ÍNDEX

1- El Segle V aC: context històric.

2- Els sofistes.• Característiques generals.• Sofistes de 1a i 2a generació

DE PHYSIS A POLIS

De physis a polis.

LA SOFÍSTICA

ÍNDEX

• Atenes i la democràcia al segle V aC.

• Característiques de la sofística.

• Texts

499 400450

492 - 475 479 - 431 431 - 404

Guerres Mèdiques:

Atenes venç als medes (Xerxes) i les conseqüències són:• Democratització.• Popularització de

l’ensenyament. • Sorgiment dels

sofistes.

Imperialisme atenenc:

Pèricles és reelegit 15 vegades. Atenes és la capital cultural de Grècia: Heròdot, Xenofont, Fídies, Sòfocles, Esquil, Eurípides, Sòcrates, Anaxàgores, els sofistes.

Oposició: Tucídides (el polític, no l’historiador)

Guerres del Peloponés:

Enfrontament Atenes (Lliga de Delos) amb Esparta (Lliga del Peloponés).

Victòria d’Esparta que imposa a Atenes el Govern dels 30 Tirans. Un any després Trasíbul instaura de nou la democràcia.

Segle V a. de C.

Visió històrica

4

Pèricles i la Democràcia

...La nostra forma de govern no ha d'envejar res a les de les institucions dels pobles veïns, perquè som més aviat uns models que no pas imitadors d'altres.

De nom és una democràcia, perquè l'administració està en mans no d'uns pocs sinó d'una majoria.

La democràcia "La nostra forma de govern no ha d'envejar res a les institucions dels pobles veïns, perquè som més aviat uns models que no pas uns imitadors d'altres. De nom és una democràcia, perquè l'administració està en mans, no d'uns pocs, sinó de la majoria. Però si la llei és igual per a tothom en els interessos particulars, és segons la consideració de què gaudeix cada ciutadà en alguna cosa, i no per raó de la seva classe, sinó del seu mèrit personal, que és preferit per a les funcions públiques [...]. Els nostres ciutadans es preocupen igual dels afers particulars que dels públics [...]. Perquè som els únics que tenim, el qui no pren part en els afers públics, no per un tranquil, sinó per un inútil".

Tucídides, Història de la Guerra del Peloponnès, II 37, 1; 40, 2; traducció de Jaume Berenguer, Barcelona, Fundació Bernat Metge.

... A més per a descans de les fatigues hem procurat al nostre esperit moltíssims esbargiments. Tenim jocs i festes regulars al llarg de l'any i belles cases particulars, i el plaer que cada dia trobem en aquestes coses foragita la tristesa. I gràcies a la seva importància entren a Atenes tots els productes del món i així resulta que ens és tan familiar gaudir-nos dels fruits d'altres països com dels de l'Àtica mateix.

Som, en efecte, amants de la bellesa amb simplicitat i amants de la cultura sense efeminament. Ens servim de la riquesa més com a unitat d'acció que per a presumpció de paraula. La pobresa entre nosaltres no és considerada humiliant per a ningú; l'humiliant és no fer res per a defugir-la. Els nostres ciutadans es preocupen igual dels afers privats com dels públics, i en els qui es dediquen a llurs oficis particulars es troba una idea suficient de política. Perquè som els únics que tenim el qui no pren part en els afers públics no pas per un tranquil sinó per un inútil; nosaltres personalment almenys jutgem o estudiem amb cura els assumptes, perquè creiem que no son les paraules les qui perjudiquen l'acció, sinó el no informar-se prèviament per la discussió abans de fer el que cal.

Discurs fúnebre de Pèricles. [Elogi de la democràcia] Tucídides; Història de les guerres del Peloponès. Llibre II, XXXVII- XL.

La democràcia

Els principis sobre els quals s’edificava la democràcia atenesa eren:

h eλευθερία: (eleutheria): "la llibertat“

h iσηγορία:(isegoria): "l’igualtat de paraula" o llibertat d’expressió.

h iσονομία: (isonomia): "igualtat davant la llei".

Organització social d’Atenes

50% Esclaus

30% Ciutadans

20% Metecs

50%20%

30%

ESCLAUS

No tenien llibertat ni drets

CIUTADANS (excloses les dones)

Eren els únics que podien participar a l’ecclesia

METECS

Estrangers sense drets polítics però lliures

ECCLESIA

LA BOULÉ TRIBUNALS POPULARS

MAGISTRATS

ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ATENES

• Tots els ciutadans• Voten lleis i impostos• Decideixen la guerra

• 500 Membres• Aconsellen l’Ecclesia

• 6000 Ciutadans• Elegits per sorteig• Jutgen delictes

• Dirigeixen la política• Elegits per un any

En el segle V, Atenes es va convertir en el nucli creatiu més important del món en els àmbits de la política, la ciència, les arts, l’arquitectura, la literatura, la filosofia i sobretot el llenguatge; sabers, tots ells, que han fonamentat la base cultural i formativa del nostre pensament.

Paideia era el concepte grec que agrupava tot aquest immens llegat de coneixements.

La Paideia

Paideia significava el procés global de transformació que l'individu havia de realitzar per arribar a ser ciutadà, un home eminentment polític.

Aquesta transformació era un procés formatiu i educatiu en tots els àmbits:

-del coneixement científic

-de l’acció política

Trets de la sofística

Qui

eren?

Instal·lats a Atenes eren estrangers (metekos) cultes coneixedors de distintes formes de pensar i viure.

No existeix una escola sofística, eren autodidactes.

El seu auge està relacionat amb la democràcia i la centralitat del lógos a l’àgora i als jurats

Seran criticats per Plató, Xenofont (”comerciants de la saviesa”) i Aristòtil: “traficants en saviesa aparent, però no real”

Paideia: Es dedicaven a l’ensenyament, l’oratòria i l’erística

La seva influència es veu a Eurípides, Heròdot i Tucídides.

Tanmateix coneixem la sofística a través dels seus crítics, especialment: Plató i Xenofont.

La virtut per a la sofística• La sofística va estar lligada a la idea d´educació (paideia). Els

sofistes s´autodefinien com a mestres de virtut (areté). La virtut per als grecs significava excel·lència. L´home virtuós era l´home excel·lent, el que sobresortia, el que destacava per sobre de la resta d´individus.

• Si bé un dels fonaments de la democràcia era la igualtat (isonomia), és a dir, el dret de tots els ciutadans a participar en la vida pública, per altra banda aquesta concepció de la virtut com a excel·lència impedia que la democràcia atenesa fos un règim totalment igualitarista.

• Si bé, en un principi, s’acceptava que tothom disposava de prou capacitat per dedicar-se a la política, aquesta visió aristocràtica de la virtut (aristos vol dir el millor en grec) fomentava una concepció competitiva de la vida i donava molta importància a l´èxit i triomf personal: els homes virtuosos eren els que aconseguien el poder, els que aconseguien la victòria en unes eleccions democràtiques.

La virtut

• Una educació tan mediatitzada per uns valors com l´èxit i la victòria fou objecte d´atac per part de Sòcrates, Plató i Aristòtil, que aportaven com a alternativa una nova educació fonamentada en valors no competitius.

• Foren aquests tres filòsofs el que donaren una significació negativa al terme sofista: artistes de l´engany, immorals, meuques intel·lectuals, xerraires, corruptors de la joventut...

• Protàgores fou el gran ideòleg de la democràcia atenenca.

• Considerava que així com les habilitats tècniques estaven molt desigualment repartides, del sentit de la moral i del civisme tothom participava en les mateixes condicions (isonomia).

• Per defensar aquest principi utilitzà una versió molt particular del mite de Prometeu.

• A diferència del seu empirisme radical en matèria epistemològica, optà per l´innatisme en moral: el sentiment moral és congènit en els homes (és una donació divina).

• Mite de Prometeu (versió de Protàgores)

• El déus crearen els animals i els éssers humans en l´origen del temps i encarregaren als germans Prometeu i Epimeteu, dos titans, que dotessin a aquestes criatures de les facultats necessàries perquè poguessin sobreviure.

• Epimeteu adjudicà als animals de millors condicions que els humans per sobreviure en una naturalesa hostil.

• Prometeu, adonant-se de la situació precària de la humanitat, oferí per compensar la seva inferioritat física el foc juntament amb les habilitats tècniques.

• Finalment fou el propi Zeus, el cap de tots els déus, considerant insuficient encara l´acció de Prometeu, repartí de forma igualitària entre els humans el sentit moral i l´afany de justícia.

Sofistes: característiques

L’eloqüència com a virtut. Són educadors que enseyen una virtut que dóna gran poder: l’art de parlar i convèncer. Eina fonamental en el context polític de la democràcia i útil en els tribunals de justícia.

Subjetivisme. No existeix una veritat objectiva, atès que depèn del subjecte. Tot el coneixement humà prové, directament o indirecta, de l’experiència sensible. Persones diferents tenen experiències diferents: la veritat ( λήθειαα̉@ =aletheia) és el que a cadascú sembla, és l’opinió (δόξα) més convincent (relativisme epistemològic).Escepticisme. Tota argumentació pot ser refutada. No és possible conèixer cap cosa amb veritable certesa. No podem construir coneixements segurs d’una realitat canviant (escepticisme, base del nihilisme epistemològic i ontològic).Relativisme moral. Com a conseqüència del punt anterior, no existeix un criteri universalment vàlid, invariable en quant a la consideració dels valors morals. No hi ha valors universals. Convencionalisme. Són els primers en fer la distinció entre llei positiva (nomos), fruit de la convenció i el pacte; i llei natural (fisis), no escrita i basada en la naturalesa humana. φύσις/νόμος.

¿Per què sorgeixen?

La sofística és el moviment cultural determinant del segle V aC. Es pot considerar com el triomf de la democràcia, perquè posa el debat com a centre de la vida de la ciutat. L’ideal grec és el de bastir una ciutat dominada per la saviesa i els sofistes són l’expressió d’aquest ideal. Emergeixen així els problemes de retòrica i de dret, en la mesura que s’interessaven sobretot pel problema de la convivència. Il·lustració grega

Principals sofistes

1a ÈPOCA

2a ÈPOCA

• Són anteriors a les Guerres del Peloponés.• Fonamenten racionalment la societat. La llei és

convencional (nomos), però és necessari basar-la en la naturalesa humana.

• Protàgores i Gòrgies.

• Posteriors a les Guerres del Peloponés.• Es sustenten en el poder. Degeneració del moviment.• Cal.liclés i Trasímac.

(481 – 411 a C.)

Protàgores de Abdera

Gòrgies De Leontini

(483 – 375 a C.)

• Escepticisme radical, vinculat al logos jurídic.• “No existeix cap realitat, si existís no podríem conèixer-la, i si la

coneixéssim no podríem comunicar-la.”

• No existeix cap veritat absoluta, tota opinió és vertadera.• antrophon metron: L’home, mesura de totes les coses.

Subjectivisme.• “L’home és la mesura de totes les coses, de les que són, en tant que

són, i de les que no són, en tant que no són.”• No existeix norma fixa de conducta. El vertader savi és el que

adequa el seu comportament a las circumstàncies.

TEXTS

21

La polèmica "nomos-físis“

La justícia consisteix a no transgredir les lleis de la ciutat d'on hom és ciutadà. Un home, per tant, pot emprar la justícia avantatjosament, si davant de testimonis té en compte les lleis i si, quan està sol, sense testimonis, té en compte els preceptes de la naturalesa. Efectivament, els preceptes de les lleis són artificials, però els de la naturalesa són necessaris. Els preceptes de les lleis són convencionals i no naturals, els de la naturalesa, en canvi, són naturals i no convencionals. Un home que infringeix les lleis, mentre no és descobert pels qui les han fixades, queda lliure d'oprobi i de càstig. En canvi, si algú violenta, més allà d'on és possible, un dels preceptes fixats per la naturalesa, per bé que s'amagui de tothom, el mal no serà menor, ni tampoc serà major per bé que el vegi tothom. Això és degut al fet que l'home no és perjudicat per l'opinió de les persones, sinó per la veritat. Precisament la nostra indagació es basa en el fet que la majoria d'accions justes d'acord amb la llei convencional estan en guerra oberta contra la natura.

22

La polèmica "nomos-físis“

Car ha estat legislat, pel que fa als ulls, què cal que mirin i què no, pel que fa a l'oïda, què cal que escolti i què no, pel que fa a la llengua, què cal que digui i què no, pel que fa a les mans, què cal que facin i què no, i pel que fa als peus, cap on cal que vagin i cap on no, pel que fa a la intel·ligència, quines coses ha de desitjar i quines no. Ara bé, les prohibicions que les lleis convencionals imposen als homes ni són més valuoses ni més adequades a la naturalesa que allò que pretenen, Efectivament, la vida i la mort pertanyen a la naturalesa, i, per als homes, la vida deriva d'allò que els és avantatjós; la mort, en canvi, d'allò que els és desavantatjós. I allò que és avantatjós per a les lleis convencionals és un obstacle per a la naturalesa, mentre que allò que la naturalesa permet és lliure.

ANTIFONT EL SOFISTA: Papir d'Oxirrinc XI, n.c 1364, fr 87 a Diels-Kranz.

◦ Perfecció per a la ciutat és el valor dels seus habitants , per a un cos la bellesa , per a una ànima la saviesa , per a una acció la virtut , per a un pensament la veritat . La qualitats contràries a aquestes impliquen imperfecció . En un home , en una dona , en un pensament , en una acció , en una ciutat , cal honrar amb lloances el que sigui digne de lloança i cobrir de censura que sigui censurable . Doncs tan erroni i inexacte és censurar el que ha de ser lloat com lloar el que ha de ser censurat . I és obligació d'un mateix home proclamar la veritat i refutar els que censuren Helena , dona sobre la qual ha arribat a ser concorde i unànime l'opinió de la tradició poètica i el significat del seu nom , que porta amb si el record d'esdeveniments infortunats .

Jo vull , raonant amb lògica sobre la pejorativa tradició a ella referent, alliberar-la de tota acusació i fer cessar la ignorància , demostrant que els seus acusadors estan equivocats i descobrir la veritat .

( ... ) Va fer el que va fer ja per decisió de la Fortuna , mandat dels déus o designi de la Destinació , ja raptada violentament , ja convençuda amb paraules .

( ... ) Si va ser convençuda i enganyada amb el seu esperit per la paraula , no és difícil en aquest cas defensar-la i alliberar-la de tota acusació .

La paraula és un poderós sobirà , que amb un petitíssim i molt invisible cos realitza empreses absolutament divines . En efecte , pot eliminar la por , suprimir la tristesa , infondre l'alegria , augmentar la compassió . Vaig a demostrar que això és així , doncs cal posar-ho de manifest davant l'opinió dels que m'escolten .

Elogi a Helena

Gòrgies

Jo considero i defineixo tota poesia com a paraula amb metro . Aquesta infon en els oients una esgarrifança prenyat de temor , una compassió plena de llàgrimes i una enyorança propera al dolor , de manera que l'ànima experimenta mitjançant la paraula una passió pròpia amb motiu de la felicitat i l'adversitat en assumptes i persones alienes .

I ara vaig a passar a un altre argument . Les suggestions inspirades mitjançant la paraula produeixen el plaer i aparten el dolor . La força de la suggestió ensenyorint-se de l'opinió de l'ànima , la domina, la convenç i la transforma com per una fascinació

( ... ) I la mateixa proporció hi ha entre el poder de la paraula respecte a la disposició de l'ànima que entre el poder dels medicaments amb relació a l'estat del cos . Així com uns medicaments expulsen del cos uns humors i altres a altres diferents , i uns eliminen la malaltia i altres la vida , així també unes paraules produeixen plaer , altres por , altres infonen en els oients coratge , altres mitjançant una maligna persuasió enverinen i enganyen l'ànima .

Així , doncs , he demostrat que si va ser convençuda amb la paraula , no va ser culpable sinó que va tenir mala sort .

Gòrgies: Elogi a Helena

Elogi a Helena

Gòrgies

Cal.liclés iTrasímac

• Oposició radical: physis – nomos.

La naturalesa (physis) crea la desigualtat entre els homes, i, en ella, triomfen els més forts.

La llei (nomos) intenta igualar la condició humana natural, afavorint els més febles.• És necessari acostar la vida social a la vida natural i per

això és necessari estudiar les normes naturals que afecten la vida humana. Infants i animals seran objecte d’estudi de la vida social, per tal de poder traslladar les conclusions.

• . Les normes naturals són:

Principi del plaer (observació del comportament dels infants).

Principi de força, basat en l’estudi sobre animals que es regeixen per la llei del més fort.• Doble moral. No hi ha cap força moral que obligui a acatar

de forma invariable el nomos.

L´origen de les lleis i de la societat

• Cal·lícles-(...) Per això, d'acord amb la llei es diu que és injust i vergonyós tractar de posseir més que la majoria i a això anomenen cometre injustícia. Però, segons jo crec, la naturalesa mateixa demostra que és just que el fort tingui més que el feble i el poderós més que el que no ho és. I ho demostra que és així a tot arreu, tant en els animals com en totes les ciutats i races humanes, el fet que d'aquesta manera es jutja el just: que el fort domini el feble i posseeixi més. (...)

• Sens dubte, no d'acord amb aquesta llei que nosaltres establim, per la qual modelem als millors i més forts de nosaltres, prenent des de petits, com a lleons, i per mitjà d'encants i encanteris els esclavitzem, dient-los que cal posseir el mateix que els altres i que això és el bell i el just.

• Però jo crec que si arribés a haver-hi un home amb índole apropiada, sacsejaria, trencaria i esquivaria tot això, i trepitjant els nostres escrits, enganys, encanteris i totes les lleis contràries a la natura, es revoltaria i es mostraria amo d'aquest nostre esclau i llavors ressorgiria la justícia de la natura.

• Plató, Gòrgies, 483c-484a

Esquema argumental

• Llei (nomos)

• Domini de la igualtat (que tothom tingui el mateix)

• S´educa per a acceptar aquesta situació (des de petits se´ls ensinistra com als cadells de lleó perquè renunciïn a la seva veritable naturalesa: han nascut per dominar)

• Naturalesa (physis)

• Domini de la desigualtat (que els forts posseeixin més que els dèbils)

• Argument empíric:

1. Això passa en la naturalesa

2. Això passa en la resta de societats

• Solució:• Queda justificada qualsevol acció contra una

situació injusta que cal canviar.• Es reclama l´aparició d´un líder que retorni la

societat al seu ordre natural.