L'Horo del Garraf, 7 de desembre de 1995

a n o v ge-----------

'de l'oli i el vi él la zona deis terrenys de lamasia o el. terme antic de la Geltrú. Ladatació de la troballa obre un nou períodeen la historia agraria de Vilanova

La troballa d'un antic molí d'oli, mésconegut com a trull, i una premso de vi'del tipus lIiure a la Masia d' en Cabanyes

certifica una gran activitat transformódora

Descoberts un La troballa podria estar datada entreel 1500 i el 1798 i pertanyeria a I'antic celler

És el primer cop que es troba un molí d'olii una premsa de vi en una masia del Garraftrulli una premsa

a Can CabanyesJordi Castañeda

Le ....excavacions i nerejaque sesran fent alstcrrenys de la Masia

den Cabanyes pcr construir uncamping icondicionar l cspai hantopar umb un ine sperat des-cobrimcnt. Es tracta del recirue(11 hi h.umu un anric molí doli

'-....-- 1 una prcmsa. que <cgons lhis-toriador local Vicenc Carboncll...cria una premsa de vi del iipuslliurc . A la zona. shan recuperardU6 moles, que serien les quefeia ..•ervir el molí doli, i uncuragol de fusta que serviría perprernxar el vi.

Les pans que s'han pogutrecuperar daquest molí estanresguardades de l ' obra que s' estafent " Can Cabanyes. La des-coberia de difercnts estris delcamp duraru les excavacíons es\ <1 donar a coneixcr, de seguida.al" Associacio dels Tres Tornbs através de 1" Ajunrameru. Des dela regidoriade Cultura esvaoferirla povsibiliiat a aquesta asso-ciació vilanovinaque cs fcscarrecdeis 'malerial~, Un mernbre delentitat. Francesc Cosp, es vadirigir a la Masia d"en Cabanyesper rccóllirels estris trobats, ien

aquell moment va ser quan es vaveure que les obres haviendescoben el molí d'oli (tambéconegut com a trull) i la premsa.

El mateix Francesc Cospva reconeixer la valua de latroballa i va advenir de la possibleantiguitat de les peces, ja queasseguraque durarn els seusanysde treballar al camp no n' haviavist diguals.

Certarncnt, el que shatrobai a la Masia d'en Cabanyesés un tipus de trull i premsa de vique data dentre els segles XVI iel XIX, quan es va introduir elcaragol de ferro per a les premsesi l' clectricitat per als molins d' oli.Si a aquesiesdades hi afegim lahipotesi que la pan de la Masiaden Cabanyes on s'han trobatles restes podia ser lantic cellerde la casavella (que eraconegudallavors com Masia Can Pare-llada), que es va enderrocar el1798, la datació de la treballa esreduiria al trarn historie entre el1500 i el 1798.

Per Viccnc Carbonell, unestudios de temes agrícoles de lacomarca, "l'irnportant del ques'ha trobat és saber que hi haviaun trull i una premsa IJiure de vien una masia", La única cons-

táncia d'un trull i una premsa detipus IJiure a la comarca és aRocacrespa, on encara hi ha res-tes a Cal Rovirosa d'un trull (noen tan bon estat com el de laMasia d'en Cabanyes) icenificació que tenia una prernsaIJiure, del segle XVII, pero elfet que els terrenys de Roca-crespa eren molt grans dónamés rnerit a la troballa en unamasía.

El trull, o molí d'oli, ques'ha trobat funcionava ambuna mola de ti pus cil índric -tampoc massa habitual porquenormalment són de tipus conic-que era arrossegacla molt pro-.bablernent per tracció animal, jaque la possibilitat de moure lesmoles per forca hidráulica o ventsembla descartable a la zona.L'aparició d'aquest trull signifi-ca trobar, per primer cop, lesrestes d'un molí d'oli a lacomar-ea (a banda del de Rocacrespa),ja que si bé hi ha constancia es-crita de trulls en lIocs més omenys exactes de la Geltrú o deVilanova, no s'han pogut trobar ~mar, U

El cas de la premsa encaraésmés estrany perque ésdel tipus

'Iliure, que no ésgens cornú. A lacomarca, només se' n troben unaaCan MiretdelesTorres, aRibes,i una segona a Can Mareé deJafra. La premsa anomenadaIJiure consta d'una mena de pa-lanca llarga, on a una banda hi haun caragol que es va enroscant iaconsegueix que a I'altra bandade la palanca el vi quedi prernsat.Precisament, un caragol de fustaque estava colgat a la mateixazona que la premsa permet pen-sar que es tractad'una prernsad'aquest tipus, no massa normal

perqué necessita tenir més espaii unagran producció. Les premsesque es troben més són lesanomenades de racó, que tenenI'espai per premsar idos palsvertical sque aguanten el caragol,que va aixafant. La descobenad'aquest ti pus d'estris a la Masíad'en Cabanyes (a l'epoca MasíaCan Parellada) serveix per veure,més enllá de la datació, que lazona tenia una'· producci6d'oliveres i vinyes suficient perjustificar tenir un trull en unamasia i una premsa de vi de tipus

lliure. Per Vicenc Carbonell, hihauria dues possibles hipótesis,la primera seria que els terrepysde la masia produissin moltaquantitat d'oli i vi, o bé quedifererns masos de la Geltrúdecidissin fer servir un mateixtrull i premsa de vi. Aquestasegona possibilitat tampoc no ésdescartable, atesa la quantitatde masos importants que hihavia en el que es· coneixiacomo la Geltrú, que abracavades del torrent de la Pastera capa Sitges.

Unfuncionamentmedieval

El tipus de trull i premsa iel funcionament que sembla quetenia obliguen a pensar en unadatació d'entre els segles XVI,XVII i XVIII. Prltcticament desdel 1200, el funcionament deismolins d'oli no havia evolucio-nat massa,finsqueal segle passats'incorpora el' motor deI'electricitat per substituir latracció animal, de I'aigua o delvent. En el cas de la premsa,ttmbé fins al segle XIX nos incorpora el caragol de ferro enlIoc del de fusta, com el que s' hatrobat a la Masia d'en Cabanyes. Les peceshan estat descobertesarran de les obres a la Masía

L'Hora del Garraf, 3 de maig de 1996

58

'Activitats Preindustrials al Medi Natural' (2)

Els molins d'aigua

els del Cucurella, de Galli-fa, de la Palma i el Molí deBaix al terme de Cubelles.Aixi dones, actualment sónvisibles les restes de cincd' aquests antics molins.

Només dos d' ells presenten

unesrestesprou interessantsper tenir-Ios ·én considera-ció dins l' arqueologia in-

a fo re a del' aigua ha es-

tat aprofitadaper I'home desde térnps re-

mots. Moldreel gra ha estat

una activitat•••••••• imprescindi-

ble en les eco no miesagráries. A les nostres' con-trades, els cursos d' aigua, simés no els superficials, nosón freqüents ni de gran ca-bal. El Foix és l'únic riu de

les rodalies i a les seves ri-

bes s'hi han construir mo-: El Molí de Mar de Vilanova, a la.platja de Sant Cristófollins, fariners o d'oli, que

aprofitaven l'aigua. Un ca-

bal ja prou moderar abansde la construcció del Pantá i

que recullles aigües de les

conques del Foix i les rieresde Marmellar i de Pontons.Antics testimonisjaeviden-cien les disputes entre moli-ners i regants per aprofitarel poc volumd'aiguadispo-nible. Així, els molins de la

zona presenten una bassa

adjunta que actuava de die :1

posit acumulador.adíferen- ~

cia deis molins pirinencs. ~

Tan sois espodia moldre enmoments precisos i epoques Molí Non o de Mas Trader, a Cubellesdeterminades.

Salvador Palau com-ptabilitza les restes de 53molins a la conca del Foix.Entre Castellet, llindant dela nostra comarca i el des-guás al mar a Cubelles s' es-

menta la presenciade deu

molins. Alguns han desapa-regut totalment: el de Xori-

guera al terme de Castellet i

~HOTELCESARRBSTAURANT LA PITORRA

anova i la Geltrú••

Dia: .dres 3 de maig

Hora: .. A partir de les 22.45 h.

Molí del Salze,a la carretera del Pantá, abansde Rocacrespa

dustrial: el molí vell de Cas- molí. S'hi poden veure lestellet i el d'en Galtés. moles ipart del mecanismeDeixem-Ios pel final. Dins de funcionament. Encara

el pantai just sota el mirador . treballa en aquest segle ambde Can Barretet sobresurten corrent electric. La construc-de l'aigua les restes del Molí ció presenta diverses voltesNou de Castellet. Unes po- de canó amb ares de rnig

ques parets i part de la bassa punt, datades del segle XII.

enronada. El Molí del Sal- Són uns vestigis prou inte-ze, a peu de carretera i el ressants. Riu avall, a la ribaMolí Nou o de Mas Trader, dreta i a redós mateix dedins de la urbanització del Lourdes, queden les restes

mateix nom, han perdutla . del molí de Can Galtés, da-

sevafuncióoriginali,elpri- tades al segle XIII o XIV.mer s'ha convertit en masía En queda la part baixa del

ielsegonofereixunesrunes molí on encara s'hi troben'en estat decadent. L'un i les moles i la bassa annexal'altre conserven I'arc de amb contraforts. Es tractasortida de-l' aigua que els d' una estanca amb volta deposa en evidencia.' canó plena de fang sedi-

mentat. '

El Molí Vell de CastelletEl Molí de mar, l'excepcíé

Just darrere Castellet,tocant a la carretera de les

Masuques hi ha les restesdel Molí Vell de Castellet.

Colgar per les bardisses i dedifícil accés conserva úni-

cament la part inferior del

Parlar de molinsd'aigua ésparlar de molinstlovials. Malgrat aixo, te-

nima casa nostra un cas

forca inedit de molí accio-

nat perl'aigua de la mar. És

el popular Molí de Mar a laplatja de Sant Cristofol deVilanova.

La pobresa del seu es-tat actual contrasta amb laimportancia d'aquest pro-

jecte de magre resultat, pero

que avui és un valor indis-

pensable de referencia delnostre patrimoni industrial.

Construit l' any 1801 perFrancesc Terrés, un fuster

de Sant Martí de Riudepe-

res al' Osona, el molí prete-nia aprofitar la forca de les'

ones per accionar un siste-ma de bornbeig que ompli-ria la bassa situada a la partsuperior de la construcció.El seu buidat per gravetatactivaria les moles. És

obvi que la bonancahabi-

tual de la nostra mar feiainviable el projecte, com aixífou. Velles parets, moles,aigua i un entom natural des-tacable són un reclam sufi-

cient per passejar-nos per

aquesta peculiar ruta deis

moliris.

~I~hcfr-\k'Ql:J e es l:JS+

Activitats Preindustrialsal Medi Natural (3)

Els molins de vent

.Vilanovae~

gl/Horodel Garraf, 17 de maig de 1996

PER ALBERT TUBAU

S2

n un capítol ante-rior parlávem dels

, molins hidráulics.D'igual maneraquela nostra comarcaesta mancada d'im-portants cursosd' ai-gua, ,talment po-dríem dir-ho de laforca del vent i de la ,seva freqüencia.

Mentre els molins d'aigua passenso-vint desapercebuts,en recolzes o fon-dalades a la riba del riu, o camuflatsenmig debardisseso com a masies;elsmolins de vent són tot el contrari. En-cimbellats i altius anuncien la sevapresencia ocupant carenes i turons,Aprofitant la sevaubicació estratégicamolts han estat o s'han reconvertit entorres de defensa, Són enginys poste-riors als molins d' aígua. El.seu meca-nisme orientable exigia el coneixe-ment de l'engranatge i altrescomplexitats tecniques, La sevaexpo-,sició fácil els fa mésvulnerables al pasdel temps, i la sevacondició de talaia,objecte d'accions bel-liques. Prop 'El Molí de Miralpeix,a Sitgesnostredescobrim lesrestesdediverses ". 'd' aquesteshistoriques i mítiques cons- rnoliner", elsDos Molins'o ~¡nou líarritruccions. No cal dir que en el millor vilanoví del Molí de Vent. Tenim re-dels casos únicament es conserva la ferencies de la segonaÍneitat del XVIItorre de planta rodona, amb l'absencia d'un antic molí de vent al raval dedelespalesmóbils i altres mecanismes SantaMagdalena a la Geltrú, prop delpropis. Conservem també la notícia torrent del Llimonet , a l'indret cone-d'altres molins fariners ja desapare- gut com a Hort delMolí, . ,guts i un bon nombre de toponims Un relat de 1834 indica lacomarcals que ensporten a la memoria presencia de tres molins de vent ,a

, aquesta antiga activita!. Així consta- Vilanova. Moltsd'aquests rnolins erentem: un "camí molinant", un "camí regentatsperestrangersprovinentsdels

El Molí de I'Escardé, a Vilanova, . (" _Io_~ ...,Países Baixos que en coneixien latécnica. Avui, enterme de Vilanova es '

',' conserven encara les restes de quatreantics molins fariners moguts per laforca del vent, Carenant la Serra deSantaLlúcia, sobreel prat de Cubelless'endevinenels perfils deIsDos Molins.Inicialment tingueren carácterdefensiui conserven la torre de planta rodona

,amb les obertures del portal i finestres,i els indicis de l' escalade pedra, El de

.. ~--la part de muntanya ha estatrestaurat is'hi ha construít un habitatge annex.La part superior haestatcoronada amb

, una antena-deTV, A la part nord de lapartida de Darró, sobre la via, s' aixecala torre del molí de l' Escardó.Conser-va les obertures i part de l' escala decargoL La facana ha estat decoradaamb modernsgraffittis. Al nou barri deMolí de Vent, a tocar de la Masia Serói els Franciscans, hi ha les restes res-taurades i pintades del popular molí,que dóna nom ala zona, A vui es trobadins d'una propietat privada al costatd'un habitatge. Cap a llevant, ja enterme de Sitges, encimbellat en unturonet, divisem la torte o molí deMiralpeix davant la masia del mateix.ncrn. Sota la muntanya de Gracia, es-guarda el perfil de la mar i la planasitgetana. Les sevesrunes sónun refe-rent d'histories i llegendes, A Olivellasituem el darrer deIs molins de ventcornentats. Entre les restesdel castelld'Olivella, al Puig Molí, s'hi observenunes.restesde planta circular que cororesponen al conegut molí del castell.Una obra inacabadai envoltada per lesrondalles populars. La seva construc-ció s'atura tan bon punt es conegué lamort del rector, impulsor i beneficiaridel projecte que, autoritáriament, obli-gayaels feligresos atreballar enaques-ta obra, En terres properes,encaras'hipoden veure les moles abandonadesala 'sevasort, camí del molí. EIs vellsmolins devent, protagonistesdefolliescavalleresques,restenamatentsi altius.Símbols de I'aprofitarnent energeticdeIs recursos naturals, que la técnicad.'avantguarda harecuperat amb elsmodems pareseolics.El Molí de Vent, de Vilanova, que ha donat nom al barri Els dos Molíns, Molí de Dalt, de Vilanova

.·..-\i t",

L'Horadel Garrof, 21 de juny de 1996 • e ul t u r a •~

Al: GARl<-¡.~r-~--"-~---------~"""''''''PERALBERTTUBAU_

Activitats Preindustrials al Medi Natural (4)

Els forns de cal~la nostracomarca abunda la pedracalcária. Aixo vol dir calc, La calcha estatutilitzada tradicionalmentper a la construcci6, pero tambéen altres activitats: l' adoberia, elblanqueig depaper, la desinfecci6de l' aigua o com additiu per sulfa-tar les vinyes. Les activitats pre-industrials integrades en elmedi natural, simultaniejavenl'extracció de la materia primera ia seva transformaci6 al propi in-

dret:. carboners, moliners, serra-'dores, calciners ... És aleshores que el producteobtingut es transportava als nuclis de consumo Elcreixement va portar al desenvolupament de laconstrucci6 i amb ella un increment de consum de'la calc, Per un procés de,calcinaci6, escalfant lacalcaría per damunt deIs IOOO°C,el carbonat decalci que conté es descomponia obtenint oxid decalc o calc viva i dióxid decarboni. Aquest procés esfeia en foms decalc, cons-truits i escampats per lesmuntanyesdeles rodalies,prop deIs elements im-prescindibles: les pedres ila' llenya. L'operaci6 décuita es feia dins de''I'olla'', un recintede pe-

, dra amb aquesta mateixaforma, és a dir, cilíndricamb el diámetre máxirn ala zona intermitja. Teniacomunament entre els 3 iels 5 metres de fondária ide 2 a 4 metros de di ame,tre. A la pan de dalt s' hiamuntegaven les pedres,formant la cambra de ea-rrega. A sota hi havia lacambra de combusti6 oncremaven els fogots. Lacuita es controlava pelcolor del fum i pel nivellde la pedra. Calia alimen-tar contínuament de llen-ya per evitar que el focs'apagués. Tant les ope-

La calera d'en Puig;a1 Fondo del Mas de la Fam (Vllanova) Forc de eal~ de Cal Mare (Olérdola)

racions d' enfomar com de desenfomar podien durarde 2 a 5 'dies, i el període de cuita podia allargar-seentre una i prop de dues setmanes, La quantitat decalc obtinguda era equivalent a la meitat de la pedrautilitzada. L' olla i el forat d'alimentaci6 eren envol-tats d' altres construccions annexes. El Pare Garí,relata que l' any 1860 a Vilanova: "para el abasto dela villa se construyen constantemente caleras al piede nuest;rasmontañas". AIguns foms restaren enactivitat fins ben entrat la meitat del segle actual. LatascadeIs calciners era feixuga i ingrata:i els benefi-cis migrats. És prou representativa la dita de: "qui facalc, va descalc". Noobstant les cosesno eren facilsper a ningú i tenien aquella altra que deia: "i qui noen fa, també hi va". La gran quantitat de llenyaconsumida en la combusti6 contri buia a la netejaefectiva del sotabosc. El transport de la calc i altresproductes afavoria la formaci6 i manteniment decarnins de muntanya. Eren activitats que permetienla gesti6 de l' entom en la linia del necessari desen-

64

volupament sostingut. A la:nostra comarca hi sovin-tejaven els calciners, no d' una maneraprolífica coma les Gavarres o d' altres indrets, pero sí amb unapresencia de nuclis concrets on aquestaactivitat eraforca important. Al nord de Vilanova, a l'alineaci6que formen el Fondo del Griffi, el Mas de l' Artís i elMas de la Fam, hi localitzem una colla de restesd' antics foms de calc, on destaquenel del Torrent deles Oliveres o la Calera d'en Puig, al Fondo del Masde la Fam. En terme de Canyelles sobresurtendiver-sosfoms a les rodalies de Cal Fort i Cal Domingo, a

,llindar amb els que hi ha a la zona de la Cogullada jaen terme d'Olérdola. En aquest mateix terme muni-cipal i just sota la muntanya d'EI Papiol, per lavessant de l' Arbocar, s'hi troben les interessantsréstesdel fom decalc deCal Marc. També destaquenels vestigis del fom del Coll de la Fita prop deSitges.A la vora de Sant Pere de Ribes, al carní d'Olivellai a tocar al Fondo de la Torreta espoden contemplarles restesde tres foms al Fons de les Carboneres. El

topónim. ens indica laprobable coincidencia decalciners i carboners. Ales rodalies del PantadeFoix localitzem unabonaquantitatd' aquestescons-truccions. En trobem alvoltantde Lurdes,al' inicidel torrent de la Carcosa,els tres de Coma Pineda id'altres.Enlamajoriadelscasos,la forma cilindricade l' olláés l'únicelementsignificatiu que els dela-ta. La seva fondaria haestat sovint aprofitadacom a espontani aboca-dordedeixalles. EIs fornsde calc formen pan de lanostraarqueologia indus-trial i ens sorprenen dis-seminatsper lesrodalies icolonitzats per la vegeta-ci6. La sevarecercaésunjocapassionant.Avui, s6nsímbols de l' explotaci6 igesti6 raonable del'entom que rescatemdel'oblit.

Foro de caI~deja F}ta, ~ Sitges· Foro de caI~ del Torrent de les Oliveres ~i1anov¡')

L'Hora del Gorraf, 12 de juliol de 1996 • e u I t u r a/~~

jR~lJl1L.1:bZS l:t1t/AR~Ql:J~E9~t~~IN~9~&z;rn!1íJtrtj~G~AAj!$t··RA9j[F====::=:C::=~~PER ALBERT TUBAU

Activitats Preindustrialsal Medi Natural (5)

.Els pousde gla~Is pous de glac sónuns elements del

nostre patrimonipreindustrial taninteressants comdesconeguts. No enva.elclimasuau deles nostres latitudsno afavo;eix lapresencia de neu ola formació de gel.Aixo elsconverteix

en elements atipics. A les nostresrodalies larecollida deneu en"poues"o de gel en pous de glac era unaactivitat que podem qua-lificar dinsólita.L' evolució de la metereo-logia hi té molt a dir. Tro-bem no obstant, algunsindicis físics o docurnen-tals d' aquestes construc-cions. Es tracta en tots els

casosdepous deglac, ate-sal'evidentrnancadeneu.En ells s'hi dipositava elgel forcat a1spelags i ra-cons deis rius i rieres. Ca-lia un caudal d' aigua rao-

nable i unes temperaturesprou baixes. El glac dipo-'sitat durant l'hivem, esdespouava a I'estiu i esfeia arribar a1scentres de

consum, com a refrige-rant i conservant de begu-

des -i aliments o bé peraplicacions medicinals.

La producció ana-va estretament lligada alcomportament de les

temperatures. Calien Pou de gla~de Can Cucurella a Cubellespersones i úti Is ben espe-cífics: per atallar els blocsde gel, manipular-lo,omplir i buidar el pou otransportar-lo. Els blocsde gel s'amuntegaven ala part inferior del pou

formant di verses capesseparadesentre elles ambpalla o gel picat. El glac

fou considerat durantmolt de temps un bé pre-ciat, d' interés. estrategicper a molt municipis ireservatal'ús de les clas-ses més benestants. Eltemps feu un productemés assequible a toihom.Apareixen uns sisternesd'arrenda-ment, tinencai distribució deis pous i elglac prou estrictes i.decaracterístiques ben pe-culiars. Una. curiosa in-dústria que es desenvo-lupa al nostre país entree1sseglesXVllIi el XIX, Una altra perspectiva'del mateix pou de Can Cucurella a Cubelles

62

fins al' obtenció del gel per meto-des industrials. Les guerres carlines

del XIX contribuiren al declinard'aquesta activita!. Trobem verita-bles xarxes de producció de gel i neual Montseny i el Moianes que abas-tien Barcelona, a la serra de Prades,a la de l'Obac, etc. Noticies docu-mental s ens indiquen que Vilanovacompensavael déficit de produccióamb la importaci6 de glac de SantesCreus. EIs pous deglac presentencaracterístiques morfologiques untantdiverses pero amb uns trets prin-cipals invariables. Construits de pe-

, dra i sovint arrebossats interiorment,tenen la forma cilíndrica amb un

diámetre que pot anar dels dos o.tresmetres fins als quinze o més. Tanca-ts amb volta semiesferica la majoria,arnbdi versos orificis de ventilaci6 iamb una tapa de tancament superioro sense. Prop nostre s'hi troben lesrestes dé tal vegada els pous mésmeridionals del país. El que més, el .pou de Can Cucureila al terrne deCubelles, just darrera Rocacrespa ala riba esquerra del riu Foix. Noti-cies de mitjans del segle passat ensindiquen la presencia de rnés d'un

pou en aquest indret. Una construc-ció situada auns quinze metres del riu

i que ens recorda una típica mulassa.Té el perfil esgraonat amb diversesobertures. Dues de laterals eviden-'cien el lloc per on omplir i buidar elrecinte. Té un diámetre de prop decinc metres i una profunditat d'unsquatre i mig. L'alturadela volaexte-

rior és d'uns tres metres. El seu inte-rior inaccesible presenta una impor-tanteapa de sedirnentsd' argila, pedres

i ossaments de diversos animals.Desaparegudes les restes del

pou de glac de Castellet, a la dretadel Foix i prop de

...,..,,..,....,...,--,.-----------, l'aiguabarreigamb la rie-

radeMarmellar,calaten- ,

sar-se als pous de Be-gues, a l' esquerra de lariera del mateix norn.L' observació del pou pe-tit contrasta amb les es-

pectaculars dimensionsdel pou gran, d' uns quin-ze metres de diámetre.Les mides i I'indret om-brívol obligaven i per-metien l' absenciade vol-ta de cobertura. AlPenedes han desapare-gut els pous de: Vila-franca, l' Arboc, Gelida iSubirats. Cal cerca pero,les restes mal meses deispous de Mediona o elCan Gustems al termede Santa Fe. Punt i a partmereix el pou de CanRomeu deis Borrulls enterme de Sant Sadumíd'Anoiaial'esquerradelriu de Bitlles. Una cons-trucció exemplar i benconservada on es lle-geixen encara els anysd'inici i final de cons-trucció,deI1677 al 1678.

El renovat interésper aquestes construc-

cions ha dut als darrersanys a recuperar i pre-servar di versos pous de

glac a: Santa Coloma deQueralt, Juneda, Taga-manet, Castelltercol, Sa-badell i altres. Les vicis-situds del temps i eldeterioramentde l' entom

, natural han fet desapa-

reixer molts d'aquestsvestigis. Tenir la neveraal' abast no fou una tascafácil per als nostres avan-tpassats.Els pous de glacs6n uns elements carac-terístics de l' arqueologia.industrial que convéconeixer i respectar.

L'Horo del Gorro], 30 d'ogost de 1996

Activitats Preindustrials al Medi Natural (i VI)

CamÍ-de la industrialització

-",

n els darrers capí-tols hem intentatferun sintetic i alhorarepresentatiurecorregut pelsprincipals vestigisdel patrimoni pre-

industrial de la co-

marca.Molins hi-

dráulics, de vent,

forns de cal" o pous de glac sónelements que constiruiren laprimerabased'unaactivitateconómicaemer-gent.

Primer, com a base de subsis-tencia dels nuclis rurals, i més tard

com a suport del desenvolupamentdeIs assentaments urbans. Activitats

que contribui:ren a preservar l' entorntot explotant els recursos disponibles.deforma equilibrada.

Ells donaren pas a les primeres'mostres d'una incipient industrialit-

·zació a remolc de les renovades ne-cessitats que la societat exigia,

. Hem eludit cap referencia alpatrimoni agrícola més vinculat a]' interés etnológic.

Una econornia rural que com-binava les tasquespropies del conreu .

de la terra amb la transformació deis

seusproductes mitjancant molins defarina, premses de vi o trulls d'oli.

A]' entom de J'activitat agrariadestaca també un meritori esforc detransformació. del medi, transfor-

mant-Io i adaptant-lo a lesnecessitatsde I'explotació. La

manca de terrenys ap-tes i plans obliga a laconstrucció de margesi feixes de pedra seca

que esquarteraren i es-graonaren valls i tu-rons,

En aquest capítoldeconstruccions depe-dra seca, més d' acordamb l' interés de l' ar-

queologia tradicional

quenodel'arqueologia

industrial, destaquenles barraques de vinya,les populars mulasses,com a símbol deI'epoca.

En eJcampindus- e

trial, el desenvolupa-ment de la construcciói la geologia de la zonafaciJitaren el naixe-ment de teuleries i bó-biles o rajoleries tradi-cionals,

D'altra banda,

J'activitat viiúcola fomenta en gran _

manera la creació de fassines ondestil-laven l'aiguardent i altres li-corso .

Al segon terc del segle XIXs'entrava de manera decidida en elprocés industrialitzador, aplicant uns

capitals repatriats deis negocis a ul-tramar.

S' aixecaren rubriques i s' iniciala rnillora de la xarxa comunicativa i

. el desenvolupament dels serveis pú-

blics.El textil i la metal-lúrgia a Vila-

nova o el textil i la indústria del calcara Sitges formaran part d'una evolu- .ció industrial que caracteritzará gran

part del país.

A les darreries del XVIII, propde la plaga vilanovina s'instal-la unafabrica d'estampació de teixitsd'indianes. Era la primera mostra

d'una activitat pont entre la tradiciótextil artesanal, prácticament inexis-

tent a la zona, i el que serien elsprocessos industrials del XIX.

.Deis primers anysd'industrialització no en resten sinóalguns topónims i uns pocs vestigis

dispersos com a mostra d'un passatindustrial que la memoria coJ.Jectivaha'discriminat.

En aquest sentit, la Generalitat,a través del Museu Nacional. de laCiencia i de la Técnica de Catalu-

nya, ha impulsat, com ja s'ha fet ambel patrimoni arqueológic, un projected'inventari, catalogació i estudl de

tots aquells elements del patrimoni

industrial que siguin dignes de co-

neixernent i si cal de preservació i

protecció.A través del Cen-

tre d'Estudis del Patri-moni Industrial vinculata l'esmentat Museu jas'ha iniciat la tasca enalgunes comarques. ElGarraf, Alt i Baix Pene-desformen partd' aquestprograma pilot sota lacoordinació de qui aixosubscriu.

La industrialitza-

ció del país fou intensa,

condicionant fortarnentel futur i el tarannácol-lectiu, El procés ensha llegat uns testimonis

que J'inexorable avenctecnichaconvertitenob-solets. No obstant aixo,

són el record d'una acti-vitat, una técnica i una

historia ja passada queens.cal coneixer,

Ámb aquesr anIde es tancala serie de col-laboracions d' Alben.

Tubau sobre el patrimoni arqueoló-gic industrial de la comarca.