dossier de premsa caet temporada 2010-2011 2n semestre

34

Upload: caet-centre-darts-esceniques-de-terrassa

Post on 17-Mar-2016

229 views

Category:

Documents


6 download

DESCRIPTION

Dossier de premsa amb la programació del CAET-Centre d'Arts Escèniques de Terrassa pel 2n semestre de la temporada 2010-2011 (gener-juny 2011)

TRANSCRIPT

Page 1: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre
Page 2: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

2

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

El CAET presenta la Temporada 2011 amb una clara aposta per la

participació i la producció pròpia

� Terrassa inaugura el Teatre Principal a la primavera 2011

amb dues estrenes: Una vella, coneguda olor i L’hora en què res no sabíem els uns dels altres.

� La ciutat egarenca gaudirà d’un total de 7 produccions i

coproduccions i 6 estrenes absolutes presentades pel CAET

El Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (CAET) presenta el 1r semestre de la temporada 2011 amb una clara aposta de continuïtat per les noves tendències, els espectacles de producció pròpia, la diversitat i la creació de públics.

En aquest primer semestre, el públic terrassenc podrà gaudir d’una programació de qualitat que aposta pel risc i que prioritza estrenes i produccions “fetes a casa”, que es podran complementar amb actuacions de primer nivell com són Pasta Fullada, El Mètode Grönholm o Primer Amor. Algunes de les coproduccions destacables són El sexe dels àngels, que ens parla de les dificultats de mobilitat on els actors pateixen la mateixa discapacitat que els protagonistes, La sopera de Meissen, on col·laboren autors professionals i amateurs, Morir d’amor aquí, que es tracta d’una producció “tenetera” transversal que permet a joves terrassencs fer un recorregut per Romeo i Julieta amb una visió contemporània o Fingir, que reafirma el suport del CAET al Colectivo 96º després que el 2009 col·laboressin amb èxit en Dar patadas para desaparecer. Dos dels plats forts que ofereix la programació d’enguany i amb què s’inaugura el Teatre Principal són Una vella, coneguda olor, de Josep Maria Benet i Jornet i dirigida per Sergi Belbel i L’hora en què res no sabíem els uns dels altres, una producció del CAET sota la direcció de Pep Pla on participaran diverses entitats locals i que representa una clara declaració d’intencions d’obrir el nou teatre al teixit cultural de la ciutat.

Page 3: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

3

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

SUMARI CAET, un centre de creació contemporània i noves tendències pàg. 4 Presentació de Pere Navarro, alcalde de Terrassa pàg. 5 Una temporada per a gent inquieta per Pep Pla pàg. 6 Graella de programació pàg. 8 Programació

Pasta fullada pàg. 9 El sexe dels àngels (Coproducció CAET) pàg.11

Primer amor pàg.13

El desarrollo de la civilización venidera pàg.15 La sopera de Meissen (Coproducció CAET) pàg.16 El mètode Grönholm pàg.17 Morir d’amor aquí (Producció CAET) pàg.19 Una vella, coneguda olor (Coproducció CAET) pàg.21 Fingir (Producció CAET) pàg.23 La rara anatomia dels centaures (Coproducció CAET) pàg.25 L’hora en què res no sabíem els uns dels altres (producció CAET) pàg.27

Altres dades d’interès pàg.29 Espais pàg.32 Col·laboren pàg.33

Page 4: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

4

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

CAET, un centre de creació contemporània i noves te ndències El Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (CAET) és un dels tres centres territorials de creació, producció i difusió d’arts escèniques de Catalunya, juntament amb el de Reus i el de Salt-Girona. Creat l’any 2006, i sota la direcció del terrassenc Pep Pla, el CAET aposta pel suport a la creació d’autors contemporanis i a les noves tendències. I ho fa de la mà del teixit social i cultural de Terrassa, amb una llarga tradició escènica. Terrassa ha estat sempre a prop del teatre. L’any 1973 es funda la companyia El Globus, el 1974 neix el Centre del Vallès de l’Institut del Teatre (que avui té dues escoles superiors), el 1986 es funda el Centre Dramàtic del Vallès, el 1991 s’inaugura el Teatre Alegria i a l’abril de 2011 s’inaugurarà el Teatre Principal. El CAET beu d’aquesta tradició i treballa per posar-la al dia. Vol ser molt a prop dels centres de formació i dels terrassencs amants de les arts escèniques en la seva vessant amateur, que són sovint protagonistes de les temporades estables de teatre. Amb un diàleg íntim i còmplice amb els creadors, és una factoria de l’escena del futur, un laboratori de provatures, un caldo de cultiu on hi passen coses. És per això que impulsa projectes de recerca amb el seu projecte “Germen” i l’estrena d’espectacles de noves tendències amb el projecte de residències que anomena“Fàbrica”. El suport a la creació contemporània parteix de les coproduccions i produccions pròpies. Coproduccions en sinergia amb el sector (CAER a Reus, El Canal a Salt-Girona, el Teatre Lliure, el Teatre Nacional, el Mercat de les Flors, entre d’altres) i per a públics molt diversos, provant que cada dia més persones accedeixin a l’experiència de veure un espectacle escènic en directe. És amb aquesta voluntat de fidelitzar i augmentar els públics de la temporada teatral, que el CAET fa un intens treball amb els barris, persones amb discapacitats, col·lectius de nouvinguts, el públic jove i les escoles. Per als més petits, a més de l’oferta d’espectacles infantils i juvenils, el CAET ha desenvolupat iniciatives com Anem d’assaig, sessions matinals per a escoles, fitxes pedagògiques, i la implicació amb la Xarxa Terrassa Educa. El CAET aposta per projectes que facin participar la ciutadania i que impliquin altres col·lectius socials i culturals que no siguin específicament teatrals. És així com, entre d’altres, ha impulsat iniciatives en l’àmbit de la música, la poesia o el teatre de terror. Des de la programació de risc més “tenetera” al Festival TNT – Terrassa noves Tendències – que s’ha guanyat un espai en el mapa dels grans festivals del país, Terrassa té un lloc destacat a l’escena catalana com a referent de noves tendències i multidisciplinarietat.

Page 5: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

5

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

Presentació de l’Alcalde de Terrassa És un plaer presentar-vos la nova temporada del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa amb una programació que aposta clarament per la participació ciutadana, les noves tendències, els espectacles de producció pròpia, la diversitat i la creació de públics. Perquè Terrassa sempre ha estat al costat del teatre i volem que ho continuí estant, la nova temporada s’inaugura també amb una notícia important per a la cultura a la nostra ciutat, com és la inauguració del Teatre Principal. Terrassa, amb la seva tradició cultural i amb una societat amant de les arts escèniques, generadora d’importants projectes i reconeguts artistes en aquest àmbit, no podia deixar de lluitar per recuperar un teatre com el Principal. No només en l’aspecte arquitectònic, sinó també com a espai de trobada de la societat terrassenca, com a centre de gaudi de les arts, com a lloc de participació i expressió pública dels ciutadans. I em congratulo perquè estem a punt de veure aquest somni fet realitat: els motors estan en marxa per tornar a obrir les portes del Teatre Principal durant aquesta temporada 2011 que ara presentem. Esperem que gaudiu i participeu de les arts escèniques en la diversitat de sales, propostes i representacions que configuren la temporada que ens ha preparat el CAET. Benvinguts al teatre, la funció és a punt de començar! Pere Navarro, Alcalde de Terrassa

Page 6: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

6

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

Una temporada per a gent inquieta per Pep Pla La programació del primer semestre de 2011 simbolitza, més que mai, la ferma aposta del CAET per la creació contemporània i per les noves tendències amb uns valors molt concrets. Els nostres valors se centren en l’accés a la creació escènica de públics nous i diversos, en promoure la participació de la ciutat de Terrassa (les persones, les entitats, els barris…) en les nostres produccions, en la integració de persones amb risc d’exclusió social, en el diàleg i complicitat amb els creadors, en la incorporació de les noves tendències en la programació estable del CAET, i en oferir a la ciutat de Terrassa estrenes d’espectacles – tant propis com coproduccions – per tal que siguin els primers a descobrir noves “perles” que després es veuran arreu del país. Apostem per la qualitat i pel risc. Hem fet un camí amb la ciutadania de Terrassa en la descoberta de noves propostes escèniques. I ho hem fet junts, pas a pas, despertant la curiositat i la passió pel teatre i els nous llenguatges que arriben cada dia a més i més diversos públics. Quan a principis de 2006 em van demanar que m’encarregués de la direcció artística del CAET, m’hi vaig posar amb els cinc sentits. M’hi jugava molt, Terrassa és la meva ciutat, i tenia ganes de descobrir amb ella nous camins. El repte era molt important, la Generalitat i l’Ajuntament van voler que Terrassa fos un dels tres centres de creació territorial de Catalunya. Van estar d’acord que al CAET hi passessin coses, que fos un punt de referència del sector. Sempre he estat una mica inquiet, vaig començar a dirigir perquè no en tenia prou interpretant. Així que amb el CAET he volgut també anar més enllà, i descobrir nous llenguatges, investigar d’altres àmbits, trobar noves oportunitats per créixer. I hem crescut junts. La programació escènica del CAET,una proposta àmplia i diversa, des d’ofertes per a tots els públics a espectacles de creació trencadors, suma públics any rere any i gaudeix d’una ocupació per damunt del 80%. Des del CAET ens hem significat a tot Catalunya per la nostra programació “tenetera”, un adjectiu no normatiu amb què designem les propostes més innovadores, arriscades i creatives que neixen i creixen gràcies al Germen i a la Fàbrica CAET i que són també presents al Festival TNT. Terrassa té un lloc destacat a l’escena catalana com a referent de noves tendències i multidisciplinarietat. I aquest any no serà una excepció, estem davant d’una temporada teatral de luxe amb 7 produccions i coproduccions del CAET, 6 estrenes, fàbriques TNT i l’esperada inauguració del Teatre Principal. Estem molt contents que una gran capital com Terrassa pugui inaugurar un equipament escènic com el Teatre Principal, el punt de trobada dels terrassencs amants de les arts escèniques i de públics curiosos d’arreu de Catalunya que vinguin a veure les produccions del CAET.

Page 7: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

7

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

.../ Com no podia ser d’una altra manera, seguint la nostra voluntat de treballar per i amb la ciutat, l’inaugurem amb dues obres que són una clara declaració d’intencions. A la primera, un terrassenc de pro, en Sergi Belbel dirigeix Una vella, coneguda olor de Josep Maria Benet i Jornet, una obra que s’estrena a Terrassa i es podrà veure mesos més tard al TNC. A la segona estrena, més popular sens dubte, tinc l’honor de dirigir una obra L’hora en què res no sabíem els uns dels altres que és un homenatge al teatre, a la ciutat de Terrassa i un poema visual de l’anar i venir de la vida. Un anar i venir pel que hi passaran entitats, actors i actrius amateurs i grans prohoms de la ciutat, més de 500 persones sobre l’escenari del Principal, tot un repte! Pep Pla, director del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa

Page 8: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

8

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

GRAELLA DE PROGRAMACIÓ TEMPORADA 2011 GENER-JUNY

DATES OBRA ESPAI 23 de gener Pasta fullada Centre Cultural 12 i 13 de febrer El sexe dels àngels Teatre Alegria 19 de febrer Primer amor Teatre Alegria 27 de febrer El desarrollo de la civilización venidera Teatre Alegria 19 i 20 de març La sopera de Meissen Teatre Alegria 26 de març El mètode Grönholm Centre Cultural 9 d'abril Morir d'amor aquí Teatre Alegria 14,15,16 i 17 d'abril Una vella, coneguda olor Teatre Principal

30 d’abril Fingir Sala Maria Plans

1 de maig La rara anatomia dels centaures Teatre Alegria

12,13,14 i 15 de maig L'hora en què res no sabíem els uns dels altres Teatre Principal

Page 9: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

9

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

PROGRAMACIÓ

PASTA FULLADA Data: 23 de gener. 18h Espai: Centre Cultural Preu: 18€ Pasta fullada mostra la vida de quatre personatges, dues parelles d’amics que porten i suporten una amistat de molts anys. Al llarg del temps, aquelles fatigues de parella s’alimenten de l’energia de l’altra parella o d’una de les amigues o de l’amic. Sense massa conflicte, els personatges viuen un guió que els complau, sense saber-ho tot els uns dels altres. En canvi, creuen que es coneixen molt. D’altra banda, sense ser a l’escena hi són presents els fills d’una de les parelles, la qual cosa explica també els conflictes generacionals que viu una família d’avui dia. Que poden ser semblants als del passat però tenen elements nous, valors estètics nous. Navegant per les preocupacions d’aquests quatre “progres” a un pas de la jubilació i les seves còmiques i sovint desmesurades i obscenes converses, el muntatge explora les esquerdes que, de portes endins, amaguen aquestes relacions aparentment idíl·liques, però plenes de fórmules socials preestablertes, inseguretats i enganys, tot amb l’objectiu de seguir estant acompanyats. Autor: Ever Blanchet Direcció: Òscar Molina Traducció: Gerard Vàzquez Amb: Josep Minguell, Margarida Minguillon, Carles S ales, Carme Sansa Una producció de TGB

Page 10: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

10

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

EVER BLANCHET (Autor) Fundador de la companyia Versus Teatre (1982) i de les sales Versus Teatre (1995) i Teatre Gaudí Barcelona (2008). Des del 1974, compagina l’activitat creativa (com a autor i director) amb la pedagogia de tècniques d’interpretació, donant cursos a països com Uruguai, Brasil, França, Portugal i Espanya. A Catalunya, ha donat classes a l’Institut del Teatre de Terrassa, al Centre de Teatre de Granollers i a l’Aula de Teatre de Lleida. ÒSCAR MOLINA (Director)

Cursa els seus estudis teatrals a l’Escola Jacques Lecoq de Paris (Escola internacional de moviment de teatre) i realitza diversos stages amb eminències de l’escena com Peter Brook (director del Théàtre Buff du Nord de Paris, Arianna Mnouchkine (directora del Theatre du Soleil de Paris i Pierre Constant (director del Théàtre de la Monaie de Brussel·les). Des d’aleshores, combina la seva vessant interpretativa amb la direcció.

Page 11: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

11

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

EL SEXE DELS ÀNGELS Data: 12 i 13 de febrer Ds 21h, dg 18h Espai: Teatre Alegria Preu: 14€

Aquesta coproducció de “Diversitat teatral” en copr oducció amb el CAET-Centre d’Arts Escèniques de Terrassa presenta les dificult ats de la mobilitat reduïda a escena amb personatges interpretats per actors i ac trius que pateixen discapacitat física. El Dani viu amargat i submergit en els seus records de preadolescència daurada, d’ençà que va caure per una finestra quan tenia catorze anys i es va quedar paraplègic. Ara comparteix pis amb un ballarí invident homosexual, una ballarina lesbiana amb discapacitat i la seva mare, que no hi viu al pis però s’hi passa mitja vida. L’Edu, actor atractiu de carrera mediocre, va ser el millor amic del Dani fins que va tenir l’accident, moment en què van deixar de veure’s. Divuit anys més tard, es retroben tot just després que l’Edu sigui abandonat per la seva xicota. L’arribada de l’Edu al pis, treu a la llum conflictes soterrats i provoca situacions plenes d’ironia i humor negre, que passegen entre la comèdia, el drama i la tragèdia, i que obliguen a cadascun dels personatges a prendre decisions que posin fi als seus problemes. “La voluntat d'aquest treball és, des de l'humor i la quotidianitat, fer visible una situació de discriminació. Per aquest motiu s'ha intentat per tots els mitjans que els actors que interpreten al Dani, l’Adolfo i la Vero, siguin actors amb discapacitat. En aquest cas treballem amb un actor invident i un actor tetraplègic. Per comprendre la realitat d’aquests personatges, qui millor que algú que es troba en una circumstància personal similar? D'altra banda, tant per a la direcció, com per als actors sense discapacitat que interpreten a l’Edu i la Sole (tot i que val a dir que la Mont Plans pateix una petita discapacitat que afecta a la mobilitat d’un dels seus braços, i que sap dissimular molt bé quan és necessari), és molt més ric treballar amb actors amb diversitat funcional, ja que de la relació que es genera durant els assajos en sorgeix un treball molt més profund i proper a la realitat. I d'altra banda, també seria injust no tenir en compte actors que s'ajusten al perfil necessari i que, en moltes altres ocasions, a causa d'això, no tenen l'oportunitat de treballar en les mateixes condicions que la resta de companys.”

Emili Corral, autor

Page 12: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

12

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

Autor i director: Emili Corral Amb: Eladio Herranz, Adolfo Colmenares, Andreu Sans , Judit Saula, Mont Plans Una producció de “Diversitat teatral” en coproducci ó amb el CAET-Centre d’Arts Escèniques de Terrassa. Amb la col·laboració de l’Estruch (Ajuntament de Sa badell) i Teatre del Sol. EMILI CORRAL (Autor i director)

Llicenciat en Art Dramàtic, ha estudiat dramatúrgia amb Enric Nolla i Laura Fernández i ha realitzat tallers amb Guillem Escriche, Adrian Jackson i John Strasberg entre d’altres. Autor d'Alícia, von boyage, estrenat al Festival COS 2009 de Reus, knocking on heaven’s doors y Superamazing, Des de 2004, col·labora amb Kinelogy Producciones Audiovisuales en la redacció de diversos projectes pilot per a televisió i cinema. Actualment treballa a Item Formación en la redacció i locució de guions per a cursos de formació d’E-learning i videojocs amb contingut pedagògic.

Actor de teatre a Romeo i Julieta (2004), sota la direcció de Pep Pla, L'expedient (2010) d'Àngel Amazares i diversos projectes de teatre social amb la companyia FREC A FREC entre 2006 i 2008 sota la direcció de Marta Otin i de Joan Monells. Actor de repartiment als films Raval, Raval i Morir x morir de Toni Verdaguer i La silla de Julio Wallovits. Protagonista de la sèrie Malsons S.L. per a la XTVL i de diversos curtmetratges

JESÚS GONZÁLEZ AMAGO (Assessor sobre discapacitat) Màster en Protocol i en RRHH, Expert universitari en animació sociocultural i professor d'ensenyament primari. Professor i director de Teatre durant 12 anys fins que va fundar la seva pròpia companyia: ELLAS TEATRO. Ha col·laborat com a productor d'esdeveniments culturals, concerts de música pop, rock i clàssica, passarel·les de moda, organització d'esdeveniments i gestió d'activitats culturals. Durant tres anys va ser director d'un centre cultural a Madrid. Ha treballat en ràdio i TV, davant i darrere dels micròfons o de les càmeres. Dirigeix la revista MUNDO JOVEN de la Fundación Triángulo i col·labora amb l'Associació Achalay España i diversos estudis sobre teatre i educació. Autor de l'assaig titulat Re-inventarse. És soci fundador i productor executiu de KINELOGY PRODUCCIONS AUDIOVISUALS SL.

Page 13: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

13

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

PRIMER AMOR

Data: 19 de febrer, 21h Espai: Teatre Alegria Preu: 14€ Pere Arquillué protagonitza en solitari una peça a mig camí entre la comicitat i el patetisme, entre l’humor i la tragèdia. Hem de riure o hem de plorar davant la monstruosa descripció del primer (i únic) amor del protagonista d’aquesta peça? I és que Beckett ens col·loca en aquesta obra, escrita l’any 1946, davant d’una història d’humor tràgic. Pere Arquillué encarna un ésser torturat, un home expulsat de casa seva en morir el seu pare, que potser s’estima per un moment la prostituta que el sedueix però que, si es lliura a l’amor, és només per poder-se’l treure aviat del cap. Àlex Ollé i Miquel Górriz signen la direcció d’una peça en la qual, com en altres creacions de Beckett, el que escoltem ens mou el riure i el que no se’ns diu... ens omple d’horror. Autor: Samuel Beckett Versió: José Sanchis Sinisterra Traducció: Anna Soler Concepte/Interpretació: Pere Arquillué Creació: Àlex Ollé i Miquel Górriz sobre una idea o riginal de Moisés Maicas i Pere Arquillué Una producció de Bitó Produccions, Grec 2010-Festiv al de Barcelona, Chekhov International Theatre Festival de Moscou, Velvet Ev ents SL, Grostel Grup Empresarial SL amb la col·laboració de CAET-Centre d’Arts Escèniques de Terrassa i Teatre-Auditori de Sant Cugat

MIQUEL GÓRRIZ (Creació) Llicenciat en interpretació a l’Escola Superior d’Art Dramàtic del Vallès, el terrassenc Miquel Górriz va estudiar interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha estat professor d’interpretació de l’Aula de Teatre de Mataró, de l’escola Cristina Rota de Madrid i actualment és professor de l’Escola d’Òpera de Sabadell i de l’Escola Municipal de Música de Terrassa. Des de fa més de vint anys, compagina la seva tasca com actor amb la direcció i la música.

Page 14: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

14

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

Ha participat com a actor en espectacles com Cartas de amor a Stalin, amb J. Sanchis Sinisterra o Allò que tal vegada s’esdevingué i Els viatgers de l’absenta, amb Frederic Roda. En L’home dels coixins va ser nominat millor actor de repartiment als Premis Butaca 2009 pel paper de Michal). A més ha dirigit una vintena d’espectacles de petit i gran format, els últims; El silenci del mar de Vercors (amb set nominacions i dos Premis Butaca 2008), o Doble contra senzill de Maria Barbal. ÀLEX OLLÉ (Creació) És un dels sis directors artístics de la Fura dels Baus. Va ser l’encarregat de la creació i direcció artística de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 juntament amb Carlüs Padrissa amb qui també lidera les incursions de la companyia al món de l’òpera. En solitari ha dirigit Diari d’un desaparegut, de Janacek o Le Grand Macabre, de György Ligeti, en coproducció amb el Gran Teatre del Liceu, la English National Opera i l’Opera de Roma. A més va codirigir amb Carlüs Padrissa i Isidro Ortiz, la pel·lícula Fausto 5.0 rebent, entre d’altres, el Premi Méliés d’Or 2003 a la millor pel·lícula fantàstica europea. PERE ARQUILLUÉ (Concepte/Interpretació)

En teatre ha participat com a actor en nombrosos espectacles entre els que destaquen Soterrani de J.M. Benet i Jornet de Xavier Albertí, 2008); El silenci del mar de Vercors de Miquel Górriz, L’habitació del nen de J.M. Benet i Jornet i Morir de Sergi Belbel; Así que pasen cinco años de García Lorca de Joan Ollé o El somni d’una nit d’estiu de Shakespeare de Calixto Bieito. Al cinema ha participat en pel·lícules com Siete pasos y medio de Lalo García, Las mujeres del anarquista de Pieter Sehr i Marie

Noëlle, Princesas de Fernando León de Aranoa, Las voces de la noche de Salvador García Ruiz, En la ciudad de Cesc Gay, Salomé de Carlos Saura, Buñuel y la mesa del Rey Salomón de Carlos Saura, o El perquè de tot plegat de Ventura Pons. Ha intervingut en televisió en sèries o pel·lícules com: La Riera, Cazadores de hombres, Zoo, Mar de Fons, Mónica, Jet Lag, L’estratègia del cucut, Raquel busca su sitio, Laura, Estació d’enllaç, Secrets de familia o Bala perduda. Ha rebut entre d’altres premis el Butaca 2008 al millor actor de teatre per Soterrani i El silenci del mar; premi d’interpretació per Àngels a América (crítica teatral de Barcelona, 1997) i el premi de l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya com a millor actor protagonista per La filla del mar (1991).

Page 15: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

15

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

EL DESARROLLO DE LA CIVILIZACIÓN VENIDERA

Data: 27 de febrer 18h Espai: Teatre Alegria Preu: 14€ Una versió de “casa de nines” de Henrik Ibsen El desarrollo de la civilización venidera és el títol de la versió que Veronese ha fet de Casa de nines d’Ibsen, una peça que va escandalitzar la societat escandinava quan es va estrenar el 1879. La seva protagonista, Nora Helmer, un dels referents del teatre modern, es va convertir en l’estàndard del feminisme pel cop de porta que fa quan abandona el seu marit i els seus fills. Aquest fet va provocar que s’entengués l’obra com un atac a l’estament matrimonial. Veronese intenta respondre la pregunta que encara ressona al cap dels espectadors de finals del segle XIX: tornarà a casa, la Nora? O potser preferirà quedar-se amb la família, com ho farà després Hedda Gabler? Això explicaria el títol (que, com en les obres anteriors, és complex i enigmàtic) del nou espectacle de Daniel Veronese. Creació i direcció: Daniel Veronese a partir de Cas a de nines de Henrik Ibsen Amb: Mara Bestelli, María Figueras, Ana Garibaldi, Carlos Portaluppi, Leonardo Suardi Una producció de la Compañía Daniel Veronese amb la col·laboració d’Iberescena

DANIEL VERONESE (Creació i direcció)

Comença la seva carrera com a actor i mim. Com a autor i director, ha rebut, una trentena de premis nacionals i internacionals. A l’abril de 2007 va estrenar a Madrid Mujeres soñaron caballos amb actors espanyols, va portar a escena Gorda de Neil LaBute, va presentar Un hombre que se ahoga al Lincoln Center Festival i l’any passat va estrenar La noche que canta sus canciones de Fosse. El 2009, va estrenar dos espectacles que versionaven Casa de nines i Hedda Gabler

d’Ibsen, El desarrollo de la civilización venidera i Todos los grandes gobiernos han evitado el teatro íntimo, que es van poder veure al Festival de Otoño de Madrid i Glengarry Glenn Rose de David Mamet al Teatro Español de Madrid. La seva obra teatral ha estat publicada en dos volums: Cuerpo de prueba, amb catorze peces (editat per la Universidad de Buenos Aires) i La deriva, amb set peces (editat per Adriana Hidalgo Editora).

Page 16: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

16

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

LA SOPERA DE MEISSEN Data: 19 i 20 de març Ds 21h, dm 18h Espai: Teatre Alegria Preu: 14€ L’autor terrassenc Bernat Puigtobella es posa al ca pdavant d’aquesta coproducció del CAET-Centre d’Arts Escèniques de T errassa i la Companyia Kiut Teatre que compta amb la col·laboració de prof essionals i amateurs. Al saló de la família Banyuls s’exhibeix una col·lecció de porcellana única al món, presidida per una sopera de Meissen, peça del segle XVlll de valor incalculable. Ramon Banyuls, pèrit d’una companyia d’assegurances, aborda una compromesa missió professional, que el portarà a endinsar-se a les entranyes de casa seva i a descobrir les impostures de la seva pròpia vida familiar. “La sopera de Meissen és una sàtira d’un món encarcarat i caduc, un retrat mordaç d’una família catalana de l’Eixample que veurà acomplertes les seves pitjors fantasies. Els Banyuls patiran en pròpia pell la vella sentència de Kleist: “El que no es doblega, es trenca”. La companyia Kiut Teatre explora amb aquesta comèdia la dimensió còmico-agònica d’un país que ha decidit morir de riure.”

Bernat Puigtobella Autor: Bernat Puigtobella Adaptació i direcció: Oscar García Amb: Mercè Coll, Teresa Casals, Miquel Escoda, Caro l Muakuku, Eduard Garcia I la col·laboració especial de: Jaume Bernet Una coproducció del CAET-Centre d’Arts Escèniques d e Terrassa i la Companyia Kiut Teatre. BERNAT PUIGTOBELLA (Autor) Des del 2000 és editor del Grup 62 Barcelona. Va ser professor ajudant de la Yale University de New Haven (EUA), A la Universitat Autònoma de Barcelona va ser professor de llengua catalana i investigador del Centre d’Informació Bibliogràfica del Departament de Filologia Catalana. Ha publicat D’unes dones, Pere Calders and His Contemporaries, Síndrome d’Estocolm i Resonancias. Antología de poesia catalana contemporània. També destaquen les seves traduccions com La febre del cim de Jon Krakauer, Tot se’n va en orris de Chinua Achebe i El comediant de Thomas Bernhard.

Page 17: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

17

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

EL MÈTODE GRÖNHOLM Data: 26 de març. 18 i 21h Espai: Centre Cultural Preu: 18€

A El mètode Grönholm, quatre candidats –tres homes i una dona– es presenten a la fase final d’unes proves gens convencionals que ha organitzat una important multinacional per triar un alt executiu. A què estan disposats a renunciar per aconseguir la feina? Fins on arriba el seu esforç i la seva lluita per obtenir el lloc de treball somiat? Quins són els límits morals de l’actuació dels quatre candidats? El joc entre els aspirants esdevé també un combat de sentiments, ambicions i enveges, sempre en els límits entre la realitat i la ficció, entre la veritat i la mentida. “Ja fa vuit anys que El mètode Grönholm es va estrenar a la primera edició del projecte T6 del Teatre Nacional de Catalunya. Recordo que aquella nit, durant la representació, el Sergi Belbel i jo sèiem en una taula del bar de la Sala Tallers. No vam veure la funció. La feina estava feta i ja era cosa dels actors i dels tècnics. A la platea només hauríem patit perquè tot sortís bé i no hauríem pogut arreglar res si alguna cosa hagués sortit malament. No vam veure la funció però, des de fora, nerviosos, bevent i fumant, sentíem les reaccions dels espectadors. I reien. Reien molt. Fins i tot van aplaudir un parell de vegades a mitja funció després d’un esclat de rialles. El Sergi i jo ens preguntàvem: de què riuen tant? Sí, és veritat que hi ha moments de comèdia però, en general, és una història bastant fosca, i dura, i humiliant... A l’obra, quatre persones ens mostren fins a quin punt estan disposades a perdre la dignitat per aconseguir una feina. Això és tan divertit...? Segur que sí, vam pensar, perquè les riallades van ser espectaculars, però nosaltres no érem gens conscients que l’obra provocaria aquest efecte de manera tan contundent. Avui, l’obra s’ha estrenat ja a 35 països. Més de 2 milions d’espectadors l’han vista. I a tot arreu riuen igual... I és veritat, tenen raó. No hi ha res més divertit que veure les nostres pròpies misèries; adonar-nos, amb aquest mirall màgic que de vegades és el teatre, de com l’ambició per aconseguir una mica més de prestigi, de consideració social, de diners, ens fa actuar de la manera més ridícula. L’obra ens fa riure perquè ens la mirem des de fora però també ens sentim a dintre, perquè tots hem fet el mateix alguna vegada. El ridícul, vull dir. Si no per una feina, per algú que ens agradava, per quedar bé davant dels amics... Pel que sigui. Sí, la gent riu molt a El mètode Grönholm, i crec que és un riure sa, perquè només ens estem rient de nosaltres mateixos.”

Jordi Galceran

Page 18: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

18

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

“En el teatre hi ha fracassos, aventures, èxits i fenòmens. El mètode Gronholm entra en aquesta última categoria”

Sergi Belbel Autor: Jordi Galcerán Direcció: Sergi Belbel Amb: Jordi Boixaderas, Lluís Soler, Roser Batalla, Jordi Díaz Una producció d’A·N·E·X·A JORDI GALCERAN (Autor) Ha estat guanyador del Premi Born de Teatre amb Paraules encadenades, dirigida per Tamzin Townsend, i del Premi Ignasi Iglésias amb Dakota, amb direcció de Josep M. Mestres. Ha fet traduccions i adaptacions de diverses obres, entre les quals destaquen Estan tocant la nostra cançó, Políticament incorrecte, Enredos, La trilogia de l’estiueig, de Carlo Goldoni, Primera Plana, Converses amb la Mama i Un dios salvaje entre d’altres. A més de la seva activitat teatral, ha treballat com a guionista de televisió a Nissaga de poder, El cor de la ciutat, La Memòria dels cargols i Sagrada Familia, i ha escrit quatre pel·lícules per a televisió: Dues dones, Cabell d’àngel, Gossos, Càmping i Serrallonga. També ha escrit el guió del thriller Fragile per Jaume Balagueró. Ha estrenat els musicals Gaudí i Paradís escrits conjuntament amb Esteve Miralles. El thriller Carnaval ha voltat per tot Espanya. La seva darrera obra teatral és la comèdia Cancun estrenada al Teatre Borràs l’any 2009.

Page 19: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

19

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

MORIR D’AMOR AQUÍ Data: 9 d’abril 21h Espai: Teatre Alegria Preu: 9€

Aquesta producció del CAET-Centre d’Arts escèniques de Terrassa i TRANSlab. és en essència una producció completament transvers al que permetrà als joves terrassencs fer un recorregut pel Romeo i Julieta més contemporani. Morir d’amor aquí és un projecte transversal entre art escènic professional i intervenció socioeducativa local. El seu punt de partida per reflexionar sobre la no operativitat de l’ amor en contextos on s’imposen paradigmes patriarcals de violència i dominació és el text de Romeo i Julieta de Shakespeare. “Aquí hi ha feina amb l’odi; però més amb l’amor”: Aquesta idea estructura la dramatúrgia de la proposta i en determina la intervenció contextual. Anem a pensar sobre l’amor i sobre l’odi amb 8 joves terrassencs que es dediquen de forma autodidacta i autogestionada al RAP. TRANSlab. coordina i produeix la immersió intensiva d’aquests joves en el món de l’esgrima de competició, de la composició musical amb suports digitals i de l’escena per convertir-los en part activa i protagonista de Morir d’amor aquí. Gestió, direcció artística i dramatúrgia: Marta Gal án Equip de creació: Camilo, Cóndor, Nodrim, Fursia, S andro, Mohi, Isma, Goma, Jose Ángel Magliarisi, Juanjo Fernández Rivero, Jua n Navarro i Núria Lloansi Amb la participació de: Agrupació de Pessebristes d e Terrassa, Club d’Esgrima Ciutat de Terrassa, Institut del Teatre de Terrassa i Associació de Poetes Terrassencs. Una producció del CAET-Centre d’Arts escèniques de Terrassa i TRANSlab. d’intervencions escèniques contextuals. Amb la col·laboració del Servei de Joventut i Lleur e, de l’Àrea de Serveis a les persones i del “programa jove” del Pla de Barris de la Maurina de l’Ajuntament de Terrassa.

Page 20: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

20

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

TRANSlab TRANSlab. és un laboratori d’intervencions escèniques contextuals que proposa l’emergència d’un espai artístic transversal a cavall entre l’art escènic professional, l’acció socioeducativa i l’alfabetització de les arts. Les intervencions escèniques que proposa Translab. assagen noves formes de producció compromeses amb les necessitats d’un context social immediat, un col·lectiu o un territori i possibiliten, d’una banda, el desenvolupament cultural individual i/o comunitari i, d’altra banda, l’emergència de formats escènics professionals innovadors i experimentals. ASF (Audiovisuals sense Fronteres), en col·laboració amb ESCAC Terrassa, s’encarregarà de deixar constància documental del procés de creació per mitjà d’ un document audiovisual produït en paral·lel a la creació de MORIR D’AMOR AQUÍ. Els processos pedagògics i artístics als quals seran convidats aquests 8 joves impliquen diverses disciplines i abasten diversos procediments: Educació i integració social Un dels objectius fonamentals de TRANSlab. és que l’activitat artística i pedagògica serveixi com a eina educativa i integradora. L’experiència proposada per a la intervenció a Terrassa posa en contacte joves procedents de contextos socials desfavorables amb el món de l’esgrima, les noves tecnologies i l’art escènic professional. El fet de posar en relació contextos socials i culturals tant diversos obre una nova via programàtica d’inclusió social a través de l’esport, les noves tecnologies digitals i l’art contemporani. És per això que TRANSlab. convida diversos especialistes en intervenció socioeducativa (en complicitat amb El Col·legi d’ Educadors Socials de Catalunya i la Fundació Pere Tarrés) a fer un seguiment de tot el procés de formació dels nois i noies i el posterior procés de creació de MORIR D´AMOR AQUÍ. MARTA GALÁN (Coordinació i direcció del projecte) Treballa en el sector de l’art escènic professional des de 1998. Ha escrit, produït i dirigit més d’una desena de projectes escènics amb diversos equips creatius obtenint una destacada projecció nacional i internacional (Festival Mira!, le Translatines, etc. a França, Drodesera, Piu festival, Omissis a Itàlia, Far festival a Suïssa; Espacio Callejón a Buenos Aires, Dramafest a Mèxic D.F, Proximo Ato a São Paolo, etc.) Obres estrenades: cia. LaVuelta: LBdLG (1999), Desvínculos (2000), K.O.S – Hacerse el muerto- (Sitges Teatre Internacional, 2001), Estamos un poco perplejos (Sitges Teatre Internacional, 2002); en co-creació amb Santiago Maravilla: Lola (2003), Transilvania 187, in memoriam (Mercat de les Flors, 2004), Machos (Escena Abierta, 2005), El Perro (Mercat de les Flors, 2005) i Melodrama (2006-2007). Amb Juan Navarro i Núria Lloansi, entre altres: Protégeme, instrúyeme (Teatre Lliure BCN- Radicals lliure 2008) i La Corporació 2009, superproduccions postdramàtiques d´un sol ús (Superproducció núm.1: Dark figurantes, Superproducció núm.2: Reprise i Superproducció núm. 3: Madres, tetas y nanas) www.lacorporacio.blogspot.com

Page 21: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

21

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

UNA VELLA, CONEGUDA OLOR

Data: 14, 15, 16 i 17 d’abril. De dj a ds 21h, dg 18h Espai: Teatre Principal Preu: 18€ Una coproducció del CAET-Centre d’arts escèniques d e Terrassa i TNC-Teatre Nacional de Catalunya que revisita un autor contemp orani com Josep Maria Benet i Jornet que ha esdevingut clàssic. Dirigida pel terrassenc Sergi Belbel. Quan en Pep Pla em va oferir la possibilitat d’estrenar el meu pròxim espectacle en el teatre Principal de Terrassa, no m’ho vaig pensar dues vegades. Per a mi, que vaig néixer en aquesta ciutat, i en la qual he viscut fins als vint-i-quatre anys, és a dir, la meitat justa de la meva vida, és tot un honor. La sola idea de veure finalment reconvertit en teatre el local on de petit havia anat tantes i tantes vegades a veure pel·lícules (i, molt excepcionalment, alguna obra de teatre), senzillament m’emociona. Si, a més, resulta que se’m demana d’inaugurar-lo, l’emoció, lògicament, es multiplica. Calia que presentés, per a una ocasió especial, un espectacle “especial”. I de seguida vaig pensar en remuntar la primera obra que va escriure el que sens dubte és el mestre dels nostres dramaturgs catalans “vius”: en Josep Maria Benet i Jornet. L’obra és ja considerada com una “fita” del teatre català de tots els temps: Una vella, coneguda olor, que en Benet i Jornet va escriure de ben jove i que va guanyar el premi Josep Maria de Sagarra de l’any 1962 (l’any de la riuada!). Per què aquesta obra? Doncs per molts motius, el primer... perquè parla d’un temps que ens sembla llunyà però que no ho és tant. Un temps en què començaven, a Barcelona i a Catalunya, i, com no, a Terrassa, profundes transformacions econòmiques i socials (una certa “obertura” del règim franquista, que venia de la mà d’una revifada de l’economia i d’un augment de la població amb un increment considerable d’immigrants), però on encara es vivia sota l’asfíxia de la tirania, de la desigualtat social i de la injustícia. Cal sempre revisar aquests episodis del nostre passat, sobretot per ensenyar-los a les noves generacions. En segon lloc, perquè aquest temps de què ens parla l’obra és el de la meva infantesa. I perquè l’espai on se situa l’acció –els terrats d’un conjunt de pisos atrotinats del barri del Raval de Barcelona- podria ser perfectament el conjunt de patis interiors del pis on vaig viure de

Page 22: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

22

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

petit al centre de Terrassa. No em costa gaire d’identificar-me doncs, ni amb el lloc, ni amb el temps ni, sobretot, amb el conflicte de la pobra Maria, la protagonista de l’obra. En tercer lloc, perquè vivim en un país que molt difícilment posa en escena textos d’autors vius que no siguin els últims que ha escrit. I revisitar obres emblemàtiques dels nostres autors és una pràctica necessària i saludable. Encara recordo la primera vegada que vaig veure Una vella, coneguda olor. Era l’any 1975 (Franco encara era viu) i va ser a la televisió, per TV2 Catalunya-Miramar (abans en dèiem “u-hache-efe”, us en recordeu?): la Maria era una esplèndida i inoblidable Rosa Maria Sardà, a les ordres de Lluís Maria Güell, que en va fer una realització impecable. Jo encara no havia fet tretze anys i em vaig quedar garratibat. Recordo que, en acabar l’emissió, vaig mirar per la finestra de casa meva i vaig veure... pràcticament el mateix decorat que acabava de veure a la televisió. Jo era més jove que la Maria, però podia sentir la mateixa angoixa i els mateixos pensaments que ella, engabiada rere les reixes dels patis interiors... Va ser la primera vegada que vaig sentir a parlar de Josep Maria Benet i Jornet. Més endavant, quan vaig començar a fer teatre amateur al Centre Social Catòlic de Terrassa, amb l’estimat i enyorat Lluís Barón, vam posar en escena dues obres seves, amb una colla de joves (o nens, encara!): Supertot i L’ocell Fènix a Catalunya o alguns papers de l’Auca. Per a mi, Benet i Jornet era, doncs, “l’autor”, l’únic autor català viu que veia que estrenava amb regularitat i que fins i tot muntàvem els amateurs. La meva sorpresa va ser enorme quan, anys després, ens vam conèixer i ell va esdevenir mestre i amic meu. En Benet (a qui els seus amics anomenem Papitu) acaba de fer setanta anys. Posar en escena la seva primera obra, que va ser celebrada per la crítica com la primera obra catalana “realista” de l’època, segons una tendència que en el teatre espanyol de l’època liderava Antonio Buero Vallejo, és també, doncs, un tribut, un reconeixement a la trajectòria d’un dels noms imprescindibles del teatre català de tots els temps. Em sento molt afortunat per posar en escena aquesta obra emblemàtica del nostre teatre i presentar-la per primer cop a la meva ciutat, en un dels seus teatres històrics, que tants i tants records em porta a la memòria... Un tros del nostre passat en el nostre present, per no oblidar mai en el futur... Per molts anys, Terrassa!”

Sergi Belbel Autor: Josep Maria Benet i Jornet Direcció: Sergi Belbel Escenografia: Max Glaenzel, amb la col·laboració d’ Estel Cristià Vestuari: Mercè Paloma Il·luminació: Kiko Planas(aai) Música: Òscar Roig Ajudanta de direcció: Cristina Clemente Resta de l’equip artístic i repartiment per confirm ar Una coproducció del CAET-Centre d’Arts Escèniques d e Terrassa i TNC-Teatre Nacional de Catalunya

Page 23: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

23

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

JOSEP MARIA BENET I JORNET (Autor) Nascut a Barcelona el 20 de juny de 1940. Entre 1962 i 1966 estudià filosofia i lletres, branca de romàniques, a la Universitat de Barcelona. A partir de 1975 col·labora regularment amb TVE , TV3 i d’altres cadenes televisives. Entre 1974 i 1981 va exercir com a professor de literatura dramàtica a l'Institut del Teatre de Barcelona. Ha publicat, a revistes i diaris, articles sobre literatura i, en menor grau, altres temes. Amb més de 40 obres publicades destaquen Fantasia per a un auxiliar administratiu, Marc i Jofre o els

alquimistes de la fortuna, La Nau, Berenàveu a les fosques i Quan la ràdio parlava de Franco i Revolta de bruixes. També Olors, dirigida per Mario Gas, Això, a un fill, no se li fa o L'habitació del nen. Rep el Premi Nacional de Literatura en la modalitat de Literatura Dramàtica per Morir, estrenada al Teatre Lliure i portada al cine per Ventura Pons.

Page 24: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

24

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

FINGIR Data: 30 d’abril, 21h Espai: Sala Maria Plans Preu: 9€

Una producció que reafirma el suport del CAET al Co lectivo 96º desprès de l’èxit en la col·laboració a Dar patadas para desaparecer que es va gestar l’any 2009. Fins fa 20 anys, els petons d'amor, és a dir, els petons a la boca, en un escenari de teatre sempre es fingien. Tres eren les principals estratègies per dissimular el fingiment d'un petó: A/ El galant s'inclina sobre la dama, gira lleugerament el cap de manera que oculta el petó al “respectable” i llavors besa l'actriu a la barbeta o al llavi superior. B/ El galant, ple de frenesí, acaricia la dama amb les seves dues mans, posades ambdues sobre les seves galtes. En el moment del bes, el galant col·loca el seu dit polze sobre la boca de la dama i així, es fa un petó al dit gros. C/ El galant inclina el cap i subjecta amb les seves mans el cap de la dama i besa a aquesta entre el pòmul i la boca espai que no s'aprecia ja que la mà del galant el tapa. Una peça de Lidia González Zoilo Performers: Lidia González Zoilo i David Franch Una producció del CAET – Centre d’Arts Escèniques d e Terrassa, Colectivo 96º i el Teatre Lliure

Page 25: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

25

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

LIDIA GONZÁLEZ ZOILO (Directora) És llicenciada en art dramàtic per l’Institut del Teatre en l’especialitat de gest. Actualment realitza la seva tesi “Texts dramàtics escrits per a l’acció” dins del Doctorat de les Arts Escèniques, que organitza el Departament de Filologia Catalana i l’Institut del Teatre. L’any 1999 va fundar, juntament amb Marta Pelegrina, la Cia Amaranto, amb la qual va crear els espectacles Sis Ens (dirigit per Toni Mira, 1999), Hamlet Music Hall (2000), Marea Baixa (2002), Tazón de sopa china y un tenedor (o hacer el gilipollas) (2004), Indignos (2005) i Four Movements For Survival (2007). A més a més, ha participat en les produccions Superpop (2007), al costat de Txalo Toloza, i Las Perras (2007), juntament amb Amalia Fernández i Vicente Arlandis. DAVID FRANCH (Performer) Es forma en diverses disciplines fonamentalment dins del llenguatge corporal (equilibris acrobàtics, trapezi, dansa contemporània, dansa aèria, pantomima, gest), així com en interpretació i clown. Integrant de la companyia Amaranto a les seves quatre últimes produccions Marea Baixa, Tazón de Sopa china y un tenedor, Indignos i Four movements for survival, actualment treballa al costat de Lidia González Zoilo, sota el nom de Colectivo 96º. Ha treballat amb la Cia. Hortzmuga Teatroa als espectacles Rekolore, Matraka i 12-K, i és cofundador de la cia. Mô-House, ja desapareguda. Ha impartit diversos tallers de creació. LA COMPANYIA Colectivo 96º té com a objectiu evitar trobar una línia de treball. Els motors que han portat a la companyia a crear les peces fins avui presentades tenen en comú que es qüestionen: què és la representació?, què la ficció?, i què pinto jo en tot això?. És per això que juguen a construir identitats en aquest marge de confusió entre realitat i ficció, per a qüestionar d’aquesta manera la pròpia construcció / destrucció d’uns jocs inexistents i que són una representació tant a l’escena com a la vida real.

Page 26: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

26

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

LA RARA ANATOMIA DELS CENTAURES

Data: 1 de maig. 18h Espai: Teatre Alegria Preu: 14€ Coproducció que continua la línia del compromís anu al del CAET amb Centres d’Arts Escèniques de Catalunya i Balears. A un arenal d’un lloc indeterminat, entre la mar i la terra, entre la realitat i el somni, cinc actors d’edats diverses, interpreten sis contes de l’escriptor mallorquí Miquel Àngel Riera. L’espectacle concebut com sis moviments d’un concert sobre la narrativa curta de Riera, es desenvolupa a partir d’un joc teatral obert a la sensibilitat més màgica, a l’humorisme més insòlit i fins i tot, al deliri sarcàstic de la fantasia. Grans temes com la mort, la dualitat i la pèrdua, tractats per Riera amb una poètica molt personal, es transformen en la seva forma dramàtica en un vehicle que ens obre amb subtilitat percepcions de coses que oblidem massa sovint i que paradoxalment, ens ajuden a sentir-nos millor. Direcció, adaptació i dramatúrgia: Pere Fullana Amb: Carles Molinet, Nies Jaume, resta del repartim ent en curs Una producció d’Iguana Teatre amb el CAET – Centre d’Arts Escèniques de Terrassa, Teatre Principal de Palma, Centre d’Arts Escèniques de Reus (CAER) i El Canal – Centre d’Arts Escèniques de Reus de Salt – Girona. PERE FULLANA (Director) Autor i director d’escena, es forma acadèmicament a l’Institut del Teatre de Barcelona i a L’École International de Théatre Jacques Lecoq a París. Compta amb més de 38 obres teatrals, algunes de les quals han rebut el reconeixement del públic i la crítica com el premi al millor espectacle teatral 2002 a la Fira d’Osca, el millor espectable 2006 de l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mar per Memòria d’en Julià, o la Menció especial als Premis Ciutat de Barcelona 2006 de l’ICUB per La Mort de Vassili Karkov. Assistent de direcció al Teatre Odeó de París sota la direcció de Lluís Pasqual. Actualment compagina la direcció teatral amb la traducció, l’adaptació i la dramatúrgia: Hansel i el purgatori, Memòria d’en Julià, Feroe, La Mort de Vassili Karkov, Seqüències 4 ficcions d’avui,Ubú Rei, Melodies de Brouvell, entre d’altres muntatges. És membre fundador de les companyies Iguana Teatre (1985), L’Ombra del Cranc (1998) i Teatre de la Sargantana (1995). Ha estat docent en diferents cursos

Page 27: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

27

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

especialitzats i, actualment, és cap de departament i professor d’interpretació a l’ESADIB (Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears). IGUANA TEATRE És una companyia de teatre professional, productora i distribuïdora d’espectacles, nascuda l’any 1985. Amb 33 espectacles estrenats, més de 1.600 funcions fetes, ha actuat a la major part dels escenaris de les illes i programacions habituals en tot el territori nacional, aconseguint un notable èxit de públic i crítica. IGUANA manté una línia de teatre de sala de repertori, de producció pròpia, un teatre d’autor, compromès, arriscat, innovador i una línia de teatre infantil, amb el nom de Teatre de la Sargantana. A més, no es pot oblidar la línia de teatre en espais no convencionals i esdeveniments, amb l’espectacle Nit de foc. L’any 2005, IGUANA celebrà els seus 20 anys de trajectòria amb una sèrie d’actes especials i la publicació del llibre 20 anys Iguana Teatre. En els darrers anys la companyia ha apostat especialment per la projecció exterior i projectes de coproducció que l’han portat a escenaris de tot l’Estat espanyol. Actualment, compta amb un espectacle d’adults en repertori, No te’n riguis de Rimbaud, un cabaret tragicòmic que narra la vida i obra del poeta Arthur Rimbaud. IGUANA TEATRE fou la companyia impulsora del projecte Teatre del Mar de Palma. Concertada amb les institucions culturals públiques locals, insulars i nacionals, entitats col·laboradores des de l’any 89, combina finançament públic i privat. MIQUEL ÀNGEL RIERA I NADAL (Autor) Escriptor mallorquí en llengua catalana. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona. Com en altres poetes mallorquins de la postguerra, la Generació del 27 marca els inicis de la seva producció poètica. En poesia comença amb un poemari en català, Poemes a Nai, i Biografia. El segueixen dos llibres: La bellesa de l’home, premi Joan Alcover 1974, i Paràbola i clam de la cosa humana. També edita Poemes de l’enyorament, unes versions en català de Poemes de Rafael Alberti. En novel·lística redacta Fuita i martiri de Sant Andreu Milà i Morir quan cal, premis Sant Jordi 1973 i de la Crítica de Serra d’Or 1975. Amb L’endemà de mai obté el Premi Nacional de la Crítica de Narrativa Catalana 1979 i amb Panorama amb dona el premi de la Crítica de Serra d’Or 1984. L’any 1979 publica un volum de relats titulat La rara anatomia dels centaures (1979); una nova via d’expressió de narració breu a través del conte, que completarà amb l’obra Crònica lasciva d’una decadència. Ha rebut reconeixements públics, com la nominació pel PEN Club a la candidatura al Premi Nobel (1987) i la Creu de Sant Jordi (1989).

Page 28: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

28

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

L’HORA EN QUÈ RES NO SABÍEM ELS UNS DELS ALTRES Data: 12, 13, 14 i 15 de maig. De dj a ds. 21h, dg 18h Espai: Teatre Principal Preu: 18€ Una producció del CAET – Centre d’Arts Escèniques d e Terrassa que és una clara declaració d’intencions d’obrir el nou teatre al teixit cultural i associatiu de la ciutat. “L’hora en què res no sabíem els uns dels altres” és un immens poema visual. Protagonista: Una plaça pública. No hi ha paraules, només persones que passen amunt i avall, uns atrafegats, altres vagarosos… Les imatges que se’ns ofereixen davant dels ulls van d’allò més poètic al més prosaic. Tant les que podem veure dia a dia pel carrer com les que inventem amb la nostra imaginació. Un repàs pel món, pel gran teatre del món. Com diu l’oracle de Dodone, que l’autor cita al pròleg de l’obra “allò que has vist, no ho traeixis, queda’t amb la imatge”. Teatre visual? Teatre dansa? És possible. A voltes l’escenari és una autèntica coreografia. Entre 40 i 50 actors ens faran desfilar més de 500 personatges. Personatges coneguts de la ciutat, entitats senceres, tot, absolutament tot és possible en aquest mural d’humanitat. Sembla fet expressament per inaugurar un teatre, un espai del que tots en podrem gaudir. Petits i grans, nens i nenes, en Charlot i el pare Abraham... Oh! Benvinguts! Passeu, passeu…”

Pep Pla Autor: Peter Handke Traducció: Clara Formosa Direcció: Pep Pla Una producció del CAET – Centre d’Arts Escèniques d e Terrassa. Amb la col·laboració de diverses entitats locals

Page 29: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

29

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

PEP PLA (Direcció) És actor i director d’escena, i des del 2006 director artístic del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (CAET). Va estudiar Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona. Dedicat fonamentalment al teatre, ha dirigit obres com: Kvetch-neures, d’Steven Berkoff (CAET i Degira, 2010), L’Home, la bèstia i la virtut (TNC i CAET, 2007) Leonce + Lena, de Georg Büchner (Grec 2007), Volpone o la guineu, de Ben Jonson (CAET 2006), El mercader de Shakespeare (Grec 2006), La fam de Joan Oliver (TNC Sala Petita. 2006), Jocs de paciència d’Abla Farhoud (Espai Brossa. 2006), El plan B d’Isabel Díaz (TNC Projecte T6, Sala Tallers 2005), La dona com a camp de batalla de Matei Visniec, L’illa dels esclaus de Marivaux, Cap a la mort d’Alfonso Sastre, Tatuatge de Dea Loher; Romeo i Julieta de Shakespeare, Les troianes d’Eurípides-Sartre; Diner negre de Ray Cooney, La disputa de Mariveaux, Les aventures del bon soldat Svejk de Jaroslav Hasek, Suburbia d’Eric Bogosian, El revolt de Tankred Dorst, On vas Hollis Jay? de Benjamin Bradford. En la seva faceta com a actor, ha combinat teatre i televisió. En teatre ha treballat a espectacles com Animales nocturnos de Juan Mayorga dirigida per Magda Puyo, 11 setembre 2001/Les troianes de Michel Vinaver dirigida per Ramon Simó, Escenes d’una execució de Howard Barker dirigida per Ramon Simó, La comèdia dels errors de Shakespeare, dirigida per Helena Pimenta; Hamlet de Shakespeare, dirigida per Lluís Homar, El sopar dels idiotes de Francis Veber, dirigida per Paco Mir; Olga sola de Joan Brossa, dirigida per Rosa Novell, Casa de nines d’ Henrik Ibsen, dirigida per Juni Dahr, Macbeth de Shakespeare, dirigida per Tamzin Townsend, La cantant calba d’ Ionesco, dirigida per Boris Rotenstein, Otel·lo de Shakespeare, dirigida per Mario Gas, El barret de cascavells de Pirandello, dirigida per Lluís Homar, Després de la pluja de Sergi Belbel, Cyrano de Bergerac d’Edmond Rostand, dirigida per Maurizio Scaparro. Cia. Flotats. I ha participat també a nombroses sèries de televisió com Ventdelplà, El cor de la ciutat, El comisario; Temps de silenci; Nissaga, l’herència, Estació d’enllaç, Poble Nou, entre d’altres.

Page 30: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

30

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

ALTRES DADES D’INTERÈS Nous públics Espectacles infantils i juvenils Els nens i nenes, com cada any, també podran gaudir a partir d’una variada oferta d’espectacles infantils i juvenils, gràcies a la programació regular de Xarxa i a una programació i una política de preus especial per a joves. Escoles i instituts Preus especials per a estudiants en les nostres produccions. Activitat Anem d’Assaig Programa dirigit a estudiants de secundària, especialment als que cursen el batxillerat d’arts escèniques, pel qual se’ls convida a assistir a un assaig de les produccions del CAET, on després mantenen un col.loqui amb els artistes, i després van a veure l’obra quan s’estrena al teatre. Facilitats Atenció a les persones amb discapacitat Tant el Centre Cultural, com els teatres Principal, Alegria i la Sala Maria Plans tindran seiens reservats a persones amb discapacitat. Consulteu sobre l’accessibilitat als espais. En col·laboració amb l’associació AVAN. Audiodescriptors per a cecs El CAET segueix compromès amb l’ONCE per a facilitar la comprensió teatral als invidents. Propera actuació diumenge 17 d’abril amb l’espectacle Una vella coneguda olor.

VENDA D’ENTRADES I ABONAMENTS

Teatre Principal, Teatre Municipal Alegria i Sala M aria Plans Anticipada: Servei de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa. Casa Soler i Palet. C/ Font Vella, 28, Terrassa. De dilluns a divendres de 8.30 a 14h i de dilluns a dijous de 16h a 18.30 h. A les taquilles del Teatre Alegria i del Teatre Principal els dies de les representacions dues hores abans de l’inici dels espectacles. Compres per Tel·Entrada a la xarxa d’oficines de Caixa Catalunya, de dilluns a divendres de 8 a 14.30h. Trucant al 902 101 212 Per Internet a www.telentrada.com les 24h.

Page 31: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

31

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

Centre Cultural Unnim Anticipada: de dilluns a divendres, de 9 a 20h, i dissabtes, de 15 a 20h al Centre cultural Unnim i a totes les oficines d’Unnim en horari d’atenció al públic. Venda per telèfon amb targeta de crèdit trucant al 902 180 677. ABONAMENTS Abonament de 3 espectacles a escollir (de gener a juny 2011) El CAET no garanteix les localitats dels espectacles: es recomana bescanviar l’abonament per les entrades amb prou antelació. Venda d’abonaments: •Servei de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa. Casa Soler i Palet. C/ Font Vella, 28, Terrassa. De dilluns a divendres de 8.30 a 14h i de dilluns a dijous de 16h a 18.30 h. •A les taquilles del Teatre Alegria i Teatre Principal els dies de les representacions, dues hores abans de l’inici dels espectacles. •Al Centre Cultural Unnim de dilluns a divendres, de 9 a 20h, i dissabtes, de 15 a 20h. Sopar després del teatre Alguns restaurants del Gremi d’Hostaleria de Terrassa mantindran la cuina oberta perquè els espectadors de teatre puguin anar a sopar un cop acabada la representació. Restaurant Bizarre : Camí Fondo, 37 Tel 626 056 058 [email protected], www.bizarre.cat. No oblidis mostrar l’entrada del teatre, hi haurà un detall per a tu. L’art de gaudir : Carrer Gaudí nº 2 i Rambla d’Egara nº 340 (al Centre Cultural). Amb l’entrada del teatre et regalaran un “Mojito”. La Terrassa del Museu : Rambla d’Ègara, 270 Tel. 93 789 44 43. Només dissabtes. Amb l’entrada del teatre, regalaran una copa de cava. Escaletes 8 : Carrer de les Escaletes, 8. T. 93 784 25 05. Amb l’entrada del teatre, regalaran un xopet Damunt un cel de fil : Menjar vegetarià. Portal Nou, 9, local 9. T. 937840547. El Porró : Taverna: tapes i cava. C/ La Palla, 28 T.937313944 La Torreta : Torrades, amanides i botifarres. Nou, 50 T. 937314775/650874976. El Cel de les Oques : Carrer de La Palla, 15 T. 937338207/630640417. www.elceldelesoques.com. Menú especial teatre reservant per telf. o mail: [email protected]. Q Pazza Tao: Restaurant mexicà. Carrer Pare Llaurador, 16. 93 780 25 37. Amb l’entrada del teatre, et regalaran un xopet.

Page 32: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

32

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

El Doll Bretó : Creperia bretona. Carrer Camí Fondo nº 12, per reservar 937001050. Kir bretó gratuït amb l’entrada del teatre. Cafeteria de l’Institut del Teatre (al mateix Teatre Alegria): C/ Gaudí nº15. Aperitiu gratuït amb l’entrada del teatre. Pàrquing Una hora de pàrquing gratuït amb la compra de l’entrada (Pàrquing del Vapor Ventalló. Entrada pel C/ del Pantà) Com arribar i sortir de Terrassa, passada mitjanit… Autobusos Nocturns: N60 Barcelona-Terrassa-Vacarisses: cada hora, des de 1:21 fins a 3:21 de Terrassa (Rambla Egara parada FGC) a Barcelona (Pl. Catalunya). Des de la 1:05 fins a les 4:05 de Barcelona a Terrassa. N61 Barcelona-Rubi-Les Fonts: cada hora, des de 1:30 fins a 4:30 en direcció Les Fonts. Des de Terrassa (benzinera Les Fonts) a partir de les 00:30. N63 Barcelona-Terrassa-Matadepera: cada hora, des de 1:29 fins a 3:29 de Terrassa (Av. Jaume I) a Barcelona (Pl. Catalunya). Des de la 1:25 fins a les 4:25 de Barcelona a Terrassa. Més informació: Grup Sarbus T. 902 287 000

DESCOMPTES

10% de descompte a: • Usuaris de la bctxarxa 25% de descompte a: • Majors de 65 anys • Socis del Club TR3SC • Carnet Jove de la Generalitat • Carnet de Família Nombrosa • Persones amb discapacitat • Alumnes de UPC-Univers • Alumnes de l’Institut del Teatre Grups • 10% de descompte en grups de més de 10 persones • 20% de descompte en grups de més de 20 persones Els descomptes no són acumulatius

Page 33: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

33

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

ESPAIS

Page 34: Dossier de premsa CAET temporada 2010-2011 2n semestre

34

Més informació Centre d’Arts Escèniques de Terrassa 93.733.81.40 [email protected]

El CAET rep el suport de:

Col·laboren: