Arquebisbat de Tarragona Diumenge V de Pasqua Any LXIV - IV Època - Número 3294

28 d

’abr

il de

201

3

A diferència del que passa en el món de la política, quan un cardenal arriba a Papa no ha de donar compliment a un programa electoral que hagi proposat, perquè en aquest cas no hi ha programa, ni campanya electoral, ni candidat. Cal esperar les primeres setmanes per advertir quin serà l’estil propi del seu pontificat, que encara que té sempre el mateix objectiu de servei a l’Església universal, s’expressa d’acord amb les peculiaritats personals que cada un li imprimeix.

En aquest sentit, ja podem fer alguna observació sobre el que podríem anomenar «l’estil del papa Francesc», que alguns hem pogut apreciar molt de prop a Roma i tots a través de la televisió.

La primera anotació podria ser l’èmfasi que posa en la senzillesa personal i en l’amor als pobres. Als periodistes els va confiar en el seu encontre que, acabat d’elegir, a la mateixa capella Sixtina, va decidir imposar-se el nom de Francesc en record de Francesc d’Assís, del qual va destacar que va ser «l’home de la pobresa, l’home de la pau, l’home que custodia la creació».

Ja ha ofert alguns signes externs de com viure la pobresa de manera exemplar, també ha advocat per la pau, en el seu missatge pasqual, citant particularment zones del món en conflicte. I no hi ha dubte que treballarà per un «ecologisme cristià», de respecte al món creat per Déu.

La humilitat de Francesc, seguint l’estil d’aquesta virtut tan visible en els últims papes, l’ha manifestat en diversos detalls. El més divulgat va ser quan el Dijous Sant es va agenollar als peus d’un grup de joves, alguns d’ells musulmans, acollits en un centre penitenciari romà, per rentar-los els peus, com va fer Jesús amb els seus deixebles, i quan va mantenir la històrica entrevista amb Benet XVI i va regalar al seu antecessor una imatge de la «Verge de la Humilitat», dient-li: «Quan la vaig veure vaig pensar en vostè», en agraïment pel testimoni

L’ESTIL DEL PAPA FRANCESC

d’humilitat i senzillesa que va donar en els vuit anys de pontificat.

Per descomptat, el papa Francesc ha parlat de la fe. Dirigint-se als cardenals els va parlar que hem de «caminar, edificar i confessar». És a dir, hem d’avançar en el nostre camí de la vida, edificant l’Església i confessant el Senyor. Va advertir: «Podem caminar tant com vulguem, podem edificar moltes coses, però si no confessem Jesucrist, alguna cosa no funciona. Acabarem sent una ONG assistencial, però no l’Església, esposa del Senyor.»

He volgut recollir només un ram de les seves primeres paraules i gestos. Estic convençut que el nou Papa ens oferirà un tresor de pensaments i d’exemples, i ja des d’ara animo a tots a seguir-lo de prop, a estar pendents del que digui i faci. I, com ens va demanar des de la seva primera aparició al balcó de Sant Pere, preguem per ell demanant al Senyor que el beneeixi.

DIUMENGE V DE PASQUA

PARAULA ENDINS

CRISTIÀ AMB ‘DENOMINACIÓ D’ORIGEN’

Hi ha una «cultura del vi» que pot semblar que molta gent entén i en coneix els matisos i qualitats de cada degustació. Potser. El que sí que ens toca saber, i per tant distingir, és quina és la qualitat de la vida cristiana segons com s’estima. No sigui cas que se’n parli molt per no saber callar. Avui nostre Senyor ens diu quin és el distintiu: el cristià practicant, perquè és el qui estima i té com a referència l’amor del Crist. Només seguint les lectures d’avui diem que l’amor és obert i que acceptem ser instruments per a portar l’Evangeli als altres; l’amor és gran, bo per a tothom, lent per al càstig, s’estén per totes les generacions, és un amor que té entranyes; és un amor que mira al futur; un amor capaç de vèncer el mal i fer festa; l’amor cristià és el que tasta com Déu-

és-amb-nosaltres i creu que tot pot ser nou. L’amor autèntic ens fa sortir de nosaltres mateixos i fa entrar en una dinàmica capaç de conformar les nostres vides a les de l’Evangeli. Per tant un amor així està sempre en procés i en la lluita diària hi ha noves metes. Fins a construir la civilització de l’amor.

El cristià ha descobert que el seu distintiu (la «denominació d’origen») és l’amor capaç de canviar fins les estructures socials perquè canvien l’home de dalt a baix. Continua sent nou, perquè són molts que ni el coneixen, ni l’han experimentat i ni creuen que sigui possible. L’esperit cristià és capaç de seduir-nos o no és cristià.

Pere Dalmau Vidal, pvre.

Lectura dels Fets dels Apòstols(Ac 14,21b-27)

En aquells dies, Pau i Bernabé se’n tornaren a Listra, a Iconi i a Antioquia. Confortaven els convertits de nou i els exhortaven que es mantinguessin fidels a la fe. Els recordaven que per entrar al regne de Déu hem de passar per moltes

tribulacions. Ordenaren preveres en cadascuna de les comunitats, i amb pregàries i dejunis els encomanaren al Senyor, en qui havien cregut. Continuaren el seu viatge a través de Pisídia i arribaren a Pamfília. Després d’anunciar a Perga la paraula, baixaren a Atàlia, i d’allà se’n tornaren per mar a Antioquia, des d’on la comunitat els havia confiat a la gràcia de Déu perquè duguessin a terme l’obra que acabaven d’acomplir. Així que arribaren, reuniren la comunitat per anunciar-los tot el que Déu havia fet junt amb ells, i que Déu havia obert les portes de la fe als qui no són jueus.

Salm responsorial [144,8-13ab (R.: 1)]

El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l’amor. El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat. R.

R. Beneiré el vostre nom per sempre, Déu meu i rei meu.

Que us enalteixin les vostres criatures, que us beneeixin els fidels; que proclamin la glòria del vostre Regne i parlin de la vostra potència. R.

Que facin conèixer als homes les gestes del Senyor, la magnificència gloriosa del seu Regne. El vostre Regne s’estén a tots els segles, el vostre imperi, a totes les generacions. R.

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 21,1-5a)

Jo, Joan, vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d’abans havien desaparegut, i de mar ja no n’hi havia. Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs, i vaig sentir cap a l’indret del tron una veu forta que cridava: «És el tabernacle on Déu es trobarà amb els homes. Viurà amb ells, ells seran el seu poble i el seu Déu serà Déu-que-és-amb-ells. Els eixugarà totes les llàgrimes dels ulls i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni penes. Les coses d’abans han passat.» Llavors el qui seia al tron afirmà: «Jo faré que tot sigui nou.»

Lectura de l’evangeli segons sant Joan(Jn 13,31-33a.34-35)

Quan Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué: «Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, és que també Déu el glorificarà en Déu mateix, i el glorificarà ben aviat.

«Fillets, és per poc temps que encara estic amb vosaltres. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus.»

Diumenge, 28: Diumenge V de Pasqua [Fets 14, 20b-26; Salm 144, 8-9. 10-11. 12-13ab; Ap 21, 1-5 a; Jn 13, 31-33a.34-35 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 29: Sta. Caterina de Sena, Verge i Doctora de l’Església (F) [1Jn 1, 5-2, 2; Salm 102, 1-2. 3-4. 8-9.13-14.17-18a; Mt 11, 25-30 (LE/LH pròpies)]. Dimarts, 30: St. Pius V, papa (ML) [Fets 14, 19-28; Salm 144, 10-11.12-13ab. 21.; Jn 14, 27-31a]. Dimecres, 1: St. Josep, obrer (ML) [Fets 15, 1-6; Salm 121, 1-2.3-4a.4b-5; Jn 15, 1-8]. Dijous, 2: St. Atanasi, bisbe i doctor de l’Església (MO) [Fets 15, 7-21; Salm 95, 1-2 a.2b-3.10; Jn 15, 9-11]. Divendres, 3: St. Felip i St. Jaume, apòstols (F) [1Co 15, 1-8; Salm 18, 2-3.4-5; Jn 14, 6-14 (LE/LH pròpies)]. Dissabte, 4: [Fets 16, 1-10; Salm 99, 2.3.5; Jn 15, 18-21]. Diumenge, 5: Diumenge VI de Pasqua [Fets 15, 1-2. 22-29; Salm 66, 2-3.5.6 i 8; Ap 21, 10-14. 22-23; Jn 14, 23-29 (LE/LH pròpies)]

Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana I.

LITÚRGIA DE LA SETMANA

EN UN MINUT

—Arxidiòcesi. El passat dimecres 17 d’abril es va presentar, a l’aula Santa Tecla del Centre

Tarraconense El Seminari, la primera fase dels treballs de catalogació i digitalització de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Tarragona (www.acct.cat) a càrrec de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Fins ara s’han digitalitzat les quatre sèries més consultades, que són les actes capitulars, els llibres d’obra, fàbrica i la correspondència.

—Arxiprestats. La Parròquia de Sant Martí del Morell va acollir, el divendres 12 d’abril, la trobada pasqual dels consells i col·laboradors parroquials de l’arxiprestat del Tarragonès Ponent. La trobada va comptar amb una conferència de Mn. Miquel Barbarà sobre el 50è aniversari del concili Vaticà II. Per altra banda, el diumenge 14 d’abril es va celebrar als Pallaresos la trobada de cristians de les parròquies de l’arxiprestat del Tarragonès Llevant. El Sr. Josep M. Jujol, fill del reconegut arquitecte, va impartir una conferència sobre l’art com a mitjà de transmissió de la fe en l’obra del seu pare. Seguidament es va visitar la casa Bofarull, la casa Andreu i l’església parroquial.

—Guardó. Càritas Parroquial de Torredembarra ha estat guardonada com a entitat de l’Any de Torredembarra en un acte organitzat pel Diari de La Torre i el diari digital Baix Gaià que es va celebrar a finals de març. Per altra banda, la Sra. Iris Figuerola, voluntària de Càritas Parroquial, va ser reconeguda com a «Torrenca de l’any.»

—Recursos. S’ha posat en marxa CatReligió a l’Aula, un espai d’Internet d’actualitat religiosa al servei de les escoles i de la comunitat educativa amb l’objectiu de facilitar el tractament dels aspectes vinculats a la religió en els centres d’educació secundària. S’hi accedeix a través de la pàgina web www.catalunyareligio.cat/aula/

PER A PENSAR…Prega com si tot depengués de Déu. Treballa com

si tot depengués de tu. Sant Agustí.

FELIçoS ELS QUI cREURAN SENSE hAVER VIST

Les aparicions del Senyor ressuscitat, la seva presència tangible entre els deixebles, miren a fonamentar la fe dels Apòstols. La resurrecció és real, Crist viu: i la manera humana d’entendre la vida és de forma tangible, experimentable, visible.

No n’hi ha prou a veure: molts van veure i no van creure, diu Joan. Calia veure i comprendre, certament: però primer calia veure. Nosaltres no hem vist. Segur? No hem vist el Crist com els Apòstols. Però la nostra fe té per fonament la fe dels Apòstols, que sí que han vist. La fe, a més, diu sant Pau, es transmet per l’oïda. I el papa Pau VI afirmava que tot l’edifici del cristianisme reposa en el testimoniatge. No hem vist el Crist com els Apòstols, però si no haguéssim sentit el Crist per la predicació de l’Església, amb la nostra oïda física; si no haguéssim vist, amb els nostres ulls, el Crist en el testimoni de l’Església, ara no seriem aquí perquè no creuríem.

La fe neix sempre de l’experiència tangible, experimentable, visible. Per a uns va ser directament del Crist, per a d’altres també ha estat del Crist però a través del seu cos, que és l’Església. Per això, Crist proclama feliços el qui creuran sense haver vist, és a dir, sense veure’l a ell directament, tot veient-lo per mediació del seu cos, el fonament del qual són els Apòstols, que cregueren perquè el veieren.

Fra Lluc Torcal, prior de Poblet

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Directora: Anna RobertConsell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Dídac Bertran, Montse Sabaté, Lluís José Baixauli i Santi Grimau · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona

Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · Web: www.arqtgn.cat · e-mail: publicacions@arqtgn.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01

PARAULES DEL coNcILI, AVUI

«Els consells evangèlics de la castedat consagrada a Déu, de la pobresa i de l’obediència, fonamentats en les paraules i els

exemples del Senyor i recomanats pels Apòstols, pels pares, pels doctors i pels pastors de l’Església, són un do diví que l’Església ha rebut del seu Senyor i que amb la seva gràcia conserva sempre […]. Així han anat creixent, talment un arbre que a partir d’una llavor caiguda del cel ha estès el seu brancatge frondós dins el camp del Senyor, moltes formes de vida solitària o cenobítica en una gran varietat de famílies, les quals es desenvolupen, no sols en bé dels propis membres, sinó també en profit de tot el cos de Crist» (LG 43). És així com la Lumen gentium es dirigeix als religiosos en el capítol VI: «Que cadascun dels cridats a professar els consells tingui un gran delit de perseverar i excel·lir en la vocació a què Déu l’ha cridat, a fi que augmenti la santedat de l’Església i sigui donada la més gran glòria a la Trinitat una i indivisa.»

MàRTIRS DEL S. XX, cAMí DE LA bEATIFIcAcIó

ENRIC GISPERT DOMÈNECH, prevereEl servent de

Déu Enric Gispert Domènech va néi-

xer a Riudoms el 8 de novembre de 1879 i va ser ordenat prevere el setembre de 1904. Mn. Gispert va exercir el seu ministeri sacerdotal a les parròquies de Falset, la Pobla de Montornès, Rocallaura, Botarell, Vilaplana i la Canonja. Es va distingir en la pràctica de la pietat i de la humilitat.

En esclatar la revolta de 1936 es va refugiar juntament amb dos cosins seus, també preveres, en un mas a prop de Riudoms. El 25 de juliol un cotxe ple de milicians ar-mats es va presentar amb el pretext que allí s’hi feien re-unions clandestines, però se n’anaren sense fer res. Vint dies després, davant del perill que suposava estar allà, els dos germans preveres decidir marxar cap a Barcelona, però Mn. Gispert els va dir: «Vosaltres sou joves, feu tot el que pugueu per a salvar-vos. Jo em deixo confiadament als designis de la Providència.»

JOSEP GOMIS MARTORELL, prevereEl servent de Déu Josep Gomis

Martorell va néixer a Reus el 17 de desembre de 1895. Batejat a la Parrò-quia de Sant Pere el dia de Sant Este-ve, des d’infant desitjava ser sacerdot.

Ordenat prevere el 10 de març de 1918 a Roma, va continuar amb els seus estudis a la capital italiana, on es va doctorar en filosofia, teo-logia i dret canònic. Mn. Gomis va entrar a la germandat dels operaris diocesans. Posteriorment, ja com a prevere diocesà, va exercir el ministeri a les parròquies de Sant Pere de Reus, de Blancafort i de Falset. També va ser di-rector espiritual del Seminari d’Astorga (Lleó).

Quan va esclatar la revolta de 1936 i li van explicar que la situació empitjorava va dir: «Si és així ens posa-rem plenament en mans de Déu.» Seguidament va marxar a Barcelona. Mentre Mn. Gomis es confessava amb Mn. Gispert a casa d’uns familiars d’aquest, van ser detinguts i portats al convent de Sant Elies. El dia 5 de maig van ser assassinats tots dos.

(Biografies extretes del llibre ‘Màrtirs del segle XX de la Causa de Tarragona’ de Mn. Àngel Bergadà Escrivà)

MN. JoSEP MATEU, NoU DocToR EN TEoLoGIA A

L’ARXIDIòcESIEl dijous dia 11 d’abril Mn. Josep Mateu Guarro

va defensar, a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma, la tesi doctoral titulada «El misteri de la resurrecció en l’obra teològica d’Olegario González de Cardedal i Bernard Sesboüé», dirigida pel professor Salvador Pié Ninot. La tesi presentada versa sobre com la teologia i la vida de fe ha recuperat la centralitat i fonament en el misteri de la resurrecció que s’havia perdut en la teologia escolàstica i erròniament s’havia col·locat el centre en el misteri de l’encarnació i la redempció a la creu.

Durant la defensa, Mn. Mateu va estar acompanyat pel Sr. Arquebisbe, els seus pares i familiars i preveres de l’arxidiòcesi amics.

Actualment, Mn. Josep Mateu és rector de les parròquies de Sant Jaume Apòstol de Riudoms i Santa Caterina de Vinyols i els Arcs, i capellà del Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona.

Moltes felicitats!

AGENDA 1 de maig•El Sr. Arquebisbe consagrarà l’altar i dedicarà el

temple parroquial de Sant Llorenç de Gratallops a les 12.00 h.

4 de maig•Sopar a benefici del ‘Telèfon de l’amistat’ al Tinglado

n.1 del Port de Tarragona a les 21.30 h. Organitzen conjuntament els Amics del Loreto i els Pares Rogacionistes. Inscripcions a través del tel. 977 231 111 o del correu electrònic padresro@tinet.org Tota l’agenda de l’arxidiòcesi al web www.arqtgn.cat