full dominical n · 2018. 9. 7. · full dominical arquebisbat de tarragona n. 3.574 pàgina web de...

2
full dominical Arquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.574 Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn als 4 vents ......... 9 de setembre de 2018 Diumenge XXIII de durant l'any Lectures Solivella, 275 anys del vot al Sagrat Cor H an estat innombrables les vegades que en el curs dels meus viatges he travessat Solivella, gairebé un pas obligat entre les comarques de Tarragona i de Lleida. En tantes ocasions he admirat la personalitat històrica d’aquest poble agrícola de la Conca de Barberà amb les seves vinyes canviants de color segons la temporada. Aquest dilluns, 10 de setembre, com el passat 10 de juny, la meva visita a Solivella té un mo�u joiós que honora l’Església de Tarragona: la celebració del 275 aniversari del vot que va fer el poble al Sagrat Cor de Jesús, devoció de la qual va ser pioner a la nostra arxidiòcesi. Amb mo�u d’aquest aniversari, desitjo felicitar el rector de Solivella, Mn. Pere Fibla, i les autoritats municipals que s’uneixen a la festa que començarà avui amb una missa solemne i ofrena floral davant la imatge de la Mare de Déu de la façana de la parròquia, i acabarà a la tarda amb la processó amb el San�ssim Sagrament pels carrers de la població. Lligat al vot de poble, que es va fer per implorar la salvació davant una epidèmia mortal, Solivella i la seva devoció al Sagrat Cor de Jesús tenen tres Privilegis que li van ser concedits, un pel Papa, el segon pel Rei i el tercer per l’Arquebisbe. Els documents, en marc de plata, es van conservar amb afecte al costat de l’altar major, fins que van ser destruïts en una de les guerres, l’any 1835. Amb sa�sfacció he accedit a la pe�ció de les autoritats de refer el document episcopal, amb l’esperança que s’aconsegueixin també els altres dos Privilegis en dates properes. Celebrar 275 anys del vot popular al Cor de Jesús té una significació molt especial. És una prova que la fe s’ha transmès de generació en generació. En redactar el meu vot reconstruït penso no sols en aquest passat de fe, sinó també en el futur. Tant de bo siguem capaços de transmetre a altres els ensenyaments que nosaltres hem rebut dels nostres grans. No serà només un ornament, un fet costumista, sinó el millor llegat que podrem deixar als qui ens succeeixin. La del Sagrat Cor és una devoció molt important en la vida cris�ana, perquè té per objecte directe l’amor de Jesucrist per nosaltres, fins a ser capaç de lliurar-se a la passió i mort per la nostra salvació. A Jesús, present en el sagrari i en la custòdia, i a la Mare de Déu del Tallat, tan propera, demano avui especialment pel poble de Solivella i per tota l’Església de Tarragona. Aquesta celebració és una prova que la fe s'ha transmès de generació en generació DESTAQUEM... Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents» In memoriam Mn. Jordi Gual Ferrer i Sra. Montserrat Roig Vallverdú Diumenge XXIII de durant l'any No siguem sords al Senyor Per a començar, fer esment a la primera lectura d’aquest «no �ngueu por», paraules que Jesús anirà esmenant als seus seguidors. El salm, invitació a construir el Regne de Déu. La carta de Sant Jaume, lliçó contra els judicis d’aparences. Ja a l’Evangeli, Jesús se’ns presenta anunciant el Regne de Déu en indrets amb un gruix important de gen�ls, això acompanyat de la curació d’un sord i la sorpresa del requeriment de Jesús al sord: mantenir-ho en secret. Com es pot llegir, el sord curat no fa gaire cas. Aquesta pe�ció de Jesús sorprén i sembla que interroga, però potser és una manera de convidar-nos a la pregària i a la trobada amb el Senyor per a donar gràcies, quan en el nostre dia a dia, fa el miracle d’ajudar-nos a curar les nostres sorderes (la por, la manca de compromís, els judicis contra els altres…). No siguem sords. In memoriam Mn. Jordi Gual Ferrer i Sra. Montserrat Roig Vallverdú < 5 (p.5) —Ordenació presbiteral de Mn. Antonio Rodríguez Avui, diumenge, a la Catedral (18.00 h.) l’entrevista (p.4) Mn. Antonio Rodríguez Moreno, ordenand: Mirada endins per Xavier Cortés Nadal, professor d’ESO a la Fundació Educa�va la Mercè i l’INSAF † Jaume Pujol Balcells Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat «En aquests moments sento una alegria immensa en el meu cor» Lectura del llibre d’Isaïes (Is 35,4-7a) Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no �ngueu por: Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer jus�cia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve a salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l’aigua ha brollat a l’estepa, han nascut torrents en el desert, les terres xardoroses ara són estanys, el país de la set és ple de fonts d’aigua. Salm responsorial [145,6c-7.8-9a.9bc-10 (R.: 1)] El Senyor es manté fidel per sempre, fa jus�cia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor deslliura els presos. R. Lloa el Senyor, ànima meva. O bé: Al·leluia. El Senyor dóna la vista als cecs, el Senyor redreça els vençuts, el Senyor es�ma els justos, el Senyor guarda els forasters. R. Manté les viudes i els orfes, i capgira els camins dels injustos. El Senyor regna per sempre; és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R. Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 2,1-5) Germans meus, vosaltres que creieu en Jesucrist, el nostre Senyor gloriós, no heu de comprometre la vostra fe amb diferències entre les persones. Suposem que, mentre esteu reunits, entra un home ben ves�t i amb un anell d’or, i entra també un pobre mal ves�t. Si us fixàveu primer en el que va ben ves�t i li dèieu: «Segui aquí, que estarà millor», però al pobre li dèieu: «Tu queda’t dret o seu aquí, als meus peus», no faríeu diferències entre vosaltres? No seríeu homes que jutgen amb criteris dolents? Escolteu, germans meus es�mats: No sabeu que Déu ha escollit els pobres d’aquest món per fer- los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l’es�men? Lectura de l’evangeli segons sant Marc (7,31-37) En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se n’anà cap al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis. Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans. Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir, ‘obre’t’. A l’instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se’n sabien avenir. Deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sen�n i que els muts parlin.» A quest diumenge, dia 9 de setembre, el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, ordenarà prevere a Mn. Antonio Ro- dríguez, diaca, a la Catedral de Tarragona, a les 18.00 h. Una celebració a la qual tothom és convidat a assis�r-hi i a unir- s’hi en la pregària. Nascut a Valle de Cerrato, a Palència, Mn. Antonio té 51 anys i actualment col·labora a la Parròquia de Sant Salvador del Vendrell on, el diumenge, dia 22 d'abril, va ser ordenat diaca. —Què significa per a vostè l’ordenació presbiteral d’avui? És, sens dubte, un moment molt important en la meva vida, un compromís per servir amb plena generositat i disponibilitat la nostra es�mada Església de Tarragona. Sóc conscient que la caritat que oferiré a la comunitat a la qual serveixo és «conseqüència» de l’amor que he experimentat en la meva relació amb el Senyor. Es�mo perquè prèviament he estat es�mat. El sacerdot és tes�moni de la misericòrdia divina amb ell mateix i amb la comunitat. —Com afronta aquesta nova etapa? En el començament de la meva vida sacerdotal l’ideal a què aspiro cada dia és deixar-me fer segons el cor de Jesús, el bon Pastor. Sense oblidar mai que el ministeri que se m’ha confiat no és cap cosa meva, perquè ser sacerdot no és ni un dret ni una professió clerical, sinó que és un ministeri referit a nostre Senyor Jesucrist i als homes. Un servei que porta a plenitud la meva existència, configurant-me amb Crist Sacerdot en l’enviament que l’Església fa de mi perquè serveixi i acompanyi el seu poble. —Què li demana al Senyor? Oferir-me al Senyor, perquè em guardi i m’acompanyi. Ser des del primer dia, si Déu ho vol, un sant sacerdot, un sacerdot unit sempre a Crist i a la seva Església. Ser el sacerdot que Déu vol. —En alguna ocasió ha comentat que malgrat haver entrat al Seminari fa pocs anys des de sempre ha sen�t aquesta inquietud... Sí, el primer va ser quan vaig ser escolà. Amb només 7 anys, recordo ní�dament la primera vegada que vaig pujar al presbiteri de l’església de Nostra Senyora de l’Assumpció, al meu poble natal de Valle de Cerrato, a Palència. Em va impressionar la grans dimensions de l’altar. Sen�a en el meu interior un anhel de conèixer Jesús, al mateix temps que m’adonava que als meus companys no hi donaven massa importància. Sen�a que jo tenia una «missió», però no sabia si era polí�ca, cultural, laboral o d’una altra mena; només sen�a com un foc que no s’apagava, una set que mai quedava saciada. Vaig anar comprenent que aquest anhel de conèixer Jesús, aquesta set que no s’assaciava i aquest foc que no s’apagava, era «la crida» a seguir-lo més de prop, a conèixer-lo, a servir-lo en els germans. Vaig aprofundir en «la crida» i, després d’un període de discerniment, sospesant el que jo sen�a que em demanava el Senyor, vaig decidir d’entrar al Seminari. —Avui l’acompanyaran moltes persones, tant en la celebració com en la pregària. Què li agradaria dir-los? Donar-los de tot cor les gràcies per acompanyar-me en aquest dia tan important de la meva vida. Demanar-los que preguin per mi. Dir-los el que comporta ser sacerdot, que consisteix a fer present Jesús Bon Pastor enmig dels homes i de les dones d’avui i per actuar en la persona de Crist en la celebració de l’Eucaris�a i dels sagraments. D’aquí la meva alegria immensa que sento en aquests moments en el meu cor. Hi ha sempre la presència de Déu que ens es�ma, ens crida, ens acompanya amb la seva providència misericordiosa. Mai estem sols i el Senyor fa en nosaltres molt més del que nosaltres fem per les nostres limitades forces. Tots hem de ser molt conscients d’aquesta presència amorosa de Déu en cada home i en cada dona de la humanitat. L’autoria de la fotografia publicada al Full Dominical n. 3568, amb data de 29 de juliol de 2018, referent al pelegrinatge diocesà a Lourdes (secció «En primera persona», en la que apareixen els pelegrins amb fanalets), correspon a Photo Gh & Rg. NOTA

Upload: others

Post on 26-Oct-2020

7 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Full dominical n · 2018. 9. 7. · full dominical Arquebisbat de Tarragona n. 3.574 Pàgina web de l’Arquebisbat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn.....als 4 vents

fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.574

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgnArquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

9 de setembre de 2018 Diumenge XXIII de durant l'any

Lectures

Solivella, 275 anys del vot al Sagrat Cor

Han estat innombrables les vegades que en el curs dels meus viatges he travessat Solivella, gairebé un pas obligat entre

les comarques de Tarragona i de Lleida. En tantes ocasions he admirat la personalitat històrica d’aquest poble agrícola de la Conca de Barberà amb les seves vinyes canviants de color segons la temporada.

Aquest dilluns, 10 de setembre, com el passat 10 de juny, la meva visita a Solivella té un mo� u joiós que honora l’Església de Tarragona: la celebració del 275 aniversari del vot que va fer el poble al Sagrat Cor de Jesús, devoció de la qual va ser pioner a la nostra arxidiòcesi.

Amb mo� u d’aquest aniversari, desitjo felicitar el rector de Solivella, Mn. Pere Fibla, i les autoritats municipals que s’uneixen a la festa que començarà avui amb una missa solemne i ofrena fl oral davant la imatge de la Mare de Déu de la façana de la parròquia, i acabarà a la tarda amb la processó amb el San� ssim Sagrament pels carrers de la població.

Lligat al vot de poble, que es va fer per implorar la salvació davant una epidèmia mortal, Solivella i la seva devoció al Sagrat Cor de Jesús tenen tres Privilegis que li van ser concedits, un pel Papa, el segon pel Rei i el tercer per l’Arquebisbe. Els documents, en marc de plata, es van conservar amb afecte al costat de l’altar major, fi ns que van ser destruïts en una de les guerres, l’any 1835.

Amb sa� sfacció he accedit a la pe� ció de les autoritats de refer el document episcopal, amb l’esperança que s’aconsegueixin també els altres dos Privilegis en dates properes.

Celebrar 275 anys del vot popular al Cor de Jesús té una signifi cació molt especial. És una prova que la fe s’ha transmès de generació en generació. En redactar el meu vot reconstruït penso no sols en aquest passat de fe, sinó també en el futur. Tant de bo siguem capaços de transmetre a altres els ensenyaments que nosaltres hem rebut dels nostres grans. No serà només un ornament, un fet costumista, sinó el millor llegat que podrem deixar als qui ens succeeixin.

La del Sagrat Cor és una devoció molt important en la vida cris� ana, perquè té per objecte directe l’amor de Jesucrist per nosaltres, fi ns a ser capaç de lliurar-se a la passió i mort per la nostra salvació.

A Jesús, present en el sagrari i en la custòdia, i a la Mare de Déu del Tallat, tan propera, demano avui especialment pel poble de Solivella i per tota l’Església de Tarragona.‘ Aquesta celebració és una prova que la fe

s'ha transmès de generació en generació

DESTAQUEM...

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

—In memoriamMn. Jordi Gual Ferrer i Sra. Montserrat Roig Vallverdú

Diumenge XXIII de durant l'any

No siguem sords al Senyor

Per a començar, fer esment a la primera lectura d’aquest «no � ngueu por», paraules que Jesús anirà esmenant als seus seguidors. El salm, invitació a construir el Regne de Déu. La carta de Sant Jaume, lliçó contra els judicis d’aparences. Ja a l’Evangeli, Jesús se’ns presenta anunciant el Regne de Déu en indrets amb un gruix important de gen� ls, això acompanyat de la curació d’un sord i la sorpresa del requeriment de Jesús al sord: mantenir-ho en secret. Com es pot llegir, el sord curat no fa gaire cas.

Aquesta pe� ció de Jesús sorprén i sembla que interroga, però potser és una manera de convidar-nos a la pregària i a la trobada amb el Senyor per a donar gràcies, quan en el nostre dia a dia, fa el miracle d’ajudar-nos a curar les nostres sorderes (la por, la manca de compromís, els judicis contra els altres…). No siguem sords.

—In memoriamMn. Jordi Gual Ferrer i Sra. Montserrat Roig Vallverdú

<

5

(p.5)

—Ordenació presbiteral de Mn. Antonio RodríguezAvui, diumenge, a la Catedral (18.00 h.)

l’entrevista

(p.4)

Mn. Antonio Rodríguez Moreno, ordenand:

Mirada endins per Xavier Cortés Nadal, professor d’ESO a la Fundació Educa� va la Mercè i l’INSAF

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

«En aquests moments sento una alegria immensa en el meu cor»

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 35,4-7a)

Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no � ngueu por: Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer jus� cia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve a salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l’aigua ha brollat a l’estepa, han nascut torrents en el desert, les terres xardoroses ara són estanys, el país de la set és ple de fonts d’aigua.

Salm responsorial [145,6c-7.8-9a.9bc-10 (R.: 1)]

El Senyor es manté fi del per sempre,fa jus� cia als oprimits,dóna pa als qui tenen fam.El Senyor deslliura els presos.

R. Lloa el Senyor, ànima meva.O bé: Al·leluia.

El Senyor dóna la vista als cecs,el Senyor redreça els vençuts,el Senyor es� ma els justos,el Senyor guarda els forasters. R.

Manté les viudes i els orfes,i capgira els camins dels injustos.El Senyor regna per sempre;és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.

Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 2,1-5)

Germans meus, vosaltres que creieu en Jesucrist, el nostre Senyor gloriós, no heu de comprometre la vostra fe amb diferències entre les persones. Suposem que, mentre esteu reunits, entra un home ben ves� t i amb un anell d’or, i entra també un pobre mal ves� t. Si us fi xàveu primer en el que va ben ves� t i li dèieu: «Segui aquí, que estarà millor», però al pobre li dèieu: «Tu queda’t dret o seu aquí, als meus peus», no faríeu diferències entre vosaltres? No seríeu homes que jutgen amb criteris dolents? Escolteu, germans meus es� mats: No sabeu que Déu ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l’es� men?

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (7,31-37)

En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se n’anà cap al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis. Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans. Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir, ‘obre’t’. A l’instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se’n sabien avenir. Deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sen� n i que els muts parlin.»

Aquest diumenge, dia 9 de setembre, el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, ordenarà prevere a Mn. Antonio Ro-

dríguez, diaca, a la Catedral de Tarragona, a les 18.00 h. Una celebració a la qual tothom és convidat a assis� r-hi i a unir-s’hi en la pregària.

Nascut a Valle de Cerrato, a Palència, Mn. Antonio té 51 anys i actualment col·labora a la Parròquia de Sant Salvador del Vendrell on, el diumenge, dia 22 d'abril, va ser ordenat diaca.

—Què signifi ca per a vostè l’ordenació presbiteral d’avui?

És, sens dubte, un moment molt important en la meva vida, un compromís per servir amb plena generositat i disponibilitat la nostra es� mada Església de Tarragona. Sóc conscient que la caritat que oferiré a la comunitat a la qual serveixo és «conseqüència» de l’amor que he experimentat en la meva relació amb el Senyor. Es� mo perquè prèviament he estat es� mat. El sacerdot és tes� moni de la misericòrdia divina amb ell mateix i amb la comunitat.

—Com afronta aquesta nova etapa?

En el començament de la meva vida sacerdotal l’ideal a què aspiro cada dia és deixar-me fer segons el cor de Jesús, el bon Pastor. Sense oblidar mai que el ministeri que se m’ha confi at no és cap cosa meva, perquè ser sacerdot no és ni un dret ni una professió clerical, sinó que és un ministeri referit a nostre Senyor Jesucrist i als homes. Un servei que porta a plenitud la meva existència, confi gurant-me amb Crist Sacerdot en l’enviament que l’Església fa de mi perquè serveixi i acompanyi el seu poble.

—Què li demana al Senyor?

Oferir-me al Senyor, perquè em guardi i m’acompanyi. Ser des del primer dia, si Déu ho vol, un sant sacerdot, un sacerdot unit sempre a Crist i a la seva Església. Ser el sacerdot que Déu vol.

—En alguna ocasió ha comentat que malgrat haver entrat al Seminari fa pocs anys des de sempre ha sen� t aquesta inquietud...

Sí, el primer va ser quan vaig ser escolà. Amb només 7 anys, recordo ní� dament la primera vegada que vaig pujar al presbiteri de l’església de Nostra Senyora de l’Assumpció, al meu poble natal de Valle de Cerrato, a Palència. Em va impressionar la grans dimensions de l’altar. Sen� a en el meu interior un anhel de conèixer Jesús, al mateix temps que m’adonava que als meus companys no hi donaven massa importància. Sen� a que jo tenia una «missió», però no sabia si era polí� ca, cultural, laboral o d’una altra mena; només sen� a com un foc que no s’apagava, una set que mai quedava saciada.

Vaig anar comprenent que aquest anhel de conèixer Jesús, aquesta set que no s’assaciava i aquest foc que no s’apagava, era «la crida» a seguir-lo més de prop, a conèixer-lo, a servir-lo en els germans. Vaig aprofundir en «la crida» i, després d’un període de discerniment, sospesant el que jo sen� a que em demanava el Senyor, vaig decidir d’entrar al Seminari.

—Avui l’acompanyaran moltes persones, tant en la celebració com en la pregària. Què li agradaria dir-los?

Donar-los de tot cor les gràcies per acompanyar-me en aquest dia tan important de la meva vida. Demanar-los que preguin per mi. Dir-los el que comporta ser sacerdot, que consisteix a fer present Jesús Bon Pastor enmig dels homes i de les dones d’avui i per actuar en la persona de Crist en la celebració de l’Eucaris� a i dels sagraments. D’aquí la meva alegria immensa que sento en aquests moments en el meu cor. Hi ha sempre la presència de Déu que ens es� ma, ens crida, ens acompanya amb la seva providència misericordiosa. Mai estem sols i el Senyor fa en nosaltres molt més del que nosaltres fem per les nostres limitades forces. Tots hem de ser molt conscients d’aquesta presència amorosa de Déu en cada home i en cada dona de la humanitat.

L’autoria de la fotografi a publicada al Full Dominical n. 3568, amb data de 29 de juliol de 2018, referent al pelegrinatge diocesà a Lourdes (secció «En primera persona», en la que apareixen els pelegrins amb fanalets), correspon a Photo Gh & Rg.

NOTA

Page 2: Full dominical n · 2018. 9. 7. · full dominical Arquebisbat de Tarragona n. 3.574 Pàgina web de l’Arquebisbat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn.....als 4 vents

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i San� Grimau • Assessorament lingüís� c: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: [email protected] • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42

Litúrgiade la setmana

recurs

agenda in memoriam

«Les ferides no prescriuen mai»PAPA FRANCESC:

El Sant Pare ha publicat, amb data de 20 d’agost, una carta dirigida al poble de Déu en la que condemna els

abusos sexuals, de poder i de consciència comesos per clergues i persones consagrades després de conèixer l’in-forme de Pensilvània (Estats Units) on es detalla el que van viure nombroses víc� mes durant aproximadament setanta anys.

«El dolor d’aquestes víc� mes és un gemec que clama al cel, que arriba a l’ànima i que durant molt de temps va ser ignorat, callar o silenciat. [...] No obstant, les ferides mai desapareixen i ens obliguen a condemnar amb força aquestes atrocitats, així com a unir esforços per eradi-car aquesta cultura de la mort; les ferides no prescriuen mai», afi rma el pon� fex. El Papa Francesc reconeix «amb vergonya i penediment» que, «com a comunitat eclesial, no vam saber estar on havíem d’estar, i no vam actuar a temps reconeixent la magnitud i la gravetat del dany que s’estava causant en tantes vides».

Així mateix també afi rma ser conscient «de l’esforç i el tre-ball que es realitza en diferents parts del món per garan� r les mediacions necessàries que donin seguretat i protegei-xin la integritat de nens i adults en estat de vulnerabilitat així com de la implementació de la “tolerància zero”».

En el transcurs de la carta urgeix a l’esforç de cadascun dels batejats per la transformació eclesial i social «que tant necessitem». «És impossible imaginar una conversió de l’actuar eclesial sense la par� cipació ac� va de tots els integrants del Poble de Déu».

> La carta sencera es pot llegir al web de l’Arquebisbat,

a la secció Documents / Santa Seu. També es pot accedir directament

enfocant el codi QR.

Avui, 9 de setembre

—Retorn de la imatge de la Mare de Déu de Berà a l’Ermita. La imatge, que ha estat des del dia 31 d’agost a l’església parroquial, retornarà a la seva Ermita en processó (des de la plaça baixa, sota l'Ermita), a les 11.00 h. L’acte de retorn, l’entronització i la missa seran presidits pel Sr. Arquebisbe.

10 de setembre

—Festa del Sagrat Cor de Jesús a Solivella. A les 12.00 h, missa solemne presidida pel Sr. Arquebisbe i ofrena fl oral a la Mare de Déu. A les 20.30 h, processó en honor al Sagrat Cor de Jesús pels carrers del poble fi ns arribar a la plaça Major on hi haurà l'acte de consagració al Sagrat Cor de Jesús, benedicció solemne i reserva.

—Concert d’orgue a Ulldemolins a càrrec de Mons. Valen� Miserachs. Tindrà lloc a l’església parroquial de Sant Jaume Apòstol, a les 19.00 h, coincidint amb el dia en què s’escau el Vot de Poble a la Mare de Déu de Loreto.

13 de setembre

—Missa en el 75è aniversari del traspàs del cardenal Vidal i Barraquer a l’Ermita de la Mare de Déu del Camí de Cambrils, a les 20.00 h. Acte inserit en l’Any Cardenal Vidal i Barraquer.

16 de setembre

—Festa del San� ssim Sagrament a Creixell. A les 11.15 h, hi haurà la processó del pa beneït des de l’Ajuntament fi ns l’església parroquial. Seguidament, a les 11.30 h, � ndrà lloc la solemne celebració de l’eucaris� a i, en acabar, la processó amb el San� ssim Sagrament pels carrers del poble. En tornar de nou a l’església es menjarà el pa beneït i se subhastarà la Coca del Goig a la plaça.

Fins al dia 20 de setembre

—Període de matrícula a l’Ins� tut Superior de Ciències Reli-gioses «Sant Fructuós» de Tarragona per a cursar el Batxille-rat i la Llicenciatura en Ciències Religioses, així com també els diferents cursos de la Declaració Eclesiàs� ca de Competència Acadèmica (DECA) per als docents. Durant aquest període la Secretaria atendrà el públic els dimarts i dijous d’11.00 a 13.00 h i de dilluns a dijous de 17.00 h a 20.00 h. També es pot fer via Internet, a través del web www.insaf.cat. Les classes s'iniciaran el proper dilluns dia 17 de setembre.

Dublín, a Irlanda, ha estat, aquest any, la ciutat tria-

da pel Papa Francesc com a seu de la IX Trobada Mundial de les Famílies celebrada del 21 al 26 d’agost amb el lema «L’evangeli de la Família: Ale-gria per al món». La propera � ndrà lloc a Roma l’any 2021.

Aquesta gran trobada inter-nacional, que congrega fa-mílies d’arreu del món cada

tres anys, és una oportunitat de celebració, pregària i refl exió sobre la importància del matrimoni i la família com a pedra an-gular de les nostres vides, la societat i l’Església.

El Sant Pare Francesc hi va assis� r en viatge apostòlic els dies 25 i 26 d’agost. Durant aquests dos dies, entre d’altres actes i celebracions, es va poder trobar amb les autoritats del país, la societat civil, el cos diplomà� c i els bisbes irlandesos; va visitar la Catedral, el Centre d’acollida per a famílies sense llar, va par� cipar en la Festa de les famílies a l’estadi Croke Park i va entrevistar-se amb vuit víc� mes d’abusos sexuals.

Tot seguit destaquem algunes frases pronunciades pel Sant Pare en el transcurs de la Trobada Mundial. Els discursos íntegres es poden llegir al web del Va� cà, www.va� can.va.

«L’evangeli de la família és veritablement alegria per al món, ja que en les nostres famílies Jesús sempre pot ser trobat;

Ell també hi viu, en simplicitat i pobresa, como ho va fer a la casa de la Sagrada Família de Natzaret».

«El primer i més important lloc per a transmetre la fe és la llar, a través del serè i quoti dià exemple dels pares que esti men al

Senyor i confi en en la seva paraula».

«Els peti ts i senzills gestos de perdó, renovats cada dia, són la base sobre la qual es construeix una sòlida vida familiar cristi ana. Els infants aprenen a perdonar quan veuen que els seus pares es perdonen recíprocament. Si entenem això podrem apreciar la grandesa de l’ensenyament de Jesús sobre

la fi delitat en el matrimoni».

«En tota societat, les famílies generen pau, perquè ensenyen l’amor, l’acceptació i el perdó, que són els millors antí dots contra l’odi, els prejudicis i la venjança que enverinen la vida de

les persones i les comunitats».

«L’Església és efecti vament una família de famílies, i sent la necessitat d’ajudar a les famílies en els seus esforços per a

respondre fi delment i amb alegria a la vocació que Déu els hi ha donat a la societat».

Roma acollirà l’any 2021 la Trobada Mundial de les Famílies

Mn. Jordi Gual va traspassar el pas-

sat dia 30 de juliol a l’edat de 83 anys. Des de l’any 2013 era capellà adscrit de l’Església de sant Antoni de Pàdua de Tarragona.

Nascut a Santa Coloma de Queralt el dia 5 de maig de 1935 va rebre l’orde del presbiterat el dia 2 de febrer de 1968, a l’església parroquial de Sant Joan Bap� sta de Valls d’on va ser vica-ri durant el primer any. L’any 1969 va ser nome-nat rector de Santa Ma-ria de Vallfogona de Riu-

corb i encarregat de les parròquies de Sant Joan Bap� sta de Llorac i Sant Miquel de l’Albiol, càrrec que va assumir durant un any, ja que el 1970 rebia l’encàrrec de rector de les parrò-quies de Santa Maria de La Pobla de Cérvoles i Sant Miquel de Cervià de les Garrigues.

Entre els anys 1972 i 1985 va ser col·laborador de la parròquia de Sant Pau de Tarragona, i seguidament va ser administrador parroquial de Sant Joan Bap� sta del Catllar i vicari de la parròquia de Santa Maria de Vallmoll, d’on seria rector entre 1987 i 1988. Durant aquest mateix període també va ser rector de la parròquia de Sant Jaume Apòstol dels Garidells i vicari de les parròquies de Sant Nicolau de La Riba i Sant Salvador de Picamoixons. Seguidament, del 1988 al 1996, fou rector a la parròquia de Sant Joan Bap� sta del Catllar i capellà de l’Església de Sant Jordi d’Ardenya, pertanyent al municipi de La Riera de Gaià. Entre els anys 1996 i 1998 era nomenat rector de tres noves parròquies: Santa Maria Magdalena de La Nou de Gaià, on va ser-hi durant tretze anys; Santa Maria de Salomó i Sant Miquel de Vespella de Gaià. La seva darrera tasca com a rector la va exercir a la parròquia de Sant Joan Bap� sta de Clarà, al municipi de Torredembarra, entre els anys 1998 i 2013, d’on va ser encarregat de l’església de Sant Joan de Baix a Mar.

Les seves exèquies, presidides pel Sr. Arquebisbe, es van celebrar el dia 31 de juliol a l’església parroquial de Sant Pau de Tarragona.

Reposi en la pau de Crist.

Mn. Jordi Gual Ferrer, a la casa del Pare

Montserrat Roig va traspassar el passat dissabte dia 11 d’agost. Des de l’any 2003 era laica amb missió pastoral i exercia la seva tasca pastoral a les parròquies de Vilallonga

del Camp i El Rourell.

Nascuda el dia 5 de gener de 1962, a La Selva del Camp, va ser responsable de catequesi a la parròquia de Sant Andreu Apòstol d’aquesta vila i consiliària diocesana del Moviment de Joves Cris� ans de Comarques (JARC). Persona compromesa a la parròquia i en tots aquells àmbits on estava implicada va tenir una especial cura per la seva formació personal i espiritual. En l’àmbit professional era administra� va a la Seguretat Social.

El dia 2 de maig de 2003 va ser enviada com a laica amb missió pastoral a la parròquia de Sant Mar� Bisbe de Vilallonga del Camp, i cinc anys més tard, el 28 de juliol de 2008, va rebre l’encàrrec pastoral de la parròquia de Sant Pere Apòstol del Rourell de mans del Sr. Arquebisbe. A més col·laborava amb les parròquies de La Pobla de Mafumet i del Morell.

També va ser membre del Consell Pastoral Diocesà durant el pon� fi cat del Dr. Ramon To-rrella i de la Comissió Coordinadora de la Delegació Diocesana de Catequesi des del 2004 al 2012.

Les seves exèquies es van celebrar el dia 13 d’agost a la Parròquia de Sant Andreu de la Selva del Camp.

Reposi en la pau de Crist.

Montserrat Roig Vallverdú, a la casa del Pare

Cicle BLitúrgia de les Hores: Setmana III

Diumenge, 9: Diumenge XXIII de durant l’any [Is 35, 4-7a; Salm 145, 6c-7.8-9a 9bc- 10; Jm 2, 1-5; Mc 7, 31-37 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 10: [1Co 5, 1-8; Salm 5, 5-6.7.12; Lc 6,6-11] Sant Nicolau de Tolenti no, prevere

Dimarts, 11: Beat Bonaventura Gran, religiós (MO) [1Co 6, 1-11; Salm 149, 1-2.3-4.5-6a i 9 b; Lc 6, 12-19]

Dimecres, 12: [1Co 7, 25-31; Salm 44, 11-12.14-15.16-17; Lc 6, 20-26] Santí ssim Nom de Maria (ML)

Dijous, 13: Sant Joan Crisòstom, bisbe i doctor de l’Església (MO) [1Co 8, 1b-7.11-13; Salm 138, 1-3.13-14ab.23-24; Lc 6, 27-38]

Divendres, 14: Exaltació de la Santa Creu (F) [Nm 21, 4-8 o bé: Fl 2, 6-11; Salm 77, 1-2.34-35.36-37.38; Jn 3, 13-17 (LE/LH pròpies)]

Dissabte, 15: Mare de Déu dels Dolors (MO) [1Co 10, 14-22; Salm 115, 12-13.17-18; Jn 19, 25-27 o bé: Lc 2, 33-35]

Diumenge, 16: Diumenge XXIV de durant l’any [Is 50, 5-9a; Salm 114, 1-2.3-4.5-6. 8-9; Jm 2, 14-18;Mc 8, 27-35 (LE/LH pròpies)]

Comencem un nou curs

El mes de setembre és sinònim de tornar a començar, de reprendre

horaris, ru� nes, l'estudi, el treball, la pastoral... Aquesta pregària, extreta del web de pastoral dels Salesians, ens hi pot ajudar.

(Prèviament es pot llegir Lc 5, 1-8)

Senyor, ens posem en marxa un curs més.Amb les pors i amb els neguits de sempre,però també amb les il·lusions renovades,i amb l’esperança que la teva empenta ens animarà a calar les xarxes.

Posem en les teves mans els nostres treballs, el nostre equip, els «nostres» nois, noies, adolescents i joves...

Ens volem escarrassar, amb la confi ança que la teva presènciatransformarà els nostres esforços en Vida, per a nosaltres i per a totes les persones que ens has encomanat,i a les quals volem con� nuar anunciant el teu missatge.