Diumenge que ve, 7 d’octu-bre, serà proclamat Doctor de l’Església Universal sant

Joan d’Àvila, patró del clergat secu-lar espanyol. En la cerimònia, que presidirà el papa Benet XVI, estaran presents molts bisbes, reunits a Roma, per participar en el sínode de la nova evangelització. Seran també els inicis de l’Any de la Fe que ha convocat el papa i que fina-litzarà en la solemnitat de Crist Rei del proper any.És un esdeveniment significatiu per a tota l’Església. Especialment per als sacerdots i per a tots aquells que viuen en les zones on va viure i va predicar Sant Joan d’Àvila i al qual tenen una gran devoció per la seva vida austera i constància en la predicació, per la seva vasta saviesa i eminent doctrina i per la seva santedat.Podem resumir breument els seus trets biogràfics: sant Joan neix l’any 1500 a Almodóvar del Campo (Ciudad Real). Va estudiar lleis a la Universitat de Salamanca, també Arts i Teologia en la recentment creada Universitat d’Alcalá de Henares. Va ser ordenat sacerdot el 1526. Ple de fe i d’entusiasme evangelitzador va tenir intenció d’embarcar cap al Nou Món però, en arribar a Sevilla, l’arquebisbe li va demanar que es quedés evangelitzant a Andalusia. Així ho va fer i va recórrer les principals ciutats d’aquesta regió. Per la seva dedicació i constància se’l va conèixer com l’Apòstol d’Andalusia. Va suportar acusacions infundades davant la Inquisició i va fundar moltes instituci-ons docents en nombrosos pobles i ciutats d’Andalusia, la Manxa i Extremadura. Amb la salut deteriorada va fixar la seva residència en 1554 a Montilla (Còrdova) on va morir el 10 de maig de 1569.Va viure molt pobrament, dedicat a l’oració, l’estudi i la predicació. Va mantenir relacions personals i epistolars amb els grans sants de l’època (santa Teresa de Jesús, sant Joan de la Creu, sant Francesc de Borja) i la seva influència va conti-nuar amb força després de la seva mort. El 1894 va ser beatificat per Lleó XIII, el 1946 va ser nomenat patró del clergat secular espanyol i el 1970 va ser cano-nitzat per Pau VI.En les seves predicacions i escrits va ser propulsor de la freqüència sacramental i de la lectura assídua de la Sagrada Escriptura; afavorir l’espiritualitat litúrgica i l’oració mental, va destacar pel seu saber teològic que li va merèixer el títol de “Mestre” i, com a bon humanista, no li van faltar coneixements científics, sent inventor de màquines per elevar l’aigua.Va escriure importants obres de teologia i espiritualitat: Memorials (preparant el concili de Trento), Audi Filia, Catecisme de la Doctrina Cristiana, Tractat sobre el sacerdoci, Tractat de l’amor de Déu, Comentaris Bíblics, Tractats de Reforma, són molt abundants els sermons i converses que ens han arribat publicades; també nombroses cartes que es recullen en l’Epistolari.Per acabar, una dada. L’Església només ha declarat, entre els milers de sants, 33 doctors, entre ells sant Isidor de Sevilla, santa Teresa de Jesús i sant Joan de la Creu. A aquesta llista s’hi afegeix ara el nostre sant Joan d’Àvila.

† Salvador, bisbe de Menorca

SANT JOAN D’ÀVILA,DOCTOR DE L’ESGLÉSIA

passant per la vida

dominicalEsglésia de Menorca

Número 1578 - Any XXXI - 30 setembre 2012

fullNa Pili Pons i en Toni Coll, ells son un matri-

moni ferrerienc amb dos fills na Maria i en Francesc, que de qualque manera sempre

han estat compromesos dins la comunitat parro-quial. Ells són membres veterans dels equips de la Mare de Déu (EMD).

Com entreu als Equips de matrimonis de la Mare de Déu de Menorca i quin temps hi porteu?Noltros quan festejàvem ja estàvem com-promesos amb la parròquia de Sant Bartomeu de Ferreries, primordialment en el món de la catequesi. Després, el juliol de 1984, ens vàrem casar i el setembre, en Bosco Faner ens va convidar a formar part d’un equip de matrimonis de la Mare de Déu. Hem de dir que de primer cop ens ho vàrem pensar molt, no coneixíem el movi-ment. Però l’esperit va bufar i vàrem dir que sí. Ara fa 28 anys que formem part dels EMD i la veritat és que estimem el moviment.

Què us ha aportat formar part del EMD ?Com a parella cristiana, amb els nostres falls i els nostres encerts, el fet de compartir la fe amb diferents parelles ens ha enriquit. Ens plantegem temes que, segurament, tot sols no ens hi hauríem aturat a pensar, ens fa ser més solidaris perquè la pregària et dur al compromís, i si caminem sols creiem que és més fàcil acomodar-nos.En el moviment un punt important és el “deure de seure”. És un moment que a nol-tros ens agrada molt, ja que és una estona de diàleg en parella, però pensant que Déu és i habita enmig nostre. I el diàleg canvia molt si entenem que Déu és amb noltros, a si no hi pensem. És molt curiós, xerres amb més serenor, amb més respecte, amb el cor.

Què diríeu als joves que es casen ?Que cerquin estones per seguir festejant, que la il•lusió no la deixin decaure, que gau-deixin de moments de reflexió i silenci, que de tant en tant van molt bé.

Com podeu explicar que hi hagi tants matrimonis que viuen feliços anys i més anys?Creiem que quan et cases la il•lusió és viure un projecte en comú, formar una família i gaudir dels fills. Però, sempre tenint present de cuidar amb amorosia i delicadesa la pare-lla i voler fer feina per superar les dificultats que tot matrimoni tenim una hora o altra, i, primordialment, que no falti el bon humor.

Toni Olives

PILI PONS ITONI COLL

l’entrevista a...

Pàgina 2 Full Dominical

Lectura del llibre dels Nombres 11, 25-29En aquells dies el Senyor baixà en el núvol i parlava amb Moisès. Llavors prengué de l’Es-perit que Moisès tenia i el donà als setanta ancians. Quan l’Es-perit es posà damunt ells entra-ren en estat d’exaltació profèti-ca i no paraven. En el campa-ment havien quedat dos homes, Eldad i Medad, inscrits entre els setanta però que no s’havien presentat davant el tabernacle. L’Esperit també es posà damunt ells i, allà mateix, en el campa-ment, entraren en aquell estat d’exaltació profètica. Un jove anà corrents a fer-ho saber a Moisès. Josuè, fill de Nun, que des de jove era l’ajudant de Moisès, digué: “Moisès, senyor meu, prohibiu-los-ho.” Però Moisès li respongué: “¿Estàs gelós per mi? Tant de bo que

tot el poble del Senyor tingués el do de profecia, i que el Senyor els donàs a tots el seu Esperit.”

Salm responsorial 18R: Els preceptes del Senyor omplen el cor de goig.

Lectura de la carta de sant Jaume 5, 1-6

Lectura de l’evangeli segons sant Marc 9, 30-37En aquell temps Joan digué a Jesús: “Mestre, n’hem vist un que es valia del vostre nom, per treure dimonis i li dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.” Jesús respongué: “Deixau-lo fer. Ningú que en nom meu faci miracles, no podrà després mal-parlar de mi. Qui no és contra nosaltres, és amb nosaltres.

Tothom qui us doni un poc d’aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, vos dic amb tota veritat que no quedarà sense recompensa. Però a aquell que allunya de mi un d’aquests petits que tenen fe, valdria més que el tirassin a la mar amb una mola d’ase lligada pel coll. Si la teva mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no que vagis amb les dues mans a l’in-fern, al foc que no s’apaga. Si el teu peu et fa caure en pecat, talla-te’l. Val més que entris a la vida sense peu que no que siguis llençat amb els dos peus a l’infern. I si el teu ull et fa caure en pecat, treu-te’l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no que siguis tirat amb els dos ulls a l’infern, on el corc no mor mai i el foc no s’apaga.

Diumenge XXVI de Durant l’Any (cicle B)

Lectura del libro de los Números 11, 25-29

Salmo Responsorial 19R: Los mandatos del Señor son rectos y alegran el corazón.

Lectura de la carta del Apóstol Santiago 5,1-6Y vosotros, los ricos, llorad con fuertes gemidos por las desventuras que van a sobre-veniros. Vuestra riqueza se ha podrido y vuestros vestidos se han apolillado. Vuestro oro y vuestra plata se han puesto roñosos, y su roña será un testimonio en contra vuestra y devorará vuestra carne como fuego. Atesorasteis en los últi-mos días. El jornal de los obre-ros que segaron vuestros cam-

pos, defraudado por vosotros, clama, y los lamentos de los segadores han llegado a los oídos del Señor todopoderoso. Habéis vivido sobre la tierra en delicias y placeres y habéis engordado para el día de la matanza. Habéis condenado y habéis asesinado al inocente sin que él os opusiera resisten-cia.

Lectura del santo Evangelio según San Marcos 9, 30-37En aquel tiempo Juan dijo a Jesús: «Maestro, hemos visto a uno que echaba los demonios en tu nombre y no anda con nosotros, y se lo hemos prohi-bido». Jesús dijo: «No se lo prohibáis, porque nadie que haga un milagro en mi nombre puede después hablar mal de

mí; y el que no está en contra de nosotros está a nuestro favor». «El que os dé de beber un vaso de agua por ser del Mesías, os aseguro que no se quedará sin recompensa». «Al que escandalice a uno de estos pequeñuelos que creen en mí, más le valdría que le ataran al cuello una rueda de molino y lo tiraran al mar. Si tu mano es para ti ocasión de pecado, cór-tatela. Más te vale entrar manco en la vida que ir con las dos manos al fuego que no se apaga. Más te vale entrar cojo en la vida que ser arrojado al fuego con los dos pies. Más te vale entrar con un solo ojo en el reino de Dios que ser arro-jado con los dos ojos donde el gusano no muere y el fuego no se apaga.

Si el passat diumenge veiem com Jesús parlava de la senzillesa, avui veiem tres aspectes més d’aquella

sèrie d’avisos que Jesús donà als dotze a la caseta de Cafar-Naüm. Sobre la com-prensió, la fidelitat a la missió cristiana i sobre l’escàndol. Primer, la gran temptació: N’hem vist un... i li dèiem que no ho fes més. L’intent d’en-gabiar l’Esperit. Des de Josué (1ª lectura) fins a Joan el Fill del tro (evangeli) i fins a nosaltres. Espantós l’egoisme que exclou. Però l’evangeli no es excloent sinó invita-ció a la comunitat. És crida universal a la llibertat. Ho digué Jesús, deixeu-lo fer, ensenyant-nos a no ser presoners de l’enveja, ni controladors de les capacitats que Déu dóna als altres. No es tracta de

dirigir l’Esperit sinó de rebre’l i de ser capaços d’alegrar-nos quan arriba als qui no imaginàvem. No hi ha cap llibertat més lliure que la de l’Esperit i per açò va on vol i a qui vol, com i quan vol. També en els nostres temps reconeguem que aquest, l’Esperit, actua en tantes noves maneres intraeclesials i extraeclaesials. Deixem-lo fer. Vencem els prejudicis i alegrem-nos. Segon, Tothom qui doni un vas d’aigua pel meu nom... Que vol dir: si algú us presta encara que sigui una insignificant ajuda mentre missionau, també aquest partici-pa de la bona obra... És la fidelitat en el fer i la fidelitat dels qui la fan possible. Com a què no n’hem de donar de gràcies per tants que són, no ja got, sinó aigua

fresca en el quefer de la pastoral. Silenciosament fan i ajuden a fer. Alerta els qui estem a la primera línia de no agrair-ho i sols exigir, i pitjor renyar. Jesús se n’alegra dels qui estalonen, nosaltres reconeguem-ho i agraïm-ho.Finalment l’escàndol. La paraula escàndol, en els sinòptics, d’ordinari, significa ser culpable de fer perdre la fe. La fe en l’àni-ma dels petits, dels senzills, dels infants, és un tresor diví que exigeix respecte i atenció. De ser-ne culpable, l’evangeli et diu el que has de fer: talla-te-la, talla-te’l, treu-te’l. Jesús per ser pedagog no tingué por de parlar amb absoluta fermesa quan es tractava de coses que comprometen l’eterna salvació. Anem-hi amb peus de plom.

Deixeu-lo ferevangeli i vida

la parauladeDéu

la paraula

Joan Miquel Sastre Preto

Salms de la 2a Setmana Dg. 30, XXVI de durant l’any: Nm 11, 25-29 / Sal 18 / St 5, 1-6 / Mc 9, 38-43. 47-48.

Dl. 1, Santa Teresa de l’Infant Jesús, verge i doctora de l’Església (MO): Jb 1, 6-22 / Sal 16 / Lc 9, 46-50.

Dt. 2, Els Sants Àngels de la Guarda (MO): Jb 3, 1-3. 11-17. 20-23 / Sal 87 / Mt 18, 1-5. 10.

Dc. 3, Sant Francesc de Borja, prevere (MLL): Jb 9, 1-12. 14-16 / Sal 87 / Lc 9, 51-62.

Dj. 4, Sant Francesc d’Assís (MO): Jb 19, 21-27 / Sal 26 / Lc 10, 1-16.

Dv. 5, TÉMPORES D’ACCIÓ DE GRÀCIES I DE PETICIÓ, Fèria Major: Dt 8, 7-18 / Sal 138 / Mt 7, 7-11.

Ds. 6, Sant Bru, prevere (MLL): Jb 42, 1-3. 5-6 / Sal 118 / Lc 10, 17-24.

Dg. 7, XXVII de durant l’any: Gn 2, 18-24 / Sal 127 / He 2, 9-11 / Mc 1, 2-16.

LECTURES DE LA MISSA DIÀRIA

Full Dominical Pàgina 3

Si la litúrgia és la font d’on s’ha de beure l’es-perit cristià i els fidels han de participar-hi activament i amb coneixement, es fa neces-

sari entendre el seu llenguatge per captar i viure el missatge que transmet.En l’acció litúrgica s’utilitza especialment el llen-guatge dels símbols que possibilita una comunica-ció intuïtiva, afectiva, poètica, gratuïta. Pretén fer experimentar el misteri i entrar en comunicació amb ell, més que explicar-lo i entendre’l. Açò es correspon a la nostra manera de ser d’expressar els sentiments i vivències interiors a través de paraules, gestos i actituds.El simbolisme és present en tota comunicació humana i en totes les religions. Jesús va utilitzar contínuament el llenguatge dels gestos simbòlics

en la seva actuació salvadora.El “signe” apunta a una cosa exterior a ell mateix: el fum indica l’existència del foc, el semàfor en verd ens informa que podem passar, la bandera d’un país o equip esportiu el representa. El “signe” és una espècie de missatge que designa o representa una altra realitat.El “símbol” no sols informa, sinó que té un paper mediador, posa en contacte, estableix una identi-tat afectiva entre la persona i una altra realitat profunda. És un símbol humà la felicitació i festa d’aniversari. És un símbol religiós combregar el pa i el vi eucarístics a través dels quals Jesucrist ens dóna el seu Cos i la seva Sang. Les accions sim-bòliques religioses, constituïdes per un gest i una paraula interpretativa, s’anomena “ritus”

Todo ser humano experimenta sed de Dios, aunque muchos no son conscientes de ello y acuden a beber de fuentes engañosas, que

a primera vista apetecen, pero que luego defrau-dan. Sólo el agua viva, que gratuitamente ofrece Jesús a todo el que cree en Él, puede calmar esa sed profunda que ha puesto Dios mismo en nosotros al crearnos “a su imagen y semejanza”. Llegamos a beber y calmar profundamente nues-tra sed si creemos en Jesús, si mantenemos “nuestra mirada fija en Él, que inicia y consuma la fe” (Hbr 12, 1-2). A todo el que tiene sed y escu-cha con constancia y fidelidad a Jesús, Palabra del Padre, le brota en las mismas profundidades de

su ser un manantial de agua viva: “el Espíritu del Resucitado” (Jn 4, 14; 7, 39). De esta agua disfru-tan los sencillos que “no están maleados por la incredulidad” (Hbr 3, 12) y por ello Jesús da gracias al Padre (Mt 12, 1-2).¿Seremos capaces de reservar un espacio diario para la escucha de la Palabra y así ir creciendo en fe y amor a Jesús, y poder beber del Espíritu que él nos ofrece? Si no lo hacemos así, estare-mos gastando las energías inútilmente, como “cavando cisternas agrietadas, que no retienen el agua” (Jer 2, 13). De nosotros depende el acoger o rechazar el agua limpia y fresca del Espíritu de Vida.

Jacob de Sarug (Síria 449 - 521)

Signe, símbol i ritus Josep Manguán

signes i símbols de l’Eucaristia

des del claustre

Beber de la fuente Rosario Coll, concepcionista

ESTRELLA PER A MI,LA TEVA PARAULA

L’estrella de llum indiqui el llocon et trobi,perquè jo continuï el camíenmig de les tempestes,i la vasta distesa no m’enganyisobre la mar on em perd.Posa en secret davant mi la llum de la teva paraula,que ella dirigeixi la meva ruta en el mar, pel viatge. L’estrella guiï les nausperquè puguin escapar-se de les onades.És un signe pels mariners i a ella giren la seva mirada.A dalt, en el cel, per manament teu la llum ha estat fixada,i la vasta extensió del mar es sotmetal seu poder per apaivagar-lo

La teva Paraula és llum i el món un mar.Posa-la al davant meu! Perquè atret per ella, jo trobi el port segur!

Fi del món, Homilia VI

L’AMOR

L’amor estima aquells que són a prop,estima aquells que són lluny.L’amor no pot detestarni tan sols aquell que el detesta.L’amor té sempre la miradafixa en el Senyor,que ha suportat la creu per nosaltres.Tu que camines en còlera, vine, fes la pauamb aquell que detestes.Si la còlera roman en tu, corromp el teu cor.Per açò Pau, l’Apòstol, recomanaa aquells que l’escolten: la vostra còlera no ha de durardesprés de la posta del sol.Mentre estiguis despert, allunya els sentiments malvats,posa amor en el teu cori l’amor produirà els somnis de Déu.Des del capvespre, repacifica el teu esperiti dormiràs bé tota la nit.Quan el sol es pon,l’amor s’aixequi en el teu cor.La llum de l’amor és més forta que la niti tu no romandràs en la fosca.Si el teu enemic et fa mal, què has de fer?açò: estima’l, roman en l’amor més fort que ell,Perquè si tu detestes l’enemic, és ell que serà més fort que tu.

Josep Sastre

la doctrina dels sant Pares

notícies nostresAquestes i altres notícies les podeu trobar a la pàgina web del Bisbat de Menorca

Festa del titular de la Parròquia Sant Francesc d’Assís, Maó.

Dia 4, dijous, 20 h, Eucaristia.Dia 5, divendres, 21 h, pregària orga-nitzada pel Grup Música+Evangeli.Dia 7, diumenge, 10.30 h, Eucaristia presidida pel bisbe.

Celebració de l’enviament dels professors de religió.

Divendres 5 d’octubre a les 17 h a la Parròquia de Sant Francesc de Maó, comptarà, un any més, amb la presència del bisbe de Menorca, Salvador Giménez Valls.

CONFERDia 6 d’octubre, Inici de curs a Sant Joan de Missa.

IV Jornada de dol a Menorca

LLIGAMS, associació d’acompanya-ment al dol de Menorca, organitza pel dia 6 d’octubre, de 9’30 a 14 h la IV Jornada de dol. La ponent serà Núria Carsí Costas, i el tema és: “Curs per abordar el procés de dol complicat”.

Festa de la Parròquia de la Mare de Déu del Roser Es Castell

Dia 7 d’octubre Missa a les 11, pre-sidida pel vicari general Mn. Gerard Villalonga

CURSET DE FORMACIÓ PER A CATEQUISTES

Dia 12 d’octubre Al Seminari DiocesàPonències: “Creure en Déu, creure en l’home”, Mn. Miquel Gual.“Catequistes avui”, Ponent: Josep Mª MaideuHorari 10 h - 18,30 h.Data límit d’inscripció: 7 d’octubrea la teva parròquia o directament al Secretariat, Tel 619165503 ocatequesimenorca@yahoo.es

Monestir de Santa ClaraPregària contemplativaHorari: 18 a 19 h.Dies: 6 octubre, 3 novembre, 1 desembre, 12 gener, 2 febrer, 2 març, 6 abrilTambé us comuniquem que en la primera pregària, dia 6 d’octubre, un poc abans de les set, Mn. Joan Febrer Rotger ens oferirà una breu presentació del llibre que ha escrit: Volem veure Jesús de la mà de Joan, un llibre senzill i profund que ofereix itineraris per conèixer més a Jesús.

Calendari DiocesàAquesta setmana es distribueix a to-tes les parròquies el calendari dioce-sà pel curs 2012-13.

agenda

Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: fulldominical@gmail.com

30 anys de Full DominicalEl dia 3 d’octubre farà 30 anys que es va editar el número 1 d’aquest Full Dominical de l’Es-glésia de Menorca. Va ser el primer diumenge d’octubre de l’any 1982. En anys anteriors s’im-primia a Barcelona i el feien de conjunt diver-ses diòcesis de Catalunya i de les Illes Balears.De llavores ençà, gràcies a la feina de molta gent, ha estat possible que durant aquests tren-ta anys el Full Dominical arribi setmanalment a totes les comu-nitats cristianes de Menorca. En l’edició de la setmana vi-nent intenta-rem recollir les exper iènc ies d’alguns que durant aquests anys han es-tat al davant d’aquesta publi-cació, senzilla, però amb es-perit de servei als cristians de Menorca.

“Les Pautes Educatives del nostreSeminari Menor en Família”

1. Acompanyar i discernir les inquietuds dels adolescents a favor d’un servei als altres, específicament: la vocació sacerdotal.2. Oferir una formació humana integral amb clara referència a la persona de Jesús.3. Treballar: a) La Formació humana: aprendre hàbits d’estudi, neteja, ... b) La formació espiritual: trobar sentit a la pregària, a l’Eucaristia, ... c)La formació intel•lectual: afavorir el plaer de la lectura, de l’estudi, ... d) La formació pastoral: conèixer i viure la vida d’una parròquia, de la Diòcesi, ...4. Participar d’una convivència mensual viscuda al mateix Semi-nari i durant dos dies, i, una altra també mensual i just d’una hora, per intercanviar opinions, experiències... Durant l’estiu, celebrar unes jornades d’esplai en les que hi participa un seminarista ma-jor de València com a principal animador. El seu lloc central: El Toro.5. Mantenir un contacte periòdic amb els pares dels seminaris-tes. Reconeixem que per una bona formació dels fills, tots els seus educadors s’han de coordinar correctament.6. Animar, sempre d’acord seminaristes, pares i formadors, a continuar estudis, almanco els de batxillerat al Seminari Menor intern de Xàtiva, València. I, després, possibilitar l’entrada al Seminari Major de València, a Moncada. 7. Recolzar que tots els seminaristes amb capacitat puguin realitzar els estudis de Teologia i cursar una Llicenciatura civil abans o després de ser ordenats preveres.

Desitjam que com a Comunitat cristiana a Menorca conegueu aquestes pautes educatives per a presentar-les als joves, o encara jovenets, interessats. L’entrada al Seminari Menor en Família pot fer-se a partir del curs sisè de Primària. Gràcies a tots. Per a més informació: Jaume Albert Vidal, Director Espiritual, telef. 689 343 770 - J. Bosco Faner, Rector, telef. 670 296 979.

Deim que creim en Déu i que estimam Jesucrist. Segurament som sincers quan així ho afirmam. Aleshores, com és que no feim a Jesucrist el regal de la nostra vida?

La vida cristiana accepta i supera l’ordre natural: primer som homes i després som cristians. Ara bé, ser cristià és ser un home

d’una peça; el cristià és un home santificat per la gràcia de la redempció de Crist.Hi ha miracles encara? Déu espera de nosaltres el miracle de ser homes nous que visquin la vida de Crist rebuda en el baptisme. Si Déu viu en nosaltres no ha de ser gens difícil acostumar-se a la seva presència tant si som a ca nostra, com al taller o al bar. Què seria de la nostra vida, tan vulgar a vegades, si ens acostuméssim a viure en l’atmosfera de la presència de Déu en nosaltres!

Xec Arguimbau (Ferreries)

VIDA CRISTIANA

Parròquies del Roser i de St. Francesc de CiutadellaAmb motiu de les festes titulars de la nostra unitat pastoral de les parròquies de St. Fran-cesc i del Roser de la Catedral, de Ciutadella, s’han organitzat els següents actes:3 d’octubre: 20 h, a St. Francesc, Assemblea Parroquial de presentació dels objectius dio-cesans i parroquials per a l’actual curs.4 d’octubre: 19.30 h, a St. Francesc, concele-bració eucarística, presidida pel Sr. Bisbe.4 d’octubre: 20.15 h, a St. Francesc, reconeixe-ment de les parròquies al Sr. Pau Marroquín Marqués, escolà de St. Francesc, en la seva jubilació; i a la Sra. Antònia Benejam Moll, del grup de Caritas de la Catedral, per la seva generosa dedicació als més necessitats.5 d’octubre: 18.30 h, Adoració Eucarística a St. Francesc, preparada pels grups de l’Apostolat de l’Oració i les Maries dels Sagraris.7 d’octubre, sortida festiva de la Confraria de la Pietat de la Catedral a St. Joan de Missa.7 d’octubre, a la Catedral, 19 h, Rosari me-ditat i 20 h, Concelebració eucarística de la solemnitat de la Mare de Déu del Roser, de la Catedral.