Arquebisbat de Tarragona Ascensió del Senyor Any LXIV - IV Època - Número 3296

12 d

e m

aig

de 2

013

«Va ser elevat», diu el llibre dels Fets. En con-cret assenyala, referint-se a l’Ascensió del Senyor: «Va ser elevat en presència d’ells, i un núvol el va amagar als seus ulls.» El fet va succeir en una muntanya on Jesucrist s’havia citat amb els onze deixebles. Tantes vegades Jesús escull una muntanya per a ocasions im-portants! I aquesta vegada, com si fos una metàfora, des del cim de la muntanya s’eleva al cel.

El papa emèrit Benet XVI comentava: «Jesús entra a l’espai diví.» No es queda a l’espai terrestre, ni tan sols a les seves capes altes, on un astronauta va dir, amb ironia absurda, no haver-lo vist. Entra en un nou espai, la reialesa de Déu. El mateix Papa aclareix que «la paraula cel no indica un lloc sobre les estrelles, sinó quelcom molt més agosarat i sublim: Crist mateix, la persona que acull plenament i per sempre la humanitat».

La resurrecció de Crist i la seva pujada al cel és pe-nyora de la nostra resurrecció i vida eterna, es diu en les misses de difunts. És la realitat consoladora que no tot acaba en aquesta vida terrenal. És cert que creure en això requereix tenir fe, i que la fe és un do, una gràcia divina. Però també la raó és un do diví! No l’hem fabricat nosaltres. Etienne Gilson, fent-se ressò de la doctrina tomista, deia que la intel·ligència és la creació més me-ravellosa de Déu.

Són reflexions difícils d’acceptar en una època en què es rebutja qualsevol explicació no científica, és a dir, que no pugui ser comprovada, mesurada i procla-mada per l’home. Però això no és patrimoni dels nostres dies. Ja Pascal argumentava que «l’oposició no és entre Déu i un mateix, sinó entre una estima cega d’un mateix que comporta un desconeixement de Déu, i un conei-xement de nosaltres que ens fa reconèixer la necessitat de Déu».

El lema del món pagà, tan antic, era aquell «mengem i beguem que demà morirem». Tenien raó en el «demà morirem», però es quedaven curts. Els faltava: «I des-prés ressuscitarem i serem acollits per Déu eternament.» I això ho canvia tot. Menjar i beure, és a dir, divertir-se tancats al nostre egoisme, no ajudarà les persones a

ENTRAR EN L’ESPAI CRISTIÀ

accedir al lloc que Déu ens té preparats, però tampoc ens fa feliços en aquesta vida!

La felicitat es troba a viure d’acord amb la voluntat creadora de Déu i els seus ma-naments. ¿No tenim experiència que quan abandonem en Déu les nostres preocupa-cions, per greus que siguin, ens arriba un consol que ningú més no ens pot donar? ¿No és cert que quan ens lliurem als altres prestant petits ser-veis, sentim una pau interior i una satisfac-ció molt grans?

L’Ascensió és en-trar en l’espai diví. És un altre món; però ja en aquest, si vivim amb l’amor a Déu, se’ns fan divins els camins de la nostra vida ordinària. I si es diu que tots els camins condueixen a Roma, més cert és encara que tots els camins recorreguts amb Déu ens porten al cel.

ASCENSIÓ DEL SENYOR

PARAULA ENDINS

ENS DEIXA AL SEU LLOCJesús «es retira», puja al cel i ara, en la cursa de

relleus, ens toca a nosaltres. El Senyor arriba al cim, ha ensenyat l’autèntica estimació, ha sofert fins a la mort, ha ressuscitat, ens promet l’Esperit Sant i ara ens dóna la darrera amonestació, perquè diu: «Us toca a vosaltres; sereu els meus testimonis.» De fet no ens deixa sols. Tenim tot el que necessitem: només cal optimitzar-ho. Ja no podem viure d’esperança passiva. Ens hi hem de posar. Tenim també el do de la pregària que l’Apòstol i tota l’Església fa a favor nostre, que ens permet tenir una visió espiritual, profunda des de dalt i des de dintre.

La festa de l’Ascensió provoca la joia que el Salm canta. Cantem de joia quan experimentem el que el

Senyor fa a favor nostre? La festa d’avui és la promesa del do de l’Esperit, és el testament que, en obrir-lo, ens envia a portar la conversió i l’alegria a tots els racons de la terra. Així com quan el Senyor se’n puja al cel ens beneeix (ho repeteix dues vegades), quan sortim de l’Eucaristia (la trobada amb el Ressuscitat) el prevere ens beneeix i ens diu aneu: aneu, porteu la pau i convertiu. Ens toca fer de Crist en el món, començant per casa (a l’Església o a les famílies amb qui convivim). Per la fe el sabem ben a prop nostre. Per la caritat el veiem amb els germans i per l’esperança el sabem dalt del cel. Estem de festa.

Pere Dalmau Vidal, pvre.

Lectura dels Fets dels Apòstols(Ac 1,1-11)En la primera part del meu llibre, Te-òfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell ha-via elegit. Després de la passió, se’ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant qua-

ranta dies se’ls aparegué, i els parlava del regne de Déu. Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyes-sin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant.» Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?» Ell els contes-tà: «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare, però quan l’Espe-rit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels ju-eus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra.» Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel com ell se n’anava, quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat en-dut d’entre vosaltres cap al cel tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel.»

Salm responsorial [46, 2-3.6-7.8-9 (R.: 6)]Aplaudiu, pobles de tot el món, aclameu Déu amb entusiasme. El Senyor és l’Altíssim, el terrible, Rei de reis a tot el món.R. Déu puja enmig d’aclamacions, al so dels corns puja el Senyor. Déu puja enmig d’aclamacions, al so dels corns puja el Senyor. Canteu a Déu, canteu-li, canteu al nostre rei. R.

Que és rei de tot el món, canteu a Déu un himne. Déu regna sobre les nacions, Déu seu al tron sagrat. R. Lectura de la carta als cristians hebreus(He 9,24-28.10,9-23)Crist no ha entrat en aquell santuari, a imatge del veri-table, fet per mà d’homes, sinó que ha entrat al cel ma-teix, i s’ha presentat davant Déu per nosaltres. El gran sacerdot entra cada any al santuari amb una sang que no és la seva. Crist, en canvi, no s’ha d’oferir moltes vegades, altrament hauria hagut d’anar sofrint la seva passió des de la creació del món. De fet no ha apare-gut fins ara, a la fi dels temps, a oferir-se ell mateix una sola vegada com a víctima per abolir el pecat. Els ho-mes morim una sola vegada, i després de la mort ve el judici. Semblantment el Crist va ser ofert una sola ve-gada, quan va prendre damunt seu els pecats de tots. Després tornarà a revelar-se, no ja per raó dels pecats, sinó per salvar aquells qui esperen el moment de rebre’l. Germans, la sang de Jesús ens permet d’entrar confiada-ment al lloc santíssim. Ell n’ha inaugurat l’entrada, obrint-nos un camí nou i viu en el cortinatge d’accés, que és el seu propi cos. Tenim un gran sacerdot a la casa de Déu. Per tant, presentem-nos-hi amb tota la fe d’un cor que no enganya, ja que el nostre cos ha estat rentat amb l’aigua del baptis-me, i els nostres cors, netejats de tota consciència de cul-pa. Mantinguem ferma l’esperança que ens dóna la fe que professem: Déu compleix fidelment les seves promeses.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (24,46-53)En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Així ho di-uen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar el tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, co-mençant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis. Ara, jo us enviaré el do que el Pare ha promès, i vindrà sobre vosaltres; no us mogueu de la ciutat fins que haureu estat revestits del poder que us vin-drà de dalt.» Després se’ls endugué fora, fins a prop de Bet-Hània, alçà les mans i els beneí. Mentre els beneïa, s’allunyà d’ells portat amunt cap al cel; ells es prosternaren adorant-lo. Després, plens d’una alegria immensa, se’n tornaren a Jeru-salem. I contínuament eren al temple donant gràcies a Déu.

Diumenge, 12: L’Ascensió del Senyor (Sol) [Fets 1, 1-11; Salm 46, 2-3. 6-7. 8-9; Ef 1, 17-23; Lc 24,46-53 (LE/LH pròpies). Dilluns, 13: La Mare de Déu de Fàtima (ML) [Fets 19, 1-8; Salm 67, 2-3.4-5ab.6-7ab; Jn 16, 29-33]. Dimarts, 14: St. Maties, apòstol (Festa) [Fets 1, 15-17. 20-26; Salm 112, 1-2.3-4.5-6. 7-8; Jn 15, 9-17 (LE/LH pròpies)]. Dimecres, 15: St. Isidre, llaurador (MO) [Fets 20, 28-38; Salm 67, 29-30.33-35a. 35bc i 36c; Jn17, 11b-19]. Dijous, 16: [Fets, 22-30; 23, 6-11; Salm 15, 1-2 i 5.7-8,l9-10.11; Jn 17, 20-26]. Divendres, 17: St. Pasqual Bailón, religiós (ML) [Fets 25, 13-21; Salm, 1-2.11-12.19-20ab; Jn 21, 15-19]. Dissabte, 18: St. Pròsper, bisbe (MO) [Fets 26, 16-20.30-31; Salm 10, 5.6 i 8; Jn 21, 20-25]. Diumenge, 19: Diumenge de Pentecosta (Sol) [Fets 2, 1-11; Salm 103, 1ab i 24ac. 29bc- 30.31 i 34; 1Co 12, 3b-7.12-13; Jn 20, 19-23 (LE/LH pròpies)]

Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana III.

LITÚRGIA DE LA SETMANA

‘XTANTS’No sols es tracta d’una creueta: hi ha molt més en joc

Novament la campanya de la Renda és aquí. Aques-ta iniciativa que ens recorda la necessitat de complir amb les obligacions fiscals ens ha de servir també per a recordar la importància de marcar la creueta i deixar constància de tot el bé que es fa des de l’Església amb els diners que es reben dels declarants.

Segons el CIS, un 75% de la població es declara catòlica. Tot i així són un 35% els declarants que mar-quen la creueta en la declaració de l’IRPF. L’Església gestiona a l’Estat uns 97 hospitals, 113 ambulatoris, 943 llars per a jubilats, 549 orfenats, guarderies, col-legis i universitats, més de 160.000 persones es posen diàriament al servei dels altres en nom de l’Església, 300 milions del seu pressupost es destinen a l’activitat caritativa, estalvia a l’Estat 30.060 milions d’euros amb la gestió que du a terme. L’any passat es van atendre 4,5 milions de persones i un 65% dels diners del pres-

supost de Càritas procedeixen de l’Església.

En aquests temps, en què s’aprecia un sentiment de soli-daritat més fort que mai, no es tracta sols de marcar una creu per l’Església; es tracta d’aju-dar els qui més ho necessiten conscients que aquest ajut arribarà amb eficiència. I so-bretot recordeu que l’Estat no entrega cap euro a l’Església per aquest concepte, sou vosaltres únicament els qui, mitjançant un petit gest, ajudeu en aquesta acció. Mar-queu la creueta i digueu-ho a tothom.

Daniel Sobradillo Cardona, ecònom diocesà

AVUI, JORNADA MUNDIAL DE LES COMUNICACIONS SOCIALS

«Xarxes socials: portals de veritat i de fe; nous es-pais per a l’evangelització»

Amb motiu de la 47a Jornada Mundial de les Co-municacions Socials, Benet XVI, en el missatge escrit per a aquesta Jornada, destacava algunes reflexions «sobre una realitat cada cop més important i que té a veure amb la manera com les persones es comu-niquen avui entre elles: les xarxes socials, que estan contribuint a fer que sorgeixi una nova “àgora”, una plaça pública i oberta en la qual les persones com-parteixen idees, informacions, opinions, i on, a més, neixen noves relacions i formes de comunitat.» I afe-gia: «La capacitat d’utilitzar els nous llenguatges és necessària no tant per a estar a l’altura dels temps, sinó precisament per a permetre que la infinita rique-sa de l’Evangeli trobi formes d’expressió que puguin aconseguir les ments i els cors de tots.»

Aquest missatge es pot llegir en català i castellà a través del web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat (Do-cuments / Santa Seu).

AGENDA13 de maig

•Conferència del Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pu-jol, amb motiu de la visita pastoral que està rea-litzant durant aquest any a Tarragona. A l’església parroquial de Santa Clara de Tarragona, a les 20.00 h. Organitza l’arxiprestat de Tarragona Centre.

15 de maig

•Conferència sobre el tema «Viure el Concili, avui» a càrrec de l’arquebisbe Mons. Joan-Enric Vives, bis-be d’Urgell. A l’església parroquial de Sant Sebastià de La Canonja a les 20.30 h.

18 de maig

•Trobada de cristians de l’arxiprestat de Reus, amb el lema «Fe i compromís. Dons de l’Esperit», al Col-legi de la Presentació de Reus, de les 17.30 h a les 23.00 h. L’arxiprestat de Reus suprimirà les cele-bracions de les misses de vigília.

Tota l’agenda de l’arxidiòcesi al web www.arqtgn.cat

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Directora: Anna RobertConsell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Dídac Bertran, Montse Sabaté, Lluís José Baixauli i Santi Grimau · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona

Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · Web: www.arqtgn.cat · e-mail: publicacions@arqtgn.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01

PARAULES DEL CONCILI, AVUI

«Déu, infinitament be-nigne i savi, volent dur a

terme la redempció del món, “quan va arri-bar la plenitud del temps, envià el seu Fill, nascut d’una dona […], perquè rebéssim la condició de fills” (Ga 4,4-5), “el qual per nosaltres, els homes, i per la nostra salva-ció, davallà del cel i, per obra de l’Esperit Sant, s’encarnà de la Verge Maria”. Aquest diví misteri de salvació ens és revelat i va prolongant-se en l’Església, que el Senyor va instituir perquè fos el seu cos, i en la qual els fidels, adherits a Crist com a cap i units en una mateixa comunió amb tots els seus sants, també cal que venerin la me-mòria “en primer lloc de la gloriosa sem-pre Verge Maria, Mare de Déu i de nostre Senyor Jesucrist.» Com a cloenda del do-cument sobre l’Església, el concili Vaticà II dedica el capítol VIII a presentar-nos la benaurada Verge Maria, Mare de Déu, en el misteri de l’Església i de Crist.

MàRTIRS DEL S. XX, CAMí DE LA bEATIfICACIÓ

AGUSTÍ IBARRA ANGUELA, prevereEl servent de

Déu Agustí Ibarra Anguela va néixer

a Alió (Alt Camp) el 2 de març de 1911. Ordenat prevere el 2 de desembre de 1934, va ser destinat com a vicari a la Parròquia de Sant Joan de Tarragona, on es va dedicar amb gran entusiasme a l’ensenyament del catecisme als infants.

Mn. Ibarra havia dit més d’un cop: «Mai no negaré la meva condició sacerdotal, si m’ho pregunten, ni em defensaré encara que em matin.» A primers d’agost de 1936 es va traslladar a Barcelona, on es va hostatjar en una pensió juntament amb Mn. Ceró i Mn. Josep Rovira.

El 15 d’agost van ser detinguts quan un grup de milicians els van preguntar si eren capellans. Sense oposar resistència ni protesta van seguir camí del sacrifici. Les seves despulles van rebre sepultura al Cementiri Nou de Barcelona.

LLUÍS JANER RIBA, prevereEl servent de Déu Lluís Janer

Riba va néixer el 4 de març de 1880 a Pontils (Conca de Barberà). Ordenat prevere l’any 1904, quan va esclatar la revolta de 1936 era monjo —sagristà— de la Catedral de Tarragona.

El dia 23 de juliol, un grup de milicians el van obligar a baixar de casa seva, a la plaça del Fòrum de Tarragona, on vivia, perquè el van veure guaitar pel balcó vestit amb sotana. Li digueren que se l’anés a treure per a portar-lo al vaixell-presó del port, però un dels milicians, el «sec de la matinada», abans que entrés a casa de nou, li va disparar a boca de canó i va caure mort a l’acte.

El van rematar a trets i el van deixar al costat d’un munt d’escombraries perquè el prengués el carro de la brossa. Tanmateix, unes persones el van portar amb un taxi cap al cementiri, on li van practicar l’autòpsia. Mn. Janer va ser la primera víctima sacerdotal de la ciutat de Tarragona.

(Biografies extretes de l’apartat «Els nostres màrtirs» de la revista Església de Tarragona, anys 1996-2004, preparades per Mn. Àngel Bergadà)

PER A LLEGIR, ESCOLTAR, VEURE…

Algunes propostes elaborades pel Departament de mitjans de comunicació social de l’Arquebisbat.

Ràdio• Emissió del programa El Campanar. Els divendres, a la cadena

COPE-Tarragona (93.5 FM), a les 13.30 h; dissabtes, a Ràdio Estel (100.6 FM), a les 18.00 h; i els diumenges, a Tarragona Ràdio (96.7 FM), a les 09.00 h.

• Informatiu Diocesà. Els diumenges, a la cadena COPE (les notícies i l’agenda de la setmana), a les 09.45 h.

• El Primer Cafè (tertúlia amb intervenció des de Tarragona), els divendres, a Ràdio Estel, a les 08.25 h.

TV diocesana• Retransmissió en directe d’actes de l’arxidiòcesi. S’hi accedeix a

través del bàner de la TV Diocesana del web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat

• La Radiografia (espai de tertúlia). Espai radiofònic de la COPE retransmès des de l’Arquebisbat a través del canal de TV per Internet, a les 12.15 h.

Publicacions i premsa• Revista Església de Tarragona, amb caràcter bimensual.• Cada diumenge, al Diari de Tarragona, la pàgina de religió amb

informació de l’arxidiòcesi.• Full Dominical

Internet i xarxes socials• Web de l’Arquebisbat: www.arqtgn.cat• Facebook (Arquebisbat de Tarragona) i Twitter (@McsTgn)