La celebració de l’Eucaristia que el papa Benet XVI presideix a Milà és el moment central de la VII Trobada Mundial de les Famílies. Aquest

esdeveniment eclesial va començar el passat dia 30 de maig i ha reunit centenars de milers de persones amb un clar objectiu: valorar el paper de la família en la nostra societat, sol·licitar millors condicions socioeconòmiques, suports legislatius i digna atenció cultural i de reconeixement per a aquesta essencial institució, també per pregar junts demanant al Senyor que l’ajudi en el seu desenvolupament i implantació mundial i que la família cristiana sigui el centre privilegiat per edu-car i transmetre l’amor i la fe als seus fills.La família ha comptat sempre amb l’especial aten-ció de l’Església. Al llarg dels segles hi ha hagut constants referències en multitud de documents, d’iniciatives, de cridades a l’oració per aquesta cèl·lula indispensable de la societat. El seu ense-nyament ha romàs inalterable. L’Església, consci-ent que el matrimoni i la família constitueixen un dels béns més preciosos de la humanitat, vol fer sentir la seva veu i oferir la seva ajuda a tots els que tracten de viure-les amb fidelitat i en la veri-tat, posant-se al seu servei perquè l’amor dels

esposos, d’un home i d’una dona, i la transmissió de la vida en els fills sigui una per-manent realitat com a compliment del designi de Déu sobre la humanitat. No és aquest el lloc apropiat per citar el títol o per resumir els continguts de tantes orien-tacions eclesials. Només ressaltar la magnitud de l’esmentada trobada i la importància d’aquesta institució per als cristians. Crida l’atenció que la família sigui la millor insti-tució per a amplis sectors de la nostra societat. Eliminant alguns aspectes interessats d’aquesta apreciació, és motiu d’alegria constatar aquesta realitat.Encara roman inesborrable el record de la Trobada que es va celebrar a València durant l’estiu de l’any 2006. Un nombrós grup de menorquins van participar-hi amb molt entusiasme. Era el cinquè que es convocava. El lema va ser precisament la trans-missió de la fe i, amb moltes aportacions de totes les parts del món, es va visualitzar la importància fonamental d’aquest aspecte. El següent es va celebrar a la ciutat de Mèxic l’any 2009.El lema d’aquesta VII Trobada és “La família: el treball i la festa” assignant la trans-cendència del treball humà i el desenvolupament festiu en un únic focus de vivència i d’equilibri psicològic dels membres de la família, sent aquesta fruit de l’amor en els fills. Tot això perquè aquesta imprescindible institució social sigui el referent harmònic de la vida que neix i és educada i l’element constitutiu de la cohesió social. Tot això sense parlar ara, per tant com s’ha reiterat, de la impagable contribució que la família ve fent a la superació de la crisi actual.Aquestes línies només pretenen convidar a tots a una més elevada valoració de la institució familiar, en especial s’adrecen als cristians: a resar pel feliç desenvolupament d’aquesta Trobada que, amb tanta cura, vol afavorir la pròpia Església. Ja que no podem participar-hi físicament, unim-nos en l’oració i contribuïm amb la nostra actitud a la bondat, a la veritat i a la bellesa de la nostra pròpia família. És un compromís coherent amb les indicacions que apareixen en l’Evangeli i amb els ensenyaments de la mateixa Església. Hem d’enfortir amb les nostres paraules i amb la nostra actitud la realitat familiar i procurar que totes aquelles famílies que passen grans dificultats puguin comptar amb l’aportació i el suport de totes les comunitats cristianes.

† Salvador, bisbe de Menorca

VII TROBADA MUNDIALDE LES FAMÍLIES A MILÀ

passant per la vida

dominicalEsglésia de Menorca

Número 1561 - Any XXXI - 3 juny 2012

fullVa néixer al Vendrell

(Tarragona) . Doctorada en

Antropologia Cultural, Llicenciada en Ciències Eclesiàstiques i Teologia Sistemàtica. Pertany a l’Institut de Religioses Escolàpies. Ha estat a Menorca, el passat cap de setmana, al Convent de Santa Clara, amb motiu de la Pentecosta. Com defineix la Bíblia l’Esperit Sant?Penso que la Bíblia defineix ja des del capítol primer, verset 2 i 3 del Gènesi, l’Esperit Sant. “Al principi , Déu va crear el cel i la terra [...] i l’Esperit planava sobre les aigües”Aquest, va ser la causa de tot el que ha anat sorgint fins a la plenitud de la Creació. Déu veié que tot era bo i al final creà l’home i la dona a imatge seva, i els beneí. Per això la vida i la terra són tant boniques. Resumint podem dir que l’Esperit Sant és la força creadora.Com van viure el do de l’Esperit Sant els Apòstols?Si podem contestar aquesta pregunta és per-què L’Esperit Sant dels Apòstols és el mateix nostre. Tant ells com nosaltres som en Ell, i ens habita.Els Apòstols el van viure en un medi diferent al nostre però deixaren testimoni d’allò que els va ensenyar Jesús quan es va fer conèixer a Joan el Baptista, amb aquelles paraules: “els cecs hi veuen, els coixos caminen... Mt 11,5Els Apòstols van ser portadors de pau, nosal-tres, en el mateix Esperit podem fer com els deixebles, ser portadors de pau. Ells van trans-formar la història. Nosaltres amb la mateixa força de l’Esperit, podem anunciar que “Un altre món és possible”, on tots i totes visquem amb pau i justícia, fent desaparèixer les dife-rències injustes que existeixen a l’entorn nostre.Les primeres comunitats cristianes de quina manera entengueren que els acompanyava l’Esperit Sant?Les comunitats primeres que seguien el que havia ensenyat Jesús eren petites, fora ciutat, al marge dels déus del poder i la riquesa, varen ser testimonis i exemple dels dons de l’Espe-rit. Eren joioses, valentes, compassives, lliures, obertes i capaces de transformar el sistema esclavista vivint valors igualitaris que supera-ven diferències injustes.Comunitats que després de caure en accions discriminatòries, sabien reconèixer la seva fragilitat, i amb l’ajuda mútua retornaven, amb la força de l’Esperit a retrobar la pau, saviesa, bondat...I ara, on notam que l’Esperit Sant és present en l’Església?En el mateixos llocs on trobaren Jesús des-prés de la Resurrecció: A Galilea, que vol dir, entre el món marginat, exclòs de tot allò que moltes vegades desitjam, però al mateix temps oprimeix els més febles.Si entenem com Església aquell lloc on hi ha Déu, l’Esperit està on hi ha bondat. Hi ha vega-des que ens hem fet un Déu massa petit, una Església massa esquifida. Notam que l’Esperit està en l’Església en tot allò que neix, que eixampla horitzons, en els grups que estan colze a colze amb qui pateix qualsevol discri-minació.

Mª Pau Trayner

l’entrevistaa...

Pàgina 2 Full Dominical

Lectura del llibre del Deuteronomi 4, 32-34.39-40Moisès digué al poble: “Recorre totes les èpoques que t’han pre-cedit, des del dia que Déu creà l’home sobre la terra, investiga d’un cap a l’altre del cel, a veure si mai ha succeït un fet tan gran com aquest, si mai s’ha sentit dir que un poble hagi escoltat la veu de Déu que li parlàs d’enmig del foc com tu l’has escoltada, i hagi continuat en vida; si mai s’ha sentit dir que cap déu hagi inten-tat d’anar a treure per a ell un poble que vivia en poder d’un altre combatent contra l’opres-sor amb senyals i prodigis, amb mà forta i braç poderós, amb fets esglaiadors i extraordinaris, com el Senyor, el vostre Déu, ho ha fet per vosaltres a Egipte, i vosaltres ho heu vist amb els vostres ulls. Reconeix avui que el Senyor és l’únic Déu: ni dalt al

cel ni aquí baix a la terra no n’hi ha d’altre; recorda-ho sempre en el teu cor. Compleix els seus decrets i els seus manaments que jo et don avui, perquè siguis feliç amb els teus descendents, i visquis molts anys en el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna per sempre.”

Salm responsorial 32R: Feliç el poble que el Senyor s’ha escollit per heretat.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

8,14-17Germans, tots els qui viuen por-tats per l’Esperit de Déu són els fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d’esclaus que us faci viure una altra vegada en el temor, sinó un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar:

“Abbà, Pare!” Així l’Esperit s’uneix personalment al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que sofrim amb ell per arribar a ser glorificats amb ell.

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu 28, 16-20 En aquell temps els onze deixe-bles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosterna-ren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’acostà i els digué: “Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Anau a convertir tots els pobles, batiau-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyau-los a guardar tot allò que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.”

La Santíssima Trinitat (cicle B)

Lectura del librodel Deuteronomio

4, 32-34. 39-40Moisés habló al pueblo, dicien-do: «Pregunta, pregunta a los tiempos antiguos, que te han precedido, desde el día en que Dios creó al hombre sobre la tierra: ¿hubo jamás, desde un extremo al otro del cielo, pala-bra tan grande como ésta?; ¿se oyó cosa semejante?; ¿hay algún pueblo que haya oído, como tú has oído, la voz del Dios vivo, hablando desde el fuego, y haya sobrevivido?; ¿algún Dios inten-tó jamás venir a buscarse una nación entre las otras por medio de pruebas, signos, prodi-gios y guerra, con mano fuerte y brazo poderoso, por grandes terrores, como todo lo que el Señor, vuestro Dios, hizo con vosotros en Egipto, ante vues-tros ojos? Reconoce, pues, hoy y medita en tu corazón, que el

Señor es el único Dios, allá arri-ba en el cielo, y aquí abajo en la tierra; no hay otro. Guarda los preceptos y mandamientos que yo te prescribo hoy, para que seas feliz, tú y tus hijos después de ti, y prolongues tus días en el suelo que el Señor, tu Dios, te da para siempre.»

Salmo responsorial 32R: Dichoso el pueblo que el Señor se escogió con here-dad.

Lectura de la carta del apóstol san Pablo a los Romanos 8, 14-17Hermanos: Los que se dejan lle-var por el Espíritu de Dios, esos son hijos de Dios. Habéis recibi-do, no un espíritu de esclavitud, para recaer en el temor, sino un espíritu de hijos adoptivos, que nos hace gritar «¡Abba!» (Padre).Ese Espíritu y nuestro espíritu

dan un testimonio concorde: que somos hijos de Dios; y, si somos hijos, también herederos; herederos de Dios y coherede-ros con Cristo, ya que sufrimos con él para ser también con él glorificados.

Lectura del santo Evangelio según san Mateo 28, 16-20En aquel tiempo, los once discí-pulos se fueron a Galilea, al monte que Jesús les habla indi-cado. Al verlo, ellos se postraron, pero algunos vacilaban. Acercándose a ellos, Jesús les dijo: «Se me ha dado pleno poder en el cielo y en la tierra. Id y haced discípulos de todos los pueblos, bautizándolos en el nombre del Padre y del Hijo y del Espíritu Santo; y enseñándo-les a guardar todo lo que os he mandado. Y sabed que yo estoy con vosotros todos los días, hasta el fin del mundo».

La vida cristiana comença en el nom de la trinitat, també a l’eucaristia en iniciar-la invocam la Santa Trinitat i en

acabar-la som beneïts amb el nom trinita-ri. En el credo ordenam els articles de la fe d’acord amb l’esquema trinitari. Tota la vida cristiana i tota la vida de l’Església està senyalada en el nom de Déu Pare, Fill i Esperit Sant. Així ens senyam, així pre-gam, així professam la nostra fe, així cele-bram i així rebem el perdó. Celebram la festa del Déu u i tri, no és una solemnitat més entre la dels sants, no! Celebrar-la és celebrar el misteri de la comunió de Déu, és celebrar Déu “en” nosaltres, Déu “amb” nosaltres i Déu per “sobre” de nosaltres. És el misteri que penetra i embolcalla tota la nostra vida i tota la història.Celebram l’Esperit que és Déu “en” nos-

altres. Ell inspira els profetes; Ell actua en el cor dels creients perquè acullin la Paraula, Ell reuneix els fills de Déu entorn del Fill; Ell anima la pregària que adrecem al Pare. Ell ha estat vessat en els nostres cors i és el més íntim de la nostra intimi-tat. Ell...Celebram el Fill que és Déu “amb” nosal-tres, qui ha nascut per ser el nostre germà. Ell ens revela el Pare de tal forma que qui el veu a Ell ha vist el Pare. Ell va prendre carn en el si de Maria per fer-nos caure en el compte que com la Mare també el podem acollir. Ell és l’amor oblatiu que ens mostra que estimar és donar-se. Ell...Celebram el Pare, Déu, que s’ha fet el “nostre Pare” tal com li pregam. A Ell ens dirigim pel Fill i moguts per l’Esperit. És Déu al “davant” nostre i per “sobre” nos-tre. Pare que crea, busca, invita, espera,

perdona, Pare que...Diuen que la Trinitat és difícil. No ho és! Un Déu que ha entrat en comunió amb nosaltres fent-se Pare, un Déu que s’ha fet germà fent-se home, un Déu que ens dóna vida essent Esperit, no ho és gens de difí-cil. L’amor fa la família i l’amor comprèn la vida de família. Que sigui l’amor i no sols l’enteniment que vulgui entendre i conèi-xer aquest Déu família. Llavors podrem dir com ho és de bonic aquest Déu únic que fonamenta la nostra convivència i que vol que tots al davant d’Ell siguem més que un “jo” un “nosaltres”, una fraternitat, que tinguem un mateix sentir, una mateixa esperança i un mateix amor. A l’Evangeli els envià i ens envia, que lla-vors les nostres vides siguin on siguin, però que siguin sempre un cant a la glòria del Déu Pare, Fill i Esperit Sant. Amén.

En el nom trinitarievangeli i vida

la parauladeDéu

Joan Miquel Sastre Preto

Salms de la 1ª Setmana Dg. 3, La SanTíSSiMa TRiniTaT (S): Dt 4, 32-34. 39-40 / Sal 32 / Rm 8, 14-17 / Mt 28, 16-20.

Dl. 4, Fèria: 2Pe 1, 1-7 / Sal 90 / Mc 12, 1-12.

Dt. 5, Sant Bonifaci, bisbe i màrtir (MO): 2Pe 3, 12-15a. 17-18 / Sal 89 / Mc 12, 13-17.

Dc. 6, Fèria: 2Tm 1, 1-3. 6-12 / Sal 122 / Mc 12, 18-27.

Dj. 7, Fèria: 2Tm 2, 8-15 / Sal 24 / Mc 12, 28b-34.

Dv. 8, Fèria: 2Tm 3, 10-17 / Sal 118 / Mc 12, 35-37.

Ds. 9, Fèria: 2Tm 4, 1-8 / Sal 70 / Mc 12, 38-44.

Dg. 10: EL CoS i La Sang DE CRiST (S): Ex 24, 3-8 / Sal 115 / He 9, 11-15 / Mc 14, 12-16. 22-26.

LECTURES DE LA MISSA DIàRIA

Full Dominical Pàgina 3

Convé que donem gràcies a Déu pel do de la vida i pel do de la relació que mantenim. Algú m’ha dit que els homes som com aquells àngels que només tenen una

sola ala: sols poden volar si volen abraçats. I em deia una cosa encara més gran: “A vegades pens que el Senyor també té una sola ala, l’altra, la té amagada per fer-me entendre que no vol volar, ni pot, sense jo, sense la meva ala. I per açò m’ha donat la vida, perquè jo fos el seu company de vol”.I pregàvem així: “Senyor, ajuda’m a alliberar-me estant al teu costat. La vida no me l’has donada com a càrrega o per gas-tar-la inútilment. Viure és abandonar-se com fa una àguila al

mantell del vent. Viure és assaborir l’aventura de la llibertat. És estendre la meva única ala, amb la confiança d’aquell que sap que té en el vol un company com Tu. Jo sé, Senyor, que no és suficient per Tu que voli al teu costat. Tu em demanes que en el vol acompanyi un altre germà. Així, si ningú pot volar sense un altre, perdona’m per les vegades que he dei-xat sol a algú en el camí”.

Dia 4 de juny celebram la Jornada dels infants víctimes inno-cents de la violència. No passem de llarg. Alliberem-los de la seva situació. Construïm llars de pau i d’amor a la vida.

Pau i bé. El dia 26 de maig, ens vam trobar més d’un centenar de persones, de diferents pobles, edats i voca-cions, per viure Cinquagesma amb esperit de festa i

germanor. Primer vam escoltar la xerrada: Pasqua de l’Esperit. L’Esperit, hi és? On és? a càrrec de Mª Pau Trayner Vilanova, teòloga i religiosa escolàpia. A partir de les Sagrades Escriptures i de forma pedagògica va anar fent un recorregut de textos bíblics per ajudar-nos a descobrir quins camins havíem de recórrer per entrar en la vida de l’Esperit i viure la felicitat del compartir, del diàleg, de la joia, de la igualtat, de la lliber-tat, de la valentia, de saber viure amb fragilitat, de fer un esforç per netejar els nostres ulls... açò és veure l’Esperit present en el nostre món d’avui.Després vam tenir una estona de descans per dialogar, expressar els sentiments i compartir un senzill refresc. I a les 20 h la pregària, amb textos bíblics, cants, silencis... joiosament viscuda per tothom. Enguany pel fet de celebrar els 800 anys de la fundació de les clarisses, vam posar l’Icona del Crist de Sant Damià que per santa Clara i Sant Francesc els hi va ser un estímul per canviar de registre i captar el més essencial. Diuen que la bellesa desconcerta, introdueix una llum que xoca amb la mediocritat habitual i aquesta llum, reflex de la Llum que és Déu, captiva, inquieta, fa transcendir. Mai deixa indiferent: sinó que desvetlla sentiments, posa en acció un dina-misme de profunda transformació, genera goig; empeny l’ésser humà a sortir de si mateix, de la rutina i de l’instant efímer; contemplar la bellesa de la creació afina el sentit de l’harmonia;

desvetlla l’adoració, la alabança, la gratuïtat i l’amor. Vam acabar resant el parenostre, donant-nos les mans i fent un cercle molt gran dins l’Església. Amb el goig d’ajudar-nos a tenir una nova mirada, com havíem pregat: Dóna’ns, Senyor, la teva mirada, capaç de veure sempre la bondat, la bellesa i la veritat que resideix en tot cor. Dóna’ns, Senyor, la teva mirada, per veure el món amb els teus ulls. Tots i totes ens vam dir adéu amb el desig que la llum de l’Esperit i el Crist ens acompanyi tots els dies.

Aquest any, dia 10 de juny és el dia del Corpus, el dia de la Caritat. La campanya institucional de Caritas Espanyola és centra amb el lema “Visquem senzilla-

ment perquè altres, sen-zillament, puguin viure.” I Caritas Diocesana de Menorca vol fer visible la importància d’aquest missat-ge convocant dia 9 de juny un gest públic de frater-nitat per tal de reivindicar valors com la Dignitat, la Justícia, la Solidaritat... que en els temps que corren són molt necessaris.Dissabte 9 de juny a les 12 h a la plaça dels Pins de Ciutadella i a Maó a la plaça de la Constitució, Caritas vos espera a tots per cridar ben fort que és neces-sari un nou model econò-mic, una nova societat.

Tots junts demanarem als nostres governants que lluitin amb tots els mitjans per acabar amb la pobresa i l’exclusió, que no retallin les despeses socials sinó que les incrementin per pal-

liar els efectes d’aquesta crisi en les persones més vulnerables de la nostra societat.Esperam que vos ajunteu amb nosaltres per evidenci-ar que sí que podem fer-hi alguna cosa. Amb la nostra manera de viure, de com-portar-nos, d’actuar ètica-ment i compromesament, podem influir positivament en el nostre entorn. Ho creim o no, cadascun de nosaltres té un tros de món on sí que hi pot fer alguna cosa per fer possible una societat millor, viu amb sen-zillesa i l’economia de la gratuïtat ens farà feliços.

Gest de la Caritat convocat per Caritas Diocesana

La llibertat J. Bosco Faner i Bagur

pescant valors

des del claustre

Pasqua de l’Esperit Germanes Clarisses

Parròquia de Santa Eulàlia, Alaior

Excursió parroquial amb paella comuni-tària.A Son Putxet, diumenge 3 de juny. Sortida a les 11,30 h.A les 12,30 h Celebració de l’Eucaristia.

SOLEMNITAT DEL CORPUS CHRISTI

Diumenge 10 de juny.

A Ciutadella:Celebració de l’Eucaristia a les 19 h a La Catedral, a continuació Processó.(Totes les misses de diumenge capves-pre queden suprimides a Ciutadella).

A Maó:Dissabte, dia 9 de juny, a les 21 h, a la Parròquia de Santa Eulàlia:Vetlla de PregàriaOrganitza Càritas ArxiprestalDiumenge, dia 10 de juny a les 20 h a la Parròquia de Santa Maria, Celebració de l’Eucaristia,a continuació PROCESSÓ amb Jesús Sacramentat fins a la Parròquia de Sant Francesc(Es suprimeixen totes les misses vesper-tines de la ciutat).

Arxiprestat del Centre:CELEBRACIONS ESPECIALS EN LA FESTIVITAT DEL CORPUSProcessó amb el SANTÍSSIM: -St. Martí (ES MERCADAL): dissabte, 9 de juny, 20 h Missa i processó pel carrer. -St. Cristòfol (ES MIGJORN GRAN): diumenge, 10 de juny, 10’30 h. Missa i processó pel carrer Pregària davant el Santíssim exposat:-St. Bartomeu (FERRERIES): de 17’30 h a 19 h. -Sta. Eulàlia (ALAIOR): de 19 h a 20 h.

Asociación del Apostolado de la oración de Maó

Solemnidad del Sagrado Corazón de Jesús, día 15 de junio.Acto Eucarístico y celebración de la Eucaristía, en la iglesia de las religio-sas Concepcionistas. A las 18 h. Hora Santa, con el rezo de Vísperas. A las 19 h. misa Solemne, propia de la festividad.

agenda

Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: fulldominical@gmail.com

ASSEMBLEA DE CARITAS DIOCESANA

Divendres dia 18, als locals de la Parròquia de santa Eulàlia d’Alaior, es va cele-

brar l’Assemblea Diocesana de Caritas. Hi van participar volun-taris i rectors de la major part de les parròquies de Menorca.Acabada la pregària i l’aprovació de l’acta de l’anterior assemblea es passà al primer punt de l’or-dre del dia, on s’explicà un punt de refl exió sobre “La Vida de les Caritas Parroquials”, així s’informa del que s’ha fet dient: “En el decurs dels darrers anys, des de Caritas Diocesana s’ha treballat amb l’objectiu de millorar en presència i en acompanya-ment als diferents grups de les Caritas Parroquials. Tot i que s’han aconseguit millores, encara es manifestaven algunes difi cultats, sobretot a l’hora de tractar temes fonamentalment relacio-nats amb l’animació comunitària i l’acció social, per la qual cosa no hem acabat de ser de massa ajuda”. Davant aquestes necessitats i d’altres, va sorgir la idea de formar un grup de sensibilització que ajudés en l’acompanyament de les Caritas Parroquials. Aquest equip es va anar conformant el juliol de 2011 amb 4 voluntaris representants dels tres arxiprestats de Menorca. Un equip amb la missió de fer arribar a la comunitat cristiana a la llum de l’Evangeli, les realitats que formen part de l’acció social de Caritas des del diàleg, l’organització de gestos, tallers educatius, escrits, molts d’ells adaptats de les campanyes institucionals i d’altres materials de sensibilització de la confederació. Es presentà la Memòria de 2011, amb detalls del que s’ha fet. De cara a la festa del Corpus, es farà pública aquesta memòria, que degut a la situació de crisi i la manca d’ajuts, Caritas ha hagut de modifi car molts dels seus projectes. D’aquesta memòria se’n desprèn que Caritas, motivada per l’Evangeli ha de prioritzar una acollida de qualitat, escoltant, i atenent als qui per les difi cul-tats de la vida es troben en situacions de necessitat i es constata el repte de construir “comu-nitats del ser”.Va ser una assemblea, on es constatà la situació de precarietat en veure els grups desbordats per les demandes d’atenció i alhora la il·lusió dels integrants de l’equip diocesà i de les Caritas de les parròquies per aconseguir un servei d’atenció, que millori, amb menys dependència de les institucions, suplint-ho amb la il·lusió del voluntariat.

Es Mercadal inicia una campaña de recogida de alimentos

La parroquia y el Ayuntamiento de Es Mercadal han aunado esfuerzos para organizar una campaña de recogida de alimentos que sirva para cubrir las necesidades básicas de las familias del municipio que más padecen la crisis.

La iniciativa pasa por ubicar un carro solidario en los supermercados y en centros educativos para que las personas que quieran colaborar y ayudar a las familias que padecen la crisis puedan depositar algún alimento envasado ya sea leche, pasta, atún, legumbres o aceite, entre otros. Los alimentos serán canalizados a las familias más necesitadas a través del área de Servicios Sociales del Ayuntamiento. Además, tanto el Consistorio como la parroquia harán una aportación eco-nómica para cubrir el coste de aquellos productos caducos. La campaña arrancará este lunes y fi nalizará el 30 de junio.

notícies nostresAquestes i altres notícies les podeu trobar a la pàgina web del Bisbat de Menorca

Acampada

El Centre Obert Sant Francesc els passats dies 25, 26 i 27 de maig, vàrem anar d’acampada a Son Putxet, dormírem en tendes, on vam fer moltes activitats: vetllada de disfresses, caçar xibeques, jocs d’aigua, excursió a ses coves de ses Bruixes, pintar camisetes, jocs... El dis-

sabte ens van venir a visitar na Lena i en Carlos, monitors dels escoltes de Ciutadella, amb ells férem molts jocs divertits. Diumenge compartírem el dia amb els nostres pares i na Xisca, on noltros vàrem ser els monitors. Com a cloenda tots junts dinàrem de paella.Una experiència nova i molt enriquidora per al grup. Una sortida que ens ha ajudat a fomentar

i cohesionar tot el que treballem dia a dia al centre, valors, rutines i sobretot diversió. Ens ha ensenyat a valorar l’en-torn, el medi i ens ha fet créixer com a grup, tant en el respecte com en la convivència. Realment una experiència molt satisfactòria per a tots/es. Tot això ha estat possible per l’ajuda d’un grapat de gent: en Jesús, la Parròquia Sant Francesc en especial na Xisca, en Guillem, Caritas, na Raquel, na Lena i en Carlos, n’Olèo, en Toni i en Llorenç. Gràcies a tots pels dies que hem com-patit tots junts!

Fillets i fi lletes i monitores del Centre Obert Sant Francesc. Maó