1

Voyageurs immobiles

El secretde la

partició

La

fe

st

a

zero

Incendis

Ud

ol

El tipo de la

tumba de al

lado

Cyrano

Burundanga

Els tres porquets

La Ventafocs

El

f

an

ta

sm

a

me

nt

ide

r

Minuts

piPpi Langstrump,

el musical

2012

teatreterrassa

PROGRAMACIÓsetembre

dossier de premsa

2013GENER

Ce

lo

be

rt

www.caet.cat

1

El CAET presenta temporada amb una aposta decidida per la creació escènica del nostre país, donant recolzament a una vintena de produccions al llarg de 2012 2012 és un any de rècords pel Centre d’arts escèniques de Terrassa: A nivell de públic, ha tancat el primer semestre havent aconseguit un percentatge d’ocupació mitjana gairebé del 90%. I pel que fa al suport a la creació, participarà en un total de 20 produccions i coproduccions al llarg d’aquest any: tota una aposta indiscutible pels nostres creadors.

I com sempre el CAET té molt en compte la ciutat

que l’acull i es veu amb la responsabilitat

d’apropar les grans propostes teatrals del 2012

als seus ciutadans. Així, arriben al Teatre

Principal espectacles de la talla d’Incendis de

Wajdi Mouawad, dirigit per Oriol Broggi; per

primer cop el TNT entra en programació general i

per a tots els públics, portant a la ciutat el

magnífic Voyageurs immobiles de Philippe

Genty; també tindrem l’exitòs Celobert de David

Hare amb direcció de Josep Maria Pou; Burundanga de Jordi Galceran i direcció de Jordi

Casanovas; de Madrid ens arribarà El tipo de la tumba de al lado amb Maribel Verdú i dirigit

per Josep Maria Pou i, finalment, l’increïble Cyrano, dirigit per Oriol Broggi.

Al Teatre Alegria i la Sala Maria Plans veurem les nostres apostes per la nova creació, amb una

programació que estarà acompanyada per trobades de l’espectador amb els artistes, creadors i

experts després de cada funció. Inclou Udol de Marilia Samper i les Q-Ars Teatre, coproduïda

pel CAET, el CAER i el Festival Grec de Barcelona; Zero, d’Albert Boronat i Pep Pla, una

coprodució del CAET i el Festival Grec; La Festa d’Spiro Scimone i direcció d’ Orlando Arocha,

coproducció del CAET amb Itàlia i Veneçuela; així mateix una nova companyia terrassenca,

Malatesta ,estrenarà El secret de la partició de Teresa Sánchez-Roca i direcció de Jordi Palet.

2

A més, en la seva vessant de centre territorial de producció escènica del nostre país, el CAET

estrenarà un total de 14 produccions pròpies i coproduccions durant el Festival TNT–

Terrassa Noves Tendències, entre el 3 al 8 d’octubre.

Cal apuntar que durant aquest 2012 el CAET haurà participat en un total de 20 produccions i

coproduccions. Terrassa demostra, any rere any, la seva aposta per les arts escèniques fins

arribar a situar-se com a referent de les noves tendències i la creació contemporània a

l’escena del país.

Així doncs, serà un 2012 molt intens a nivell escènic a la ciutat de Terrassa: el CAET ha

preparat un fantàstic menú amb plats per a tots els gustos: des del clàssic imprescindible als

nous valors emergents, des de la fusió més actual als grans creadors.

Esperem que els espectadors participin i gaudeixin d’aquest banquet de cultura escènica,

mostra de la vitalitat creativa i artística del país, malgrat la disminució dels recursos

assignats. El nostre compromís és, amb la màxima eficàcia i eficiència i en la mesura de les

nostres possibilitats, estar al costat dels creadors i donar recolzament al seu talent amb més

força que mai. I a partir de setembre podrem veure els resultats: esperem que ens acompanyeu

en aquest viatge.

3

Índex

Graella de programació

pàg. 5

Programació estable setembre 2012 – gener 2013

pàg.6

Programació familiar

pàg.16

Coproduccions CAET 2012

pàg.23

CAET, un centre públic de creació

contemporània i noves tendències

pàg.23

Contacte premsa

pàg.32

4

GRAELLA DE PROGRAMACIÓ CAET-Centre d’arts escèniques de Terrassa Programació estable setembre 2012-gener 2013 Data Espectacle Espai Dg, 30 de setembre Incendis Teatre Principal

Del 3 al 8 d’octubre Festival TNT – Terrassa Noves Tendències’12 Diversos espais

Dj, 4 d’octubre Voyageurs immobiles (Acte inaugural TNT’12) Teatre Principal

Ds, 13 d’octubre La festa Sala Maria Plans Dg, 21 d’octubre El secret de la partició Teatre Alegria Dg, 28 d’octubre Burundanga Teatre Principal Ds, 10 de novembre Udol Teatre Alegria Dg, 18 de novembre Celobert Teatre Principal Ds, 24 de novembre Zero Teatre Alegria Ds, 12 de gener El tipo de la tumba de al lado Teatre Principal Dg, 20 de gener Cyrano Teatre Principal Coproduccions 2012 pendents d’estrena • Brickman | Cia. Agrupación Sr. Serrano • Monstruos – objeto de objeto | Cia. Playground • Mi gran obra (un proyecto ambicioso) | David Espinosa / El Local Espacio

de Creación • Chiromorphose | Nico Baixas i MOM/El Vivero • Trossos | Obskené • Els tres infinits | Marc Boada • L’off | Jaume Sangrà i Bruna Cusí • Next (títol provisional) | Àngels Margarit / Cia. Mudances • No em pots dir kanó | Pumpàkatum • O ya no entiendo lo que está pasando o ya no pasa l o que estaba

entendiendo | Jorge Picó / Ring de Teatro • El último enemigo | David Franch i Mercè Moreno • Yo no soy esa | Colectivo Diosloscría • 1ngred1ents | Capritx – Artur Martínez

5

Programació estable setembre 2012-gener 2013 Data: Dg, 30 de setembre Hora: 18h Espai: Teatre Principal Incendis és una obra absolutament contemporània amb regust d e clàssic que explica una història terrible, èpica i tràgica que arriba del fons dels temps per emocionar els qui la fan i els qui la veuen.

Incendis és la història d’una jove libanesa, d’una zona rural, analfabeta i molt enamorada del jove Nawal. També és la història d’una dona ferida, que aprèn a llegir i a escriure seguint el desig fervent de la seva àvia que la convida a sortir de la misèria i la foscor. Una mare que guarda silenci, un pesat i llarg silenci, i que un dia decideix no parlar mai més. Els fills d’aquesta dona, que un cop ella mor, es veuen obligats a buscar i entendre quina és la seva història. Aquests, obligats a mirar enrere, troben la veritat dels seus orígens i comprenent quin ha estat el pes que ha arrossegat durant tants anys la seva mare. El que descobreixen és una història

personal però també la història de tot un país i una cultura. Segons el seu director, Incendis és una obra tremendament potent que et parla des de molt a prop i t’esquinça el cor lentament, fins que et fa sentir dolor i una empatia tremenda. Una obra elèctrica, terriblement actual, colpidorament contemporània. FITXA TÈCNICA Text: Wajdi Mouawad Traducció: Cristina Genebat Direcció: Oriol Broggi Espai: Oriol Broggi i Sebastià Brossa Repartiment: Clara Segura, Julio Manrique, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Xavier Ricart, Xavier Ruano, Clàudia Font Il·luminació: Albert Faura Vestuari: Berta Riera i Bàrbara Glaenzel Ajudant de direcció: Ferran Utzet Projeccions: Piscolab Films Fotografia: Bito Cels Una producció de La Perla 29

Incendis de Wajdi Mouawad Direcció d’Oriol Broggi

6

Data: Dj, 4 d’octubre Hora: 21h Espai: Teatre Principal

A Voyageurs immobiles Philippe Genty, un referent de l’avantguarda escènica internacional, ens proposa un inquietant viatge a través dels subconscient, amb tota la bellesa i cruesa d’un món oníric. L’odissea del personatge inicial esdevé progressivament la d’un grup, llavors la de la humanitat; una odissea més enllà del temps, de l’espai i de les fronteres físiques durant la qual gaudirem d’imatges amb una

força poètica aclaparadora. Viatjarem per oceans nocturns de plàstic que tot d’una esdevenen cels de núvols blancs, per deserts de paper kraft de dimensions bíbliques, del caos a la coreografia sincronitzada. Aquests vuit viatgers immòbils ens submergiran en situacions en perpètua metamorfosi, com els nostres sentiments i estats d’ànim; i ho faran amb una dosi massiva d’efectes especials, malabarisme, titelles, mim i dansa en un espectacle eminentment visual. L’obra de Philippe Genty té la textura dels somnis i es presenta inquietant i insòlita alhora que tendra i generosa, màgica i emotiva. La fusió de dansa amb objectes, paisatges impossibles, atmosferes sonores imaginatives i ombres interiors suggerents suposen el perfecte tret de sortida pel Festival TNT. FITXA TÈCNICA Autor: Philippe Genty Posada en escena: Philippe Genty i Mary Underwood Música: Henry Torgue i Serge Houppin Intèrprets: Amador Artiga, Marjorie Currenti, Marzia Gambardella, Manu Kroupit, Pierrik Malebranche, Angélique Naccache, Lakko Okino, Simon T Rann Il·luminació: Thomas Dobruszkès i Philippe Genty So: Antony Aubert Vestuari: Victoria Desogos, Tomoe Kobayashi Una producció de Compagnie Philippe Genty

Voyageurs immobiles de Philippe Genty Acte inaugural del Festival TNT-Terrassa Noves Tend ències

7

Data: Ds, 13 d’octubre Hora: 21h Espai: Sala Maria Plans

Arriba a la Sala Maria Plans un text de gran actualitat i inèdit a Catalunya d’Spiro Scimone, un dels autors més influents de la dramatúrgia italiana actual. Gràcies al seu particular llenguatge teatral, Scimone ha conquistat el públic i la crítica, i així ho demostren els nombrosos guardons que se li han atorgat (un premi Idi, tres premis Ubu, un premi Hystrio) La festa ens situa en el trentè aniversari de noces d’un català i una italiana de classe obrera que transcorre entre malentesos fingits i respostes esperades. En aquest espai únic, estret, regna una confusió molt ordenada que permet al pare tots els capricis malhumorats, a la mare totes les fantasies i al fill escapades de solter. En aquesta rutina quotidiana orquestrada a tres veus cadascú interpreta la partitura que li toca, obligant l’espectador a reflexionar sobre l’estat i el sentit de la família, niu d’afectes i trampa de convivències obligades.

La posada en escena d’Arocha és senzilla i directa i està al servei de la paraula i dels intèrprets que, immersos en la dialèctica de les relacions de poder i en certa maligna reflexió sobre la crueltat dels afectes, fan de La festa una celebració imprescindible. FITXA TÈCNICA Autor: Spiro Scimone Direcció: Orlando Arocha Intèrprets: Diana Volpe, Pep Cortés i Rafa Cruz Traducció: Carles Fernández Guía Vestuari: Maria Elena Roque Escenografia: Eugenio Szwarcer Una coproducció del CAET amb Low Cost Projekt i Teatro del Contrajuego

La festa d’Spiro Scimone direcció d’Orlando Arocha

8

Data: Dg, 21 d’octubre Hora: 18h Espai: Teatre Alegria

El secret de la partició és un espectacle fresc i dinàmic esquitxat d’humor negre, impregnat d’un optimisme incombustible, amb uns personatges que davant l’adversitat mai no perden l’ànim de salvar la pell, la cara, els ossos. Aquests personatges són tres treballadores d’un circ: l’ajudant de mag, la contorsionista i la dona del llançador de ganivets, que estiuegen

en un hotel de la costa. Això no tindria res d’estrany si no fos perquè hi estiuegen en ple hivern. Unes vacances pagades que les desconcerten. És un espectacle entre còmic i esperpèntic, on aquestes tres dones (dues i mitja, per ser exactes), han de tirar endavant inesperadament soles. Parteixen de l’imaginari del circ per parlar de la capacitat d’aguantar, i de com neguem molts cops la realitat, i de les xarxes que ens teixim, que eviten que caiguem però que també ens deixen lligats. La companyia Malatesta ens presenta aquesta creació multidisciplinària en la qual treballen conjuntament amb l’associació circense terrassenca Tub d’assaig 7.70 i el grup musical Gran Teatro Amaro, i que sota la direcció de Jordi Palet ens desvetllaran en què consisteix El secret de la partició. FITXA TÈCNICA Text: Teresa Sánchez-Roca Direcció: Jordi Palet i Puig Intèrprets: Mariona Anglada, Eva Cartañà, Teresa Sánchez i Enric Petit Música original: Gran Teatro Amaro Disseny de llums: Nani Valls Espai: Jordi Palet Vestuari: Malatesta Assessorament màgia: Jordi Quimera Producció: Maribel Prieto, Les Pisanes Una producció de Malatesta

El secret de la partició de Teresa Sánchez-Roca Cia. Malatesta

9

Data: Dg, 28 d’octubre Hora: 18h Espai: Teatre Principal

Arriba al Principal l’últim gran èxit de Jordi Galceran (El mètode Grönholm), una voràgine de situacions còmiques, un vodevil d’humor blanc que barreja amor, terrorisme i burundanga que provoca constants sorpreses, equívocs hilarants i situacions rocambolesques que ens faran riure per les butxaques. La Berta està embarassada del Manel i abans de dir-li vol saber si se l’estima realment. La seva companya de pis li ofereix la solució: burundanga, la droga

de la veritat, que els desvetllarà una sorpresa de conseqüències imprevisibles. Burundanga és el desè muntatge de la companyia Flyhard de teatre contemporani, que puja a l’escenari per fer-nos riure des del primer moment amb eficàcia, acidesa i enginy: els gags verbals, els malentesos, els secrets, un sèrum de la veritat que farà que deixin de ser-ho... La direcció de Jordi Casanovas, un dels dramaturgs i directors d’escena més guardonats del teatre jove català i el text de Jordi Galceran, pel qual va ser nominat als XV Premis Max 2012 i al VI Premi Valle-Inclán 2012 són dos segells de qualitat que l’espectador avesat no pot deixar passar. FITXA TÈCNICA Autor: Jordi Galceran Direcció: Jordi Casanovas Repartiment: Carles Canut, Roser Blanch, Clara Cols, Pablo Lammers, Sergio Matamala Ajudant de direcció: Blanca Caminal Escenografia: Sebastià Brosa i Eli Pérez Vestuari: Albert Pascual Una coproducció de FlyHard Produccions i La Villarroel amb la col·laboració de Temporada Alta-Festival de Tardor de Catalunya, Girona/Salt, l’Ajuntament de Gavà-Espai Maragall, Señor, Gramona i EdMonpixel. Amb el suport de l’ICEC

Burundanga De Jordi Galceran direcció de Jordi Casanovas

10

Data: Ds, 10 de novembre Hora: 21h Espai: Teatre Alegria

Balzac, Rilke, Pina Bausch, Frida Kahlo, Virginia Woolf, Tàpies, Anne Sexton, Rodin o molts altres han transformat el patiment en recerca, revolta i creació. La seva por, el seu dolor, la seva solitud i la seva desesperació han esdevingut motor de creacions brillants, lluminoses, apassionants i plenes d’emoció. Perquè el procés de la creació artística neix de les nits d’insomni, però acaba trobant la Musa.

I és que els textos, escultures o coreografies d’aquests i d’altres homes i dones han inspirat un espectacle que vol ser una honesta declaració d’amor envers l’Art, a totes aquelles expressions artístiques que ens sacsegen l’ànima i ens omplen de passió.

L’Alegria torna a rebre a Q-Ars Teatre amb un text de Marilia Samper. La temporada passada ens van

delectar amb F3DRA, una revisitació a tres bandes del mite que va exhaurir entrades a Terrassa i va fer temporada a Barcelona amb una acollida més que calorosa.

FITXA TÈCNICA

Text: Marilia Samper Traducció: Marc Artigau Dramatúrgia: Joan M. Segura i Q-ars Teatre Direcció: Joan M Segura Intèrprets: Mercè Anglès, Miquel Barcelona, Anna Güell i Pau Soler Arranjaments i música: Pau Soler Espai i Vestuari: Joan M. Segura i Q-Ars Teatre Una coproducció del CAET-Centre d’arts escèniques de Terrassa, CAER-Centre d’arts escèniques de Reus i Festival Grec de Barcelona.

Q-ars Teatre Udol de Marilia Samper

11

Data: Dg, 18 de novembre Hora: 18h Espai: Teatre Principal

L’èxit fulgurant de Celobert arran de la seva estrena el 2003 (més de 70 mil espectadors a Catalunya i l’elogi unànime de la crítica) ha portat a en Josep Maria Pou a fer un nou muntatge d’aquesta peça teatral d’idees i de debats per reflexionar sobre un tema que està més al dia que mai: el món, el capitalisme i l’individu, a través d’una història d’amor tan angoixosa com creïble. Un loft de la perifèria de Londres esdevé un

confessionari d’amors perduts i el punt de trobada de dos personatges que, en intentar tancar ferides del passat, confrontaran les seves ideologies: la dicotomia dreta-esquerra, dos conceptes diferents del món, la cultura d’empresa versus la vocació pedagògica i el treball social, el capitalisme contra el progressisme... Temes que la crisi ha posat encara més al dia i que formen part de les preocupacions que passen pel cap de tots dia rere dia seran els obstacles que en Tom i la Kyra trobaran per reconciliar-se. En Tom és un ric propietari de pròspers restaurants, la Kyra és la seva jove examant, excambrera i excangur del seu fill. Dos personatges oposats amb una forta atracció que des que van pujar per primer cop als escenaris a Londres el 1995 no han parat de collir triomfs, convertint el text de David Hare en un dels èxits més longeus del teatre contemporani. FITXA TÈCNICA Autor: David Hare Traducció: Joan Sellent Direcció: Josep Maria Pou Repartiment: Josep Maria Pou, Roser Camí, Jaume Madaula Escenografia: Llorenç Corbella Vestuari: Maria Araujo Il·luminació: Txema Orriols Ajudant de direcció: Martí Torras Perruqueria i maquillatge: Toni Santos Una producció de Focus

Celobert de David Hare direcció de Josep Maria Pou

12

Data: Ds, 24 de novembre Hora: 21h Espai: Teatre Alegria

Segons dictava un antic costum del Japó medieval, arribat el moment en què un avi de la família deixava de ser ja un braç més per a treballar la terra i passava a ser només una boca més que alimentar, el fill havia de carregar el pare sobre l’esquena i pujar-lo fins a al cim de la muntanya de Naraiama per abandonar-lo allà fins que li arribés la mort. Aquesta tradició garantia la possibilitat de subsistència i perpetuació de la família deixant espai per a un nou naixement, és a dir, a un futur nou múscul per al camp. Aquesta mesura socioeconòmica sembla persistir subtilment en l’actualitat i al nostre propi món, caracteritzat també per tenir la productivitat com a valor suprem. Zero pretén ser un dispositiu d’obertura a preguntes i reflexions sobre la gestió de

la vellesa que nosaltres mateixos, futurs vells, estem exercint. L’ombra de la muntanya de Naraiama sembla projectar-se arreu, des dels discursos mediàtics d’identificació d’allò jove amb allò bo, fins als darrers discursos del Fons Monetari Internacional. . Voleu parlar de coses serioses? Doncs utilitzeu la ironia i la irreverència com fa aquest espectacle i no perdreu el bon humor. Un crit d’amor a la vida fet teatre. FITXA TÈCNICA Autor: Albert Boronat / Pep Pla Dramatúrgia: Albert Boronat Direcció: Pep Pla Interpretació (per ordre alfabètic): Marta Carbonell, Mª Dolors Duocastella, Isis Martín, Xavi Sáez, Jaume Sangrà i Josep Vallhonrat. Escenografia: José Novoa Moviment: Jaume Sangrà Vestuari: Míriam Compte Disseny d’il·luminació: Josep M. Cadafalch Espai sonor: Ramon Ciércoles Ajudant de direcció: Lavínia Hervás Una coproducció del CAET-Centre d’arts escèniques de Terrassa i Festival Grec amb producció de Degira.

Zero de Pep Pla i Albert B oronat

13

Data: Ds, 12 de gener Hora: 21h Espai: Teatre Principal

El tipo de la tumba de al lado és l’adaptació teatral del best-seller mundial del mateix títol i que des que es va estrenar a París fa dos anys la crítica i el públic no han deixat de lloar. Una història senzilla, tendra i divertida en aparença però que oculta càrregues de profunditat d’explosió incontrolada i abast insospitat: es pot trobar l’amor en un cementiri? Encara més, es pot trobar l’humor? A El tipo de la tumba de al lado dos adults sensats tenen ganes l’un de l’altre, es necessiten, però les diferències socials i culturals entre tots dos són abismals. Ella és una jove vídua introvertida i intel·lectual, ell un granger desmanyotat i rústic. Es coneixen en el marc poc propici d’un cementiri quan visiten les

tombes dels éssers estimats. Un somriure és suficient per despertar la complicitat entre tots dos, però la realitat quotidiana irromprà en el seu món per fer patents les seves grans diferències. Dues persones provinents de planetes oposats ens plantegen, a través de situacions tan inversemblants com còmiques, un veritable tractat de la diversitat social i cultural dels humans. FITXA TÈCNICA Direcció: Josep Maria Pou Repartiment: Maribel Verdú, Antonio Molero Disseny d’escenografia: Ana Garay Disseny d’il·luminació: Albert Faura Estilisme: José Juan Rodríguez, Paco Casado Espai sonor: J. Ballve Fotografia: Sergio Parra Construcció d’escenografia: Mambo decorados i Sfumato Ajudant de direcció: Fran Arráez Una producció de Focus, Trasgo Producciones i Smedia

El tipo de la tumba de al lado de Katarina Mazetti direcció de Josep Maria Pou

14

Data: Dg, 20 de gener Hora: 18h Espai: Teatre Principal

Cyrano de Bergerac és des de fa més de 25 anys un dels referents més intensos del teatre del nostre país. Un quart de segle després de l’històric muntatge d’en Flotats, La Perla 29 reprèn un text que ha perviscut com un clàssic del teatre francès durant tot el segle passat fins als nostres dies. Cyrano és una obra de mosqueters, amb baralles, balls, espases, corredisses, guerres, teatre, cançons, traïcions, conspiracions, emoció, mort i amor i més

amor. Una obra completa i extraordinària que t’encisa des del primer moment. La companyia d’Oriol Broggi, en portar-la a escena, va més enllà del vers sense abandonar el rigor prosòdic per tal d’acostar-la més encara a la sensibilitat de l’espectador dels nostres dies. En aquests temps que ens toca viure busquem emocions fortes i colpidores, que ens facin vibrar el cos i l’ànima, que ens faci riure mentre plorem i Cyrano és la història perfecta per aconseguir-ho. La Perla 29 va encetar la temporada amb Incendis i la tanca amb un canvi de registre, amb un joc intel·ligent i shakespearià que ens seduirà amb pensament, poesia i paraules afilades. FITXA TÈCNICA Direcció: Oriol Broggi Traducció: Xavier Bru de Sala Repartiment: Pere Arquillué, Marta Betriu, Bernat Quintana, Ramon Vila, Jordi Figueras, Isaac Morera, Babou Cham, Pau Vinyals, Andrea Portella, Emma Arquillué. Espai: Max Glaenzel Il·luminació: Guillem Gelabert Vestuari: Berta Riera Disseny de so: Damien Bazin Ajudant de direcció: Ferran Utzet Una producció de La Perla 29

Cyrano de Bergerac D’Edmond Rostand direcció d’Oriol Broggi

15

PROGRAMACIÓ FAMILIAR A càrrec de l’associació la Xarxa per a la promoció de l’espectacle infantil i juvenil a Terrassa.

Data Espectacle Companyia Ds, 20 oct. El fantasma mentider El cau de l’unicorn Dg, 11 nov. Els tres porquets Dreams Teatre Dg, 25 nov. Minuts Marcel Gros Dg, 16 des. La ventafocs D’Arrel Dansa Dg, 13 gen. Pippi Langstrump, el musical Lazzigags Dg, 27 gen. Clinc!! Pep Bou

16

Data: Ds, 20 d’octubre Hora: 18h Espai: Teatre Principal

El fantasma mentider és un musical modern, atrevit i molt divertit en què la barreja de llum negra, colors enlluernadors, música i cançons amb uns titelles espectaculars de mides diferents, capta l’atenció de petits i grans des del primer moment gràcies a les contínues sorpreses. L’obra és una crida a la tolerància i el respecte vers els altres i convida a no jutjar només per les aparences, a no tractar com un enemic a qui no coneixem perquè podem perdre l’oportunitat de descobrir-hi un gran amic, a preguntar allò que no entenem, ja que la nostra pel·lícula pot tenir un guió equivocat. L’espectacle ha fet les delícies del públic infantil a tot arreu on s’ha representat gràcies a una feina de visualització, escenografia i il·luminació molt acurada i

portada pels titllaires fins a les últimes conseqüències. FITXA TÈCNICA Autoria i direcció: Roser Castellví, Dani Martínez Titelles: Catalina Iglesias Cançons: Dani Martínez Escenografia: El cau de l’unicorn Veus: Elvira García, Marta Covas, Josep Xavier Serrano, Quique Hernández, Celia Millán, Josep Mª Cid, Isabel Cervantes, Marc Sierra, Txema Arrabal. Intèrprets cançons: Jhony Redon, Ferran Carvajal, Marta Covas, Quique Hernández, Rossan Aguilar, Susana Soria, Josep Mª Cid, Elvira Garcia, Txema Arrabal, Isabel Cervantes. Animació personatges: Miquel Sabaté, Xènia Garcia, Daniel Cocoví, Xavier Taboada, Dani Martínez

El fantasma mentider Cia. El cau de l’unicorn

17

Data: Dg, 11 de novembre Hora: 12h Espai: Teatre Principal

Els tres porquets es desperten un dia al mig del bosc i comencen a trobar-se personatges d’altres contes: el príncep de la ventafocs, la caputxeta vermella, la bruixa de la Blancaneus, una parella estrafolària que ven cases prefabricades... Podran finalment escapolir-se del terrible llop? La companyia Dreams Teatre apropa el conte dels tres porquets a la

canalla dels nostres dies. La diversitat de personatges fa que l’espectacle estigui farcit de sorpreses i girs d’allò més divertits. Si a això afegim una música de luxe composada per en Manu Guix, guanyador de l’últim Premi Butaca a la millor composició musical per Geronimo Stilton, aquests tres porquets seran una delícia pels més petits. FITXA TÈCNICA Text: Roser Contreras Música: Manu Guix Direcció: Roser Contreras i Julià Farràs Coreografia: Gemma Egea i Ariadna Suñé Escenografia: Julià Farràs i Marc Garcia Vestuari: Àngel Cazorla Narrador: Pep Antón Muñoz Intèrprets: Enric Boixadera, Gemma Egea, Sergi Pardo, Ariadna Suñé, Anna Ventura

Els tres porquets Cia. Dreams Teatre

18

Data: Dg, 25 de novembre Hora: 18h Espai: Teatre Principal

Tic, tac... Tic, tac... De mica en mica... A poc a poc... Minuts és un espectacle fet de breus moments i petits instants. Un viatge al voltant d’un món minúscul, divers i divertit. Cada escena és tractada com un petit conte i els objectes són manipulats perquè cobrin vida i cada detall rep la importància que s’ha de donar a les petites coses. Marcel Gros convida el públic a

agafar els minuts que volen, que s’escapen, i demana només un minut a tothom per construir la història que protagonitza. El pallasso aconsegueix que un simple embut sigui el veí simpàtic, un setrill esdevingui una libèl·lula o que quatre fustes es converteixin en el millor transport per volar pel mar, nedar per terra i caminar pel cel. Marcel Gros ha estat el guanyador del premi Sabatot Alegre 2012, guardò atorgat pels mateixos professionals del gènere. FITXA TÈCNICA Idea, direcció i interpretació: Marcel Gros

Minuts Cia. Marcel Gros

19

Data: Dg, 16 de desembre Hora: 18h Espai: Teatre Principal

La companyia D’Arrel Dansa presenta una versió de la Ventafocs que utilitza la dansa catalana estilitzada i una posada en escena espectacular per revisitar aquesta figura de l’imaginari universal. La figura de la Ventafocs amb poques diferències significa el mateix en molts països. Als infants, a casa o a l’escola els han explicat qui és la Ventafocs, la coneixen sobradament. En

aquesta proposta potser s’hi trobaran algunes diferències: hi ha tres balls, no hi ha carbassa ni carrossa. Hi ha tres fruits màgics... Però per damunt de tot el que hi ha és una serventa que busca la llibertat per arribar a ser dona. FITXA TÈCNICA Coreografia: Eduard Ventura Dansaires: Glòria Mas, Jordi Montaño, Pep Hinojosa Música: Manel Camp Vestuari: Jordi Montaño Disseny de llums: Xavi Costas

La Ventafocs Cia. D’Arrel Dansa

20

Data: Dg, 13 de gener Hora: 12h i 18h Espai: Teatre Principal

Pippi Langstrump és una nena de 9 anys que viu sola, amb l’única companyia de dos animals: un cavall i un mico, el Sr. Nilsson. Ella parla sovint de la seva mare que l’està veient des del cel, i del seu pare, que és un pirata que viu als mars del sud i que un dia ha de venir a buscar-la. Pippi és independent, caòtica i amb una gran imaginació. Té dos grans amics, en Tommy i l’Annika, i tots tres viuen grans aventures: la visita a l’escola, l’embolic amb uns lladres que pretenen prendre-li les monedes d’or que la Pippi guarda, els

tripijocs amb una assistenta social i amb un parell de policies babaus... Finalment apareix el seu pare al front d’un vaixell i la Pippi haurà de decidir si marxa de vacances amb el seu pare o es queda amb els seus amics... FITXA TÈCNICA Autora: Astrid Lindgren Direcció: Teresa Devant Intèrprets: Meritxell Santamaría, Víctor Arbelo, Cristina López, Laura Sancho, Ferran Castells, Albert Alemany i Miquel Agell Música original: Georg Riedel Escenografia: Eloi Linuesa Coreografies: Ester Bartomeu Il·luminació: Roger Blasco Vestuari: Pep Sánchez, German Miranda i Leo Quintana Direcció musical i arranjaments: Lluís Cabal Caracterització: Toni Santos

Pippi Langstrump. El musical d'Astrid Lingren Cia. Lazzigags Produccions

21

Data: Dg, 27 de gener Hora: 18h Espai: Teatre Principal

Clinc!! És el nou muntatge de la companyia Pep Bou. Fruit dels anys d’experimentació amb el llenguatge de les bombolles de sabó i altres estructures tensioactives neix aquest muntatge encisador ple de formes i colors canviants. La peça suposa un pas més en el llenguatge de la factoria Bou: incorpora nous personatges i els dota d’una accentuada tonalitat còmica que

conforma un tipus d’espectacle innovador on les escenes de teatre visual no són les úniques protagonistes de l’obra. Clinc!! narra les peripècies de dos personatges que es troben en un món ignot on tot els és desconegut, i mitjançant l’experimentació amb els elements que els envolten (aigua, sabó, tubs, cercles, màquines de fum) aconseguiran contemplar la bellesa d’allò que els envolta. FITXA TÈCNICA Creació i direcció: Pep Bou Interpretació: Isaías Antolín, Eduardo Telletxea Moviment: Marta Carrasco Escenografia: Castells Planas de Cardedeu Disseny i confecció de vestuari: Rui Alves Il·luminació: Pep Bou i Jep Vergés Muntatge musical: Companyia Pep Bou

Clinc!! Cia. Pep Bou

22

COPRODUCCIONS 2012 DEL CAET PENDENTS D’ESTRENA al TNT-TERRASSA NOVES TENDÈNCIES’12 | Del 3 al 8 d’octubre 2012 Brickman Cia. Agrupación Sr. Serrano “Tots els ciutadans tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per impedir l’especulació” Article 47 de la Constitució Una coproducció del CAET – Centre d’arts escèniques de Terrassa i Agrupación Sr. Serrano en col·laboració amb L’Estruch i El Gra ner Monstruos – objeto de objeto Cia. Playground Presentació del procés de recerca dut a terme al llarg del 2012 al voltant de la manipulació del cos i els fils, el destí i els fantasmes. Una coproducció del CAET-Centre d’arts escèniques d e Terrassa i Cia. Playground, amb la col·laboració d’Iberescena, Banf ield Teatro Ensamble (Argentina), Teatro La Rendija (Mèxic) i Grupo Sobr evento (Brasil) Mi gran obra (un proyecto ambicioso) David Espinosa / El Local Espacio de Creación “Tracta ni més ni menys que d’esbrinar fins a quin punt pot millorar-se la condició moral i física de l’espècie humana, tot oposant un dic a les guerres, a les revolucions i als avalots. És l’empresa més santa de totes les que s’han pogut imaginar; car els seus beneficis han d’arribar no a un sol poble, província o nació, sinó a la humanitat sencera, sense que vessi ni una gota de sang, ni una llàgrima” Manuel Sagrario de Veloy Una coproducció del CAET-Centre d’arts escèniques d e Terrassa i El Local Espacio de Creación

23

Chiromorphose Nico Baixas Nico Baixas ha realitzat una investigació sobre formes fetes amb les mans tot fent ús de conceptes escultòrics de vegades oposats: recte-corb, senzill-complex, però sempre des d’un punt de vista abstracte. Quan s’observen els resultats resulta inevitable veure cargols de mar, corals, insectes, ossos, formacions arquitectòniques o dissenys industrials futuristes que capbussen l’espectador en un estat hipnòtic de formes canviants i molt suggerents. Una coproducció del CAET-Centre d’arts escèniques d e Terrassa, Nico Baixas i MOM/El Vivero Trossos Obskené Trossos és fragments de vides. Trossos és camins escollits i per escollir. Una cruïlla. Trossos de memòria i records. Trossos d’atzar i casualitats. Trossos es pregunta d’on venim, d’on som. Trossos són 4 monòlegs d’actors nascuts a l’Amèrica del Sud. Una coproducció del CAET-Centre d’arts escèniques d e Terrassa, Cia. Obskené i Fira Tàrrega Els tres infinits Marc Boada Un monòleg que fa riure i pensar. Un monòleg que parla de tot, tot, tot... Humor i ciència per a joves de 9 a 99 anys. Una coproducció del CAET-Centre d’arts escèniques d e Terrassa i Marc Boada L’off Jaume Sangrà i Bruna Cusí Vols deixar-me? Si. Vols estar amb mi? Si. Una coproducció del CAET-Centre d’arts escèniques d e Terrassa, Jaume Sangrà i Bruna Cusí.

24

Next (títol provisional) Àngels Margarit / Cia. Mudances Punt de partida: exploració de la memòria corporal d’aquests tres cossos, les seves característiques i habilitats, allò que el temps i la pràctica de moviment ha escrit a cada cos; es vol treballar amb la matèria de cadascú i presentar-ho de manera molt crua en escena, amb tota la humanitat i l’animalitat. Tres cossos que són tres contenidors i tres paisatges, que es presenten en un espai canviant, que el propi solo modifica i transforma per al proper cos. El paisatge que queda a l’espai com a punt final d’un solo és el punt de partida de l’altre. Una coproducció del CAET-Centre d’arts escèniques d e Terrassa i Àngels Margarit/cia Mudances, amb la col·laboració de L’Es truch, El Graner i l’Institut del Teatre de Vic No em pots dir kanó Pumpàkatum Una dona i un home es troben per casualitat, una, tres, 10, mil vegades. Tot el que els passa sembla idèntic, sempre que ensopeguen. Però no és així. Mai cap xoc entre dues persones és igual, mai podran controlar del tot els seus moviments, les seves reaccions, el seu desig... tot i que ho vulguin... Una coproducció del CAET-Centre d’arts escèniques d e Terrassa i Companyia de dansa Pumpàkatum O ya no entiendo lo que está pasando o ya no pasa l o que estaba entendiendo Jorge Picó / Ring de Teatro Petits miratges teatrals crearan interferències amb els habitants de la ciutat de Terrassa. Allò privat esdevindrà públic. Allò públic, íntim. Les conductes del ciutadà corrent s’alteraran. Donarem espai a l’espai, temps al temps i veurem coses que romanien invisibles. El deliri donarà sentit al carrer. Prometem infiltrar-nos, interaccionar, intercanviar, fer-nos visibles... Estimat públic, això és públic... Una coproducció del CAET-Centre d’arts escèniques d e Terrassa i Ring de Teatro

25

El último enemigo David Franch i Mercè Moreno El último enemigo és un mateix, alimentat per falses creences, corromp la nostra consciència i ens torna temorosos i agressius contra nosaltres mateixos. El último enemigo converteix allò insignificant en imprescindible i allò valuós en quelcom llunyà al nostre abast. Una coproducció del CAET-Centre d’arts escèniques d e Terrassa, David Franch, Mercè Moreno i Escena PobleNou, amb la col·laboraci ó de L’Estruch i El Graner Yo no soy esa Colectivo Diosloscría Yo no soy esa parteix de la investigació sobre la generació a la que pertanyem, la primera generació que pensa que el seu futur serà més difícil que el seu passat, una generació envoltada de dubtes, una generació que massivament va anar a l'escola, a l’institut i a la universitat; de nosaltres s'esperava que fóssim grans professionals, empresaris o artistes. Vam créixer als 80', època de traspàs a la democràcia, de grans esperances, de bonança econòmica i febre europeista; estàvem destinats a triomfar. Yo no soy esa parla sobre la nostra ignorància, assumint-la com un tret característic de la nostra existència. Una coproducció del CAET-Centre d’arts escèniques d e Terrassa i Colectivo Diosloscría 1ngred1ents Capritx Un director teatral, un dramaturg, un videoartista i un cuiner amb una estrella Michelin es posen als fogons per preparar-nos un menú molt especial. Si voleu tastar-lo, el trobareu al festival TNT-Terrassa Noves Tendències... Una coproducció del CAET-Centre d’arts escèniques d e Terrassa i Artur Martínez/Capritx

26

CAET, un centre públic de creació contemporània i n oves tendències El Centre d’arts escèniques de Terrassa (CAET) és un dels centres territorials públics de creació, producció i difusió d’arts escèniques participats per la Generalitat de Catalunya. Creat l’any 2006, actualment sota la direcció artística del terrassenc Pep Pla, el CAET aposta pel suport a la creació contemporània i a les noves tendències. El CAET beu d’una llarga tradició escènica del teixit social, educatiu i cultural de la ciutat de Terrassa i treballa per posar-la al dia. Amb un diàleg íntim i còmplice amb els creadors, és una factoria de l’escena del futur, un laboratori de provatures, un caldo de cultiu on hi passen coses. És per això que impulsa projectes de recerca amb el seu programa “Germen” de residències artístiques, que recolza la creació amb residències tècniques de nombroses companyies i col·lectius i que estrena i coprodueix espectacles de noves tendències amb el projecte que anomena “Fàbrica”. En aquest darrer aspecte, el suport a la creació contemporània es materialitza amb les coproduccions i produccions pròpies, fetes en sinergia amb el sector tant públic com privat, amb projectes per a públics molt diversos, amb una important trajectòria d’exhibició i gira dels espectacles creats aquí. Per altra banda, i amb la voluntat de fidelitzar i augmentar la seva audiència i conscient del seu paper com a agent cultural públic, el CAET fa un intens treball en els àmbits social, comunitari, educatiu i associatiu del seu entorn. A més, ha impulsat la professionalització de molts artistes i creadors locals. En definitiva, el CAET aposta per projectes que facin participar la ciutadania i que impliquin altres col·lectius no específicament “professionals”. Des de la programació “mainstream” a la de risc o “tenetera”, passant per la cita anual amb el Festival TNT–Terrassa Noves Tendències, que el 2012 complirà la seva dècima edició, de les quals cinc han estat Tensdansa i cinc TNT, Terrassa ha demostrat any rere any la seva aposta per les arts escèniques fins arribar a situar-se com a referent de les noves tendències i la creació contemporània a l’escena del país.

27

Històric de produccions i coproduccions del CAET 2012:

• 180º de cel d’Isis Martín i Aleix Fauró, coproducció amb La Virgueria

• Greenwich Art Show de Macarena Recuerda Shepherd, coproducció amb Mi

cartera patrocina, Antic Teatre i Festival NEO amb la col·laboració d’El Graner i

el Mercat de les Flors

• Molly Sweeney de Brian Friel, direcció Miquel Gorriz, coproducció amb Eteri

2011:

• El sexe dels àngels d’Emili Corral, coproducció amb Diversitat Teatral

• La sopera de Meissen, de Bernat Puigtobella, direcció Òscar Garcia,

coproducció amb la Cia Kiut Teatre

• Morir de amor aquí de Marta Galán, coproducció amb TRANSlab

• Fingir de Colectivo 96º, coproducció amb Teatre Lliure i Colectivo 96º

• Una vella, coneguda olor , de Josep M. Benet i Jornet, direcció Sergi Belbel,

coproducció amb el Teatre Nacional de Catalunya

• L’hora en què res no sabíem els uns dels altres , de Peter Handke, direcció

Pep Pla

• La rara anatomia dels centaures de Miquel Àngel Riera, direcció Pere

Fullana, coproducció amb el Teatre Principal de Palma, CAER i El Canal

• Extraordinario de Babazorro, coproducció amb el Teatre Lliure

• Schubernacles humits de Carles Santos, coproducció amb El Canal i el

Teatre Lliure

• No sé si… de Marta Carrasco, coproducció amb Salometa sl

• Trilogia del poeta de Pablo Rosal, direcció Xavi Martínez, coproducció amb

Corcada Teatre

• F3DRA, Pleasure&Pain de Marilia Samper, direcció Pep Pla, coproducció amb

Q-Ars Teatre

• Indescriptible, irracional i injustificat de Ian Gehlhaar

28

2010:

• Kvetch-neures! d’ Steven Berkoff, direcció Pep Pla, coproducció amb Degira sl

• Berlin de Miquel Górriz i Ester Formosa, coproducció amb Villavecchia Music

• El jardí dels cinc arbres de Salvador Espriu, direcció Joan Ollé, coproducció

CAER, El Canal i Teatre Principal de Palma

• Memo d’ Alex Serrano, coproducció amb Agrupación Señor Serrano

• El mal menor de loscorderos.sc, coproducció amb loscorderos.sc, Mercat de

les Flors, Festival VEO i l’Escorxador d’Elx

• Èdip rei del pop , de Marta Gil Polo i Albert Tola, direcció Marta Gil Polo,

coproducció amb Marga Gil Polo, Festival LOLA, Festival Temporada Alta i

Ajuntament de Badalona – Teatre Zorrilla.

• Claim Your Place I+P, de Nuria Legarda, coproducció amb CAER

• L’últim secret de James Dean , d’Albert Tola, direcció Roberto Romei

• La majoria dels suïcidis són en diumenge d’Anna Burzynska, direcció Jordi

Vilà, coproducció La Troca

• La idea d’ Europa de George Steiner, direcció Òscar Intente, coproducció amb

Inútils Mots

• Anthropos de Pep Pla

• Circ d’hivern de Tub d’assaig 7.70, coproducció amb Tub d’assaig 7.70

2009:

• El café de las niñas amb el grup D’Callaos i posada en escena de Lavinia

Hervás, coproducció amb la Casa de la Música de Terrassa i D’Callaos

• Antílops de Henning Mankell dirigit per Magda Puyo, coproducció amb el

Teatre Nacional de Catalunya

• La vida lluny dels poetes de Josep Pere Peyró dirigit per ell mateix,

coproducció amb La Invenció Teatre, Teatre Principal de Palma, El Canal i

CAER

• Genius de Marc Angelet dirigit per ell mateix i Xavi Pivill, coproducció amb La

Guapa Teatre

• Xerraires dirigit per Carlo Boso

• Cogito ergo Punk! Dirigit per Ian Gehlhaar, coproducció amb Catambia

29

• Dar patadas para no desaparecer de Colectivo 96º, coproducció amb

Colectivo 96º, Teatre Lliure i Centro Párraga

• La fàbrica de la felicitat de Jordi Faura i Abel Coll

• Plastilina de Marta Buchaca dirigit per Marta Angelat, coproducció amb la Sala

Beckett

• Una comèdia espanyola de Yasmina Reza dirigit per Silvia Munt, coproducció

amb Bitó, Teatre Nacional de Catalunya i Centro Dramático Nacional

• La Ilíada basat en l’obra d’Alessandro Baricco dirigit per Tom Bentley-Fisher,

coproducció amb Q-Ars Teatre, CAER i Festival Grec’09,

• Petita feina per a pallasso vell de Matei Visniec dirigit per Ramón Simó,

coproducció amb Bitó Produccions

2008:

• Cuttlas de Calpurnio dirigit per Lluís Graells, coproducció amb Produccions

Essencials i Acetato Teatro

• El silenci del mar de Vercors dirigit per Miquel Gorriz, coproducció amb El

Canal i CAER

• L’home la bèstia i la virtut de Luigi Pirandello dirigit per Pep Pla, coproducció

amb el Teatre Nacional de Catalunya

• Venedors d’Edorado Erba dirigit per Carles Fernández, coproducció amb

Factoria Escènica Internacional

• La danza del cisne acto III d’ Iker Gómez, coproducció amb AREAtangent

• Una ciutat brillant de Conor McPherson dirigit per Jordi Vilà

• Tarragona 1918 amb textos de Montserrat Abelló i posada en escena d’Anna

Güell

2007:

• L’edèn d’Eugene O’Brien dirigit per Jordi Vilà

• Michael Kohlhaas de Heinrich von Kleist dirigit per Roberto Romei

• Tres Sombreros de Copa de Miguel Mihura dirigit per Víctor Àlvaro,

coproducció amb Gataro

• L’ham de Gemma Rodríguez dirigit per Glòria Balañà, coproducció amb la Sala

Beckett

30

• L’aigua de Jesus Moncada dirigit per Xicu Masó, coproducció amb La Mirada i

la Cia. Les Antonietes

• Josep i Maria de Peter Turríni dirigit per Carme Portaceli, coproducció amb

FEI, Teatre de Ponent i Festival Temporada Alta

• Postres de Nadal V: Sing , dirigit per Joan Humet

2006:

• La mort d’Ivan Ilitx de Lev Tolstói dirigida per Oriol Broggi

• Arriba una cançó de Jaume Sisa i Oriol Broggi

• La Strada de Federico Fellini dirigida per Xicu Masó.

• No és fàcil de dir. Ñi jujrí-mujrí de Marta Gil Polo

• Volpone o la guineu de Ben Jonson dirigida per Pep Pla

31

Contacte premsa

aPortada Comunicació Úrsula Barri | Comunicació Cultural T. 933 182 650 M. 671 670 797 ursula.barri@aportada.com | www.aportada.com

CAET – Centre d’arts escèniques de Terrassa Teatre Principal Plaça Maragall, 2 08221 Terrassa T. 93 733 81 40 caetcomunicació@gmail.com | www.caet.cat

32

WWW.CAET.CAT

www.facebook.com/caetterrassa

@caetterrassa

33

El CAET rep el suport de:

Col·laboren: