rodalies 3
DESCRIPTION
Exposició simultània a 8 ciutats de la xarxa Transversal. Els artistes van accedir-hi a través d'una convocatòria oberta.TRANSCRIPT
RODALIES 32011
R3
Crèdits Rodalies 3
Equip tècnic del projecte:
Girona:
Laura Merino Compte
Sant Cugat:
Lluís Campins Punter i Andreu Dengra Carayol
Olot:
David Santaeulària Serra
Reus:
Marc Ferran Sans, Elena Martí Estrada i Aureli Ruiz Torres
Vilanova i la Geltrú:
Sole Fernández Cabezas
Granollers:
Teresa Llobet Illa, Laia Casanova Manonelles
Mataró:
Gemma Tro Andreu, Anna Llopis Cardona i Marta Xibillé
La Seu d’Urgell:
Albert Galindo Mallol
Coordinació:
Núria Pascal Pujadas
Disseny gràfic:
Lluís Salavedra (Sali)
© de les obres, les fotografies i els textos és propietat
dels autors respectius
Rodalies 3, la força de la xarxa
El projecte Rodalies 3
Girona / Kenneth RussoProducció que (potser) mai faré. Un altre exercici de sinceritat
Granollers / Enric MauríQuè és per vostè l’art?
Mataró / Artistas Salchichas (Maria Camila Sanjinés & Manel Quintana)El perro que se muerde la cola #4
Olot / Cristina FontsaréNo te prometo un mundo maravilloso
Reus / Jordi Martorell PallisóProjecte Transversal
Sant Cugat del Vallès / Clara SullàUn beso te cerrara la boca
La Seu d’Urgell / Sandra Marchés quan dorms que hi veig clar
Vilanova i la Geltrú / Miquel FerrinoNascita del giorno
Currículums
4
5
7
21
31
43
55
61
73
83
94
Un cop assumit que vivim en un món global,
un dels mots que forma part de la nostra
quotidianitat és la paraula xarxa; treballar en
xarxa és avui imprescindible i, sobretot, en
l’àmbit de la cultura.
Si hi ha una xarxa que funciona i que ha
estat pionera al país, aquesta és Transversal.
Ara fa onze anys que des de Transversal
es potencia aquesta manera de treballar i
de dinamitzar la cultura als municipis de la
xarxa. Aquest continua sent un dels “valors”
de Transversal, l’altre, la seva capacitat
d’inventar-se i reinventar-se per tal d’adaptar-
se al moment i a la realitat que ens toca viure.
Que Rodalies 3 sigui un motiu de pes per
refermar la importància de cada punt de
la demarcació en la producció i innovació
cultural, i que a la vegada, la simultaneïtat
del projecte trenqui les distàncies d’aquest
mateix territori.
Montserrat ParraPresidenta del Consorci TransversalXarxa d’Activitats Culturals
RODALIES 3, LA FORÇADE LA XARXA
5
RODALIES 3 és un projecte de la Taula d’Arts
Visuals del Consorci Transversal ideat per
afavorir la projecció i mobilitat dels artistes,
la redistribució a tot el país de la producció
d’art contemporani i el treball en xarxa.
Davant l’actual situació de retallada que
afecta molt directament i intensa el sector cul-
tural, RODALIES 3 vol ser una aposta per la
creació, afavorint la continuïtat del treball dels
artistes de qualitat, donant espais de difusió i
contacte amb el públic per la seva obra.
Aquesta proposta és hereva de les dues
altres edicions del Rodalies, que sempre
van perseguir l’objectiu de mostrar les
dinàmiques del sector de les arts visuals al
nostre país, oferint una mostra del treball
que es fa a les diferents ciutats (allunyades
dels grans centres de producció) i
donar també un espai de projecció i
desenvolupament per a l’obra dels artistes
locals en aquest terreny.
De cara a la ciutadania, RODALIES 3 vol
contribuir que des de diferents punts de
la geografia catalana es pugui accedir
amb normalitat a propostes innovadores i
de qualitat, que la crisi econòmica no es
tradueixi en una crisi d’oferta cultural que
afecti especialment aquelles ciutats i espais
més apartats de l’àrea de Barcelona.
RODALIES 3 s’ha materialitzat en 8 ciutats
de Transversal: Olot, Girona, Sant Cugat del
Vallès, Vilanova i la Geltrú, Reus, Mataró,
La Seu d’Urgell i Granollers. La selecció
d’artistes participants a aquesta mostra es
va fer a través d’una convocatòria oberta a
la qual van concórrer més de 80 propostes
artístiques d’orígens, gèneres i disciplines
molt diferents. L’elecció de les propostes va
anar a càrrec d’un jurat format pels tècnics
d’arts visuals de les ciutats participants al
projecte.
RODALIES 3 és, doncs, una exposició d’arts
visuals simultània a 8 sales de 8 ciutats
catalanes. Una mostra multi-punt de l’art
contemporani avui a Catalunya. Una aposta
per l’art i els creadors, de suport a noves
propostes i per la creació de nous projectes
a partir de la unió d’esforços de les ciutats
de la Xarxa Transversal.
EL PROJECTERODALIES 3
GIRONA
.......
KENNETHRUSSOProduccióque (potser)mai faré-Un altre exercici
de sinceritat
* * *
...una llibreta plena d’idees, una idea molt
costosa, una idea en la qual caldrà molta
paciència, una idea que s’assembla massa
a una altra idea, una idea políticament
incorrecta, una idea massa escatològica,
una idea “punki”, una idea massa
complicada, una idea que no me la crec,
una idea fàcil, una idea massa evident, una
idea massa correcta, una idea que no vol
dir res, una idea que està de moda, una
idea de tendència, una idea que requereix
ajuda, una idea sense sang, una idea de
poble, una idea que tu també has tingut,
una idea que ja ha caducat, una idea
avorrida, una idea que no és meva, una
idea que m’agradaria, una idea intel·lectual,
una idea propera, una idea repetitiva, una
idea que no agradarà, una idea social, una
idea de valors, una idea rodona, una idea
que encara està per fer, una idea arriscada,
una idea que no tinc clara, una idea sobre
tu, una idea amb perspectives, una idea
que es morirà, una idea que he oblidat,
una idea que vas donar-me, una idea;
simplement una idea...
KENNETHRUSSO
Produccióque (potser)mai faré-Un altre exercici
de sinceritat
Jo sóc l’altre color(sèrie: bústies finlandeses)
<
9
Com fer ús de la llibertat creativa sense
limitacions tècniques, d’espai, de temps,
econòmiques? Com fer ús de la llibertat
en el propi llenguatge artístic més enllà de
patrons metafòrics, paradoxals, mimètics,
poètics, conceptuals, abstractes...? Com
assumir una convocatòria oberta? Com
seleccionar una única idea de la llibreta de
les idees? I quins criteris limitaran la tria?
Producció que (potser) mai faré vol fer visible
aquells fragments de realitat que envolten
l’artista en la seva quotidianitat, recuperar
aquell instant previ a la producció i situar
l’espectador davant el procés creatiu. Per
altra banda, la proposta esdevé una visita
sense complexos pel taller de l’artista, pel
seu disc dur; per la seva tossuderia de
capturar moments aparentment absurds,
situacions massa normals, comparacions
poc sofertes o relacions que suggereixen
noves relacions. Un ventall de material que
segurament es quedarà en zeros i uns, però
que es resisteix a ser esborrat de forma
definitiva; talment com una pila de pintures
estintolades a la paret que no volen acabar
amb una pàtina de blanc de plom.
Simultàniament, la mateixa proposta no
es presenta com una obra limitada per
les bases d’aquesta convocatòria pública,
tampoc gira al voltant de cap temàtica o
format; simplement vol mostrar instruments
del llenguatge, i una col·lecció d’interrogants
que adquireixen forma-concepte-reflexió-
crítica-unitat en el seu conjunt, qüestionant la
funció de l’artista en relació als mecanismes
de producció i exhibició. De tal manera
que cada node, idea o píxel són l’inici
d’una propera obra i/o exposició que
probablement perdrà lluminositat i guanyarà
artificis.
Nota de l’autor:Si aquestes paraules fossin fetes d’engrunes de pa, i el lector fos un ocell afamat; quedaríeu tips amb la paraula “making off“?
10 minuts després de gaudird’una parella de ballarins sincronitzatsFotografia
11
Plugins quotidiansFotografia
Poesia local, refugi virtual(Estudi sobre imaginari de la 2a residència)Fotografia i dibuix
Experimentació amb amplificacions sonores(Laboratori sonor de Jaume Figueres)
15
Trepes de metacrilat per dibuixar analògicament explosions digitals(Sèrie 8/12)
16
Sturnus Vulgaris d’autopistano té por del clàxon d’un Lancia DeltaVídeo
18
Relacions plàstiquesFotografia
Matins lúdics i enyorançaMaterial audiovisual inèditdel Canòdrom de Barcelona(capturat il·legalment amb mòbil).
Una manera de mostrar-te com ets i com evoluciona
la teva vida. L’art és, depèn en què et basis per definir-
lo, una forma d’art és el ball, amb la pintura no m’hi
avinc gaire. L’art és una manifestació de la cultura
molt important. L’art suposo que és una expressió
molt maca, alguna cosa que t’ha de sortir de dins.
L’art és cultura, pura i dura. Per mi, l’art és una forma
d’expressar-me i si estic molt estressat em relaxa.
L’art és un privilegi per qui el tingui. L’art és la gent
que li agrada expressar-se i aquestes coses. L’art és
cosa de la cultura de la informació i pot servir a nivell
personal de cada persona. L’art és moltes coses però
en definitiva l’art és una forma de desconnectar una
mica. L’art és una manera d’expressar els sentiments
i els pensaments. L’art és l’expressió de cadascú,
en poques paraules. Significa molt per mi, la veritat,
respecto molt aquesta cosa. Per mi l’art no significa
res. L’art és algú que fa una pintura i que té com èxit.
L’art és una manera de dir el que vols amb el teu
estil. L’art és un concepte però jo particularment no
sé distingir si està ben fet o no, tot i que m’agrada.
GRANOLLERS
.......
ENRICMAURiQuè ésper vostèl art?
* * *
ENRICMAURi
La societat es pregunta reiteradament sobre
el paper de l’art i les funcions i significats
que té. En la reiteració de la pregunta, es
constata la necessitat constant de reformular
el sentit de l’art.
El projecte Què és per vostè l’art? s’inspira
en una acció realitzada per mi mateix l’any
1993, que va consistir a fer un seguit de tru-
cades telefòniques de manera aleatòria, tot
fent la pregunta: “Què és per vostè l’art?”.
Amb el temps he constatat que aquella acció
ha pres interès en el sector i també en la socie-
tat. La reflexió sobre aquest fet em condueix
altra vegada a formular aquesta innocent pre-
gunta en una nova acció. Per un costat perquè
és del tot impossible de recuperar les respos-
tes que vaig obtenir llavors, i que em van servir
per repensar qüestions sobre l’art i la societat, i
per l’altre perquè el context, i en conseqüència
la relació art-societat, també és diferent.
Nicolas Bourriaud planteja que el que creen
avui els artistes són “models de relació uti-
litzant productes culturals preexistents com
a instruments de vinculació entre els indivi-
dus”, i que treballen interpretant, reproduint,
reexposant o utilitzant altres obres o produc-
tes culturals; generant un nou context definit
en què se seleccionen objectes culturals per
inserir-los-hi.
En l’acció de 1993 vaig fer 300 trucades a
diferents persones del Vallès, malaurada-
ment de tot el document sonor ja no en que-
da més que algun testimoni.
En el nou projecte, incorporo la idea de
Pierre Bourdieu que “l’opinió pública no
existeix”. El sociòleg francès entén que és un
instrument d’acció política perquè posa en
dubte que la producció d’opinió es generi
democràticament, i també que socialment
tota opinió tinguin el mateix pes.
I parteixo de les hipòtesis de Noëlle Neu-
man, segons les quals els individus es
formen una idea de l’èxit o del rebuig de les
opinions que els disposa a exposar opinions
en públic o a silenciar-les.
L’acció consistiria a realitzar la pregunta a
diferents ciutadans als carrers de Granollers
i en el seus lloc de treball o de passeig. Les
respostes s’enregistren en vídeo per posteri-
orment projectar-les en la instal·lació.
De l’opinió manifestada es presenten uns
gràfics, a partir de mostres amb variables
Què ésper vostèl art?
23
independents i relacionades, com ara l’edat,
la professió, la formació o els orígens.
Si hi hagués la possibilitat de realitzar el pro-
jecte en diferents indrets seria interessant de
comparar les gràfiques resultants dels son-
dejos entre els territoris.
Al marge de les enquestes i del gràfics,
s’incorpora al conjunt de la instal·lació l’ele-
ment de debat, revindicació i acció a través
d’ una manifestació en col·laboració amb
l’Institut Carles Vallbona de Granollers, i con-
cretament amb els alumnes de 1r curs de
batxillerat.
La manifestació s’introdueix com a mecanis-
me de revindicació i de creació, però també
com a poderós instrument per generar
debat en la societat i per tant opinió. En el
nostre context, i principalment l’occidental,
la manifestació ha estat una eina bàsica
i indispensable per construir la societat
i obtenir les condicions de vida de què
gaudim. La manifestació, però, com a me-
canisme per revindicar diferents necessitats
dels grups socials és antiquíssim. De fet, la
primera protesta popular de què es té cons-
tància va tenir lloc a Egipte l’any 1.166 a.C.
durant el mandat del faraó Ramsès III.
Des de l’art, diferents artistes han treballat
sobre aquest mecanisme o l’han documen-
tat, com Joseph Beuys o més recentment
Bruno Serralongue o Ibon Aranberri.
Pel que fa a l’ús del mecanisme de la
manifestació en les meves produccions
artístiques, el 1992 vaig iniciar el projecte
Mans de paret, una manifestació silenciosa
reivindicant la fi del conflicte als Balcans en
diferents carrers i llocs públics de Cardedeu.
Altres accions han estat People in the Street,
a Londres, o la Manifestació dels arbres a
l’EMV.ART.HORT, El Fou, Sant Antoni de
Vilamajor.
En la instal·lació es podran veure els ele-
ments construïts per a la manifestació, com
ara pancartes i lemes. També hi haurà la
documentació de l’acció, així com el procés
d’elaboració de la manifestació a partir de
fotos, vídeos i comunicacions a través del
Facebook.
Es podria dir que la manifestació, formalment
i per la seva naturalesa, és l’acció artística
reivindicativa més popular.
Enric Maurí
Lídia. 21 anys. Infermera.L’art és passió, quelcom que tothom
hauria de gaudir.Domingo. 44 anys. Aturat-transportista.
El arte es sentimiento.
Jonet. 17 anys. Estudiant.L’art és una manera d’expressar-te i també
d’evolucionar la teva vida.
Albert. 20 anys. Estudiant.L’art és un arma que ens permet
comunicar-nos amb el món sense necessitarun idioma concret.
Josep. 23 anys. Comercial.L’art és cultura i expressar el teu sentiment.
Nono. 30 anys. Botiguer.L’art és una expressió que sent de dins
cadascú que moltes vegades no està ben vist.
Núria. Funcionària.L’art és expressió de l’artista
en qualsevol tema.
Sandra. 16 anys. NINI.El arte es la gente que le gusta expresarse
pintando y esas cosas.
25
David. 40 anys. Injector de plàstic.L’art és una cosa fonamental a la vida humana.
Joan. 68 anys. Comercial.L’art és una cosa de cultura i informació i pot
servir per conèixer cada persona.
Sheila. 30 anys. Periodista.L’art és l’expressió física de les emocions
humanes.
Damaris. 18 anys. Estudiant.L’art és una forma de viure i de veure el món
amb diferents ulls i molta sensibilitat.
Duna. 20 anys.L’art és la manera d’expressar allò
que portes dintre.
Nina. 46 anys. Dependenta.El arte es muchas cosas pero
en definitivael arte.
Alex. 16 anys. Estudiant.L’art és la manera d’expressar els sentiments
de cada persona.Clàudia. 15 anys. Estudiant.
L’art és la forma de desconnectar una mica.
Pilar. 42 anys. Botiguera.L’art és imaginació i creació.
Josep. 50 anys. Professor.L’art és trobar una certa dimensió a la vida
humana, intentar transgredir-la.
Joan. 40 anys. Empresari.Complicada pregunta. Suposo que cada artista és diferent, si jo fos artista faria la culminació
de les idees que ara tingués.Sandra. 23 anys. Mestra.
L’art és una meravella.
Gemma. 27 anys. Estudiant i dependenta.L’art és la millor manera d’expressar
el que sents.
Leonardo. 22 anys. Estudiant deconductor de toros.
El arte es algo que nace de dentro.
Ferran. 41 anys.Penso que l’art és una expressió dels sentits.
Josep M. 54 anys. ComercialL’art és una manera d’expressar.
27
Ignasi. 51 anys. Comercial.Per mi l’art, no l’entenc massa, compro art
però no l’entenc.
José M. 32 anys. Repartidor.El arte es la transformación o el intento
de buscar lo bello.
Laia. 38 anys. Administrativa.L’art és imaginació.
Victòria. 47 anys. Esteticista.L’art és una cosa que ens comprèn i que ens
motiva a tots.
Carlota. 17 anys. Estudiant.L’art és una manera de treure a fora tots
els teus sentiments sense pensar el que els altres puguin dir del que tu penses.
Maria. 75 anys. Jubilada.L’art és important.
Leopold. 66 anys. Metge pediatrei professor universitari.
Per mi l’art és una manera d’expressar el món interior i agafar l’exterior i posar-lo a dintre.
Jael. 29 anys. L’art és expressió de sentiments i emocions,
de mil maneres, com més originals millor.
18+març+trobada+enricmaurí+1rcurs+batxillerat+institutcarlesvallbona+introducció+història+manifestacions+manifestacions+art+mecanismes+ debat+lemes+pancartes+22+març+manifestació+defensa+cultura+ porxada+granollers+informació+facebook+espai+ d’arts+rocaumbert+facebook+queespervostelart
29
42% L’art és una expressió.
7% L’art és bellesa o una cosa bonica.
5% L’art és pintura.
5% L’art és vida.
4% L’art és una cosa important.
4% L’art és passió i/o imaginació.
4% L’art és creació.
3% L’art no m’interessa, no l’entenc.
3% L’art és un privilegi.
3% L’art és una cosa especial, que fan persones especials.
2% L’art és ball.
2% L’art és una cosa que fa la gent intel·ligent.
2% L’art és una cosa que fa gent que fa coses.
2% L’art és sentiment.
1% L’art és emoció.
1% L’art és el futur.
1% L’art és una manera de relaxar-se.
1% L’art és una manera de desconnectar.
1% L’art és una meravella.
1% L’art és una ciència.
1% L’art és una dimensió.
1% L’art és fonamental.
1% L’art és un concepte.
1% L’art serveix per transcendir la vida quotidiana.
1% L’art és color.
1% L’art és alegria.
Què és per vostè l’art?Resultat sobre les primeres 100 persones enquestades als carrers de Granollers. El 40% de la mostra han estat homes i el 60% dones. Les edats oscil·len entre els 14 i els 86 anys.
MATARó
.......
ARTISTASSALSICHAS(MARIA CAMILA
SANJINéS &
MANEL QUINTANA)
El perro que semuerde la cola #4
* * *
Des d’una senzilla acció basada en la repe-
tició per mitjà de l’acció projectada, intervin-
guda pel subjecte mateix i projectada una
altra vegada (El perro que se muerde la cola
#1), fins a qüestionar l’educació per mitjà
del concepte imaginari de la des-educació
(El perro que se muerde la cola #2), aquesta
sèrie de projectes intenten plasmar l’anar i
venir, el moviment circular i el loop que, com
el seu nom indica, invoca a El perro que se
muerde la cola. Una investigació sobre la re-
troalimentació i, a la vegada, sobre el bucle.
Dos conceptes que a vegades poden ser
antònims i d’altres es converteixen en aliats.
El perro que se muerde la cola #4, és una
vídeo-instal·lació basada en el principi
comunicatiu de la conversa entre dues
persones, on cadascú parteix des del
seu punt de vista i reacciona davant el
que diu l’altre, tot i que en aquest cas el
llenguatge utilitzat és el vídeo. El resultat
són unes filmacions que evoquen pel·lícules
imaginàries. Es tracta d’un viatge des
de la realitat a la ficció i viceversa. Totes
les imatges capturades són rastres de la
nostra quotidianitat, documents de les
nostres vides i, per tant, tenen quelcom
d’autobiogràfiques. A través d’enregistrar i,
posteriorment, seleccionar i compartir el que
hem captat es fa un exercici de comunicació
i d’autoobservació tant d’un mateix com del
propi context.
Explorar l’intercanvi com a base o gènesi
d’una relació i, a la vegada, com a repetició
pesada i esgotadora és el punt de partida
d’aquesta instal·lació. Un intercanvi que
avança mitjançant la retroalimentació vs un
intercanvi que s’estanca en un loop o bucle
estàtic. Durant l’acció els subjectes es troben
en indrets geogràfics i cultures diferents, la
ARTISTASSALSICHAS
(MARIA CAMILA
SANJINéS &
MANEL QUINTANA)
El perro quese muerdela cola #4
33
qual cosa és la clau ja que activa la mirada
sobre allò propi i allò aliè. Els individus
esdevenen observadors actius i crítics d’un
moment i d’un lloc determinat dins de les
seves pròpies vides.
Les relacions humanes estan vives i es
mouen, canviants, per diversos territoris. Per
més que de vegades estiguem íntimament
lligats, compromesos i fusionats amb
l’altre, seguim sent individus amb mirades
pròpies, les quals estan profundament
marcades per les nostres experiències
passades, les nostres cultures i la nostra vida
familiar. Podem compartir un mateix espai i
temps, però difícilment habitem l’espai de la
mateixa manera ni experimentem el temps
a la mateixa velocitat. La impossibilitat de
desvincular-se del propi jo i la pròpia visió
del món, impossibilita percebre amb fidelitat
la percepció i visió del món de l’altre.
34
El perro que se muerde la cola #1, Presupuesto 6 euros: Prácticas artísticas y precariedad, Madrid, 2010.Galeria off limits, exposició col·lectiva. Obra: Inversió de Núria Güell.Acció que qüestiona el concepte d’espai i relació, realitzada durant 12 hores dintre d’un espai delimitat de 2x2 metres de la galeria.
Registre:http://vimeo.com/12031393http://vimeo.com/12032148
El perro que se muerde la cola #2, Confluencias para la des-educación, Can Felipa, Barcelona, 2010-2011.Projecte artístic de realització d’un fanzine sobre el concepte de “deseducació” amb joves d’un institut del districte de Sant Martí, Barcelona.
37
El perro que se muerde la cola #3 (Quid pro quo) THAMBOS 09, Vic, 2010-2011.Instal·lació. Projecte basat en l’intercanvi entre Maria Camila Sanjinés i Manel Quintana Caralt. L’obra està composta per diferents mitjans i materials que consoliden un diàleg sobre temes tan diversos com la immigració,la sexualitat, la política o els rols socials i de gènere.
39
El perro que se muerde la cola #4Rodalies 03, Espai f, Mataró, 2011.Instal·lació d’àudio i vídeo. Narracions que es troben entre dos espais geogràfics diferents (Olot- Bogotà). Projecte basat en les dinàmiques de comunicació entre els subjectes.
41
OLOT
.......
CRISTINAFONTSARèNo te prometoun mundomaravilloso
* * *
En una postmodernitat que s’ha
desenvolupat en un ambient per sota dels
zero graus, en una foscor total il·luminada
pels focus d’una presència constant, d’un
subjecte abatut pel seu propi demonisme,
l’analogia amb la qual treballa Cristina per
mostrar el que denota aquest context, és
molt interessant.
Un treball amb la superfície, en el límit que
“separa” l’interior de l’exterior, a la cruïlla de
camins entre una verticalitat descafeïnada
pel temps i una horitzontalitat que com un
tsunami ho arrasa tot, per endur-s’ho al món
dels fantasmes , de la “fosca nit del segle”.
L’obscenitat que suposa aquest fet, ens
recorda, mitjançant imatges poètiques
i discursives, que l’“escena” i l’adjectiu
“obscena”, són similars etimològicament.
Conceptes de teatre, espectaculars, en
moments congelats perquè no es dissipin
abans de ser vistos.
Són narracions d’alguna cosa que passa
sota la pell d’un cos global, en llocs
concrets i preparats amb traïdoria per a la
seva exhibició, abans que desapareguin
emportats per les onades del mar. Aquesta
zona intermèdia entre la sorra de la platja
i el mar, que manté la seva ressaca causal
en un límit al qual no se li ha tatuat el seu
destí. Una cosa similar a apropar la calor
d’una bombeta de filaments fumejant al
raig fred d’aigua de l’artificiositat, una zona
d’evaporació.
Formes esculpides amb llum i “fum”, el
procés se’ns revela pel contrast, pel mitjà
distès.
Els espais intermedis que ens mostra la
Cristina, ens presenten escenes en la foscor,
petits punts de calor en un univers fred,
petites resistències al defora cosificat.
Caminar per la vora que marca un límit
imaginari, per una vora que fa incursions a
banda i banda, que forma l’espai erosiu de la
confrontació de dues plaques tectòniques,
de dos territoris.
Les fotos de la Cristina, executades amb
mestria i treballades amb cura, són moments
de concreció presentats sota la mirada del
CRISTINAFONTSARè
No te prometoun mundomaravilloso
A los ocho años(fragment)45 x 140 cm
<
Realitats desenfocades
45
curiós, del qual endevina l’objecte a través
d’una ficció que és seva, que no pertany
al simulacre global, sinó a la representació
personalitzada d’una pantalla telemàtica
conscient. Petits “pantallassos” de barres
blaves que es carreguen mentre canviem
de pàgina entre una adreça http i una altra,
diferent.
Il·lusions de diferència en un mar de
pertinença impossible, del qual no
aconseguirem desconnectar més que per
un instant, per reconèixer la seva maldat, la
seva bellesa.
La fotografia El columpio rojo, en concret, té
totes aquestes característiques. Un objecte
que impulsa a la relació poètica essencial
que representa. Un anar i venir, lúdic,
fantasmal i amb una ètica de l’aparició. Un
objecte que sura, que es troba enlairat de
la superfície que el sustenta, per aquesta
foscor que també l’abraça, fent-lo seu.
Arbres, nens, referències a allò lúdic, a allò
estructural, a l’oblit, a la ira del temps, a la
subjectivitat de l’arquitectura..., mostren
un món poètic en el qual els títols ens fan
pensar en la necessitat del romanticisme
inherent als actes artístics. Aquesta
necessitat que tant molesta l’“home” d’avui
en dia, que ha estat exclosa al subconscient
per convencions socials, cinismes i
pressions conceptuals nascudes del fracàs
de la Il·lustració. Del fracàs de la tragèdia i la
raó, i de la paradoxa impossible de la felicitat.
En definitiva, un exercici discursiu i
metanarratiu que obre espai per a allò
insinuat, que ara serà pensat per perdre’s en
l’espai que el conté.
Alberto García
46
Double house100 x 72 cm
Monument100 x 77 cm
Seguro que vuelve75 x 55 cm
Sigo esperando100 x 83 cm
51
¿Dónde estás? 100 x 82 cm
¿Do you love me?100 x 132 cm
REUS
.......
JORDIMARTORELLPALLISoProjecteTransversal
* * *
L’objectiu del projecte Transversal és esta-
blir una col·laboració puntual amb un grup
de creadors de Reus i el Baix Camp que
no formin part del que podem anomenar
l’escena de l’art contemporani, per crear
una exposició col·lectiva d’arts plàstiques i
visuals al Centre d’Art Cal Massó.
La voluntat del projecte és experimentar
una estratègia que em permeti col·laborar
amb creadors que no formen part del meu
cercle artístic habitual. En aquest treball de
col·laboració es provarà de posar en valor les
virtuts particulars de cada creador a partir
d’una proposta unitària.
L’artesania, l’art contemporani, l’art emer-
gent, l’art comercial, l’art decoratiu, l’art ama-
teur, l’art terapèutic, l’art urbà i tantes altres
formes d’art, tot i sent diverses manifesta-
cions d’una mateixa voluntat de crear, acos-
tumen a relacionar-se poc entre si i a actuar
en cercles tancats i sovint oposats. Aquesta
situació és conseqüència de diferents mane-
res de concebre el fet creatiu, a l’existència
de diferents expectatives professionals i de
diferents criteris de valoració del treball.
Tots som conscients que el món de l’art està
dividit en una munió de sectors i subsectors
que es mouen en diferents ambients i sovint
es veuen mútuament amb desconfiança i
fins i tot amb antipatia. Els diferents tipus
de creadors mostren les seves obres a
diferents indrets i s’adrecen a diferents
públics, no utilitzen les mateixes revistes
per difondre el seu treball i per informar-se,
es rodegen de diferents crítics, concursen
a diferents premis, s’apleguen en diferents
associacions, empren diferents terminologies
per parlar de les seves obres i, per tant, es
relacionen poc o gens.
En tant que artista, sóc perfectament
conscient del sector creatiu al que
pertanyo, m’hi identifico i, com li deu
passar a qualsevol, en conec prou bé
les limitacions i provo de gaudir dels
avantatges. Però també em sento atret i
encuriosit per aquells artistes i aquelles
formes d’art que no formen part del meu
àmbit, per altres formes de fer i viure l’art.
Sovint he pensat que podrien establir-se
més llaços de diàleg entre les diferents
tipologies d’art i artistes dels que existeixen
ProjecteTransversal
JORDIMARTO-RELL PALLISo
a l’actualitat i, probablement, això podria ser
beneficiós per a totes les parts i ajudaria a
tenir un escenari artístic més cohesionat,
tot i mantenint les diferències entre les
diferents pràctiques.
Descripció del projecte
Amb l’ajut de l’equip del Centre d’Art
Cal Massó, m’he posat en contacte amb
artistes de Reus, el Baix Camp i el Camp de
Tarragona en general, el treball dels quals
seria difícil de veure exposat a un espai com
el Centre d’Art Cal Massó.
Els he proposat la realització d’una
exposició col·lectiva partint dels meus
dibuixos. A l’exposició, jo proposo desenes
de dissenys o dibuixos diferents i cada
un dels artistes participants en fa una,
dues o tres versions o adaptacions al seu
llenguatge plàstic.
Els artistes o creadors poden utilitzar o
servir-se d’alguns dels meus dibuixos,
adaptant-los per crear els seus quadres,
escultures, ceràmiques, dibuixos, etc., sense
trair els trets característics del seu treball.
De la meva banda, jo he de considerar que
els seus diferents estils i tècniques poden
desenvolupar els meus dibuixos sense trair-
ne la intencionalitat.
L’exposició resultant vol tenir una certa
unitat formal i discursiva i alhora mostrar de
manera exemplar les diferents habilitats i
recursos tècnics i formals amb què treballa
cada artista.
Les obres exposades són signades per
cada artista i són de la seva propietat.
Un vídeo documenta tot el procés de
desenvolupament del projecte, mostrant els
diferents artistes treballant als seus tallers,
entrevistes als artistes participants, etc.
El projecte Transversal està inspirat en la
realització de versions, una pràctica habitual
en el món de la música pop i poc freqüent a
les arts plàstiques.
La idea de partir dels meus dibuixos es deu
a la seva simplicitat, que els fa molt fàcilment
adaptables a diferents mides, tècniques,
suports, colors, estils, etc..
Amb aquesta experiència, uns dibuixos que
difícilment podrien mostrar-se a un espai
com el Centre d’Art Cal Massó, i uns artistes
que difícilment hi podrien exposar, participen
en un projecte de caràcter experimental,
col·laboratiu i transversal que s’escau a la
filosofia del centre.
Els artistes participants
Tots amb un univers visual propi, amb
tècniques, procediments i influències
dispars. Desenvolupen la seva activitat
creativa en diferents camps:
Fina Veciana: pintura, performance, murals,
il·lustració de llibres...
Verònica Bilbao: escultura i pintura
Gerard Valls: joies i pintura
Xavier Aluja: pintura
Joan Campillo: invents, edificis, pintura
La Marta Argentina: dibuix, pintura
Lluís Manuel Sánchez Abelló: pintura
Xabier Andreu: escultura
Pablo Oller: pintura i il·lustració
Joan Joli: pintura
Sergi Quiñonero: poeta visual, editor i
performer
Ivan Eduard i l’Ivan Jorge: performance,
videocreació
Sitra: pintura
El projecte és voluntàriament i
conscientment experimental i es preveu i
sobreentén un desigual èxit i encert en les
diferents adaptacions. Per a alguns el dibuix
escollit és una bona eina per explorar el seu
propi territori creatiu, per a d’altres és un
instrument incòmode amb el qual es manté
una relació forçada, per a d’altres encara,
esdevé un estri inútil.
59
Home llop enamoratDibuix a llapisJordi Martorell
Polígon urbàDibuix a llapisJordi Martorell
El bosquet de frankensteinDibuix a llapisJordi Martorell
SANT CUGATDEL VALLèS
.......
CLARASULLÀUn besote cerrarala boca
* * *
Clara Sullà presenta l’exposició titulada
Un beso te cerrara la boca. Es tracta d’un
projecte work in progress que integra un
conjunt d’obres treballades amb diverses
tècniques i formats (audiovisual, objectes
escultòrics, quadres objectuals…) totes elles
realitzades amb materials tèxtils.
Reflexiona sobre la intimitat, mostrant
processos d’opressió i alliberament que
experimentem les persones.
El punt de partida d’aquest projecte és la
frase “Un beso te cerrara la boca”, de Pablo
Neruda. L’artista va trobar aquesta frase
en un grafit. La paraula “cerrara” estava
escrita sense l’accent; aquella ambigüitat
del significat li va provocar una reflexió
immediata sobre l’agressivitat i la violència
en l’acte de fer tancar una boca.
En les obres més recents (2011) Clara Sullà
dirigeix la mirada a La Casa de Bernarda
Alba (obra teatral escrita per Federico García
Lorca) servint com a referent per a seguir
treballant la mateixa línia conceptual que
defineix aquest projecte en procés.
CLARASULLÀ
Un besote cerrarala boca
63
Aquestes són algunes de les obres que
integren l’exposició:
Nuades
Obra referent a la sensació de manca de
llibertat. Cada peça ha estat caracteritzada
individualment fent al·lusió a les experiències
i sensacions singulars de cada individu.
Beso Cerrara Boca
Obra inspirada en la frase “un beso te
cerrara la boca” del poema núm. 15 de
Pablo Neruda.
te EN cerrara
L’obra emfatitza el contrast de la feminitat
i l’elegància entre la opressió o manca de
llibertat. Un vestit festiu de dona queda
comprimit entre les dues superfícies de plata
brillant.
Camisa de força
Camisa de força està inspirada en històries
reals d’algunes dones amb les quals
Clara Sullà va conversar durant el procés
d’investigació d’aquest projecte.
Elles van citar les següents frases brodades
amb fil platejat:
“El sexe era per ella la cosa més fastigosa”
(“Sex was for her the filthiest thing”)
“Ell sempre deia que semblava una boja dins
una camisa de força”
“Me daba asco que me tocara”
in.soroll
in.soroll crida des de dins. Em sacseja.
Qui sóc. M’ensordiu. Què som. M’escolto.
M’ofego i lluito.
in.soroll és una vídeoinstal·lació que reflecteix
la sensació d’ofec i opressió representats
com a una al·legoria de la lluita vital.
NuadesMaterial: camisó antic, fusta, tela, espuma,gomes de cautxú, corda, pops, fil daurat.Mides aproximades: 100 cm x 60 cm x 40 cmObra composta per 7 peces.2010
65
Beso Cerrara BocaMaterial: fil de brodar negre,tela de tul, tela de seda opacai tela de seda fina; caixes de fusta i vidre,pantis negres i fotografia digital.Mides variables segons la instal·lació. Composició de tríptic amb 6 caixes.2010
67
te EN cerraraMaterial: tela ignífuga platejada,fil platejat, vestit negre sobre tela i fusta.Mides: 92 cm x 130 cm2010
69
Camisa de forçaMaterial: camisó antic sobre tela ignífuga platejada; fil platejat i pintura acrílica blanca sobre tela de lli cru.Mides: 95 cm x 190 cm2009
70
in.sorollAutores: Clara Sullà i Marta AmatInstal·lació de vídeoartDuració: 2’ 54”Ratio: (proporció pantalla) 16:9Format DV PAL2009
LA SEUD´URGELL
.......
SANDRAMARCHés quan dormsque hi veig clar
* * *
74
Per mi dibuixar és com acaronar.
Quan era petita tenia a l’habitació un pòster
de la Pantera Rosa. Un dia que no podia
dormir, vaig aclucar un ull, vaig estendre
la mà dreta amb el dit índex estirat, i del
llit estant, en vaig resseguir la figura. Des
d’aleshores es va convertir en una activitat
constant. Quan m’agradava quelcom, ho
recorria a distància amb el dit, bastint-ne un
dibuix en l’aire.
Un dia fent un esbós en un full, em vaig
adonar que eren la mateixa cosa. Dibuixar
era com tocar les coses de lluny, amb la
mirada. I com més bé volia dibuixar-les, més
necessitava contemplar-les, resseguir-les amb
l’ull cluc, acaronar-les a distància.
és quan dorms que hi veig clar és un projec-
te que sorgeix d’un recull de dibuixos realit-
zats durant les vacances, des de l’any 2004.
Sota l’adaptació d’un dels versos més
coneguts del poeta J.V. Foix, s’aplega una
obra que tracta sobre una acció tan corrent i
habitual com és el dormir.
Al llarg dels anys durant els quals ha anat
creixent aquesta col·lecció d’il·lustracions,
s’han desenvolupat paral·lelament unes
propostes que han transformat el recull en
un projecte més ric i ampli, format per una
instal·lació, pintures murals, un llibre i una
mostra dels dibuixos en un original format,
els visors 3D.
SANDRAMARCH
és quan dormsque hi veig clar
77
DibuixosEn els temps d’esbarjo de set anys consecutius, s’han realitzat al voltant de 200 dibuixos a llapis en quatre llibretes. Cent vint-i-vuit s’han recollit en un petit llibre que l’artista ha autoeditat amb l’ajut de Rodalies 3.
78
Pintures muralsUn altre format que han adoptat els dibuixos és el de pintures murals que, des de 2009, s’han realitzat en diferents espais: als youth hostel Equity Point (situat al passeig de Gràcia de Barcelona) i Centric Point (ubicat a la plaça Catalunya de Girona), i a dues cases particulars.
(Plànol del muntatge per ala sala d’exposicions La Cuinade la Seu d’Urgell)
79
80
Instal·lacióEl projecte consta d’una instal·lació formada per un llit amb llençols i uns coixins estampats, una sèrie de planxes de fotolitografia emprades per a gravar les teles que actuen com a petits quadres, i dos llibres de tela.
Fotolitografia8 coixins, 1 llençol, 30 planxes de fotolitografia entintades, 1 llibre-coixí de tela (2 exemplars)Mides variables2008
81
Visors 3DLa presentació d’alguns dels dibuixos en aquest format, respon a una voluntat de cercar noves formes per mostrar el treball. Els visors 3D no són nous i el seu aspecte mecànic poc té a veure amb el món tecnològic que ens envolta. Són, però, petits objectes que aconsegueixen despertar la curiositat de l’espectador, qui manipulant aquestes petites joguines, pot observar de forma individual i pausada les il·lustracions.
VILANOVAI LA GELTRú
.......
MIQUELFERRINONascitadel giorno
* * *
MIQUELFERRINO
Nascitadel giorno
Taula de disseccióper a Aris the Kid
<
Nascita del giorno
1 de gener de 1632
...una pintura de Paul Delvaux. Veu les dones
amb peus de roure? Rere un mur retallat
per les primeres llums de la matinada. Un
cercle, una cinta, unió eventual de les dones,
que travessa la tela i retorna a la pintura, tot
viatjant en l’espai real i prenent-me el lloc,
...o envoltant-me, o transformant-me en un
altre, en una altra dona nua. Potser aquesta
també té la cintura de roure. Veu un mirallet
que li reflecteix un pit? Un pit de dona. La
cinquena dona.
Epíleg
F: —Des de dins, segur. No toparem?
E1: —Pot ser. És impossible.
E2: —Ni l’un ni l’altre, sinó tot el contrari.
F: —Vols que et posi un drap als ulls?
iiiii. S’obre lentament i sobtada la porta.
Finament. Fibladora. iiiii.
E1: —Què hi fa aquest passejant-se per
darrere meu?
F: —Mira tot això. Només les cortines.
E2: —Què vam sentir? Contesta!!
2 de gener de 1632
Nascita del giorno. Conjunt d’estàtues
—presències quasi humanes—, contingudes
físicament o imaginària en un pla. En relleu.
Objectes com a fragmentacions de la realitat.
Peces a escala —com a maquetes—, on
es crea una “escena”. Dialèctica i tensió
amb l’espai real i imaginari de l’espectador.
Tensió fonamental i primordial. Percepció de
l’escenari com una irrupció i prolongació de
l’espai físic i mental d’aquest. Diàlegs que
se’n van. Fugen. Dels personatges.
Sensació de Cezanne. Matter of fact de
Francis Bacon. Moviment immòbil que cerca
sense desànim Joan Miró.
Gestos manieristes. Pontormo. St. Bru,
de Michelangelo Slodtz. St. Bru, de Jean-
Antoine Houdon.
La poètica és aliena al món dels somnis. És
una poètica de l’experiència. Del real.
—Altrament, se’m fa inevitable pensar on
deuen ser ara els actors de la passada
matinada, quan jo sóc aquí, a l’escenari.
3 de gener de 1632
El que un pot fer és quedar-se tots els
plans. De les parets. Les superfícies on
construir els relleus, el pla real. I desplaçar-
ne, dislocar-ne les representacions. De gir.
De gir! De transició. De pas. Ni lineal ni
centrífug. Sí? ...llavors els plans queden buits
—sense representació—, i la representació no
es pot ubicar amb punts de referència. Què
provoca tot això? Una cosa o l’altra no està
al seu lloc.
El pla principal acaba funcionant com una
banda de Moebius, que gira al voltant d’un
buit, tot transcorrent els esdeveniments pels
seus extrems. En aquests extrems hi ha un
sentit! De l’obra. I amb aquest buit s’hi topa
l’espectador. Buit radical.
Visió geometritzant de les figures dels
mestres prerenaixentistes com Giotto di
Bondone, i els buits fonamentals entre
escenes i figures de Piero della Francesca.
4 de gener de 1632
La paret. El que ens separa i ens uneix als
altres, en l’espai i en el temps. Punt físic de
connexió amb els estranys. Paret oberta,
paret tancada. Les parets suen i transmeten
els sons apagats dels forasters.
Joc il·lusionista entre transparència i opacitat.
Una barana. Un aplic. Un quadre.
5 de gener de 1632
a) Cap al tard o a la matinada. En intervals
irregulars! Intencionalitat de crear uns fets,
paral·lels als esdeveniments que conformen
la vida quotidiana de la ciutat. I que no
podran ser rememorats. Més que per un
encontre atzarós.
Contundència d’un “fet”, una narració,
sense història que contar. Cercant un
temps. De la memòria. Però sense poder
fer-ho.
b) A Regarder, Ecouter, Lire, Claude
Lévi-Strauss parla d’una pintura de Nicolas
Poussin. A l’obrir el llibre, però, la primera
paraula que podem llegir és Proust.
8 de gener de 1632
Si ningú no mira no hi ha res. Només la
mirada garanteix els esdeveniments. Però
això no vol dir que hi hagi d’haver algú
present. Quan es produeix un fet. Un fet
succeït o a punt. De succeir. El temps de
produir-se. Unes tres hores. Com a màxim.
9 de gener de 1632
En escena. No és aquesta la zona fosca,
enigmàtica i inexpressable? Ja ho sabien,
Harold Pinter i els seus dos “mestres”,
Samuel Beckett i Franz Kafka, els quals
l’incorporaven a les seves escriptures com
a substància constituent de mons poètics
paral·lels a la nostra confortable imatge de la
realitat...
—No hi ha dubte. No hi ha dubte. Pertanyen
o no aquests fets al nostre món mental?
10 de gener de 1632
Una remor ens travessa. És el llenguatge?
Funes el memorioso hagués volgut oblidar,
hagués volgut no tenir memòria, no rescatar-la.
“C’est une differènce d’un seul mot, on ne
sait pas lequel, c’est de l’importance d’une
ombre sur un mot, sur le dire d’un mot”,
escriu Marguerite Duras.
11 de gener de 1632
a) “La rialla és satànica, llavors profundament
humana”, argüeix Sigmund Freud. Però en el
gag només riu el que se sap superior. Ironia
que repta pel perill. I per la calma. Sense
complicitat. Sense complicitat!
b) Les estàtues? Personatges irreals.
Ombres de plàstic. Presència humana.
De viatjants, de tècnics, de científics,
d’esguerrats, de nans o d’homes a escala.
Inventors de tecnologia. La perversió de
la techné els depassa. La tècnica per la
pròpia tècnica. Presències de les quals no
en sabem res. Sí? Estan dominats per un
neguit? Éssers en un instant. Ens topem
amb l’ambivalència del sentit de les seves
accions. De la relació que mantenen entre
ells. Ningú no en sap res, d’ells, però n’intuïm
alguna cosa.
F: —No passa res...
E1: —No passa res, no passa res ...no passa
res fins que passa!
16 de gener de 1632
(Darrera lletra)
No va patir Proust? No va patir Joyce? No
va patir Van Gogh? No va patir Rilke? No va
patir Ferrater? No va patir Rembrandt? No va
patir Bacon?
La vergonya li recobreix el cos, com una
pàtina.
87
Aris the Kid s’ha assegut en una butaca.
“Què faig, al matí, o cap al tard? Només
rememorar els esdeveniments del dia
anterior. Aclucades d’ull de qui parlava amb
mi. Moviment de contrarietat d’una mà,
mirada absent, interrupció de la conversa
fútil, una i una altra vegada, sempre amb
ínfimes variacions, ...que arrosseguen
quelcom d’amenaçador, que potser eren
determinants, i que, potser, si s’hagués
dit una altra paraula, ...o un gest més
contingut...”.
Pensaments sense present, accelerats
centrípetament, que paralitzaven Aris the Kid.
Que dels seus ideals de grandesa, a través
de la seva obra, es quedava en un no res, en
escombrar-ne les cendres, en amagar-se de
la veïna que havia tocat el timbre. En algun
moment de clarividència se li apareixia una
sentència sense matisos: «El que vull fer és
no fer res». Però aquesta idea l’horroritzava.
Aquell dia s’acomplia el veredicte signat
mesos enrere: Aris the Kid era executat a la
forca. El Dr. Nicolaes Tulp l’utilitzarà en una
de les seves disseccions teatralitzades. I
Rembrandt els pintà.
Una crònica: La memòria d’aquests “fets”,
la memòria que li quedarà a la ciutat de
cadascun dels fets aïllats, el record que
pugui ressonar en els habitants de la ciutat,
mai no tindrà ni principi ni fi, ni causa ni
efecte, ni respondrà cap pregunta, de
manera que no podrà assolir mai la categoria
de mite.
—Camina lentament, gira’t lentament. Pensa
lentament. A poc a poc.
—Tens un bombí? Em sembla que ja te
n’havia comprat un.
—No.
—Com aquest, bé, aquest mateix.
Miquel FerrinoMarç de 2018
Exit (detall)
89
Entrance
90
Soroll en escala de veïns Mirador per a mítings
Pati interior amb pistola
93
In perpetuum mobile
Kenneth Russo. Llambilles, 1976Llicenciat en Belles per la Universitat de Barcelona. Artista visual interessat en la comunicació, el joc i les noves tecnologies des de la seva vessant més social. El seu treball (vídeo, instal·lació, aplicació informàtica, dibuix, etc.) neix de la participació amb altres creadors, i de les interrelacions locals. Trobem així, obres com Pétanque Électronique (Roc Parés i Genís Tolosa), el musical generacional Sonesnat.com, diversos workshops sobre Low-tech, o en una darrera fase, el treball d’investigació sobre la deriva cultural a l’entorn virtual 2ndLife (Culdesac Island).
Enric Maurí. El Fou, Cardedeu, 1957Ha fet una centena d’exposicions entre d’altres a Espanya, França, Suïssa, Itàlia, Alemanya, Anglaterra, Estats Units o Bòsnia. A Catalunya ha exposat a les galeries Artual, Fidel Balaguer, h2o, Dau al Set, Eude, 44, Claramunt, L’angelot, Antonio de Barnola, i també al Centre d’Art Santa Mònica, al CCCB, al Museu de Girona, al Roser de Lleida o al Centre d’Art de Terrassa. Ha participat a ARCO (Madrid), Bassel (Bassilea), Bari (Bari) o London Contemporary Art (Londres). Autor de les instal·lacions públiques permanents de les estacions de metro Maresme-Fòrum i Trinitat Nova de Barcelona.
Artistas Salchichas(Maria Camila Sanjinés & Manel Quintana)Maria Camila Sanjinés (Bogotá, 1978), artista, editora, educadora i arterapeuta, i Manel Quintana (Olot, 1975), artista, dissenyador, realitzador,
educador i persona curiosa, formen el col·lectiu Artistas Salchichas. Actualment desenvolupen el projecte El perro que se muerde la cola del qual han derivat, fins al moment, quatre capítols. Aquesta sèrie de projectes plantegen el moviment generat per la recerca o persecució d’un objecte intern o propi, tal com el seu nom indica. En aquest projecte els artistes centren el seu treball en la retroalimentació, el qüestionament constant i l’autoobservació com a formes de producció.
Cristina Fontsarè. Barcelona, 1970Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i Màster en Arquitectura del Paisatge per l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona. Treballa fonamentalment en l’àmbit de la fotografia. Ha exposat de forma individual a la galería Spiral d’Olite a Navarra, al Museu d’Art Contemporani (MUA) d’Alacant, a la galería Benito Esteban de Salamanca, etc. I de forma col·lectiva al Museo de Arte Contemporáneo Unión Fenosa, a la galeria C5 de Madrid, al Smack Mellon Gallery de Nova York, a la galeria H2O de Barcelona, a la Biennal d’Art de Girona, ... Té obres al Museu de la Universitat d’Alacant, a la Fundación Bancaja, a la Fundación Unicaja i a la Diputació de Girona, entre d’altres.
Jordi Martorell Pallisó. Montblanc, 1961Llicenciat en Belles Arts en l’especialitat de pintura per la UB. Després de participar a la Biennal 87 (Produccions Culturals de l’Europa Mediterrània), el 1988 rep una de les primeres beques de Creació Artística de Banesto i la seva primera
CURRiCULUMS
95
exposició individual va ser l’any 1989, a la sala de La Caixa del carrer Montcada de Barcelona. Ha participat amb projectes multimèdia a Art Futura (92), Sónar (99) i l’Observatori de València (03). Amb el projecte Telèfon Públic seleccionat a Calaf Art Públic 99 va iniciar una sèrie de projectes relacionats amb la comunicació artística. Des de l’any 2006 codirigeix el projecte www.arxiuvirtual.cat, adreçat a preservar la memòria de la gent gran. Actualment, col·labora amb la Lídia Porcar, el Cèsar Mauri i la Mabel Garcia en el desenvolupament del SITPLUS, una eina terapèutica interactiva per a individus afectats de paràlisi cerebral i dirigeix un taller de vídeoteatre amb usuaris d’APRODISCA (Associació Pro Disminuïts Psíquics de la Conca de Barberà), un projecte de La Veu Jove de la Conca, amb un ajut de l’Obra Social de La Caixa.
Clara Sullà. Barcelona, 1979És artista multimèdia especialitzada en tèxtil, material amb el qual treballa objectes, escultures, quadres i vídeo. Ha treballat i viscut a Viena, Londres i el Caire. Actualment viu i treballa entre Barcelona i Viena. Entre les seves exposicions destaquen: Un Beso Te Cerrara La Boca al Museu de la Mediterrània; diverses exposicions a Galerie am Karmelitermarkt de Viena; My Tailor is Rich d’Arlès, França; així com d’altres a Barcelona, Londres, Àustria, Luxemburg, Egipte i Brasil.www.clarasulla.com
Sandra March. La Seu d’Urgell, 1974Llicenciada en Belles Arts (2010), Filosofia (2005), i diplomada en Magisteri (1995). Guanyadora, IV
Beca Ciutat de Vic a la Creació Artística (2010); seleccionada, Premio Joven Artes Plásticas Universidad Complutense de Madrid (2009); menció honorífica, Concurs de Fotografia - Genera (2008); beca de Fotografia dels Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí (2007). Ha realitzat exposicions a Palerm, Bolonya, Bilbao, Madrid, entre altres. Ha col·laborat amb l’artista Miralda. Compagina la seva producció artística amb la realització de tallers educatius i artístics.www.sandramarch.com
Miquel Ferrino. Manacor, 1965Llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona. Ha publicat en diverses revistes científiques. Formació artística autodidacta. Inicia la producció artística l’any 2009. Ha obtingut diversos premis en guionatge cinematogràfic i en projectes d’instal·lacions escultòriques, entre ells una subvenció a la creació artística Kreas 2010 de l’Àrea de Cultura de la Ciutat de Girona.
