full dominical nº 1568

4
L a Parròquia de Sant Antoni Abat de Fornells podríem dir que és com dues parròquies en una, ja que, com el mateix poble, experimenta un canvi entre l’hivern i l’estiu. Els molts visitants estiuencs, encara que habituals, no es fan estranys, sinó que col·laboren i enriqueixen les activi- tats de la Parròquia. D’aquesta manera es crea entre uns i altres ambient familiar. De Fornells cal destacar la immensa solidaritat de la seva gent, és sorprenent experimentar la resposta a qualsevol campanya solidària, tant d’aportació d’aliments com si es tracta de recolzar iniciatives per a una o altra necessitat. L’esforç del grup parroquial, quan fan extensiva una crida benèfica, es veu immediatament recompensat per la bona acollida i la gran resposta de la gent. Entre moltes coses hauríem de destacar la gran feina que fan sobretot tres persones, que dia rere dia es preocupen que tot estigui net i en ordre per tal que la feina pastoral vagi sobre rodes: N’Anna, na Margarita i na Fina dediquen moltes hores de la seva vida, no tan sols preocupant-se de les coses materials, sinó també de coordinar les feines que comporta realitzar reunions o activitats, siguin internes de la Parròquia com de portes cap a fora. És clar que no podem reduir tota la realitat parroquial a tres o quatre persones, però és precisament aquest tipus de gent qui fan possible que la Parròquia faci camí sense dependre exclusivament del seu rector. També hauríem de parlar de la catequista, qui juntament amb el capellà preparen els fillets i filletes que rebran la primera comunió o la confirmació; del grup que fa el “Betlem”; del grup de Vida Creixent; de la comptable; del grup de lectors; de la implicació dels pares dels fillets de catequesi amb altres activitats; dels visitadors de malalts, del cor parro- quial que s’ha format com a conseqüència de la devoció que els fornellers professen a la Mare de Déu del Carme. Entre tots ho fem tot. La bona gent d’aquest racó de Menorca, així com viuen oberts a la mar, també viuen oberts als altres. Aquesta és sens dubte la gran riquesa. El valor està en la capacitat d’oferir i oferir-se, que és el que ens ensenya l’evangeli. Cal mencionar un indret bonic encara que tal vegada menys cone- gut per la gent que no són de la nostra Parròquia, és la capelleta de la Mare de Déu de Lourdes, que des dels peus de la torre de Fornells Ella protegeix i saluda els pescadors i mariners que creuen la bocana del port. Lloc de pelegrinatge continu per a molts devots. En definitiva, Sant Antoni Abat és una Parròquia menuda però viva. Tots caminam units en el seguiment de Jesucrist. Joan Tutzó Sans Oberts a la mar i als altres dominical Església de Menorca Número 1568 - Any XXXI - 22 juliol 2012 full L a vida de este santo varón, nacido en Egipto a mediados del siglo III, se rela- ciona con uno de los movimientos espirituales más interesantes de la Iglesia antigua, que fue el de los comienzos de la vida eremítica y del monaquismo. En el cálido clima de los desiertos de Egipto, Siria y Palestina sur- gieron colonias de monjes, y celdas de ermitaños que por millares buscaban apartarse de las ciudades para entregarse a la oración en un ambien- te de gran austeridad, cultivando unos pequeños huertos junto a algún exiguo manantial, de tal manera que resultara posi- ble una elemental subsistencia en esos pequeños oasis, que a veces se fueron transformando en unos pobres monaste- rios rodeados de muros o empalizadas para defenderse de las fieras o de los bandidos. Las fértiles tierras que Antonio había reci- bido en herencia de sus padres las repartió entre los campesinos que las cultivaban, y él se fue a habitar en las ruinas de una vieja fortaleza abandonada. Cada medio año le visitaba un compañero que le traía algunas provisiones. Le siguieron algunos individuos deseosos de imitar su vida y recibir sus consejos. Al cabo de algunos años se inter- nó más en la soledad estableciéndose en el monte Colzoum, cerca de las costas del Mar Rojo, donde también se formó una colonia monástica, que aún subsiste como monasterio de monjes coptos. San Antonio jamás se sintió desligado de la vida de la Iglesia. Al producirse una perse- cución en el año 311 acudió a Alejandría a fin de sostener con sus consejos a los per- seguidos a causa de la fe.Y cuando surgió la herejía arriana fue también a defender la doctrina ortodoxa. El patriarca alejandrino san Atanasio contó con su ayuda y su amis- tad. Después este santo obispo escribió un libro sobre la vida de Antonio que se divul- gó ampliamente e influyó en la conversión de san Agustín, como él mismo lo manifies- ta en su obra titulada Las Confesiones, donde, entre otras cosas dice: «Estupefactos quedamos, Señor, oyendo tus probadísimas maravillas realizadas en la verdadera fe e Iglesia católica, y en época tan reciente y cercana a nuestros tiempos». (Confesiones VIII, 14). He aquí la importancia de la comu- nicación de testimonios y experiencias espirituales para el incremento de la vida cristiana. Guillermo Pons SAN ANTONIO ABAD

Upload: bisbat-de-menorca-diocesi-de-menorca

Post on 29-Mar-2016

247 views

Category:

Documents


1 download

DESCRIPTION

La informació de la Diòcesi de Menorca

TRANSCRIPT

Page 1: FULL DOMINICAL nº 1568

La Parròquia de Sant Antoni Abat de Fornells podríem dir que és com dues parròquies en una, ja que, com el mateix poble, experimenta un canvi entre l’hivern i l’estiu. Els molts visitants estiuencs, encara que

habituals, no es fan estranys, sinó que col·laboren i enriqueixen les activi-tats de la Parròquia. D’aquesta manera es crea entre uns i altres ambient familiar. De Fornells cal destacar la immensa solidaritat de la seva gent, és sorprenent experimentar la resposta a qualsevol campanya solidària, tant d’aportació d’aliments com si es tracta de recolzar iniciatives per a una o altra necessitat. L’esforç del grup parroquial, quan fan extensiva una crida benèfica, es veu immediatament recompensat per la bona acollida i la gran resposta de la gent. Entre moltes coses hauríem de destacar la gran feina que fan sobretot tres persones, que dia rere dia es preocupen que tot estigui net i en ordre per tal que la feina pastoral vagi sobre rodes: N’Anna, na Margarita i na Fina dediquen moltes hores de la seva vida, no tan sols preocupant-se de les coses materials, sinó també de coordinar les feines que comporta realitzar reunions o activitats, siguin internes de la Parròquia com de portes cap a fora. És clar que no podem reduir tota la realitat parroquial a tres o quatre persones, però és precisament aquest tipus de gent qui fan possible que la Parròquia faci camí sense dependre exclusivament del seu rector. També hauríem de parlar de la catequista, qui juntament amb el capellà preparen els fillets i filletes que rebran la primera comunió o la confirmació; del grup que fa el “Betlem”; del grup de Vida Creixent; de la comptable; del grup de lectors; de la implicació dels pares dels fillets de catequesi amb altres activitats; dels visitadors de malalts, del cor parro-quial que s’ha format com a conseqüència de la devoció que els fornellers professen a la Mare de Déu del Carme. Entre tots ho fem tot. La bona gent d’aquest racó de Menorca, així com viuen oberts a la mar, també viuen oberts als altres. Aquesta és sens dubte la gran riquesa. El valor està en la capacitat d’oferir i oferir-se, que és el que ens ensenya l’evangeli. Cal mencionar un indret bonic encara que tal vegada menys cone-gut per la gent que no són de la nostra Parròquia, és la capelleta de la Mare de Déu de Lourdes, que des dels peus de la torre de Fornells Ella protegeix i saluda els pescadors i mariners que creuen la bocana del port. Lloc de pelegrinatge continu per a molts devots. En definitiva, Sant Antoni Abat és una Parròquia menuda però viva. Tots caminam units en el seguiment de Jesucrist.

Joan Tutzó Sans

Oberts a la mar i als altres

dominicalEsglésia de Menorca

Número 1568 - Any XXXI - 22 juliol 2012

fullLa vida de este

santo varón, nacido en

Egipto a mediados del siglo III, se rela-ciona con uno de los movimientos espirituales más interesantes de la Iglesia antigua, que fue el de los comienzos de la vida eremítica y del monaquismo. En el cálido clima de los desiertos de Egipto, Siria y Palestina sur-gieron colonias de monjes, y celdas de ermitaños que por millares buscaban apartarse de las ciudades para entregarse a la oración en un ambien-te de gran austeridad, cultivando unos pequeños huertos junto a algún exiguo manantial, de tal manera que resultara posi-ble una elemental subsistencia en esos pequeños oasis, que a veces se fueron transformando en unos pobres monaste-rios rodeados de muros o empalizadas para defenderse de las fieras o de los bandidos.Las fértiles tierras que Antonio había reci-bido en herencia de sus padres las repartió entre los campesinos que las cultivaban, y él se fue a habitar en las ruinas de una vieja fortaleza abandonada. Cada medio año le visitaba un compañero que le traía algunas provisiones. Le siguieron algunos individuos deseosos de imitar su vida y recibir sus consejos. Al cabo de algunos años se inter-nó más en la soledad estableciéndose en el monte Colzoum, cerca de las costas del Mar Rojo, donde también se formó una colonia monástica, que aún subsiste como monasterio de monjes coptos.San Antonio jamás se sintió desligado de la vida de la Iglesia. Al producirse una perse-cución en el año 311 acudió a Alejandría a fin de sostener con sus consejos a los per-seguidos a causa de la fe. Y cuando surgió la herejía arriana fue también a defender la doctrina ortodoxa. El patriarca alejandrino san Atanasio contó con su ayuda y su amis-tad.Después este santo obispo escribió un libro sobre la vida de Antonio que se divul-gó ampliamente e influyó en la conversión de san Agustín, como él mismo lo manifies-ta en su obra titulada Las Confesiones, donde, entre otras cosas dice: «Estupefactos quedamos, Señor, oyendo tus probadísimas maravillas realizadas en la verdadera fe e Iglesia católica, y en época tan reciente y cercana a nuestros tiempos». (Confesiones VIII, 14). He aquí la importancia de la comu-nicación de testimonios y experiencias espirituales para el incremento de la vida cristiana.

Guillermo Pons

SAN ANTONIOABAD

Page 2: FULL DOMINICAL nº 1568

Pàgina 2 Full Dominical

Lectura del llibre del profeta Jeremies 23, 1-6Ai dels pastors que perden i dis-persen les ovelles del meu ramat, diu l’oracle del Senyor. Per això el Senyor, Déu d’Israel, diu als pas-tors del meu poble: “Vosaltres heu dispersat les meves ovelles i les heu fetes fugir, en lloc de fer-ne el recompte. Doncs ara jo passaré comptes amb vosaltres per reclamar tot el mal que heu fet, diu l’oracle del Senyor. I totes les ovelles que em queden, jo mateix les recolliré de tots els països on les havia fet fugir, i les faré tornar als seus prats. Allà seran fecundes i s’hi multiplica-ran. Els donaré pastors que les menin, i ningú no tornarà a fer-los por, ni a retgirar-les, ni en mancarà cap, diu l’oracle del Senyor. Vénen dies, diu l’oracle del Senyor, que faré germinar un rebrot legítim del llinatge de David, i serà un rei excel·lent, que farà regnar en el país la justí-

cia i el bé. En els seus dies Judà no sofrirà cap mal i Israel viurà segur. El seu nom serà: El-Senyor-és-el-nostre-bé.”

Salm responsorial 22R: El Senyor és el meu pastor, no em manca res.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes

2, 13-18Germans, vosaltres abans éreu enfora de les promeses però ara la sang del Crist vos ha acostat. Ell és la nostra pau. De dos pobles n’ha fet un, ja que ell ha destruït la barrera que els separa-va i els mantenia enemics, abolint en el seu propi cos la Llei i els preceptes. Així ha posat pau entre els dos pobles i ha creat una nova humanitat centrada en ell. Per la seva mort en la creu ha fet morir l’enemistat i, units en un sol cos, els ha reconciliats tots dos amb Déu. Per això ha vingut

a portar-nos la Bona Nova de la pau: la pau a vosaltres, que éreu enfora, i la pau als qui eren a prop. Per ells uns i altres tenim entrada al Pare, guiats per un sol Esperit.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc 6, 30-34En aquell temps els apòstols es reuniren amb Jesús i li parlaven de tot allò que havien fet i ense-nyat. Ell els diu: “Veniu ara tots sols a un lloc despoblat i reposau una mica.” Perquè molta gent anava i venia i no els deixava temps ni de menjar. Se n’anaren, doncs, tots sols amb la barca cap a un lloc despoblat. Però qualcú els va veure quan se n’anaven; molts ho van saber, hi van córrer a peu de tots els pobles i arriba-ren primer que ells. Quan Jesús desembarcà, va veure una gran gentada i se’n compatí, perquè eren com ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los llargament.

Diumenge XVI de Durant l’Any (cicle B)

Lectura del libro del profeta Jeremías 23,1-6Ay de los pastores que dispersan y dejan perecer las ovejas de mi rebaño -oráculo del Señor-. Por eso, así dice el Señor, Dios de Israel: “A los pastores que pasto-rean mi pueblo: Vosotros disper-sasteis mis ovejas, las expulsas-teis, no las guardasteis; pues yo os tomaré cuentas, por la maldad de vuestras acciones -oráculo del Señor-. Yo mismo reuniré el resto de mis ovejas de todos los países adonde las expulsé, y las volveré a traer a sus dehesas, para que crezcan y se multipli-quen. Les pondré pastores que las pastoreen; ya no temerán ni se espantarán, y ninguna se per-derá -oráculo del Señor-. Mirad que llegan días -oráculo del Señor- en que suscitaré a David un vástago legítimo: reinará como rey prudente, hará justicia y derecho en la tierra. En sus días se salvará Judá, Israel habitará

seguro. Y lo llamarán con este nombre: El-Señor-es-nuestra-justicia.”

Salmo responsorial 22R: El Señor es mi pastor, nada me falta.

Lectura de la carta del após-tol San Pablo a los Efesios

2,13-18Hermanos: Ahora estáis en Cristo Jesús. Ahora, por la sangre de Cristo, estáis cerca los que antes estabais lejos. Él es nuestra paz. Él ha hecho de los dos pueblos una sola cosa, derribando con su carne el muro que los separaba: el odio. Él ha abolido la Ley con sus mandamientos y reglas, haciendo las paces, para crear con los dos, en él, un solo hom-bre nuevo. Reconcilió con Dios a los dos pueblos, uniéndolos en un solo cuerpo mediante la cruz, dando muerte, en él, al odio. Vino y trajo la noticia de la paz: paz a

vosotros, los de lejos; paz tam-bién a los de cerca. Así, unos y otros, podemos acercarnos al Padre con un mismo Espíritu.

Lectura del Santo Evangelio según San Marcos 6,30-34En aquel tiempo, los apóstoles volvieron a reunirse con Jesús y le contaron todo lo que habían hecho y enseñado. Él les dijo: “Venid vosotros solos a un sitio tranquilo a descansar un poco.” Porque eran tantos los que iban y venían que no encontraban tiempo ni para comer. Se fueron en barca a un sitio tranquilo y apartado. Muchos los vieron marcharse y los reconocieron; entonces de todas las aldeas fue-ron corriendo por tierra a aquel sitio y se les adelantaron. Al de sembarcar, Jesús vio una multi-tud y le dio lástima de ellos, por-que andaban como ovejas sin pastor; y se puso a enseñarles con calma.

la parauladeDéu

Salms de la 4a Setmana Dg. 22, XVI de Durant l’Any: Jr 23, 1-6 / Sal 22 / Ef 2, 13-18 / Mc 6, 30-34.

Dl. 23, Santa Brígida, religiosa, patrona d’Eu-ropa (F): Lectures del comú de sants i santes: religiosos.

Dt. 24, Fèria: Mi 7, 14-15. 18-20 / Sal 84 / Mt 12, 46-50.

Dc. 25, Sant Jaume, apòstol, patró d’Espa-nya (S): Fets 4, 33; 5, 12. 27-33; 12, 2 / Sal 66 / 2C 4, 7-15 / Mt 20, 20-28.

Dj. 26, Sant Joaquim i Santa Anna, pares de la Verge Maria (MO): Jr 2, 1-3. 7-8. 12-13 / Sal 70 / Mt 13, 1-17.

Dv. 27, Fèria: Jr 3, 14-17 / Sal Jr 31 / Mt 12, 1-8.

Ds. 28, Fèria: Jr 7, 1-11 / Sal 83 / Mt 13, 24-30.

Dg. 29: XVII de Durant l’Any: 2R 4, 42-44 / Sal 144 / Ef 4, 1-6 / Jo 6, 1-15.

LECtuRES DE LA MISSA DIàRIA

Polida la imatge, dura la realitatevangeli i vida

“Del dicho al hecho hay mucho trecho”. Així resa el refrany castellà i açò fou el que passà segons ens diu el fragment de l’evangeli d’avui. La intenció de Jesús la

manifesten les seves paraules: “Veniu i descansau una mica”. Paraules humanes i adients també per a nosaltres en aquest perí-ode per a molts de descans que és l’estiu. Però clar, admesa la necessitat i la utilitat d’aquest descans, algú es podrà demanar si mai un creient pot fer vacances de la vida cristiana. La resposta és òbvia: no. No podem mai deixar de fer el bé, ni el bé ha d’aflui-xar mai el contacte amb Déu. La intenció de Jesús era fer -diguem-ho així- una mica de repòs, de vacances, de... Però la realitat fou un altra: “Hi van córrer a peu de tot els pobles i arri-baren primer que ells”. Allà se’ls trobà “com ovelles sens pastor” i el temps de descans esdevingué temps per a Ell d’ensenyança i per a ells d’aprenentatge i de... No hi val estar ociosos quan es tracta de fer el bé. Si, diguem-ho, la imatge del pastoret a la mun-tanya manant un ramat de bens, de xais, és idíl·lica, però pot ser

sols serveix per als romàntics. La realitat –la vida- és tot una altra cosa. Més que dura és exigent. No concedeix treves i sempre s’ha d’estar a punt. Crist és el Pastor de l’Església i el representen els ministres instituïts pel sagrament de l’ordre, però tots ho som de pastors. Almenys així se’ns digué en el baptisme: “tu ets sacerdot, profeta i rei (pastor)”. Per tant des del Sant Pare fins al darrer batiat, tots –cadascú a la seva manera- ho som de pastors. Alerta idò que Crist no ens digui: “Vosaltres heu dispersat les meves ovelles i les heu fetes fugir, en lloc de fer-ne el recompte. Doncs ara jo passaré comptes amb vosaltres per reclamar el mal que heu fet”. Ell i ells feien comptes descansar. Descansaren els dei-xebles en arribar a l’altra riba? D’ells no ho sabem, però de Jesús sí, i no descansà, perquè no se’n fa de pastor, sinó que se n’és pastor. Polida la compassió que no el deixà aturat. Papa, bisbes, capellans, frares i monges, catequistes i missioners, homes, dones, infants, joves i vells, membres del poble de Déu, no fem de pas-tors, som pastors. I se’n compadí... On fou el repòs?

Joan Miquel Sastre Preto

Page 3: FULL DOMINICAL nº 1568

Full Dominical Pàgina 3

COMPARTIENDO LA VIDA

Las MISIONERAS DE LOS SAGRADOS CORAZONES queremos comunicaros que el día 29 de julio a las 11 de la mañana, en la parroquia del Carme de Maó, celebraremos la EUCARISTÍA para dar gracias a Dios y a las per-

sonas con quienes hemos compartido la vida, por la PRESENCIA y SERVICIO que nuestra CONGREGACIÓN ha realizado durante 78 años en la Diócesis de Menorca.Nos acompañarán nuestra Superiora General y otras hermanas que han vivido en Menorca.Las Misioneras de los Sagrados Corazones os decimos “un hasta luego” porque la misión de la Iglesia y la oración diaria nos mantienen unidos y en comunión; orar por nosotras y nosotras lo hacemos por todos vosotros.Muchas gracias a todos y a cada uno por haber compartido la vida con las MISIONERAS DE LOS SAGRADOS CORAZONES.

Caminada de la parròquia de Sant Bartomeu

El passat dia 8 de juliol a les 6 del matí, unes 80 persones van partir de Ferreries cap a Ciutadella, concretament al camí de Sant Joan de Missa. A Son Quim vàrem baixar per anar caminant fins a l’ermita, en arribar i després de descansar vàrem celebrar

tots junts l’eucaristia i després d’agafar forces amb una escudella de xocolata amb ensa-ïmada vam tornar cap a Ferreries.

Tal com l’en-tenc, la fe no és un tot

segur, ni una espè-cie de garantia de vida que mai no falla, sinó una rela-ció personal, fluctu-ant, oberta i sem-pre a l’aguait de les transformacions. És el vincle entre el meu jo petit i fràgil de l’ésser humà i el Tu infinit de Déu, un vincle amo-rós, però també sofrent, fet de pro-ximitats i d’incomprensions. No és dissertar sobre Déu, sinó parlar a Déu i deixar que Ell et parli. Escriu Ludwig Wittgentein: “Una cosa és parlar a Déu i una altra és parlar de Déu als altres”.La fe és una relació íntima, personal i intransferible amb el Misteri profund que anima i sosté tots els éssers. La fe, si més no tal com la visc i la com-prenc, està més a prop del dubte que de la seguretat. Per això, m’atreveixo a dir que la paret que separa l’agnòs-tic del creient és molt prima. Creure és apostar, adherir-se al Crist, posar-se a les seves mans. Coincideixo amb Jean Guitton quan escriu: “No crec que la fe sigui fàcil. Sé que és obscura. Sé, veig que la major part dels meus contemporanis –i els més il·lustres- no en partici-pen. I això és un dolor constant, encara que no una raó per dubtar, com a mínim per a mi”.En el meu cas, sí que és una raó per dubtar. Quan amics intel·ligents i saberuts descarten aquesta opció espiritual i ho fan després d’una acu-rada anàlisi, no per despit, ni per ressentiment, em sento inquiet. No em sento cridat a convèncer-los. Només em pregunto per què han arribat a una conclusió tan distinta d’aquella a la qual he arribat jo. La majoria dels meus amics agnòstics són persones de sentiments humans nobles i alguns d’ells estan sincera-ment compromesos a resoldre pro-blemes socials.Em sento cridat a obrir un diàleg intel·ligent amb els meus amics agnòstics i mostrar-los que el Déu en el qual crec no té res a veure amb una imatge falsificada, caricatu-resca i esperpèntica de Déu que suscita vertaderes suspicàcies. El Déu del Crist és amic de cadascú, el fonament de la seva llibertat, no s’oposa a la raó, sinó que l’eleva; no refusa cap valor autènticament humà, sinó que l’acull i el desenvolu-pa creativament.

Francesc TorralbaJesucrist 2.0, Ed. Pòrtic (Grup 62)

Als meus Amics Agnòstics (2)

Venerable Joan HuguetDilluns dia 23 de juliol, a les 7 del capves-pre a l’església de Sant Bartomeu de Ferreries es celebrarà l’Eucaristia en memòria de l’aniversari del martiri del Venerable Joan Huguet, màrtir.

Venda i distribuciódel llibre:

“Portadors de Crist. Dos-cents anys caminant

com a parròquia”El llibre commemoratiu que la parrò-quia de Sant Cristòfol des Migjorn Gran ha editat amb motiu del seu segon centenari com a parròquia es pot adquirir a les següents llibreries per 15 euros:ES MIGJORN GRAN, s’Estany des Migjorn, Av. Binicudrell, 92. FERRERIES, Sa Llibreria, C/ Verge del Toro, 8.CIUTADELLA, Llibreria Pau, C/ Nou de juliol, 23.MAÓ, Llibreria +X-, C/ Bastió, 5; Llibreria Fundació, C/ Costa de sa Plaça, 14; Llibreria Tramuntana, C/ Camí des Castell, 12.ALAIOR, Papereria Can Sales, Av. Industria, 1;Papereria Illa, Av. Verge del Toro, 6; S’Estany, C/ Major, 3.SANT LLUÍS, Llibreria Sant Lluís, C/ Sant Lluís, 80.ES CASTELL, Llibreria Serra, C/ Gran, 52.ES MERCADAL, Llibreria Monte Toro, C/ d’Enmig, 8.

Page 4: FULL DOMINICAL nº 1568

Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: [email protected]

Durant l’època bizantina (segles VI-VIII), a l’indret conegut com es Molinet des Cap des Port de Fornells hi hagué un nucli de població al voltant

d’una basílica paleocristiana, recuperada gràcies a les excavacions arqueològiques realitzades dècades enrere pel Dr. Pere de Palol. Aquesta petita població, però, degué desaparèixer entre finals del segle VIII i el IX, abans de la incorporació de Menorca a l’emirat d’al-Andalus. Tanmateix, el topònim de Fornells (Portu Fornelio), d’eti-mologia llatina, apareix esmentat l’any 1146 en una crò-nica genovesa. Després de la conquesta cristiana de 1287 el topònim torna a aparèixer, lligat a una parròquia de Fornells que abastaria el nord de l’actual terme des Mercadal. Sembla que aquesta parròquia s’hauria d’iden-tificar amb la que el Pariatge de 1301 anomena Santa Creu de Lloriac. Els topònims, Santa Creu i Lloriac, han pervingut lligats a sengles possessions, però la parròquia com a tal degué desaparèixer en la primera meitat del segle XIV davant de l’empenta de la des Mercadal.

Hagueren de passar bastants segles fins que es decidís la construcció d’una església als voltants del port de Fornells. L’amenaça que el gran port natural del nord de Menorca fos utilitzat per naus enemigues aconsellà la construcció d’un castell per protegir la seva entrada. Així, l’any 1625 s’inicià la construcció del castell de Sant Jordi als voltants d’allà on els britànics aixecarien la torre de defensa. Tanmateix, les obres del castell de Sant Jordi aviat quedaren paralitzades i el 1638 el governador de Menorca, l’almirall Antonio de Oquendo, decidí canviar l’emplaçament de la fortificació per ubicar-lo a la vora del mar. Aquesta fortalesa seria batejada amb el nom de Sant Antoni; la seva construcció es perllongaria durant tot el segle XVII. Al cap de pocs anys, a les immediacions del castell s’aixecaren mitja dotzena de cases on hi habitaven els treballadors de la fortalesa, ja representades en un plànol de 1651 en el qual, a més, hi apareix una petita església que fou posada sota l’advocació de Sant Antoni Abad. Aquesta església ja devia estar operativa quatre anys abans, ja que el 1647 s’hi celebraren dos casaments i es trobava al mateix emplaçament del temple actual. A més d’aquesta església, dins del castell s’hi construí una capella que no començaria a funcionar fins la dècada de 1680. El primer capellà castrense que serví a Fornells fou el prevere Joan Bals, que començà el seu ministeri entre 1675 i 1676. Eclesiàsticament, Fornells depenia del rector de Sant Martí des Mercadal.

Amb el temps, la població del raval de Fornells anava guanyant importància i l’any 1713 ja comptava amb 97 habitants. Aquest mateix any Menorca passà a la corona britànica, per la qual cosa la guarnició no era catòlica. Els britànics utilitzaren la capella del castell com a bodega, però l’església de Sant Antoni del raval continuà afecta al culte catòlic i donava servei als pescadors i jornalers que hi habitaven. Durant aquests anys eren frares del convent agustinià del Toro els que tenien cura dels feligresos for-nellers.

Després de la conquesta espanyola de 1781-82, el rei Carles III ordenà la demolició de les fortaleses de Sant Felip de Maó i de Sant Antoni de Fornells. L’agost de 1782 el bisbe de Mallorca -que ho era també de Menorca-

Pedro Rubio Benedicto, realitzà una visita pastoral al que només era oratori públic de Fornells que tingué conse-qüències importants, ja que ordenà al rector des Mercadal que posàs un vicari resident a Fornells per atendre les necessitats de la població, que ja comptava amb 70 cases i gairebé 250 habitants. L’any 1783 el rector des Mercadal nomenava vicari de Fornells el prevere Pere Rèurer.

A la vegada, s’havia fet notar que l’antiga església era insuficient per atendre una població que havia augmentat força i a la guarnició de Fornells, que continuava sent catòlica. Per això, s’iniciaren les obres d’ampliació i refor-ma que, en diverses etapes, donaren lloc a l’església actu-al. Sembla que les obres s’iniciaren l’any 1782 o 1783 i no s’acabaren fins 1808. El resultat és una església de nau única coberta amb volta de canó, dividida en quatre trams separats per arcs faixons que descarreguen sobre els contraforts els quals, al seu torn, delimiten quatre capelles per banda. L’absis és quadrat i cobert amb volta d’aresta, molt rebaixada. Als peus de l’església s’hi troba un petit cor. L’exterior és molt senzill. Destaca la torre quadrada del campanar i la façana lateral, ressaltada pel ritme vertical dels contraforts.

El primer bisbe de la diòcesi restaurada, Antoni Vila i Camps, l’any 1800 consolidà la vicaria decretant que el vicari de Fornells hi tingués reserva del Santíssim i pica baptismal. El seu successor, Pedro Antonio Juano (1807), convertí Sant Antoni de Fornells en vicaria perpètua i li atorgà un districte territorial que comprenia una part important del nord del terme des Mercadal. Des d’ales-hores hi hagué intents per convertir la vicaria en parrò-quia, però això no s’esdevindria fins l’any 1877, sota el pontificat del bisbe Manuel Mercader. El primer ecònom de Fornells fou Josep Sintes Deyà.

LA PARRÒQUIA DE SANT ANTONI DE FORNELLS

pedres històriques

Miquel Àngel Casasnovas