2_ sofistes

Download 2_ Sofistes

Post on 23-Jun-2015

369 views

Category:

Education

5 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1. DE PHYSIS A POLISNDEX1- El Segle V aC: context histric.2- Els sofistes.Caracterstiques generals.Sofistes de 1a i 2a generaci

2. De physis apolis.LASOFSTICANDEX Atenes i lademocrcia alsegle V aC. Caracterstiquesde la sofstica. Texts 3. 499 450 400492 - 475 479 - 431 431 - 404Guerres Mdiques:Atenes ven als medes(Xerxes) i lesconseqncies sn: Democratitzaci. Popularitzaci delensenyament. Sorgiment delssofistes.Imperialisme atenenc:Pricles s reelegit 15vegades. Atenes s la capitalcultural de Grcia: Herdot,Xenofont, Fdies, Sfocles,Esquil, Eurpides, Scrates,Anaxgores, els sofistes.Oposici: Tucdides (el poltic, nolhistoriador)Guerres del Pelopons:Enfrontament Atenes (Lliga deDelos) amb Esparta (Lliga delPelopons).Victria dEsparta que imposaa Atenes el Govern dels 30Tirans. Un any desprs Trasbulinstaura de nou la democrcia.Segle V a. de C.Visi histrica 4. ...La nostra forma de govern no ha d'envejar resa les de les institucions dels pobles vens,perqu som ms aviat uns models que no pasimitadors d'altres.De nom s una democrcia, perqul'administraci est en mans no d'uns pocssin d'una majoria.4Pricles i la Democrcia 5. La democrcia"La nostra forma de govern no ha d'envejar res a lesinstitucions dels pobles vens, perqu som ms aviat uns modelsque no pas uns imitadors d'altres. De nom s una democrcia,perqu l'administraci est en mans, no d'uns pocs, sin de lamajoria. Per si la llei s igual per a tothom en els interessosparticulars, s segons la consideraci de qu gaudeix cada ciutaden alguna cosa, i no per ra de la seva classe, sin del seu mritpersonal, que s preferit per a les funcions pbliques [...]. Elsnostres ciutadans es preocupen igual dels afers particulars quedels pblics [...]. Perqu som els nics que tenim, el qui no prenpart en els afers pblics, no per un tranquil, sin per un intil".Tucdides, Histria de la Guerra del Peloponns, II 37, 1; 40, 2;traducci de Jaume Berenguer, Barcelona, Fundaci Bernat Metge. 6. ... A ms per a descans de les fatigues hem procurat al nostre esperit moltssimsesbargiments. Tenim jocs i festes regulars al llarg de l'any i belles cases particulars, i elplaer que cada dia trobem en aquestes coses foragita la tristesa. I grcies a la sevaimportncia entren a Atenes tots els productes del mn i aix resulta que ens s tanfamiliar gaudir-nos dels fruits d'altres pasos com dels de l'tica mateix.Som, en efecte, amants de la bellesa amb simplicitat i amants de la cultura senseefeminament. Ens servim de la riquesa ms com a unitat d'acci que per a presumpcide paraula. La pobresa entre nosaltres no s considerada humiliant per a ning;l'humiliant s no fer res per a defugir-la. Els nostres ciutadans es preocupen igual delsafers privats com dels pblics, i en els qui es dediquen a llurs oficis particulars es trobauna idea suficient de poltica. Perqu som els nics que tenim el qui no pren part en elsafers pblics no pas per un tranquil sin per un intil; nosaltres personalment almenysjutgem o estudiem amb cura els assumptes, perqu creiem que no son les paraules lesqui perjudiquen l'acci, sin el no informar-se prviament per la discussi abans de ferel que cal.Discurs fnebre de Pricles. [Elogi de la democrcia] Tucdides; Histria de les guerres delPelopons. Llibre II, XXXVII- XL. 7. La democrciaEls principis sobre els quals sedificava la democrcia atenesa eren:h e:(eleutheria): "la llibertath i:(isegoria): "ligualtat de paraula" o llibertat dexpressi.h i:(isonomia): "igualtat davant la llei". 8. Organitzaci social dAtenes50%50% Esclaus30% Ciutadans20% Metecs20%30%ESCLAUSNo tenien llibertat ni dretsCIUTADANS (excloses lesdones)Eren els nics que podienparticipar a lecclesiaMETECSEstrangers sense drets polticsper lliures 9. ORGANITZACI POLTICA DATENESECCLESIALA BOULTRIBUNALSPOPULARSMAGISTRATS Tots els ciutadans Voten lleis i impostos Decideixen la guerra 500 Membres Aconsellen lEcclesia 6000 Ciutadans Elegits per sorteig Jutgen delictes Dirigeixen la poltica Elegits per un any 10. La PaideiaEn el segle V, Atenes es va convertir en el nucli creatiu ms important delmn en elsmbits de la poltica,la cincia, les arts,larquitectura,la literatura, la filosofiai sobretot el llenguatge;sabers, tots ells, quehan fonamentat la basecultural i formativadel nostre pensament.Paideia era el conceptegrec que agrupava tot aquest immens llegat de coneixements. 11. Paideia significava el procs global de transformaci que l'individu haviade realitzar per arribar a ser ciutad, un home eminentment poltic.Aquesta transformaci era unprocs formatiu i educatiu en totsels mbits:-del coneixement cientfic-de lacci poltica 12. Trets de la sofsticaQuieren?Installats a Atenes eren estrangers (metekos) cultes coneixedors de distintesformes de pensar i viure.No existeix una escola sofstica, eren autodidactes.Paideia: Es dedicaven a lensenyament, loratria i lersticaSeran criticats per Plat, Xenofont (comerciants de la saviesa) i Aristtil:traficants en saviesa aparent, per no realEl seu auge est relacionat amb la democrcia i la centralitatdel lgos a lgora i als juratsLa seva influncia es veu a Eurpides, Herdot i Tucdides.Tanmateix coneixem la sofstica a travs dels seus crtics, especialment:Plat i Xenofont. 13. La virtut per a la sofstica La sofstica va estar lligada a la idea deducaci (paideia). Els sofistessautodefinien com a mestres de virtut (aret). La virtut per als grecssignificava excellncia. Lhome virtus era lhome excellent, el quesobresortia, el que destacava per sobre de la resta dindividus. Si b un dels fonaments de la democrcia era la igualtat (isonomia), s a dir,el dret de tots els ciutadans a participar en la vida pblica, per altra bandaaquesta concepci de la virtut com a excellncia impedia que la democrciaatenesa fos un rgim totalment igualitarista. Si b, en un principi, sacceptava que tothom disposava de prou capacitatper dedicar-se a la poltica, aquesta visi aristocrtica de la virtut (aristos voldir el millor en grec) fomentava una concepci competitiva de la vida idonava molta importncia a lxit i triomf personal: els homes virtuosos erenels que aconseguien el poder, els que aconseguien la victria en uneseleccions democrtiques. 14. La virtut Una educaci tan mediatitzada peruns valors com lxit i la victria fouobjecte datac per part de Scrates,Plat i Aristtil, que aportaven com aalternativa una nova educacifonamentada en valors nocompetitius. Foren aquests tres filsofs el quedonaren una significaci negativa alterme sofista: artistes de lengany,immorals, meuques intellectuals,xerraires, corruptors de la joventut ... Protgores fou el gran ideleg de lademocrcia atenenca. Considerava que aix com leshabilitats tcniques estaven moltdesigualment repartides, del sentitde la moral i del civisme tothomparticipava en les mateixescondicions (isonomia). Per defensar aquest principi utilitzuna versi molt particular del mitede Prometeu. A diferncia del seu empirismeradical en matria epistemolgica,opt per linnatisme en moral: elsentiment moral s congnit en elshomes (s una donaci divina). 15. Mite de Prometeu (versi de Protgores) El dus crearen els animals i els ssers humans enlorigen del temps i encarregaren als germansPrometeu i Epimeteu, dos titans, que dotessin aaquestes criatures de les facultats necessries perqupoguessin sobreviure. Epimeteu adjudic als animals de millors condicionsque els humans per sobreviure en una naturalesa hostil. Prometeu, adonant-se de la situaci precria de lahumanitat, ofer per compensar la seva inferioritat fsicael foc juntament amb les habilitats tcniques. Finalment fou el propi Zeus, el cap de tots els dus,considerant insuficient encara lacci de Prometeu,repart de forma igualitria entre els humans el sentitmoral i lafany de justcia. 16. Sofistes: caracterstiquesLeloqncia com a virtut. Sn educadors que enseyen una virtut que dna granpoder: lart de parlar i convncer. Eina fonamental en el context poltic de lademocrcia i til en els tribunals de justcia.Subjetivisme. No existeix una veritat objectiva, ats que depn del subjecte. Tot elconeixement hum prov, directament o indirecta, de lexperincia sensible.Persones diferents tenen experincies diferents: la veritat (=aletheia) s elque a cadasc sembla, s lopini () ms convincent (relativismeepistemolgic).Escepticisme. Tota argumentaci pot ser refutada. No s possible conixer cap cosaamb veritable certesa. No podem construir coneixements segurs duna realitatcanviant (escepticisme, base del nihilisme epistemolgic i ontolgic).Relativisme moral. Com a conseqncia del punt anterior, no existeix un criteriuniversalment vlid, invariable en quant a la consideraci dels valors morals. No hiha valors universals.Convencionalisme. Sn els primers en fer la distinci entre llei positiva (nomos),fruit de la convenci i el pacte; i llei natural (fisis), no escrita i basada en lanaturalesa humana. /. 17. Per qusorgeixen?La sofstica s el moviment cultural determinant del segle V aC.Es pot considerar com el triomf de la democrcia, perqu posael debat com a centre de la vida de la ciutat. Lideal grec s el debastir una ciutat dominada per la saviesa i els sofistes snlexpressi daquest ideal. Emergeixen aix els problemes deretrica i de dret, en la mesura que sinteressaven sobretot pelproblema de la convivncia. Illustraci gregaPrincipalssofistes1a POCA2a POCASn anteriors a les Guerres del Pelopons.Fonamenten racionalment la societat. La llei sconvencional (nomos), per s necessari basar-la en lanaturalesa humana.Protgores i Grgies.Posteriors a les Guerres del Pelopons.Es sustenten en el poder. Degeneraci del moviment.Cal.licls i Trasmac. 18. Protgoresde Abdera(481 411 a C.)GrgiesDe Leontini(483 375 a C.)No existeix cap veritat absoluta, tota opini s vertadera.antrophon metron: Lhome, mesura de totes les coses.Subjectivisme.Lhome s la mesura de totes les coses, de les que sn, en tant quesn, i de les que no sn, en tant que no sn.No existeix norma fixa de conducta. El vertader savi s el queadequa el seu comportament a las circumstncies.Escepticisme