Arquebisbat de Tarragona Diumenge III de Pasqua Any LXII - IV Època - Número 3191

8 de

mai

g de

201

1

Seguint una antiga tradició, que molts vam tenir ocasió de viure de petits, el mes de maig està molt lligat a la devoció mariana. A les nostres latituds és l’època en què la natura es vesteix de flors i els camps arriben al més gran esplendor de bellesa. La Verge, Rosa Mística, segons una de les seves advocacions, és part essencial i entranyable de la fe cristiana i prova irrefutable de la bondat de les molt diverses espiritualitats de l’Església. La seva és la devoció més bella, la que van tenir tants sants i fundadors prenent-la del poble senzill.

Recordo ara un sant del segle XX, Maximilià Kolbe, condemnat a morir de fam i set a Auschwitz, quan es va oferir a substituir un altre home al qual havia correspost la desgràcia d’una condemna semblant. Abans de ser detingut, aquest franciscà polonès havia promogut un gran apostolat d’amor a la Mare de Déu a través de múltiples iniciatives editorials agrupades en una institució que va anomenar Ciutat de la Immaculada. Anys més tard, Chiara Lubich, una mestra italiana, fundadora del moviment dels Focolars, va promoure uns àmbits d’espiritualitat que, també en honor de la Mare de Déu, va anomenar Mariàpolis.

Però no han estat només els fundadors adornats amb diversos carismes els que han tingut en comú l’amor marià, sinó també el poble pla, que ha conservat tradicions tan venerables com l’àngelus, la salve, el rosari, l’oració de sant Bernat i tantes oracions apreses en la infància.

Joan Pau II, que expressava aquesta devoció amb el lema «Totus tuus», va ressaltar la bellesa sublim de la devoció a la Mare de Déu expressada en tants santuaris i ermites escampats per tota la nostra geografia. A Montserrat, muntanya a la qual va anomenar «un Magnificat en roca», es va congratular que cada dia es cantés la salve. En un acte marià celebrat a Saragossa, el mateix Papa va dir que aquesta pregària, la salve, és, després de l’avemaria, la més popular de les oracions, i va citar

SALVE, VERGE DE MARIA

els historiadors que l’atribueixen a un autor espanyol, el bisbe de Compostel·la sant Pere de Mezonzo, a finals del segle X.

A la salve anomenem Maria «vida, dolcesa i esperança nostra» i li demanem: «mostreu-nos Jesús». És el que fa constantment aquella a la qual diran benaurada totes les generacions. També la nostra pregària pot dirigir-se a la Mare de Déu perquè ens mostri el seu Fill. No és l’orgull més gran d’una mare mostrar el seu fill? A través del seu amor misericordiós (a Reus tenim un gran santuari amb aquesta advocació a la misericòrdia mariana), ens acostem a Crist i ens disposem a seguir-lo. Ella ens dirà, com a Canà: «Feu tot el que ell us digui», i trobarem la pau i l’amor que tant desitgem en la nostra vida.

DIUMENGE III DE PASQUALectura dels Fets dels Apòstols (Fets 2:14, 22b-33)El dia de Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la seva veu i digué a la gent: «Homes de Judea i tots els qui viviu a Jerusalem: Escolteu bé i sapigueu això que us dic: Jesús de Natzaret era un home que Déu acredità davant vostre obrant entre vosaltres, per mà d’ell, miracles prodigis i senyals. Tots ho sabem prou. Doncs bé, d’acord

amb la decisió que Déu havia pres i coneixia per endavant, Jesús de Natzaret va ser traït, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns homes sense llei. Però Déu l’ha ressuscitat i l’ha alliberat dels llaços de la mort, que de cap manera podia retenir-lo captiu. Perquè David, referint-se a ell, deia: “Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré. El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat: no abandonareu la meva vida enmig dels morts, ni deixareu que es corrompi el qui us estima. M’ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència”.» «Germans, us he de parlar clar. El patriarca David va morir i va ser enterrat en un sepulcre que avui encara podem veure. Però ell, que era profeta i coneixia el jurament de Déu de fer pujar al seu tron un dels seus descendents, havia contemplat en visió profètica la resurrecció de Crist, i en parlava quan deia que “Déu no l’havia abandonat enmig dels morts ni havia deixat que es corrompés el seu cos’. Aquest Jesús, doncs, Déu l’ha ressuscitat. Tots nosaltres en som testimonis. I ara que la dreta de Déu l’ha glorificat, ha rebut del Pare l’Esperit Sant com estava promès, i l’ha donat amb profusió. Això és el que vosaltres veieu i sentiu.»

Salm responsorial (Sl 15, 1-2 i 5,7-8. 9-10.11 [R.: 11a])Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi. Jo dic: «Senyor, ningú com vós no em fa feliç.» Senyor, heretat meva i calze meu, vós m’heu triat la possessió. R. Ensenyeu-me, Senyor, el camí que duu a la vida.O bé: Al·leluia.Beneït sigui el Senyor que em dóna seny. Fins a les nits m’amonesta el meu cor. Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré. R. El meu cor se n’alegra i faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat: no abandonareu la meva vida enmig dels morts, ni deixareu caure a la fossa el qui us estima. R. M’ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència; al costat vostre, delícies per sempre. R.

Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 1:17-21)Estimats: vosaltres invoqueu com a Pare aquell que judica cadascú segons les seves obres, sense fer ditincions. Per tant, vetlleu sobre la vostra conducta durant l’estada en aquest món. Penseu que heu estat rescatats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no pagant un preu que pot perdre valor, com serien la plata o l’or, sino amb una sang preciosa, la de Crist, sacrificat com un anyell sense tara ni defecte. Abans de crear el món, Déu havia decidit el seu destí, i ara, a la fi dels temps, l’ha manifestat per a vosaltres, els qui, per ell, heu cregut en Déu, que l’ha ressuscitat d’entre els morts i l’ha glorificat. Per això teniu posada en Déu la fe i l’esperança.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 24:13-35)Aquell mateix diumenge dos dels deixebles de Jesús se n’anaven a un poble anomenat Emaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells comentant aquests incidents. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix els aconseguí i es posà a caminar amb ells, però Déu impedia que els seus ulls el reconeguessin. El els preguntà: «De què discutiu entre vosaltres tot caminant?» Ells s’aturaren amb un posat trist i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: «De tots els forasters que hi havia aquests dies a Jerusalem, ¿ets l’únic que no saps el que hi ha passat?» Els preguntà: «Què?» Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret. S’havia revelat com un profeta poderós en obres i en paraules davant Déu i el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l’entregaren perquè fos condemnat a mort i crucificat. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Ara, de tot això ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han esverat:han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el cos, i han vingut a dir-nos que fins i tot se’ls han aparegut uns àngels i els han assegurat que ell és viu. Alguns dels qui eren amb nosaltres han anat al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit, però a ell, no l’han vist pas.» Ell els digué: «Sí que us costa d’entendre! Quins cors tan indecisos a creure tot allò que havien anunciat els profetes. No havia de patir tot això el Messies abans d’entrar en la seva glòria?» Llavors, començant pels llibres de Moisès i seguint els de tots els profetes, els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell. Mentrestant s’acostaven al poblet on es dirigien i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells el forçaren pregant-lo: «Queda’t amb nosaltres que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar.» Jesús entrà per quedar-se amb ells. Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. En aquell moment se’ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué. I es deien l’un a l’altre: «No és veritat que els nostres cors s’abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?» Llavors mateix s’alçaren de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allà trobaren reunits els onze i tots els qui anaven amb ells, que deien: «Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó.» Ells també contaven el que els havia passat pel camí, i com l’havien reconegut quan partia el pa.

PARAULA ENDINSDiumenge III de Pasqua

El passatge dels deixebles d‘Emaús que ens presenta l’evangelista sant Lluc en aquest diumenge de Pasqua ofereix la vivència de la resurrecció en diversos detalls i situacions que podem viure.

En primer lloc el camí: Jesús fa el camí de Galilea a Jerusalem per a la Mort i Resurrecció, acompanyat dels seus deixebles; ara, ressuscitat, també hi ha un camí: és el que fan els deixebles retornant a la vida anterior de quan van conèixer a Jesús. És una ruta de decepció, però després serà un retorn a Jerusalem perquè s’han trobat amb el Senyor Ressuscitat. Amb la descoberta del Ressuscitat s’adonen que s’han de trobar amb la comunitat reunida.

En segon lloc hi ha un camí de les Sagrades Escriptures. Els deixebles, l’Església, no es poden quedar en un passatge o bé en un altre de la Bíblia, aquell que li va bé, sinó que Jesús obra el sentit de les Escriptures:

”començant pels llibres de Moisès i seguint els de tots els profetes els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell.”

En tercer lloc els sagraments, especialment l’eucaristia amb el gest genuí de Jesús de partir el pa. És aleshores quan reconeixen que el caminant desconegut era Jesús Ressuscitat que els acompanyà, no només de camí cap a Emaús, sinó que els acompanyava tota la vida i continua estant present enmig d’ells en l’eucaristia.

Un altre motiu pasqual és la pregària. Sense ni adonar-se’n els deixebles d’Emaús fan una súplica: “Queda’t amb nosaltres que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar.” Es feia fosc perquè era el vespre, però el seu cor restava en una veritable tenebra que no poden superar. Només el Senyor Ressuscitat dissipa la tenebra amb la seva presència lluminosa.

Diumenge 8 de maig: Diumenge III de Pascua: [Ac 2,14.22-23; Sl 15; 1Pe 1,17-21; Lc 24,13-35 (LE/LH pròpies)]. Dilluns 9: [Ac 6,8-15; Sl 118; Jn 6,22-29]. Dimarts 10: Sant Joan d’Àvila, prevere, patró del clergat espanyol (MO) [Ap 7,51-8,1a; Sl 30;; Jn 6,30-35]. Dimecres 11: [Ac 8,1b-8; Sl 65; Jn 6,35-40]. Dijous 12: Sant Nereu, Sant Aquileu i Sant Pancraç, màrtirs (MLl) [Ac 8,26-40; Sl 65; Jn 3,31-36]. Divendres 13: La Mare de Déu de Fàtima (MLl) [Ac 9,1-20; Sl 116; Jn 6,52-59]. Dissabte 14: Sant Maties, apòstol (F) [Ac 1,15-17.20-26; Sl 112; Jn 15,9-1]7. Diumenge 15 de maig: Diumenge IV de Pascua: [Ac 2,14a.36-41; Sl 22; 1Pe 2,20b-25; Jn 10,1-10 (LE/LH pròpies)]. Les lectures pertanyen al cicle A.Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la III setmana.

LITÚRGIA DE LA SETMANA

CoP D’ULL SAL I UNIvERSITATDel 12 al 14 del próxim mes d’agost, a Àvila, tindrà lloc un congrés mundial d’universitats

catòliques, prèviament a la celebració de la Jornada Mundial de la Joventut a Madrid. El lema del congrés, organitzat per la Universitat Catòlica d’Avila, és “Identitat i missió de la universitat catòlica”. Actualment, a tot el món, hi ha més de mil universitats catòliques, 150 de les quals han anunciat la seva assistència al congrés. Responsables de l’organització del congrés han dit que “la missió de la universitat catòlica és fonamental en l’era de la nova evangelització per a formar bons professionals i persones de veritat… Un professor de química no ha de donar classes de religió però sí que ha de donar testimoni de Crist a la docència, a la investigació, al tracte personal…” Preguntes per a la reflexió: quina és la presència de Déu a les universitats públiques?; a les universitats, Déu és un gran desconegut?; als centres universitaris, s’ignora la importància del diàleg entre la fe i la raó? Com deia un estudiant, “els cristians som la sal però moltes vegades ens quedem dins el saler”. Certament, s’ha de posar sal a la universitat…

Josep S.

REfLExIó LA LLIbERTAT No éS UN fI SINó UN MITjà La llibertat és un element constitutiu de la dignitat de la persona, cosa que ha estat proclamat i defensat

pel pensament cristià. Però la llibertat no és un fi en si mateix, sinó el mitjà per a la consecució del veritable bé de la persona. El permissivisme i el relativisme, en canvi, en lloc de proporcionar a la persona el terreny per a la seva pròpia autorealització, la porten a la frustració. Això és una cosa que molts —també catòlics— semblen haver oblidat i que l’Església ens recorda.

J. Surinyac

TRES PREGUNTES A…joAN boRoNAT, PRESIDENT DEL PATRoNAT

DEL bALL DEL SANT CRISTUn any més, al temple parroquial

de Salomó, els quatre primers diumenges de maig, es representa el tradicional Ball del Sant Crist. Tot i que, inicialment, es representava al carrer, ara es fa a l’interior de l’església. Joan Boronat, president

del Patronat del Ball del Sant Crist, explica la història de l’espectacle.—El text explica uns fets protagonitzats pel mercader Josep Nin que va anar a l’Alger a comprar blat. Allí va trobar la imatge d’un crucifix que va voler adquirir com fos. El propietari el va voler vendre al seu pes en plata i en el moment de la pesada només s’ajustava el preu de trenta monedes…—Quina és la data del text original del Ball?—El text més antic de la narració és del 1843. Tot i

això, al 1552 ja hi ha documentació sobre la devoció a la imatge del Sant Crist. Després, al 1691, es constitueix la Confraria del Sant Crist que, al 1708, impulsa la construcció de la capella. I al 1750 apareix el primer goig dedicat al Sant Crist.—Quina és la participació de la població en la representació del Ball?—Tota la població hi participa.Salomó té un cens de 750 habitants i són 120 les persones que fan pos-sible aquest miracle. Al 1999, el Ball va ser declarat Festa Tradicional d’interès nacional i al 2010 va re-bre la distinció d’Element festiu patrimonial d’interès nacional.Les persones interessades en la reserva de localitats per assistir a les representacions del Ball del Sant Crist poden fer-ho a través del telèfon 977 629 058 o mitjançant la pàgina web www.balldelsantcrist.cat

ES fA SAbER8 DE MAIG• Projecció de l’audiovisual “In coemeterio. Reconstrucció

d’un funeral cristià del segle V” (produït per l’Associació Cultural sant Fructuós). Projeccions, al Museu Bíblic Tarra-conense, a les 10 i a les 20 h en anglès; a les 11 i 18 h en castellà, i a les 12, 17 i 19 h en català.

• “Mont Tabor”, a la capella major del Seminari Pontifici (c/ de Sant Pau, 4) de Tarragona, a les 20 h. Organitza la De-legació Diocesana de Pastoral de Joventut.

9 DE MAIG• “La dedicació de l’Església”, conferència a càrrec de Mn.

Rafel Serra, doctor en Teologia i delegat diocesà de Litúr-gia, amb motiu de la preparació per a la propera dedicació de l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Tarrago-na. A les 21 h, a la sala d’actes de l’esmentada parròquia.

13 DE MAIG• Sopar-col·loqui de Justícia i Pau, amb el tema “Pensament

postcristià”, a càrrec de Mn. Joan Gil Ribas, doctor en Te-

28 DE MAIG: PRIMERA TRobADA DE L’ASSoCIACIó D’ExALUMNES

I AMICS DEL SEMINARIDurant aquests dies s’està constituint

l’Associació d’Exalumnes i Amics del Col·legi Seminari Menor de Tarragona. Aquesta asso-ciació és el resultat de la feina d’uns quants exalumnes i de l’interès de molts d’ells en tenir una organització estable que mantingui els vincles d’amistat i amb una perspectiva cristiana.

La nova associació, fundada arran de les obres de restauració i rehabilitació de l’antic Seminari també ve a donar suport al nou pro-

jecte del Seminari, Centre cultural Tarraconense.El dia 28 de maig es farà la primera gran trobada d’exa-

lumnes i es presentarà l’Associació amb el següent horari:12:00 h Santa Missa13:00 h Trobada i aperitiu14:00 h Dinar16:00 h Presentació de l’Associació d’antics alumnes i

amics del Seminari Menor Les persones interessades poden trobar una informa-

ció més detallada, així com efectuar les inscripcions, al web www.seminaritgn.com

joRNADA DIoCESANA DE PASToRAL DE LA SALUT

El proper 28 de maig, dis-sabte, a la sala d’actes de l’Hospital Santa Tecla i sota la presidència de Mons. Jaume Pujol Balcells, arquebisbe me-tropolità de Tarragona i primat, tindrà lloc la Jornada diocesa-na de Pastoral de la Salut.

El programa d’aquesta Jornada es divideix en dues parts. En la primera, la Dra. Montserrat Esquerda, pediatra i psiquiatra, membre de PROSAC, desenvoluparà la ponència “Acompanyament de joves en situació de malaltia i patiment”.

Després del descans, en la segona part, l’equip de co-ordinació de transplantaments de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona presentarà el “Procés de donació d’òrgans”.

En acabar la Jornada les persones interessades te-nen la possibilitat d’un dinar de germanor, amb la finalitat d’allargar la convivència compartint experiències i inquie-tuds. Qui desitgi participar pot adreçar-se a l’enllaç par-roquial de Pastoral de la Salut o al telèfon 616 945 856. El termini d’inscripcions romandrà obert fins el 24 de maig.

REUS ACoLLIRà 700 jovES CATòLICS bELGUES EL PRoPER MES D’AGoSTLa celebració de la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) a Madrid el proper mes d’agost, del 16 al 21, ha mobilitzat tots

els bisbats de l’Estat per tal d’acollir els centenars de milers de joves que hi participaran. L’Arxidiòcesi de Tarragona acollirà més de 6.000 joves —14 diòcesis de 8 països diferents—. D’aquests 6.000, la ciutat de Reus n’acollirà 700 que procedeixen de les diòcesis belgues de Brussel·les, Namur i Tournais. Aquests joves seran acollits per famílies, escoles, comunitats religioses i institucions. Durant aquests Dies d’Acollida Previs (DAP) a la JMJ, de l’11 al 15 d’agost, s’han previst un seguit d’activitats. El dia 12 d’agost, dia de la parròquia, es duran a terme visites culturals per la ciutat, coneixeran les diferents realitats socials de l’Església a Reus, diferents iniciatives religioses com la Setmana Santa o el treball de les parròquies, i visitaran el Santuari de Misericòrdia, entre d’altres.

Els dies 13 i 14 d’agost visitaran les ciutats de Barcelona (juntament amb els més de 40.000 joves acollits a les diòcesis catalanes) i Tarragona, respectivament, on es trobaran amb els altres joves acollits a les diverses ciutats i pobles de l’Arquebisbat.

ologia. Al Restaurant M.R. (c/ Francolí, 59), a les 20.30 h. Cal confirmar l’assistència al telèfon 977 21 23 03.

14 DE MAIG• Escola de Litúrgia (pràctica i aprofundiment en la liturgia

de l’Església). Al Santuari-monestir de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, a les 17 h. La sessió acaba amb el rés de les vespres. Organitza el Seminari Laïcal Diocesà.

• “Nit dels museus” al Museu Diocesà de Tarragona (entra-da per la porta del Claustre de la Catedral). Obert des de les 21 a les 23 h.

• Vetlla per la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions 2011, presidida pel Sr. Arquebisbe, amb el lema “L’Església diocesana, font de vocacions”, amb l’enviament dels joves que participarán a l’“Estiu solidari” a la República Demo-cràtica del Congo i a Hondures. A la capella major del Semi-nari (c/ de Sant Pau, 1) a les 22 h. Organitzen el Secretariat Diocesà de Vocacions, la Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut i la Delegació Diocesana de Vida Consagrada.

Delegació Diocesana de Missions - Suplement del Full Parroquial - 8 de maig de 2011 - III Època - Número 60

«Vocacions natives...cridades a la MISSIÓ»

Benvolguts tots en el Crist, el Senyor ressuscitat,

Com cada any, celebrarem la Jornada de les Vocacions Nadiues, que enguany s’escau el III Diumenge de Pasqua, és a dir, el dia 8 de maig. Com ja us he comentat alguna vegada, aquesta jornada està organitzada per l’Obra Pontifícia de Sant Pere Apòstol i el seu objectiu és sensibilitzar el poble creient sobre la situació de les vocacions natives i promoure la col·laboració espiritual i econòmica per a la formació dels candidats al sacerdoci i a la vida religiosa.

Hem de pensar que és precisament en els territoris que diem de missió on el Senyor està suscitant el nombre més gran de vocacions al presbiterat i a la vida consagrada, i que aquestes vocacions són per al servei de l’Església universal. En efecte, després del període de formació, aquestes persones serviran l’Església particular en la qual han nascut com a creients, però també estaran en disposició de ser enviats a qualsevol lloc del món per la mateixa Església.

Ens diu el llibre dels Fets dels Apòstols que, a rel de la mort d’Esteve, es va produir una persecució violenta contra l’Església de Jerusalem, que va provocar la dispersió de molts dels creients per tota la Judea i Samaria (cf. Ac 8,1). Aquests creients anaven escampant la bona nova per allà on passaven i va ser així que l’evangeli va arribar fins a Fenícia, Xipre i Antioquia (cf. Ac 11,19-21).

D’aquesta manera, ni que fos per fugir de la persecució, els primers missioners van aparèixer en escena i es van fundar les primeres Esglésies de missió. Penseu que va ser d’aquí, d’Antioquia de Síria, d’on, enviats per aquella Església, van sortir Pau i Bernabé a evangelitzar per tota l’Àsia Menor i Grècia, fins a Roma i segurament fins a Hispània. Gràcies als missioners l’evangeli va arribar a Tàrraco. Si avui nosaltres som cristians és gràcies a aquells missioners que, jugant-se la vida, van seguir el manament de Jesús —«Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant» (Mt 28,19)—, i també gràcies a aquelles comunitats que els van enviar. Això ens ha de fer pensar com n’és,

d’important, el treball dels missioners i el suport a les Esglésies joves d’aquells països, moltes de les quals ja han regat la terra amb la sang dels seus màrtirs.

Avui cal una nova evangelització, que no és només missió dels capellans, ben al contrari, de tots els creients, perquè ha de començar per nosaltres mateixos, pel nostre testimoni immediat de vida, amb les nostres paraules i obres, que manifesti la nostra fe i doni raó de la nostra esperança. Això és feina de tots, començant pel vostre bisbe i acabant per l’últim fidel de qualsevol de les nostres parròquies. Només amb el nostre testimoniatge, amb la nostra santedat de vida, podrem ser sal i llum per a aquest món nostre que espera de nosaltres una bona notícia.

Preguem, doncs, perquè hi hagi moltes vocacions nadiues, i ajudem-los també materialment perquè tinguin els mitjans per a poder-se formar molt bé.

Rebeu, amb tot el meu afecte, la meva benedicció.

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe de Tarragona i primat

Les Obres Missionals PontifíciesDes de l’any 1822 fins al 1916 sortiren 270 associ-acions missioneres. La conseqüència lògica fou la diversitat de parers i criteris en la distribució dels ajuts. Davant d’aquesta realitat el Papa Benet XV a l’encíclica Maximum illud (30 de novembre de 1919) ens presenta les Obres Missionals, a través de les quals s’ha de recolzar la tasca missionera de l’Es-glésia. Ens deia: “volem recomanar a la generositat dels catòlics, per a que afavoreixin preferentment les obres instituïdes per ajudar a les sagrades Mis-sions.” (M.I. 96)

SANT PERE APÒSTOL La més gran institució destinada al sosteniment de vocacions a l’Església L’Obra Pontifícia de Sant Pere Apòstol contribueix al creixement del clergat local en els països de mis-sió. Ajuda la formació dels sacerdots i de les reli-gioses i religiosos, de manera que cap vocació es perdi per manca de mitjans materials. Fundada per Joana i Estefanía Bigard el 1888, aquesta iniciativa d’ajuda a les vocacions es va implantar a Espanya

Ajudes Econòmiques des de les Obres Missionals PontifíciesL’Obra de Sant Pere Apòstol va enviar 34.704.732,13 euros a seminaris i noviciats dels cinc continents. L’aportació d’Espanya, 2.395.167,89 euros, es va distribuir als següents països:

el 1922. Joana Bigard ha entès que la millor tasca d’evangelització no neix d’un missioner que hi vagi de fora de casa, sinó d’un que sigui del propi país, llengua i costums.

Les vocacions a EuropaAquesta jornada missionera ens hauria de portar a mirar cap en fora, per adonar-nos de la vitalitat de l’Església. Moltes vegades, veiem només el nostre horitzó diocesà i ens lamentem de la manca de vo-cacions sacerdotals i religioses, cal que mirem més

enllà i veure la manera d’ajudar no només econò-micament, sinó també oferint persones que puguin ajudar a la formació de les vocacions natives de les diòcesis en país de missió, al cap i a la fi es tracta de la missió de Jesús, i no de la nostra.

Territoris de missió a Europa

Seminari Mater Boni Consiliide Shkodra, AlbàniaA Shkodra (Scutari) es troba el Seminari Interdiocesà de tota Albània, en el qual es formen, a més, seminaristes de Montenegro i Kosovo. Per ajudar aquest seminari a millorar el seu sistema elèctric s’ha concedit un subsidi extraordinari de 8.000 dòlars que permetran tenir llum durant tot l’any, a més de protegir millor l’edifici contra els llamps, molt freqüents en aquesta zona envoltada per un llac i les muntanyes.Com a subsidi ordinari per al sosteniment dels seus seminaristes, l’Obra de Sant Pere Apòstol ha destinat 11.000 $.El passat 29 de juny es van ordenar els primers cinc sacerdots albanesos sortits d’aquest seminari. L’última ordenació d’un sacerdot diocesà albanès va tenir lloc el 1991.

Antonio Massafra, OFM,arquebisbe de Shkodra-Pulte“Malgrat els problemes d’aquest país, les ordenaci-ons demostren que l’anunci de l’Evangeli és possi-ble amb vocacions locals. Són un signe d’esperança de com està creixent l’Església albanesa després de tants anys d’ateisme i martiri “.

SeminaristesTestimonis d’alguns seminaristes del Seminari Sant Lluís Bertran de Colòmbia, a Bogotà, dependent de la Congregació per a l’Evangelització dels Pobles, on estudien els seminaristes dels Vicariatos Apostòlics de Colòmbia.

“Quiero compartir con ustedes la alegría que me invade al ser elegido por el Señor, ya que son par-te de este noble propósito, pues con sus diversos aportes, han contribuido a mi formación y han pu-esto su empeño para que personas con dificultades económicas como yo, puedan llevar a feliz término el sueño de ser discípulos de la Verdad, a ejemplo del Señor Jesús. Mi apostolado lo desempeñaré en el Vicariato Apostólico de Trinidad en el Casanare, lugar donde es necesario, impregnar los valores del Evangelio con gran esfuerzo. Por eso imploro a us-tedes, continúen siendo mis benefactores espiritua-les y que con su oración, la misión que el Señor me encomendó, sea fructífera. A ustedes mil y mil gra-cias, y el Señor sepa bendecir su gran generosidad, los premie y los bendiga por siempre”.

Héctor Manuel Rincón,diaca del Vicariato Apostólico de Trinidad

“El Seminario tiene la gran responsabilidad de ‘for-mar sacerdotes para la misión’, cuya preocupación es compartida por personas generosas como uste-des, ayudando a que culmine esta etapa de mi for-mación, en busca de configurar mi vida con la de Cristo, Sumo y Eterno Sacerdote, como un humil-de Pastor de su Iglesia universal. […] Deseo que el Señor derrame muchas bendiciones sobre sus vidas y los proyectos que emprenden para que lleguen a un buen fin. Cuenten con mis oraciones, espero que me tengan presentes en las suyas”.

Francisco Javier Bolaños Rengifo, seminarista

BEquES MiSSiONERES

Edita: Delegació Diocesana de Missions de l’Arquebisbat de TarragonaRedacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 TarragonaTelèfon: 977 233 412 - Fax: 977 251 847E-mail: missions@arquebisbattarragona.catImprimeix: RABASSA arts gràfiques - ReusDipòsit legal: T-621/02

“No s’ha de perdre ni una sola vocació”Després del “faci’s” d’un jove que decideix lliurar la seva vida al servei de l’Evangeli s’amaga un esforç econòmic i les il·lusions de tota una Església que, en paraules de Benet XVI, ha d’“encoratjar i sostenir” aquesta crida perquè pugui servir en el ministeri ordenat i a la consagració religiosa.

En ajut d’aquestes vocacions es van subscrivint, a la delegació diocesana de Missions, les BEQUES MIS-SIONERES. Moltes d’elles són beques que es van completant poc a poc, a base de petits donatius que sumant arriben al 2000 euros, quantitat amb que es completa cada beca.D’altres són beques subscrites per Parròquies, Comunitats o moviments que van testificant així la seva condició de missioners, tot descobrint que la tasca dels nostres missioners i missioneres ho és de TOTS.

OBERTES:

248 Beat Alfons Sorribes Teixido (4a) .......................1.918,78 €

274 Sant Cosme i Sant Damià, de Molnars .............1.200,00 €

284 Sant Miquel Arcàngel, de Mont-roig del Camp ..1.223,00 €

294 Sant Llorenç, de Llorenç del Penedès ..............1.685,00 €

309 Mare de Déu de Loreto, de Bràfim ....................1.600,00 €

312 Nostra Senyora de Núria ...................................1.900,00 €

315 Mare de Déu Sant Salvador de Mar, El Vendrell (2a) ..1.100,00 €

316 Venerable Sor Filomena Ferrer Galceran (4a) ........650,00 €

317 Beata Maria Teresa Calaf, de Bonastre ................450,00 €

321 Mare de Déu del Camí, de Cambrils (3a) .............880,00 €

322 Guillem Rovirosa ...............................................1.286,89 €

323 Sant Ramon de Coma-ruga (2a) ...........................700,00 €

330 Mare de Déu del Tallat, de Rocallaura (2a) ...........737,85 €

332 Mn. Lluís Culleré Quixal .....................................1.500,00 €

333 Santa Teresina de l’Infant Jesús (5a) ....................178,00 €

335 Sant Crist, de Salomò (4a) ....................................291,00 €

336 Sant Antoni de Pàdua (3a) ....................................460,00 €

337 Mn. Salvador Ramon Vinyes ................................200,00 €

COMPLETES:

Sant Concordi

Santa Teresina de l’Infant Jesús (4a)

P. Ramon Cabré Roigé (3a)

Mare de Déu del Tallat, de Rocallaura

Mn. Enric Esplugues Llorens

Sant Antoni de Pàdua (2a)

PregàriaSenyor, et preguempels nostres germans i germanesque han respost “sí”a la teva crida al sacerdoci,a la vida consagrada i a la Missió.Fes que la seva vidaes renovi cada dia,i es facin evangelis vivents.Senyor misericordiós i sant,segueix enviant nous segadorsal sembrat del teu Regne!Ajuda els que has cridata seguir-te en aquest temps nostre;fes que contemplant el teu rostre,responguin amb alegriaa la meravellosa Missióque els has confiatpel bé del teu Poblei el de tots els pobles.Per Jesucrist el nostre Senyor.

Oració de Benet XVI

VOLS cOL·LABORAR?Ho pots fer avui a la teva parròquia.També, a la Delegació de Missions podeu fer les vostres aportacionso al compte de “La Caixa”2100 0272 38 0100640953