3EDITORIALLa construcció d’un edifici important desperta sempre curiositat entre els veïns del poble. El cas de l’Institut Miquel Martí i Pol no va ser menys. Recordo haver visitat les obres algun diumen-ge havent dinat. La seva arquitectura austera no feia presagiar, d’entrada, un espai tan acollidor com va acabar sent. De fet, semblava agafar l’aire de l’edifici veí de l’empesa Puigneró.

Inaugurar l’institut va ser tota una fita per al po-ble de Roda de Ter. La secundària obligatòria i el batxillerat és consolidaven com a oferta educa-tiva de la població i de la seva àrea d’influència. Enrere quedava l’època en què calia desplaçar-se per tenir opció a l’antic BUP i COU.

La formació intel·lectual dels joves és la millor aposta de futur, un país que vol ser avançar ha d’invertir en educació. Per aquest motiu, l’institut és converteix en un punt essencial en la vida del poble. Les nostres aules són el millor referent d’avui i l’esperança del poble de demà. És important que el centre sigui una entitat aco-llidora on tota la comunitat educativa hi trobi el seu espai de participació.

Durant tots aquests anys de gestió, l’actual equip directiu, hem intentat treballar sempre amb il·lusió i amb un projecte basat en el res-pecte i en la responsabilitat. Hem volgut que el centre tingués el reconeixement de la feina ben feta; el nostre objectiu ha estat formar joves amb projecció de futur. Hem consolidat l’institut com a referent educatiu en el seu l’entorn i hem intentat tenir especial cura amb totes les sensi-bilitats que acollíem a les nostres aules. Algunes empreses han estat reptes importants i, amb aquest esperit de trobada, hem preparat molts nois i noies que provenien de cultures ben dife-rents a la nostra.

Hem estat al capdavant en metodologia d’aprenentatge i en apostes de sostenibilitat i estalvi per a les famílies. I podem dir, sense falsa modèstia, que els resultats acadèmics dels nos-tres alumnes, en totes les proves d’avaluació externa, estan per sobre de la mitjana de Cata-lunya.

Judit Juvanteny

Però l’èxit s’explica pel treball en equip. Un equip que comença tot just entrem a l’institut. Cada persona hi posa el seu granet i la maquinària funciona quan totes les peces fan la feina sense fer massa soroll. El meu agraïment molt especial a totes les companyes de l’equip directiu i a la feina imprescindible que es fa des de secreta-ria. L’equip de coordinació també ha estat fona-mental en tot aquest temps de gestió, la seva empenta ha sabut contagiar els projectes que s’anaven preparant al llarg de tots aquests anys.

El professorat i el personal d’administració i ser-veis, en el seu dia a dia, han estat l’energia que ha fet funcionar tot l’engranatge de les peces de l’empresa. Però sobretot, els alumnes i les se-ves famílies han fet possible tots aquests anys d’institut.

Puc dir, amb molta satisfacció, que el treball fet amb les AMPAs de l’institut ha estat exemplar, tant pel que fa al seu compromís amb l’escola com en el tracte personal. En aquesta mateixa línia també vull agrair la confiança que hem re-but per part de tots els ajuntaments de la nostra àrea d’influència i en especial per la sensibili-tat que, de sempre, hem trobat en les persones que han tingut la responsabilitat de l’alcaldia de Roda de Ter.

Una empresa funciona quan les persones se senten part d’un projecte amb esperit de com-promís amb la societat. Educar és compartir amb generositat. L’institut Miquel Martí i Pol re-presenta aquesta il·lusió en el treball. Els seus professionals volem ser una part important en la formació de les futures generacions. El compro-mís, el rigor, la responsabilitat i la voluntat de mi-llorar han estat les nostres marques d’identitat. Des d’aquestes línies el meu agraïment a tota la comunitat educativa i el meu suport al nou equip directiu del centre. Moltes gràcies a tots.

4

En Jordi Pla, de 1r de batxillerat A, va guanyar les Olimpíades de Geologia el febrer d’aquest any. Aquesta prova, que es va celebrar a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), va ser un examen teòric de preguntes individuals on també hi havia un diagrama d’un tall geològic; se n’havia de fer el reconeixement i dir-ne les característiques de les roques minerals i dels fòssils.

El premi consistia en un viatge guiat al Geo-parc de Catalunya Central, un atles geològic de Catalunya i un diploma. Però guanyar tam-

L’ACUDIT

NOTÍCIESEN JORDI PLA GUANYA LES OLIMPÍADES DE GEOLOGIA DE LA CATALUNYA CENTRAL

bé comportava l’oportunitat d’anar a competir a la fase nacional a Toledo, el dia 29 de març. Arribat el gran dia, l’autobús va fer parada a Calatayud per poder aprendre encara més so-bre geologia.

L’examen de Toledo va ser una mica diferent. Tenia dues parts: a la primera hi havia un dia-grama, preguntes i un mapa real per resoldre; la segona era una gimcana geològica.

En Jordi Pla no sap en quina posició va que-dar perquè només diuen el nom dels setze pri-mers. D’aquests, els quatre millors aniran a les Olimpíades Internacionals a Santander.

Sergi LópezAniol Andreu

4t C

5NOTÍCIESGUANYADOR D’UN PREMI DE DIBUIX

En Josep Arnau de 3r A va guanyar un premi de dibuix amb el títol de “La Guineu i La Cigon-ya” sobre la faula que havia convocat la revista Cavall Fort.

El va dibuixar el dia 4 de desembre del 2013 a la classe de Visual i Plàstica. Va saber que n’era el guanyador el dia 28 de febrer d’aquest any. En el concurs hi participaven 835 alumnes de diversos instituts de tot Catalunya.El nostre protagonista ens explica que no s’ho esperava i que està molt content.

El dia 20 de març, en Josep Arnau va anar a Barcelona a recollir el premi a la biblioteca Joan Miró de Barcelona. Va anar acompanyat de la seva família, uns amics, la Rosa Tarrade-llas i la Petra Martín. El premi va ser:

• Publicar el seu dibuix a la portada de la re-vista de Cavall Fort

• Alguns exemplars de Cavall Fort• Diverses aquarel·les

Cavall Fort és una revista molt coneguda i im-portant, per això en Josep Arnau està tan con-tent de ser guanyador del concurs i que el seu dibuix surti publicat a la revista.

A la biblioteca hi havia els altres finalistes. Diu que va ser una experiència inoblidable i l’any que ve li agradaria tornar a participar al con-curs.

Anaïs Barroso BlanchIvette Boix Crespi

4t C

FRANCESC DELGADO I EL IETI

El dimecres 26 de febrer, ens va visitar l’escriptor Francesc Delgado, autor de la novel·la Si puges al Sagarmantha quan fumeja neu i vent; una obra que acabàvem de llegir. La novel·la parla del Nepal, de la seva cultura, de les llegendes i de les muntanyes més altes del planeta.

Per començar la xerrada, l’autor ens va expli-car en què s’havia inspirat per escriure el llibre i, acte seguit, els alumnes vam poder-li pregun-tar tot allò que havíem preparat ja sigui sobre la novel·la preguntant-li sobre alguns aspectes que no havíem entès; o bé sobre el món del Nepal que ens havia despertat molta curiositat i en volíem saber més, com per exemple sobre el ieti.

Francesc Delgado ens va parlar de la cultura nepalesa i d’altres llibres que ha escrit sobre aquest mateix tema i ens va respondre totes les preguntes que li vam fer. Allò que ens va sorprendre més va ser descobrir que al Nepal hi ha moltes llegendes i d’aquestes arriben a sortir cinc tipus diferents de ietis.Va ser una xerrada molt interessant.

Berta RieraMartina Fabregó

2n ESO

6NOTÍCIESVIC TXEL· LO FESTIVAL.CAT

El passat dijous dia 27 de febrer, l’alumne de 3r A Pere Puertas, que toca el violoncel, es va presentar al concurs Vic Txel· lo Festival que es va celebrar al Teatre Atlàntida de Vic. Concursava a la quarta categoria on participa-ven trenta joves d’entre 13 i 15 anys. Els pre-mis es van entregar l’endemà mateix, el diven-dres 28 de febrer, i ell va ser el guanyador de la seva categoria.

El premi que va tenir l’honor de rebre fou tocar de solista amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) que es va dur a terme al ma-teix Teatre Atlàntida el

diumenge 2 de Març. Podem estar orgullosos que en el nostre institut tinguem futurs talents com en Pere.

Nagore CrosasRuth Prat

4t C

XERRADES A L’INSTITUT

Com cada any, durant el curs, diversos pro-fessionals de diferents àmbits venen a l’institut per realitzar xerrades als alumnes del cen-tre. Aquestes exposicions tenen la finalitat d’aportar nous coneixements útils a la vida quotidiana dels adolescents.

1. Els mossos d’esquadra: diferents mos-sos de la comarca han assistit a l’institut per tractar diversos temes que influeixen en la vida dels joves entorn de la seguretat ja si-gui viària, a internet, entorn de les drogues... 2. Xerrades EFEC: a 4t d’ESO hem seguit un cicle de cinc xerrades dirigides per ban-quers on ens orientaven sobre l’economia diària.

3. Xerrades d’orientació: també a 4t d’ESO s’han realitzat quatre xerrades per orientar els alumnes sobre què poden fer en acabar l’ensenyament obligatori. En les xerrades ens van parlar del batxillerat, dels cicles for-matius i del món laboral.

4. Xerrades del CAP: diverses infermeres van realitzar xerrades als cursos de 1r, 2n i 3r sobre la nutrició, el tabac i la sexualitat.

5. Xerrada de primers auxilis: l’UVIC va rea-litzar una xerrada als alumnes de batxillerat sobre els primers auxilis.

Creiem que és interessant que, des del centre, tinguem l’oportunitat de sentir altres professio-nals que no siguin els professors per comple-mentar la nostra formació.

Ainhoa AlboquersMarta González

Berta Sabaniego4t C

7

EL CARTELL DEL CARNAVAL DE RODA

L’ajuntament de Roda de Ter va proposar a l’institut que els alumnes dibuixessin una care-ta per posar-la al cartell que anunciaria el car-nestoltes del poble.

A les classes de Visual i Plàstica, tots els alum-nes de 2n d’ESO van dibuixar una careta. Pri-mer, van passar una fase de preselecció, les quatre escollides van enviar-se a l’ajuntament on van decidir quina posarien al cartell. La ca-reta guanyadora va ser dibuixada per l’Albert Miarons de 2n X.

Va ser un llàstima que, per qüestions de dis-seny, el fons original de la careta va ser modifi-cat cosa que, segons el professorat, va fer que la careta perdés molta qualitat artística.

Gerard RocaGerard MoralesSergio Marosan

4t C

NOTÍCIESCARNAVAL: SOM GRANS PER UN DIA

En temps de festa, després del famós carnaval de Torelló, entre d’altres, ha arribat el peculiar carnaval de l’Institut Miquel Martí i Pol!

Aquest any els alumnes de 2n de batxillerat, inspirats, han decidit que ens havíem de dis-fressar de l’ofici del qual voldríem treballar quan siguem grans. Ha estat una bona elecció perquè és una mena de disfressa fàcil de fer però, tot i això, hi ha hagut una baixa partici-pació per part de l’alumnat (i del professorat).

En aquest gràfic, representem el percentatge d’alumnes que van participar al carnaval de l’institut. Només un 25% (aproximadament 70 alumnes) es van disfressar el divendres dia 7 de març.

La tradició en el nostre institut és que tots els alumnes que es disfressen seguint el tema es-collit se’ls obsequia amb una piruleta. Aquest any s’ha decidit que, per incitar la gent a l’alegria del carnaval, els alumnes que no es segueixen la tradició de disfressar-se se’ls castigava amb un gomet a la punta del nas.

Tenim l’esperança que, en un futur proper, hi participi més gent i puguem arribar a celebrar-ho tots plegats.

8NOTÍCIES

9NOTÍCIES

10

Laia CarbasaLaia Verdaguer

Aina Martínez4t C

NOTÍCIES

11NOTÍCIESJOVES SOLIDARIS

El voluntariat de joves s’anomena Volunta-riat Actiu, un grup creat per la Sílvia Rovira, l’assistenta social de Roda de Ter.

Els nois i noies d’aquest col·lectiu durant els estius van decidir col·laborar en activitats com:

• col·laborar amb la residència d’avis fent-los visites, acompanyant-los a comprar o bé oferint-los un pica-pica als jardins; •col·laboraramblaprotectorad’animalsaju-dant-los a netejar, a passejar els gossos, etc; •organitzarrecollidesderobaoaliments.

Els que participen a aquest grup són joves en-tre 13 i 17 anys que viuen a Roda i són molt alturistes, per tant, gaudeixen treballant per la societat i ajudant els sectors més desafavorits i se senten recompensats només pel fet de sa-ber que estan ajudant altres persones.

Anaïs Barroso Blanch 4t CLaura Hermoso Palau 3r C

SETMANA DE L’ALIMENTACIÓ SALUDABLE La setmana de l’alimentació és una setmana que a la majoria d’assignatures es treballa so-bre l’alimentació i com aquesta afecta a la salut.

Aquest projecte el van organitzar tot l’equip de professors que intervenen a primer d’ESO i es-tava enfocat vers aquests alumnes. D’entrada, es va reunir tot l’equip docent i van acordar què es treballaria des de cada matèria. Un cop es-tablerts els objectius, cada els professors, per assignatures, van preparar les activitats. Acte seguit, ho van posar en comú i van crear dues activitats més de manera conjunta. La primera, una xerrada d’una infermera del CAP de Roda que els va explicar quin tipus d’alimentació és la més recomanable per la seva edat. La sego-na va servir per tancar la setmana, va serl la

preparació d’un esmorzar saludable a base de fruita i làctics però també un bon entrepà per poder passar tot el matí.

La intenció d’aquesta setmana de l’alimentació és complementar els estudis ordinaris aprenent hàbits de vida saludable que serviran pel futur dels alumnes.El professorat i l’alumnat valoren molt positi-vament aquesta actuació. L’equip docent té la intenció de repetir aquesta setmana però ampliant-ne el nombre d’alumnes participants malgrat que requereix molta dedicació perquè creuen que és un tema molt important que du-rant molt de temps s’ha deixat de banda.

Sara AguilarArnau Serra

Josep PallarèsÀlex Prat

4t A

12NOTÍCIESFINANCEM-NOS FENT SALUT

El diumenge dia 30 de març l’AMPA de l’institut Miquel Martí i Pol va organitzar una caminada conjuntament amb els alumnes de 4t d’ESO amb la finalitat de poder finançar el viatge de final de curs d’aquest grup.

Les dues setmanes anteriors a la caminada es van repartir cartells per Roda, l’Esquirol i Cantonigròs. Els alumnes van vendre tiquets a diversos establiments d’aquests pobles; cada dia durant el segon pati, a l’entrada de l’institut; i els últims dies se’n van oferir casa per casa, cosa que creiem que va propiciar l’augment de la participació.

Els dies previs a la caminada hi havia dubtes sobre si el mal temps permetria que es rea-litzés. Finalment, després de moltes reunions, es va aconseguir dur-la a terme.

La caminada recorria un terreny bastant planer amb l’objectiu que tothom pogués participar-hi, grans i petits. Tenia una llargada deu quilò-metres aproximadament a la meitat dels quals s’hi trobava un avituallament amb entrepans de botifarra, fruita i tot tipus de begudes que havien preparat alguns alumnes de quart.

Malgrat les males previsions meteorològiques, la caminada va ser tot un èxit amb una parti-cipació de més de 150 persones de totes les edats.

Laia VerdaguerLaia Carbasa

4t C

CONCURS DE CRISTAL·LITZACIÓ

Alguns dels alumnes de 1r de batxillerat que cursen l’itinerari científic amb la optativa de Ciències de la Terra, van decidir presentar-se en un concurs de cristal·lització organitzat per la universitat de Barcelona (UB). A principis del segon trimestre, Ariadna Batlle, Aida Ferré, Montse Font, Blanca Monteis, Bernat Plà, Mar Sagalés, Maria Serra, Ingrid Verdaguer i Bruna Vilarasau van començar a treballar en el pro-jecte. Van decidir especialitzar-se en l’apartat de “composició cristal·lina” amb l’ajuda de la professora Lídia Carrera.

L’apartat de “composició cristal·lina” consistia en elaborar cristalls tan espectaculars i grans com fos possible amb una metodologia cien-tífica, tenint en compte la seva forma, colors, composició, etc.

La Lídia Carrera va assistir a un curs al Semi-nari de la Universitat de Barcelona per obte-nir més informació sobre els cristalls i la seva formació. Seguidament, van començar a ela-borar els cristalls amb els materials que ja els havien subvencionat. Els primers resultats no eren els esperats “Ja ens ho deia la Lídia que en les ciències no sortia tot a la primera” diuen els alumnes. Tot i així van continuar treballant amb curiositat i ambició. A més, el concurs els oferia tuturització via Internet per ajudar-los a resoldre els dubtes.

Al cap de dos mesos i mig, una vegada finalit-zats els cristalls i a punt per presentar-los da-vant del jurat, van haver d’elaborar un cartell on explicaven en què consistia el seu projecte. El 4 d’abril tot el grup va anar a la universitat de Barcelona per exposar el treball davant del tri-bunal amb només tres alumnes representants del grup. Recorden molt intensament els seus nervis davant del jurat professional però el re-sultat final de la presentació va ser satisfactori. Malgrat els esforços, no van guanyar però la

13NOTÍCIESvaloració del projecte és molt bona i, a més, es van divertir molt desenvolupant-lo i van aprendre com moure’s pel laboratori. Tots es-tan d’acord que repetirien l’experiència ja que van gaudir molt.

Ainhoa AlboquersMarta González

Berta Sabaniego4t C

PARLAMENT DE CATALUNYA

El 17 de febrer d’enguany, els estudiants de 2n de batxillerat van realitzar una sortida a Barce-lona, al Parlament de Catalunya.

A més de conèixer-ne les instal·lacions, els en van explicar el funcionament. Van tenir la sort de poder visitar la sala de plens amb dues guies d’honor, una es deia Marta i era de CiU; l’altra també es deia Marta però aquesta era d’ERC. Els van explicar la situació política i ells van poder preguntar tot allò que van voler. Sembla que la majoria de l’alumnat hauria pre-ferit visitar el saló de l’ensenyament enlloc del Parlament però l’institut ja tenia aquesta sor-tida preparada i el professorat va considerar que no es podien dur a terme tantes excur-sions a l’alçada de curs que s’estava. De to-tes maneres, gran part dels alumnes d’aquest nivell van visitar el saló de l’ensenyament pel seu compte.D’altra banda, algunes alumnes no van as-sistir a la sortida al Parlament degut la vaga d’estudiants que també estava programada per aquest dia.

Bernat TorresJofre Palau

Francesc Palet Pol Lagunas

4t C

VIATGE DE 4T ESO

Els alumnes de 4t d’ESO hem escollit Menorca com a destí pel nostre viatge final d’etapa a través d’una votació a l’hora del pati. El cost del viatge ha estat de 300€ aproximadament.Per guanyar diners pel viatge hem realitzat diverses activitats com per exemple: vendre castanyes dos dies, organitzar una caminada amb esmorzar (entrepà de botifarra) i partici-par a la cavalcada dels reis.

El mitjà de transport que farem servir per anar a Menorca serà un autocar fins a Barcelona i, des d’allà, amb un vaixell que ens portarà fins la destinació.

A Menorca està previst fer una diverses acti-vitats culturals (visitarem les coves d’en Xicoi, passejarem per Ciutadella i Maó...) però també tindrem temps lliure per gaudir de les merave-lloses platges de les Balears.

El viatge a Menorca pot ser un molt bon viatge: divertit, emocionant, interessant, inimaginable, inoblidable... esperem que sigui així.

Bernat TorresJofre Palau

Francesc Palet Pol Lagunas

4t C

14

El primer dia se’l van passar tot al bus de camí a Itàlia. Aquest mateix dia era l’aniversari de l’Aniol Vilaregut, que feia els divuit anys; van decidir sorprendre’l regalant-li dos pastissos quan es van aturar en una gasolinera, les es-pelmes les van haver d’improvisar amb papers de diari.

NOTÍCIESVIATGE A ITÀLIA

El viatge de final de curs dels alumnes de 2n de batxillerat es va realitzar durant els dies 7, 8, 9,10, 11 i 12 d’abril. El seu destí era Itàlia. Van arribar a ser vint-i-cinc alumnes més dos professors acompanyants que eren: la Carme Rossinyol i la Lídia Carrera.

15

Aquell mateix dia van penjar una gran pan-carta al darrere del bus on hi posava Feli-citats Aniol en italià: “Auguri Aniol” i la van dur tot el viatge penjada.

Quan van arribar van tenir certs problemes amb l’hotel i els van traslladar a un altre de la mateixa companyia, un alberg anomenat Concilia, de dues estrelles, on van passar la primera nit. Durant el primer dia a Itàlia van visitar la Torre de Pisa i Lucca.

La segona nit la van passar a un hotel di-ferent de quatre estrelles. Un cop llevats, van anar a visitar Siena, Volterra i Sant Gi-miniano.

Durant el tercer dia van visitar Florència i l’endemà, la capital italiana: Roma. Van tornar amb ferri el cinquè dia al vespre.

La valoració, tant d’alumnes com de pro-fessors, és molt bona; a més, els va va fer molt bon temps. Els va sorprendre que, tot i tenir bufet lliure, cada dia menjaven pasta (que era molt bona, tot s’ha de dir). Va ser un viatge molt mogut, pel canvi d’hotels i per la quantitat de llocs que van poder visi-tar durant aquella setmana. Aquest viatge, tot i ser una gran experiència, va tenir un gran significat perquè va ser l’últim viatge que van fer els de segon de batxillerat com a grup de l’Institut Miquel Martí i Pol.

NOTÍCIES

16

SANT JORDI

Divendres 23 d’abril. Sant Jordi. Tot l’institut menys els alumnes de 1r de batxillerat, que es-taven venent roses per finançar el seu viatge de 2n de batxillerat, vam anar al teatre.

El motiu de l’anada al teatre era el Certamen literari i el concurs de Fotografia matemàtica. Els alumnes de 4t d’ESO foren els encarregats de presentar-ho. Els guanyadors van ser guar-donats amb una rosa i un llibre pels premis lite-raris i una rosa i una tassa serigrafiada al gust, per la fotografia matemàtica.

Ara bé, entre premi i premi, alguns alumnes van lluir-se amb diversos espectacles i actuacions:Els alumnes de 1r cicle van recitar poemes re-colzats per tota mena d’instruments que feien sonar els seus companys sota la direcció de Marcel·lí Druguet i Montse Pladesala Els

flautistes de l’institut també es van deixar sen-tir mostrant-nos tot allò que han après durant el curs.

Tot seguit, els alumnes de l’aula oberta van en-senyar-nos que hi ha coses, com l’amor, que no canvien mai a través d’una representació on comparaven l’enamorament a l’edat mitja-na i en l’actualitat.

Finalment, els alumnes de 3r van construir un muntatge amb Mar i cel com a base. Un es-

pectacle que combinava el drama, la música, la imatge i la narració. Tots els alumnes de 3r van participar-hi en major o menor mesura però també van rebre la col·laboració d’altres companys provinents de la majoria de cursos de l’institut. La gran sorpresa tant pels actors

NOTÍCIES

17

Cal afegir que, durant la diada de Sant Jor-di, es va dur a terme un intercanvi de llibres al passeig Vell de Roda de Ter per als nens de primària. Ho van organitzar les escoles de pri-mària del poble. Alguns alumnes de l’institut Miquel Martí i Pol es van oferir voluntaris per

col·laborar en l’intercanvi. Vam posar i distri-buir les taules per cicles per facilitar les tries als lectors. Els llibres que s’intercanviaven els havien portat els mateixos nens. Els mestres els donaven els tiquets per poder canviar-los per llibres. Laia Arimany

Marc Montaner 4t A Miquel Comasolives

Oscar FernàndezCarles Puig

Gerard Roca 4t C Gerard Morales

Sergio Marosan

com pel públic va ser la Nerea Fructuosa que ens va regalar una ària i el Per què he plorat al costat d’en Toni Batista.

Un cop acabat tot, vam tornar a l’institut on ens esperaven encara dues hores de classe abans de plegar al migdia per anar a casa; home! Podríem haver allargat els espectacles que ens van agradar molt!

NOTÍCIES

18

La novetat de l’excursió era que per primera vegada els caminadors i els biciclistes coinci-dien a l’hora d’esmorzar al mateix lloc. Cada grup va seguir una ruta diferent però el destí era comú. El camí era molt agradable i amb unes vistes molt boniques.

A mesura que anàvem arribant, podíem aga-far coca amb xocolata i reomplir les ampolles d’aigua que, com que va fer molt bon dia, ja no ens en queda. Tots ens vam anar escampant per la zona per gaudir de l’estona d’esbarjo prenent el sol, descansant i xerrant pels des-cosits.

CAMINANT PER LA NATURALESA

El passat divendres 16 de maig es va celebrar, com cada any, la caminada – bicicletada del nostre institut. Els alumnes, juntament amb els professors, vam marxar a dos quarts de nou del centre i vam arribar pels volts de les dues del migdia. El destí era arribar a Lourdes, al Puig Agut, terme de Manlleu.

NOTÍCIES

19

Però aviat ens van cridar per sentir com dos professors i dos alumnes de 1r de batxillerat lle-gien el manifest de l’ESCOLA VERDA i alguns poemes. Com que estavem tots concentrats en un mateix punt, vam aprofitar per tirar una foto de conjunt de TOTS ELS ALUMNES DEL CEN-TRE.

Ruth PratNagore Crosas

4t C

NOTÍCIES

20

Com és tradició al nostre centre, el passat dia 5 de juny, vam celebrar la festa de comiat dels alumnes de 4t d’ESO i de 2n de batxillerat.

Amb molta assistència de públic, els alumnes i les seves famílies van poder gaudir d’una es-tona de conversa amable a l’Institut.

FESTA DE GRADUACIÓ

NOTÍCIES

21

L’acte va començar amb una actuació musi-cal dels alumnes de l’optativa de música de 4t d’ESO. A continuació, la directora, la presiden-ta de l’AMPA i els representants dels alumnes de 4t i de 2n de batxillerat van fer els seus par-laments corresponents. Les alumnes Ainhoa Alborquers i Rita Puiví van interpretar una peça musical i després es va procedir al lliurament de les orles de 4t d’ESO.

Els alumnes de batxillerat van tenir el seu pa-per destacat després de l’actuació de Pere Girbau, Òscar Arumí, Bernat Pla i Nerea Fruc-tuoso.

Els assistents van poder veure les pel·lícules que havien preparat els alumnes en record de la seva estada a l’institut.

L’acte va acabar amb un petit refrigeri de coca i llonganissa.

EL PROGRAMA FESCOOP PREMIA ELS ALUMNES DE 1R BATX DE L’ INSTITUT MIQUEL MARTÍ I POLDE RODA DE TER

Més de 1.500 estudiants de Secundària, Ba-txillerat i Cicles Formatius de Grau Mitjà de 53 instituts practiquen la creació de cooperatives.

L’empresa cooperativa Game Over SCCL (em-presa d’esports d’aventura) és la guanyadora en la categoria de batxillerat, del concurs Fes Coop. Aquest concurs, en el marc del progra-ma aracoop. de renovació, ampliació i enfor-timent de l’economia social i cooperativa; ha proporcionat eines i coneixements destinats a promoure la difusió de l’economia social i coo-perativa als instituts i centres d’ensenyament catalans. Més de 1.500 estudiants han partici-pat en aquesta iniciativa pionera per difondre entre els joves models econòmics alternatius i

sortir dels esquemes tradicionals en la creació d’empresa.

Els impulsors de les propostes guanyadores han destacat que la cooperativa és la fórmula jurídica que els interessa perquè és un tipus d’empresa “democràtica, amb activitat econò-mica i objectius socials”.

Els guanyadors en la categoria Batxillerat, l’Eduard Abeyà, la Mireia Orra, en Jordi Serra-no i la Paula Vizcaino de l’INS Miquel Martí i Pol de Roda de Ter (Osona), han presentat una proposta d’activitats d’aventura amb una es-tructura de màrqueting i una definició de pro-ducte innovador, sobre la base de la creació d’una xarxa de clients/socis abonats. Com a guanyadors del concurs han estat premiats amb una tauleta digital cadascun d’ells. Han recollit el premi el dia 2 de juny, en l’acte de cloenda del programa, al Museu Marítim de Barcelona.

NOTÍCIES

22

d’addició, de supressió o de modificació del text original. Aquestes decisions s’han hagut de consensuar en dues jornades de treball comú a les sales del Parlament.

Finalment, en una tercera jornada s’ha raonat la versió definitiva de la llei en els diversos dis-cursos del ple estudiantil. Aquest ple es pot seguir al Canal Parlament: http://www.par-lament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=7074420 Us animem a veure com la Mireia Orra de Salsas va representar el nostre institut.

Valorem positivament aquest projecte endegat des dels serveis educatius del Parlament de Catalunya perquè ens acosta al dia a dia de la vida política i del procés legislatiu, en el qual és meritós poder aconseguir un consens entre punts de vista diversos.

Departament de Ciències Socials

NOA MUÑOZ, CAMPIONA DE CATALUNYA DE TENNIS TAULA

L’alumna Noa Muñoz de 2n B ha guanyat el campionat femení de tennis taula a nivell de Catalunya en la categoria infantil, tant indivi-dualment com en dobles. El campionat es va celebrar al pavelló de Gandesa a principis del mes de juny.

Felicitats Noa!

FEM UNA LLEI

Els alumnes de 1r de batxillerat B de l’institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter han partici-pat en el projecte de fer una llei al Parlament de Catalunya durant el curs 2013-14. Es tracta d’un projecte simulat sobre la tasca que fan habitualment els diputats i diputades en grups parlamentaris i reunions de comissions fins arribar al plenari de defensa i votació de la llei.

Aquest curs la proposta de treball ha estat un projecte de llei de neutralitat de creences en l’àmbit educatiu no universitari, un tema que ha generat debat entre l’alumnat dels 20 cen-tres educatius que hi han participat. Cada grup d’alumnes ha presentat un seguit d’esmenes

NOTÍCIES

23OPINIÓL’AVORTAMENT

Durant aquests darrers dies s’està sentint a parlar molt sovint en els mitjans de comuni-cació sobre l’avortament. Actualment el go-vern del PP ha aprovat un avantprojecte de llei que està pendent de ser legalitzat pel Congrés dels Diputats sobre l’avortament. En cas que aquesta llei tirés endavant seria un pas enrere respecte la llibertat de les dones, ja que només permetria avortar en casos de violacions o que l’embaràs posés en risc la vida de la mare. Però si una noia de setze anys es queda em-barassada, encara està estudiant i no té cap feina, ha de tirar endavant la vida d’una per-sona si no es pot fer càrrec ni de la seva? Una dona hauria de poder decidir si vol avortar en qualsevol circumstància. Tant en cas de mal-formació, de posar en risc la salut o la vida de la mare, de violació o d’embaràs no desitjat. Segons dades recents, el 90% d’avortaments són a petició de la dona i la resta recoma-nats per un metge. Una cosa d’aquest tipus no deixa de sorprendre en un moment que es dona molta informació sexual i que hi ha mol-tes altres mesures de prevenció. Una de les altres qüestions complicades és si es pot con-siderar que el fetus és una persona i el dret a la vida que té aquest infant. A mi em sembla que fins que el nadó neix no es pot considerar una persona i que per tant la mare pot prendre la decisió de donar-li la vida o no. També hi ha qui planteja que el pare també podria opinar, però en el fons la que està embarassada és la noia i és la que hauria de decidir, i si vol escoltar l’opinió del pare de la criatura o fins i tot la dels seus pares, un altre tema que s’està discutint. Tot i que la majoria d’avortaments es produei-xen entre els vint i trenta anys, també n’hi ha molts de noies menors d’edat. En aquests ca-sos hauria de ser necessari el consentiment dels pares de la noia? Com deia abans, la noia és qui té l’última paraula sobre aquest tema. Jo diria sí a l’avortament lliure i alhora sí a la responsabilitat, siguem conscients i fem ús de

tota la formació que hem rebut i dels mèto-des anticonceptius que tenim a l’abast, ja que no s’hauria d’arribar a l’avortament perquè no deixa de ser un risc pel benestar de la dona.

Maria Serra 1r BATX A

LLIGATS A LES MODES

Les persones en general tenim característiques diferents, aquestes ens fan especials i sobre-tot, úniques. El problema d’aquesta societat és que les volem amagar per semblar tots iguals. Molta gent pensaria que voler ser com els altres és una forma de passar desapercebut i jo estic d’acord amb això, però crec que hi ha gent que també fa servir el desig de ser com els altres per cridar més l’atenció. La gent va darrere les modes i a mida que et fies més de les modes vas perdent la personalitat. Trobo adequat, per exemple, que tu et vulguis posar una roba que està de moda en aquest moment però el que no s’entén és que només te la posis perquè tothom diu que està de moda. La roba només és l’exterior d’una persona, i sí que és veritat que diu moltes coses sobre ella, però no es pot jutjar algú només per l’aparença, sense haver compartit cap paraula amb ella. Aquesta part de la moda és poc important, el que trobo que hem fet malament tots i cadascú de nosaltres en aquest moment, és haver assignat un pro-totip a la societat. Les dones han d’estar pri-mes fins als ossos i els homes musculats que fan angúnia. Aquesta moda estaria bé si tots sense fer cap mena d’esforç fóssim així. Les dones, gairebé totes, quan creixem i sobretot quan estem a la pubertat tenim malucs, cuixes i tot el que ha de tenir una dona normal i sana. Els homes, a la joventut, la majoria tenen un cos atlètic per l’esport que fan i tenen el mús-cul que han de tenir a la seva edat. Amb tot

24OPINIÓaixò nosaltres no en tenim prou, les dones han de menjar menys i els homes anar al gimnàs. El que no es pot agafar per cap costat és que mirant la gent que hi ha a tot al món, poquís-sims són com el prototip que està assignat, molts altres fent esforços i fins i tot posant-se malalts volen arribar a l’estètica marcada. També hi ha una minoria, que jo els considero valents i els tinc molta estima que són aquells que les modes, els prototips i el caràcter de la gent del seu voltat els és ben igual, ells tenen el seu i això els fa especials. Jo crec que tots hauríem d’aprendre d’aquesta gent.

Amb tot això no vull dir que s’hagi d’anar pel món deixat, ni que no et preocupis pel teu cos fins a tenir problemes de salut, però sí que vull dir que tots ens hem d’acceptar com som, sempre aspirant a coses millors però mai fer bajanades per atrapar-les.

Recorda que la personalitat és el que ens fa únics, i no hi ha res millor que un món ple de persones amb personalitats i aparences total-ment diferents.

Bruna Vilarasau1r Batx A

V DE VICTÒRIA

El passat 11 de setembre, el poble català va agafar-se de les mans per travessar tot Cata-lunya en senyal d’unitat; 400 km, des d’Alcanar fins al Pertús, seguint la Via Augusta, sota el crit d’independència. Fins tot, es va expandir pels extrems entrant a la Catalunya Nord i al País Valencià. L’1 d’abril d’aquest any, es va penjar a internet el resultat de la gigafoto de tota la Via Catalana.

Just després de l’esperada arribada de la foto, el dia 5 de d’abril, es va presentar la proposta escollida des de l’Assemblea pel proper 11 de

setembre. De les més de 300 propostes, es va escollir formar una gran “V” a Barcelona entre Gran Via de les Corts Catalanes i la Diagonal. S’ha escollit la forma de “V” perquè és la v de via catalana, la v de voluntat, la v de votar i finalment la v de victòria.

Nosaltres, com a participants de la Via Cata-lana, creiem que aquest any la proposta esco-llida per l’Assemblea, tot i que veure dos dels carrers més importants de Barcelona plens de gent sempre fa goig, no és tan impactant com el fet d’unir tota Catalunya de dalt a baix. Pen-sem que cada any s’hauria de superar la pro-posta de l’any anterior.

Tot i així, aquest 11 de setembre, sortirem al matí a la plaça Major del nostre poble i després anirem a Barcelona a participar a en la mani-festació per reivindicar el dret de decidir.

Carla ComellaMiquel Vallbona

4t A

25REPORTATGESPÍRCINGS I TATUATGES

La paraula pírcing prové del ver anglès “to pierce” i tal i com el seu nom indica, es tracta d’una perforació a la pell per posar-hi adorns.

Es desconeix el seu origen ni quan es van co-mençar a posar de moda, però sabem que hi ha hagut èpoques en què s’han portat més que en altres.

La primera dada que trobem sobre un pírcing a la història és de l’any 409 aC. Us sorprèn? Hi ha jeroglífics que demostren que en aquell temps els homes ja es perforaven la pell per fer ús dels pírcings com a un ritual de celebració.

També sabem que moltes altres grans tribus en portaven. Per exemple:

Els guerrers de Potok, porten un dics labial i travessen l’envà nassal amb una fulla d’arbre (d’aquest pírcing, se’n diu septum).

Les dones de Nova Guinea, travessen amb una espina de peix les aletes nasals.

Les tribus sioux, realitzaven uns rituals de suspensió des d’un arbre amb ganxos a l’esquena per preparar-se per ser guerrers.

Els maies, practicaven el pírcing al llavi, al nas, a les orelles... amb les joies més cares que es podien permetre.

Els indis cashinawa, es perforaven el nas per inserir-hi plomes indicatives de seu rang.

Com podeu veure no es tracta d’un invent mo-dern. Per aquest motiu hem volgut conèixer en quina mesura els alumnes de l’institut es guar-neixen seguint aquesta moda.

Hem fet una enquesta a 130 alumnes del cen-tre i estudiant els resultats hem arribat a les

següents conclusions: les noies, d’entrada, porten més pírcings que els nois. Prefereixen perforar-se el nas, l’orella (el segon i el tercer pírcing) i el melic. En canvi, els nois, a l’hora de perforar-se, prefereixen l’orella en totes les seves varietats.

Respecte dels tatuatges, tampoc se sap exac-tament la data en què es van començar a por-tar, però sí que es coneixen alguns exemplars antics que provenen de l’època de les mòmies egípcies.

El 1769 el tatuatge fou redescobert pels ex-ploradors de la polinèsia. A partir d’aquell mo-ment el tatuatge fou molt emprat en mariners, treballadors i presos en la primera part del se-gle XIX.

Actualment el tatuatge es considera un art. S’ha convertit en un fet usual i a vegades un símbol de rebel·lió entre els joves de la societat occidental.Els nois i noies menors d’edat necessiten un permís o autorització dels pares per poder-se fer un tatuatge o un pírcing.

Els especialistes aconsellen parlar-ne a casa abans de prendre la decisió de perforar-se o tatuar-se. S’han de conèixer els riscos sanita-ris i fer-ho amb la millor garantia possible.

També hem volgut saber si al nostre institut la moda del tatuatge està molt estesa. Hem ana-litzat una mostra significativa i hem observat que a 4t d’ESO i a batxillerat en podem trobar algun. Els llocs triats per lluir-los són el canell, el turmell, el clatell i l’esquena.

Berta SanglasJúlia Perez

Nerea Fructuoso4t ESO B

26REPORTATGESLA MODA

La moda és una manera de representar el que pensem de forma visual. Depèn de l’estil que portem acostumem a pensar d’una forma o altra. La moda també depèn de l’edat, per exemple, quan som més petits ens movem més per la influencia del grup; quan som més grans tenim més personalitat pròpia i ens mo-vem més pel que ens agrada. No tota la moda està basada en la vestimenta, també hi entren altres factors com per exemple: el maquillatge, el pentinat, els accessoris.

Al llarg de la història, la moda ha anat evolu-cionant, abans ho feia de manera més lenta, en canvi, actualment evoluciona molt ràpid. Les botigues més populars canvien els models setmanalment. La tendència actual és la reno-vació constant.

ESTILS

En alguns casos observem que els estils estan molt influenciats per la música. A partir d’aquí podem distingir les següents tendències:

Pin-up: vestimenta amb influència dels anys 40-50. Estil mariner, pantalons alts, mocadors, faldilles de tub per sobre la cintura això poten-cia la silueta (normalment van amb pantalons). Aquest estil és força provocatiu.

Heavy: el seu estil són els pantalons de cuir molt ajustats, leggins o pantalons molt es-trets. Jaqueta de cuir, botes militars i el famós cabell llarg. Normalment van amb colors molts foscos, en la majoria de casos el color predo-minant és el negre.

Gòtics / Emo: són dos estils diferents, però que s’assemblen amb moltes coses. Els colors més utilitzats són el negre (per als gòtics), rosa xiclet i negre (emos). Porten estampats ratllats. Les sabates solen ser botes de militar.

Pijos: és l’únic estil on es diferencia molt la vestimenta del noi amb la de la noia. La roba que solen portar s’ajusta molt a la moda del moment, es fan servir moltes marques cares i colors elegants i que no cridin gaire l’atenció.

Hippie: roba de molts colors i amb milers d’estampats. És un estil de vida bohemi, que transmet molta tranquil·litat.

Punk: van ser els que van introduir els pircings a la societat. Actualment la seva estètica és de crestes altes i engominades, estampats de quadres a la roba, cadenes i molts pircings.

LA MODA A L’INSTITUT

En aquesta segona part del reportatge podreu veure com vesteixen els alumnes de l’institut.

Hem dividit l’estil de roba dels alumnes en di-ferents cicles: 1r cicle (1r i 2n d’ESO), 2n cicle (3r i 4t d’ESO) i Batxillerat (1r i 2n de Batxillerat).

Abans de començar a descriure l’estil de roba dels alumnes dels diferents cicles, cal destacar les següents peces estrella de la temporada:

Botes “Timberland”: unes botes llegendàries que s’han reinventat aquesta temporada grà-cies a la imitacions de les originals.

Pantalons Adidas: una peça de roba impres-cindible tant en nois com en noies. No només es porta per fer esport.

27REPORTATGESSabates tipus “skater”: són l’estil de sabates més utilitzat pels nois.

1r CICLE

Nois: la majoria dels nois d’aquests cicle, no tenen cap variable pel que fa a la seva manera de vestir. Generalment porten uns pantalons texans, unes sabates tipus “skater” i una des-suadora, a més de la samarreta i altres peces de roba. En aquest cicle, pel que fa al xandall, es veu que un percentatge bastant petit porten els pantalons adidas anomenats anteriorment.

Noies: en aquest cicle porten, generalment, pantalons texans amb una dessuadora i pel que fa a les sabates, hem observat que, amb un petit percentatge, es porten les botes “Tim-berland”. Pel que fa al xandall, abunden molt els “leggins” mentre que una petita part por-ten pantalons de xandall normals. Les noies d’aquest cicle no acostumen a utilitzar els pantalons adidas.

2n CICLE

Nois: respecte de la vestimenta dels del 1r Ci-cle, la dels de 2n Cicle no varia gaire. Pel que fa a la roba de més arreglar, porten pantalons texans, una dessuadora i a vegades algun jer-sei prim, i sabates també de tipus “skater”. Quan porten xandall, la peça de roba que pre-domina moltíssim és la dels pantalons adidas, són usats per un percentatge molt alt.

Noies: la vestimenta de les noies d’aquest cicle és més variada. Les noies ja no utilitzen gaire les dessuadores i comencen a portar ja-quetes texanes i algun jersei. Porten pantalons texans i pel que fa a les sabates porten més sabates de talons i sabates de sola alta. Una

marca molt usada per les noies és la marca americana “Hollister”.

Pel que fa al xandall no predominen els pan-talons adidas, sinó que el que predomina molt són les malles.

BATXILLERAT

Nois: a batxillerat, un canvi que hi ha respecte de la resta de cursos d’ESO és que, les dessua-dores es deixen una mica en segon pla, ja que el que s’utilitza més són els jerseis prims. La resta de la vestimenta és semblant a la d’ESO fent servir texans i sabates de tipus “skater”.Pel que fa al xandall, a batxillerat, és el cicle en què més s’utilitzen els pantalons adidas.

Noies: majoritàriament, les noies de batxille-rat van vestides com ho fan les noies de 2n cicle d’ESO, o més concretament com les de 4t d’ESO. Les botes “Timberland” no s’han rei-vindicat gaire en el batxillerat, ja que només un petit percentatge les porten. També predomi-na molt la marca “Hollister”.

Tant en nois com en noies, a batxillerat, les sa-bates més usades són les adidas a més de sabates de talons, en les noies.

Alumnes de batxilleratAlícia Cantero

Rita PuigvíXavier RieraIris la Rosa

Adrià BalaguéJordi Tarrés

4t ESO B

28REPORTATGESENQUESTA SOBRE L’EUTANÀSIA

L’eutanàsia és el dret d’una persona a morir sense patiment quan no té capacitat de dur a terme la seva voluntat de treure’s la vida. La mort només és provocada a persones que es troben en fase terminal o en estat vegetal perquè no pateixin més.

Sabies què era l’eutanàsia abans de que t’ho expliquéssin?

Estàs a favor de l’eutanàsia?

Si et trobessis en aquesta situació, què voldries?

Si la persona que es troba en aquesta situació fos la mare, un germà... Actuaries de la mateixa manera?

L’Enquesta ha estat contestada per un total de 129 alumnes de segon cicle. Es veu una àmplia majoria de persones que no coneixen anteriorment l’eutanàsia.

Observem, doncs, que la majoria que està a favor de l’eutanàsia, també voldria que l’ajudessin a morir si estiguessin en un estat terminal o bé vegetal. A l’hora d’actuar en un familiar proper, una minoria que en ells mateixos practicarien l’eutanàsia, prendrien l’opció de no practicar-la en els familiars.

Cristina BalaguerClàudia Martí

Tània Vilella

29ENTREVISTES

Quan vas començar a tocar la bateria? Qui-na formació musical tens?Vaig començar a tocar la bateria als onze anys. Des de molt abans ja estudiava música, vaig començar estudiant piano.Vaig fer fins al grau mig de solfeig i fins al grau superior d’harmonia.

Quina evolució ha seguit la teva carrera musical? A quants grups has estat?Quan tenia onze anys havia tocat amb un amic, que no se si es podria considerar “grup de mú-sica”, i més tard vaig tocar amb un grup que es deia “Segle XIII” i després vam formar el grup d’Obeses.

Com va sorgir la idea del grup d’Obeses? I el nom?Al veure que el projecte de “Segle XIII” no fun-cionava, aleshores l’Arnau Tordera i jo ens vam reunir i vam decidir que volíem continuar tocant i va ser quan li vam comentar a l’Arnau Burdó, el nostre actual teclista, i a en Jaume Coll, el baix. A partir d’aquí vam muntar la banda.

El nom surt d’una cançó del primer disc ano-menada “Per què hi ha Obeses?”. A molta gent el nom d’”Obeses” li pot sonar una mica gro-ller, però és justament el que nosaltres bus-càvem, un nom provocatiu. Considerem que la música no deixa de ser un producte de fàbrica i deixa una mica de banda el que és la riquesa musical i els conceptes musicals.

A tot això nosaltres ho anomenem “Art Calòric” i ens considerem “obesos d’aquest art calòric” d’aquí ve el nom d’Obeses.

És difícil fer arribar la música a la gent des de Roda de Ter? No és el fet de fer-la arribar des de Roda de Ter, sinó que fer arribar la música a la gent sempre es complicat. És complicat sobretot a nivell de país; perquè la cultura d’aquest país realment no té el suport que hauria de tenir, i l’art és una de les coses que fa que un poble tingui molt potencial intel·lectual a banda de ser un mo-tor econòmic espectacular.

MAIOL MONTANÉ

Entrevista a Maiol Montané, bateria del grup musical Obeses.

30ENTREVISTESEls primers concerts d’Obeses on van ser? Els recordeu de manera especial?Per nosaltres, tots els concerts són importants. Evidentment els primers ho són més.El nostre primer concert va ser a Manlleu, si no recordo malament, es celebraven anys de Ràdio Manlleu. i el següent concert el vam fer a l’Esquirol.

Esperàveu tenir l’èxit que heu tingut?Suposo que no. Jo no l’anomenaria “èxit” però si que fa que les coses ens vagin una mica mi-llor. No esperàvem aquest “èxit” tot i que sem-pre estem lluitant per poder-lo aconseguir i per poder arribar a més.

Com us inspireu a l’hora de compondre cançons?El nostre compositor és l’Arnau Tordera. A través d’una idea o d’un concepte, lluita per poder-lo expressar amb música. No és ben bé inspiració sinó que requereix molt treball.La frase “espero que em vingui la inspiració” no existeix. Les obres consisteixen en treballar.

De quina cançó n’esteu més satisfets?De totes. Totes les cançons que afegim al disc, les afegim perquè realment ens sentim molt satisfets.

Què ha suposat per al grup la cançó “Rega-la Petons”? Com va sorgir la idea?Per la banda, rebre una proposta com aques-ta, suposa sortir per un mitjà de comunicació com és la televisió, que fa que molta gent que no ens coneixia ens conegui i, en part, suposa prestigi. La cançó va ser un encàrrec de TV3. Es van posar en contacte amb nosaltres i ens ho van proposar.

Què suposa per a un grup com Obeses gra-var un videoclip? Qui us assessora?Ara, amb les xarxes socials, costa molt més fer arribar una cançó que només tingui audio. I el fet de tenir material de vídeo crida l’atenció a

més gent. Fent un videoclip, dónes una inter-pretació i una història.

Normalment nosaltres ens fem la idea, el guió, etc., però tenim l’ajuda d’en David Conill, que ens a ajudat als tres videoclips; “Botifarra amb seques”, “Regala Petons” i “Correm”, gratuïta-ment. També tenim la gran ajuda d’en Toni Font, sobretot en el tema dels llums i a l’hora de triar escenes. I la Mariona Graner ens ajuda en la part del maquillatge.

Fora de l’escenari, com ha afectat Obeses a les vostres vides?El fet de tenir una de les passions de les nos-tres vides que funciona, fa que ho visquem amb molta il·lusió i moltes ganes.A nivell de persones que et trobes pel carrer, jo no he notat cap mena de diferència.

La vostra música s’inspira en...La nostra música té moltes referències, per una banda, de grans mestres de la música clàssi-ca, i per altra de grans grups com “Queen”. I també tenim molta influencia del jazz, de la música moderna...

I la relació amb els fans. Com es porta?Nosaltres intentem tenir-hi una relació pròxima i maca.

Maiol. Una anéctota o record de l’Institut.Sempre he estat bastant desastre com alum-ne, tot i que he tingut molt bona relació amb els professors, ells m’estimaven molt i jo els estimava molt a ells.

A un amic meu i a mi sovint ens feia mandra anar a classe, i saltàvem la tanca i marxàvem i més tard tornàvem, i un dia ens van dir: “si us plau nois, entreu per la porta”. Si voleu marxar o entrar, els conserges ja us obriran, però no salteu més la balla. Tot plegat va ser molt gra-ciós.

Nerea Fructuoso4t ESO B

31ENTREVISTES

Ets actor per vocació?Sóc actor per vacació, quan em pregunten si sóc actor vocacional, sempre dic que no, que més aviat per vacació, actor vacacional que ja ho he fet servir unes quantes vegades, o bé un actor per necessitat perquè jo vaig començar de tant petit a fer-ho que gairebé ni ho recordo, va associat a la meva vida, no era gran quan m’hi vaig posar.

Si no fossis actor, què creus que series?Seria paleta o possiblement estaria mort ja que la meitat dels meus amics ho estan a causa de la drogoaddicció.

On ets sents més còmode (teatre, cinema, televisió, direcció).Deu fer dotze anys que faig direcció a nivell professional i hi tinc un cert apassionament. Com a actor, fer teatre o cinema o televisió no depèn tant del mitjà, sinó més aviat del projec-te o de la gent amb qui treballo; si trobo gent maca o històries interessants tan m’és si és una cosa o una altre. És a dir, no depèn del

gènere, si trobo una obra que està ben feta, que té un bon guió, m’hi apunto. Tot està tan malament que m’he d’adaptar al que trobo. Quin personatge t’agradaria representar?El del teu pare, per exemple. Trobo cursi els actors que diuen “a mi m’agradaria ser...” Jo m’interesso més, d’una banda en l’obra i, de l’altra, en la gent que hi treballa.

Quin era/és el teu referent?Tinc el meu pare com a referent de la vida i potser alguns mestres que tenia quan era petit.

Ara que s’acaba Born, tens algun projecte?Actualment estic preparant una cosa per Tem-porada Alta de teatre, que no té títol definitiu i serà una mena de monòleg on combinaré teatre i música. Em ve molt de gust fer aquest projecte, que el faré amb un vell conegut.

Què ha significat el Raval per tu?Ha representat molt per mi. En aquest mo-ments he de dir que n’estic una mica cansat

Ens visita en Marc Martínez

MARC MARTÍNEZ

32ENTREVISTES

d’aquesta imatge comercial que li han donat. M’agradava molt el meu barri, però ara sembla que ens hagin canviat la terra. Han fet fora la gent d’allà i ja no hi ha classe mitjana.

Eres bon estudiant?Era hiperactiu i semblava un gos deixat anar que voltava per allà. Em llegia enciclopèdies perquè tenia necessitat de fer alguna cosa. Vo-lia aprendre les capitals de tots els països i els professos em deixaven per tal de que no mo-lestés a la classe. Col·laborava a la revista de l’institut, que no era un assignatura sinó que ho fèiem de més a més, perquè volíem. Tam-bé vaig començar un grup de teatre... sempre buscava coses per ocupar-me, necessitava fer coses.

Com ho fas per aprendre’t els guions?M’aprenc les coses molt ràpid, em gravo i lla-vors quan vaig en cotxe ho vaig escoltant; tre-ballo molt amb colors i diferents tamanys de lletra; sóc molt visualitzador i tinc memòria fo-togràfica i em queda bastant fàcilment. Quan

estudio ho faig passejant i per exemple arribo a associar una frase amb un arbre.

Ens pots explicar la llegenda dels “2 pati-tos”?El 22 és el meu número preferit. A les llistes de classe sempre he estat el número 22; un any em va tocar el 19 i la professora em va canviar al 22. Un dia vam fer un concurs de canelons a casa meva i em vaig menjar 22 canalons.El meu fill va néixer el dia 22 a les 22:00 hores; en voleu més?

Què en penses de la situació social i políti-ca actual?Encara que hi hagi crisi, hi ha més rics que abans i la classe mitjana ha desaparegut. A la meva feina hi ha un 80% d’atur. Hi ha gent que guanya molts diners i d’altres que viuen en la misèria.

Aina VilargdagaMelodi Lara

4t A

33

lència que de manera tangencial hi ha ha-

gut en algunes manifestacions posteriors al

desallotjament de Can Vies, han convertit

la violència, i doncs la pau, en un fi en sí

mateix. I han pretès, a partir de la violència

desfermada, despullar de raons un movi-

ment juvenil d’indignació, de protesta, de

rebuig i de somnis frustrats.

El segon raonament, més difícil

d’argumentar, entronca no només amb les

arrels dels fets de Sants, sinó també amb

tots els fets com els de Sants que cada dia

hi ha al món. Sustentat, de manera més mi-

noritària i menys baladrera que l’anterior,

en la idea que quan alguna cosa no funcio-

na, en un poble, un barri o una escola, se

n’han de procurar comprendre els motius,

de vegades complexos, sovint profunds.

Que cap problema social, col·lectiu o indi-

vidual, no s’arregla sense parlar, molt, dia-

logant fins a l’extenuació. Que la violència

si és dolenta és perquè nega aquest diàleg,

encara que qui l’utilitzi sigui el més fort i es-

tigui legitimitat per al seu ús.

Que la pau, en definitiva, si és justa pot ser

la més bella de les veritats, però quan no ho

és pot ser la més perversa de les mentides.

AMPA

L’esclat de protesta ocorregut aquest pas-

sat mes de maig al barri de Sants fa aflorar

maneres contraposades d’entendre el món

dels joves. Sense cap intenció d’assentar

càtedra, deixant de banda els fets con-

crets, abastament difosos pels mitjans de

comunicació i prou comentats pels analis-

tes d’ofici, em quedo amb dos raonaments

que hem pogut sentir abastament.

El primer, certament el més repetit en els

platós i a les tribunes, té a veure amb una

idea vella com anar a peu, que partint d’una

veritat absoluta, deriva sovint en sofis-

mes d’allò més variats. És el que diu que

la violència és dolenta. Una afirmació fà-

cil d’entendre, de formular, de repetir i de

subscriure, una veritat bondadosa. Tothom

està d’acord que la violència no soluciona

problemes, que no és edificant ni cons-

tructiva. Tothom aspira a viure en pau, tot

i que la pau, en totes les societats i a totes

les èpoques en la història de la humanitat

s’hagi fonamentat sobre conflictes i guerres

injustes, sobre morts, exiliats i desplaçats,

sobre vençuts i vencedors. La Història està

plena d’estats de pau bastits sota la bóta

de militars i guerrers, de pau i d’injustícia.

Salvant totes les diferències i sense que

valguin les comparacions, tornem a Sants

on els que han basat el seu anàlisi en la vio- Pep Palaupeppalau.blogspot.com

ESCOLTAR PER COMPRENDRE

34

L’ESPAI

Ja ha arribat el bon temps, i és que l’estiu està impacient per fer notar la seva presència. A L’Espai també tanquem curs per encetar la temporada d’estiu, així que recordem les últi-mes activitats organitzades com són la Diada Jove i el Raid dels Ausetans abans d’encarar noves propostes.

El passat diumenge 13 d’abril, doncs, va te-nir lloc la 5a Diada Jove de Roda, en comme-moració del 4t aniversari de L’Espai. Va ser un matí d’activitats al voltant de la carpa: circuit d’skate, inflables “humor amarillo”, futvolei, tennis taula, campionat de caniques i tallers de tatuatges i de Nailart. A la tarda va tenir lloc el concert amb els grups La Gallina Afònica i Els Flipats. Malgrat ser una bona proposta d’entreteniment d’un diumenge per a joves, la jornada no va comptar amb gaire afluència de gent.

Per altra banda, el cap de setmana del 24 i 25 de maig es va disputar la final comarcal d’El Raid dels Ausetans a Les Comes, on els equips guanyadors dels 16 municipis participants van disputar-se el campionat. L’equip rodenc que va participar en representació del nostre poble, en aquesta última fase va ser: “6 Espartanos”, integrat per: David Romero Ibáñez, Daniel Ro-mero Ibáñez, Roger Ruiz Tristancho i Manel Expósito Gutiérrez*.

I posem ja la vista a l’Estiu i com cada any, seguim amb les propostes de Taller de Volun-tariat, a partir de 13 anys, dimarts i dijous del 26 de juny al 24 de juliol, i Programa de pràc-tiques, per a joves de 14 a 17 anys, a partir del 25 de juny. En quant a activitat, aquest any recuperem la sortida al parc aquàtic Aquabra-va (Roses) que serà el divendres 27 de juny. Si us interessa participar en alguna d’aquestes

activitats cal que feu la inscripció corresponent amb prou temps d’antelació a L’Espai.

Per altra banda, aquest any iniciem el progra-ma Piscina Activa, en el que cada dilluns i di-mecres del mes de juliol, de 5 a 7 de la tarda farem una activitat diferent a la piscina (tallers, zumba, esports, inflables..) per a tots els pú-blics, però especialment per a joves.

Esperem doncs veure’ns estiuejant per Roda, pels carrers i per les places i també per les pis-cines, i que pogueu gaudir d’aquest estiu.

Recordar-vos que per qualsevol cosa ens po-deu trobar a L’Espai:Av. Diputació,5T. 93 854 04 57lespai@lespai.cat www.lespai.catFacebook/l espai zona jove

*(En el moment de tancar aquest article es desconeix el resultat de la final)

PUNT JOVE

35RECOMANEM

TÍTOL: 8 apellidos vascosDIRECCIÓ: Emilio Martínez-LázaroANY: 2014GÈNERE: ComèdiaDURADA: 98 minutsACTORS: Clara Lago, Dani Rovira, Carmen Machi, Karra Elejalde, Alfonso Sánchez, Alberto López

ARGUMENT: Amaia és una jove basca que visita Sevi-lla amb les seves amigues per celebrar el que havia de ser el seu comiat de soltera. Però la història es compli-ca quan coneix Rafa, un sevillà autèntic que no ha sortit mai d’Andalusia. Amaia es resisteix a les seves tècniques de seducció. El dia després d’haver-se conegut, ella fuig sense acomiadar-se; aleshores Rafa decideix abandonar la seva terra per tal de seguir-la al País Basc, on per una sèrie de circumstàncies, s’haurà de fer passar per un autèntic basc.

RECOMANEM: aquesta pel·lícula per passar una estona divertida i amena. Descobrireu alguns dels tòpics més genuïns tant de bascos com de sevillans. Actualitza el conflicte basc de manera propera i ens acosta una rea-litat que per molts joves ens resulta desconeguda. El ci-nema es converteix en una sala de rialles des del principi fins a la fi i s’ha convertit en la pel·lícula més taquillera de la història del cinema espanyol.

Jennifer LópezRita Puigví

Nerea FructuosoChiara Caruso

4rt ESO B

TÍTOL: El llop de Wall StreetDIRECCIÓ: Martin ScorseseANY: 2013GÈNERE: Comèdia negraEDAT RECOMANADA: 16 anysDURADA: 180 min.ACTORS: Leonardo Di Caprio, Jonah Hill, Margot Robbie, Matthew McConaughey

ARGUMENT: pel·lícula basada en les memòries de l’antic agent de borsa Jordan Belfort, interpretat per Leonardo Di Caprio, durant els anys noranta. El film ens narra d’una manera còmica les vivències d’aquest personatge en el món dels diners, la prostitució i les drogues, després d’haver-se fet ric gràcies al gran nombre de guanys de la seva empresa. Però ni en Jordan Belfort ni ningú té idea de si la borsa puja, baixa, va de costat o en cercles. És una invenció, un artifici, pura fantasia. És una enganyifa que pot tenir conseqüències greus...

RECOMANEM: aquesta pel·lícula perquè retrata el món dels diners i del poder des de dues perspectives. D’una banda es presenta la riquesa de forma divertida, frívola i desenfadada. Però de l’altra també retrata els aspectes més foscos i amagats d’una vida envoltada de luxe però en el fons buida de valors. Tot i la durada de la pel·lícula, no es fa llarga ni pesada.

Sònia BouyelamAlícia CanteroArtur Pàmies

4 ESO B

36

TÍTOL: WonderAUTOR: R.J. PalaciosEDITORIAL: La CampanaANY D’EDICIÓ: Setembre del 2012NÚMERO DE PAGINES: 412

ARGUMENT: aquest llibre explica la vida de l’August, un nen amb deformacions a la cara. El llibre canvia cons-tantment de punt de vista i explica els pensaments de la gent relacionada amb l’August i les seves reaccions (normalment negatives). El llibre relata les primeres ex-periències de l’August a l’escola on, al principi, els nens el deixen de banda però al final el tracten com un més d’ells. També relata problemes familiars com la mort del seu gos o la disputa de la germana de l’August amb la seva millor amiga.

RECOMANEM: aquest llibre perquè pensem que és bo i que ens pot ajudar a reflexionar sobre les coses de la vida, algunes de les quals no en seríem conscients si no ens ho recordessin. És un magnífic llibre que ens en-senya que no cal jutjar la gent pel seu físic perquè el que de veritat importa és l’interior. També ens ensenya a afrontar les nostres pors, perquè a l’August li feia molta por anar a l’escola i va anar-hi, se’n van riure d’ell i va seguir anant-hi, i finalment hi va fer amics i s’ho va pas-sar bé. És un llibre meravellós que toca la fibra sensible del lector.

Òscar LaraJúlia Pérez

Albert Carol4t ESO B

RECOMANEM

TÍTOL: La lluvia de ParísAUTOR: Lorenzo SilvaEDITORIAL: AnayaANY D’EDICIÓ: 2000NÚM. PÀGINES: 184GÈNERE: Narrativa Juvenil

ARGUMENT: La Sílvia, una adolescent que des de petita es mou en un món de càmeres i flaixos, té l’oportunitat de gravar la seva primera pel·lícula com a protagonista. Per fer-ho, ha d’abandonar Getafe: l’escola, la família, les amigues, la casa... i començar una nova vida a París. Quan és allà, al principi, té un cop de sort, però a mesura que passa el temps, s’adona de les dificultats de la vida i es veu obligada a madurar.

RECOMANEM: aquest llibre especialment a noies entre catorze i disset anys, perquè t’ajuda a comprendre les dificultats de la vida tot i ser famós.

Berta SanglasAndrea Pérez

Iris La Rosa

37ENTRETENIMENTSBUSCA EN AQUESTA SOPA DE LLETRES EL NOM D’11 PROFESSORS DE L’INSTITUT:

Òscar LaraArtur Pàmies

4t B

Solucions:

HEM PERDUT ELS PAPERS I ELS CAPS NO CORRESPONEN ALS COSSOS. SABRIES ARREGLAR-HO?

Jennifer LópezSònia Bouyelam

4t ESO B

38ENTRETENIMENTS

Berta Sanglas Júlia Pérez Nerea Fructuoso

4t B

A QUI CORRESPONEN AQUESTES SENTÈNCIES DE PROFESSORS?

Tens retràs! Rosa Terradellas

Nens! Gemma Castaño

Des del primer dia de classe us Judit Juvantenyvaig dir que hi hauria deures cada dia.

Pillo sempre totes les xuletes. Maria Bruch

Les coses com són, clar i català! Montse Batlle

Baralla’t amb els colors, baralla-t’hi! M. Àngels Vasco

Doneu-me els mòbils, que si en veig Ramon Vilaalgun després de recollir-los, me’l quedo.

¿Cuándo vais a empezar a trabajar? M. Àngels Vasco

Nononono, ce ne va pas. Marc Lucas

Is it clear? Ramon Ripoll

Estrenaré la llista de xerraires. Neus Verdaguer

39ENTRETENIMENTS

MOTS ENCREUATS

Cognoms de professors de l'institut

HORITZONTAL

3 - SI-LÈN-CI !! 6 Exigente y trabajadora 8 Anglesa riallera 9 PC, CD, DVD ... Informàtic 10 Àtoms, acceleració, ...

VERTICAL

1 Veterana del llapis 2 "Divina" de l'institut 4 Capital de la comarca del Ripollès 5 Travel manager 7 -Bon dia, NENS!!

Pau Recio

Jordi Araque

Albert Carol

4t B

40

RELACIONA LES SIGNATURES AMB ELS NOMS

ENTRETENIMENTS

41

SABRIES RELACIONAR ELS NOMS DELS ALUMNES AMB LES SEVES AULES CORRESPONENTS? INTENTA-HO!

Claudia Crosas 3r A Joel ArenasAnna Serrano 1r B Marc VilaRaquel Costa 4t C Narcís RierolaAida Arcarons 2n A Ernest RocaLarissa Castro 2n B Ivan ContrerasSofia Verdaguer 3r C Nil LagunasBetlam Puigví 1r A Pau BanúsJudit Vila 3r B Jordi Tarrés Julia Vilaregut 1r Batx. A Guillem EscarrabillLaia Arimany 2n Batx. B Armand VilaregutJennifer Lopez 4t B Nil ComaIvette Boix 1r C Gerard MoralesMartina Fabregó Aula Oberta Nil FabregóBlanca Monteis 1r Batx. B Nico ScipioneJana Maier 2n C Eduard AbeyàJudith Crous 2n Batx. A Albert SerraAina Mayorga 4t A Oriol Povedano

ENTRETENIMENTS

Solució:Joel Arenas / Claudia Crosas: 1r ANil Fabregó / Aida Arcarons: 1r BNarcís Rierola / Raquel Costa: 1r CMarc Vila / Anna Serrano: 2n AAlbert Serra / Martina Fabregó: 2n BNil Lagunas / Sofia Verdaguer: 2n COriol Povedano / Betlem Puigví: 3r ANil Coma / Judit Vila: 3r BGuillem Escarrabill / Julia Vilaregut: 3r CArmand Vilaregut / Laia Arimany: 4t AJordi Tarrés / Jennifer Lopez: 4t BGerard Morales / Ivette Boix: 4t CErnest Roca / Larissa Castro: A.ObertaNico Scipione / Blanca Monteis: 1r Batx. AEduard Abeyà/Jana Maier: 1r Batx. BIvan Contreras / Judith Crous: 2n Batx. APau Banús / Aina Mayorga: 2n Batx. B

Iris la RosaRita Puigbí

4t B

42

COL·LABORADORS:

C. Miramarges, 7, 1r 4a08500 VicBarcelona (España)Tel. +34 938 869 733Fax +34 938 834 994info@itramhigiene.comwww.itramhigiene.com

C. Bac, 208510 Roda de TerTel. i fax: 93 850 00 71E-mail: canmanolito@gmail.com

PIZZERIA TRATTORIA

CUINA SICILIANAC. Arquebisbe Alemany, 24Tel. 93 883 20 66 · 08500 VIC

Passeig Generalitat, 1708510 RODA DE TER (Barcelona)Tel. i fax 93 850 03 87Mòbil 609 767 165