Arquebisbat de Tarragona Diumenge III de Quaresma Any LXIV - IV Època - Número 3286

3 de

mar

ç de

201

3

Quan l’Arquebisbe de Munic, Josep Ratzinger, es va traslladar a Roma, l’any 1982, cridat per Joan Pau II per ser prefecte de la Congregació per a la doctrina de la fe, va portar al seu pis de la capital italiana una taula de noguera que era herència familiar, un piano i 2.000 llibres de la seva biblioteca. És possible que tot o part d’aquest material li continuï prestant servei ara a les seves noves i reservades estances. La pregària, però, serà la seva activitat primordial, com sempre, però sense estar sotmesa a tantes urgències. I amb seguretat, com ell mateix ha dit, pregarà preferentment pel nou Papa.

Això mateix m’he proposat fer jo en aquests dies de seu vacant, i és el que convido a fer a tots: pregar perquè els electors del nou Pontífex, il·luminats per l’Esperit Sant, escullin el millor conductor per als nous temps de l’Església.

La premsa ha divulgat el procediment d’elecció, que va ser actualitzat en alguns aspectes per Joan Pau II en la seva Constitució apostòlica Universi Domini Gregis. El papa Wojtyla, per més que era conscient de la valoració de teòlegs i canonistes que el col·legi cardenalici no és una institució necessària per naturalesa per a la designació del Papa, va reafirmar aquest procediment que respon a una tradició mil·lenària i que ha donat tan bons fruits.

Segons això, els cardenals, en nombre no superior a 120, procedents dels cinc continents, es reuniran a la Capella Sixtina per procedir a les votacions. Joan Pau II va disposar que durant les jornades electives s’allotgin al Vaticà per a poder-se aplicar millor a meditar i pregar pel sentit del seu vot, sense distraccions ni pressions exteriors.

Hi ha tradicions que, naturalment, podrien canviar-se en nom de la modernitat, com la de la fumata que segueix a les votacions, i que s’ha mantingut com un homenatge al costum; el que no canvia és que l’elecció es fa en consciència, amb vot secret i tenint en compte, per damunt de qualsevol nacionalitat o aspecte cultural, el servei que pugui prestar l’elegit a l’Església de Déu.

A L’ESPERA DEL NOU PAPA

Parlar, com es fa en els mitjans informatius i en les converses informals de candidats, de pugnes pel poder i de travetes és una transposició a l’Església del que passa en la vida política, quan en l’Església no hi ha, per definició, campanyes electorals ni partits eclesials, ni promeses de legislatura, ni un govern i una oposició. Al marge, doncs, de participar en el joc inevitable de les endevinalles sobre qui serà elegit pel col·legi de cardenals, el que ens correspon és pregar pel nou Papa, a qui ja estimem sense encara conèixer-lo.

I en aquesta ocasió, sense precedents en els últims set segles, també hem de pregar per qui ha estat Benet XVI i donar gràcies a Déu pel riquíssim llegat espiritual i cultural que ens ha deixat. El seu exemple de llibertat i humilitat, i els seus llibres i encícliques són i seran una font d’inspiració inesgotable.

DIUMENGE III DE QUARESMA

PARAULA ENDINS

Lectura del llibre de l’Èxode(Ex 3,1-8a.10.13-15)En aquells dies, Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot madianita. Tot guiant el seu ramat desert enllà, arribà a l’Horeb, la muntanya de Déu. L’àngel del Senyor se li aparegué en una flama enmig de la bardissa. Va mirar, i s’adonà que la bardissa cremava però no es consumia. Moisès es va dir: «Deixa’m anar a veure

aquesta visió extraordinària: què ho fa que no es cremi la bardissa.» El Senyor veié que s’acostava per mirar. Llavors Déu el cridà de la bardissa estant: «Moisès, Moisès.» Ell respongué: «Aquí em teniu.» Déu li digué: «No t’acostis aquí. Descalça’t, que el lloc on ets és terra sagrada.» I afegí: «Jo sóc el Déu del teu pare, Déu d’Abraham, Déu d’Isaac, Déu de Jacob.» Moisès es cobrí la cara, perquè no gosava mirar Déu. Llavors el Senyor li digué: «He vist les penes del meu poble al país d’Egipte i he sentit el clam que li arrenquen els seus explotadors. Conec els seus sofriments. Baixaré, doncs, a alliberar-lo del poder dels egipcis i a fer-lo pujar d’aquell país cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel.» Moisès digué a Déu: «Quan aniré a trobar els israelites i els diré: “El Déu dels vostres pares m’envia a vosaltres”, si ells em pregunten quin és el seu nom, què he de respondre?» Déu li contestà: «Jo sóc el qui sóc.» I afegí: «Respon així als israelites: “Jo-sóc m’envia a vosaltres”.» Déu digué encara a Moisès: «Digues això als israelites: “Jahvè (el qui és), el Déu dels vostres pares, Déu d’Abraham, Déu D’Isaac, Déu de Jacob, m’envia a vosaltres.” »Aquest serà el meu nom per sempre, amb aquest nom em tindran present totes les generacions.»

Salm responsorial [102,1-4.6-8.11 (R.: 8a)]Beneeix el Senyor, ànima meva, del fons del cor beneeix el seu sant nom. Beneeix el Senyor, ànima meva, no t’oblidis dels seus favors.R. El Senyor és compassiu i benigne.Ell et perdona les culpes i et guareix de tota malaltia, rescata de la mort la teva vida i et sacia d’amor entranyable. R.

«SEMPRE ENS DÓNA UNA OPORTUNITAT»En aquest tercer diumenge de Quaresma Jesús

ens fa una invitació urgent a la conversió. Per il·lustrar aquesta invitació explica la paràbola de la figuera que no dóna fruit. Per als profetes, aquest arbre que estava entre les vinyes era símbol de la infidelitat d’Israel (Jr 8,13; Os 9,10, Miq 7,11). Als evangelis la figuera és el símbol de la paciència, de saber esperar (Mc 11,12-14; Mt 21, 18-22). El pagès suplica un temps de gràcia per a confiar en la figuera i en els seus fruits.

Jesús ens dóna una oportunitat. Sempre hi ha un lloc, una hora, un esdeveniment… perquè el Senyor es trobi amb cadascun de nosaltres, amb la nostra vida, amb la nostra realitat. En aquest camí de recerca, de discerniment, de reflexió, Jesús ens demana constàn-

cia i decisió. Som conscients que sols no podem, que necessitem l’ajuda i l’acompanyament de les nostres comunitats parroquials, de l’Església, per fer aquest camí de conversió.

Jesús, a través de la seva Paraula, dels sagraments, dels diferents esdeveniments ens parla d’aquesta nova oportunitat per continuar pel seu camí, per ser un signe d’esperança i ser testimonis del seu amor.

Deixem que en aquest temps de Quaresma la pa-raula de Déu sigui com una arada que remou la terra, la nostra terra, i com una llavor sembrada perquè pugui donar fruit.

Isabel Górriz Moreno, d.e.i.c.(Dominiques de l’Ensenyament de la Immaculada Concepció)

El Senyor fa justícia als oprimits, sentencia a favor d’ells. Ha revelat a Moisès els seus camins, el seu estil d’obrar, als fills d’Israel. R.«El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l’amor.» El seu amor als fidels és tan immens com la distància del cel a la terra. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 10,1-6.10-12)Germans, no vull que us passi per alt una lliçó de la història. Els nostres pares estaven tots emparats per aquell núvol, tots passaren el mar Roig i tots, en el núvol i en el mar, van rebre com un baptisme que els unia a Moisès. Tots es van alimentar amb el mateix menjar espiritual, tots van beure la mateixa beguda espiritual, ja que bevien d’una roca espiritual que els acompanyava, i aquesta roca significava el Crist. Malgrat tot, la gran majoria no foren agradables a Déu, ja que quedaren estesos pel desert. Tot això era un exemple per a nosaltres, perquè no desitgem allò que no és bo, com ells ho feren. No murmureu, com ho feren alguns d’ells, que van morir a mans de l’Exterminador. Tot això que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per advertir-nos a nosaltres, ja que els segles passats s’encaminaven cap als temps que vivim. Per tant, els qui creuen estar ferms, que mirin de no caure.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 13,1-9)Per aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la de les víctimes que oferien en sacrifici. Jesús els respongué: «Us penseu que aquells galileus van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquells divuit homes que van morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè, us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual.» I els digué aquesta paràbola: «Un home que tenia una figuera a la vinya, anà a cercar-hi fruit i no n’hi trobà. En veure això, digué al vinyater: “Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit a aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la d’una vegada. Per què la tinc, si no fa més que ocupar-me la terra?” Ell li contestà: “Senyor, deixeu-la encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d’ara endavant; si no, ja la podreu tallar”.»

Diumenge, 3: Diumenge III de Quaresma [Ex 3, 1-8a. 13-15; Salm 102, 1-2. 3-4. 6-7. 8 i 11; 1Co 10, 1-6. 10-12; Lc 13, 1-9 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 4: Sant Casimir (Com) [2R 5, 1-15a; Salm 41, 2.3; 42, 3.4; Lc 4, 24-30]. Dimarts, 5: [Dn 3, 25. 34-43; Salm 24, 4bc-5ab. 6-7bc.8-9; Mt 18,21-35]. Dimecres, 6: Sant Oleguer ( A Tarragona, Barcelona, Terrassa i Sant Feliu, Com)[Dt 4, 1.5-9; Salm 147, 12-13.15-156. 19-20; Mt 5, 17-19]. Dijous, 7: Santa Perpètua i Santa Felicitat (Com) [Jr 7, 23-28; Salm 94, 1-2.6-7. 8-9; Lc 11,14-23]. Divendres, 8: Sant Joan de Déu, religiós (Com)[Os 14, 2-10; Salm 80, 6c-8a.8bc-9.10-11ab.14 i 17; Mc 12,28b-34]. Dissabte, 9: Santa Francesca Romana (Com) [Os 6, 1-6; Salm 50, 3-4. 18-19. 20-21ab; Lc 18, 9-14]. Diumenge, 10: Diumenge IV de Quaresma [Js 5,9a. 10-12; Salm 33, 2-3.4-5. 6-7; 2C 5, 17-21; Lc 15, 1-3. 11-32 (LE/LH pròpies)]

Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana III.

LITÚRGIA DE LA SETMANA

PREGUEM AMB L’ESGLÉSIAEl sant pare Benet XVI encomana a l’Apostolat

de l’Oració, per a aquest mes de març de 2013, les següents intencions per a la pregària:

Intenció general: Perquè creixi el respecte a la natura esdevenint conscients que tota la creació és obra de Déu confiada a la responsabilitat humana.

Intenció missionera: Perquè els bisbes, preveres i diaques siguin anunciadors incansables de l’Evangeli fins als confins de la terra.

QUARESMA ’13«Nosaltres solem relacionar la penitència amb

qualsevol acció penitencial, però la penitència consisteix pròpiament en el fet que visquem la nostra vida d’una manera més amatent i vigilant, que fem el nostre treball més bé de com acostumem a fer-lo, que dediquem més temps a la pregària, que ens fixem més en les nostres relacions i que visquem amb més intensitat el moment present. La Quaresma ens convida a posar-nos novament en mans de Déu de manera més conscient, i anar avançant cada dia sabent que ell ens acompanya en el camí.» A. Grün. Viure l’esperit de la Pasqua. Ed. Claret

COP D’ULLLa conversió quaresmal

El temps de Quaresma que ja hem iniciat és el temps adequat que l’Església ens regala per a refer el nostre camí cristià. És un temps de preparació per a disposar el nostre cor a celebrar amb goig una nova Pasqua del Senyor Jesús, un temps per adreçar la nostra direcció de nou cap al Crist: per convertir-nos i renovar el nostre cor, amb els ulls ben fits en el Crist. El nostre camí cristià no és altre que Crist mateix: per això, Crist ha de ser la nostra fita, on dirigir de nou els nostres passos, però també ha de ser el nostre mitjà per caminar cap a ell.

La conversió quaresmal és un procés per assimilar cada cop més profundament el Crist en la nostra vida i per imitar cada cop més intensament el mateix Crist en tota la nostra vida; un procés per fer-nos cada vegada més semblants al Senyor. Aquest procés té per norma les benaurances i per llei l’amor foll al proïsme. Enguany, si mirem al nostre voltant, de ben segur que reconeixerem el nostre proïsme necessitat i, amb ell, Crist mateix, que en aquest proïsme passa fam, té fred, s’ha quedat a l’atur, ratlla la desesperació. Santa Quaresma!

Fra Lluc Torcal, prior de Poblet

3 PREGUNTES A…Armand Puig i Tàrrech, degà-president de la Facultat de Teologia de Catalunya i biblista

El proper dijous 7 de març Mn. Armand Puig pronun-ciarà una conferència titulada «Intuïcions fonamentals d’Antoni Gaudí» a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Reus, a les 8 del vespre. Serà un atri dels gentils sobre la figura de Gaudí i com apropa el trans-cendent a través de l’art i la bellesa.—A través de les obres de Gaudí, quina és la seva imatge de Déu?El Déu que Gaudí plasma en la Sagrada Família és el Déu trinitari, el Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant. Tota la ba-sílica és una explicació grandiosa del misteri cristià. En canvi, a la cripta domina la tríade que dóna nom a tota l’església: Jesús, Josep i Maria.—Com l’art, en aquest cas de Gaudí, pot ajudar a apropar-se al transcendent?

Per a Gaudí l’art religiós ha de ser sim-bòlic. Les figures arquitectòniques han d’estar al servei de realitats superiors, transcendents, en concret el Déu infinit que no ha dubtat a sacrificar-se per la humanitat i que la vol conduir a la plenitud de la Jerusalem celestial.—Un exemple significatiu d’art és la Sagrada Família de Barcelona, que és visitada per molts creients i no creients cada dia. Sovint l’art pot ser l’únic mitjà ca-tequètic per als no creients…Cada any més de tres milions de persones visiten la Sa-grada Família. Són de religions i cultures diverses. Un no cristià que visiti la basílica entendrà els misteris centrals del cristianisme, i un cristià hi reconeixerà allò que creu i ho aprofundirà.

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Directora: Anna RobertConsell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Dídac Bertran, Montse Sabaté, Lluís José Baixauli i Santi Grimau · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona

Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · Web: www.arqtgn.cat · e-mail: publicacions@arqtgn.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01

PARAULES DEL CONCILI, AVUI

L’exercici de les característiques amb què es defineix el poble de la Nova Aliança, l’Església de Déu, ens les van descrivint entre tants els n.

10, 11 i 12 de la Lumen gentium: «Crist el Senyor, gran sacerdot pres d’entre els homes» (cf. He 5,1-5), ha fet del nou poble «un reialme i un sacerdoci per a Déu, el seu pare» (Ap 1,6; cf. 5,9-10) (n. 10). Per exercir aquest sacerdoci «la condició sagrada i orgànicament constitutiva de la comunitat sacerdotal és aplicada a través dels sagraments i les virtuts» (n. 11). Remarca que «el poble sant de Déu participa també en la funció profètica de Crist, quan difon un testimoniatge viu sobretot per mitjà d’una vida de fe i de caritat i oferint a Déu un sacrifici de lloança, fruit d’uns llavis que lloen el seu nom» (cf. He 13,15) (n. 12).

MàRTIRS DEL S. XX, CAMí DE LA BEATIFICACIó

MAGÍ CIVIT ROCA, prevereEl servent de Déu Magí Civit Roca va

néixer a Conesa (Conca de Barberà) el 4 de juliol de 1871. Ordenat prevere el 21 de

setembre de 1901, va exercir el ministeri sacerdotal com a ecònom de Sant Magí de Rocamora, rector de Porrera i regent del Morell. Sempre va ser admirat i reverenciat per la seva caritat, pietat i zel apostòlic.

En esclatar la revolta de 1936 es va refugiar al mas de Mestre acompanyat de Mn. Josep Mañé March i de Mn. Miquel Rué Gené, beneficiat i vicari del Morell res-pectivament. El dia 17 d’agost, dos cotxes de milicians van anar al mas, van detenir els tres sacer-dots, els van escorcollar, els van lligar i els van fer pujar als cotxes.

Els van portar fins a la riera de Maspujols, on van ser as-sassinats. Els cadàvers dels tres màrtirs van ser sepultats a la fossa comuna del cementiri de Reus.

AGENDAAvui, 3 de març•Recés interparroquial de les parròquies de Riudoms i

Vinyols i els Arcs a l’església parròquial de Vinyols, a les 17.00 h. Mn. Pere Dalmau conduirà el recés amb el tema «Descobrint al Senyor en el camí de la Qua-resma».

•Recés de Quaresma de l’arxiprestat del Priorat. «Creure: experiència del Crist dins nostre» a càrrec de Mn. Francesc Manresa, a l’església parroquial de Santa Maria Falset a les 18.00 h.

7 de març•Conferència «La doctrina social de l’Església sobre

l’autodeterminació dels pobles» a càrrec de Mn. Mi-quel Barbarà, sociòleg i degà-president del Capítol de la Catedral de Tarragona. A la sala d’actes de la Residència Santa Teresa de Valls a les 20.30 h. Orga-nitza la Parròquia de Sant Joan de Valls.

8 de març•Sopar-col·loqui sobre el tema «Protecció internacional

dels grups minoritaris» a càrrec de Santiago Castellà, catedràtic de Dret i Relacions Internacionals a la URV. Al restaurant M.R. C/ Francolí 59 de Torreforta, a les 20.30 h. Organitza el Secretariat Diocesà de Justícia i Pau. Cal confirmar l’assistència al tel. 977 212 303.

9 de març•Trobada vocacional a l’edifici del Seminari de Tarra-

gona. Una proposta de convivència i discerniment per a nois. Organitza el Secretariat Diocesà de Voca-cions. Més informació a pastoralvocacional@arqtgn.cat

Tota l’agenda de l’arxidiòcesi al web www.arqtgn.cat

JOSEP CIVIT TIMONEDA, prevereEl servent de Déu Josep Civit Timoneda va néixer als

Omells de na Gaia (Urgell) el 21 de desembre de 1874. Ordenat prevere el dia 17 de setembre de 1899, va ser ecònom de Rocafort de Nalec, rector de Sarral i ecònom de la Puríssima Sang de Reus.

Quan va esclatar la revolta el juliol de 1936 anava a celebrar la missa a les Germanetes dels Pobres de Reus.

Mn. Josep Civit va fer cas omís en tot moment de les insistèn-cies de la seva majordoma que marxés i s’amagués. El dia 26 de juliol el van detenir i se’l van em-portar mentre era insultat grolle-rament pels carrers de Reus.

En arribar a la carretera de Valls, a la Rambla de Miró, es va agenollar i el van afusellar. Les

seves despulles van ser inhumades al cementiri de Reus i amortallades amb la sotana amb què va rebre la palma del martiri.(Biografies extretes del llibre ‘Màrtirs del segle XX de la Causa de Tarra-gona’ de Mn. Àngel Bergadà Escrivà)

«AMèRICA, PORTA OBERTA A LA MISSIó»El primer diumenge de març l’Església té un record

particular per les Esglésies locals d’Amèrica Llatina. La celebració del Dia d’Hispanoamèrica és una bona oportunitat per a descobrir de quina manera l’Esperit Sant fa possible la comunió. La renovada crida anual a la missio ad gentes en favor d’Hispanoamèrica enforteix i dóna suport als milers de missioneres i missioners de les nostres terres (un 70% es troben en aquest continent) que donen la vida per anunciar l’evangeli i cooperar amb aquelles Esglésies naixents.