fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.565

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgnArquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

8 de juliol de 2018 Diumenge XIV de durant l'any

Lectures

Seguint les petjades de Bernadette

L’any 1858, fa 160 anys, a la riba del Massabielle, una noieta de 14 anys, Bernade� e Soubirous, tenia trobades amb la

Mare de Déu. Era una nena d’una família pobra que vivia en un pe� ta habitació, amb fi nestres amb barrots que recordaven que havia estat u� litzada com a presó.

Un fet així semblava que no havia d’agitar la població de Lourdes i menys encara les autoritats de França, però la gent senzilla que va començar a seguir els passos de Bernade� e cap a la gruta van inquietar fi ns i tot el ministre imperial per al culte, que va escriure a una autoritat local: «No forci res, és una qües� ó de tacte, de prudència, de fermesa. Prengui les mesures necessàries per anar distraient insensiblement l’atenció del públic, de manera que les visites siguin cada vegada menys freqüents.»

S’equivocava el ministre en el seu pronòs� c. Les visites van créixer sense parar perquè es va complir el desig de la pe� ta Senyora ves� da de blanc amb cinturó blau i somriure inefable que portava un rosari de grans blancs al braç dret.

«No et prometo fer-te feliç en aquest món, sinó en l’altre», havia dit la Mare de Déu a la nena. I després: «Digues als sacerdots que facin aquí una capella, i que vinguin en processó.»

És bonic recordar aquests inicis de la devoció a la Mare de Déu de Lourdes que es va estendre per tot França i després per tot el món. Són milions els pelegrins que cada any acudeixen a aquest enclavament dels Pirineus per posar les seves ànsies als peus de la Mare de Déu donant-li gràcies i demanant guariments � sics i espirituals.

Aquests dies ens trobem immersos en el nostre pelegrinatge anual al Santuari, com sempre amb malalts i voluntaris. Són dies molt emo� us. Par� cipem amb persones de totes les races i llocs arribades a Lourdes, resem el rosari, l’oració preferida de la Verge i lloada per tots els Papes, i ens unim a les celebracions litúrgiques que aquí tenen un segell marià especial.

La lliçó de Lourdes sempre és la mateixa i alhora és nova. Es tracta de posar la confi ança en Déu a través de la seva Mare, intentant imitar-la en la seva humilitat i senzillesa, virtuts que caracteritzaven també a Bernarde� e.

Aprofi tem aquesta proximitat a la Gruta, els qui hi podem anar i els qui s’uneixen al nostre pelegrinatge espiritualment, per demanar el do de la pau per a tothom, començant per la pau a les nostres famílies. Que la Mare de Déu ens ajudi en aquesta sembra de pau i d’alegria que ha de caracteritzar els cris� ans.‘ Són milions els pelegrins que cada any

acudeixen als peus de la Mare de Déu demanant guariments � sics i espirituals

DESTAQUEM...

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

—Concerts de Pueri Cantores a l'arxidiòcesi amb mo� u del 42è Congrés Internacional a Barcelona

Diumenge XIV de durant l'any

Sóc Paraula de Déu?

Avui escoltem el profeta Ezequiel narrant com rep de Déu la missió de parlar en nom d’Ell, malgrat que intueix que no tothom l’escoltarà. Quina responsabilitat! Sant Pau agraeix que la gent l’ataqui a ell quan expressa les revelacions que ha rebut de Déu. Perquè justament això evita que s’enorgulleixi massa d’aquest do i sigui Déu qui realment treballi en el cor dels homes. Fora personalismes. Fins i tot Jesús amb els seus parents i a la seva comunitat troba difi cultats quan es posa a ensenyar. Hi mancava la fe. Em pregunto quina classe de fe trobaria Jesús en mi, avui, ara.

Pel Bap� sme som cridats també a ser profetes de la Bona Nova. Déu voldria parlar a través nostre amb paraules acollidores, misericordioses, justes, coherents. De tot el que diem al cap del dia..., hi ha alguna cosa que no treballi en aquesta línia d’apropar Déu als altres?

—Concerts de Pueri Cantores a l'arxidiòcesi amb mo� u del 42è Congrés Internacional a Barcelona

<

5

(p.4)

—Nous nomenaments signats pel Sr. Arquebisbe

l’entrevista

(p.3)

Carmen Garijo,voluntària d'Stella Maris durant el mes d'abrila Tarragona:

Lectura de la profecia d’Ezequiel (Ez 2,2-5)

En aquells dies, l’Esperit entrà dintre meu, em va fer aixecar dret i vaig sen� r que em parlava. Em digué: «Fill d’home, t’en-vio al poble d’Israel, a un poble de rebels que s’han alçat contra mi. Tant ells com els seus pares, fi ns avui mateix, no han deixat mai de ser-me infi dels. T’envio a aquests fi lls de cara endurida i de cor empedreït. Tant si t’escolten com si no t’escolten, tu digue’ls: “Això diu el Senyor Déu”, perquè, ni que siguin un po-ble que sempre es revolta, han de saber que hi ha un profeta enmig d’ells.»

Salm responsorial [122,1-2a,2bcd,3-4 (R.: 2cd)]

A vós, que teniu el tron dalt del cel,aixeco els meus ulls.Com l’esclau té els ulls posatsen les mans del seu amo.

R. Tenim els ulls posats en el Senyor,fi ns que s’apiadi de nosaltres.

Com l’esclava té els seus ullsen les mans de la mestressa,tenim els ulls posats en el Senyor,fi ns que s’apiadi de nosaltres. R.

Compadiu-nos, Senyor, compadiu-nos,estem saturats de menyspreu.La nostra ànima n’està ben saturada,dels escarnis dels al� us,del menyspreu dels insolents. R.

Lectura de la segona carta de sant Pau als cris� ans de Corint (2Co 12,7-10)

Germans, les revelacions que he rebut eren tan extraordinàries que Déu, perquè no m’enorgulleixi, ha permès que em claves-sin com una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè m’enorgulleixi. Jo he demanat tres vegades al Senyor que me’n deslliuri, però ell m’ha respost: En tens prou amb la meva gràcia; el meu poder ressalta més com més febles són les teves forces. Per això es� c content de gloriar-me de les meves febleses; gràcies a elles � nc dintre meu la força del Crist. M’agrada ser feble i veure’m ultratjat, pobre, perseguit i acorralat per causa de Crist. Quan sóc feble és quan sóc real-ment fort.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 6,1-6)

En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompan-yat dels seus deixebles. El dissabte començà a ensenyar a la sinagoga. Tothom, en sen� r-lo, se n’estranyava i deia: «D’on li ve tot això? Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans? No és el fuster, el fi ll de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves pa-rentes, no viuen aquí entre nosaltres?» I se n’escandalitzaven. Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva.» I no hi po-gué fer cap miracle; només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé. I el sorprenia que no volguessin creure. Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.

Mirada endins per Blanca Serres, catequista a la parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

«A més de solucionar-los algun problema som una 'cara amiga' pels mariners»

L’Apostolat del Mar «Stella Maris», l’acció de l’Església que té cura dels mariners i navegants que recalen als ports, ha atès durant l’any 2017, a Tarragona, més de 900 mariners al seu Centre situat al passeig de l’Escullera i n’ha visitat vora de 14.000 en set-cents vaixells al Port de Tarragona. Una tasca que fa imprescindible l’existència d’un equip de voluntaris i voluntàries que, moguts per l’amor del Crist, estan disposats a dur a terme aquesta atenció humana i espiritual. Un exemple d’aquesta atenció és la campanya de gorres de llana que a principis d’any va impulsar l’Apostolat del Mar. Gràcies a la generositat de tots van recollir-ne unes set-centes, gest que els mariners van rebre amb molta alegria.

La Carmen Garijo ha estat voluntària i en aquest número comparteix la seva experiència.

—Com va conèixer Stella Maris?

Vaig fer un curs d’anglès a la CEPTA, a Tarragona. I en el programa estava previst realitzar en un centre unes hores de pràc� ques. Va ser d’aquesta manera com vaig tenir l’ocasió de conèixer l’existència d’Stella Maris, em van informar de la tasca i no vaig dubtar ni un moment.

—Quina era la seva tasca?

Als ma� ns, juntament amb els meus companys, també voluntaris, ens desplaçàvem fi ns als molls. Pujàvem als vaixells per visitar les tripulacions i oferir-los els nostres serveis: trasllat dels mariners fi ns al centre Stella Maris, connexió a Internet per contactar amb les seves famílies, informació

turís� ca de la ciutat, etc. A les tardes, l'ac� vitat se centrava principalment en atendre els mariners que s'apropaven fi ns a les instal·lacions. Allà disposen de connexió Wi-fi gratuïta, ordinadors, sala de jocs, TV satèl·lit, llibres i revistes, i un espai convenientment habilitat per a la pregària i les celebracions religioses.

—Quantes hores dedicava a aquesta missió?

En el meu cas, per a completar el programa de pràc� ques, unes 3 hores al dia.

—Quina valoració fa de l’experiència?

Personalment m’ha agradat molt. Considero que l’Apostolat del Mar desenvolupa una gran tasca d’acollida i ajuda a tots els mariners que recalen al Port de Tarragona.

—Creu que els mariners agraeixen aquest servei?

Sí, i tant! Perquè a més de solucionar-los algun problema som també una «cara amiga» per a ells. Recordo que en una de les nostres visites a un vaixell de tripulació fi lipina, un dels mariners, quan ja ens acomiadàvem, em va agafar la mà donant-me les gràcies una vegada i una altra. Vaig poder veure llàgrimes d’emoció als seus ulls. Naturalment, és en aquests moments quan t’adones de la pe� ta tasca que realitzes.

—A qui recomanaria ser voluntari de l’Apostolat del Mar?

A totes les persones que disposin de temps lliure i els agradi realitzar una tasca social de caràcter altruista. Jo, tan aviat com � ngui una mica de temps lliure, hi tornaré per ajudar els meus companys, als quals els es� c molt agraïda per l’ajuda que em van prestar.

>> Per a més informació es pot trucar al telèfon 639 978 982 o escriure a l’adreça

apostolatdelmar@arqtgn.cat.

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i San� Grimau • Assessorament lingüís� c: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42propostaproposta

per a reflexionar

Cicle B / Litúrgia de les Hores: Setmana II

Diumenge, 8: Diumenge XIV de durant l’any [Ez 2,2-5; Salm 122, 1-2a.2bcd.3-4; 2Co 12,7-10; Mc 6, 1-6 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 9: [Os 2, 14.15b-16.19-20; Salm 144, 2-3.4-5.6-7.8-9; Mt 9, 18-26] Sants Agustí Zhao Rong, prevere, i companys, màrti rs (ML)

Dimarts, 10: [Os 8, 4-7.11-13; Salm 113b, 3-4.5-6.7 ab-8.9-10; Mt 9, 32-38] Sant Cristòfol

Dimecres, 11: Sant Benet, abat, patró d’Europa (F) [Pr 2, 1-9; Salm 33, 2-3.4 i 6.9 i 12.14-15; Mt 19, 27-29 (LE/LH pròpies)]

Dijous, 12: [Os 11, 1b.3-4.8c-9; Salm 79, 2ac i 3bc.15-16; Mt 10, 7-15]

Divendres, 13: [Os 14, 2-10; Salm 50, 3-4.8-9.12-13.14 i 17; Mt 10, 16-23] Sant Enric (ML)

Dissabte, 14: [Is 6, 1-8; Salm 92, 1ab.1c-2.5; Mt 10, 24-33] Sant Camil de Lel·lis, prevere (ML)

Diumenge, 15: Diumenge XV de durant l’any [Am 7, 12-15; Salm 84, 9ab- 10.11-12. 13-14; Ef 1, 3-14 o bé més breu: Ef 1, 3-10; Mc 6, 7-13 (LE/LH pròpies)]

en un minut

—Trobada diocesana d’escolans. Amb el lema «Caleu les xarxes», el dia 25 de juny, més d’un centenar d’escolans, mossens i acompanyants es van aplegar a Riudecols per a celebrar la trobada anual dels escolans de l’arxidiòcesi organitzada pel Secretariat Diocesà de Vocacions i presidida pel Sr. Arquebisbe. Després de l’acte de benvinguda i acollida al Casal del poble es va iniciar la gimcana que va girar a l’entorn del lema d’enguany sobre la crida que Jesús va fer a Pere al llac de Galilea. A través de quatre proves els escolans i escolanes van aprofundir en els moments més signifi ca� us de la vida de sant Pere, � tular de la parròquia acollidora, i seguidament a l’església parroquial van celebrar l'eucaris� a. En el transcurs de la jornada també hi va haver una estona de lleure per a la piscina, tallers i jocs.

—Trobada diocesana de Vida Creixent. La Casa de Sant Josep, dels germans de La Salle, va acollir aquesta trobada anual presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, el passat dia 20 de juny, en la que es va elegir el nou coordinador diocesà, Sr. Josep M. Ferran, en subs� tució de la Sra. Amàlia Domingo, a la qual es va retre un pe� t homenatge. Durant la trobada es va cons� tuir el Consell d’Acció Pastoral i va tenir lloc una ponència a càrrec de Sergi Òliva, president de Vida Creixent de Catalunya, Andorra i les Balears amb el � tol «XXXV anys de Vida Creixent sota el lema: amistat, espiritualitat i apostolat, i el seu futur en el segle XXI». A la capella major, el Sr. Arquebisbe va presidir la celebració de l’eucaris� a i hi va haver el dinar de germanor.

—Aplec arxiprestal a l’Ermita de Berà. Un centenar de persones van par� cipar, el dissabte dia 17 de juny, en la Trobada arxipres-tal del Tarragonès Llevant a l’Ermita de Berà amb mo� u de la commemoració del seu Tricentenari. La benvinguda va anar a càrrec del rector de la Parròquia, Mn. Jaume Roig, el qual va ex-plicar la història del poble de Roda, dels contorns i de l'ermita de la Mare de Déu i, seguidament, la vicepresidenta de l’Associació Bíblica de Catalunya, M. de l’Esperança Amill, va impar� r una xerrada sota el � tol «Maria, la dona creient, Mare de Déu i mare nostra» on va glossar la vida de Maria tot resseguint els textos bíblics. El rés de Vespres cantades presidides pel Sr. Arquebisbe va donar pas a un refrigeri a la plaça de l’Ermita on va tenir lloc el concert.

—Professió de vots solemnes a Valls. El dia de la solemnitat del Sagrat Cor de Jesús, el 8 de juny, el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, va presidir la celebració de la professió de vots solemnes d’una nova germana de la comunitat de les Mínimes de Valls, Sor Diana del Sagrado Corazón de Jesús. Sor Diana ha fet els vots de castedat, pobresa, obediència i vida quaresmal segons la Regla de les germanes de l’Orde dels Mínims de Sant Francesc de Paula. Entre els símbols propis d’aquesta celebra-ció el Sr. Arquebisbe va lliurar-li una espelma encesa al ciri pas-qual, signe de resurrecció i unió esponsal amb Jesucrist, així com també el llibre de la Litúrgia de les Hores. Seguidament la Mare superiora de la comunitat va imposar-li una corona de fl ors i va lliurar-li el bes de la pau com també ho va fer tota la comunitat allí reunida.

40.000 nens cantors d’arreu del món arriben a Catalunya

De l’11 al 15 de juliol Barcelona acollirà, per segona vegada, el Congrés Internacional de Pueri Cantores (nens cantaires,

en lla� ) amb el lema Vos esti s lux mundi, ‘Vosaltres sou la llum del món’. Una celebració mundial, iniciada l’any 1947 a París, que reunirà més de 40.000 nens de més de cent nacionalitats i que se celebra aproximadament cada dos anys. Va ser a principis del segle XX quan es va ins� tucionalitzar la tradició europea dels cors infan� ls en la litúrgia.

Durant aquests cinc dies se celebraran diferents ac� vitats forma� ves, culturals, de culte i de lleure en punts emblemà� cs com la Sagrada Família, Montserrat o Montjuïc. El dijous, dia 12 de juliol, els cors de Pueri Cantores sor� ran a ciutats fora de Barcelona i serà quan parròquies de l’arxidiòcesi de Tarragona acolliran els diferents concerts. Actualment, l’únic cor de Pueri Cantores de l’arxidiòcesi és el de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de N.S.J de Reus. Amb mo� u d’aquest vincle

la Federació Sueca de Pueri Cantores visitarà durant tot el dia alguns dels espais més signifi ca� us de la ciutat de Reus tot celebrant l’eucaris� a a l’església parroquial de la Puríssima Sang de Reus (11.00 h).

A la pàgina web www.puericantores.cat es pot trobar més informació del Congrés.

-TarragonaA la Parròquia de Sant Joan Bapti sta, a les 19.00 h. Cor par� cipant: Münchner Dommusik

-ReusEsglésia Prioral de Sant Pere Apòstol, a les 20.00 h. Cors par� cipants: Junge Kantorei und Jugendchor St. Lambertus, Me� mann; Pueri Cantantes Cathedralis Ungdomskör; Heliga Trefaldighets Barnkör (Holy Trinity Childrens Choir); Sankta Eugenia Ungdomskör i l’Escolania, Cor Jove i Capella de cantors del Sang Crist de la Sang

-MontblancEsglésia de Santa Maria la Major, 19.00 h.Cors par� cipants: Salzburger Domkapellknaben und mädchen i Maîtrise de la Cathédrale de Poi� ers

-AltafullaParròquia de Sant Martí de Tours, 20.30 h. Cors par� cipants: Junger Chor 5nach5 der Kinder-und Jugendkantorei Iserlohn i Pe� ts Chanteurs de Grenoble

C������� ���������� � �’����������� (12 de juliol)

Litúrgiade la setmana

Famílies «especials»

L’es� u encara és un goig per les parròquies i esglésies de la costa. L’es� u passat, a més dels turistes anònims que

s’acosten puntualment, em vaig fi xar en les famílies i, espe-cialment, en les famílies que algun dels seus membres té al-guna discapacitat � sica o mental, en podríem dir «especials». El turisme familiar d’Altafulla i contrades permet de poder fer aquesta bonica constatació, aquestes famílies hi són, són moltes i mostren una salut envejable: delicadesa exquisida, somriures a dojo, bona combinació de responsabilitat i ge-nerositat, quasi com un somni constant... Gaudeixen d’uns dies de convivència i d’esbarjo que posen a prova els pares, germans i familiars més experts. Són dies on els nois i noies més grans han deixat el taller on treballen i la residència on viuen habitualment, «Ens han donat vacances!» diuen tot co-fois, com qualsevol treballador! Els més jovenets gaudeixen d’uns dies de platja i de sol sota la mirada atenta de pares, � ets, cosins... Són dies esgotadors, sembla que no s’acabi mai el neguit de més joc, de més aigua i bicicleta, de més festa. Els pares, alguns ja avis, contemplen embadalits la bellesa i la felicitat dels seus fi lls i fi lles.

Diuen que no són com els altres, però són els nostres, els millors, l’alegria de casa nostra, la joia més gran del nostre cor. Per alguns l’entreteniment no és tan fàcil, necessiten qui els guiï, qui els entri a l’aigua i els sos� ngui, qui els parli a cau d’orella perquè no hi senten bé..., i tot amb una gen� lesa i paciència que desitjaria qualsevol ésser humà. Summament agraïts, ells corresponen expressivament amb el seu afecte i generosos somriures.

Falta una darrera consideració, l’espiritual. Aquests dies que sembla que no s’acaben, d’esforç i atenció, tenen una infl exió a les vuit del vespre. És l’hora de missa. Sempre ben puntuals, alguns dies més perquè s’han de confessar, amb un somriu-re als llavis com qui reconeix en Jesús el més ín� m dels seus amics, par� cipen ac� vament de la celebració pregant i can-tant amb tot el cor, amb una veu que es fa notar. Després de missa, les converses i salutacions amb els feligresos és expres-

sió de l’eucaris� a que junts acabem de celebrar, joia serena i con� nguda entre germans.

Es� c segur que només Déu és capaç de calcular (si es pot!) tot l’amor, tota la generositat d’aquests pocs dies de vacances familiars. Però ningú no es preocupa de comptar, no es fa per ser comptat sinó per ser feliç! No hi ha amor més gran que el qui dona la vida! L’es� u acaba i tothom retorna als seus llocs habituals. És tota una gràcia de Déu haver pogut contemplar, algunes de lluny altres de ben a prop, aquesta meravella de famílies «especials», si se’m permet. D’es� u a es� u no hi ha la gelor del fred hivern sinó la calidesa de la fraternitat, una nova primavera. Una oportunitat de transformació interior. Els discapacitats ens capaciten per observar millor la realitat del nostre entorn, els pe� ts del Regne ens deixen entreveure el rostre de Crist per estar atents a tot � pus de pobresa. Aquesta capacitat de relació i atenció ens fa més humans, més germans, més cris� ans.

L’observació, que potser també heu fet d’altres, ens duu a una bonica afi rmació, la família és ben viva i té una fortalesa molt gran quan aquesta es posa en acció, sense límits i amb grans horitzons. Que la fe enforteix i uneix més que res la família, és això el que la fa especial!

Jaume Gené Nolla, pvre.Rector d’Altafulla

(Arti cle publicat a la revista El Bon Pastor n. 93)

El Sr. Arquebisbe, Dr. Jaume Pujol Balcells, ha signat amb data de 26 de juny de 2018 els següents nomenaments:

-Mn. Albert Fortuny Llaveria, administrador parroquial de les parròquies de Sant Miquel Arcàngel d’Alforja, Sant Andreu d’Arbolí, l’Assumpció de les Borges del Camp i Sant Esteve de la Febró.

Tribunal Metropolità

-Mn. Josep Queraltó Serrano, vicari judicial-Mn. Albert Fortuny Llaveria, defensor del vincle i promotor de jus� cia

Renovació dels següents nomenaments del Tribunal:

-Mn. Antoni Agelet Pueyo, jutge-Mn. Simó Gras Solé, jutge-Mn. Josep M. Serra Roigé, notari i secretari

Fundació Santa Maria de Siurana

-Mn. Josep Mateu i Guarro, consiliari-Mn. Josep M. Calderó Villanueva, consiliari de la Federació de Centres d’Esplai Cris� ans

NOMENAMENTS