Arquebisbat de Tarragona Jesucrist, Rei de tot el món Any LXIII - IV Època - Número 3272

25 d

e no

vem

bre

de 2

012

Quan va néixer Jesucrist, en un petit poble palestí, el centre del món era Roma, i Judea era només una província llunyana sense importància. Roma havia fundat un imperi i hem de pensar en el poder que té avui el president dels Estats Units per a fer-nos una idea proporcional del poder del Cèsar de Roma, amb les seves naus i les seves legions, en el món antic. Tàrraco mateixa és una mostra d’aquella hegemonia.

Mentrestant, Israel mantenia l’esperança en un messies-rei, anunciat pels profetes durant segles, que arribés amb poder i que el redimís de les penes, iniciades durant la captivitat de Babilònia i prolongades per la seva situació colonial sota l’Imperi romà; un rei que conquistés les nacions, com l’estirp de David, que amb el favor de Déu va engrandir aquell poble dipositari de la terra promesa. Com que esperaven un messies tan diferent, fort i poderós, justicier i exterminador, quan va arribar el veritable, pobre i humil, no el van reconèixer.

Hi va haver un moment, ja al terme dels seus tres anys de vida pública, en què es van adonar de l’excepcionalitat d’aquell home, perquè feia miracles i signes, curava malalts, ressuscitava morts, predicava amb autoritat, i li van voler tributar una rebuda digna. Va ser quan va viatjar per última vegada a Jerusalem, i en entrar la gent el va homenatjar amb branques d’arbres i estenent les túniques a terra per fer honor a aquell que arribava a lloms d’un ase, com havia fet Salomó en una altra època. L’aclamaven dient: «Beneït el qui ve, el Rei, en nom del Senyor!», «Beneït el Rei d’Israel!».

Aquest diumenge, últim de novembre, celebrem la festa de Crist Rei, i rememorem també aquell diàleg de Jesús amb Pilat: «Ets tu el rei dels jueus?». En va li explicarà Jesús que el seu regnat no és d’aquest món. Pilat, després d’ordenar la seva execució, va disposar que a la creu figurés a manera de títol el rètol «Jesús Natzarè, rei dels jueus».

CRIST, UN REI DIFERENT

També avui ens preguntem qui-na mena de reg-nat ens va portar Jesucrist, després de constatar que no és un regnat segons el costum, sinó que es refe-reix a les nostres vides, a les nos-tres ànimes. Però, ens interroguem: Vol sotmetre’ns a la seva voluntat? Vol coartar la lli-bertat que tenim per buscar la feli-citat, mitjançant una sèrie de preceptes que l’Esglé-sia ens recorda de la seva part? Hi ha persones que veuen Crist com un rei absolut, un dictador que vol interferir en la llibertat humana, d’altres el veuen com un rei destronat, des que va perdre el favor de les autoritats polítiques en els països democràtics.

Els qui el coneixen saben que Crist és rei per l’amor. Aquest és el seu veritable regnat. No s’imposa, suggereix; no exigeix, demana, com un pobre demana una almoina, tot i ser el rei del món. Crist és el gran amic de la humanitat capaç de donar la vida per ella; l’alliberador de l’home subjecte al pecat. És la revelació de l’amor de Déu.

JESUCRIST, REI DE TOT EL MÓN

PARAULA ENDINS

Lectura de la profecia de Daniel(Dn 7,13-14)

Tot mirant aquella visió de nit, vaig veure venir enmig dels núvols del cel com un Fill d’home, s’acostà al vell venerable, el presentaren davant d’ell i li fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa, i tots

els pobles, tribus i llengües li faran homenatge. La seva sobirania és eterna, no passarà mai, la seva reialesa no decaurà.

Salm responsorial (Sl 92,1ab.1c-2.5 [R.: 1a])

El Senyor és rei, va vestit de majestat. El Senyor va vestit i cenyit de poder.

R. El Senyor és rei, va vestit de majestat.

Manté ferm tot el món, incommovible. El vostre soli es manté des del principi, vós sou des de sempre. R.

El vostre pacte és irrevocable; la santedat, Senyor, escau a casa vostra al llarg de tots els temps. R.

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 1,5-8)

Jesucrist és el testimoni fidel, el primer ressuscitat d’entre els morts, el sobirà dels reis de la terra.Ell ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang per fer de nosaltres

JESUCRIST HA FET DE NOSALTRES UNA CASA REIAL

Jesucrist és Rei, però no d’aquest món. Així ho va deixar ben clar davant de Pilat, de paraula i de fet. Jesús, sense cap poder policial ni militar, no va oposar cap resistència a Pilat. Perquè la seva reia-lesa no era d’aquest món.

El seu Regne no es guanya amb armes. No s’imposa. L’anunci de la Creu s’ha de fer amb el cor i no amb l’espasa. Malauradament no sempre s’ha comportat així. El seu Regne, el de Jesús, no s’identifica amb el poder.

Aquest Regne té una carta magna: la procla-mada en el sermó de la Muntanya, la carta de les benaurances. Poden formar part del regne de Jesús tots els ministeris que acullin els pobres, els presos,

els malalts, els pecadors, com ho va fer Jesús, i per això va venir al món.

Si volem formar part del seu Regne, hem de practicar les benaurances. La primera sobretot. Ser pobres en esperit, buidar-nos del nostre orgull, prepotència, del nostre egoisme, per fer-hi entrar l’amor, la compassió, el perdó, la senzillesa, la bon-dat, la solidaritat amb els més pobres, la justícia, la lluita contra la corrupció del nostre món.

Jesús ens ha convidat a participar del seu Reg-ne, i a formar tots els seus seguidors, alliberats dels nostres pecats per la seva sang, una casa reial, sen-se escuts ni armes, amb un sol lema: «Estimeu-vos els uns als altres, com jo us he estimat.»

Albert Palacín, pvre.

una casa reial, uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare; que li sigui donada la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén. Mireu, ve sobre els núvols, i tothom el veurà amb els propis ulls, fins aquells que el van traspassar, i totes les famílies de la terra es lamentaran per ell. Sí, amén. Jo sóc l’Alfa, la primera lletra de l’alfabet, i l’Omega, que és la darrera, diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ha de venir, el Déu de l’univers.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan(Jn 18,33b-37)

En aquell temps, Pilat digué a Jesús: «Ets tu el rei dels jueus?» Jesús contestà: «Surt de vós això que em pregunteu, o són d’altres els qui us ho han dit de mi?» Respongué Pilat: «Jo, no sóc pas jueu. És el teu poble i els mateixos grans sacerdots els qui t’han entregat a les meves mans. He de saber què has fet.» Jesús respongué: «La meva reialesa no és cosa d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. I és que la meva reialesa no és d’aquí.» Pilat digué: «Per tant, vols dir que ets rei.» Jesús contestà: «Teniu raó: jo sóc rei. La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món: tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.»

Diumenge, 25: Diumenge XXXIV de durant l’any, Solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món (SOL) [ Dn 7, 13-14; Salm 92, 1ab. 1c-2.5; Ap 1, 5-8; Jo 18, 33b-37 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 26: [ Ap 14, 1-3. 4b-5; Salm 23, 1-2. 3-4ab. 5-6; Lc 21, 1-4]. Dimarts, 27: [ Ap 14, 14-19; Salm 95, 10.11-12.13; Lc 21, 5-11]. Dimecres, 28: [ Ap 15, 1-4; Salm 97, 1.2-3ab. 7-8.9; lc 21, 12-19]. Dijous, 29: [ Ap 18, 1-2. 21-23; 19, 1-3.9a; Salm 99, 2.3.4.5; Lc 21, 20-28]. Divendres, 30: Sant Andreu Apòstol (F) [Rm 10,9-18; Salm 18, 2-3. 4-5; Mt 4, 18-22 (LE/LH pròpies)]. Dissabte, 1: Memòria de Santa Maria en dissabte (ML)[ Ap 22, 1-7; Salm 94, 1-2. 3-5. 6-7; Lc 21, 34-36 (LE/LH pròpies). Diumenge, 2: Diumenge I d’Advent: [Jer 33, 14-16; Sal 24; 1 Tes 3, 12-4, 2; Lc 21, 25-28. 34-36 (LE/LH pròpies)]

Les lectures pertanyen al cicle B. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana II.

LITÚRGIA DE LA SETMANA

FELICITEM-LOSAquesta setmana celebren l’aniversari de la seva ordenació sacerdotal els següents preveres:

30 de novembre: Josep Bofarull Veciana (1968)1 de desembre: Josep M. Boqué Dalmau (1946)

Ad multos annos!

EUA: DéU A LES URNESSabem que Obama ha guanyat les eleccions als

EUA, però poc coneixem del seu sistema electoral, i menys de la política. És una potència econòmi-ca, però prou calenta tenim l’economia a casa com per dedicar-hi massa minuts. Hi ha un detall, però, que no es copsa de lluny estant, malgrat intuir-se en els productes comunicatius: Els EUA són una societat altament religiosa. Tot i la llibertat i plurali-tat, no s’entén la vida allunyada del concepte Déu, i per això les creences són presents en la política. A ningú no se li acut que un candidat fes bandera de l’ateisme, oposició al fet religiós, o que volgués impulsar el laïcisme, perquè es tracta d’un col·lectiu

humà religiós socialment. Déu és present en els bitllets, a les reunions, a les llars, al beisbol… I els candidats compten amb l’adscripció religiosa dels votants… Cada col·lectiu té una religió majoritària que els candidats coneixen i espremen: Els catòlics voten aquest i els anglicans aquell altre…

També és cert que darrerament hi ha un repunt de secularisme, però no té prou força. No puc menys que comparar-ho amb la vella Europa, de fe gastada, de nous ateismes, de criminalització de les creences. El vell món precisa una nova evangelització… i una nova política?

Miquel Marimon, diaca permanent

tar aquest tema, un el 1308, i els altres el 1310, el 1311 i l’esmentat de 1312. Tam-bé, com a metropolità, va presidir els in-terrogatoris dels templers fets a diverses poblacions del país, com ara Lleida, Sa-ragossa, Cervera i Tarragona.

TRES PREGUNTES A…Josep Maria Sans Travé, director de l’ArxiuNacional de Catalunya

El proper dijous 29 de novembre, el Dr. Sans Tra-vé pronunciarà la conferència «700 anys del concili de Tarragona que declarà la innocència dels templers ca-talans», al Centre Tarraconense El Seminari, per a com-memorar una efemèride que va tenir lloc el novembre de 1312.—Què va succeir exactament el dia 4 de novembre de 1312, ara fa 700 anys, a Tarragona?El canonge barceloní Arnau Cescomes —després va ser arquebisbe de Tarragona (1334-1346)— va llegir solem-nement a la capella del Corpus Christi del claustre de la Catedral la sentència que declarava els templers ca-talans innocents de les acusacions de què havien estat objecte a tota la cristiandat.—Per què va ser perseguit l’orde del Temple?Per la conjunció probablement de diverses coincidènci-es: caiguda de sant Joan d’Acre el 1291, pèrdua de les posicions occidentals a Palestina, acaparament d’ex-cessiva riquesa i poder, descrèdit general dels ordes militars, etc.—Quina relació hi havia entre els templers i la ciutat?Tarragona era la capital religiosa de la província ecle-siàstica i l’arquebisbe el seu responsable. Com a tal, durant el procés al qual van ser sotmesos els templers entre 1307 i 1312, va fer reunir quatre concilis per a trac-

NOMENAMENTSEl Sr. Arquebisbe ha signat darrerament els se-güents nomenaments:- Sr. Ricard Gallego Sandoval, director de l’Esco-la de l’Esplai.- Sr. Edgar Boixadera Garrido, president de la Federació de Centres d’Esplai.- Sr. Carlos Baglietto Garachana, responsable del Servei de Colònies de Vacances.

L’ESCOLANET, per Joan M. Padrell, pvre.

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Directora: Anna RobertConsell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Dídac Bertran, Montse Sabaté, Lluís José Baixauli i Santi Grimau · Redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona

Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · e-mail: mcs@arquebisbattarragona.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01

PARAULES DEL CONCILI, AvUI

Déu, que mai no ha trencat la relació amb l’home, ha volgut que el que ens ha comunicat, revelat, ho conservés i passés

de pares a fills. «Per això, Crist, el Senyor, en qui s’acompleix tota la revelació del Déu suprem (cf. 2C 1,30; 3,16; 4,6), manà als Apòstols que prediquessin l’evangeli a tothom, com la font de tota veritat salvadora i de tota norma de conducta, bo i comunicant-los així els dons divins. Aquest evangeli, promès en altres temps pels profetes, ell mateix el dugué a la plenitud i el promulgà amb la pròpia boca. Això fou fidelment dut a terme, d’una banda, pels Apòstols […] i per aquells apòstols i els seus deixebles que, inspirats pel mateix Esperit Sant, van posar per escrit el missatge de la salvació.» (Dei Verbum, 7)

ES FA SABER2 de desembre• Recés d’Advent sobre el Credo amb el tema

«Concebut per obra de l’Esperit Sant, nasqué de Maria Verge», conduït per Mn. Jaume Roig al Santuari del Loreto de les 17.00 h. a les 19.00 h. Organitzen les parròquies de l’arxiprestat de Tarragona Centre.

L’ARqUEBISBAT ESTRENA UN CANAL DE TELEvISIÓ A INTERNET PER A RETRANSMETRE ACTES EN DIRECTE

El Departament de mitjans de comunicació de l’Arquebisbat estrenarà el canal de TV emetent en directe la conferència «700 anys del concili de Tarragona que declarà la innocència dels templers catalans», a càrrec del Dr. Josep Maria Sans Travé, director de l’Arxiu Nacional de Catalunya. L’acte, presidit pel Sr. Arquebisbe i organitzat per l’Arxiu

Històric Arxidiocesà de Tarragona amb el suport de la Biblioteca, tindrà lloc el dia 29 de novembre a la sala d’actes del Centre Tarraconense El Seminari a les 19.00 h i es podrà seguir en directe per Internet a través d’aquest enllaç http://endirecte.arqtgn.cat/ o bé a través del portal web de l’Arquebisbat, www.arqtgn.cat.

EN EL NOSTRE MÓN PASSA……que s’ha parlat i s’ha discutit molt sobre les desgràcies que van passar a Madrid Arena la nit del 31 a l’1 de novembre, amb la mort de quatre noies (quan escric aquestes ratlles).S’ha tractat de molts aspectes: seguretat, vigilància, aforament, responsabilitats… Però hi ha algunes coses que desconec que se n’hagi parlat. Només n’esmentaré tres: el tipus d’espectacle, els pares dels fills i filles menors i la impressió que ha de quedar en els que van contribuir (sense voler) a les morts.El tipus d’espectacle. Voleu dir que aquest espectacle és el que s’ha d’oferir als joves per a divertir-se? Els qui l’ofereixen no acostumen a ser joves; són persones adultes amb interessos econòmics. Per què s’ha importat dels EUA el Halloween? Per què es banalitzen d’aquesta manera qüestions tan importants com la mort i el més enllà? I podríem continuar.Els pares dels fills i filles menors. On eren, què feien i quina responsabilitat hi tenen? Ja sé que és una qüestió molt complicada i que seria molt fàcil fer demagògia. No se’n pot fer. En aquest col·lectiu ben segur que hi ha una gran varietat, des dels irresponsables fins als que hi pateixen molt, que se senten incompresos i que experimenten una gran impotència. Hi ha molt de dolor en tot això.I els que van contribuir (sense voler) a les morts? Algú va aixafar les noies difuntes. Alguns poden sentir-se responsables de la mort d’aquestes noies. Alguns potser es van quedar amb aquesta impressió! No poden quedar marcats per a tota la vida?Oferint aquests productes (i d’altres per l’estil) quines persones s’estan fent i quina societat?

Miquel Barbarà Anglès, pvre.