full dominical (21-04-13)

4
Arquebisbat de Tarragona Diumenge IV de Pasqua Any LXIV - IV Època - Número 3293 21 d’abril de 2013 Una cita famosa d’un autor clàssic, Fiódor Dostoievski diu: «La bellesa salvarà el món.» Joseph Ratzinger, quan era cardenal, comentant aquesta sen- tència, va relacionar la bellesa amb la fe dient: «Per tal que avui la fe pugui créixer hem de portar nosaltres ma- teixos als homes i dones amb qui ens creuem a entrar en contacte amb la bellesa.» En efecte, la bellesa de certes manifestacions artís- tiques, com la música gregoriana, les pintures religio- ses conservades a través dels segles, són testimoni de la veritat d’unes creences i conducte per assolir la fe a través dels sentiments. Però, sobretot, és a través de l’observació de la conducta dels cristians com el món es convencerà en relació amb Crist. Veient, per exemple el testimoniatge dels màrtirs dels primers temps, moltes persones de la societat pa- gana del món antic es deien: això que prediquen no sols és bell, ha de ser veritat. I quan la gent se sorprenia de la conducta dels primers cristians i es deia: «Mireu com s’estimen!», aquesta admiració era testimoni de la veritat. Actualment hi ha un cert menyspreu de la bellesa, no només de la formal —i aquí cal recordar, en el terreny de la moda, un espot publicitari que deia «l’arruga és bella» (potser és cert, depèn dels gustos)—, sinó en el terreny més profund de la bellesa de la veritat. Es menysprea la veritat mateixa, i hi ha qui pensa que pot ser inabastable o fins i tot perillosa. Un personatge creat per Umberto Eco a El nom de la rosa estaria als antípodes de Dostoievski en exclamar: «L’única veritat consisteix a aprendre a alliberar-se de la passió malal- tissa per la veritat.» Buscar la veritat pot ser una passió malaltissa? Ho seria, en tot cas, tractar d’imposar la ve- ritat a altres amb pressions o amb violència, però com renunciar a buscar! Si no la busquéssim faríem inútils tots els debats i totes les investigacions. No eliminaríem la teologia, sinó la ciència. VERITAT I BELLESA DE LA FE Certament, per assolir la fe cal conèixer Déu. Ens fiem de les seves obres, de la seva paraula, de la matei- xa manera que tenim confiança i fe en una persona si la coneixem i, més encara, si l’estimem. N’hi ha que pensen que tractar de la fe és com ficar-se en un cercle viciós. No és així. Passa com amb l’amor humà: primer es coneix una persona, després se l’esti- ma, i aquest amor ens porta a voler saber-ho tot d’ella, és a dir, el coneixement ens porta a l’amor i aquest amor ens condueix a voler tenir un coneixement més ple. A Déu el coneixem per la bellesa del món creat, i perquè el trobem, encara que en penombra, dins nos- tre. Ens val per donar-li gràcies i començar-lo a tractar. El tracte condueix a estimar-lo més i conèixer-lo millor. Aquest és el punt d’encontre de la bellesa, de la veritat i de la fe.

Upload: arquebisbat-tarragona

Post on 13-Mar-2016

231 views

Category:

Documents


4 download

DESCRIPTION

Semanari d’informació de l’Arxidiòcesi de Tarragona. n. 3293

TRANSCRIPT

Page 1: Full dominical (21-04-13)

Arquebisbat de Tarragona Diumenge IV de Pasqua Any LXIV - IV Època - Número 3293

21 d

’abr

il de

201

3

Una cita famosa d’un autor clàssic, Fiódor Dostoievski diu: «La bellesa salvarà el món.» Joseph Ratzinger, quan era cardenal, comentant aquesta sen-tència, va relacionar la bellesa amb la fe dient: «Per tal que avui la fe pugui créixer hem de portar nosaltres ma-teixos als homes i dones amb qui ens creuem a entrar en contacte amb la bellesa.»

En efecte, la bellesa de certes manifestacions artís-tiques, com la música gregoriana, les pintures religio-ses conservades a través dels segles, són testimoni de la veritat d’unes creences i conducte per assolir la fe a través dels sentiments. Però, sobretot, és a través de l’observació de la conducta dels cristians com el món es convencerà en relació amb Crist.

Veient, per exemple el testimoniatge dels màrtirs dels primers temps, moltes persones de la societat pa-gana del món antic es deien: això que prediquen no sols és bell, ha de ser veritat. I quan la gent se sorprenia de la conducta dels primers cristians i es deia: «Mireu com s’estimen!», aquesta admiració era testimoni de la veritat.

Actualment hi ha un cert menyspreu de la bellesa, no només de la formal —i aquí cal recordar, en el terreny de la moda, un espot publicitari que deia «l’arruga és bella» (potser és cert, depèn dels gustos)—, sinó en el terreny més profund de la bellesa de la veritat.

Es menysprea la veritat mateixa, i hi ha qui pensa que pot ser inabastable o fins i tot perillosa. Un personatge creat per Umberto Eco a El nom de la rosa estaria als antípodes de Dostoievski en exclamar: «L’única veritat consisteix a aprendre a alliberar-se de la passió malal-tissa per la veritat.» Buscar la veritat pot ser una passió malaltissa? Ho seria, en tot cas, tractar d’imposar la ve-ritat a altres amb pressions o amb violència, però com renunciar a buscar! Si no la busquéssim faríem inútils tots els debats i totes les investigacions. No eliminaríem la teologia, sinó la ciència.

VERITAT I BELLESA DE LA FE

Certament, per assolir la fe cal conèixer Déu. Ens fiem de les seves obres, de la seva paraula, de la matei-xa manera que tenim confiança i fe en una persona si la coneixem i, més encara, si l’estimem.

N’hi ha que pensen que tractar de la fe és com ficar-se en un cercle viciós. No és així. Passa com amb l’amor humà: primer es coneix una persona, després se l’esti-ma, i aquest amor ens porta a voler saber-ho tot d’ella, és a dir, el coneixement ens porta a l’amor i aquest amor ens condueix a voler tenir un coneixement més ple.

A Déu el coneixem per la bellesa del món creat, i perquè el trobem, encara que en penombra, dins nos-tre. Ens val per donar-li gràcies i començar-lo a tractar. El tracte condueix a estimar-lo més i conèixer-lo millor. Aquest és el punt d’encontre de la bellesa, de la veritat i de la fe.

Page 2: Full dominical (21-04-13)

DIUMENGE IV DE PASQUA

PARAULA ENDINS

EL PASTOR ES FA ANYELL, L’ANYELL ES FA PASTOREl pastor, per definició, surt pels trossos a buscar el

menjar per al seu ramat, amb el ramat. El Bon Pastor busca, coneix el medi i coneix la situació de cada ovella, sap que no s’alimenten de teoria sinó que cal buscar el millor que els pot donar… es fa ell mateix menjar; es fa Eucaristia: Jo els dono vida eterna. Aquest Anyell guia com un Pastor. L’Anyell «guiarà i conduirà a les fonts on brolla l’aigua de la vida». Quan l’Anyell i el Pastor són u ens mostren la comunió entre el Pare i el Fill.

Ha ressuscitat el Bon Pastor. Perquè s’ha dignat a morir pel seu ramat. Aquesta és la vocació de l’Església: donar la vida pels altres, donant-se ella mateixa. Aquest és el crit d’alerta que ens fa la primera lectura, que posa en evidència el poble jueu, que «no

calia que es convertís» perquè es creien els bons de sempre. Ens podria passar que mai no ens haguéssim convertir perquè ja ens creiem que ho fem bé. No estaríem engendrant un ateisme fent entendre que no ens cal res més perquè sempre ho hem fet així? Ens hem trobat creients sense necessitat de conversió i potser esperem ben poca cosa.

Si els primers cristians van donar la vida, per què nosaltres hem de pensar que no ens cal? Tornem-nos admiradors dels màrtirs que vénen de la gran tribulació. I amb el dia a dia, plens de l’Esperit, podrem experimentar la felicitat de la conversió, fent-nos menjar per als altres.

Pere Dalmau Vidal, pvre.

Lectura dels Fets dels Apòstols(Ac 13,14.43-52)

En aquells dies, Pau i Bernabé continuaren el seu viatge des de Perga i arribaren a Antioquia de Pisídia. El dissabte entraren a la sinagoga i s’assegueren. Quan ja es dispersava la gent reunida a la sinagoga, molts

dels jueus i dels prosèlits seguiren Pau i Bernabé. Ells els parlaven, mirant de persuadir-los que es mantinguessin fidels a la gràcia de Déu. El dissabte vinent gairebé tota la ciutat es reuní per escoltar la paraula del Senyor.

Quan els jueus veieren aquella multitud, s’engelosi-ren tant que es posaren a impugnar amb paraules injurioses tot el que deia Pau. Però Pau i Bernabé els respongueren amb valentia: «Era el nostre deure anunciar-vos primer a vosaltres la paraula de Déu. Però ja que vosaltres no la voleu rebre i us feu vos-altres mateixos indignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als qui no són jueus. Així ens ho té ordenat el Senyor: “T’he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins als límits de la terra”.»

Quan sentiren això els qui no eren jueus, se n’alegra-ren, i lloaven la paraula del Senyor. Tots aquells que Déu havia destinat a la vida eterna es convertiren a la fe. La paraula del Senyor s’escampava per tota la regió.

Però els jueus instigaren les dones devotes més dis-tingides i els principals de la ciutat a promoure una persecució contra Pau i Bernabé, fins que els expulsa-ren del seu territori. Ells, en senyal de protesta, s’es-polsaren els peus sobre els qui els feien marxar, i se n’anaren a Iconi. Els convertits de nou vivien feliços, plens d’alegria i de l’Esperit Sant.

Salm responsorial [99,2-3.5(R.: 3c)]Aclameu el Senyor arreu de la terra, doneu culte al Senyor amb cants de festa, entreu davant d’ell amb crits d’alegria.R.: Som el seu poble i el ramat que ell pastura.Reconeixeu que el Senyor és Déu, que és el nostre creador i que som seus, som el seu poble i el ramat que ell pastura. R.

Que n’és de bo el Senyor! Perdura eternament el seu amor, és fidel per segles i segles. R.

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 7,9.14b-17)Jo, Joan, vaig veure una multitud tan gran que ningú no hauria pogut comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans. Un dels ancians em digué: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs. Per això estan davant el tron de Déu, donant-li culte nit i dia dins el seu santuari. El qui seu en el tron els protegirà amb la seva presència, mai més no passaran fam, mai més no passaran set, ni estaran exposats al sol ni a la calor, perquè l’Anyell que està en el tron els guiarà i els conduirà a les fonts on brolla l’aigua de la vida. Déu els eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls.»

Lectura de l’evangeli segons sant Joan(Jn 10,27-30)En aquell temps, digué Jesús: «Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u.»

Page 3: Full dominical (21-04-13)

Diumenge, 21: Diumenge IV de Pasqua [Fets 13, 14.43-52; Salm 99, 2.3.5; Ap 7,9. 14b-17; Jn 10, 27-30 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 22: [Fets 11, 1-18; Salm 41, 2-3; 42, 3.4; Jn10, 1-10]. Dimarts, 23: Sant Jordi, màrtir (Sol) [Ap 12,10-12 a; Salm 33, 2-3. 4-5. 6-7. 8-9; 1Jn 5,1-5; Jn 15, 1-8 (LE/LH pròpies)]. Dimecres, 24: St. Pere Ermengol, màrtir (MO) [Fets 12,24-13,5; Salm 66, 2-3.5.6 i 8; Jn 12, 44-50]. Dijous, 25: St. Marc, evangelista (F) [1Pe 5, 5b-14; Salm 88, 2-3. 6-7. 16-17; Mc 16, 15-20 (LE/LH pròpies)]. Divendres, 26: St. Isidor, bisbe i doctor de l’Església (F) [1Co 2, 1-10; Salm 118, 99. 100.101.102. 103. 104; Mt 5, 13-16 (LE/LH pròpies)]. Dissabte, 27: La Mare de Déu de Montserrat (Sol) [Fets 1, 12-14; Salm 86; 1-2. 3-4. 5. 6-7; Ef 1, 3-6. 11-12; Lc 1, 39-47 (LE/LH pròpies)]. Diumenge, 28: Diumenge V de Pasqua [Fets 14, 20b-26; Salm 144, 8-9. 10-11. 12-13ab; Ap 21, 1-5 a; Jn 13, 31-33a.34-35 (LE/LH pròpies)].

Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana IV.

LITÚRGIA DE LA SETMANA

JORNADA MUNDIAL DE PREGÀRIA PER LES VOCACIONS

«CONFIO EN VÓS!»Avui, quart diumenge de Pasqua, se celebra la L Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions, una jornada

que ens convida a reflexionar sobre el tema: «Les vocacions, signe de l’esperança fonamentada en la fe», i que s’inscriu en el context de l’Any de la fe i en el 50è aniversari de l’obertura del concili ecumènic Vaticà II.

Us convidem a llegir el missatge per a aquesta Jornada al web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat, a la secció Documents / Santa Seu.

PREGUEM

Senyor, us demanem pels nostres germans i germanes que han respost que sí a la vostra crida al sacerdoci, a la vida consagrada i a la missió. Feu que la seva existència es renovi cada dia, i esdevinguin evangelis vivents.Senyor misericordiós i sant, continueu enviant nous treballadors al camp del vostre Regne! Ajudeu aquells qui heu cridat a seguir-vos en aquest temps nostre; feu que, contemplant el vostre rostre, responguin amb alegria a la missió meravellosa que els heu confiat pel bé del vostre Poble i el de tots els pobles.Per Crist Senyor nostre.

EN EL NOSTRE MÓN PASSA……que cada minut mor una persona al món per armes de foc.

La violència humana és una taca enorme en la història de la humanitat. Molt negra! ¿Com pot ser que en l’ànima humana hi niï tant de desig de sang fins i tot amb les tortures més degradables, com és el cas de tants germans preveres durant la guerra civil (incivil) espanyola o la repugnant violència de gènere o tantes altres?

A això hi hem de sumar la incapacitat dels governs mundials per a regular la venda d’armes, un gran negoci disfressat del que vulgueu. Recentment alguna cosa s’ha aconseguit a l’ONU, malgrat que no sigui l’ideal i malgrat els governs que s’hi han oposat o que s’han abstingut. Cal valorar el pas positiu que s’ha fet. Veurem els resultats!

Que diferent seria tot si no hi hagués d’haver despeses militars ni despeses d’armes i totes les dificultats es poguessin vèncer amb llibres i roses i amb aires nets de pau com els de Montserrat.

Que la Mare de Déu de Montserrat i sant Jordi ens alliberin de tants dracs que ens assetgen i ens fan mal. No és un drac… són una legió que trasbalsen el nostre país, que voldríem ple de roses fetes d’amor i d’oliveres signes de pau, com ho demanem amb la pregària del venerable Torras i Bages.

Sants Patrons nostres, doneu-nos roses i branques d’oliveres: doneu-nos amor i pau!

Miquel Barbarà Anglès, pvre.

NOMENAMENTEl Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, ha signat, amb data del 9 d’abril, el següent nomenament:

—Mn. Josep M. Alegret Bellmunt, director espiritual del Seminari Menor de Tarragona.

Page 4: Full dominical (21-04-13)

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Directora: Anna RobertConsell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Dídac Bertran, Montse Sabaté, Lluís José Baixauli i Santi Grimau · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona

Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · Web: www.arqtgn.cat · e-mail: [email protected] · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01

PARAULES DEL CONCILI, AVUI

El capítol V de la Lumen gentium és una invitació a la santedat: «Crist, el Fill de Déu que, amb el Pare i

l’Esperit Sant és proclamat «l’únic sant», ha estimat l’Església com la seva Esposa. Es va lliurar a fi de santificar-la (cf. Ef 5, 25-26). Se l’ha unida com el seu cos i l’ha omplerta del do de l’Esperit Sant a glòria de Déu (LG 39). «Aquesta santedat de l’Església contínuament es manifesta i cal que es manifesti en els fruits de gràcia que l’Esperit produeix en els fidels; s’expressa de múltiples maneres en cada un d’aquells qui en la pròpia vida arriben a la perfecció de la caritat edificant els altres; i apareix en una forma característica en la pràctica dels consells que hom acostuma anomenar evangèlics.» «El do primer i el més necessari és la caritat, amb la qual estimem Déu sobre totes les coses i el proïsme per causa d’ell» (LG 42).

MÀRTIRS DEL S. XX, CAMí DE LA bEATIFICACIÓ

JOAN GIBERT GALOFRÉ, prevereEl servent de

Déu Joan Gibert Galofré va néixer

a la Riera de Gaià (Tarragonès) el 15 de maig de 1880. Mn. Joan Gibert, un home piadós, prudent, recte i caritatiu envers els pobres, va ser ordenat prevere a les tém-pores de Sant Mateu l’any 1904.

Quan va esclatar la revolta de 1936 era beneficiat a la parròquia del Pla de Santa Maria (Alt Camp) i capellà de les germanes. El comitè revolucionari el va detenir i incomunicar. Quan es va assabentar que el Santíssim de la parròquia havia estat profanat, va preguntar on era el que hi havia a l’església de les germanes. Quan li van comunicar que estava en lloc segur es va quedar tranquil.

El dia 5 d’agost, juntament amb el rector, Mn. Pau Virgili Monfà, va ser assassinat a prop de Montblanc pel fet de ser sacerdot. En acabar la guerra, les seves despulles van ser traslladades del cementiri de Mont-blanc al del Pla de Santa Maria.

PAU GILI PEDRÓS, prevereEl servent de Déu Pau Gili Pe-

drós va néixer el 29 de gener de 1912 als Omellons (Garrigues). Va cursar els estudis eclesiàstics al Seminari de Tarragona. Els últims anys va anar a viure amb els seus pares a Vimbodí (Conca de Barbe-rà), on va celebrar la seva primera missa solemne l’any 1934. Era fa-miliar del bisbe auxiliar Manuel Borràs.

El dia 26 de juliol va ser detingut per uns milicians que els van conduir al garatge Panadès, on es va trobar amb el servent de Déu Francesc Vidal Sanuy, també de-tingut. Des d’allí van ser conduïts a la CNT, instal·lada al convent de Jesús Maria de Tarragona. Tots dos van ser portats al vaixell presó Cabo Cullera amb el propòsit d’internar-los allí, però el comandant del lloc es va negar a acceptar-los perquè no hi havia cap ordre oficial de detenció i van ser conduïts a la desembocadura del riu Francolí i darrere les drassanes van ser afusellats.

Mn. Pau Gili va ser inhumat a la fossa comuna del cementiri de Tarragona.

(Biografies extretes del llibre ‘Màrtirs del segle XX de la Causa de Tarragona’ de Mn. Àngel Bergadà Escrivà)

TWEET DE LA SETMANA@Pontifex_es Acull Jesús ressuscitat en la teva vida. Encara que te n’hagis allunyat, fes un petit pas cap a ell: t’està esperant amb els braços oberts.

AGENDA22 d’abril• Jornada sacerdotal interdiocesana amb motiu de l’Any de

la fe al Monestir de Santa Maria de Poblet. Per a aques-ta trobada s’ha convidat l’arquebisbe de Viena, cardenal Christoph Schönborn, O.P.

26 d’abril• Vetlla de Santa Maria a la Basílica de la Mare de Déu de

Montserrat presidida per Mons. Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, a les 22.00 h. A les 21.00 h hi hau-rà la prevetlla. Des de l’arxidiòcesi s’organitzen diversos autobusos per a participar-hi:Arxiprestat de Tarragona Centre: Inscripcions a través del telèfon 977 212 315. L’autobús sortirà de la plaça Prim de Tarragona (Parròquia de Sant Joan Baptista) a les 17.00 h.Arxiprestat de l’Urgell-Garrigues: Inscripcions a través del tel. 973 330 196 (Sra. Maria Mata)Arxiprestat del Baix Penedès: Inscripcions a les parrò-quies de l’arxiprestat fins al dia 25 d’abril. L’autobús sor-tirà de l’estació d’autobusos del Vendrell a les 18.00 h.Arxiprestat del Baix Camp: Inscripcions fins al 22 d’abril a través del tel. 676 731 596 o bé a través del correu [email protected] (Mn. Joan Àguila). L’autobús sortirà a les 17.00 h de Riudoms.Arxiprestat de la Conca de Barberà: Inscripcions a tra-vés del tel. 629 448 794 (Mn. Albert Palacín) o a les parrò-quies de l’arxiprestat.Arxiprestat del Tarragonès Llevant: Inscripcions trucant al telèfon 977 640 154 (Parròquia de Sant Pere Apòstol de Torredembarra).

28 d’abril• Trobada de cristians del Baix Penedès a la Catedral de

Tarragona.Tota l’agenda de l’arxidiòcesi al web www.arqtgn.cat