fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.564

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgnArquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

1 de juliol de 2018 Diumenge XIII de durant l'any

Lectures

Escola de virtuts

Un fi lòsof polonès recordava una anècdota de Joan Pau II quan encara era cardenal Wojtyla. Un dia visitava una

pe� ta parròquia i va arribar una mica abans de l’hora prevista. Va entrar quan el rector estava fent catequesi. Va preguntar als nens: Sabeu a què he vingut? Un d’ells va aixecar la mà: «Jo sí que ho sé. Per aprendre alguna cosa.» El Cardenal li va donar la raó i va seure al seu costat indicant al sacerdot que con� nués la catequesi.

Tots podem aprendre d’altres, perquè no hi ha ningú que � ngui els coneixements complets o les virtuts màximes.

He recordat l’anècdota enllaçant-la amb un text de sant Francesc d’Assís que va en el mateix sen� t: tothom té alguna cosa digne d’admiració i imitació. Animava el sant a contemplar virtuts diverses en els germans: «La fe del germà Bernat, la senzillesa i puresa del germà Lleó, la cortesia del germà Àngel, la presència agradable i el port natural del germà Masseu….»

Les virtuts estan escampades entre les persones. Són —en defi nició del Catecisme de l’Església catòlica— disposicions habituals i fermes per a fer el bé. Regulen el nostre enteniment i voluntat i ordenen les passions perquè es� guin sotmeses a la raó i la fe. Permeten ser conseqüents amb uns valors que acaben defi nint la conducta d’una persona en establir una relació de con� nuïtat entre el que pensa i el que fa.

Les virtuts considerades cardinals són, en l’aspecte humà, prudència, jus� cia, fortalesa i temprança. No xoquen amb la gràcia divina, sinó que aquesta les purifi ca i eleva. Alhora, les

posa en relació amb les anomenades virtuts teologals —fe, esperança i caritat— que posen als cris� ans en l’ambient de Déu.

Contemplar la vida virtuosa dels sants, els canonitzats i els anònims, ens ajuda molt a créixer en la virtut a nosaltres mateixos. Són tes� monis vius que prediquen amb l’exemple a un món cansat de paraules i àvid de tes� monis autèn� cs.

Les virtuts dels pares han fet molts sants. Recordem el cas de la mare de sant Agus� , els pares de Bernarde� e, els de Teresa de Lisieux i tants més. La família és la primera escola de virtuts. Per això animo els pares a esmerçar-se en l’educació dels seus fi lls amb el seu tes� moniatge irreemplaçable: ensenyar-los a ser veraços, generosos, agraïts, esforçats, alegres, solidaris… Un món millor comença en aquesta escola de virtuts. Amb els anys les desenvoluparan i amb el temps les transmetran a altres generacions.‘ Animo als pares a esmerçar-se

en l'educació dels seus fi lls amb el seu tes� moniatge irremplaçable

DESTAQUEM...Enfoca el codi QR

i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

—Avui, 50a Jornada de responsabilitat en el trànsitPastoral de la Carretera

Diumenge XIII de durant l'any

La nostra pobresa

Fixem-nos avui en el signifi c Fixem-nos en un detall de l'Evangeli d'avui: Jesús salva tant una dona pobra, marginada de la seva societat, com la fi lla de Jaire, segurament un home ben ric. I és que Jesús no fa dis� ncions; qui pateix, el necessita.

Sovint atribuïm la pobresa a coses materials: la manca de diners, la fam, l'empresonament, etc. I sí, la pobresa és mancança, però no només material. La violència, la injus� cia, la discriminació, la marginació, el pa� ment provoquen pobresa en aquell qui ho pateix. També la infelicitat i la insa� sfacció de tantes persones del nostre món ric i acomodat són una forma de pobresa.

Tenint en compte aquest sen� t ampli del mot pobresa, preguntem-nos: quins són els pobres que � nc al voltant? I, fi nalment, reconeguem-nos nosaltres mateixos pobres: quines són les meves mancances?

—Avui, 50a Jornada de responsabilitat en el trànsitPastoral de la Carretera

<

5

(p.5)

—El lloc de la família en el context de la malal� aA l'espai de l'Entrevista

l’entrevista

(p.3)

Mn. Joan Manuel Bajo Llauradó,coordinador del Secretariat Interdiocesà de Pastoral de la Salut de Catalunya:

Lectura del llibre de la Saviesa (Sv 1,13-15.2,23-24)

Déu no va fer la mort, ni li agrada que l’home perdi la vida; tot ho ha creat per-què existeixi, ha format el món perquè l’home visqui, sense posar-hi cap mena de verí de mort. El reialme de la mort no és de la terra, perquè la bondat i la jus� cia són immortals. Déu no creà l’ho-me sotmès a la mort, sinó a imatge de la seva existència eterna. Però l’enveja del diable va introduir la mort al món, i els par� daris d’ell són els qui en fan l’expe-riència.

Salm responsorial (29)

Amb quin goig us exalço, Senyor.M’heu tret a fl or d’aigua quan m’ofegava,i no heu permès que se n’alegrin els enemics.Senyor, m’heu arrencat de la terra dels morts,Quan ja m’hi enfonsava, m’heu tornat a la vida.

R. Amb quin goig us exalço, Senyor!

Canteu al Senyor, els qui l’es� meu,enal� u la seva santedat.El seu rigor dura un instant;el seu favor, tota la vida.Cap al tard tot eren plors,l’endemà són crits de joia. R.

Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi;ajudeu-me, Senyor.Heu mudat en joia les meves penes,Senyor, Déu meu, us lloaré per sempre. R.

Lectura de la segona carta de sant Pau als cris� ans de Corint (2Co 8,7.9.13-15)

Germans, vosaltres teniu abundant-ment de tot: fe, doctrina, coneixement, interès per tot, i fi ns l’amor amb què us es� mem. Sigueu també generosos en aquest favor que us demano. Coneixeu prou bé la generositat de Jesucrist, el nostre Senyor: ell, que és ric, es va fer pobre per vosaltres, per enriquir-vos amb la seva pobresa. No seria just que, per alleujar els altres, vosaltres pa� ssiu estretor. Més aviat, que en el moment present, buscant la igualtat, allò que us sobra a vosaltres compensi el que els fal-ta a ells, i si un dia els sobra a ells, que supleixi el que us farà falta a vosaltres, mirant que hi hagi igualtat. És allò que diu l’Escriptura: «Ni als qui n’havien re-collit molt els en sobrava, ni als qui n’ha-vien recollit poc els en faltava.»

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 5,21-43)

En aquell temps, Jesús arribà en barca de l’altra riba del llac, molta gent es reuní al seu voltant, i es quedà vora

l’aigua. Mentrestant, arriba un dels caps de sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu se li llença als peus i, suplicant-lo amb tota l’ànima, li diu: «La meva fi lleta s’està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es posi bé i no es mori.» Jesús se n’anà amb ell, i el seguia molta gent.Arriben uns de casa del cap de sinagoga i li diuen: «La teva fi lla és morta. Què en trauràs d’amoïnar el mestre?». Però Jesús, sense fer cas del que acabava de sen� r, diu al cap de sinagoga: «Tingues fe i no � nguis por.» I només va permetre que l’acompanyessin Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a la casa del cap de sinagoga, veu l’aldarull de la gent, que plorava i cridava fi ns a eixordar. Ell entra a casa i els diu: «Què són aquest aldarull i aquests plors? La criatura no és morta, sinó que dorm.» Ells se’n reien, però Jesús els fa sor� r tots, pren només el pare i la mare de la nena amb els qui l’acompanyaven, entra a l’habitació, li dóna la mà i li diu: «Talita, cum», que vol dir: ‘Noia, aixeca’t.’ A l’instant la noia, que ja tenia dotze anys, s’aixecà i es posà a caminar. Ells no se’n sabien avenir. Jesús els prohibí, de tota manera, que fessin saber què havia passat. I els digué que donessin menjar a la noia.

Mirada endins per M. Mercè Sardà, professora i presidenta diocesana d’Acció Catòlica

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

«El malalt ha d'assumir que és feble i que necessita d'algú que l'acompanyi»

Mn. Joan M. Bajo és el delegat diocesà de pastoral de la salut del bisbat de Tortosa i el coordinador del Secretariat

Interdiocesà d’aquest àmbit a nivell de les diòcesis amb seu a Catalunya. A més, des de fa més dues dècades és capellà d’hospital. Primer ho va ser a l’Hospital de Móra d’Ebre i actualment, des de fa dotze anys, està a l’Hospital de la Verge de la Cinta de Tortosa. El passat dissabte, dia 16 juny, va ser el ponent convidat en la Jornada diocesana de pastoral de la salut celebrada a l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona sobre el tema «El lloc de la família en el procés de la malal� a».

—Quina és la seva tasca com a capellà d’hospital?

Intentar assessorar en la vessant espiritual i religiosa, en aquest ordre. Fins ara potser estàvem avesats a pensar que la tasca es limitava a administrar sagraments però és molt més que això. És tenir una ac� tud d’escolta davant les necessitats espirituals que puguin tenir les persones que són allí.

—La presència d’un capellà en un Hospital públic és també un tes� moni en la societat?

Jo penso que sí encara que hi ha moltes veus de l’àmbit social i polí� c que repeteixen que som un estat aconfessional. Les necessitats no són tan religioses com espirituals, es tracta d’atendre aquestes necessitats i apropar les persones als sagraments per ajudar a guarir o sortejar aquest impàs que és el moment d’emmalal� r. L’àmbit espiritual és el mateix per a totes les religions (catòlics, protestants, musulmans, etc.) i penso que aquest és un bon tes� moniatge que l’Església dona.

—En alguns casos, depenent de la malal� a, l’estada a l’hos-pital pot ser de mesos, cosa que pot afavorir una relació o vincle més estret amb el pacient o la família...

Sí, quan la malal� a és crònica i es fa llarga la família es veu més afectada i s’ha de canviar el rol; és aleshores quan s’ha

d’atendre més la família que el pacient. També cal dir que avui dia s’ha rebaixat el temps de l’estada hospitalària i això fa que la relació no sigui tan estreta, ara és més canviant. No oblidem que, avui dia, l’Hospital és un lloc empresarial i com menys temps una persona es� gui al llit es rendeix més.

—La malal� a és un trasbals per a la vida de tota persona. Què és el més important que cal assumir?

Un pacient cal que assumeixi que està malalt, que és una persona feble i que necessita que algú l’acompanyi ja sigui el metge, l’assistent social, el psicòleg o algú que vetlli per la seva vida espiritual.

—Els més propers són part directament implicada i afectada en la malal� a d’un familiar (emocions, canvi dels rols fami-liars...). Quina importància hi té la família?

La família és molt important en el sen� t que ha de fer l’acompanyament d’aquest camí juntament amb la persona que conviu amb ella i es� ma. No és el mateix que emmalalteixi una mare, que un pare, un avi o una criatura, depenent de qui sigui el malalt variarà la situació. No és el mateix que es posi malalt el pare, que potser porta el sosteniment de la família, o la mare, que és el pilar estructural, o l’avi, que ja ho podem veure com un fet més normal perquè ja ha fet el seu procés, o un infant, que aleshores sí que desestabilitza tota la família.

—Quina és la reacció més comuna de la família davant d’una malal� a greu o crònica?

Quan es tracta de malal� es degenera� ves com pot ser un Alzheimer o una malal� a que inevitablement acabarà amb la fi nitud de la persona malalta hi ha una mala vivència i han de començar a viure la situació de dol des d’aquell moment. Penso que hi ha una situació que no és correcta i que costarà molt d’evitar que és men� r al pacient i fer veure que no passa res. Penso que el dolor suportat per tots és menor i crec que el model d’atenció hauria d’anar per aquí, viure i afrontar plegats la situació, sigui quina sigui. Una de les funcions del servei religiós seria intentar aplanar aquest camí per ajudar a fer-ho possible.

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i San� Grimau • Assessorament lingüís� c: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42Litúrgia

de la setmanaper a reflexionar

Cicle BLitúrgia de les Hores: Setmana I

Diumenge, 1: Diumenge XIII de durant l’any [Sa 1, 13-15; 2, 23-24; Salm 29, 2 i 4.5-6.11 i 12a i 13b; 2Co 8, 7.9.13-15; Mc 5, 21-43 o bé més breu: 5, 21-24. 35b-43) (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 2: [Am 2, 6-10.13-16; Salm 49, 16bc-17.18-19.20-21.22-23; Mt 8, 12-22]

Dimarts, 3: Sant Tomàs, apòstol (F) [Ef 2, 19-22; Salm 116, 1.2; Jn 20, 24-29 (LE/LH pròpies)] I vespres de la solemnitat de la Dedicació de la Catedral

Dimecres, 4: Dedicació de la Catedral. A la Catedral (Sol), a la resta de l’arxidiòcesi (F) [1Mac 4, 52-59; Salm 121, 1-2.3-4.8-9; 1Pe 2, 4-9; Jn 4, 19-24]

Dijous, 5: [Am 7, 10-17; Salm 18,8.9.10.11; Mt 9, 1-8] Santa Isabel de Portugal (ML)

Divendres, 6: [Am 8, 4-6.9-12; Salm 118, 2.10.20.30.40.131; Mt 9, 9-13] Santa Maria Goretti , verge i màrti r (ML)

Dissabte, 7: [Am 9, 11-15; Salm 84, 9.11-12.13-14; Mt 9, 14-17] Sant Fermí

Diumenge, 8: Diumenge XIV de durant l’any [Ez 2,2-5; Salm 122, 1-2a.2bcd.3-4; 2Co 12,7-10; Mc 6, 1-6 (LE/LH pròpies)]

en un minut formacióformació

publicació

—Inici de l’Any del Sagrat Cor a Solivella. La parròquia i poble de Solivella van donar el tret de sor� da per a commemorar el 275è aniversari de la festa del vot de poble en honor al Sagrat Cor de Jesús, la qual fou ins� tuïda l’any 1743. Un dels primers actes va ser la solemne eucaris� a presidida pel Sr. Arquebisbe el diumenge dia 10 de juny concelebrada pel rector de la Parròquia, Mn. Pere Fibla i d’altres preveres. Acabada la celebració el Sr. Arquebisbe va presentar i donar lectura del document que confi rma la celebració de la festa del vot de poble, tot ra� fi cant el privilegi que constava concedit d’an� c i destruït a principis del segle XIX. La diada es va cloure fes� vament a la plaça major. Per tal de donar major relleu a la celebració s’ha cons� tuït una comissió que durà a terme diversos actes al llarg d’un any, des d’ara i fi ns a la seva clausura el dia 23 de juny de 2019, sent l’acte central i solemne el dilluns dia 10 de setembre.

—Aplec arxiprestal del Baix Camp. Prop d'un centenar de persones procedents de la majora de les parròquies del Baix Camp es van aplegar el diumenge, dia 17 de juny, a la tarda, per a par� cipar en aquest Aplec anual que un any més s'ha celebrat a la Casa de Sant Josep de Vinyols i els Arcs, dels germans de les escoles cris� anes, per agrair el curs pastoral viscut a les comunitats. La trobada es va iniciar amb una xerrada a càrrec de Mn. Norbert Miracle, rector del Seminari de Tarragona, sobre la nova exhortació del papa Francesc «Gaudete et exsultate» (‘Alegreu-vos-en i celebreu-ho’) on el Sant Pare fa una crida a la santedat en la vida quo� diana. Seguidament van resar vespres a la capella gran i van compar� r un piscolabis.

—Professors i mestres de Religió de l'arxidiòcesi. Un any més la delegació diocesana d'Ensenyament ha convidat, en aquest fi nal de curs, als professors i mestres de l'assignatura de Religió de l'arxidiòcesi a par� cipar en una missa d'acció de gràcies. Presidida pel Sr. Arquebisbe i concelebrada pel delegat diocesà, Mn. Norbert Miracle, va tenir lloc el dia 19 de juny, a la tarda, a la capella major del Seminari de Tarragona. La trobada va ser un mo� u d'acció de gràcies per aquest curs pastoral i, també, per a compar� r una estona fraternal.

—IV Jornades d’Història Mn. Sanç Capdevila. Els dies 14 i 15 de juny l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT), conjuntament amb l’Arxiu Capitular de Tarragona i l’Arxiu Històric de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de la mateixa ciutat, va organitzar les IV Jornades d’Història Mn. Sanç Capdevila i Felip sobre el tema «Els fenòmens migratoris a Catalunya al llarg dels segles XIX i XX». Les Jornades d’aquest any es van iniciar amb el tema de les emigracions de Torredembarra a Amèrica (1739-1914) a càrrec del conseller d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Sr. Josep Bargalló. Els fenòmens migratoris en el període d’entre guerres, durant la Guerra Civil, l’holocaust jueu de la Segona Guerra Mundial o les migracions estacionals al

segle XIX van ser alguns dels temes tractats en el transcurs de les jornades. Totes les conferències, així com les ponències d’altres anys, es poden visualitzar al canal de Youtube de l’Arxiu Històric Arxidiocesà.

Enfocar el codi QR per a llegir el missatge sencer

50 anys de la Jornada de responsabilitat en el trànsit

Aquest any se celebra el 50è aniversari de la creació del departament de Pastoral de la Carretera, dins de la Comissió Episcopal de Migracions. Una commemoració

que marca la Jornada de Responsabilitat en el Trànsit d’enguany, que se celebra avui, dia 1 de juliol, entorn la festa de Sant Cristòfol, patró dels conductors. Per recordar aquesta efemèride s'ha triat el lema «Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fi ns a la fi del món» (Mt 28, 20).

El president d’aquest Departament, Mons. José Sánchez, dedica part del missatge a recordar la trajectòria d'aquesta Pastoral. Però també assenyala que «potser no vingui malament recordar la gravetat i les conseqüències dels accidents vials i la sèrie d'inconvenients i perjudicis —molt di� cils de suportar— que impliquen per a la nostra societat». «Els centenars de persones que moren o queden invàlides anualment en el nostre entorn —prossegueix— cons� tueixen un problema dramà� c que afecta tota la societat». Per això, «convidem a tots els ciutadans, vianants i conductors de qualsevol vehicle, a la responsabilitat en el trànsit, ja que, com diu el papa Francesc: «per incrementar la seguretat no són sufi cients les sancions, sinó que cal una acció educa� va que conscienciï més sobre les responsabilitats que es tenen sobre els que viatgen al costat».

Curs «Escriure una icona»

Del 23 al 29 de juliol i de l’1 al 6 d’agost, a l’Albà (prop de Santes Creus), s’oferiran cursos intensius d’iconografi a

bizan� na, a càrrec de Neculai Sa� iu, amb possibilitat d’allotjament. També, del 8 al 13 d’agost, a la ciutat de Tarragona (el lloc es concretarà més endavant). El termini d’inscripció fi nalitza el proper dia 9 de juliol.

Per a més informació sobre els cursos es pot contactar trucant al telèfon 678 933 391 o bé a través del correu nicu.i.sa� iu@gmail.com. Per a més informació sobre l’allotjament a l’Albà es pot trucar al tel. 633 580 151 o bé escriure un correu a casademaria@outlook.es.

Com viure amb la malaltiaDes de l'experiència d'un metge malalt cristià

Viñas Salas, Joan. Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2018. 152 p. PVP: 14,00 €

Durant la nostra existència tots pa� m moments di� cils, pro-

blemà� cs, fracassos, malal� es i acabem morint. Aquesta obra, centrada en la malal� a greu, vol ajudar el lector a superar el pa� ment que ens provoquen tots aquests moments, oferint trajectes que ajuden a afron-tar-los i que donen sen� t a la vida. Està escrit per un metge cirurgià cris� à que pateix una greu malal� a, i exposa la seva experiència de la fe raonable arrelada a la vida, i de la malal� a que no trenca la felicitat, amb pistes que poden ser-vir tant per a sans com per a pacients i per als acompanyants.

La saviesa dels anys

En el món es valora la gent ac� va, emprenedora, amb em-penta, que genera riquesa. I segurament per això ens hem

cregut que el millor cris� à és la persona ac� va, que no para a casa de tants compromisos que ha adquirit, amb l’agenda plena i el cor i el pensament bullint de tantes coses que vol-dria fer.

La veritat és que els anys de la maduresa humana són bonics quan es viuen amb generositat, conscients que hem de posar al servei dels altres els talents i les capacitats que Déu ens ha concedit per tal de contribuir a millorar el món. Arribar cansats al fi nal del dia, conscients que hem aprofi tat el temps, que hem gastat les energies i ha valgut la pena, és una sa� sfacció i l’avantsala d’un son plàcid. I els sants i santes, que l’Església ens posa com a model de vida, no han estat precisament persones desvagades.

A vegades, però, em pregunto: ¿com serà el temps de la malal� a o de la vellesa, quan el cansament ja no sigui conseqüència d’un treball previ sinó company inseparable de la vida, quan les capacitats i habilitats minvin i arribi a sen� r-me inú� l? No són preguntes retòriques. Hi ha molta gent que viu d’aquesta manera.

Com diu el poeta, això, amic meu, tan sols ho sap el vent. No puc saber com ho viuré. Però em sembla que l’evangeli em convida a viure-ho d’una manera molt determinada: amb la confi ança que és ell qui em porta. Quan ens sen� m forts podem caure en l’error de pensar que som nosaltres que dirigim les nostres vides. Quan minven les forces ens adonem que de fet és ell qui sempre ha portat la inicia� va. I això ens dona la possibilitat d’abandonar-nos-hi confi adament, com ho fa un nen en braços de la mare, sen� nt-nos segurs en la feblesa, arrapats a la força tranquil·la, humil i benèvola del Senyor. Sí, el temps de la vellesa pot ser el de la saviesa, que ens fa comprendre més profundament els misteris de la vida i el des� que ens espera.

Jordi Vila Borràs, pvre.Rector de Vila-seca

—Dis� nció. L’Arquebisbat ha rebut un reconeixement, junta-ment amb d’altres en� tats i ins� tucions, per la seva col·labora-ció ac� va a favor de la donació de sang. L’acte va tenir lloc el dia 14 de juny, a Reus, coincidint amb el Dia Mundial del Donant de Sang, i el guardó va ser recollit pel Sr. Arquebisbe. L’acte, al Cen-tre de Fires i Convencions de Reus, organitzat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, el Banc de Sang i Teixits i la Federació Catalana de Donants de Sang, va comptar amb un Simposi d’Associacions de Donants de Sang de Catalunya seguit del lliurament de dis� ncions.

Aquesta jornada internacional es commemora des de l’any 2004 quan l’Organització Mundial de la Salut va reconèixer la importància de la donació de sang altruista. Al món hi ha cada dia 310.000 donacions de sang, de les quals 1.000 són a Cata-lunya i 6.000 a tot l’Estat espanyol.

(ve de la pàgina 2- secció ‘En un minut’)