Cada vez que rezamos el “Credo”, confesamos que Jesús está “sen-tado a la derecha del Padre”. Esta

expresión resulta extraña y enigmática para muchas personas, porque responde a una mentalidad antigua. Para entenderla bien, tenemos que remitirnos al salmo 110, 1 donde Dios dice al Mesías-Rey que se sien-te a su derecha, como signo de que le hace partícipe de su poder. Los primeros cristia-nos, para comprender lo que aconteció en la resurrección de Jesús, recurrieron a este salmo y repetían que Jesús había sido senta-do a la derecha del Padre. Son numerosos los escritos del nuevo testamento que recogen esta confesión de fe (podéis ver, entre otros, Hch 2, 34-35; Rom 8, 34; Col 3, 1; Ef 1, 20; Hb 1, 13; 10, 12; 12, 2; 1 Pe 3, 21-22).

Evidentemente, cuando decimos que Jesús está sentado a la derecha del Padre no nos referimos a ningún espacio que exista en el cielo, en el que Dios hubiera puesto su trono y en el que habría puesto también a Jesús. Dios no está en un espacio junto a otros espacios. Decir que Jesús está senta-do a la derecha del Padre significa, sobre todo, confesar que es igual al Padre, de su misma naturaleza. Cristo resucitado com-

parte el mismo poder y autoridad que el Padre. Leemos en un escritor antiguo: “Por derecha del Padre entendemos la gloria y el honor de la divinidad, donde el que existía como Hijo de Dios antes de todos los siglos, está sentado corporalmente después de haberse encarnado y de haber sido glo-rificada su carne” (San Juan Damasceno, De fide orthodoxa, IV, 2). Como Hijo del Padre, está sentado a su derecha con su humani-dad glorificada (cf. Flp 2,6-11; 1 Tm 3,16).

Esta expresión habla también del modo de presencia de Jesucristo porque, después de la Ascensión, Jesús participa de la sobe-ranía de Dios sobre todo espacio, de mane-ra que puede estar presente junto a noso-tros. Lo explica muy bien Benedicto XVI: “Puesto que Jesús está junto al Padre, no está lejos, sino cerca de nosotros. Ahora ya no se encuentra en un solo lugar del mundo, como antes de la ascensión; con su poder que supera todo espacio, Él no está ahora en un solo sitio, sino que está presente al lado de todos, y todos lo pueden invocar en todo lugar y a lo largo de la historia” (Jesús de Nazaret, II, p. 329). La Carta a los Hebreos dice que Jesús “siempre vive para interceder por nosotros” (Heb 7, 25). Por eso podemos invocarlo siempre, con la

seguridad de que nos escucha y de que nada podrá separarnos de su amor.

Hay un tercer aspecto de esta fórmula de fe porque, como dice el Catecismo, sen-tarse a la derecha del Padre significa que se ha inaugurado el reino del Mesías (cf. Catecismo, 664). Cristo ha tomado pose-sión del Reino con su resurrección: él es el Señor de la historia, que tiene las llaves de la muerte y del abismo (cf. Ap 1,17-18) y que ha sido “elevado por encima de todo principado, poder, fuerza y dominación, y por encima de todo nombre conocido, no solo en este mundo, sino en el futuro” (Ef 1, 21). El Reino de Dios ya está ahora pre-sente. Añade el Catecismo: “A partir de este momento, los Apóstoles se convirtie-ron en los testigos del Reino que no tendrá fin” (Catecismo, 664). La ascensión de Jesús es el comienzo de la misión de la Iglesia, que es “semilla y comienzo del Reino”(LG 5).

Así pues, cuando decimos que está “sen-tado a la derecha del Padre”, confesamos su divinidad, tomamos conciencia de su presencia junto a nosotros y, al mismo tiempo, nos sentimos comprometidos a proclamar su Reino hasta el día de su regreso.

dominicalEsglésia de Menorca

Número 2024 - Any XL - 16 maig 2021

full

† Francesc, obispo de Menorca

SENTADO A LA DERECHA DEL PADRE

Queridos diocesanos:

Aquest diumenge, 16 de maig, Solemni-tat de l’Ascensió del Senyor, celebram la Jornada Mundial de les Comunicaci-

ons Socials, una ocasió molt oportuna per a refl exionar sobre els valors que han de guiar la nostra acció comunicativa com a Església. El Sant Pare, en el seu missatge per a la jor-nada d’enguany, fa una crida als periodistes i al món de la comunicació a impulsar una ex-pressió comunicativa neta i honesta, a deixar de banda una actitud còmode, i “posar-se en marxa, anar a veure, estar amb les persones, escoltar-les i absorbir la realitat”, així és com podrem transmetre les històries esperança-dores, humanes, com també denunciar les de-

sigualtats i les injustícies que sofreixen tantes persones. “Vine i ho veuràs” ens convida a conèixer la realitat, els testimonis concrets de cada per-sona, a descobrir la veritat, a sortir al carrer i desgastar les soles de les sabates per a trobar les persones i les històries. El Papa Francesc ens recorda que “la bona nova de l’Evangeli es va difondre gràcies a les trobades de persona a persona, de cor a cor”. Jesús és un gran refe-rent de comunicació humana, honesta, prope-ra, comunicava amb les paraules, els ulls, el to de veu, els silencis i els gestos. Comuniquem com Ell ens ho va mostrar: trobant a les per-sones on són i com són.

Jornada Mundial de lesComunicacions Socials 2021

paraules del bisbe

la notícia

“A todos los hombres y mujeres del mundo dirijo mi llamamiento a caminar juntos hacia un nosotros cada vez más grande, a recomponer la familia humana, para construir juntos nuestro futuro de justicia y de paz, asegurando que nadie quede excluido”.

(Papa Francisco, Mensaje para la Jornada Mundial del Migrante y del Refugiado 2021)

LECTURESDE LA MISSA

DIÀRIASalms de la3a Setmana

Dg.16, Ascensió del Senyor (S): Fets 1, 1-11 / Sal 46 / Ef 1, 17-23 o bé: Ef 4, 1-13 / Mc 16, 15-20.Dl. 17, Fèria: Fets 19, 1-8 / Sal 67 / Jo 16, 29-33.Dt. 18, Fèria: Fets 20, 17-27 / Sal 67 / Jo 17, 1-11a.

Dc. 19, Fèria: Fets 20, 28-38 / Sal 67 / Jo 17, 11b-19.Dj. 20, Fèria: Fets 22, 30; 23, 6-11 / Sal 15 / Jo 17, 20-26.Dv.21, Fèria: Fets 25, 13-21 / Sal 102 / Jo 21, 15-19.

Ds.22, Fèria: Fets 28, 16-20. 30-31 / Sal 10 / Jo 21, 20-25.Dg. 23, Pentecosta: Fets 2, 1-11 / Sal 103 / 1C 12, 3b-7. 12-13 o bé: Ga 5, 16-25 / Jo 20, 19-23 o bé: Jo 15, 26-27; 16, 12-15.

L’’evangeli d’avui és una síntesi del que va succeir a Jesús a partir de la resurrecció; sín-

tesi que algú va afegir a l’evangeli de Marc quan ja estava acabat.

El missatge de la festa d’avui ve expressat per les mateixes paraules de l’evangeli: “Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la humanitat” (Mc 16,15). Així havia començat també la predicació de Jesús a Galilea: “S’ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova” (Mc 1,15). La paraula “Evangeli” no hem de reduir-la a un conjunt de fets i paraules de Jesús, sinó que és la visu-alització que Déu se situa de la banda dels “crucificats” i acull en Ell les seves vides.

Evidentment, la resposta adequada a la bona notícia és creure en ella, deixar-se inundar per l’optimisme i per l’alegria del seu missatge. Jesús ressuscita i “puja al cel” per conver-tir-se en “esperit” que serà lliurat a tots aquells que tinguin el cor dispo-sat. Com ens demana sant Pau en el fragment que hem llegit a la 2ª Lectura: “Ara jo, presoner per causa del Senyor, us demano que visqueu d’una manera digna de la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i dolcesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, procurant de conservar la unitat de l’Esperit amb el lligam de la pau”(Ef 4).

No respondríem correctament si “ens quedéssim mirant el cel”. “Us convé que me’n vagi”, ja havia dit Jesús als deixebles (Jn 16,7). El nostre punt de referència no ha de estar en el “cel” sinó a la “terra”. És aquí on necessi-tem realitzar el Regne de Déu, no com els regnes d’aquest món sinó com a espai de comunió. És per açò que Jesús s’ha fet “vida que ens és donada”.

Així, el “cel” no representa un lloc més amunt de la terra, sinó la nova manera d’estar, Jesús, entre nosaltres.

Vicent Llabrés

L’Ascensió del SenyorLectura dels Fets dels Apòstols 1,1-11 En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot allò que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia que va pujar al cel, després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la passió, se’ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies se’ls aparegué, i els parlava del Regne de Déu. Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyassin de Jerusalem i els digué: “Esperau aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan vos deia que Joan havia batiat només amb aigua; vos-altres, d’aquí a pocs dies, sereu batiats amb l’Es-perit Sant.” Els qui es trobaven reunits li dema-naven: “Senyor, ¿és ara que restablireu la reialesa d’Israel?” Ell els contestà: “No és cosa vostra de saber quins temps i quins dies ha fixat l’autoritat del Pare però quan l’Esperit Sant vindrà damunt vosaltres, rebreu una força que us farà testimo-nis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra.” Quan hagué dit això s’elevà davant ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’es-taven mirant al cel com ell se n’anava, quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: “Homes de Galilea, ¿per què us estau mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat enduit d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabau de contemplar que se n’anava al cel.”

Salm responsorial 46R: Déu puja enmig d’aclamacions, al so de trompetes puja el Senyor.

Lectura de la carta de sant Pauals cristians d’Efes 1, 17-23

Lectura de l’evangeli segons sant Marc16, 15-20

En aquell temps Jesús s’aparegué als onze i els digué: “Anau per tot el món i predicau a tothom la Bona Nova de l’Evangeli. Els qui creuran i es faran batiar, se salvaran; els qui no creuran, seran condemnats. Els qui hauran cregut faran miracles com aquests: expulsaran dimonis pel poder del meu nom, parlaran llenguatges nous; si agafen serps amb les mans o beuen metzines no els faran cap mal; els malalts a qui hauran imposat les mans, es posaran bons.” Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou enduit al cel i s’assegué a la dreta de Déu. Ells se n’anaren a predicar pertot arreu, i el Senyor hi cooperava confirmant la predicació de la paraula amb els miracles que la seguien.

Lectura del libro de los Hechosde los apóstoles 1, 1-11

Salmo responsorial 46R: Dios asciende entre aclamaciones; el Señor, al son de trompetas.

Lectura de la carta del apóstolsan Pablo a los Efesios 1, 17-23Hermanos: El Dios de nuestro Señor Jesucristo, el Padre de la gloria, os dé espí-ritu de sabiduría y revelación para cono-cerlo, e ilumine los ojos de vuestro cora-zón para que comprendáis cuál es la esperanza a la que os llama, cuál la riqueza de gloria que da en herencia a los santos, y cuál la extraordinaria grandeza de su poder para nosotros, los creyentes, según la eficacia de su fuerza poderosa, que des-plegó en Cristo, resucitándolo de entre los muertos y sentándolo a su derecha en el cielo, por encima de todo principado, poder, fuerza y dominación, y por encima de todo nombre conocido, no sólo en este mundo, sino en el futuro. Y «todo lo puso bajo sus pies», y lo dio a la Iglesia, como Cabeza, sobre todo. Ella es su cuer-po, plenitud del que llena todo en todos.

Conclusión del santo Evangelio según san Marcos 16,15-20En aquel tiempo, se apareció Jesús a los once y les dijo: «ld al mundo entero y proclamad el Evangelio a toda la creación. El que crea y sea bautizado se salvará; el que no crea será condenado. A los que crean, les acompañarán estos signos: echarán demonios en mi nombre, habla-rán lenguas nuevas, cogerán serpientes en sus manos y, si beben un veneno mortal, no les hará daño. Impondrán las manos a los enfermos, y quedarán sanos». Después

de hablarles, el Señor Jesús fue llevado al

cielo y se sentó a la derecha de Dios. Ellos se fueron a predi-car el Evan-gelio por todas partes, y el Señor coopera-ba confirmando la palabra con las señales que los acompañaban.

Proclameu l’Evangelia tota la creació

el comentarila paraula de Déu cicle B

full dominical - 2

En aquell temps Jesús s’aparegué als onze i els digué: “Anau per tot el món i predicau a tothom la Bona Nova de l’Evangeli. Els qui creuran i es faran batiar, se salvaran; els qui no creuran,

de hablarles, el Señor Jesús fue llevado al

cielo y se sentó a

El pasado fin de semana visitó nuestra isla el Nuncio Apostólico del Papa Francisco en España, Monseñor Bernardito

Auza, en cuya estancia ha tenido la oportunidad de reunirse con el clero, religiosos, religiosas y fieles de la diócesis menorquina, y de conocer de primera mano la realidad de nuestra Iglesia local. Aprovechando su presencia entre nosotros, hemos mantenido con éluna breve entrevista.

¿Cuál es su misión como Nuncio del Papa Francisco en España?-Mi trabajo implica fundamentalmente dos funciones princi-pales: representar al Santo Padre ante las Iglesias locales y ante el Estado. Promover la comunión afectiva y efectiva entre la Iglesia local y el Papa Francisco y representar al Santo Padre en los acontecimientos más importantes de las Iglesia locales, como, por ejemplo, los nombramientos de los obis-pos y su toma de posesión canónica. También mi responsabi-lidad contempla la tarea de promover las relaciones entre la Santa Sede como institución y el gobierno del Estado español y todas las instituciones políticas y civiles.

A su juicio, ¿cuáles son los rasgos principales que defi-nen la acción pastoral del Papa Francisco?-Yo creo que el principio fundamental que anima la línea pas-toral de su pontificado se puede identificar, principalmente, con la esencia del documento, la exhortación apostólica “Evangeli gaudium” y más concretamente con aquella frase que expresa con nitidez lo que el Papa Francisco quiere que sea la Iglesia en la sociedad de hoy: una “Iglesia en salida”, es decir, una Iglesia que no sea para sí misma, sino para toda la sociedad; una Iglesia viva, bien preparada para proclamar y testimoniar el Evangelio.

¿Y cómo cree Usted que debe encarar la Iglesia el reto que presenta una sociedad como la nuestra, cada vez más secularizada y alejada de Dios?-La pregunta me suscita el recuerdo de San Pablo y el tiempo que le tocó vivir. Pienso que nuestra Iglesia actual vive un contexto parecido al de este apóstol, en su caso, el de un mundo homogéneo, culturalmente griego, políticamente romano y que, desde el punto de vista religioso, experimen-taba la vivencia de un cristianismo incipiente, en un ambiente no muy propicio a asumir el mensaje cristiano del Evangelio. Las cartas de San Pablo son un claro reflejo de las contrarie-dades que hubo de sufrir y vencer en su misión evangelizado-ra, a pesar de lo cual no cejó nunca en su empeño de divulgar la Buena Noticia. Desde una perspectiva histórica, observa-mos que la sociedad ha presentado siempre unos determina-dos desafíos a la evangelización, cambiantes en cada época. En la actualidad, el relativismo y la secularización dominantes son un serio obstáculo a la progresión de los valores evangélicos. En este sentido, creo que el testimonio ejemplar de San Pablo es un claro referente de cuál ha de ser nuestra actitud como cristianos, miembros activos de esta Iglesia en salida.

Muchas gracias, Monseñor, por sus palabras y por atendernos tan amablemente.

Diego Dubón

MONS. BERNARDITO AUZA

l pasado fin de semana visitó nuestra isla el Nuncio Apostólico del Papa Francisco

menorquina, y de conocer de primera mano

l’entrevista a:

El compromís dels caps no és només anar al cau sinó moltes altres coses:

► Fer equip. ►Reunions amb els companys. ►Preparar caus, sortides i

campaments. ►Donar a conèixer el movi-

ment escolta i així poder trobar més caps i responsables, ja que cada vegada és més difícil trobar gent compromesa amb el volun-tariat.

►Mantenir els agrupaments escoltes que estan en actiu, potenciar-los i reactivar els que van tancar.

►Ajudar a construir un món en què la natura i el medi ambi-ent siguin primordials, i els escol-

tes i les seves famílies tinguin un paper actiu i constant en la seva defensa.

►Empoderar i donar valor a la tasca del voluntariat.

►Reivindicar el temps de lleu-re com un espai educatiu i viven-cial.

►Mantenir l’escoltisme viu i actiu.

►Recuperar l’esperit de l’es-coltisme, amb els seus trets característics (progrés personal, petit grup, joc institucional, fra-ternitat universal, etc.)

►Riure i passar una estona agradable entre caps i infants.

Però, sobretot, fer ‘pinya’ amb els companys i els fillets.

Sempre a punt!

El compromís dels caps

full dominical - 3

¿Cómo nos comporta-mos en encuentros, convivencias, cele-

brando, conversando con perso-nas con capacidad especiales? ¿Nos hemos analizado y nos hemos mirado en un espejo en esos en nuestros momentos? ¿Hemos hecho un buen examen de conciencia para ver cómo es nuestra actitud y nuestra forma de actuar en estos casos?

Si no nos hemos percatado de ello porque los vemos como her-manos y nos relacionamos con

ellos de forma natural, honesta y auténtica, ADELANTE. Si no esasí, pensemos seriamente por qué no actuamos con naturalidad y cómo tendríamos que integrarnos plenamente.

Son personas como tú y como yo. Tenemos que estar pendientes en ver cuándo nos necesitan, cuándo reclaman nuestra ayuda. Todos ellos nos dan más de lo que nosotros damos. Cuando llegan a la vejez quedan más encerrados en la soledad. Recordemos que quizá (lo pongo en duda) ellos no

nos conocen, pero nosotros a ellos sí que los conocemos de siempre, y eso es ya un moti-vo para no dejarlos sin nues-

tras visitas y apoyo. Pensemos bien que entre los pobres y aisla-dos son los más necesi-tados, ya que no saben

o no pueden pedir. “Cuando te necesi-té, me diste parte de ti, de tu amor y compasión”. BIENVENIDOS SEAN.

vaig estar malalt i em visitàreu

“Dios es amor,nos quiere como somos”

nos conocen, pero nosotros a ellos sí que los conocemos de siempre, y eso es ya un moti-vo para no dejarlos sin nues-

tras visitas y apoyo. Pensemos bien que entre los pobres y aisla-dos son los más necesi-tados, ya que no saben

o no pueden pedir. “Cuando te necesi-té, me diste parte de ti, de tu amor y compasión”. BIENVENIDOS SEAN.

Pregària del Rosari al Santuari Mare de Déu del Toro

Cada dia, a les 18 h, pregària del Rosari per a la fi de la pandèmia al Santuari de la Mare de Déu del Toro

Pregària al Santuari de la Mare de Déu de Gràcia de Maó

Cada diumenge del mes de maig, a les 8.15 h, rés del Sant Rosari al Santuari de la Mare de Déu de Gràcia. Tot seguit, es celebrarà la Santa Missa.

Cursets Ministres Extraordinaris de la Comunió

Temes presentats per Mn. Joan Febrer, Mn. Llorenç Sales i Mn. Josep Manguán:-Els dies 17, 21 i 24 de maig de les 16.30 fi ns a les 18 h a la Casa de l’Església de Maó.-Els dies 18, 25 i 28 de maig, de les 16.30 fi ns a les 18 h, al Seminari Diocesà de Ciutadella.

Mes de Maria Auxiliadora Celebracions al Santuari de Maria Auxiliadora de Ciutadella:-Eucaristies diàries a les 7 h, a les 12 h i a les 19.30 h. -Els dies 21, 22 i 23 de maig Tridu de Maria Auxiliadora a les 19.30 h. -Cada dissabte, a les 20.30 h, activi-tat cultural (concerts, etc).

Jornada i col.lecta de Menorca Missionera

Aquest cap de setmana les col.lec-tes de les misses van destinades als missioners menorquins d’arreu del món.

Pregària de vigília de Pentecosta

Dissabte 22 de maig, a les 19 h, al Monestir de Santa Clara de Ciutadella.

Celebració Eucarística de Vida Creixent

Diumenge 23 de maig Eucaristia de fi nal de curs de Vida Creixent, a les 12 h, a la Catedral de Menorca.

Cursets prematrimonials a Maó

Els dies 24, 25, 26 i 27 de maig cur-sets prematrimonials, a les 20.15 h, a la Casa de l’Església de Maó.

agenda

El Nunci de la Santedat a Espanya, Mons. Bernardito Auza, va visitar la Diòcesi de Menorca els dies 7, 8 i 9 de maig per a

conèixer la realitat de la nostra Església i parti-cipar de les celebracions de la Solemnitat de la Mare de Déu del Toro, patrona de Menorca, i la Pasqua del Malalt.

Mons. Bernardito Auza va iniciar la seva visita el divendres capvespre i, acompanyat del bis-be Mons. Francesc Conesa i Mn. Joan Miquel Sastre, va conèixer el Santuari de la Mare de Déu de Gràcia de Maó. Després es van dirigir al Santuari de la Mare de Déu del Toro per a cele-brar amb els fi dels la vetlla de pregària davant la imatge de la nostra patrona. Aquesta pregària va ser acompanyada de la música del cor de la parròquia de la Concepció de Maó. (Es pot veure al Canal de Youtube del Bisbat).El dissabte 8 de maig, Solemnitat de la Mare de Déu del Toro, el Nunci es va reunir al Santuari amb els preveres, diaques i religiosos. Va ser una troba-da molt enriquidora, en la qual Mons. Bernardito els va explicar la seva mis-sió i les preocupacions del Sant Pare per la vida de l’Església. Després, van celebrar la Santa Missa, que va ser una ocasió molt especial per agrair a Déu els 50 anys de ministeri sacerdotal de Mn. Llorenç Vidal Pelgrí i els 25 anys de ministeri de Mn. Jaume Ametller. Dissabte capvespre, el Nunci Apostòlic va pre-

sidir l’Eucaristia solemne de la festa de la Mare de Déu, que va reunir un bon nombre de fi -dels. En la seva homilia va refl exionar sobre la llarga tradició mariana de Menorca i va animar a tots els presents a seguir confi ant en l’amor de la nostra Mare. La celebració va comptar amb l’actuació musical dels Pueri Cantores de

la Catedral. (Es pot veure al Canal de Youtube del Bisbat).Finalment, el diumenge 9 de maig, Mons. Bernardito Auza va presidir l’Eucaristia de la Pasqua del Malalt a la Catedral, una celebració que va reunir a fi dels de tota Menorca. Aquesta celebració va ser organit-zada per la Pastoral de la Salut sota el lema “Cuidem-nos mútuament”; la seva directora María Rosa Comellas va transmetre unes paraules a l’inici sobre el sentit d’aquesta jornada, que vol conscienciar-nos de la importàn-

cia de cuidar-nos i acompanyar als malalts i les persones que viuen en soledat.En la seva homilia, el Nunci es va dirigir molt especialment als malalts i als afectats per la pan-dèmia i va centrar el seu missatge en l’amor de Déu, el valor immesurable de la vida humana des del seu inici fi ns al seu natural desenllaç, i

la importància d’estimar i fer sentir valorades a les persones que pateixen. Així mateix, va re-cordar a la Mare de Déu del Toro: “Posam els nostre ulls en Maria. Ella sempre desperta en el més íntim confi ança, goig i consol. La invocam

perquè ens faci créixer en l’amor de Déu i dels nostres germans.” La Capella Davídica, el cor de la Ca-tedral, i l’organista Tomé Olives van acompanyar amb música la cerimò-nia. Per últim, el bisbe Mons. Francesc Conesa, va dedicar unes paraules d’agraïment al Nunci Apostòlic, ex-pressant l’alegria de la seva visita a Menorca i va recordar als fi dels la importància de pregar per la seva gran tasca en favor de l’Església. (La celebració es pot veure al Canal de Youtube del Bisbat de Menorca).

Visita del Nunci Apostòlic a la Diòcesi de Menorca

Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982La informació al dia de la Diòcesi a: www.bisbatdemenorca.org

681 375 127 e-mail: comunicacio@bisbatdemenorca.org

notícies nostres

Trobada amb preveres, diaques i religiosos al Toro.(Antoni Fullana)

Vetlla de pregària al Santuari de la Mare de Déu del Toro.(Diari Menorca)

Celebració de la Pasqua del Malalt a la Catedral (Toni Barber)