rois de corella solc

8/13/2019 Rois de Corella SOLC

1/5

TemaI IJoanRosde CorellaVidaJo.x Ros o, ConsLLAnasqumolt probablement Gandiaentre 1433 1443.Fou l'hereud'una famlia noble cavaller mestreen teologia.Logicament,com anoble, a dedicaciprofessionalms indicadahauria estat a milcia o la diplom-cia, car el dret i la medicinaerenprofessions eservades la classe urgesa.Corellano n'escoll cap de les dues , aixi, noms li qued a sortida de fer-seeclesistic.SegonsdedueixMart de Riquer, Corella fou sacerdot,car no es casamb IsabelMartinez de Vera, de la qual tingu dos fills, perquexistien mpediments egals.Corella, com veurem desprs, oneguuna vida sentimentalmolt intensa;d'entreles dames amb les quals mantingu relacionsamorosesdestacaCaldesa,nom nodocumentat,que assoluna important projeccien la sevaobra literria.Visqu en uns anys de gran puixangaeconomicade la ciutat de Valncia, quanaquestamantenia elacionsmercantilsamb elsgrans ports de la Mediterrnia eralloc depasobligatde esgrans iguresde la poltica la cultura de 'Europa d'aquellmoment. Els cerclesde cultura de Valnciaeren dividits molt definidamenten dosgranssectors,en funci de les duescla'ssesocialspredominants.D'una banda,elsescriptorsburgesos notaris, eclesistics. etges,etc.-, i de I'altra els escriptorsaristocrates.Segons oan Fuster. "els primers tendeixenal realisme, el realisme,quant a I'amor. implica derivacionsal sarcasme a I'obscenitat; ls segonss'incli-nen per la il'lusi rica, per I'al.legoriamoralitzant,pel conceptisme vasiu". Entreels escriptorsaristocrates s robavaRois de Corella.Form part activade la tert-lia reunida a I'entorn de BerenguerMercader,home d'Estat i batlle generaldelRegnede Valncia.Aix i tot, es relacioncircumstancialment mb el sectorbur-gs, encapgalat ntre d'altres per Brnxnr FrxoLLAR. D'aquest sn les segentsafrrmacions: Tothom s'entristeix/ de vostre silencil a fama vos creix/ d'un altreTerenci" i "Quan vs sermoneu alegra's o temple (...)/ d'oir-vos en trona/ lopoble s content", que demostren a gran popularitat de qu gaud Corella com aescriptor predicadoren la societatde l'poca.Joan Ros de Corella mor el 6 d'octubrede 1491ObraAspecteseneralsL'obra de Joan Ros de Corella s extensa variada, i fins data ben recent no haestat valorada ustament. s I'autor que en el mn cultural catal serveix de pontentre la cultura medieval la nova etapadel Renaixement.Escriv Pg.gsiaprosa, sib les seves rosesde tema clssic empre es anomen poesia".Seguamb inten-sitat els airesclassicitzantsntrodui'tsper Blnxnr METGE escriv una obra origi-

l 0 l


2/5

nal i alhora renovadora. Els estudis ms recentsdestaquena sevapoesiaamorosacom la fita mscabdalde tota la producci corellana.s un poeta que canta 'amormolt diferentmentd'AustASMARCH;motre que en aquestel drama amors sem-pre es desenrotllaa I'interior de l'nima,ten Corella I'amor sempres tractat molt. externament.iCorella, amb el seu sensacionalismedramtic i el seu sentimenta-.lisme, suggereixestatsd'nim ms que no pasels viu. Una de les caracterstiquesms noves del seu art fou la incorporaci dels elementsautobiogrfics,sentimen-tals i incidentals. Per altra banda, els seusversos decasl'labsseguintel mestratgede March) s'anaren ransformant, s'acosren cadavegadams, a la musicalitatdel vers itali. Segons ordi Carbonell, "al costatd'estrofesd'un lirisme purssim,que tenen el to de la poesiade Garcilaso (pero sn escritesal segleanterior), n'hitrobem d'altres d'un dramatisme ens, fortament imatjat, que ens recorden,ambquatresegles 'aveng, a poesia omntica". La sevapoesiaamorosa espona unalnia molt personal, que tant equidista de la lnia italianitzant tan seguida pelspoetesrenaixentistescom de les influncies franceses italianesque marcaren elspoetesde I'escolade Barcelona.: En prosa, 'obra corellianapren duesdireccionsben defrnides:es obres nspiradespelsclssics lessorgides els emesbblics.Totes dues,pero,sn amarades er unclar sentit moralitzador, que Corella intenta dij-disfressar darrera el prestigi d'unclssiccom Ovidi, tal i com havia fet cinquanla anys abansAvroNr CrNrt-s ambSneca.Corella defineix la sevaprosacom a "valencianaprosa", maneraartificiosad'escriurecom a resultat d'una progressiva etoritzaci d'una marcada formaclassicitzant.Estilsticament cal remarcar que I'obra corelliana s molt rica en imatges en am-bientacionsescnieues; questes epresentenun punt clau que demostren els seusdesigsde renovaci,a quea I'Edat Mitjana I'ambientaci n literaturaeraprctica-ment desconeguda. a sevaobra la trobem plena de refernciesal mn artstic delRenaixement, obretoten lesambientacions e les seves roses.Un altre tret reno-vador, que fou seguitper diversosautorspeninsrlars. s el tractamentque don ala natura. La fu moltes vegadesparticip de les angoixesvivencials dels personat-

, ges reahtza,a vegades, eritables anlisispsicologiques.' La llengua,l.rtilitzada er Corella s caracteritzada er una gran quantitat de neolo-gismes p l's freqent de I'hiperbaton. pn la seva sintaxi, llatinitzada, els verbssolen anaral final de les frases, abunden es perfraiiitobretot verbals.Obres eligiosesRos de Corella,quanescriviasobre emes eligiosos,ho feiadonant-losun tracta-ment especficament iterari. Les obres d'aquest apartatno sn pas les ms repre-sentativesde tot el conjunt, ni tenen I'algada iterria i cientficaque caldria esperard'un mestreen teologia.Escrigu tres tractadetsen prosa seguint a topica tradicimedieval i amb poques aporacionsoriginals. Sn obres de joventut, ja que nocontenenels recargolamentssinlctics el retoricisme que utilitz en les obres demaduresa.A les poesiesmarianes,eue sn peces ardanesdins la seva obra, aplica les matei-xes tcniquesque a les poesiesde tema amors. La Vida de la sacratssima Verget02


3/5

Joan Rois de CorellaMaria, en rims, de 183 versosestramps,s una pegaen la qual lloa ms la Vergeque no pas n'explica a vida. De I'Oraci a la sacratssimaVergeMaria, CarlesRiba assenyala mancade misticismedelpoema el seucarcterplsticen la lniarenaixentista;plasticismeque I'aproxima a una pieta italiana. Tant I'un com I'altreforen inclosos,respectivament,amb lleus modificacions, en el Primer i Quart llibredeI Cartoixa. La Vesis una prosa premiadaen un concurs iterari de Valncia,enla qual raona teologicament a puresade la concepcide Maria.Ros de Corella tradu La Vta Christi del cartoix Ludolf de Saxonia, traduccique coneixem amb el nom de| Cartoixa. La integren quatre llibres que trigaren apublicar-se inc anys(entre 1495 I 500),per quede seguidaobtinguerenun granress,car se'n realitzarendiversesreedicions.Finalment, cal citar les traduccionsque fu dels salmsa partir del text de la Vulgata; es publica Valncia 'any 1490amb el ttol de Psalteri.

ObresamorosesConstitueixen el grup d'escrits ms personals ms interessantsper a un lectoractual de tot el que conservemde I'obra corelliana. En destaca, obretot, a Trag-dia de Caldesa 1458).s una novel.leta scritaen prosa que amb nclou diversosfragmentsen vers. Narra I'ancdota,basadapossiblementen la realitat,de I'enganyamors a qu una dama sotmetel seuenamorat,en aquestcasel mateix Rois. L'es-criptor hi fa palsel seu odi per la dona que li ha estat nfidel i el seu menyspreuper I'amador. Escritaamb I'estil retoric tan personalde Corella, hi barrejaI'anc-dota amb elementsmitologics teolgics.Algunes de les poesiesamorosesconservadessn dedicadesa Caldesa.En ellestracta de la infidelitat, a voltes amb tristor i pena, d'altres amb ira i insults. Deprimer, I'autor pren una actitud dolguda trista,pero desprs,a oblidadala passiinicial, es manifestaamb el sarcasme la stira ms virulents. En algun delspoe-mess'estableixun dileg entre el poeta Caldesa;aeuestaacaba cusant-lode "granavorridor" i "d'home de mala conscincia".Una obra molt de circumslinciess 'Epstolariambel prncepde Viana,escritentreel1458 el 1461.Contun totalde siscartes,resde CarlesdeVianaescrites ncastelllesaltres resredactadeser RosdeCorellaen catal, n s exposat n problemaamorsseguint a ms opicacasusticamedieval.Existeixen,inalment,uns poemes duesbre-vssimes artes dregatsIolantDurleda. naaltrade esdames stimadeserCorella.ObresmitolgiquesL'Humanisme en llenguavulgar perseguun objectiu principal: I'acostamentde lesllengesvulgars al llat amb unqs finalitats moralitzadores /o esttiques.Corella,concretament, part de la doble tradici d'Ovidi i de Boccaccio, tots dos molttraduits i llegits pelshumanistesa partir del segleXIV. No manllevdels clssicsniideesni formules eslstiques;ms aviat n'agafels smbols i les figures mitolgi-ques.Les proses que enumerarem en aquest apartzt sn les que foren escritesamb msrigor estilstic. Totes elles traspuen la gran atracci que sent Corella pels temestpics de la cultura clssica pelsseusms destacats utors,Ovidi sobretot, no tant

103


4/5

Tema I I

p0fo ef cftrcnr ol.- trtileil(afoquanJJe(Jl'rr,1t'ilronnlcgfp* lo ficuerorrcnu6rhcl leffreoin oocco:cllc orsllercitcftrcel facrabeolog'eEclopot'rqOelfaryornoffrc. cprrol -iapafroOcnofire ftnpooeu ifu,I rrirt n sOzuoRscritharrcspfeeenQf thbeepreferrreoclaqrlal r(rrlL;t feba recoosrel,rrrcnpo crv(gas lo Ort Biufurrr trrrerrqueacolrbrurrao

rroltru ue e be a poliooc cfiie(ontlnlre rrenrorioeqrre lgunerof no enc.: ri o ro riofheconrlr purrnirorgafro l enyob0e rocroouinr crooao. &.rrt0orr


5/5

2 ,

Joan Ros de Corellaresposta l Maldezirdemujeres ePpnpToRnoEll-n.En la mateixania trobemHoneste-dat de les dones.Escriv tambdiversosepitaf-ts,ecurs iterari molt utilitzal a I'EdatMitjana, debats cobles,otsellsdepocavolada iterdria.L'obra de Joan Ros de Corella, escritamoltes vegadesen funci de la sevaafirma-ci: "Acceptant a ploma, quesovint greusmals descansa",molt a prop, doncs,dela sensibilitat omdnticadel XIX, s, segonsafirma Jordi Carbonell, astuosa se-lecta, una obra senyorial, aristocrtica,amb un peu -ben ferm- en el Renaixe-ment.

Exerciciscomplementarisl . Feu I'audicide "Si en lo mal temps...".poemade Joan Ros de CorellamusicatpelcantantRaimon.Analitzeu a segentaloraci rticade a "Balada e a garsa I'esmerla":

Esti escritaambunaagilitat i alegria,amb un sentitdel ritme i unasuavitatd'arti-culaciqueomplen de gricia somrient 'esquemaaonador,gairebde sillogisme,que sost ot el joc. I-a successi e rimes odtones, semprede tanta duresa,passainadvertidasota 'alternanCa elicadadelsseus ons.Es tractad'un rondeauquerecorda,perd esdeixapil.lides senseelleu,certesesparsese JorgeManrique.Anna de SaavedraFeu una atenta ecturade a "Baladade a garsa I'esmerla" compareu-la mbalgunaesparsa eJorgeManrique.Temad'exposici classe:JoanRosde Corella".L'alumneo el grupd'alumnes uela realitzipot preparar-la parfirde a conferncia ictada erJoanFustera Barcelonael 1961: Lecturade RosdeCorella" J. Fuster,Obres ompletes,, Edicions 2, pp.2 8 5 -3 1) .Analitzeu a importnciasocialde la literaturaen els cercles urgesos aristocrtics(sobretotemenins) n el segleXV valenci.Partiu de les refernciesncloses n el

SomnideJoanJoande JaumeGassull:- Digau, senyora:I vs que sougran oradorai g.- legista,que al.legauant lo Psalmista e lo Tirant,perquesta jo estamaltercant,digau-nos, comlo dud'amor ha nom de nom?- Digau-us-ho ella,ro que del senyormossnCorellallig los msdiestotes es suespoesies.

J .

4 .

1 0 5

rois de corella solc

Documents