Mucho me hizo pensar la visita a la Basílica de la Sagrada Familia de Barcelona del día 4 de mayo. La explicación dirigida a nuestro grupo estuvo a cargo del Sr. Cardenal de Barcelona y de su Obispo

Auxiliar, nuestro querido Sebastià Taltavull, quienes nos presentaron el templo de Gaudí como escenario de la Nueva Evangelización. Efectivamente, lo veíamos con nuestros propios ojos: riadas de personas afluían continua-mente para contemplar esta obra de arte maravillosa, que a través de su belleza y de las explicaciones adecuadas sobre el significado del lenguaje artístico en sus diversas manifestaciones, nos estaba ayudando a todos a abrirnos gozosamente a la dimensión trascendente. Me vino a la cabeza el paralelismo, salvando las distancias, con nuestra Catedral Basílica. Dicen las estadísticas que el año 2011 fue el segundo monumento más visitado de Menorca, después de la Fortaleza de la Mola. Esta es la tercera temporada desde la instauración de la visita turística. Con un pequeño donativo, los visitantes nos ayudan al manteni-miento del edificio. A cambio, queremos que su paso por nuestra Catedral se convierta en una catequesis, que se sientan acogidos y que puedan contemplar serenamente su interior, instruidos por un tríptico que les guía a lo largo del recorrido. Los sacerdotes de la Catedral, el llamado Cabildo, nos sentimos muy satisfechos por la experiencia de estos últimos años. Se ha creado una atmósfera de recogimiento y, como le gusta decir a Benedicto XVI, a través de la belleza, plasmada en el arte, podemos descubrir la mano del Creador. La arquitectura, la escultura, la pintura, la música, la orfebrería, etc., se convierten en un camino amplio y luminoso que nos abre a la trascenden-cia. Hemos visto a muchas personas pasar con facilidad de la admiración a la oración. El arte se convierte en lugar de encuentro de los hombres con Dios y espacio para el diálogo entre los hombres, creyentes y no creyentes. Si a lo largo del año litúrgico nuestra misión como Cabildo es celebrar las funciones más solemnes, especialmente aquellas de carácter diocesano o las que preside el Sr. Obispo desde la Cátedra episcopal, y también como Parroquia del Roser de la Catedral, atender pastoralmen-te a los fieles que residen dentro de nuestra demarcación, el verano no significa un tiempo de vacaciones, con un ritmo simplemente celebrativo, sino una apertura a nuevas perspectivas para la transmisión de la fe cris-tiana a nuestros visitantes. La visita turística se ofrece de lunes a sábado, de las 10.30 a las 16.30, sin interrupción al medio día, hasta finalizar octubre. La acogida y acompañamiento están encomendados a Joan Taltavull Salord y a Josep Mercadal López. Y de junio a septiembre, todos los viernes, a las 21.15 h., el organista de la Catedral, Tomé Olives, ofrece un concierto de 45 minu-tos para los amantes de la música sacra.

Gerardo Villalonga Hellín, Presidente del Cabildo y Párroco de Ntra. Sra. del Rosario, de la Catedral

LA CATEDRAL EN VERANO

dominicalEsglésia de Menorca

Número 1565 - Any XXXI - 1 juliol 2012

full Este título aplicado a la Virgen María

equivale a otras denominaciones parecidas como las de «La Virgen de la Rosa» o «La Mare de Déu del Roser». Todas ellas derivan de que la rosa o el rosal florido suge-rían a los fieles la idea de que estas flores tan destacadas por su hermosura y simbolismo podían ser ofrecidas a la Virgen en forma de guirnaldas o coro-nas a modo de obsequios que adquirían un especial valor cuando estas sartas de flores estaban formadas por plegarias y especialmente avemarías. En una de las Cantigas de Alfonso el Sabio se invoca a María como «Rosa de las rosas e flor de las flores» y se refieren diversas gracias obtenidas mediante la piadosa recita-ción de devotas invocaciones. El poeta don Enrique Menéndez y Pelayo, her-mano del famoso historiador don Marcelino, tratando del rezo del Rosario se expresaba así: «Rítmica, mansa, la oración camina / con la dulce cadencia persistente / con que deshace el surti-dor la fuente, / con que la brisa la hoja-rasca inclina». Resulta significativo que la denominación de «Rosario» haya llega-do a ser un título o advocación de la Virgen que se ha extendido por todo el mundo a la vez que se iba propagando el rezo de dicha plegaria. Capillas del Rosario se fueron construyendo, muchas veces como hermosos edificios exentos unidos a las iglesias de los dominicos en el siglo XV. En casi todas las parroquias de Italia y España, así como en otros muchos templos de todos los países, se dedicaron capillas y se fundaron cofradías del Rosario. El rezo del Rosario en familia ha sido para muchas personas un precioso lazo de unión con el Señor y su santísima Madre. Los misioneros han propagado por todo el mundo esa fructífera devo-ción. Es elocuente, a ese respecto, un pequeño detalle del famoso fresco del «juicio final» pintado por Miguel Ángel en la Capilla Sixtina. A la derecha de Cristo, se ve a un ángel que eleva hacia lo alto a dos resucitados de tez morena, sirviéndose para ello de un rosario al que se agarran fuertemente aquellos dos indígenas de lejanas tierras. Se trata de una escena simbólica de la labor misionera y de la propagación de la devoción mariana.

Guillermo Pons

Ntra. Sra. del Rosario

Pàgina 2 Full Dominical

Lectura del llibre de la Saviesa 1, 13-15; 2, 23-25Déu no va fer la mort, ni li agrada que l’home perdi la vida; tot ho ha creat perquè existes-qui, ha format el món perquè l’home visqui, sense posar-hi cap casta de verí de mort. El regne de la mort no és de la terra, perquè la bondat i la justícia són immortals. Déu no creà l’home sotmès a la mort, sinó a imatge de la seva exis-tència eterna. Però l’enveja del diable va introduir la mort en el món, i els partidaris d’ell són els qui en fan l’experiència.

Salm responsorial 29R: Amb quin goig vos exalç, Senyor!

Lectura de la 2ª carta de sant Pau als cristians de Corint 8,7-9.13-15 Germans, vosaltres teniu abundantment de tot: fe, doc-trina, coneixement, interès per tot, i fins i tot l’amor amb què us estimam. Sigueu també‚ generosos en aquest favor que us deman. Coneixeu prou bé‚ la generositat de Jesucrist, el

nostre Senyor: ell, que és ric, es va fer pobre per vosaltres, per enriquir-vos amb la seva pobre-sa. No seria just que, per alleu-gerir els altres, vosaltres patís-siu estretor. Més bé, que en el moment present, cercant la igualtat, allò que us sobra a vosaltres compensi el que els falta a ells, i si un dia els sobra a ells que suplesqui allò que us farà falta a vosaltres, mirant que hi hagi igualtat. És allò que diu l’Escriptura: “Ni als qui n’ha-vien recollit molt, els ne sobra-va, ni als qui n’havien recollit poc, els ne faltava.”

Lectura de l’evangeli segons sant Marc 5, 21-24. 35b-43En aquell temps, Jesús arribà en barca de l’altra vorera de la mar, molta gent es reuní al seu voltant, i es quedà devora l’ai-gua. Mentrestant, arriba un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, totd’una que el veu se li tira als peus i, suplicant-lo amb tota l’ànima, li diu: “La meva filleta s’està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es posi bé‚ i no es mori.” Jesús se

n’anà amb ell, i la gent que el seguia l’empenyia pertot arreu. “Encara parlava, que arriben uns de casa del cap de sinagoga i li diuen: “La teva filla és morta. ¿Què en trauràs de molestar el mestre? “Però Jesús, sense fer cas del que acabava de sentir, diu al cap de sinagoga: “Te fe i no tenguis por.” I només va permetre que l’acompanyassin Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a la casa del príncep de la sinagoga, veu el trui de la gent, que plorava i cridava fins a eixordar. Ell entra a casa i els diu: “Què són aquest trui i aquests plors? La criatura no és morta, sinó que dorm. “Ells se’n reien, però Jesús els fa sortir tots, pren només el pare i la mare de l’al-lota amb els qui l’acompanya-ven, entra a l’habitació, li dóna sa mà i li diu: “Talita, cum”, que vol dir: “Al·lota, aixeca’t. “A l’instant l’al·lota, que ja tenia dotze anys, s’aixecà i es posà a caminar. Ells no se’n sabien avenir. Jesús els prohibí de tota manera que fessin sebre què havia passat. I els digué que donassin menjar a l’al·lota.

Diumenge XIII de Durant l’Any (cicle B)

Lectura del libro de la Sabiduría 1, 13-15; 2, 23-24Dios no hizo la muerte ni goza destruyendo a los vivientes. Todo lo creó para que subsistiera; las criaturas del mundo son saludables: no hay en ellas veneno de muer-te, ni el abismo impera en la tierra. Porque la justicia es inmortal. Dios creó al hom-bre para la inmortalidad y lo hizo a imagen de su propio ser; pero la muerte entró en el mundo por la envidia del diablo, y los de su partido pasarán por ella.

Salmo responsorial 29R: Te ensalzaré, Señor, porque me has librado.

Lectura de la segunda carta del apóstol san Pablo a los Corintios

8, 7. 9. 13-15Hermanos: Ya que sobresalís en todo: en la fe, en la palabra, en el conocimiento, en el empeño y en el cariño que nos tenéis, distinguíos tam-bién ahora por vuestra gene-rosidad. Porque ya sabéis lo

generoso que fue nuestro Señor Jesucristo: siendo rico, se hizo pobre por vosotros para enriqueceros con su pobreza. Pues no se trata de aliviar a otros, pasando voso-tros estrecheces; se trata de igualar. En el momento actual, vuestra abundancia remedia la falta que ellos tienen; y un día, la abundancia de ellos remediará vuestra falta; así habrá igualdad. Es lo que dice la Escritura: «Al que recogía mucho no le sobraba; y al que recogía poco no le faltaba.»

Lectura del santo evange-lio según san Marcos

5, 21-24. 35b-43En aquel tiempo, Jesús atrave-só de nuevo en barca a la otra orilla, se le reunió mucha gente a su alrededor, y se quedó junto al lago. Se acercó un jefe de la sinagoga, que se llamaba Jairo, y, al verlo, se echó a sus pies, rogándole con insistencia: «Mi niña está en las últimas; ven, pon las manos sobre ella, para que se cure y viva.» Jesús se fue con él, acompañado de mucha

gente. Llegaron de casa del jefe de la sinagoga para decir-le: «Tu hija se ha muerto. ¿Para qué molestar más al maestro?» Jesús alcanzó a oír lo que hablaban y le dijo al jefe de la sinagoga: «No temas; basta que tengas fe.» No per-mitió que lo acompañara nadie, más que Pedro, Santiago y Juan, el hermano de Santiago. Llegaron a casa del jefe de la sinagoga y encontró el albo-roto de los que lloraban y se lamentaban a gritos. Entró y les dijo: «¿Qué estrépito y qué lloros son estos? La niña no está muerta, está dormi-da.» Se reían de él. Pero él los echó fuera a todos y, con el padre y la madre de la niña y sus acompañantes, entró donde estaba la niña, la cogió de la mano y le dijo: «Talitha qumi» (que significa: «Contigo hablo, niña, levántate»). La niña se puso en pie inmedia-tamente y echó a andar; tenía doce afíos. Y se quedaron viendo visiones. Les insistió en que nadie se enterase; y les dijo que dieran de comer a la niña.

la parauladeDéu

Salms de la 1ª Setmana Dg. 1, XIII de Durant l’Any: Sa 1, 13-15; 2, 23-24 / Sal 29 / 2C 8, 7. 9. 13-15 / Mc 5, 21-24. 35b-43.

Dl. 2, VII aniversari de l’ordenació episcopal de Mons Salvador Giménez Valls. Fèria: Am 2, 6-10. 13-16 / Sal 49 / Mt 8, 18-22.

Dt. 3, Sant Tomàs, apòs-tol (F): Ef 2, 19-22 / Sal 116 / Jo 20, 24-29.

Dc. 4, Fèria: Am 5, 14-15. 21-24 / Sal 49 / Mt 8, 28-34.

Dj. 5, Fèria: Am 7, 10-17 / Sal 18 / Mt 9, 1-8.

Dv. 6, Santa Maria Goretti (MLL): Am 8, 4-6. 9-12 / Sal 118 / Mt 9, 9-13.

Ds. 7, Fèria: Am 9, 11-15 / Sal 84 / Mt 9, 14-17.

Dg. 8: XIV de Durant l’Any: Ez 2, 2-5 / Sal 122 / 2C 12, 7b-10 / Mt 6, 1-6.

LECTURES DE LA MISSA DIÀRIA

Te ensalzaré, Señor, porque me has libra-do y no has dejado que mis enemigos se rían de mí. Señor, sacaste mi vida del abismo, me hiciste revivir cuando bajaba a la fosa. R.

Tañed para el Señor, fieles suyos, dad gra-cias a su nombre santo; su cólera dura un instante; su bon-dad, de por vida; al atardecer nos visita el llanto; por la mañana, el júbilo. R.

Escucha, Señor, y ten piedad de mí; Señor, socórreme.Cambiaste mi luto en danzas. Señor, Dios mío, te daré gracias por siempre. R.

Salmo 29

Full Dominical Pàgina 3

Som a final de curs. Avui ens hem aplegat per fer memòria de la feina que junts hem portat a terme. La cloenda del curs ens ofereix un espai de reflexió per preguntar-nos si hem

assolit aquelles expectatives que vam plantejar al començament: formar-se com a persona, reflexionar sobre la vida i el món, com-partir vivències i aprendre a afrontar amb fortalesa els reptes, conèixer la vida de Jesús, la gent que s’ha trobat amb Ell, contras-tar les seves actituds amb la nostra vida actual, continuar l’amistat i la fidelitat al grup. Fem uns moments de silenci que ens ajuden a situar-nos en la presència de Déu, que Jesús va prometre als seus deixebles. Tot seguit participem amb ganes d’una dinàmica que ha preparat l’animadora del tema d’avui: El taller de la gratuïtat. Sens dubte tots participem de la gratuïtat: l’amor que Déu ha vessat sobre nosaltres, l’estimació dels pares, els amics..., i el que nos-altres donem cada dia.Davant nostre hi ha dues capses. En una hi posem un escrit amb el nom d’un objecte que cadascú compraria per fer un regal. En l’altre, anotem coses que regalem sense comprar. L’animadora va llegint l’escrit de cadascú. Entre els comprats hi ha objectes sig-nificatius tals com, un llibre, un anell, un ram de flors... Entre les regalades sense comprar s’hi trobem elements valuosos: acollida, amor, escoltar, donar coratge, comprendre, acompanyar, ensenyar, compadir... La gratuïtat l’experimentem de moltes maneres, però una fonamental és la donació de les mares pels seus fills. Quin exemple i quin reflex de l’amor de Déu!Ens trobem davant del diumenge de la Santíssima Trinitat i cen-trem l’atenció en uns fragments de l’Evangeli (Mt 28, 16-20). Jesús

envia els seus a Galilea, ara a nosaltres ens envia enmig del món i ens promet la seva presència “fins a la fi dels temps”. Aquestes paraules asseguren que la Bona Notícia tindrà continuïtat i el món s’anirà transformant vers el Regne de Déu. Això és la trans-cendència de viure que nosaltres mostrem als nostres amics i companys de camí, és la vida amb sentit, és una felicitat diferent de la que es porta en el món, és descobrir un estil de viure per viure sempre. Això no ens ho volem quedar per nosaltres, ho volem proclamar!Amb les conclusions d’avui, juntament amb tots els temes que partint de fragments de l’Evangeli, fets de vida, i el testimoniatge que ens va oferir un amic considerem que les expectatives que ens plantejàrem en començar el curs han estat força assolides. T’animes a participar amb nosaltres el proper curs?

Mari, Magda, Simón, Maria, Andreu, Oliver, Jaume, Roser i Maria Dolors. Grup de Pastoral Universitària de Menorca a Barcelona

El do de la gratuïtat

Creure més que plànyerevangeli i vida

Si ens fixem, en la primera lectura i l’evangeli, bé podem dir, que tant el Creador com la criatura, ambdós coincideixen amb un desig: no volen la mort. Bonica la proclama amb que comença

avui el fragment del llibre de la saviesa: Déu no va fer la mort, ni li agrada que l’home perdi la vida. D’altra banda hem de reconèixer que la crònica diària del món és molt fosca. La mort hi és present en tantes formes. Als telenotícies, la premsa i la ràdio sembla que els agrada anunciar-ho i recrear-s’hi. Mentrestant l’home, més enllà de totes les seves incoherències i trampes, segueix somiant amb el projecte de Déu: hem estat creats per a la vida, l’amor, la felici-tat, la benaurança eterna. Una vegada més Jesús ens dóna la paraula i ens deixa que ens adrecem a Ell per presentar-li les nostres angoixes. A l’evangeli del diumenge passat, omès per ser St. Joan Baptista, es manifestava la falta de fe dels deixebles. Avui no obstant Jesús es meravella de la fe d’un cap de la sinagoga i de la fe d’una dona que patia hemor-ràgies. Al Senyor no li agrada ni el dolor, ni la mort i precisament d’aquí ve la seva proximitat als qui la pateixen. Fou per la fe que

quedaren curats tant l’hemorroisa, com la filla de Jaire. Quan el pare li comunicà el fatal desenllaç Ell li digué: tinguis fe i no tinguis por. Jesús sabia el que deia, el que faria i per què servirien aquells miracles. Mentrestant a l’entorn de la casa de Jaire hi ha un grup de persones molt significatives: els flautistes i les ploraneres, la funció de les quals no era altra que crear un ambient encara més dramàtic del que té la mort. També avui n’hi ha molts d’aquests. És el que passa quan manca la fe, tot esdevé molt més dramàtic del que és. No us perdeu el detall. A tots aquells dramàtics i cridaners Jesús els féu fora. Són incompatibles els qui canten a la vida i els qui planyen la mort. També al nostre món hi ha morts de tot tipus, naturals i artificials, indesitjades i cercades, manifestes i amagades, així com també abunden els ploraners i cridaners que fonamenten el terror, la por, el drama i la desil·lusió. Els qui hem de ser testimonis de la fe hem de demanar constantment l’ajuda necessària de la Gràcia perquè la nostra presència sigui com la de Jesús, presència que aixeca, beneeix, comprèn, consola, ajuda... Que Déu ens ho concedeixi.

Joan Miquel Sastre Preto

El passat dia 13 de juny, es va celebrar el fi del curs 2011-2012 de VC de la diòcesi de Menorca. El President, Fraterno Lluch, inicià l’acte i, tot seguit, el president de VC de Barcelona ens va dirigir unes paraules

molt estimulants. La missa, va ser oficiada pel nostre Bisbe Mons. Salvador Giménez i concelebrada pels consiliaris de Menorca, així com altres preve-res menorquins. A la homilia, Mons. Giménez es va referir a la festivitat de sant Antoni de Padua i a la condició de seguidors de Crist, que és el distin-tiu dels cristians. Quan va acabar l’acte religiós, tots els membres de VC ens vam traslladar als tres autocars que ens van conduir a l’hotel de Sant Lluís on va tenir lloc el dinar de germanor. Al capvespre, acabada la festa, tots ens vam acomiadar fins el proper curs amb molta il·lusió i alegria pel do de la vida que Déu ens dóna dia rere dia.

Festa de fi de curs de Vida Creixenta la parròquia del Roser des Castell

Exercicis Espirituals oberts A l’església del Monestir de Concepcionistes de Maó, de diumenge 1 a dissabte 7 de juliol, de 16’30 a 18’00 hores. Per a més informa-ció: tel: 971 362 606.

Presentació d’un nou llibre Dissabte 7 de juliol a les 20.45 hores a l’església parroquial de sant Cristòfol des Migjorn Gran es presentarà el llibre “Portadors de Crist. Dos-cents anys caminant com a parròquia” amb motiu del bicentenari de la cre-ació de la parròquia migjornera.

Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: fulldominical@gmail.com

És prou conegut que Menorca tenia bisbes en el segle V. Sever, i possiblement també els seus successors, resi-dia a Iamona, l’actual Ciutadella. Desconeixem, però,

on s’ubicava la basílica episcopal. Tanmateix, el que conei-xem de la Ciutadella baiximperial ens fa pensar que no es trobaria gaire lluny de l’actual catedral. En els segles VII-IX Menorca passaria per una etapa d’inseguretat i decadència, marcada pels atacs exteriors. La invasió musulmana de 902-903 marcaria l’inici d’una islamització que, amb el temps, esdevindria total. Quan el gener de 1287 Alfons el Liberal conquistà Menorca no trobà a l’illa cristians autòctons ni esglésies. Per això una de les seves primeres disposicions va ser la fundació d’algunes esglésies, entre d’elles la de Santa Maria de Ciutadella. El primer edifici de culte fou l’antiga mesquita major, purificada i transformada en temple cristià el 2 de febrer de 1287, festivitat de la Purificació de la Verge i de la Presentació del Senyor, popularment cone-guda com la Candelera. Aquesta és, precisament, la festivitat de la titular del temple.Durant dècades aquesta antiga mesquita, més o menys transformada, feu les funcions de temple parroquial. Val a dir que ni Alfons el Liberal ni els seus successors pensaren en crear un bisbat a Menorca, que des del 1295 quedaria formalment agregada a la diòcesi de Mallorca. El caràcter insular de Menorca, però, feia que per necessitat l’església insular hagués de disposar d’una certa autonomia. Per això el rector de la parròquia de Ciutadella, que ostentava el títol de paborde, tingués jurisdicció sobre totes les parrò-quies menorquines. Així quedà ben establert al Pariatge de 1301 per Jaume II de Mallorca, el qual a més concedí al paborde una alqueria que per aquest motiu seria coneguda com la Pabordia. Potser en aquell moment o una mica més tard, es degué veure la necessitat de construir un temple de nova planta al mateix lloc que ocupava l’antiga mesquita. La construcció seria llarga i no quedaria enllestida, possiblement, fins els inicis del segle XV. El resultat fou un edifici gòtic de planta de saló de cinc trams, amb capelles laterals, i capçalera heptagonal i coberta amb volta de creueria simple. Un altre detall és que, als seus inicis, el temple estava totalment exempt, sense construccions adossades. Les seves caracte-rístiques fonamentals corresponen al gòtic català o medi-terrani i el seu referent més proper és l’església del con-vent de Sant Francesc de Palma. Les dimensions del temple són considerables, sobretot tenint en compte que no fou

concebuda com a catedral, sinó com a parròquia: 44 metres de llargària, 14 metres i mig d’amplada i 22 metres d’alçada. Com a campanar es va fer servir la torre del minaret de la mesquita, ubicat al costat de l’Evangeli. Tenia tres portes: la de les Esquelles, avui desapareguda, situada vora el campa-nar; la que actualment coneixem com porta de la Llum, que conserva interessants relleus escultòrics, amb alternança dels escuts de la Universitat de Menorca i el quadribarrat reial, sostinguts per grifons; i el portal major, recentment recuperat, amb les arquivoltes decorades amb rica orna-mentació vegetal.Al llarg del temps, l’edifici patí importants reformes i afegits. Molt afectat pels efectes del saqueig turc de 1558, precisà d’una important restauració. Al final del segle XVI es cons-truí la capella de la Comunió, d’estil renaixentista. El 1670 s’aixecà la capella de les Ànimes, al costat nord, una de les primeres construccions barroques de Menorca, obra del mestre picapedrer Pere Amorós. Almenys des del 1418 ençà, els menorquins havien recla-mat, infructuosament, l’erecció d’un bisbat a Menorca. No seria fins la conquesta espanyola de 1782 quan el tema del bisbat tornà a un primer pla. Després d’un llarg procés, l’any 1794 la parròquia de Santa Maria era designada cate-dral de Menorca pel rei Carles IV. Un any més tard, el 1795, Pius VI erigia el bisbat de Menorca. L’església de Santa Maria fou objecte d’algunes reformes per tal d’adaptar-se a la seva nova funció catedralícia. Al començament del segle XIX, el segon dels bisbes diocesans, Pedro Antonio Juano, construí la façana neoclàssica que tapà l’antic portal gòtic i la capella, també neoclàssica, dels Dolors. L’última obra important fou la construcció de l’actual capella del Santíssim, de planta ovalada, en temps del bisbe Mercader (1889).L’estiu de 1936, a l’inici de la Guerra Civil, la catedral fou profanada i l’orgue, les imatges i retaules, destruïts. Durant tota la guerra romangué tancada al culte i feu les funcions de magatzem. Acabat el conflicte, hagué de ser restaurada i consagrada de nou pel bisbe Bartomeu Pascual. Pius XII atorgà al temple el títol de Basílica Menor l’any 1953. L’any 1987 tot coincidint amb el setè centenari de la conquesta de Menorca, s’iniciaren les obres de restauració que han retornat a la nostre catedral la puresa de l’estic gòtic origi-nal. Les obres haurien de culminar amb la restauració del portal gòtic recentment recuperat. Tant de bo que les con-dicions econòmiques millorin i permetin fer-ho aviat.

LA CATEDRAL DE MENORCA

pedres històriques

Miquel Àngel Casasnovas