La nostra ermita de Sant Joan de Missa ofereix els serveis de casa de colònies, per una banda, i serveis religiosos per l’altra. Els serveis religiosos es centren, quasi en la seva totalitat, en les

celebracions del Sagrament del Matrimoni que s’hi duen a terme, ja que és un lloc molt estimat per la gent del poble de Ciutadella, i des de la reforma que s’hi va fer ja fa uns anys, l’església de l’ermita va esdevenir un espai agradable i propici per a la celebració i per a la pregària. A més d’aquestes celebracions, també s’hi celebra cada any la festa del martiri de Sant Joan Baptista, el divendres després de dia 29 d’agost, en la que hi participen totes les comunitats cristianes de Ciutadella i està oberta a tothom; i també s’hi celebra cada any la pregària del capvespre del dia 23 de juny en motiu de les festes de Sant Joan de Ciutadella. Aquests són els actes fixes que es duen a terme, però l’església de l’ermita també està disponible per a tots aquells grups que utilitzen la casa de colònies i volen un espai més recollit per a la pregària i el silenci i així poder establir un diàleg personal amb el Déu de Jesucrist. La casa de colònies és un espai que està pensat, sobretot, per a la convivència i per al creixement personal. Per açò, encara que està oberta a tothom, es dóna preferència als grups escoltes, d’esplai, de catequesi... de les nostres comunitats cristianes. Així i tot, la casa és utilitzada per molts grups organitzats que no són de les nostres comunitats i també per grups de famílies i d’amics. Tot açò no seria possible si no comptàssim amb un grup de volun-taris que cuiden de l’església, de la casa i del seu entorn. Hi ha dos jardiners; un matrimoni que obre l’església al públic els dilluns capvespre de les 16h a les 19h, obre pels casaments i cuida del manteniment en el dia a dia; un matrimoni que cuida de la gestió de tota l’ermita; i una persona que duu la burocràcia. Gràcies al servei desinteressat i gratuït dels voluntaris, l’ermita pot oferir els seus espais. Enguany s’han fet unes obres de millora en la casa que l’han dotada de sortida d’emergència i també d’habitació i bany adaptats. I com que desitjam poder donar una resposta més concreta a les necessitats dels grups, en un temps no massa llarg esperam poder habilitar una zona d’acampada amb els serveis necessaris, per a grups organitzats.

ERMITA DE SANT JOAN DE MISSA

dominicalEsglésia de Menorca

Número 1564 - Any XXXI - 24 juny 2012

full El Precursor de Cristo c o n t i n ú a

ejerciendo hoy su excelso ministe-rio. Un famoso escritor cristiano del siglo III, llama-do Orígenes, lo expresaba así: «No solo en aque-llos tiempos fue-ron preparados los caminos y enderezadas las sendas; también hoy todavía el espíritu y el poder de Juan preceden la llegada del Señor» (Homilías sobre el Evangelio de San Lucas, 4, 6). Lo más impresionante de la figura del Bautista es el reflejo de su fortaleza y austeridad, junto con el ama-ble resplandor de luz divina que irradia su vida. Es Jesús quien nos dice que él «era la lámpara que arde y alumbra» (Jn 5, 35). Su espiritualidad fraguó en la aspereza del desierto y su ministerio floreció en la frondosidad del valle del Jordán, concluyendo con su testimonio martirial que se produjo en la lobreguez del calabozo que Herodes Antipas ocul-taba en el subsuelo del palacio de Maqueronte. Dante en su Divina Comedia nos presenta la vida austera del Bautista, que a los detenidos en el Purgatorio les hace comprender lo saludable que habría resultado para ellos seguir el ejemplo de quien se había alimentado de miel silvestre y saltamontes: Mèle e locuste furon le vivande / che nodriro il Batista nel diserto; / per ch’elli è glorioso e tanto grande / quanto per l’Evangelio v’è aperto (Purgatorio, 23). No se trata de que la abstinencia tenga por sí misma unos efectos maravillosos, sino que con el desprendimiento el alma se dispone a seguir el consejo de san Pablo: Pensad en las cosas de arriba, no en las de la tierra (Col 3, 2). Y así fue como el Bautista alcanzó la glorificación de que da testi-monio el Evangelio. Como dijo Jesús, Juan no era una caña agitada por el viento (Lc 7, 24), sino más bien la columna férrea anuncia-da a Jeremías (Jr 1, 18). No temió recri-minar a Herodes su adulterio ni denun-ciar los pecados del pueblo y de sus conductores, invitando a todos a la penitencia a fin de alcanzar la salvación. Muchos se gozarán en su naci-miento (Lc 1, 14) fue anunciado a Zacarías, el padre de Juan. Y este gozo se ha pro-longado a través de los siglos gracias a que él fue la lámpara ardiente y luminosa cuyo resplandor proviene de Aquel que es la luz verdadera (Jn 1, 9; 5,35).

Guillermo Pons

San Juan Bautista

Pàgina 2 Full Dominical

Lectura del llibre d’Isaïes 49, 1-6

Escolteu-me illes i costes, esti-gueu atents, pobles llunyans: Abans de néixer, el Senyor em cridà, quan era a les entranyes de la mare, ell pronuncià el meu nom, convertí els meus llavis en una espasa tallant i em cobrí amb l’ombra de la seva mà, va fer de mi una fletxa aguda, em guardà en el seu buirac, i em digué: «Ets el meu servent, estic orgullós de tu». Jo estava pensant: «M’he cansat en va, he consumit les meves forces per no res». De fet el Senyor soste-nia la meva causa, el meu Déu em guardava la recompensa. El Senyor m’ha format des de les entranyes de la mare perquè fos el seu servent i fes tornar el poble de Jacob, li reunís el poble d’Israel; m’he sentit honorat davant el Senyor, i el meu Déu ha estat la meva glòria; però ara ell em diu: «És massa poc que siguis el meu servent per a res-tablir les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d’Israel; t’he fet llum de tots els pobles perquè la meva salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra».

Salm responsorial 138R: Vos don gràcies per haver-me fet tan admirable. -Heu penetrat els meus secrets,

Senyor, i em coneixeu, vós veieu quan m’assec o quan m’aixec, descobriu d’enfora els meus propòsits, sabeu bé si camin o si repòs, vos són conegudes totes les meves passes. -Vós heu creat el meu interior, m’heu teixit en les entranyes de la mare. Vos don gràcies per haver-me fet tan admirable, és meravellosa la vostra obra. -Vos era tot jo ben conegut, res de meu vos passava per alt quan jo m’anava fent secretament, com un brodat, aquí baix a la terra.

Lectura dels Fets dels Apòstols 13, 22-26En aquells dies, Pau digué: «Als nostres pares, Déu els donà David per rei i, testimoniant a favor d’ell digué: “M’he fixat en David, fill de Jesè, que és un home com el desitja el meu cor, ell durà a terme tot allò que em propòs”. De la descendència d’ell, tal com ho havia promès, Déu ha donat a Israel un Salvador, que és Jesús. Abans que vingués ell, Joan va predicar a tot el poble d’Israel un baptisme de conversió. Però Joan, en aca-bar la seva missió deia: Jo no som allò que vosaltres pensau, però després de mi en ve un altre de qui no sóc digne de deslligar el calçat dels peus.

Germans, a nosaltres, els des-cendents d’Abraham, i també a tots vosaltres que creis en Déu, ens envia Déu aquest anunci de salvació».

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc 1, 57-66. 80Quan es complí el temps, Elisabet tingué un fill. Els vesins i els parents sentien dir que el Senyor li havia fet aquest favor tan gran, i tots la felicitaven. El dia vuitè es reuniren per cir-cumcidar l’infant, i proposaven que es digués Zacaries, com son pare. Però sa mare s’hi oposa-va dient: «No, que s’ha de dir Joan». Ells li replicaren: «Però si no hi ha ningú de la família que ho nomi!» Llavors feren senyes al pare preguntant-li com volia que només. Ell demanà unes tauletes i escriví: «S’ha de dir Joan». Tots se’n varen merave-llar. I a l’instant Zacaries recobrà la paraula i beneïa Déu. Un gran respecte s’apoderà de tots els vesins. La gent en parlava per tota la Muntanya de Judea, i tot-hom qui ho sentia en guardava el record i es preguntava: «¿Què serà aquest infant?», per-què la mà del Senyor era amb ell. I l’infant creixia i s’enfortia en l’Esperit, i va viure al desert fins al dia que es va manifestar a Israel.

El Naixement de Sant Joan Baptista (S)

Lectura del Profeta Isaías 49, 1-6

Escuchadme, islas; atended, pue-blos lejanos: Estaba yo en el vientre, y el Señor me llamó en las entrañas maternas, y pro-nunció mi nombre. Hizo de mi boca una espada afilada, me escondió en la sombra de su mano; me hizo flecha bruñida, me guardó en su aljaba y me dijo: «Tú eres mi siervo, de quien estoy orgulloso.» Mientras yo pensaba: «En vano me he cansado, en viento y en nada he gastado mis fuerzas», en reali-dad mi derecho lo llevaba el Señor, mi salario lo tenía mi Dios. Y ahora habla el Señor, que desde el vientre me formó sier-vo suyo, para que le trajese a Jacob, para que le reuniese a Israel, -tanto me honró el Señor y mi Dios fue mi fuerza- «Es poco que seas mi siervo y resta-blezcas las tribus de Jacob y conviertas a los supervivientes de Israel; te hago luz de las naciones, para que mi salvación alcance hasta el confín de la tierra.»

Salmo responsorial 138R: Te doy gracias porque me has escogido portentosa-mente. -Señor, tú me sondeas y me

conoces: me conoces cuando me siento o me levanto, de lejos penetras mis pensamientos; dis-tingues mi camino y mi descan-so, todas mis sendas te son familiares. -Tú has creado mis entrañas, me has tejido en el seno mater-no. Te doy gracias, porque me has escogido portentosamente, porque son admirables tus obras; conocías hasta el fondo de mi alma. -No desconocías mis huesos, cuando, en lo oculto, me iba formando, y entretejiendo en lo profundo de la tierra. Lectura de los Hechos de los Apóstoles 13, 22-26En aquellos días, dijo Pablo: «Dios nombró rey a David, de quien hizo esta alabanza: «Encontré a David, hijo de Jesé, hombre conforme a mi corazón, que cumplirá todos mis precep-tos.» Según lo prometido, Dios sacó de su descendencia un Salvador para Israel: Jesús. Antes de que él llegara, Juan predicó a todo Israel un bautismo de con-versión; y, cuando estaba para acabar su vida, decía: “Yo no soy quien pensáis, viene uno detrás de mí a quien no merezco des-atarle las sandalias.” Hermanos, descendientes de Abrahán y

todos los que teméis a Dios: A vosotros se os ha enviado este mensaje de salvación.»

Lectura del santo evangelio según san Lucas

1, 57-66. 80A Isabel se le cumplió el tiempo del parto y dio a luz un hijo. Se enteraron sus vecinos y parien-tes de que el Señor le había hecho una gran misericordia, y la felicitaban. A los ocho días fueron a circuncidar al niño, y lo llamaban Zacarías, como a su padre. La madre intervino diciendo: «¡No! Se va a llamar Juan.» Le replicaron: «Ninguno de tus parientes se llama así.» Entonces preguntaban por señas al padre cómo quería que se llamase. Él pidió una tablilla y escribió: «Juan es su nombre». Todos se quedaron extrañados. Inmediatamente se le soltó la boca y la lengua, y empezó a hablar bendiciendo a Dios. Los vecinos quedaron sobrecogidos, y corrió la noticia por toda la montaña de Judea. Y todos los que lo oían reflexionaban dicien-do: «¿Qué va a ser este niño?» Porque la mano de Dios estaba con él. El niño iba creciendo, y su carácter se afianzaba; vivió en el desierto hasta que se presen-tó a Israel.

la parauladeDéu

Salms de la 4ª Setmana Dg. 24, El Naixement de Sant Joan Baptista (S): Is 49, 1-6 / Sal 138 / Fets 13, 22-26 / Lc 1, 57-66.80.

Dl. 25, Fèria: 2R 17, 5-8 / Sal 59 / Mt 7, 1-5.

Dt. 26, Fèria: 2R 19, 9b-11 / Sal 47 / Mt 7, 6.12-14.

Dc. 27, Fèria: 2R 22, 8-13; 23, 1-3 / Sal 118 / Mt 7, 15-20.

Dj. 28, Sant Ireneu, bisbe i màrtir (MO): 2R 24, 8-17 / Sal 78 / Mt 7, 21-29.

Dv. 29, Sant Pere i sant Pau, apòstols (S): Fets 12, 1-11 / Sal 33 / 2Tm 4, 6-8. 17-18 / Mt 16, 13-19.

Ds. 30, Fèria: Lm 2, 2. 10-14 / Sal 73 / Mt 8, 5-17.

Dg. 1: XIII de Durant l’Any: Sa 1, 13-15; 2, 23-24 / Sal 29 / 2C 8, 7. 9. 13-15 / Mc 5, 21-43.

LECTURES DE LA MISSA DIÀRIA

“M’he fixat en David, fill de Jesè, que és

un home com el desitja el meu cor, ell

durà a terme tot allò que em propòs”

Full Dominical Pàgina 3

Con la nueva y acertada distribución del FULL para el verano, aprovecho este espacio de la tercera hoja para exteriorizar mi gratitud hacia los muchos agentes de

pastoral que han realizado un espléndido trabajo a lo largo de este curso que acaba ahora. Es un merecido reconocimiento y una obligada muestra de gratitud hacia todos aquellos que han dedicado tiempo e ilusión en un determinado cometido eclesial, ya sea en alguna parroquia o en alguna delegación diocesana. Sacerdotes, diáconos, religiosos y laicos que han hecho posible con sus propias vidas, que desean ser similares a las de Jesucristo, la presencia de la propia Iglesia en nuestra sociedad menorquina. También agradezco las muestras de confianza de mucha gente de la isla que, con respeto y admiración, mira a personas creyentes y valora sus obras. A pesar de las incom-prensiones de algunos durante los últimos meses, hemos comprobado el sentir general de aprecio que tiene nuestra sociedad ante las iniciativas de la Iglesia Católica. Además del mencionado agradecimiento por el pasa-

do, deseo recordar el reto eclesial para el futuro. Habéis leído en el último FULL la relación, muy resumida, de los objetivos diocesanos para los próximos cursos. A los responsables parroquiales se les ha hecho llegar un texto más extenso con una relación más numerosa de objetivos con el fin de ayudar-les a la futura programación. Os animo a todos a participar en las iniciativas planteadas; todas ellas van encaminadas a una nueva evangelización de nuestra sociedad y a una celebración del Año de la Fe que ha convocado el Papa a partir del 11 de octubre hasta la Solemnidad de Cristo Rey del año próximo. Como base documental de estudio para afrontar este reto tenemos, además de la Palabra de Dios, los textos del Concilio Vaticano II y el Catecismo de la Iglesia Católica.

Gracias y a redoblar los ánimos en estas nuevas cir-cunstancias. Que el Señor os bendiga a todos.

† Salvador, obispo de Menorca

AGRADECER EL PASADO Y PREPARAR EL FUTURO

Ni més, ni menysevangeli i vida

Sant Lluc és l’evangelista de l’alegria. Aquest escriví pels cristians del món hel·lenístic–romà qui la necessitaven tant com nosaltres. L’alegria no es compra. És la saviesa

del cor i la dóna l’Esperit i s’expressa en alabança. Aquesta és l’actitud pròpia davant el naixement d’un infant. En aquest cas el nadó és el Precursor, Joan Baptista el més gran nascut de dona. No deixa de ser curiós que en una societat patriarcal, on la dona pintava ben poc, l’imposaren el nom que digué la mare: “s’ha de dir Joan” i el pare consentí. I el nom, ho expressà tot. Yehohanam, nom propi hebreu, compost per l’element diví apocopat Yahveh i l’arrel hanan, “compassiu, misericordiós, donar gràcia. El seu significat seria “Yahveh s’ha compadit i ha donat gràcia”. I al veure’l la gent es demanava: ¿Què serà aquest noi? Aquest noi és el mitjà volgut per Déu per preparar el camí al qui és la Misericòrdia. És a dir que Joan fou una aurora. Tota la seva glòria fou en anunciar, precedir i preparar els camins del Salvador. Des d’Ell fins avui, en cada moment de la història i en cada vida concreta hi ha un precursor que obre

les portes a Crist. ¿En som de precursors o pot ser més bé destorbadors? Però si Joan fou un “mitjà”, fou també un home de contrastos: d’una banda es forjà en el desert i de l’altra predicà la conver-sió als homes de la ciutat; d’una banda fou humil i de l’altra no tingué pèls per denunciar la injustícia; d’una banda convidà als homes anar a Jesús però d’altra sabé parlar amb el rei Herodes; d’una banda fou la veu reconeixent que l’altre era la Paraula; discret d’una part i per l’altra fort fins a vessar la sang. I davant açò tornem a dir-ho, es demanaven: ¿Què, i qui serà aquest noi? Idò sí, era ell. T’he fet llum de tots els pobles per-què la meva salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra. Tot infant, ahir Joan i avui cada nen que neix, porta l’empremta del Fill. És un focus de llum. Sabrem deixar que el designi de Déu es realitzi? O bé hi marcarem les nostres ditades al damunt, potser plenes de bona voluntat, però ditades tanmateix. Zacaries i Isabel el deixaren, però no el poderós i fanfarró Herodes. Com Ell hem estat cridats a ajudar. Ni més, ni menys. Deixem que Déu faci l’obra.

Joan Miquel Sastre Preto

Un racó de natura de la nostra estimada Menorca, Es Pinaret de S’Algar (Sant Lluís), al llevant de l’illa, reuní, el passat 3 de juny, els EMD dels dos sectors per a la trobada de fi de curs. La trobada forma part de la dinàmica de cada any i es celebra com a acció de gràcies pel curs acabat i pel desig de fruir la germanor i amistat de tots els ‘equipiers’ de Menorca.

Per segon any consecutiu ens acompanyà un bon grup de catequesi de la parròquia de Sant Cristòfol des Migjorn Gran. Enguany tinguérem la sort de gaudir d’un de tants bells espais naturals com tenim a l’illa: el barranc de Cala Rafalet. Guiats pel tècnic de medi ambient del Consell Insular, Pere Fraga Arguimbau, ens endinsarem dins el bosc per recórrer el seu món interior i intentar comprendre les relacions que s’hi estableixen, fins arribar a la petita cala. Després del recorregut participàrem de l’Eucaristia, presidida pel Sr. Bisbe i concelebrada per mossèn Cristòfol Vidal, on el Senyor es féu present enmig de la natura, on tota la Creació parla de la força del seu amor. Seguidament, després de dinar, i amb la pluja que començava a fer acte de presència, alguns grups ens feren participar de balls, danses i alguns jocs o actuacions. Amb l’hora dels adéus es donà per acabada la diada i quedàrem tots convocats per l’inici de curs el proper setembre, si Déu vol.

EDIP

FI DE CURS DELS EQUIPS DE LA MARE DE DÉU

Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: fulldominical@gmail.com

Els orígens d’aquesta església els hem d’anar a cercar en els anys immediats a la conquesta cristiana de Menorca. En efecte, la documentació ja ens parla l’any

1292 de la parròquia d’Artrutx, demarcació que abastava la part meridional del terme de Ciutadella. L’any 1301, en l’ordinació coneguda amb el nom de Pariatge, el rei Jaume II estableix una parròquia sota l’advocació de sant Joan Evangelista a l’alqueria de Monestir (o de Monestrell, segons la còpia del Llibre Vermell) a prop de Ciutadella. El mateix nom de Monestir ja ens planteja l’interrogant de si allà s’hi havia establert algun centre monacal de durada efímera. Fos com fos, Jaume II pretenia reformar el mapa parroquial que no s’ha d’entendre només com una qüestió de demarcacions eclesiàstiques, sinó també com un pla de colonització i ordenació del territori insular. Ara bé, si algu-nes de les fundacions o refundacions del Pariatge a la llarga van reeixir (seria el cas de Sant Bartomeu de les Ferreries, Sant Narcís més tard Sant Martí des Mercadal o Santa Eulària d’Alaior), a Sant Joan d’Artrutx no s’hi arribaria a aglutinar cap població i quedaria com a mera església rural. Potser cap al final del segle XIV perdé l’estatus de parrò-quia per quedar agregada a la parròquia de Ciutadella. I segurament per aquell temps canvià l’advocació i passà del Joan Evangelista al Precursor. Un canvi que resultaria trans-cendent per quant l’ermita, popularment coneguda amb el nom de Sant Joan de Missa, és el nucli fundacional de les festes de Sant Joan de Ciutadella.En efecte, no sabem exactament quan, però en tot cas al final del segle XIV o el començament del XV, començaria a celebrar-se la festivitat en honor del Baptista a cura de l’obreria nomenada per la Universitat de Ciutadella. Les obreries eren les comissions que tenien cura de l’obra d’un edifici, fos religiós o civil. Reflex de la societat de l’època, els seus membres pertanyien als diversos estaments: ecle-siàstic, militar (en el cas de Ciutadella), pagès i menestral. Com tantes altres coses, la invasió otomana de 1558 inter-rompé la festa de Sant Joan. No fou fins 1564 quan la Universitat nomenà nous obrers: mossèn Jeroni Espalleta, prevere; mossèn Joan Vell, obrer clavari; Martí Vert, pagès, i Llorenç Fiol, menestral. És la primera junta de caixers que coneixem i, com es pot apreciar, diferent de l’actual, ja que Joan Vell era ciutadà i no cavaller, mentre que hi mancava el segon pagès i el fadrí. A més d’encarregar-se de l’edifici i les seves necessitats, els obrers eren els responsables de l’or-ganització de les festivitats relacionades amb l’ermita: el

naixement del Baptista, el 24 de juny; el martiri o Degollació, el 29 d’agost; i la de santa Elisabet, mare de sant Joan, el 5 de novembre. Aquesta última festa desaparegué fa molt temps, però la Degollació es continua celebrant al final del mes d’agost, organitzada per l’Arxiprestat de Ciutadella.L’ermita de Sant Joan de Missa destaca per la seva blancor enmig de la plana meridional de Ciutadella, entre clapes d’ullastres i camps de conreu que al mes de juny adquirei-xen el característic color d’or vell dels rostolls. La nau consta de dos trams coberts amb volta de creueria, delimi-tades per arcs faixons molt ressaltats. La capçalera és tra-pezoïdal i coberta de volta de canó abotzinada. Al costat de l’Evangeli s’obren dues capelles cobertes amb volta de canó. Al costat de l’Epístola, hi ha la casa del donat, que avui fa les funcions de casa de colònies. La façana és de dos cossos, l’inferior dels quals correspon a la porxada de tres arcs i coronada per merlets. El cos superior està rematat pel campaner d’espadanya, amb les dues campanes que repiquen joioses quan s’acosta la qualcada. Una petita rosassa s’obre enmig d’aquest cos superior.No sabem quan es construí exactament l’actual edifici que, sens dubte, substitueix un de més antic. La porxada data de mitjan segle XVIII, mentre que les últimes intervencions importants són dels anys 1884 i 1886 quan, en temps del bisbe Manuel Mercader, s’hi afegí l’edificà la capella de Nostra Senyora de la Providència, es reformà la façana i es va refer el campanar.

L’ERMITA DE SANT JOAN DE MISSA

pedres històriques

Miquel Àngel Casasnovas