Nú

m. 2

25

Jun

y 2

008

Dip

. Leg

. T-1

4-19

88 A

ny X

X T

erce

ra è

poca

El congrés Pau, Fructuósi el cristianisme primitiu,el gran esdeveniment culturalde l’Any Jubilar

Esglésiade Tarragona

Esglésiade Tarragona

3

Sumari - núm. 225

pàgina 6

pàgina 10

El gran congrés internacional,a celebrar els dies 19, 20 i 21del present mes de juny,s'estructura a partir de treseixos centrals: Sant Pau aHispània, Sant Fructuós i eldesenvolupament del cristia-nisme. A En portada.

En els darrers anys, Caritasestà impulsant, en col·laboracióamb les Administracions locals iautonòmiques, experiènciesmolt significatives de creació dellocs de treball. A La Veu deCaritas.

I també La quarta d’EdT (pàg. 4), Editorial (pàg. 5), Temps de pregària(pàg. 9), Necrològica (pàg. 12), Noticiari (pàg. 13), Any Jubilar (pàg. 16),Diversa (pàg. 18), Notes jubilars (pàg. 19) i Record de la benedicció ientronització de la Mare de Déu de Sant Salvador de Mar (contraportada)

En aquest número han col·laborat:Antoni Coll, Joan Boronat, Pere Dalmau, Frank Harriman (Brusel·les), Clara Herrán (Madrid), JosepSabaté, Didac Bertran, Departament de Comunicació i Sensibilització de Caritas Diocesana, FranciscoGiménez, Marisa Jiménez, Pedro J. Ortega, Ignasi Cabré i Bernabé

✍

✍

Núm. 225 - Juny 2008

La missa d’onzeAntoni Coll Gilabert, periodista

La primera pel·lícula en la història de la cinematografiaespanyola va ser rodada per un aragonès l'any 1896 i esdeia Salida de misa de doce de la iglesia del Pilar. Va serrodada des d'un balcó de la plaça i reflectia sense més

ambició la gent que sortia del temple tot caminant i parlant. Amoltes parròquies espanyoles i durant molts anys la missa de 12dels diumenges era un clàssic del cristianisme sociològic.

A Tarragona aquest Any Jubilar tenim una missa de què podríemdir especial. Es celebra cada dia a la capella de Sant Fructuós i siun càmera enregistrés la sortida dels fidels trobaria molta varia-ció segons els dies, des d'escolars de La Salle o grups de fidels deReus o de Valls, fins a universitaris vinguts de Roma, ancians deresidències de Lleida acompanyats de religioses i peregrins d'ar-reu del món.

El lloc habitual de celebració d'aquesta missa és la capella deSant Fructuós, d'estil renaixentista construïda per l'arquitecte PereBlai, amb imatges del segle XVII dels tres sants màrtirs. Sota l'al-tar es guarden relíquies de sant Fructuós que van ser donades perl'Església de Gènova a la de Tarragona en temps del cardenalArriba y Castro, la mateixa època en què Hermini Sentís va fer lesquatre pintures que adornen les parets amb escenes de la històriadel sants màrtirs.

M'agrada anar de tant en tant a aquesta missa, sovint oficiada perl'arquebisbe Jaume Pujol, continuador d'aquell primer bisbe deTarragona de qui tenim notícia i d'altres prelats que van voler serenterrats a la cripta d'aquesta capella, com Vidal i Barraquer i eldoctor Pont i Gol.

La mateixa cripta guarda memòria, encara que no les restes, maitrobades, del bisbe Manuel Borràs, màrtir també, per recordar-nosque el segle XX fou segle de màrtirs més encara que els primers.

Amb aquest embolcall ambiental, la missa de les onze a laCatedral té unes característiques especials, encara que l'importantde totes les misses, de qualsevol horari i lloc, des d'una catedralfins a la més humil de les parròquies, és quelcom que ultrapassales circumstàncies de temps i de lloc, perquè fa referència al mis-teri redemptor que conté paraules de vida eterna. ❑

4Església de Tarragona

Esglésiade TarragonaDirectorDidac Bertran

Consell de redacció:Mn. Miquel BarbaràMn. Josep MateuMn. Antoni Pérez deMendiguren Josep Sabaté

SecretariaMontse Sabaté

FotografiaSanti Grimau

Edita: Arquebisbat de Tarragona

Redacció, administració isubscripcions:AdreçaPla de Palau, 2Telèfon 977 233 412(extensió 205)Fax 977 251 847Adreça electrònicamcs@arquebisbattarragona.catPàgina webwww.arquebisbattarragona.catCodi postal43003 Tarragona

Imprimeix Impremta Rabassa. Reus

Dipòsit legalT-14-1988

Subscripció anual: (11 números): 14,50

Subscripció anual Europa: (11 números): 35,00

Preu unitari: 1,45

PublicitatFerran JuanTelèfon 977 212 628

Publicada amb la col·laboraciódel Departament de Culturade la Generalitat de Catalunya

Els articles publicats aEsglésia de Tarragona

expressen solament l’opiniódels seus autors.

La quarta d’EdT

5Núm. 225 - Juny 2008

L’equador de l’Any JubilarQuan portem una mica menys de la meitat de l’Any Jubilar, aquest més es presenten algunsdels plats forts d’aquesta commemoració del 1750 aniversari del martiri de sant Frutuós, bis-be, i de sant Auguri i sant Eulogi, diaques: el congrés internacional “Pau, Fructuós i el cris-tianisme primitiu” i les representacions de la Passió de sant Fructuós.

Editorial

Quan s’apropa l’equador de l’Any Jubilar js són realitat algunsprojectes endegats per commemorar un aniversari que, malgratno ser un punt de partença, sí marcarà un abans i un després pelque fa al coneixement de la figura des Sants Màrtirs tarragonins.

Deixant a banda accions i esdeveniments ja realitzats, cal recordar que, enel marc de l'Any Jubilar dedicat a la memòria de Sant Fructuós s'ha volguttractar científicament els temes relatius al cristianisme primitiu a Tarragona.El congrés —a celebrar els dies 19, 20 i 21 del present mes de juny—s'estructura a partir de tres eixos centrals: la vinguda de Sant Pau a Hispània,les Actes martirials de Sant Fructuós i el desenvolupament posterior del cris-tianisme fins al segle VIII. Aquesta temàtica àmplia es tractarà de forma inter-disciplinar. Professors de Bíblia, patrística, litúrgia, història i arqueologiafaran les seves aportacions amb l'objectiu d'aprofundir en el tresor espiritualque els primers cristians van sembrar en les nostres terres.

El congrés compta amb la participació de 31 ponents, la meitat dels qualsprovenen d'universitats d'Itàlia, Suïssa, Alemanya, Anglaterra, França,Romania i dels Estats Units. Durant aquests tres dies la ciutat de Tarragonavol acollir amigablement tots els qui d'arreu vindran per tal de conèixer mil-lor la història dels inicis del cristianisme a Catalunya. Voldríem que totes lesesglésies que formen part de la Tarraconense es sentíssim cridades a partici-par en aquest esdeveniment ja que les arrels del cristianisme pertanyen a totl'arbre, és a dir, a totes les esglésies de Catalunya.

Cal remarcar també que, a les portes de la celebració de l'Any jubilar de SantPau que s'iniciarà a Roma el 28 de juny, el congrés suposarà un motiu esplèn-

did per tal de revifar les arrels paulines de l'Església de Tarragona i del conjunt d'Esglésies de laTarraconense. En el programa del congrés es preveu —entre altres activitats— l'assistència a la repre-sentació teatral de la Passió de Sant Fructuós a l'Amfiteatre de Tarragona.

Enguany, seran tres les representacions que oferirà l’Associació Cultural “Sant Fructuós” en el mateixescenari on s’esdevingueren els fets, que es rememoren en una representació que aplega un grannombre d’actors i figurants, i compta amb la col·laboració de la Schola Cantorum i l’Orquestra dels“Amics de la Catedral”. Els dies serán el 19, 20 i 21 de juny i les entrades es poden adquirir al TeatreMetropol de Tarragona. L’import va en benefici de les obres socials de l’Any Jubilar.

És amb motiu de les activitats que resten per fer durant els propers mesos que els oferim una sepa-rata amb alguns programes (perquè falten alguns detalls per confirmar) de l’Any Jubilar. Per això, larevista tindrà el gruix de sempre, però les seccions habituals seran més reduïdes. Els programes que elsoferim també formen part de la funció de la revista. Estem segurs que ho comprenen i mutuament ensho agraïm. ❑

El Congrés serà une s d e v e n i m e n tcientífic realmentimportant i un delselements estelars del’Any Jubilar. Un

gran nombre d'experts de famamundial s'aplegaran aTarragona durant aquests tresdies…S'ha seguit algun critericoncret a l'hora de convidar elsexperts?

—El Congrés compta amb la parti-cipació d'experts en el tema del cris-tianisme primitiu tan a nivell bíbliccom històric i arqueològic. Entre elsexperts en el camp bíblic comptemamb el professor Ulrich Luz (Berna,Suïssa) que farà la lliçó inaugural“Sant Pau, Apòstol de les nacions”,com també amb el professor WayneA. Meeks (Yale, USA), o el pro-fessor Rainer Riesner (Dormund,Alemanya), professor John Barclay(Durham, Anglaterra), professoraHeike Omerzu (Mainz, Alemanya),tots ells membres de la prestigiosa“Studiorum Novi Testamenti So-cietas”. També pertanyen a aquestasocietat mundial d'experts bíblics eldoctor Armand Puig i el doctorAgustí Borrell. A nivell d'experts enhistòria i arqueologia un bonnombre de professors pertanyen al'Institut Català d'Arqueologia clàs-sica (ICAC), com per exemple laprofessora Isabel Rodà, Josep M.Macias, Jordi López, AndreuMuñoz. Els ponents que presententemes relacionats amb la tradicióPatrística pertanyen a l'InstitutPatrístic Agustinianum de Roma,com ho són el professor Angelo diBerardino, Maria Grazia Mara,Francesca Cocchini, Alba MariaOrselli, Gennaro Luongo iGiuseppe Caruso, tots ells de Roma.La llista de ponents és llarga i moltvariada ja que el nostre congrés seràinterdisciplinar: bíblia, història iarqueologia.

6Església de Tarragona

Dr. Josep M. GavaldàRibot, pvre.:

“Tarragona és única per la sevacontribució al desenvolupamentdel cristianisme a occident”Joan Boronat, periodista

Del 19 al 21 d'aquest mes de Juny, Tarragona serà l'es-cenari d'un gran esdeveniment científic: el congrésinternacional “Pau, Fructuós i el Cristianisme primitiu”.Per parlar d'aquest fòrum ens hem adreçat al doctorJosep Maria Gavaldà, vicepresident del ComitéOrganitzador i director de l'Institut Superior de CiènciesReligioses “Sant Fructuós”, entitat organitzadora.

En portadaPremsa

vant

7Núm. 225 - Juny 2008

Quins són els eixos vertebradorsdel Congrès?—Els eixos vertebradors són tres:la qüestió de la vinguda de SantPau a Hispània i en concret aTarragona, la figura del bisbe SantFructuós i les Actes del seu marti-ri, i la tercera questió la importàn-cia de l'església a Tarragona a par-tir del segle V fins al VIII. Sensdubte que aquests tres eixos s'hande relacionar entre ells ja que és laimportància de l'expansió del cris-tianisme a Tarragona en el segle IVva directament relacionada amb elmartiri de Sant Fructuós i amb elsseus inicis.

Quin és el nombre de congres-sistes inscrits?—Des que es va obrir el períoded'inscripcions en el mes d'abrilhem rebut més de cent cinquantainscripcions provinents de Cata-lunya, d'arreu de l'Estat i de l'es-tranger. Esperem que durantaquests mesos de maig i de juny esdupliqui el nombre d'inscrits.

S'han rebut ja comunicacions?—Per ara, a primers de maig, elnombre de comunicacions arribena la dotzena, amb temes tan variatscom un “Comentari a Teodoret deCir a la carta als Romans 15, 14-24” en relació al viatge de Pau aHispània, o bé, la “Toponimia pau-lina entre Roma i Tarragona”,“Paulí de Nola i la província roma-na de la Tarraconense al s.IV”,sobre l'arqueòleg J. Serra Vilaró, osobre el patrocini de Sant Fructuósen la metròpoli exlesiàsticaTarraconense.

Es podrà parlar d'un abans i undesprés del Congrés?-Jo crec que si. El Congrés volposar a Tarragona en el centred'atenció dels experts mundials enhistòria del cristianisme. Si la ciu-tat de Tarragona ha estat recone-guda fa uns quants anys com a“Patrimoni de la humanitat”, ambaquest Congrés es posarà de relleula seva importància com a ciutatbressol del cristianisme a Cata-

lunya i a Hispània. Cada ciutat téels seus trets identitaris i peculiarsque la diferencien de moltes altres.Certament Tarragona és única perla seva contribució al desenvolu-pament del cristianisme a occident.

Tenen previst publicar els resul-tats d'aquest congrés?—Evidentment. Les Actes delCongrés seran publicades en tresvolums i constituiran un materialde referència bàsica per qui vulguicontinuar estudiant sobre la histò-ria del cristianisme a Tarragona.

Com han organitzat l'acollimentdels congressistes, sobretot delsforanis?—Tenim més de cinquanta volun-taris, tots ells estudiants del nostreInstitut Superior de CiènciesReligioses “Sant Fructuós” quedurant els dies del Congrés esdedicaran a l'acompanyament delsponents, sobretot dels vinguts del'estranger. La nostra intenció prin-cipal és oferir-los un tracte acolli-dor i familiar, propi de la gent deles nostres terres. El diumenge 22

de juny tenim previst acompanyar-los a fer la Ruta del Císter i queconeguin una mica més les nostrescontrades.

Serà perceptible per la ciutada-nia?—La organització del Congrés noha descuidat aquest punt perquèens sembla fonamental. Tenim pre-vist tres conferències durant elstres dies del congrés, obertes algran públic. Totes elles gratuïtes.Es realitzaran en tres llocs d'amplaconcurrència com l'Auditori deCaixa Tarragona, el Centre Social iCultural de “La Caixa” i la Sala deconferències del Col.legi d'Advo-cats de Tarragona. Aquestes tresconferències seran impartides pertres ponents que participen en elcongrés: Ulrich Luz, FrancescoScorza i Josep Amengual.

L'organització del Congrés haesta confiada a l'INSAF. Aixòprestigiarà la institució?—El nostre Institut Superior deCiències Religioses “Sant Fruc-tuós” (INSAF) porta ja més de deu

Hi pot haver alguna conclusiósorprenent?

—Això ho sabrem al final del Congrés. El que sí quees pot afirmar que experts mundials que participen enel nostre congrés estan revisant la qüestió pendentdel viatge de Pau a Hispània.

Avançar en aquesta qüestió pot resultar molt interes-sant a les portes de l'Any Sant Paulí que començaràa Roma el 28 de juliol d'aquest any. Un signe d'aixòque estic dient ha estat que el nostre Congrés figuracom un dels esdeveniments de l'Any Sant Paulí(http://www.annopaolino.org/interno.asp?lang=spa&id=13&id_dettaglio=190938).

Altres qüestions, com el martiri de Sant Fructuós ocu-paran l'interès del nostre Congrés, penso en particu-lar a les aportacions que l'arqueologia pot oferir enrelació a aquest martiri i a la posterior veneració delSant a la ciutat de Tarragona.

anys de funcionament a Tarragona.És la institució acadèmica univer-sitària de l'Arquebisbat, patrocinadaper la Facultat de Teologia deCatalunya. Certament que durantaquests deu anys s'ha guanyat moltbé el seu lloc dins l'ambient univer-sitari, prova d'això són les moltescol·laboracions que l'Institut duu aterme conjuntament amb laUniversitat Rovira i Virgili deTarragona (URV). El mateixCongrés compta amb el suport dela URV i, el seu Rector, el doctorFrancesc Xavier Grau serà presenten la Inauguració del Congrés.Evidentment que amb l'organitza-ció d'aquest Congrés, l'Institut esreafirma a Tarragona com una insti-tució acadèmica referent per a lesqüestions que pertoquen a l'àmbitde la religió.

Quin és el seu balanç de coms'està desenvolupant, fins ara,l'Any Jubilar?—L'INSAF ha treballat amb l'AnyJubilar des dels seus inicis. Ho

hem fet preparant aquest Congrés itreballant amb una nova traduccióde les Actes del martiri de SantFructuós, recentment publicada enel número 14 de la Col·lecció Taude l'Arquebisbat de Tarragona.Aquesta traducció al català ha estatel fruit d'un treball interdisciplinaramb professors de patrística, litúr-gia, història, arqueologia, i amb elsuport del Departament de Filolo-gia Catalana de la URV. L'Institutha impartit durant aquest AnyJubilar més de 20 conferències enllocs diversos sobre les Actes mar-tirials dels sants tarragonins. Hemajudat a conèixer la figura de SantFructuós que certament no eramassa coneguda. En general l'AnyJubilar està aconseguint aquestgran propòsit: fer conèixer més elbisbe Fructuós i els seus diaques, iamb ells la història de la primitivacomunitat cristiana de Tarragona.Sens dubte, anar a les arrels és unbon pas per a reemprendre ambmés entusiasme una nova evange-lització.

Fer coincidir el Congrés amb lesrepresentacions de la Passió deSant Fructuós pot ser cabdal perdifondre la vida i martiri d'a-quests sants tarragonins?—La representació de la Passió deSant Fructuós a l'amfiteatre deTarragona, a càrrec de l'AssociacióCultural Sant Fructuós, amb lacol·laboració de la Schola Can-torum i Orquestra dels “Amics dela Catedral”,és ja una tradició arre-lada a la nostra ciutat ja que esrepresenta des del'any 1990. El fetque els dies en que es fa la repre-sentació coincideixen amb els diesdel Congrés facilitarà que moltscongressistes puguin assistir a larepresentació. De fet, en el progra-ma del Congrés està previst que elprimer dia tots els congressistesassisteixin a la representació tea-tral de la Passió de Fructuós. ❑

Més informació:http://congres.pau-fructuos.arquebisbattarragona.cat

8Església de Tarragona

En portadaPremsa

9Núm. 225 - Juny 2008

DiumengePere Dalmau, prevere

Temps de pregària

enyor, avui canviem de ritme, és festa.Ens agrada que es noti,en el vestir, en el menjar, en el caminarfins i tot sembla que les converses tinguin un altre aire. És diumenge:les botigues, els col·legis, les institucions descansen.

Els carrers i els llocs de festes ho noten.Les muntanyes, les platges i els camps tenen hostes diferents.

El diumenge recordem el setè dia de la creació: el descans després d’haver-ho fet tot bé.

També som cridats a descansarEl diumenge celebrem la Resurrecció, és quan tot té una nova perspectiva.

També som cridats a renovar-nos totalment.Viure el diumenge ens omple de pau i harmonia.

Senyor el diumenge tenim temps dels uns pels altres,especialment per les nostres famílies.Posem en evidència els nostres sentiments i la nostra capacitat de servei

Senyor, el diumenge és per descansar en la teva especial companyia.Ets gelós, Senyor, i t'agrada que ens reunim en torn de la teva taulaGràcies, moltes gràcies, per convidar-nos.

Senyor, et demanem que un dia, tots units en el teu amor,mengem del mateix Pa.Que ens vestim dignament per celebrar la teva presènciai tocats per la teva gràciaacollim els més sols, els més dèbils, els més tristos i els menys valorats així sentiran la bondat del Banquet del Regne: l’Eucaristia

Envia, Senyor, el teu Esperit als qui el diumengeels toca servir als altres treballant;acompanya als qui fan del diumenge el dia de l’esport;anima a valorar als qui en dies de festa es troben amb els amics.

I a tots: fes-nos fes-nos més sants, santificant les festes.

S

10Església de Tarragona

La Veu de Caritas Premsa

Segons les dades recol-lides en aquesta memò-ria, de les aproximada-ment 50.000 personesque s'atenen anualment

dins d'aquest programa a través dela xarxa estatal formada per 68Càritas diocesanes i 5.000 Càritasparroquials, el 70% són dones,moltes amb responsabilitats fami-liars no compartides, que volenreincorporar-se al mercat laboraldesprés d'una llarga absència; el60% són joves, menors de 35 anys,i el 47% gairebé han acabat l'ense-nyament primari. De tots aquestsusuaris, més del 30% troben feinaamb l'ajuda de Càritas. L'any 2007han estat 16.000 les persones que,

després de l'itinerari personalitzaten aquells programes i serveis, ambel suport de més de 1.000 volunta-ris especialitzats i 400 personescontractades, han pogut accedir aunes condicions de vida més dignesi de més autonomia personal i gau-dir de més presència i participacióen el seu entorn social.

Accions significatives

Gràcies als 18 milions d'eurosinvertits per Caritas el 2007 a totl'Estat espanyol a través del«Programa de Empleo», s'hanpogut desenvolupar moltes accionssignificatives orientades a promou-re la inserció sociolaboral i a garan-tir la normalització i seguretat de lespersones en situació de vulnerabili-tat. Dins d'aquestes accions desta-quen les empreses d'inserció, unàmbit d'actuació en què Caritas téuna trajectòria de més de 15 anys alllarg dels quals s'han creat prop de30 empreses d'aquest tipus en diver-sos sectors d'activitat, com ara larecuperació i el reciclatge, serveispersonals i socials, construcció, jar-dineria, missatgeria, indústria i agri-cultura ecològica.

En els darrers anys, Caritas estàimpulsant, en col·laboració amb lesAdministracions locals i autonò-miques, experiències molt signifi-catives de creació de llocs de tre-ball en activitats dirigides a la pro-tecció del medi ambient, tant entemes de reciclatge com en la gestióde residus sòlids urbans i en la pro-ducció de béns ecològics (agricul-tura ecològica, silvicultura autòcto-na, jardineria o recuperació de rius).

Juntament amb les aportacionsde donants privats, les activitatsdel «Programa de Empleo» deCaritas Espanyola compten tambéamb el suport del Fons SocialEuropeu i del Programa OperatiuPluriregional de Lluita contra laDiscriminació, el qual, desprésd'una fructuosa experiència de setanys, inicia ara una nova etapa que

es perllongarà fins el 2013, l'ob-jectiu prioritari del qual és pro-moure l'ocupabilitat, la inclusiósocial i la igualtat entre homes idones.

Preocupant situació laboral

A més de la presentació anual decomptes que ofereix la Memòria2007, el «Programa de Empleo» deCaritas Espanyola ha volgut cridarl'atenció sobre les perspectives queofereix l'actual situació laboral al'Estat espanyol, sobre el qual volael fantasma de l'atur, que afectasobretot sectors específics vincu-lats a la construcció. Algunesxifres, i moltes històries de videstrencades i angoixades, parlend'aquesta situació de risc real, per-què no podem ignorar que el 2008se superen els 2.000.000 de per-sones aturades a l'Estat espanyol(9%), ni que són les dones les quetenen més taxa d'atur (11%) davantdels homes (7%), i que l'índexd'activitat femenina estigui encaraper sota del 50%, molt lluny del'objectiu europeu per al 2010 del60%. A més, no s'ha de perdre devista que les dones guanyen un15% menys per hora treballada isón les caps de família de la majo-ria de famílies monoparentals.

La realitat de l'atur afecta tambéde manera especial els jovesd'ambdós sexes d'entre 16 i 24 anys,que representen el 40% dels aturats.Alhora, els més grans de 45 i 50anys representen estadísticament iamb més intensitat un atur crònic iprecari.

Hi ha, també, altres realitat d'ex-clusió i discriminació que dificul-ten a moltes persones l'accés a lafeina. Aquesta situació de precarie-tat afecta d'una manera especial unamica més de 3.000.000 de personesimmigrades que viuen a l'Estatespanyol (7% de la població total) ique, a mesura que la crisi s'agreugi,seran la part més dèbil per on la cor-da es començarà a trencar. ❑

16.000 PERSONESVAN TROBAR FEINAL'ANY 2007A TRAVÉSDELS PROGRAMESLABORALSDE CÀRITASA L'ESTAT ESPANYOL

Departamentde comunicació i sensibilitzacióde Caritas diocesana

Dona, menor de 35 anys iamb un nivell educatiu moltprecari. Aquest és el perfilmajoritari de les 16.000 per-sones que al llarg del 2007van accedir al mercat labo-ral a través dels serveis del«Programa de Empleo» deCàritas Espanyola. Així esdetalla en la Memoria deEmpleo 2007 que Càritas vafer pública la vigília delPrimer de maig, amb motiudel Dia del Treball.

11Núm. 225 - Juny 2008

La veu de Caritas

La xarxa internacional deCàritas va declarar elpassat mes de maig l'es-tat d'alerta per tal d'anara l'auxili dels milers de

damnificats a Myanmar, l'antigaBirmània, com a conseqüència delpas del cicló Nargis. La tempesta,que va colpejar la regió del delta delriu Irawadi el matí del dissabte 3 demaig, va provocar la pèrdua demilers de vides humanes i milers dedesplaçats, a més de greus danys ala regió de la capital del país,Rangun, on desenes de milers dellars han estat destruïdes.

La xarxa Caritas Internationalises coordinava llavors per a la posa-da en marxa d'un dispositiu urgentde resposta a aquesta emergènciaamb la col·laboració dels seus 162membres nacionals i del personalque hi havia a la regió. Els sistemesde comunicacions, en aquellsmoment, van resultar molt afectatsi encara és difícil fer-se un idea pre-cisa de la devastació provocada perla catàstrofe.

La responsable de l'Equip deResposta a les Emergències deCaritas Internationalis, DoloresHalpin-Bachmann, va declarar enels primers moments de l'emergèn-cia que «és molt urgent que el per-sonal d'emergències pugui arribar ales zones afectades per lacatàstrofe, amb la finalitatd'avaluar els danys, distri-buir aliments i oferir allot-jament, aigua neta i assis-tència mèdica als damnifi-cats». «Myanmar és unpaís pobre i seguramentnecessita ajuda internacio-nal, de cara a donarresposta a una catàstrofed'aquesta magnitud», vaafegir, a més d'assegurarque tot i que en aquell

moment només disposaven d'in-formes precisos, ja es temia per lagravetat de la situació humanitària.

«L'huracà Nargis va devastar unaciutat de 5 milions de persones» -explica Halpin Bachmann. «En uncontext semblant, som conscients dela importància que la població puguitenir accés a aigua neta, amb la fina-litat d'evitar la propagació de malal-ties. Caritas sap per experiència queels primers dies són essencials decara a salvar vides. Després del tsu-nami del 2004, centenars de milersde vides es van salvar gràcies a larapidesa i eficàcia en la resposta de lacomunitat humanitària en la primerafase de l'emergència.» En aquestsentit, la responsable de l'Equip deResposta a les Emergències de

Caritas Internacionalis, va instar elGovern de Myanmar a «fer tot elpossible per tal d'ajudar els coope-rants en la resposta humanitària» enaquesta crisi.

Pla d'accions prioritàries

El pla d'actuació, que va comen-çar a executar-se quan la tempestava anar perdent intensitat (cap aldimarts 6 de maig), comprèndiverses accions prioritàries: mobi-lització d'equips de voluntaris perauxiliar les víctimes, visita a lesàrees afectades per avaluar l'abastdels danys i les necessitats mésurgents, i distribució de productesde primera necessitat -aigua potablei menjar, principalment- als grupsde damnificats més vulnerables. En

el moment de decla-rar-se l'emergènciapel pas del Nargis,hi havia a Birmàniados cooperants de laxarxa de Caritas(Regne Unit i Itàlia),que es van incorpo-rar immediatamental comitè d'ajuda iactuen d'enllaç ambel conjunt de laC o n f e d e r a c i óInternacional. ❑

On podeu fer la vostra aportació?Entitat bancària Número de compte

Caixa Tarragona 2073-0010-17-0110434486Caixa Sabadell 2059-0910-90-8000209015Caixa Terrassa 2074-0096-84-3218176207«la Caixa» 2100-0006-36-0200165585«la Caixa» 2100-0272-39-0200105916BBVA 0182-1271-38-0010015617Caja Madrid 2038-9970-71-6000184263B. Santander 0049-2601-04-2716961420Bancaja 2077-1138-10-3100142653

LA XARXA CARITAS DECLARA L'ALERTAPER TAL DE DONAR RESPOSTA A L'EMERGÈNCIA DE BIRMÀNIA

Quan vaig venir aSant Francesc deReus vaig tenirl'oportunitat detractar-lo de prop.Ell estava adscrit a

la Parròquia, i hi prestava un serveimolt important. Es passava moltesestones al confessionari, i erenmolts els penitents que s'hi atansa-ven. Era fidel al seu carisma depastor. A vegades poden semblarpetites les feines que ell feia gus-tosament, però no eren petites, i etpermetien dedicar-te a altres acti-vitats de la parròquia. Devot del'eucaristia, i de Maria, aquellaestona de plenitud. Després conce-lebrava a la missa vespertina, i a laprimeria encara llegia alguna partde la pregària eucarística. Després,a mesura que la vista se li afeblia,concelebrava sense dir res. Peròera un silenci eloqüent. I encaratenia estones per a la Legió deMaria, i per anar a portar la comu-nió a malalts. Sempre a punt i dis-posat al que li demanaves. Un bongermà gran! I això que era delspocs que s'adreçava a mi dient-me:senyor rector! Les estones depregària davant el sagrari desprésde la missa el portaven a ser ell quitancava l'església molts dies. I capa casa, amb pas lleuger, senseentretenir-se. També a casa teniauna actuació important. Només lavista era el que li impedia de fer

més coses. Ni el fred, que sembla-va no sentir, ni la temporada enquè va estar enguixat dels dos bra-ços, a rel d'una caiguda al presbi-teri… res no l'espantava.

I quan ja no va poder continuarcol·laborant a la Parròquia, semprehi mantenia una bona vinculació,i, de tant en tant, ens acompanyava,aportant amb la seva presència unplus de festa, fos en una celebraciópenitencial, fos en la missa orga-nitzada per la Gran FamíliaSacerdotal. Ell s'hi feia present iera testimoni del seu servei i delseu amor a la vida sacerdotal.

Com no podia ser menys, lapregària per les vocacions, l'inter-ès pels seminaristes i sacerdotsjoves eren punts importants de laseva vida. El detall de regalar amossèn Jordi Sánchez la sevacasulla amb la qual va cantar missai un calze que li havia regalat unmossèn del seu poble en són unabona prova.

Estic casi segur que l'últim diaque es va posar la casulla sacerdo-tal va ser a la missa del dia 2 demarç passat, dia en què pregàvema la parròquia que ell havia servitfidelment. Gràcies, mossèn Pau!

I la seva darrera malaltia, unaúltima oportunitat de fidelitat a lacrida de Déu i un enriquiment en laseva vida sacerdotal, viscuda finsal final com una donació que afa-voreix, i molt, els qui hem tingut lasort de tenir-lo al costat.

Que Déu l'hagi ja incorporat a lamultitud dels elegits. Que aquestaPasqua hagi estat el seu pas defini-tiu de la mort a la vida eterna. ❑

12Església de Tarragona

Mossèn Pau, un home de DéuEn memòria de mossèn Pau MercadéFrancisco Giménez, pvre.

He tingut la sort de tractar mossèn Pau els darrers anys de la seva vida. Abans de lameva vinguda a Reus, amb prou feines el coneixia. Era un germà venerable del nostrepresbiteri diocesà.

NecrològicaP

13Núm. 225 - Juny 2008

«Si g u e sllum!» Sotaa q u e s tlema, tot elp l a n t e j a -ment de la

pastoral de joventut de la nostraarxidiòcesi ha confluït en unmoment molt important per lesnostres vides —la XX TrobadaDiocesana de Joves, a Tarragona—, tot pelegrinant per rebre el do delJubileu en aquest any sant de SantFructuós, i rememorant laPentecosta del 2007, on més de5.000 joves de tot Catalunya,Andorra i les Illes Balears, expli-citàvem un rostre de l’Església jovedel segle XXI, fruit d’un treball decomunió de les delegacions dioce-sanes de les diòcesis amb seu aCatalunya i les Illes amb els nostresbisbes, donant continuïtat al docu-ment pastoral «Mirada nova».

Ara fa un any que vam gaudir del’oportunitat de viure la preparaciói vivència d’un Aplec de l’Esperitque es pot dir que marcarà persempre les nostres vides. Vam teniruna experiència d’Església local isocial molt important, però el més

important van ser les vivènciesamb els nostres joves. Hem estatcapaços de generar un moment desolidaritat pastoral molt important,que hem de reflexionar per tal dedonar-li continuïtat.

L’Esperit Sant ens ha mantingutjunts en un projecte en què d’algu-na manera hem experimentataquesta presència meravellosa enles nostres vides que suposa Déuactuant a través nostre que ens cri-da a ser llum per a tants joves.

També estem enmig de canvis irelleus a la delegació de pastoralde joventut, generacionals i tambépersonals, però Jesús és sempre alnostre costat si el sabem descobriramb els ulls d’un interior que se’nsobre immens i amb la gran aventu-ra d’anar a fons.

Estem cridats a generar expe-riències a molts joves de dins delsnostres grups i als més allunyats; agent convençuda, a gent que noconeix gaire aquesta Església queentre tots estem cridats a construir.

I és en aquest marc, i amb elsuport de la nostra Església dioce-sana, que amb la celebració d’unany jubilar ens porta a la desco-berta que, apropant-nos més aJesús, la nostra vida és més plena,més viva i ens crida a ser testimo-nis avui de la nostra fe enmig delnostre món.

Amb el desig de continuaril·lusionant els agents de pastoralper caminar plegats ens convo-quem ja a la propera trobada percompartir tot allò que el Senyor vafent als nostres grups i joves.❑

XX Trobada Diocesana de Jovesa un any de l’Aplec de l’EsperitMarisa Jiménez, delegada diocesana de Joventut

El passat 11 de maig, solemnitat de la Pentecosta, va tenir lloc la XX Trobada Diocesanade Joves a Tarragona, amb l’Any Jubilar com a eix central de la jornada i un any des-prés de l’Aplec de l’Esperit. Estava organitzada per les delegacions de Joventut id’Apostolat Seglar.

TARRACO IURIS ADVOCATSCarlos Prieto Cid

Torres Jordi, 10 A - 43005 - TarragonaTelèfon 977 243 021 - Fax 977 224 103

Membre d’Eurojuris Internationalhttp://www.tarracoiuris-abogados.com

Noticiari

La imatge, que foutraslladada a l’altarmajor des de l’expo-sició d’iconografiareligiosa sobre l’evo-lució produïda des

del segle XI fins a l’actualitat, ique té lloc també dins el programad’actes de l’aniversari esmentat, haestat realitzada pel pintor i escultorRafael Romeu, de Calafell, en fus-ta d’olivera, un material tan noblecom difícil de treballar, peròmagnífic per a garantir la sevaconservació. És una imatge asse-guda de la Verge, com ha estat cos-tum en tots els temps, i sobretot,de l’època que es feu la que en unprincipi presidí la parròquia. En elsbraços porta al nen redemptor,mesura 47 cm d’alçada i té un pesde 10 kg. A partir del passat mes demaig, que va ser traslladada enprocessó, ocuparà un lloc destacaten l’actual ermita de SantSalvador, junt al Mediterrani, zonad’ampli creixement, no només depoblació de temporada estiuenca,sinó també de gents que han arribata establir-se en la privilegiadacomarca del Baix Penedès.

Una cerimònia emotivaIntroduí l’acte amb unes breus

paraules el rector, per a donar labenvinguda als assistents, i segui-dament i després del res dediverses súpliques es llegí l’Evan-geli de Sant Lluc, precisament elpassatge de la visita de Maria a laseva cosina santa Isabel, perfecta-ment escollit pel moment.

També es llegiren les oracionsescrites pel dia de l’entronitzacióde la Verge de l’ermita, i que sona-ven per primera vegada davant elsfidels.

A continuació, l’Arquebisbe,després de recordar que estem entemps de Pasqua, efectuà el ritusde l’aspersió amb l’aigua beneïdala nit de la Resurrecció, per a,immediatament, procedir a labenedicció de la sagrada imatge.Pronuncià unes commovedoresparaules per afirmar que tots elsvendrellencs han de continuar,com ho foren des del segle XI, odes de l’entronització de la prime-ra imatge de la Verge de SantSalvador, devots de la Mare deDéu, en aquesta singular advoca-ció. Com en els segles medievals,

com en els temps moderns, fins al’actualitat, Maria ha estat en elscors i en les ments dels vendrel-lencs, i així ha se seguir.

Es cantà el «Regina Cæli læta-re», l’himne marià de Pasqua perexcel·lència, i després de la invita-ció del rector, tancà el solemneacte l’alcalde del Vendrell, Sr.Jané, qui començà recordant quefou precisament a Sant Salvador,junt al mar, a on s’inicià l’actualmunicipi del Vendrell. Unes petitescases i un barri petit junt a unapetita església. D’allí s’ha arribat,després de sis-cents cinquantaanys al que la ciutat és actualment,ciutat en la que conviuen en bonaconvivència els qui han nascut enella, els qui han arribat d’altresregions o d’altres llocs deCatalunya, i els qui han vingutd’altres països, per a viure i pro-gressar, amb les seves famílies, enaquesta terra. D’allò que roman,s’ha arribat al que és avui ElVendrell, un poble d’enormecreixement, però que manté lesseves arrels. Fou molt aplaudit.

L’acte de la benedicció acabàamb la retirada de l’altar de

14Església de Tarragona

El Vendrell: Benedicció de laMare de Déu de Sant Salvador de MarUn acte entranyablePedro J. Ortega, periodista

Amb nombrosa assistència de fidels se celebrà a l’església arxiprestal del Vendrell, el diven-dres, dia 25 d’abril, l’acte solemne de benedicció de la nova imatge de la Mare de Déu de SantSalvador de Mar, oficiat per l’Arquebisbe de Tarragona i Primat, monsenyor Jaume Pujol, alque acompanyaven mossèn Miquel Barbarà, vicari general de l’Arxidiòcesi, el rector de la par-ròquia, a on se celebrà la cerimònia, mossèn Josep Maria Barenys, el vicari mossèn IgnasiCabré, a més d’altres membres del clergat local i de la junta organitzadora dels actes del’aniversari de la creació de la primera parròquia de la ciutat, que estigué situada precisamenta la platja de Sant Salvador. I per la part civil, l’alcalde de El Vendrell, Sr. Benet Jané Palau,al qui acompanyaven diversos membres del consistori.

Noticiariremsa

15Núm. 225 - Juny 2008

l’Arque-bisbe i tots els qui ocupa-ven la presidència. I seguidamentcontinuaren les cerimònies de laConfirmació d’un nodrit grup dejoves feligresos de la parròquia. Enels següents dies se celebrarendiversos actes, conferències, quecomplementaren l’exposició es-mentada, i que culminaren amb eltrasllat de la imatge recentmentbeneïda a la seva ubicació definiti-va el primer dia de maig.

Cicle de conferènciesEl dilluns, 28 d’abril, l’autor de laimatge, Rafael Romeu, pronunciàuna conferència sobre «L’evolucióiconogràfica de les imatges de laMare de Déu», en el local de laFusteria. El 29 i 30, mossènJoaquim Fortuny, canonge de laCatedral de Tarragona i ecònom del’Arque-bisbat, va pronunciar unaconferència sobre «Les devocionsde la Mare de Déu, a l’Església i

als vostres pobles», en el mateixlocal. I el dijous, dia 1 de maig, ales onze del matí, després d’unamissa d’honor, amb la participacióde la Coral Polifònica del Vendrell,la sagrada imatge va ser traslladadaen romiatge i entronitzada en eltemple de Sant Salvador del Mar. ❑

Nota: Els amables lectors podran trobar elreportatge gràfic d’aquests esdevenimentsa la contraportada d’aquesta revista.

La parròquia delVendrell va viure unajornada memorable elpassat dia 1 de maigamb l'acte solemned'entronització de la

nova imatge de la Mare de Déu deSant Salvador de Mar. D'aquestmanera es tancava el darrer ressò dela celebració dels 700 anys de laparròquia i s'obria una nova tradiciómariana a la vila: celebrar unaEucaristia en honor a la nova Marede Déu a l'ermita de Sant Salvadorcada primer de maig i pujar-la finsa la parròquia de la vila cada cincanys.

La festa va començar amb unaEucaristia solemne a l'església delVendrell presidida per mossènMiquel Barbarà, vicari general del'arxidiòcesi de Tarragona, i conce-lebrada amb mossèn Josep MariaBarenys, rector del Vendrell i altressacerdots. La celebració litúrgica varevestir gran solemnitat gràcies alscants del Cor d'infants del Vendrell,dirigit pel mestre Joan Toldrà.

En el decurs de la celebració mos-sèn Barbarà va ressaltar la im-portància que la figura de SantaMaria té pel camí de la fe dels cris-tians i va esperonar els assistentsper tal que, tot mantenint ben viva

aquesta festa, esdevinguessin testi-monis de la fe enmig del món.

Per la seva part, mossèn Barenyses va mostrar molt agraït per la granconcurrència de fidels a aquestanova celebració i va manifestar laseva il·lusió de que la Mare de Déude Sant Salvador de Mar esdevinguiun referent pels fidels d'ara i per lesgeneracions futures.

Un cop acabada la missa, es vainiciar el romiatge popular cap al'ermita de Sant Salvador de Mar,l'església mare del Vendrell quedista quatre quilòmetres de la vila,precedits pel so dels grallers.Gairebé 300 persones acomplirenl'itinerari a peu i moltes altres elcobriren en l'autocar que hi havia adisposició o en vehicles particulars.

Al final del recorregut, el corinfantil Petit Estel va donar la ben-vinguda als romeus i portadors dela Mare de Déu i, un cop fets elsparlaments del senyor Vicari gene-ral, del senyor Rector i de l'alcal-dessa accidental, senyora MartaTutusaus, es procedí a l'acte d'en-tronització.

S'inicià amb el cant de l'Ave ques'ha compost en honor de la Vergei que té lletra de Maria TeresaBarot i música de Mireia Mercadéi Carlota Baldrís. Seguidament, es

va fer la pregària de la visita espi-ritual que consta de tres invoca-cions i que es repartí a tots elsassistents en forma d'estampa-recordatori de la festa. Finalmenttothom va poder venerar la imatgeabans de ser col·locada a la sevafornícula a l'interior de l'ermita.Per acabar la diada es va repartircoca i cava, gentilesa de l'Asso-ciació de veïns del barri marítimde Sant Salvador.

Cal recordar que la talla de laMare de Déu és de fusta d'olivera,d'una soca del Camí Ral, per tald'expressar la seva vinculació ínti-ma amb la història del Vendrell, iés obra de l’escultor senyor RafaelRomeu. ❑

El dia de l’entronitzacióUna jornada memorableIgnasi Cabré, pvre.

Art religiós

Retaules

Imatges

Restauració

C/ Reding, 50Tel. 977 24 36 9543001 Tarragona

16Església de Tarragona

Any Jubilarremsa

El dia 3 de maig, a les deu delmatí, a la Casa dels Concilis,un grup de familiars i amics

dels nostres missioners i missioneresvan iniciar la trobada.

Durant la jornada van fer una visi-ta a l’exposició commemorativa del1750 aniversari del martiri dels santsFructuós, Auguri i Eulogi, i l’eucaris-tia jubilar a la Catedral, presidida pelsenyor Arquebisbe, en la qual joiosa-ment van coincidir amb el pelegrinat-ge dels fidels de la Conca de Barberà.No hi va faltar la visita i pregària a la

capella de SantPau, el testi-moniatge mis-sioner protago-nitzat pels mis-sioners i mis-s i o n e r e smateixos a tra-vés d’un DVD— r e a l i t z a texpressamentper aquest acte—, un canvi d’impres-sions sobre els nostres missioners imissioneres i els projectes propis de

l’Any Jubilar, i el dinar al claustre delSeminari, on van tornar a coincidiramb els cristians de la Conca. ❑

El 15 de maig va tenir lloc ala Cambra de Comerç deTarragona la presentacióde IVBILAEVM. Col·lec-

cionable de l’Any Jubilar, unainiciativa impulsada per la mateixaCambra per tal de promocionar unesdeveniment que, pel seu abast,va més enllà de l’aspecte religiósper convertir-se en un element deprimer ordre de difusió turística icomercial de la nostra ciutat.

Albert Abelló, president de laCambra de Tarragona; Pilarín Ba-yés, tot un referent dins el món de lail·lustració a Catalunya i autora delsdibuixos del col·leccionable; An-dreu Muñoz, historiador, que s’haocupat del guió del col·leccionable,i Sergi de los Ríos, segon tinentd’alcalde en representació de

l’Ajuntament,que ha donatsuport a l’es-mentada inicia-tiva, van ser elsencarregats dep r e s e n t a raquest ambi-ciós projecte idonar el tret desortida a lacampanya delc o l · l e c c i o -nable.

La posada enescena va serun dels princi-pals trets de lapresentació, jaque es va comptar amb l’actuacióde diversos integrants de la Legio

Prima Germànica, grup de recrea-ció de l’època romana. ❑

Tarragona MissioneraUna ocasió a recordar

IVILAEVM Col·leccionable de l’Any Jubilar

Més de 500 establiments, empreses i institucions donensuport a la simpàtica iniciativa

El programa del grup depelegrins arrencavaamb l’obertura de laporta principal de laCatedral. Posterior-

ment, a les 11 del matí, es va cele-brar la missa jubilar, presidida pelsenyor Arquebisbe. Després de lacerimònia religiosa, els presents esvan dividir en quatre grups, cor-responents a cadascun dels quatreautobusos amb què havien realit-zat el viatge fins a Tarragona, i,acompanyats per un guia perta-nyent a l’Associació Cultural SantFructuós, van realitzar un recorre-gut per a visitar l’exposició per-manent «Sant Fructuós i el seutemps», al Museu BíblicTarraconense; la capella de SantPau, al Seminari; el MuseuDiocesà, al claustre de la Catedralde Tarragona, i la capella de SantFructuós, a la mateixa Catedral. Eldinar es va fer al Seminari, i a latarda el grup de pelegrins va visitarla necròpolis de Tarragona. ❑

Tarragona acull l’arxiprestat d’Urgell-Garrigues213 pelegrins reben el do del JubileuAmb joia i il·lusió els pelegrins de l’arxiprestat de l’Urgell-Garrigues van dir la seva el dis-sabte 17 de maig en l’atapeïda agenda d’actes de l’Any Jubilar de sant Fructuós, bis-be, i sant Auguri i sant Eulogi, diaques, el qual des del passat 20 de gener se celebraa la ciutat de Tarragona.

17Núm. 225 - Juny 2008

CAMPDEPADRÓSG E S T O R I A

CORREDURIA D’ASSEGURANCES

C/. Gasòmetre, 20 entl.

Tel 977 243 088 - fax 977 251 003

e-mail campdepadros@gestores.net

43003 Tarragona

Raval de Santa Anna, 6

Tel 977 860 115 - fax 977 875 010

43400 Montblanc

Any Jubilar

Diversaemsa

Declaració de la Renda.Pots modificar l’esborrany

i marcar la X a favor de l’Església

Si emplenes personalmentla Declaració, no t’oblidis de

marcar la X. Si l’encarregues ad’altres persones, recorda’ls

que la marquin per tu.

Més informació a www:portantos.es

Butlleta de subscripció Domiciliació bancàriaSenyors, els prego que vulguin lliurar, ambcàrrec al meu compte/llibreta, els rebuts

presentats per la revista Església de Tarragona enconcepte de subscripció anual.

Esglésiade Tarragona

Titular compte

Banc o Caixa

Adreça Oficina

Codi postal Població

Data: Signatura:

Entitat Agència d.c. Número de compte o llibreta

Nom

Adreça

Codi postal Població

Telèfon e-mail

Forma de pagament (import =14,50 euros):

❍ Domiciliació bancària

❍ Efectiu, xeco transferència bancària al compte2073-0056-81-0100129040 de Caixa Tarragona

✃

Fra Eulogi i Auguri per Bernabé

Mira, Auguri...Aqui diu que aviatcomençarà el gran

Congrés Internacionalsobre sant Pau, sant

Fructuós i elCristianisme primitiu!

Vindran savis detot el món i les sevesconclusions es recolliranen llibres que tindran ungran interés. Seran unbon record d’aquestesdeveniment de l’Any

Jubilar!

Sap què lidic, fra?... Jocrec que s’hauriade fer algunacosa més per talque es recordil’Any Jubilar!Seria una bonaocasio d’arranjarel brollador deljardí del claustrede la Catedral...

...i can-viar el ridícultub que el coro-na pel logotipde l’Any Jubilar,per exemple!

Notes jubilarsEl 6 de maig, un grup degent gran provinent d'Almos-ter va realitzar el seu parti-cular pelegrinatge, dins elmarc de l'Any Jubilar de santFructuós, bisbe, i sant Augurii sant Eulogi, diaques, acom-panyats pel vicari general del'Arquebisbat de Tarragona,Mossèn Miquel Barbarà, filld'aquesta localitat del BaixCamp. El programa de la visi-ta del grup d'Almoster vaincloure l'assistència a laMissa Jubilar de les 11 delmatí. La visita a la Necròpolisi Centcelles va posar el punti final a la seva jornada jubilar.

Seixanta-sis membres de lapastoral del sord i de laParròquia de la Mare de Déude la Medalla Miraculosa deBarcelona van prendre part,el dilluns 12 de maig, en lesactivitats que s'organitzen alvoltant de l'Any Jubilar. Undels moments més emotiusva ser la missa jubilar í, a laCatedral de Tarragona, pre-sidida per monsenyor JaumePujol. un dels preveres pre-sents va traduir al llenguatgede signes tota la cerimòniaperquè poguessin gaudir-laels membres de la pastoraldel sord.

El passat 16 de maig la salade plens de l'Ajuntament deTarragona va acollir la pre-sentació de la carpeta delsGoigs de sant Fructuós, edi-tada per la Comissió de l'AnyJubilar Sant Fructuós i elsGogistes Tarragonins. L’alcal-de Sr. Josep-Fèlix Balles-teros; monsenyor JaumePujol; mossèn Miquel Bar-barà, vicari general de l'Arxi-diòcesi; el Sr. Carles Baches,president dels Gogistes Tar-ragonins, i el Sr. Andreu Mu-ñoz, director del Museu BíblicTarraco-nense van formar lataula presidencial de l’acte.

Record de la benedicció ientronització de la Marede Déu de Sant Salvadorde Mar (El Vendrell)

Mare de Déu de Sant Salvador de Mar,talla de l’escultor Rafael Romeu

Dies 25 d’abril i 1 de maigde 2008, Any Jubilar desant Fructuós, bisbe, isant Auguri i sant Eulogi,diaques.