D’una església al centre del poble...L’església de St. Bartomeu, amb el seu esvelt campanar, encara ara constitueix una imatge emblemàtica del nostre poble. Segons la perspectiva de la foto, aquest temple ocupa un lloc central i prominent a Ferreries. El Pariatge del rei Jaume II (19-03-1301), en incloure en el seu pla d’ordenació territorial aquesta nova parròquia, volia que fos el centre aglu-tinador d’una població rural dispersa i punt de referència per als diversos aspectes de la vida civil. Aquesta ha estat la funció de la parròquia exercida fins no fa massa temps, tal com ho evocava el Sr. Michel Casasnovas, enviat com a jove vicari de Ferreries just des-prés de la guerra civil: “record els matins dels diumenges, quan la campana, bastant esquerda-da, rompia el silenci matinal tocant a missa. Arribaven dels llocs els pagesos del poble, uns en galera, molts en carretó i uns quants en mules amb bast i basses, amb paners de verdures, de patates o moniacos, i unes dotzenes d’ous; amb frissera, per no fer tard a missa. Tot el poble s’omplia de vida. Quasi tothom anava a missa, eren comptats els qui la perdien. Al sortir de l’església, la plaça era plena de rotllos de gent que se saludava, que comentaven els treballs i alegries de la setmana. (“Batec de pedres centenàries”, 1998).

...a una església des-centrada en la societat civilAvui l’església no és el centre de la vida social del poble. Hi ha molts de temples autònoms que donen perspectives diverses des d’on mirar el món: l’economia (indústria, comerç, camp), la cultura i l’art (escoles, biblioteca, Ateneu musical, Art’s, Foto-llum), l’esport (el poli i tota la zona esportiva), els serveis socials (Geriàtric, Creu Roja...), l’associacionisme (veïns, club de jubilats), l’administració... I açò sense parlar de la seixantena de canals televisius sintonitzables per TDT, i l’univers inabastable obert des d’internet a la majoria de llars. Les campanes de l’església encara toquen però ja no són l’únic reclam, i el diumenge ja no concentra la gent entorn de la missa. Tot i que en conservi alguns trets, la situació no és de cristiandat; en conseqüència l’Església no té poder per a configurar la vida social i personal del conjunt de la gent. En una evolució que s’ha donat gairebé pertot, Ferreries ha passat de ser un poble rural a tenir un important sector industrial i comercial, d’habi-tar cases unifamiliars a viure en blocs de pisos; de ser una població uniforme a una soci-etat plural en molts d’aspectes. Es tracta d’una evolució secularitzadora en el sentit més positiu del terme: l’arribada a l’autonomia adulta com a societat auto-organitzada. “Si hi ha un població a Menorca de la qual puguem parlar en propietat de societat civil, sense cap dubte és Ferreries”, comentava elogiosament n’Adolf Sintes al diari “Menorca” (28-06-12).

Reptes i tasquesL’antiga religiositat, molt treballada i arrelada en la mentalitat i hàbits de la gent, ha passat pel sedàs de la secularització i, al mateix temps, de la transformació conciliar del Vaticà II. El període postconciliar, viscut no sense polèmiques els anys 70, va ser d’una gran fecun-ditat. En aquest clima van néixer o instal·lar-se a la nostra parròquia diferents grups i moviments que han donat i donen vitalitat a la comunitat: tots ja han celebrat els 25 anys, com els Equips de la Mare de Déu, l’agrupament escolta, Una Illa pel món, el col·legi par-roquial de Sant Francesc, el grup de Taizé, la Frater, Vida Creixent, Càritas. Dels d’abans ha desaparegut l’AC (i l’especialitzada JOC), i han sobreviscut fins avui confraries de Setmana Santa, Adoració nocturna, Maries del Sagrari...En aquesta situació canviant l’església ni pot somniar en la reconstrucció de la cristiandat ni convertir-se en una secta. El seu destí passa per la diàspora d’un món plural i global; el seu influx no es basarà en la pressió del poder polític o mediàtic, sinó en la força del testimoniatge i la presència de persones i entitats cristianes que, com uns de tants, siguin sal, llavor, ferment evangèlic, enmig d’aquest poble i de la societat que Déu tant estima. Per tal de respondre als reptes de l’actualitat aquestes són les tasques que ara veig urgents i permanents:• Conèixer i escoltar la gent, especialment els pobres, en la situació en què viuen: dis-

cernir els signes dels temps i cercar la resposta evangèlica adequada.• Anar construir una comunitat fraternal i sòlida en les 4 columnes que assenyala Fets

2,42, integradora de la diversitat, acollidora i col·laboradora en tota bona causa.• Privilegiar la formació integral dels cristians adults perquè siguin capaços de donar

raó de l’esperança que els mou i de fer-ho amb l’estil que recomana IPe 3, 13-17.• Estendre ponts de trobada amb els allunyats, tant els qui se’n són anats hi ha poc com

els qui, des de fa temps i en la distància, treballen en la construcció d’un món més just.

• Davant una disminució creixent del nombre de preveres, fomentar les vocacions en vistes a una major corresponsabilitat de tota la comunitat en tota casta de serveis.

• Arribar als joves, portadors passius o actius d’una nova cultura i connectar amb les seves inquietuds per sembrar-hi la llavor de l’Evangeli i constituir, sense rebaixes, petits grups compromesos.

I que Déu hi faci més que nosaltres, ell qui pot.Joan Febrer

Sant Bartomeu de Ferreries

dominicalEsglésia de Menorca

Número 1572 - Any XXXI - 19 agost 2012

fullEn las listas

de los do-ce apósto-

les que figuran en los evange-lios de Mateo, Marcos y Lucas, siempre apare-ce el nombre de Bartolomé jun-to al de Felipe, lo cual parece ser un indicio de que se trata de la misma persona que en el cuarto evan-gelio lleva el nombre de Natanael, al cual Felipe le hace partícipe del gozo de haber encontrado al Mesías, Jesús de Nazaret, y le anima a ir a conocerle. «Ven y verás», le dice, cuando aquél con cierta descon-fianza le decía: «¿Acaso de Nazaret puede salir algo bueno?» (Jn 1,46). Al haber visto a Jesús y escuchar sus palabras, no le quedó duda alguna. El Señor lo eligió para formar parte del colegio apostólico, «los doce», y fue testigo de las «maravillas de Dios» (magnalia Dei), como Jesús, alu-diendo a la visión de la escala de Jacob, se lo había anunciado ya en su primer encuentro: «Veréis abrirse el cielo y a los ángeles de Dios subir y bajar sobre el Hijo del hombre» (Jn 1,51).No tenemos datos muy precisos sobre el trabajo evangelizador de Bartolomé, pero gracias a las coincidencias de las fuentes literarias de los primeros siglos podemos deducir que fue uno de los apóstoles que no ejercieron su labor dentro de las fronteras del Imperio romano, sino en las regiones de oriente, probablemente en Armenia u otros países de cultura ara-mea.La tradición dice que su martirio implicó el tremendo dolor de que le arrancaran la piel, lo cual viene indicado en la famosa pintura de Miguel Ángel en la Capilla Sixtina. Con razón se le aplican las pala-bras del libro de Job: «¡Piel por piel! Cuanto el hombre tiene lo dará gustoso por su vida» (Jb 2,4). Todo lo entregó generosamente este apóstol por el don de la vida de la gracia de Dios que él había hallado en Cristo y lo había esparcido por el mundo.Las reliquias del santo que, según la tradi-ción, estaban depositadas en Benevento las trasladó a Roma el emperador germá-nico Otón III y se veneran en la pequeña isla situada en medio del río Tíber, en una iglesia sostenida por doce columnas de granito, como símbolo de «los doce após-toles del Cordero», cuyos nombres están grabados en los muros de la Nueva Jerusalén (Ap 21,14).

Guillermo Pons

SAN BARTOLOMÉ APÓSTOL

Pàgina 2 Full Dominical

Lectura del llibre dels Proverbis 9, 1-6La saviesa ha construït el seu palau, hi ha posat set columnes. Prepara els seus aguiats i els seus vins i fa parar la seva taula. Després envia les serventes a cridar des dels punts que domi-nen la ciutat: “Que vénguin els illetrats.” I als qui no tenen ente-niment, ella els diu: “Veniu a menjar el meu pa i a beure els meus vins. Deixau la vostra igno-rància i viureu, i avançareu pel camí del coneixement.”

Salm responsorial 33R: Tastau i veureu com és de bo el Senyor.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes

5, 15-20Germans, fixau-vos bé com viviu; no sigueu com la gent que no

sap el que es fa, sinó com gent de seny, mirant de treure bé del moment present, perquè els temps que vivim són dolents. No sigueu d’aquells que no fan cas de res: més tost mirau d’en-tendre què vol de vosaltres el Senyor. No begueu massa, que el vi duu a la disbauxa. Deixau que us umpli l’Esperit Sant. Exhortau-vos els uns als altres amb salms, himnes i càntics espirituals, can-tau al Senyor en els vostres cors, donant sempre gràcies de tot a Déu Pare, en el nom de Jesucrist, el nostre Senyor.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan 6, 51-58En aquell temps Jesús digué als jueus: “Jo som el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món.”

Els jueus es posaren a discutir. Deien: “¿Com s’ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?” Jesús els res-pongué: “Vos ho dic amb tota veritat: Si no menjau la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un vertader menjar i la meva sang és una vertadera beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vos-tres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.”

Diumenge XX de Durant l’Any (cicle B)

Lectura del libro de los Proverbios 9, 1-6La Sabiduría se ha construido su casa plantando siete colum-nas, ha preparado el banquete, mezclado el vino y puesto la mesa; ha despachado a sus cria-dos para que lo anuncien en los puntos que dominan la ciudad: Los inexpertos que vengan aquí, quiero hablar a los faltos de juicio: “Venid a comer de mi pan y a beber el vino que he mezclado; dejad la inexperien-cia y viviréis, seguid el camino de la prudencia”.

Salmo responsorial 33R. Gustad y ved qué bueno es el Señor.

Lectura de la carta del apóstol san Pablo a los Efesios 5, 15-20

Hermanos: Fijaos bien cómo andáis; no seáis insensatos, sino sensatos, aprovechando la oca-sión, porque vienen días malos. Por eso, no estéis aturdidos, daos cuenta de lo que el Señor quiere. No os emborrachéis con vino, que lleva al libertinaje, sino dejaos llenar del Espíritu. Recitad, alternando, salmos, himnos y cánticos inspirados; cantad y tocad con toda el alma para el Señor. Dad siempre gra-cias a Dios Padre por todo, en nombre de nuestro Señor Jesucristo.

Lectura del santo evangelio según san Juan 6, 51-58En aquel tiempo, dijo Jesús a la gente: «Yo soy el pan vivo que ha bajado del cielo; el que coma de este pan vivirá para siempre. Y el pan que yo daré es mi

carne para la vida del mundo.» Disputaban los judíos entre sí: «¿Cómo puede éste darnos a comer su carne?» Entonces Jesús les dijo: «Os aseguro que si no coméis la carne del Hijo del hombre y no bebéis su san-gre, no tenéis vida en vosotros. El que come mi carne y bebe mi sangre tiene vida eterna, y yo lo resucitaré en el último día. Mi carne es verdadera comida, y mi sangre es verda-dera bebida. El que come mi carne y bebe mi sangre habita en mí y yo en él. El Padre que vive me ha enviado, y yo vivo por el Padre; del mismo modo, el que me come vivirá por mí. Éste es el pan que ha bajado del cielo: no como el de vuestros padres, que lo comieron y murieron; el que come este pan vivirá para siempre.»

la parauladeDéu

Salms de la 4a Setmana Dg. 19, XX de Durant l’Any: Pr 9, 1-6 / Sal 33 / Ef 5, 15-20 / Jo 6, 51-58.

Dl. 20, Sant Bernat, abat i doctor de l’Esglé-sia (MO): Ez 24, 15-24 / Sal Dt 32 / Mt 19, 16-22.

Dt. 21, Sant Pius X, papa (MO): Ez 28, 1-10 Sal Dt 32 / Mt 19, 23-30.

Dc. 22, La Mare de Déu, Reina (MO): Ez 34, 1-11 / Sal 22 / Mt 20, 1-16a.

Dj. 23, Santa Rosa de Lima (MLL): Ez 36, 23-28 / Sal 50 / Mt 22, 1-14.

Dv. 24, Sant Bartomeu, apòstol (F): Ap 21, 9b-14 / Sal 144 / Jo 1, 45-51.

Ds. 25, Sant Lluís de França (MLL): Ez 43, 1-7a / Sal 84 / Mt 23, 1-12.

Dg. 26: XXI de Durant l’Any: Js 24, 1-2a. 15-17. 18b / Sal 33 / Ef 5, 21-32 / Jo 6, 60-69.

LECtuRES DE LA MISSA DIàRIA

Vertader menjarevangeli i vida

Aquest diumenge escoltam la darrera part del discurs sobre el Pa de la Vida, ambientat a la sinagoga de Cafarnaüm. El Pa davallat del cel és Jesucrist a l’eucaristia.

Sant Joan tradueix al grec “sárx” les paraules que Jesús diria en hebreu “basar” o en arameu “bisrá”. Paraules que significaven la totalitat vivent de l’home. En la nostra manera de pensar diríem “cos i ànima”. Per tant Jesús es dóna totalment per a la vida del món. No dóna alguna cosa, sinó que es dóna Ell. L’Eucaristia és la continuïtat i l’actualització d’aquesta bella veritat: el misteri del Fill que s’entrega. Des de l’Encarnació tota la seva vida va ser un oferir-se, un lliurar-se, donar-se. No podia ser d’altra manera. Si Crist és l’Home perfecte, que no viu per a si, sinó per als altres, s’havia d’entregar, és el misteri de l’amor.No deixa de ser curiós com n’és d’insistent. Primer ho diu en negatiu: si no menjau la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres i després en afirmatiu: qui menja la

meva carn i beu la meva sang té vida eterna i jo el ressuscitaré el darrer dia. I encara, després de tanta claredat, quedam indiferents? Ens ho hem de demanar i ben seriosament: Què és l’eucaristia per a nosaltres?, quin lloc ocupa en la nostra vida? Si l’eucaristia és ferment de vida, un motor sempre en acció, per què hi ha qui desconnecta? No s’entén i menys encara si s’anomenen cristians, i encara pitjor si en són dels qui se’n diuen compromesos. És a dir, com s’entén un catequista, i un membre de Caritas, i un moni-tor d’escoltisme, i uns dels equips de la Mare de Déu, i un de... sense l’eucaristia? Diguem-ho clar, no s’entén!Com s’ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar? I sembla com si aquesta pregunta dubtosa surés en molts de cris-tians. I ens respon Sant Pau: Més aviat mireu d’entendre què vol de vosaltres el Senyor. Participar en plena fe de l’eucaristia té un nom: comunió. Que sigui l’Esperit de Jesús qui ens reuneixi i partint el pa ens faci dir: Pare, Eucaristia VIVA I VIVIFICADORA.

Joan Miquel Sastre Preto

Full Dominical Pàgina 3

Entrevista a Antònia Florit,Sec. Gral de Caritas Menorca (1)

Dies abans de la festa dels Corpus, Caritas Diocesana va pre-sentar la memòria de l’any 2011. Hem entrevistat Antònia Florit,

Secretària General de Caritas, perquè ens resumeixi els princi-pals continguts del que van fer l’any passat.

Què és el més destacable de l’any 2011 de Caritas Menorca?El 2011 ha esdevingut per a Caritas Menorca un any intens de treball, de diàleg, de cre-acions... En primer lloc, com any europeu del voluntariat social ha suposat una oportu-nitat per a revisar el marc ideològic de la figura del voluntari per tal d’adaptar-lo a la realitat actual. D’altres manifestacions significatives han estat: l’acompanyament de Caritas Espanyola en la projecció estratègica, el conte sobre el comerç just Maria i el món i diversos actes i xerrades en clau formativa, de descoberta i de presa de conscièn-cia de les causes generadores de situacions d’injustícia i desigualtats. Al mateix temps ha estat un any dur i dolorós que ens ha deixat unes ferides al cor. Per un costat, un incendi que amb poques hores va destruir les instal·lacions del TIV. I, d’altra banda, la reordenació dels serveis i dels nostres equips humans davant la dificultat d’afrontar els efectes socials i econòmics de la crisi, en bona part motivat per la reduc-ció gradual de les fonts de recursos econòmics i el retard en els pagaments per part de les institucions públiques i privades. També voldria tenir un record per na Carme Marcén, una persona que sempre recorda-rem pel seu despreniment i generosa donació en bé de tothom.

Quines dificultats s’han patit per la crisi?Vivim uns moments especialment delicats. La crisi es projecta a la nostra societat d’una manera persistent i copeja a moltes famílies, a moltes persones. La pobresa és més extensa, està afectant cada vegada més persones. L’atur segueix creixent, cada vegada hi ha més població a la que se’ls hi han acabat les prestacions. Preocupen els joves que tenen entre 16 i 24 anys amb dificultats per trobar una feina, els aturats de llarga durada majors de 45 anys que han esgotat el subsidi i que no tenen cap garantia de tornar a treballar. Preocupa la petita infància de famílies i mares amb ingressos insuficients, les persones amb dificultats per mantenir l’habitatge i la situació de les persones immigrants sense regularitzar. La pobresa és més intensa, tot indica que la pobresa severa ha augmentat (famílies sense cap ingrés; problemàtiques conjuntes d’alimentació, d’habitatge, d’educació dels fills/es...). La pobresa es cronifica, les situacions que durant els inicis de la crisi les definíem com a “conjunturals” van deixant de ser-ho, es perpetuen. Una particularitat del moment de la pobresa actual és que les persones cerquen recu-perar l’autoestima ja que cada vegada es troben més deteriorades, física i emocional-ment. Malauradament en el decurs de 2012, les limitades polítiques socials que s’estan aplicant, continuen remarcant el binomi: “major volum de necessitats,. manco recursos per aten-dre les persones vulnerables” d’una forma sostinguda en el temps, i acabarà afectant la societat en termes de manca de cohesió social. Respecte a la problemàtica derivada de l’atenció sanitària a persones en situació irregu-lar, no podem perdre de vista que per als cristians, les persones més dèbils són les que tenen més dignitat com a fills i filles de Déu; que la persona i el seu valor és anterior a la seva situació jurídica i que restringir la cobertura de les necessitats bàsiques és un atac a la dignitat humana.

De quines maneres es dóna resposta a la crisi?Tot i que treballem perquè els programes i projectes de Caritas siguin cada cop més eficients, som conscients que no podem solucionar tots els problemes perquè els nos-tres recursos són limitats. Malgrat tot, Caritas continua sent una porta a l’acollida, a l’acompanyament. Continua sent una alternativa amb la qual generar amb la persona un itinerari social i laboral, un gest significatiu, alguna raó per a l’esperança. Cal dir que les persones necessitem processos d’acompanyament cada vegada més llargs. Per açò invertim en les perso-nes que viuen situacions més febles a través de diferents programes d’acció social. Els principals són: acció de base i família, animació comunitària i voluntariat, infància i joventut, allotjaments alternatius, immigració i interculturalitat, forma-ció i ocupació, botigues solidàries, tallers prelaborals Mestral, empresa d’inserció TIV Menorca i cooperació internacional i emergències. A la vegada, fem denúncia i sensibi-lització sobre les situacions de pobresa i exclusió social que pateix la ciutadania.

Una de les ob se r v a c i -ons que em

fan més sovint quan em confesso ober-tament cristià en un entorn no cristià és que la meva opció de vida és un ana-cronisme, que tenia sentit en un temps remot, però que en la nostra societat fragmentada, ultratecnològica, hipercompetitiva i hiperconsumista, és una rèmora del passat, un residu històric, que, a poc a poc, anirà dissolent-se, perdent pistonada, com ha passat amb altres institucions del passat, amb alguns sistemes polítics i amb oficis que havien estat rellevants socialment.Molts nens i adolescents del nostre àmbit cultural associen la creença cristiana a quelcom del passat, per-què veuen expressades i viscudes aquestes creences en les seves àvies, però no en els seus entorns habitu-als. Segons ells, la religió cristiana és allò que fa l’àvia, un relat fora del seu imaginari.No crec que nosaltres siguem els últims cristians de la història, però sí els últims de viure el cristianisme de la manera tradicional. És un bell repte ser cristià en aquesta situació. Els contextos, els entorns s’han transformat de forma tan poderosa que exigeixen una renovació a fons de la manera de viure’l. Tinc la impressió que tot està per començar, que som a les beceroles d’una nova era, i que solament en besllumem algunes formes.El desenvolupament científic i tècnic de la humanitat ha estat exponencial, però no ha anat acompanyat d’un desenvolupament espiritual paral·lel. Avui dia estem prenent consciència d’aquest desequilibri i dels mals que se’n deriven pertot. En aquesta presa de consciència el cristianisme hi té un paper. La seva proposta de justícia universal, de pacificació del món, d’estima per la creació, d’una econo-mia al servei de la persona i d’una política al servei dels més petits i vulnerables té plena vigència. És absolutament necessària.Com es dedueix d’un text famós de Joan Maragall –un dels poetes que més estimo-, no som en l’era postcristiana, perquè mai no ha exis-tit una era cristiana. No és una reli-gió del passat, perquè mai no ha estat plenament viscuda en el passat. Quan algú em demana: Encara ets cristià?, penso en el meu dedins: “Encara intento ser-ho”.

Francesc TorralbaJesucrist 2.0, Ed. Pòrtic (Grup 62)

És un anacronisme? (6)

Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: fulldominical@gmail.com

No sembla que l’indret on fou fundada la parròquia de Sant Bartomeu estàs habitat abans del segle XIV. Fos com fos, Jaume II ordenà la fundació de la par-

ròquia de Sant Bartomeu de les Ferreries. Així es dedueix del document original del Pariatge de 1301, la qual cosa desfà la teoria divulgada per Joan Ramis a partir d’una erra-da en la còpia del Pariatge que hi ha al Llibre Vermell, que cita Sant Bartomeu a la Fraria. Ramis suposava que la seva fundació es devia als frares mercedaris que van rebre dona-cions en temps d’Alfons III. En tot cas, el topònim Ferreries està ben documentat al llarg del segle XIV. El primer rector conegut de Sant Bartomeu és Francesc Temeril, mort abans del 1362.Sigui com sigui, la parròquia de Sant Bartomeu reeixí durant la baixa edat mitjana, però com a parròquia rural perquè amb prou feines s’aixecaren unes poques cases al voltant de la primitiva església; una d’elles era la rectoria. El districte parroquial era bastant més gran que l’actual, que coincideix amb el terme municipal, i fins 1812 comprenia també l’actual terme des Migjorn. A més a més, tenia el sector nord-est del terme de Ciutadella (la zona de la Vall i es Pla Verd), que geogràficament forma una unitat amb el sector de Ferreries. Una rectificació de la demarcació par-roquial que degué tenir lloc a l’inici del segle XVII va fer coincidir els districtes parroquials amb els administratius.La vila de Ferreries s’anà desenvolupant al llarg dels segles XVII i XVIII. Cap al 1800, habitaven a la vila unes 650 per-sones, mentre que altres 350 vivien disperses pel terme. La població era considerada pels visitants forans com la més pobra de Menorca. John Armstrong, per exemple, conside-rava que ni tan sols valia la pena visitar la vila. Això sí, els ferreriencs es vanaven de tenir una església prou antiga, que a mitjan segle XVIII es trobava en procés de reparació.Sembla que la primitiva església era molt reduïda. L’any 1633 només s’esmenten tres capelles, la major, la del Santíssim Sagrament i la de la Mare de Déu del Roser. Així com avança el segle XVII coneixem el nom de més capelles, la qual cosa voldria dir que l’església s’anava ampliant, però sempre amb una gran pobresa de mitjans. Aleshores ja

estava en funcionament l’obreria de Sant Bartomeu, encar-regada de l’organització de les festivitats en honor del sant patró. Les festes de Sant Bartomeu ja estan documentades al final del segle XVI.A les acaballes del segle XVII, l’església de Sant Bartomeu devia ser un edifici en no gaire bon estat, fet a partir dels diversos afegits i ampliacions. El lloc on estava ubicada no era l’idoni i la nau central amenaçava ruïna. Per això l’any 1695 s’elegeix un nou emplaçament per edificar la nova església, més alterós que no el de l’antiga, de la qual no en queden restes. És l’emplaçament on s’aixeca l’església actu-al, que començà a construir-se en els últims anys del segle XVII o primers del XVIII. Les obres acabaren l’any 1730 en una primera fase. Posteriorment s’hi continuà treballant amb la construcció de noves capelles i de la rectoria. Les obres acabaren el 1798.El temple parroquial de Sant Bartomeu és de nau única cobert amb volta de canó dividida en trams separats per arcs faixons, amb capelles laterals a banda i banda, entreco-municades. L’absis és trapezoïdal, cobert també amb volta de canó botzinada i està flanquejat per la sagristia i la cape-lla del Santíssim (acabada l’any 1870). És bastant particular el cor, que té també planta trapezoïdal cobert de volta de canó, com si fos simètric a l’absis. El campanar s’aixeca sobre una de les capelles del costat de l’Evangeli. Actualment acaba amb una terrassa amb barana, però les fotografies antigues el mostren rematat amb una mena d’agulla, envol-tada per quatre figures de terrissa. Segons l’Arxiduc, es construí l’any 1884 seguint un disseny del bisbe Mercader. Quant a l’estil constructiu general, la parròquia de Ferreries té moltes semblances amb les des Mercadal, es Migjorn i Fornells.La parròquia de Sant Bartomeu tingué un paper fonamental a l’hora de crear la identitat del poble de Ferreries i d’ac-cedir a la independència municipal, la qual cosa succeí tran-sitòriament entre 1812-14, 1820-23 i, ja definitivament, el 1836. En aquest procés el rector Jeroni Florit hi tingué un paper destacat. També cal recordar un altre rector, Antoni Roig i Rexart, un dels intel·lectuals més importants de la Menorca de la segona meitat del segle XVIII, i el jove cape-llà màrtir Joan Huguet Cardona, assassinat el 23 de juliol de 1936 i que l’any que ve, si Déu vol, serà beatificat.

PARRÒQUIA DE SANT BARTOMEU DE FERRERIES

pedres històriques

Miquel Àngel Casasnovas