Arquebisbat de Tarragona Diumenge III de Pasqua Any LXIV - IV Època - Número 3292

14 d

’abr

il de

201

3

El 7 de desembre de 1965, el concili Vaticà II va aprovar un dels seus documents més significatius: la Declaració sobre la llibertat religiosa. Crec que és interessant reflexionar-hi, perquè va ser un avenç molt important en la comprensió d’una de les exigències de la dignitat humana.

El text comença dient: «A la nostra època els homes són cada vegada més conscients de la dignitat de la persona humana; creix el nombre dels qui exigeixen poder actuar segons les pròpies iniciatives i fruir d’una llibertat responsable, sense coaccions i guiats per la consciència del deure.» I afegeix més endavant: «La veritat s’ha d’imposar només per la força de la mateixa veritat».

A l’Europa del segle XXI, potser això ens pot semblar una obvietat. No ho era, per descomptat, en altres èpoques. Recordem un humanista com Erasme de Rotterdam, que va acabar els seus dies refugiat a Friburg, ciutat austríaca, ja que —segons la magnífica biografia de Stefan Zweig— «va haver de fugir de Lovaina perquè la ciutat era massa catòlica i de Basilea perquè la ciutat era massa protestant».

Quan, sobrepassada la meitat del segle XX, el Concili va aprovar la Declaració, no va ser sense una discussió prèvia que va acabar quan Pau VI va donar llum verda perquè es votés i es proclamés solemnement. En els països amb una religió oficial, com és el cas d’Anglaterra, on la reina és cap de l’Església anglicana, o de l’Espanya de l’època, on l’Església catòlica gaudia de protecció especial, la Declaració conciliar va tenir un impacte especial.

El text al qual ens referim diu taxativament que «es comet una injustícia contra la persona humana i contra el mateix ordre que Déu ha establert per als homes, si és negat a l’home el lliure exercici de la religió en la societat, sempre que es respecti el just ordre públic.» És una consideració que s’estén a les comunitats religioses dient: «La immunitat de coacció en matèria religiosa que escau als individus els han de ser reconegudes també quan actuen comunitàriament.»

Transcorregut gairebé mig segle de la Declaració, els

LA LLIBERTAT RELIGIOSA AHIR I AVUI

catòlics hem avançat molt no només en tolerància, sinó també en la valoració de les llavors de veritat que hi ha en altres confessions religioses, però és responsabilitat de cada un de nosaltres mantenir alhora la veritat de la fe catòlica i la caritat i col·laboració amb les altres confessions, particularment amb les cristianes.

Alhora urgeix pregar perquè en altres parts del món s’obri pas també el criteri de la llibertat religiosa com a bé essencial de la humanitat. Són freqüents també avui els atacs i matances entre comunitats religioses, els incendis d’esglésies i martiris de sacerdots o de seglars en països d’Àfrica sobretot.

Un cop més es repeteixen les persecucions com les que van patir els primers cristians i la necessitat de perdonar com a sembra de futur d’una pau veritable, que és la pau de Crist.

DIUMENGE III DE PASQUA

PARAULA ENDINS

EL TU A TUSi els apòstols compareixen davant el sanedrí, els

creients estem davant del món, i també sentim el seu judici. És una ocasió per a donar testimoniatge. És una qüestió de fe: busco fer content a la gent o accepto que obeir Déu és primer que obeir els homes? Potser la por a quedar malament pot portar a trair allò que crec. Això només es possible quan hem estat més atents al ressuscitat que als desitjos del món. El tu a tu et fa fidel, fort, decidit i per tant testimoni.

Joan no es queda mirant el món, veu una multitud d’àngels que criden i sent el que diuen les criatures i els quatre ancians que responen. Aquesta comunicació del cel i terra transforma a qui amb fe descobreix que és Déu mateix que s’ha fet proper al llinatge humà.

Pere surt a la mar. Té poder de convocatòria i el segueixen els altres. Però el resultat de la seva acció queda en el no-res. És quan es troben amb Jesús i li fan cas que canviaran les coses. És quan Pere reconeix l’autèntic protagonista de la pesca que reacciona: «És el Senyor.» És el mateix Jesús qui té la iniciativa. Ell s’apareix, dóna instruccions, demana que s’impliquin, convida a esmorzar, s’acosta, pren el pa i els el donava… És Jesús qui interpel·la Pere i li demana que faci de pastor. L’envia i per tant Pere ha de començar responent a la seva crida quan diu «vine amb mi». La Pasqua avui pot ser sortir del jo per trobar-me amb el Tu.

Pere Dalmau Vidal, pvre.

Lectura dels Fets dels Apòstols(Ac 5,27b-32.40b-41)En aquells dies els apòstols comparegueren davant el sanedrí, i el gran sacerdot començà així el seu interrogatori: «Us vam prohibir severament d’ensenyar res més en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de les vostres doctrines i voleu fer-nos

culpables de la sang d’aquest home.» Pere i els apòstols contestaren: «Obeir Déu és primer que obeir els homes. El Déu dels nostres pares ressuscità Jesús, que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul. La dreta de Déu l’ha enaltit com a Capdavanter i Salvador, per concedir al poble d’Israel la conversió i el perdó dels pecats. Nosaltres en som testimonis, i n’és també testimoni l’Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l’obeeixen.» Ells prohibiren als apòstols de parlar més en nom de Jesús, i els deixaren anar. Els apòstols es retiraren del tribunal del sanedrí, contents que Déu els considerés dignes de ser maltractats pel nom de Jesús.

Salm responsorial [29,2.4,5-6.11-12a.13b (R.: 2a)]Amb quin goig us exalço, Senyor! m’heu tret a flor d’aigua quan m’ofegava, i no heu permès que se n’alegrin els enemics. Senyor, m’heu arrencat de la terra dels morts, quan ja m’hi enfonsava, m’heu tornat a la vida.

R.: Amb quin goig us exalço, Senyor!

Canteu al Senyor, els qui l’estimeu, enaltiu la seva santedat. El seu rigor dura un instant; el seu favor, tota la vida. Cap al tard tot eren plors, l’endemà són crits de joia. R.

Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi; ajudeu-me, Senyor. Heu mudat en joia les meves penes, Senyor, Déu meu, us lloaré per sempre. R.

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 5,11-14)Jo, Joan, tot mirant la visió vaig sentir les veus d’una multitud d’àngels que rodejava el tron de Déu, junt amb els vivents i els ancians. Eren milers i miríades de miríades que cridaven: «L’Anyell que ha estat degollat és digne de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força, honor, glòria i lloança.» Després vaig sentir totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar, totes les que hi ha en aquests llocs, que deien: «Al qui seu al tron i a l’Anyell sigui donada la lloança, l’honor, la glòria i el poder pels segles dels segles.» Els quatre vivents responien: «Amén.» I els ancians es prosternaren adorant.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 21,1-19)En aquell temps, Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué; «Me’n vaig a pescar.» Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim.» Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res. Quan ja clarejava, Jesús s’aturà vora l’aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?» Li contestaren: «No.» Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu.» Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor.» Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s’havia tret i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix. Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar.» Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s’esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar.» Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien, que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.

Diumenge, 14: Diumenge III de Pasqua [Fets 5, 27b-32.40b-41; Salm 29, 2 i 4.5-6. 11 i 12a i 13 b; Ap 5, 11-14; Jn 21, 1-19 (o bé més breu: 21, 1-14) (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 15: [Fets 6,8-15; Salm 118, 23-24. 26-27. 29-30; Jn 6, 22-29]. Dimarts, 16: [Fets 7, 51-8, 1a; Salm 30, 3cd-4.6ab i 7b i 8 a. 17 i 20c i 21ab; Jn 6, 30-35]. Dimecres, 17: [Fets 8, 1b-8; Salm 65, 1-3a. 4-5.6-7a ; Jn 6, 35-40]. Dijous, 18: St. Hermenegil, màrtir (ML) [Fets 8, 26-40; Salm 65, 8-9. 16-17.20; Jn 6, 44-51]. Divendres, 19: [Fets 9, 1-20; Salm 116, 1.2; Jn 6, 52-59]. Dissabte, 20: [Fets 9, 31-42; Salm 115, 12-13.14-15. 16-17; Jn 6, 60-69]. Diumenge, 21: Diumenge IV de Pasqua [Fets 13, 14.43-52; Salm 99, 2.3.5; Ap 7,9. 14b-17; Jn 10, 27-30].

Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana III.

LITÚRGIA DE LA SETMANA

EN UN MINUT

—Arxiprestat. El Dimarts Sant l’arxiprestat de Reus va organitzar la V Jornada Esportiva

al Col·legi Pare Manyanet, on una seixantena de joves dels grups de confirmació de Reus van jugar i competir a futbol, bàsquet i voleibol.

—Arxidiòcesi. El dimarts dia 2 d’abril el Sr. Arquebisbe, a la capella del palau arquebisbal, va conferir els ministeris de lector i acòlit al seminarista Borja Martín i als candidats a diaques permanents Francisco Javier Álvarez, José Antonio Fernández i Bernard Farrell-Roberts.

—Món. El Llençol Sant o Sant Sudari, el llençol que va amortallar el cos de Jesucrist al sepulcre ja és 2.0. Des de finals de març és possible descarregar-se una aplicació —per ara en els dispositius Iphone i Ipad— per apropar-se de manera interactiva en una visita virtual a través de quatre recorreguts temàtics disponibles en castellà, italià, anglès i portuguès.

L’ART ENS PARLAAdam i Eva

En l’antiga catequesi baptismal Adam i Eva personificaven en la seva radicalitat l’home i la dona davant Déu, que els crida a ser interlocutors seus. En la cultura grecoromana cir-culava perfectament la sentència de Protàgores: Ánthropos metrón pán-ton ‘l’home, mesura de tot’. Tanma-teix el catecumen, escoltant el relat

Adam i Eva, Catacumba de Marcel·lí i Pere, Roma, finals del segle III o pri-meries del IV.

d’Adam i Eva, aprèn que ell és molt més que això, puix que l’home i la dona estan fets a imatge i semblança de Déu, que és la veritable raó de la mesura pròpia, la qual ells han d’aplicar al món que els envolta. Quan el catecumen baixi despullat a la piscina baptismal, recuperarà la seva autènti-ca imatge que el pecat havia desfigurat.

Els nous batejats seran homes i dones nous, com Adam i Eva amb la seva primera innocència. Sant Gregori de Nissa ho explicava així en una homilia baptismal: «Ens vas expul-sar, Senyor, del paradís i ara ens hi has readmès; ens has tret les fulles de figuera, aquell faldar groller, per posar-nos un vestit de gala. […] D’ara endavant Adam, quan senti la teva veu, ja no s’avergonyirà ni, empès pel remordiment, correrà a amagar-se darrere els arbres. Ara, havent recupe-rat la confiança (la parrhesia), Adam ja no tem de posar-se cara a cara davant el Sol que l’il·lumina» (PG 46, 600A).

Josep de C. Laplana, monjo de Montserrat

RACÓ DE PREGÀRIASenyor, envia’ns el teu Esperit Sant, dóna’ns la teva pau. La teva resurrecció és massa colpidora, i per això sovint no ens la creiem.

Ajuda’ns a ressuscitar amb tu i donar des del mateix Amor la força de la teva Llum, sense excepcions. Encomana’ns l’alegria dels primers apòstols, fes-nos testimonis, com ells. Ajuda’ns a buscar-te i a veure’t en totes les situacions que se’ns presenten cada dia.

Queda’t amb nosaltres i dóna’ns la gràcia que alimenta la nostra fe, enforteix la nostra esperança i activa l’amor pels altres.Envia’ns, bon Déu, a predicar la teva pau i a oferir el teu nom,el teu missatge d’esperança.

AGENDA 19 d’abril•Conferència arxiprestal sobre l’article del Credo «Ha

de venir a judicar els vius i els morts» a càrrec de Mn. Josep Gil. A la capella del Santíssim de la Catedral de Tarragona, a les 20.00 h. Organitzen les parròquies de Tarragona Centre.

20 d’abril•Jornada diocesana de Tarragona Missionera amb el

lema «Missioners de la fe» a la parròquia de Sant Pere Apòstol de Reus, a les 10.00 h. Organitza l’arxiprestat de Reus.

•Els dies 20 i 21 se celebrarà la Trobada de monitors de Catalunya del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans a Salou.

21 d’abril•26a Trobada arxiprestal de cristians de l’Alt Camp a

Tarragona convocada amb el lema «Feliç tu que has cregut». Informació i inscripcions a la pròpia parròquia, a través dels telèfons 977 600 013 i 617 086 238, o bé a l’adreça electrònica sjoan.valls@arqtgn.cat.

Tota l’agenda de l’arxidiòcesi al web www.arqtgn.cat

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Directora: Anna RobertConsell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Dídac Bertran, Montse Sabaté, Lluís José Baixauli i Santi Grimau · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona

Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · Web: www.arqtgn.cat · e-mail: publicacions@arqtgn.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01

PARAULES DEL CONCILI, AVUI

La Lumen gentium, en el capítol IV, en parlar dels laics en l’Església afirma que pastors i laics són cridats a «assumir tota la missió salvífica de

l’Església envers el món». Partint de la cita de Rm 12,4-5 ens parla de la seva dignitat: «En un cos hi ha molts membres, i no tots tenen la mateixa funció; també nosaltres, que som molts, units a Crist formem un sol cos i som membres els uns dels altres.» Pel baptisme fets membres de Crist, sacerdot, profeta i rei, ell els «associa íntimament a la seva vida i a la seva missió, els fa participants fins i tot de la seva funció sacerdotal […] i per això, com escau a consagrats a Crist i ungits per l’Esperit Sant, són cridats i instruïts d’una manera admirable perquè es produeixin sempre en ells els més abundants fruits de l’Esperit» (LG 34). «Cada laic ha de ser, davant del món, testimoni de la resurrecció i de la vida de nostre Senyor Jesús i signe del Déu viu» (LG 38). I acaba dient: «En una paraula, allò que és l’ànima en el cos, ho han de ser en el món els cristians.»

MÀRTIRS DEL S. XX, CAMí DE LA bEATIfICACIÓ

PAU FIGUEROLA ROVIRA, prevere

El servent de Déu Mn. Pau Fi-guerola Rovira va

néixer a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) el 8 de de-sembre de 1870. Ordenat prevere el 27 de maig de 1893 va exercir el seu ministeri com a regent del Catllar i ecònom de Forès. L’any 1905 va ser nomenat ecònom de la Parròquia de l’Es-pluga Calba.

En esclatar la revolta de 1936 es va refugiar a casa Pons. El 12 d’agost un grup de milicians es van presentar a la casa assegurant que no el mata-rien a canvi de diners. Però de matinada van tornar i se’l van endur. A prop de Vinaixa el van fer bai-xar del cotxe, el van maltractar i el van matar des-prés d’haver-lo fet sofrir. Enmig dels crits de dolor deia la seva jaculatòria preferida: «Sagrat Cor de Jesús, en vós confio!» Li dispararen molts trets a les cames i el van cremar. L’endemà va ser sepul-tat al cementiri de les Borges Blanques (Garrigues).

JOSEP GARRIGA FERRÉ, prevere

El servent de Déu Mn. Jo-sep Garriga Ferré va néixer el 30 d’octubre de 1876 a Altafulla. Va ser ordenat prevere el 17 de se-tembre de 1899 i va exercir el seu ministeri com a vicari de la Par-ròquia de la Puríssima Sang de Reus, ecònom de la Parròquia de Sant Joan Baptista de Tarragona i ecònom de la Parròquia de Sant Pere de Cambrils. Quan va esclatar la revolta de 1936, sent ecònom de la Parròquia de Montbrió del Camp, es va refugiar al mas del seu nebot. El 25 de juliol, festa de Sant Jaume Apòstol, un grup de milicians es van presentar al mas i se’l van emportar enmig de crits i blasfèmies fins al santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus. Allí, davant la porta, el van assassinar a trets. Les se-ves despulles van ser primer cremades i després inhu-mades al nínxol familiar de Reus.

(Biografies extretes del llibre ‘Màrtirs del segle XX de la Causa de Tarragona’ de Mn. Àngel Bergadà Escrivà)

UNA PROPOSTA EN AQUEST ANY DE LA fE

Taula rodona sobre «Crisi econòmica, capitalisme i Església»

El proper divendres 19 d’abril tindrà lloc el segon diàleg organitzat per l’Arquebisbat de Tarragona amb motiu de l’Any de la fe. El col·loqui, titulat «Crisi eco-nòmica, capitalisme i Església», es farà al Centre de Lectura de Reus (c/ Major 15) a les 19.30 h.

Hi participaran:

— Mons. Miquel Barbarà, degà del Capítol de la Cate-dral de Tarragona (moderador).

— Mn. Santiago Soro, delegat diocesà de pastoral social.

— Dr. Arcadi Oliveres, economista i president de Jus-tícia i Pau a Catalunya.

— Sra. Elvira Duran, membre de Cristianisme i Justícia.

TWEET DE LA SETMANA@McsTgn La fe en acció és amor i l’amor en acció és servei. Beata Teresa de Calcuta (1910-1997) #anydelafe