’il·lusió, perquè el cansament, el ritme es-tressant de la pròpia vida, així com el soroll mediàtic no ajuden a la trobada gratuïta, i també la descreença i el relativisme en un entorn, a cops hostil.

Però hi ha la gran fortalesa de la llibertat, de poder convocar i anunciar, aglutinar i fer propostes que donen un plus a la per-sona perquè li ofereixen el sentit de la vida, eines per a pensar i viure en harmonia i pau interior; en definitiva viure la manera de ser que sorgeix de l’Evangeli.

Per tot això hi ha la proposta d’aquestes prioritats:

1. Parròquia, porta oberta. Ens cal recuperar el costum d’obrir la parròquia unes hores del dia perquè sigui una referència al poble i al barri. Si no hi pot haver la presència d’algú que acull, el qui hi entri sempre serà acollit per Aquell que hi és permanentment, que l’espera i té alguna cosa a dir-li, espe-cialment en el silenci.

2. Però l’acollida va més enllà: per a uns és la participació activa en el consell de pastoral i en la creació de vies de comunica-ció perquè els fidels, i tots, coneguin el que es fa a la comu-nitat i se sentin convidats a col·laborar.

3. Un altre pas és organitzar espais de trobada, de convivència, segons el tarannà de cada parròquia.

4. Acompanyar i interessar-se per aquelles persones que, per motius d’edat o de malaltia, no poden participar en les cele-bracions de la comunitat.

5. I també, obrir-se a les entitats i associacions del poble o del barri on la parròquia resta encarnada com a col·laboradora i portadora de la bona nova de l’evangeli, en l’exemple i la bona harmonia veïnal.

La fraternitat esdevé un camí, i alhora que s’avança ja s’experi-menta aquest do de l’Esperit.

Jordi Figueras Jové, pvre.Coordinador de l’àmbit de la fraternitat

del Consell Pastoral Diocesà

Cicle B Litúrgia de les Hores: Setmana II

Diumenge, 29: Diumenge XXII de durant l’any [Dt 4,1-2.6-8; Salm 14,1a i 2-3a.3bc-4ab.5; Jm 1,17-18.21b-22.27; Mc 7,1-8a.14-15.21-23 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 30: [1Te 4,13-18; Salm 95,1 i 3.4-5.11-12a. 12b-13; Lc 4,16-30]

Dimarts, 31: [1Te 5,1-6.9-11; Salm 26,1.4.13-14; Lc 4,31-37] Sant Ramon Nonat, prevere (ML)

Dimecres, 1 de setembre: [Col 1,1-8; Salm 51,10.11; Lc 4,38-44]

Dijous, 2 de setembre: [Col 1,9-14; Salm 97,2-3ab.3cd- 4.5-6; Lc 5,1-11]

Divendres, 3 de setembre: Sant Gregori el Gran, papa i doctor de l’Església (MO) [Col 1,15-20; Salm 99,2.3.4.5; Lc 5,33-39]

Dissabte, 4 de setembre: [Col 1,21-23; Salm 53,3-4.6 i 8; Lc 6,1-5] Mare de Déu de la Cinta

Diumenge, 5: de setembre: Diumenge XXIII de durant l’any [Is 35,4-7a; Salm 145,6c-7.8-9a.9bc-10; Jm 2,1-5; Mc 7,31-37 (LE/LH pròpies)]

LITÚRGIA DE LA SETMANA

Acompanyar en els primers anys de la vida matrimonial

Vull insistir que un desafiament de la pastoral matri-monial és ajudar a descobrir que el matrimoni no es

pot entendre com una cosa acabada. La unió és real, és irrevocable, i ha estat confirmada i consagrada pel sagra-ment del matrimoni. Però en unir-se, els esposos esde-venen protagonistes, amos de la seva història i creadors d’un projecte que cal tirar endavant junts. La mirada es dirigeix al futur que cal construir dia a dia amb la gràcia de Déu i, per això mateix, al cònjuge no se li exigeix que sigui perfecte. Cal deixar de banda els miratges i acceptar-lo com és: inacabat, cridat a créixer, en procés. Quan la mi-rada cap al cònjuge és constantment crítica, això indica que no s’ha assumit el matrimoni també com un projecte a construir junts, amb paciència, comprensió, tolerància i generositat. Això porta a fer que l’amor sigui substitu-ït a poc a poc per una mirada inquisidora i implacable, pel control dels mèrits i drets de cada un, pels reclams, la competència i l’autodefensa. (218)

[...] Una de les causes que porten a ruptures matrimonials és tenir expectatives massa altes sobre la vida conjugal. Quan es descobreix la realitat, més limitada i desafiant que el que s’havia somiat, la solució no és pensar ràpida-ment i irresponsablement en la separació, sinó assumir el matrimoni com un camí de maduració, on cada un dels cònjuges és un instrument de Déu per fer créixer l’altre. (221)

[...] Els Pares sinodals han indicat que [...] la parròquia es considera el lloc on els cònjuges experts poden oferir la seva disponibilitat a ajudar els més joves, amb l’eventual suport d’associacions, moviments eclesials i noves comu-nitats. [...] Cal ressaltar la importància de l’espiritualitat familiar, de la pregària i de la participació en l’Eucaristia dominical, i encoratjar els cònjuges a reunir-se regular-ment perquè creixi la vida espiritual i la solidaritat en les exigències concretes de la vida». (223)

De l’Exhortació apostòlica postsinodal Amoris Lætitiadel papa Francesc (XVI). Any de la Família

PAPA FRANCESCPROPOSTA

Una Casa per a Tots?De l’1 de setembre al 4 d’octubre: Temps de la Creació

El Dicasteri per al Servei del Desenvolu-pament Humà Integral fa una crida a

unir-se a la família ecumènica en la celebra-ció del Temps de la Creació, la celebració anual que té lloc des del dia 1 de setembre, amb la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació, fins al 4 d’octubre, festa de sant Francesc d’Assís. Enguany aquest Temps, que ens convida a proposar i partici-

par en iniciatives de pregària, sostenibilitat i incidència, portarà per tema «Una Casa per a Tots? Renovant l’Oikos de Déu».

Com va escriure el papa Francesc l’any passat, en el cinquè ani-versari de la Carta encíclica Laudato si’, «continuem creixent en la consciència de que tots vivim en una casa comuna com a membres d’una única família».

Més informació a les pàgines web seasonofcreation.org/es i plataformadeaccionlaudatosi.org

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Comunicació i Publicacions (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert

Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01

PER A REFLEXIONAR

agenda

La memòria és el que fa fort un poble

El mes de març passat, en ocasió de la celebració dels 500 anys del primer

anunci de l'Evangeli a les Illes Filipines i la primera celebració de l'Eucaristia el dia de Pasqua de 1521, el papa Francesc va rebre els estudiants del Col·legi Filipí a Roma i els va adreçar una al·locució en la que va compartir amb els joves cler-gues filipins algunes reflexions sobre «el temps, del que està feta la nostra vida». És bastant freqüent en el pensament de Francesc parlar del record del passat, fins el punt que ha usat molts cops una paraula pròpia del seu espanyol argentí: «Sean memoriosos». Ho fa emparant-se en els consells de l'apòstol Pau a Timoteu quan recorda la seva mare i àvia: «Faig memòria de la teva fe sincera, que ja te-nien la teva àvia Lois i la teva mare Euni-ce» (2Tm 1, 5). A Evangelii Gaudium ho afirma amb contundència: «El creient és fonamentalment memoriós» (EG 13).

Tinc la impressió que, sovint, la rapidesa amb què vivim, ens porta a perdre la me-mòria immediata. Hi ha molta gent, per

exemple, que avui escriu en mitjans de comunica-ció i ha perdut la memòria pel que fa a l'aportació de l'Església durant els anys setanta i vuitanta en favor de la recuperació de la de-mocràcia i les llibertats, o en la protecció de la llen-gua i la cultura catalana, o en la defensa dels drets de les persones i dels pobles a casa nostra. Per això, és d'agrair que un personat-ge il·lustre com Quim Na-

dal hagi publicat recentment un volum «Noms d'una vida» en què entre els pro-tagonistes del seu elenc hi són presents catòlics com els seus pares, monjos com Maur Esteva i preveres gironins com Mo-dest Prats o Joan Busquets.

Davant l'estratègia d'alguns mitjans de comunicació —potser el cas més fla-grant són els informatius de TV3— de fer invisible i insignificant el món catòlic o com a molt presentar-lo tendenciosa-ment només en els seus aspectes con-flictius, o merament folklòrics, ens cal recuperar la memòria de tot allò que el «factor catòlic» ha aportat al bé comú de casa nostra. Hem de «ser memoriosos». En els nostres presbiteris, congregacions religioses, monestirs… tenim un «núvol molt gran de testimonis» que en aquest segle XX han estat forjadors de la societat i de l'Església des de les parròquies ru-rals fins a les barriades més perifèriques de les ciutats. Ens cal conèixer la història recent de la nostra Església, perquè no ens passi allò que el llibre de l'Èxode diu

subtilment sobre l'inici de l'esclavatge dels israelites: «Un nou rei, que no havia conegut Josep, va pujar al tron d'Egipte».

El periodista i professor universitari Anto-ni Batista deia en la presentació d'un dels seus excel·lents llibres sobre la transició espanyola: «Perdonar les persones, sí. Oblidar la història, no. Això de «ni oblit ni perdó» em sembla terrible. Els que ho defensen han d'acumular molta amargor, perquè l'odi no és ni biològicament ni ecològicament sa. L'odi és malaltís».

«La memòria —afirmava el Papa als fili-pins— val per un poble sencer però tam-bé per cada persona en singular». Quan mirem enrere recordem moments bells i moments difícils i sovint descobrim la Providència de Déu en la nostra vida, que ha actuat a través de moltes persones, especialment, diu el Papa, aquelles per-sones que ens han ajudat a enamorar-nos de Jesús.

La memòria ens fa entendre que no es-tem sols, que formem part d'un poble. La memòria ens porta a les nostres arrels, a les arrels del nostre poble, a les arrels de l'Església. La memòria, com recorda Fran-cesc, és el que fa fort un poble, perquè se sap arrelat en un camí, en una història.

El Papa demana sovint que «el Senyor ens doni la gràcia de no perdre mai la memòria, de no amagar-la. Memòria de persona, de família i de poble».

Norbert Miracle i Figuerola, pvre.

Fins al 6 de setembre

—Novena en honor a la Mare de Déu de la Serra de Montblanc en el marc de la festa major i l’escaiença del 725è aniversari de l’arribada de la santa imatge al Santuari. A les 19.00 h, hi haurà el Res del Rosari i missa; i a les 20.00 h, la Novena a la Mare de Déu de la Serra. Organitza la parròquia de Santa Maria de Montblanc.

10 de setembre

—Visita guiada al claustre de la Catedral conduïda per Mn. Antonio P. Martínez Subías, canonge assessor per al patrimoni artístic arxidiocesà. L’activitat, organitzada per Catalonia Sacra, tindrà lloc a les 18.00 h. amb una durada de 90 minuts i un cost de 6 euros per persona. Inscripcions al web cataloniasacra.cat/agenda. Més informació trucant al telèfon 693 720 202.

Segueix-nos a través les xarxes socials: www.arqtgn.cat

Arquebisbat de Tarragona / @esglesiatgn

lectuRes Diumenge XXII de durant l’any

El sentit de la vida cristiana

Aquest diumenge veiem com alguns dels deixebles de Jesús no complien allò que dictava la llei jueva, però es mantenien fidels al Senyor, seguint el seu camí i escoltant-lo amb el cor obert. Aquest Evangeli ens ha de fer reflexionar com a cristians del segle XXI. Ja ho diu el refranyer català «l’hàbit no fa el monjo». És important que els cristians compartim la taula de l’Eucaristia, però més enllà, què fem? Portem una vida d’entrega als altres, de solidaritat, de fraternitat o bé quan sortim de la porta de l’església ens oblidem del model de vida que ens ensenya Jesús?

Senyor, feu que siguem capaços de seguir el model de vida que ens heu donat per tal de mantenir-nos sempre fidels a la nostra fe, amb un cor obert i ple de misericòrdia.

Mirada endins per Carles Bardou Ciurana, membre de l’equip diocesà de Litúrgia

Lectura del Llibre del Deuteronomi (4,1-2.6-8)

Moisès digué al poble: «Ara, Israel, escol-ta els decrets i les prescripcions que avui us ensenyo, i compliu-los. Així viureu, en-trareu al país que el Senyor, el Déu dels vostres pares, us dona, i en prendreu pos-sessió. No afegiu res als manaments que jo us dono ni en tragueu res. Compliu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que us dono avui. Guardeu-los i poseu-los en pràctica. Si ho feu així, tots els pobles us tindran per assenyats i molt intel·ligents: quan sentiran dir que heu rebut tots aquests decrets, diran: “Aquest poble és una nació assenyada i molt intel·ligent.” I realment, quina és la nació que tingui els seus déus tan a prop com el Senyor, el nostre Déu, és a prop nostre sempre que l’invoquem? I, quina és la nació, per gran que sigui, que tingui uns decrets i unes prescripcions tan justes com aquesta Llei que jo us he donat avui?»

Salm responsorial [14,1a.2-3a.3bc-4ab.5 (R.: 1a)]

Senyor, qui podrà estar-se a casa vostra?El qui obra honradamenti practica la justícia,diu la veritat tal com la pensa;quan parla, no escampa calúmnies.

R. Senyor, qui podrà estar-se a casa vostra?

Mai no fa mal al proïsme,ni carrega a ningú res infamant,compten poc als seus ulls els descreguts,honra i aprecia els fidels del Senyor. R.

No fia els seus diners a interès,ni es ven per condemnar cap innocentEl qui obra així, mai no caurà. R.

Lectura de la carta de sant Jaume (1,17-18.21b-22.27)

Germans meus estimats, tot el que re-bem de bo, tot do perfecte, prové de dalt, baixa del pare dels estels. En ell, res no canvia, no hi ha ni ombra de variació. Ell ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat ens fes néixer a la vida, per-què fóssim com un primer fruit de tot el que ha creat. Acolliu amb docilitat la pa-raula plantada en vosaltres. És una parau-la que té el poder de salvar-vos. Però no us limiteu a escoltar-la, que us enganya-ríeu a vosaltres mateixos: l’heu de posar en pràctica. La religió pura i sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els orfes i les viudes en les seves necessitats, i us guar-deu nets de la malícia del món.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (7,1-8a.14-15.21-23)

En aquell temps, els fariseus i alguns mes-tres de la Llei que venien de Jerusalem es reuniren entorn de Jesús i s’adonaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver

fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal sa-ber que els fariseus, i en general tots els jueus, seguint la tradició que han rebut dels ancians, no mengen mai sense haver-se rentat les mans ritualment, i quan tor-nen del mercat no mengen sense haver-se banyat; i observen per tradició moltes pràctiques semblants, com és fer passar per l’aigua vasos i gerros i atuells d’aram. Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: «Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels an-cians i mengen amb les mans impures?» Jesús els respongué: «Isaïes tenia tota la raó quan va profetitzar de vosaltres, hi-pòcrites, tal com diu l’Escriptura: “Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dona és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans.” Vosaltres aban-doneu els manaments de Déu per man-tenir les tradicions dels homes.» Després cridà la gent i els deia: «Escolteu-me tots i enteneu bé això que us dic: Res del que entra dintre de l’home des de fora no el pot contaminar; només allò que surt de l’home, el pot contaminar, perquè de dins de l’home, és a dir, del seu cor, en surten els pensaments dolents que el porten a cometre fornicacions, robatoris, assassi-nats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, insults, arrogància, ximpleria: tot això dolent surt de dintre i és el que contamina l’home.»