Trastorn bipolar

Es una malaltia psíquica, que és caracteritza per un estat d’ànim profundament alterat.

Consisteix en passar d'un estat hipertímic (eufòria) a un de distímic (depressió).

S'han realitzat moltes investigacions relacionades al Trastorn Bipolar, tot i que encara no existeix una causa totalment definida.

En investigacions realitzades s'ha determinat una relació entre la deficiència del Carbonat de Liti amb la bipolaritat, quan aquesta substància neurotransmissora no esdistribueix adequadament a través dels nervis al cervell.

La persona afectada pel trastorn passa per un estat d'exaltació durant un determinat període de temps. En aquest estat, experimenta una gran vitalitat, un excés de confiança, irritabilitat i hiperactivitat.Aquest conjunt de símptomes es coneix per fase eufòrica o episodi maníac.

Autoestima exageradament alta, deliris de grandesa.

Poca necessitat de son (amb dues o tres hores de son la persona se sent que ha

descansat prou).

Parlar massa, de manera persistent.

Expressió d'idees al grau accelerat en què sorgeixen els pensaments.

Distracció persistent, la seva atenció es torna en aspectes poc importants.

Acceleració exagerada en els moviments.

Hipersexualitat, activitat sexual de forma anormal i exagerada.

Comportament violent.

Realitzar activitats en què es pot veure en dificultats o en perill, com per exemple,

compres excessives, malbaratament de diners, obsessió pels jocs d'atzar, transaccions de

negocis absurdes i ús de drogues o alcohol de forma desmesurada.

Un cop s'ha superat la fase eufòrica, la persona entra en un estat absolutament invers, on hi ha una gran apatia, absència d'interès en tot, ansietat, cansament, poca força de voluntat, tristesa i una forta sensació de fracàs. Aquesta fase és l'anomenada fase depressiva.

Manca d'interès o plaer.

Sentiments de tristesa i buit constant.

Irritabilitat en alguns casos (majorment en adolescents).

Pèrdua o augment de pes significatiu sense cap dieta.

Canvis en els patrons de son, tant com insomni o dormir massa.

Lentitud en els moviments i expressions pausades.

Dificultat per concentrar-se.

Fatiga o pèrdua d'energia, cansament extrem.

Sentiments de culpabilitat.

Baixa autoestima, sentiments de minusvalidesa.

Dificultat per prendre decisions.

Pensaments de mort i / o suïcidi (sense pla definit).

El primer episodi pot presentar-se a qualsevol edat.La freqüència dels episodis i la forma de les recaigudes poden ser molt variables, encara que tendeixen a ser més curtes.

La manera com es manifesten els símptomes no és sempre la mateixa. Així doncs, dins del trastorn bipolar genèricament, podem trobar-hi unes subclasses.

Els afectats pateixen episodis depressius amb una fase d'eufòria com a mínim.

Els afectats pateixen depressions recurrents amb fases hipomaníaques.

Els afectats pateixen episodis depressius sense hipomania però amb temperament hipertímic (eufòric). (antecedents familiars de bipolaritat).

El tractament per al Trastorn Bipolar és molt important, ja que un tractament inadequat pot arribar a ser una de les condicions psiquiàtriques més devastadores en la persona que la pateix.

Gràcies a les investigacions i avenços de la medicina, el Trastorn Bipolar ja es pot catalogar com una condició tractable, i en molts casos, la persona que la pateix pot recuperar-se totalment i tornar a tenir una vida plena i normal.

Existeixen diverses alternatives de medicaments antidepressius i elsanticonvulsants.

Mentre la persona pateix del pol maníac, se'ls recepten inductors de son.