sofistes i sòcrates
TRANSCRIPT
FILOSOFIA ANTIGA – s. V aC
ELS SOFISTES I ELS SOFISTES I SÒCRATESSÒCRATES
GIR ANTROPOLÒGIC - CAUSES
18/04/23la sofística i Sòcrates
2
Gran activitat comercial – millora del nivell econòmic.Importància de la vida pública. Participació dels ciutadans en
la política. Democràcia. Pèricles.Limitació del poder dels nobles (aristocràcia).Atenes és el centre cultural i comercial de la mediterrània.Explicacions de la naturalesa poc convincents. Desconfiança
del coneixement de la physis.Excel·lència o virtut (areté) es pot adquirir mitjançant
l’educació.
GIR ANTROPOLÒGIC - CONSEQÜÈNCIES
18/04/23la sofística i Sòcrates
3
Desplaçament de la reflexió sobre les lleis de la naturalesa (physis) a la reflexió sobre les lleis de la ciutat (nomos).
Interès per l’art de parlar bé en públic, del raonament convincent i l’anàlisi conceptual. Importància del llenguatge.
La reflexió filosòfica se centra més en la vida social i política, en explicar l’origen de les lleis i quins han de ser els valors socials i polítics de la ciutat.
Apareix un nou grup de pensadors: Sofistes, Sòcrates.
LA SOFÍSTICA (1)
18/04/23la sofística i Sòcrates
4
Sophistés (σοφιστής): habilidós, savi. Mestre de virtut o areté (excel·lència).
Atenes, segona meitat del segle V aC.Protàgores, Gòrgies, Hippies, Antifont, Críties...Filosofia d’enfoc antropològic (rebuig de les preocupacions
cosmològiques).Temes: llenguatge, moral, política, oratòria, coneixement...Escepticisme i relativisme.
LA SOFÍSTICA(2)
18/04/23la sofística i Sòcrates
5
Per què al segle V aC a Atenes? Moment de màxim esplendor de la ciutat. Sistema democràtic de govern. (Pèricles) Democràcia directa, no representativa. L’assemblea dels ciutadans, base del poder. El Poder no ve de la noblesa ni de la riquesa, sinó de l’habilitat per
convèncer la majoria a través de la paraula.
Per això Els joves de classe alta necessiten aprendre a construir discursos
persuasius (i poden pagar!) Savis de tota Grècia instal·len a Atenes les seves escoles d’oratòria:
són els sofistes. El seu objectiu, l’educació (παιδεία=paideia)
LA SOFÍSTICA
18/04/23la sofística i Sòcrates
6
Idees generals comunes: Tot el coneixement humà prové, directament o indirecta, de
l’experiència sensible (empirisme) Persones diferents tenen experiències diferents: la veritat
(αRλήθεια=aletheia) és el que a cadascú sembla, és l’opinió (δόξα) més convincent (relativisme epistemològic)
Savi és qui té l’habilitat de convèncer i té èxit en la vida pública. No podem construir coneixements segurs d’una realitat canviant (com
la natura) (escepticisme o nihilisme epistemològic i ontològic) Distinció entre llei natural (φύσις=physis) i lleis convencionals
(νόμος=nomos). Convencionalisme (la voluntat humana, únic fonament de les lleis de la ciutat)
El que és just, bo o bell en un lloc i en un moment, no ho és en un altre. No hi ha valors universals (relativisme ètic)
LA SOFÍSTICA: Característiques
18/04/23la sofística i Sòcrates
7
Relativisme: hi ha tantes veritats com punts de vista.
Subjectivisme: Comprensió del món des d’un punt de
vista.
Indiferència moral i religiosa: Es pot canviar de moral
segons l’interès
Escepticisme: Qüestionament de la realitat
Convencionalisme: Les lleis són el resultat d’un acord.
Materialisme: Basat en coses perceptibles
Protàgores d’Abdera
Epistemologia: considera que hi ha tantes veritats com individus. No hi ha un coneixement científic universalment vàlid. “L’home és la mesura de totes les coses”.
Moral: Implica dubtar de l’existència d’un bé i una justícia fixes i universals
Legal: Cada poble posseeix les seves lleis i els seus costums. Les lleis són convencionals i modificables
Religiós: Defensa l’agnosticisme. Res podem saber sobre els déus
18/04/23la sofística i Sòcrates
8
Gòrgies de Leontinos
Nega l’existència de l’ésser i arriba als extrems del nihilisme i l’agnosticisme.
Tres tesis: Res existeix: Si l’ésser existeix o bé és etern o bé engendrat. Si és
etern hauria de ser infinit i no cabria enlloc. Si és engendrat hauria de provenir del no-ésser i no és possible
Si existís alguna cosa, no es podria conèixer ni pensar. O és el mateix que el pensar o és diferent a ell. Primera possibilitat falsa, no tot el que es pensa existeix. Si és diferent, implica que tot pot ser fals (tampoc és cert)
Si pogués ser conegut, no podria ser comunicat. Entre l’ésser i el pensar hi ha la paraula. La paraula és diferent de l’ésser i una paraula pot significar diferents coses. Per tant sols serveix de persuasió per a convèncer però no és cert. No hi ha veritat enlloc.
18/04/23la sofística i Sòcrates
9
SÒCRATES (1)
18/04/23la sofística i Sòcrates
10
Contemporani dels sofistes (V aC.), rebutja el seu escepticisme i el seu relativisme
No va escriure res. El que en sabem prové, bàsicament: Del seu deixeble Plató (és present a tots els
seus diàlegs) De l’historiador Xenofont Del comediògraf Aristòfanes
Morí condemnat a mort per l’assemblea atenesa (impietat i corrupció dels joves)
SÒCRATES (2)
18/04/23la sofística i Sòcrates
11
Mètode El diàleg (ja no el discurs), únic mètode vàlid per a la filosofia. Ironia (qui sap que no sap pregunta a qui no sap que no sap). La Maièutica –art de donar a llum-, base de l’educació.
Epistemologia Desvalorització de l’experiència sensible enfront de la reflexió racional
(contra l’empirisme) La veritat cal cercar-la dins d’un mateix. Recerca de definicions universals a través de la inducció, (contra el
relativisme i l’escepticisme).Ètica
Intel·lectualisme moral: identificació de virtut (αRρετή) i saviesa (σοφία). El bé i el mal morals, fruit del saber i de la ignorància.
18/04/23la sofística i Sòcrates
LA POLIS
SISTEMA ENCICLOPÉDIC
centrada en
L’ HOME
NATURALESA
LLEI CONVENCIONAL
TÈCNICA
CIUTAT
EDUCACIÓ
VERITAT
ELS SOFISTES
MÈTODE
FORMACIÓ CÍVICA
CONEIXEMENT PROCESSUAL
RELATIVISME I ESCEPTICISME
PROTÀGORES
GÒRGIES
HIPIES
PRÓDIC
ANTIFÓ
CRÍTIES
TRASÍMAC
CALICLES
que exigeix
constitueixen una
NOVA FILOSOFIA
és una reflexió sobre
CONCEPTES FONAMENTALS
LOGOS
REALITAT INDEPENDENT
com a recerca de
JUSTÍCIA
PRODUCCIÓ CREATIVA
com aEMPRESA COL·LECTIVA
com
DEMOCRÀCIA
fonament de
que exigeix
FORMACIÓ DE LA PERSONALITAT
contraVALORS TRADICIONALS
enEL LLENGUATGE
com a
DEMOSTRACIÓ
amb un nou
basat en
SÒCRATES
és símbol de la relació entre
FILOSOFIA
a través del
PREGUNTES
reconeixent
LA IGNORANCIA
CONCEPTE
que porta al
CONEIXEMENT DEL BÉ
DIÀLEG
en la construcció de
entesa com a
INDIVIDU
MORT TRÀGICA
la seva
SOCIETAT
LLEIS
com
és una resposta al
RELATIVISME
amb un
MÈTODEque busca
L’ UNIVERSAL
amb
per a arribar a la gènesi del
que suposa una
EDUCACIÓ
en la virtut de
LA JUSTICIA
basada en
LA RACIONALITAT
com a principi de
L’ÈTICA
seguida per
LES ESCOLES SOCRÀTIQUES
CIRENAICS
MEGÀRICS
CÍNICS
com a
enfront de