fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.529

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

29 d’octubre de 2017 Diumenge XXX durant l’any

Lectures

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Els drets dels treballadors

Els drets dels treballadors són drets originals, però han hagut de ser conquerits al llarg de la història davant els abusos dels

ocupadors, que en ocasions han donat prioritat al capital, al negoci, en comptes de donar-lo a les persones.

Sobretot a partir de la revolució industrial del segle XIX s’ha posat de manifest la fragilitat de l’element humà en els esquemes de producció i competitivitat. La llei de l’oferta i la demanda semblava ser l’única mesura reguladora del treball i del mercat, en un món dominat pel capitalisme salvatge.

Els treballadors es van anar organitzant en sindicats i van aconseguir que a poc a poc fossin aprovades lleis de salari mínim, que es van iniciar a Austràlia i a Nova Zelanda i es van estendre a començaments del segle XX per Europa i els Estats Units.

També la fixació d’un horari màxim, la prohibició de l’explotació infantil i el dret de vaga van ser conquestes socials que van il·luminar un món laboral en tenebres.

L’Església ha acompanyat aquests èxits, com hem recordat en reflexions anteriors, i d’això n’és bona mostra el seu Compendi de doctrina social, que en el punt 301 diu, entre altres coses: «Els drets dels treballadors, com tots els altres drets es basen en la naturalesa de la persona humana i en la seva dignitat transcendent.» Així, «el dret a una remuneració justa, el dret al descans, el dret a ambients de treball i processos productius que no perjudiquin la salut […], el dret que no siguin conculcades

la consciència pròpia o la dignitat pròpia […], subsidis als treballadors desocupats i a les seves famílies, dret a la pensió, seguretat social per a la vellesa, la malaltia i casos d’accident […], drets a prestacions vinculades a la maternitat…».

També reconeix el dret de vaga, que declara legítima «quan constitueix un recurs inevitable, sinó necessari, per obtenir un benefici proporcionat, després d’haver constatat la ineficàcia de les altres modalitats per a superar els conflictes».

La idea bàsica és que totes les persones tenen dret a un treball digne que els permeti sustentar la família, l’accés a un habitatge, a la cistella de la compra i a les despeses mínimes necessàries per al vestit, l’educació dels fills, etc.

Aquestes conquestes han de ser fruit del diàleg, dels convenis col·lectius i d’una consciència solidària que eviti la lluita de classes, que històricament s’ha revelat negativa per als drets dels treballadors mateixos.

‘ Aquestes conquestes han de ser fruit del diàleg i d’una consicència solidària

Lectura del llibre de l’Èxode (Ex 22,20-26)

El Senyor diu: «No maltractis ni oprimeixis els immigrats, que també vosaltres vau ser immigrats al país d’Egipte. No maltractis cap viuda ni cap orfe: Si els maltractes i alcen a mi el seu clam, jo l’escoltaré i, encès d’indignació, us mataré amb l’espasa: les vostres dones quedaran viudes, i orfes els vostres fills. »Si prestes diners a algú del meu poble, als pobres que viuen amb tu, no facis com els usurers: no li exigeixis els interessos. Si et quedes com a penyora el mantell d’algú, torna-l’hi abans no es pongui el sol. És tot el que té per abrigar-se, el mantell que l’embolcalla. Amb què dormiria? Si ell alçava a mi el seu clam, jo l’escoltaria, perquè sóc compassiu.»

Salm responsorial [17,2-3a.3bc-4.47.51ab (R.:2)]

Us estimo, Senyor, vós m’enfortiu,roca i muralla que em deslliura.

R. Us estimo, Senyor, vós m’enfortiu.

Déu meu, penyal on m’emparo,escut i força que em salva.Rodejat d’adversaris delirants, clamo al Senyor,crido auxili d’entre els enemics. R.

Beneït sigui el Déu vivent, el meu penyal.Beneeixo el Senyor que em salva.«Ha donat grans victòries al seu rei,ha mostrat l’amor que té al seu Ungit.» R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 1,5c-10)

Germans, ja sabeu el que fèiem per vosaltres mentre érem a la vostra ciutat. També vosaltres heu imitat el nostre exemple i el del Senyor, acollint la paraula de Déu enmig de moltes adversitats, plens del goig de l’Esperit Sant. Així heu estat un model per a tots els creients de Macedònia i d’Acaia, perquè, des de la vostra ciutat, s’ha estès el ressò de la paraula del Senyor. I no solament a Macedònia i a Acaia, pertot arreu parlen de la vostra conversió de manera que no ens cal afegir-hi res: ells mateixos conten com va ser la nostra arribada entre vosaltres i com abandonàreu els ídols i us convertíreu a Déu per adorar només el Déu viu i veritable i esperar del cel Jesús, el seu Fill, que ell ressuscità d’entre els morts i que ens salvarà de la pena en el judici que ha de venir.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 22,34-40)

En aquell temps, quan els fariseus s’assabentaren que Jesús havia fet callar els fariseus, es tornaren a reunir, i un d’ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?» Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes vénen d’aquests dos.»

5

DESTAQUEM...

Mirada endins per Fra Bernat (O. Cistercenc)

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

(p.5)(p.2)

—Inauguració d’un nou Centre a Torreforta per a persones que viuen una situació de crisi

Diumenge XXX durant l’any

L’únic mantell teixit per Déu

L’amor a Déu i al proïsme són el resumen de tota la Bíblia. Déu és amor: en aquestes dues paraules Déu ha teixit l’únic mantell d’una nova humanitat. Déu ha tornat a brodar el cor d’una humanitat que s’havia esgarriat per l’enduriment, per la idolatria, per l’ individualisme. Ara, novament sensibles gràcies a aquestes dues coordenades, l’amor a Déu i al proïsme, Jesús ens ofereix el model de la felicitat veritable. Déu i el proïsme són les dues ales de l’amor: sota les seves plomes hi cap tothom i aprenem a ser germans, fills del mateix Pare celestial. L’amor a Déu i als altres: això és el Cel a la terra!

Senyor, ajuda’ns a perllongar el do de l’amor que ens ofereixes, a estendre’l als més pobres, conscients de que el teu amor, quant més es dóna, més creix.

—Cadena de pregària per les vocacionsDies 1, 11 i 21 de novembre

«Esttela», un nou espai per a la comunió educativa entre Trujillo i les Escoles Diocesanes de Tarragona

L’arxidiòcesi de Tarragona porta quaranta anys seguint la petjada del tarragoní Lluís Solé Fa,

missioner a Hondures i bisbe de la diòcesi de Trujillo. Mestre de formació, el bisbe Lluís ha expressat sempre la importància cabdal de la educació per fer un món més just, més valent i més solidari.

Aquesta amistat es veu enfortida, avui, amb un agermanament específic entre les Escoles Diocesanes de Tarragona (EDT) i la comunitat educativa de Trujillo. Esttela és el nom d’aquest nou camí que permet crear llaços d’amistat i solidaritat entre iguals i que s’articula entorn a tres pilars fonamentals:

• El programa «Aula Compartida»: A través d’una plataforma online desenvolupada per l’escola Joan XXIII, els mestres i professors de les EDT dissenyen i implementen cursos online per tal d’afavorir la formació continuada dels claustres hondurenys.

• La comunió entre infants i joves: Els equips de pastoral de les EDT i de Trujillo es dissenyen activitats que permeten l’intercanvi cultural i l’empatia entre infants i joves de realitats ben diferents.

• La solidaritat de les famílies: Tenen una forta repercussió en l’acompanyament del projecte i faciliten la consecució d’objectius a curt i llarg termini.

Esttela incorpora en el seu nom un bocí de les dues terres a les que representa. En primer lloc, evoca un dels monuments maies més destacats d’Hondures, amb una important mostra al parc arqueològic de Copán. A més, els cristians identifiquem a la Mare de Déu com «Stella Maris» (Estel del mar), un element que comparteixen ambdues diòcesis missioneres.

Diumenge passat, el DOMUND ens va convidar a estimar i recolzar la tasca dels missioners, i Esttela participa d’aquest objectiu aprofitant la intensitat del lema pastoral de les EDT per aquest curs: Sigues llum del món! (cf. Mt 5, 14).

Francesc Ortiz GiménezDirector de la Fundació Sant Fructuós de Tarragona

formació

proposta

Cadena de pregària per les vocacions

Com cada any, durant el mes de novembre, les diòcesis amb seu a Catalunya proposen una cadena de pregària ininterrompuda per

les vocacions al sacerdoci, al matrimoni i a la vida religiosa, perquè siguin molts els joves que responguin positivament a la crida que Déu els faci.

Els dies 1, 11 i 21 de novembre són els dies que l’Arquebisbat de Ta-rragona participa en aquesta cadena de pregària per les vocacions, una bona iniciativa per a convocar els grups i les diverses realitats pastorals per a dedicar un temps a la pregària per les vocacions.

Es pot comunicar l’hora o les hores de pregària per vetllar la continuïtat i procurar que sigui una resposta comunitària a través del correu electrònic pastoralvocacional@arqtgn.cat o bé al telèfon 639 442 033 (Mn. Josep Mateu, director del Secretariat).

Al web www.cadenadepregaria.cat s’hi poden trobar materials i testimonis de caràcter vocacional per a descarregar i en el suplement d’aquest Full Dominical, que també podeu trobar en format PDF al web www.esglesiadetarragona.cat (secció Publicacions), hi ha més informació i recursos sobre aquesta iniciativa.

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42

Litúrgiade la setmana

Cicle A / Litúrgia de les Hores: Setmana II

Diumenge, 29: Diumenge XXX de durant l’any [Ex 22, 21-27; Salm 17, 2-3a.3bc-4.47 i 51ab; 1Te 1,5c-10; Mt 22,34-40 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 30: [Rm 8, 12-17; Salm 67, 2 i 4.6-7ab.20-21; Lc 13, 10-17] Sant Marcel de Lleó

Dimarts, 31: [Rm 8,18-25; Salm 125, 1-2ab.2cd-3.4-5.6; Lc 13, 18-21] I vespres de la solemnitat de Tots Sants. Completes I de diumenge

Dimecres, 1 de novembre: Tots Sants (Sol): [Ap 7, 2-4.9-14; Salm 23, 1-2.3-4ab.5-6; 1Jn 3,1-3; Mt 5, 1-12a (LE/LH pròpies)]

Dijous, 2: Commemoració de tots els fidels difunts [Lectures, a escollir entre les que es proposen per a les Misses de difunts als leccionaris Santoral o per a Misses diverses. No es permeten altres Misses que no siguin de difunts]

Divendres, 3: [Rm 9, 1-5; Salm 147, 12-13.14-15.19-20; Lc 14, 1-6] Sant Martí de Porres, religiós (ML)

Dissabte, 4: Sant Carles Borromeu, bisbe (MO) [Rm 11, 1-2a.11-12.25-29; Salm 93, 12-13a.14-15.17-18; Lc 14, 1.7-11]

Diumenge, 5: Diumenge XXXI de durant l’any [Ml 1, 14b-2,2b.8-10; Salm 130, 1.2.3; 1Te 2, 7b-9.13; Mt 23, 1-12 (LE/LH pròpies)]

agendaen un minut Lectures de la Solemnitat de Tots Sants

Dimecres 1 de novembre de 2017

Lectura de l’Apocalipsi de Sant Joan (Ap 7,2-4.9-14)

Jo, Joan, vaig veure un àngel que pujava de sol ixent i tenia la marca del Déu viu, i cridà amb totes les forces als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar: «No feu cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que haurem marcat al front els servents del nostre Déu.» Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d’Israel. Després vaig veure una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, i cridaven amb totes les forces. «Hosanna al nostre Déu, que seu al tron, i a l’Anyell.» I tots els àngels s’estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents, i es prosternaren davant el tron amb el front fins a terra, adorant Déu, i deien: «Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.» Llavors un dels ancians em va preguntar: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs.»

Salm responsorial [23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: 6)]

És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou,el món i tots els qui l’habiten.Li ha posat els fonaments dins els mars,i les bases, a les fonts dels rius.

R. Aquests són els qui vénenper veure-us de cara, Senyor.

Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?Qui pot estar-se al recinte sagrat?El qui té el cor sincer i les mans netes de culpa,que no confia en els déus falsos. R.

Rebrà benediccions del Senyor,rebrà els favors del Déu que salva.Aquests són els qui vénen a buscar-vos, Senyor,per veure-us de cara, Déu de Jacob. R.

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,1-3)

Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. I tothom qui té aquesta esperança en ell es purifica, tal com Jesucrist és pur.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,1-12a)

En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient: «Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»

—Centre d’Escolta Santa Josep Obrer (CESJO). La Parròquia de Sant Josep Obrer de Torreforta, amb el recolzament de Càritas Diocesana i els religiosos camils, ha impulsat la posada en marxa d’aquest Centre que té com a objectiu oferir l’escolta com una eina de transformació personal, de sanació i d’alliberament, per tal d’ajudar a la persona a restaurar i recuperar les potencialitats i capacitats personals que per la situació traumàtica que sigui apareixen bloquejades. L’acte d’inauguració es va celebrar el dia 16 d’octubre i va comptar amb l’assistència del P. Robert Pascual, rector de la Parròquia; la Sra. Teresa Jordan, tècnica de CDT; Mn. Francisco Javier Álvarez, diaca permanent i coordinador del CESJO; el Sr. Francesc Roig, director de CDT; el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol i l’equip de voluntaris del Centre.

El nou Centre, que es troba al carrer Segarra número 24 de Torreforta (centre parroquial) i es pot contactar trucant al telèfon 695 272 211, de dilluns a divendres, de les 09.00 a les 21.00 h, ofereix acompanyament terapèutic amb voluntaris no professionals a través de sessions setmanals anònimes i gratuïtes.

—Montblanc celebra el Centenari de Mn. Ramon Muntanyola. La Parròquia de Santa Maria de Montblanc, juntament amb l’Ajuntament de la vila, amb motiu del centenari del naixement de Mn. Ramon Muntanyola, van organitzar el diumenge dia 15 d’octubre un acte multidisciplinari per honorar la memòria de qui va ser vicari d’aquesta Parròquia l’any 1944.

L’acte d’homenatge, que es va realitzar a l’església de Santa Maria la Major, va comptar amb un primer testimoni personal del Sr. Ramon Requesens, qui el va conèixer amb intensitat en el seu pas per Montblanc, sobretot a causa de l’impremta familiar. El va seguir la conferència sobre la seva vida i vinculació amb Montblanc a càrrec del Dr. Armand Puig, rector de l’ateneu universitari Sant Pacià de Barcelona, qui va posar de relleu que Mn. Ramon Muntanyola va ser un home fortament arrelat al país

i a la seva gent, de brillant ploma, i de gran fidelitat a l’Església. Entre anècdotes diverses Mn. Armand va acabar analitzant dos dels seus poemes més entranyables pels Montblanquins: els goigs de sant Salvador de Rojals i l’Al·leluia de la Mare de Déu de la Serra. L’acte va tenir una segona part en la qual es van compaginar poesies de Mn. Ramon Muntanyola recitades per Enriqueta Moix i Montserrat Ferriol, i cants interpretats per la Coral Flor de Lis.

—Ordenació diaconal. El Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, va conferir l’orde del diaconat a Gilmar Xavier Dos Santos, membre de la Comunitat Catòlica Palavra Viva, el dia 12 d’octubre, festa de la Mare de Déu del Pilar, a l’església de Sant Antoni de Pàdua de Tarragona. El nou diaca va estar acompanyat per nombrosos membres de la Comunitat present a Tarragona i també procedents del Brasil, familiars i amics.

«Amb l’ordenació diaconal ajudaràs a l’anunci de la Paraula, el servei de l’altar i en el ministeri de la caritat i el servei a tothom, tres tasques que expressen la naturalesa íntima de l’Església», va subratllar l’arquebisbe en la seva homilia. També va felicitar els familiars i membres de la Comunitat per aquest dia tan significatiu tot demanant-los que preguessin per ell i pels encàrrecs pastorals que li seran confiats.

3 de novembre

—Visita nocturna a les restes romanes del Museu Bíblic Tarraconense (MBT). Sopar, conferència —sobre el recinte de culte imperial de Tàrraco a càrrec del Dr. Andreu Muñoz, director del MBT— i visita arqueològica —a la fonamentació de l’exedra, sala del mur del tèmenos i restes de la fonamentació del mur perimetral aparegut al pati— per a recollir fons per a la construcció del Jardí bíblic. Les entrades es poden adquirir al Museu de dilluns a divendres de les 09.00 a les 13.00 h. També es pot trucar el tel. 977 25 18 88 o escriure un correu electrònic a museu.biblic@arqtgn.cat.

4 de novembre

—Formació per a animadors sobre el tema «Com acompanyar i ajudar els joves a viure en una societat hipersexualitzada?» a càrrec de Juanjo Fernández, consultor pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya. Tindrà lloc al Centre d’Espiritualitat Maria Immaculada de Reus (c. Maria Antònia Paris, 8), de les 10.00 a les 17.00 h. Més informació i inscripcions al web www.delejot.cat. Organitza la Delegació diocesana de Joventut.

4 de novembre

—XXIX Jornada catalana de pastoral de la salut amb el tema «Acompanyar a la família en la malaltia». Se celebrarà al Seminari Conciliar de Barcelona de les 09.30 h fins després de dinar. Més informació i inscripcions trucant al tel. 616 94 58 56 (Sra. Mercè Guasch, delegada diocesana) o a la vostra parròquia. Organitza el Secretariat Interdiocesà de pastoral de la salut de Catalunya.

Fins el 6 de novembre

—Inscripcions a les X Jornades interdiocesanes de formació per a Catequistes que tindran lloc del 17 al 19 de novembre a Lleida sobre el tema «Iniciar-se en l’art de l’acompanyament». Més informació i inscripcions al web www.sic-catequesi.cat o a la vostra parròquia. Organitza el Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears.

Actes amb motiu de la festa de la Mare de Déu del Claustre

3 de novembre

—Concert inaugural de la restauració de l’orgue de la capella de la Mare de Déu del Claustre de Tarragona. Anirà a càrrec de l’organista Dr. Miquel Rovirosa Franch i el seu fill Ricard Rovirosa Cabré i tindrà lloc a la mateixa capella, a les 19.00 h. Organitza la Confraria de la Mare de Déu del Claustre.

4 de novembre—Trasllat de la Santa Imatge a l’Altar major de la Catedral, rosari, novena i eucaristia, a les 19.00 h. El diumenge, dia 5, a les 19.00 h se seguirà el mateix programa.

Del 6 al 10 de novembre—Rosari, novena i eucaristia a la Capella del Santíssim de la Catedral, a les 19.00 h.

La festivitat de Tots Sants el dia primer de novembre és una de les festes del calendari cristià més antigues i de més arrelament popular, una festivitat que va ser potenciada a finals del segle X amb la introducció, l’endemà, de la commemoració de tots

els fidels difunts.

L’origen de la festa de Tots Sants hem de situar-la a redós del temple romà que l’emperador August va dedicar a tots els déus del paganisme i que anomenà Pantheon. L’any 610 el papa Bonifaci IV féu la cerimònia de dedicació o consagració de l’antic temple del Pantheon, convertida ara en una basílica cristiana dedicada a Santa Maria i a Tots els Sants. Dos segles després, l’any 835 el papa Gregori VII traslladà la memòria litúrgica de Tots els Sants al dia primer de novembre per tal de significar la victòria de Crist i dels Sants per damunt de les falses divinitats.

Els sants apòstols, els sants màrtirs, els sants confessors que han existit al llarg de la història són, per tant, germans i intercessors nostres; en ells s’han complert aquestes paraules profètiques de Jesús que hem llegit a l’evangeli d’avui: «Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel» (Mt 5,11-12).