[Escriba aquí]

CRITERIOS DE EVALUACIÓN Y PROCEDIMIENTOS PARA LA EVALUACIÓN.

Departamento de filosofía

Historia de la filosofía. 2º Bachiller.

Criterios de Evaluación. Bloque 1. Elementos transversales.

1. Realizar el análisis de fragmentos de los textos más relevantes de la Historia de la Filosofía y ser capaz de transferir los conocimientos a otros autores o problemas.

2.Argumentar con claridad y capacidad crítica, oralmente y por escrito, sus propias opiniones sobre los problemas fundamentales de la Filosofía, dialogando de manera razonada con otras posiciones diferentes.

3. Aplicar adecuadamente las herramientas y procedimientos del trabajo intelectual al aprendizaje de la Filosofía realizando trabajos de organización e investigación de los contenidos.

4. Utilizar las Tecnologías de la Información y la Comunicación en la realización y exposición de los trabajos de investigación filosófica.

Criterios de Evaluación. Bloque 2. Filosofía en la Grecia antigua

1. Conocer el origen de la Filosofía en Grecia y comprender el primer gran sistema filosófico, el idealismo de Platón, analizando la relación entre realidad y conocimiento, la concepción dualista del ser humano y la dimensión antropológica y política de la virtud, relacionándolo con la filosofía presocrática y el giro antropológico de Sócrates y los Sofistas

2. Entender el sistema teleológico de Aristóteles, relacionándolo con relacionándolo con el pensamiento de Platón, la física de Demócrito y valorando su influencia en el desarrollo de las ideas.

3. Conocer las distintas escuelas éticas surgidas en el helenismo como el Epicureísmo, el Estoicismo y el Escepticismo, valorando su papel en el contexto socio-histórico y cultural de la época y reconocer la repercusión de los grandes científicos helenísticos, apreciando la gran importancia para occidente de la Biblioteca de Alejandría.

Criterios de evaluación Bloque 3. Filosofía Medieval. Cristianismo y filosofía

1. Explicar el origen del pensamiento cristiano y su encuentro con la Filosofía, a través de las ideas fundamentales de Agustín de Hipona, apreciando su defensa de la libertad, la verdad y el conocimiento interior o la Historia.

2 Conocer la síntesis de Tomás de Aquino, relacionándolo con el agustinismo, la Filosofía árabe y judía y el nominalismo, valorando su influencia en el desarrollo de las ideas y los cambios socioculturales de la Edad Media.

3. Conocer alguna de las teorías centrales del pensamiento de Guillermo de Ockam, cuya reflexión crítica supuso la separación razón-fe, la independencia de la Filosofía y el nuevo impulso para la ciencia.

[Escriba aquí]

Criterios de evaluación Bloque 4 Filosofía Moderna.

1. Comprender la importancia del giro del pensamiento occidental que anticipa la modernidad, dado en el Renacimiento, valorando el nuevo humanismo que ensalza la dignitas hominis, la investigación de los prejuicios del conocimiento por F. Bacon, las implicaciones de la Revolución científica y conocer las tesis fundamentales del realismo político de N. Maquiavelo.

2. Entender el racionalismo de Descartes, distinguiendo y relacionándolo con la Filosofía Humanista y el monismo panteísta de Spinoza y valorando su influencia en el desarrollo de las ideas y los cambios socioculturales de la Edad Moderna.

3. Conocer el empirismo de Hume, relacionándolo con el liberalismo político de Locke y valorando su influencia en el desarrollo de las ideas y los cambios socioculturales de la Edad Moderna.

4. Conocer los principales ideales de los Ilustrados franceses, profundizando en el pensamiento de J. J. Rousseau, valorando la importancia de su pensamiento para el surgimiento de la democracia mediante un orden social acorde con la naturaleza humana.

5. Comprender el idealismo crítico de Kant, relacionándolo con el racionalismo de Descartes, el empirismo de Hume y la filosofía ilustrada de Rousseau, y valorando su influencia en el desarrollo de las ideas y los cambios socioculturales de la Edad Moderna.

Criterios de evaluación Bloque 5 Filosofía contemporánea

1.Entender el materialismo histórico de Marx, relacionándolo con el idealismo de Hegel y con Feuerbach, valorando su influencia en el desarrollo de las ideas y los cambios socioculturales de la Edad Contemporánea.

2. Comprender el vitalismo de Nietzsche, relacionándolo con el vitalismo de Schopenhauer y valorando su influencia en el desarrollo de las ideas y los cambios socioculturales de la Edad Contemporánea.

3. Entender el raciovitalismo de Ortega y Gasset, relacionándolo con figuras tanto de la Filosofía Española, véase Unamuno, como del pensamiento europeo, valorando las influencias que recibe y la repercusión de su pensamiento en el desarrollo de las ideas y la regeneración social, cultural y política de España.

4. Conoce las tesis fundamentales de la crítica de la Escuela de Frankfurt, analizando la racionalidad dialógica de Habermas, relacionándolo con la filosofía crítica de la Escuela de Frankfurt y valorando su influencia en el desarrollo de las ideas y los cambios socioculturales de la Edad Contemporánea.

Criterios de corrección lingüística

Corrección expresiva y ortográfica supondrán hasta el 10% de la nota final.

Ortografía.

[Escriba aquí]

1. Se descontará 0,05 puntos por cada falta hasta un máximo de 1 punto.

2. Estos criterios se aplicarán en todas las pruebas que el alumno realice : exámenes, trabajos, controles de

lectura..

Coherencia.

3. El texto deberá incluir una expresión adecuada que le proporcione claridad y facilite la comprensión.

4. El texto deberá de estar bien estructurado (inicio, desarrollo y conclusión) desarrollar las diversas ideas de

forma lógica y ordenada en diferentes párrafos

Adecuación

5. El texto deberá seguir las características propias de la tipología textual que corresponda: expositivo,

argumentativo..

6. El registro deberá adecuarse al contexto comunicativo.

Cohesión

7. Se valorará utilizar correctamente los signos de puntuación

8. Se tendrá en cuenta la utilización de conectores variados para ordenar y estructurar correctamente el

texto.

9. Se valorará la riqueza y precisión léxica.

b) Instrumentos de evaluación y criterios de calificación.

Entre los procedimientos que muestren el grado de consecución de las distintas competencias destacan:

1) Los trabajos o producciones del alumnado (Competencia digital), tanto individuales como en grupo: comentario de textos, trabajos monográficos. (Aprender a aprender)

2) Técnicas en las cuales el sujeto proporciona información de modo directo: pruebas escritas, puestas en común, etc.

3) Pruebas individuales donde el alumno/a mostrará su grado de asimilación de los contenidos conceptuales. (Competencia lingüística)

4) Observación de la continua participación del alumnado en el desarrollo de la clase, su colaboración en debates y resolución de dilemas. (Competencia comunicativa, Conciencia y expresiones culturales, Sentido de iniciativa)

Se realizarán pruebas escritas (comentario de texto, comprensión conceptual y redacción) de cada uno de los

autores fundamentales estudiados de cada bloque.

[Escriba aquí]

- El contenido de los exámenes y de los trabajos estará en función de los temas vistos tanto en el aula

como del material proporcionado por el profesor/a y trabajado de forma autónoma por parte de los

alumnos.

- Las actividades obligatorias deberán ser presentadas dentro del plazo propuesto por el profesor. Si se

entregan tarde no serán evaluadas. Además, éstas deberán alcanzar el mínimo exigido por el/la

profesor/a, si no el alumno/a deberá repetirlas.

- Copiar en un examen supondrá la invalidez del mismo. El alumno/a tendrá otra oportunidad en la

recuperación de la evaluación.

- Los exámenes de recuperación se realizarán en la evaluación siguiente. (El examen de recuperación de

la primera evaluación se realizará en la segunda)

- Un examen no se repetirá si no se presenta un justificante oficial.

- La ortografía y la caligrafía podrán son evaluadas y penalizan 0,05 cada falta hasta un máximo de un

punto. La ortografía se evalúa de forma ponderada con el fin de premiar la evolución del alumno.

Recuperaciones por autor y examen final para alumnos con autores suspendidos.

El curso se considerará superado si se aprueba cada uno de los autores o bloques examinados.

En el caso de suspender uno de los autores o bloques con nota superior a 3’5 se superará el curso si la

media con el resto de autores es superior a cinco. No se realizará media -y por tanto se considerará el

curso no superado- si la nota del único autor o bloque suspendido es inferior a 3’5 o se

suspenden dos o más autores o bloques.

En caso de no superar el curso en Mayo, la prueba de finales de Junio consistirá en el total de autores

explicados durante el curso.

Psicología 2º Bachiller

a) Criterios de evaluación. Bloque 1. La psicología como ciencia

1. Entender y apreciar la especificidad e importancia del conocimiento psicológico, como ciencia

que trata de la conducta y los procesos mentales del individuo, valorando que se trata de un saber y una actitud que estimula la crítica, la autonomía, la investigación y la innovación.

[Escriba aquí]

2. Identificar la dimensión teórica y práctica de la Psicología, sus objetivos, características, ramas y técnicas de investigación, relacionándolas, como ciencia multidisciplinar, con otras ciencias cuyo fin es la comprensión de los fenómenos humanos, como la Filosofía, Biología, Antropología, Economía, etc.

3. Reconocer y expresar las aportaciones más importantes de la Psicología, desde sus inicios hasta la actualidad, identificando los principales problemas planteados y las soluciones aportadas por las diferentes corrientes psicológicas contemporáneas y realizando un análisis crítico de textos significativos y breves de contenido psicológico, identificando las problemáticas planteadas y relacionándolas con lo estudiado en la unidad.

Criterios de evaluación del Bloque 2. Fundamentos biológicos de la conducta

1. Explicar, desde un enfoque antropológico, la evolución del cerebro humano distinguiendo sus características específicas de las de otros animales, con el fin de apreciar la importancia del desarrollo neurológico y las consecuencias que de ellas se derivan.

2. Analizar y apreciar la importancia de la organización del sistema nervioso central, fundamentalmente del encéfalo humano, distinguiendo las diferentes localizaciones y funciones que determinan la conducta de los individuos.

3. Entender y valorar las diferentes técnicas actuales de investigación del cerebro y su impacto en el avance científico acerca de la explicación de la conducta y en la superación de algunos trastornos y enfermedades mentales.

4. Comprender y reconocer algunas de las bases genéticas que determinan la conducta humana, apreciando la relación de causa y efecto que puede existir entre ambas y destacando el origen de algunas enfermedades producidas por alteraciones genéticas.

5. Investigar y resumir la influencia del sistema endocrino sobre el cerebro y los comportamientos derivados de ello, con el fin de valorar la importancia de la relación entre ambos.

Criterios de evaluación. Bloque 3. Los procesos cognitivos básicos: percepción, atención y memoria

1. Comprender la percepción humana como un proceso constructivo eminentemente subjetivo y limitado, en el cual tiene su origen el conocimiento sobre la realidad, valorando al ser humano como un procesador de información.

2. Explicar y apreciar la relevancia que tienen las influencias individuales y sociales en el fenómeno de la percepción, valorando críticamente tanto sus aspectos positivos como negativos.

3. Conocer y analizar la estructura, tipos y funcionamiento de la memoria humana, investigando las aportaciones de algunas teorías actuales con el fin de entender el origen, los factores que influyen en el desarrollo de esta capacidad en el ser humano y utilizar sus aportaciones en su propio aprendizaje.

Criterios de evaluación. Bloque 4. Procesos cognitivos superiores: aprendizaje, inteligencia y pensamiento

[Escriba aquí]

1. Explicar las principales teorías sobre el aprendizaje, identificando los factores que cada una de ellas considera determinantes en este proceso, con el objeto de iniciarse en la comprensión de este fenómeno, sus aplicaciones en el campo social y utilizar sus conocimientos para mejorar su propio aprendizaje.

2. Comprender los procesos cognitivos superiores del ser humano, como la inteligencia y el pensamiento, mediante el conocimiento de algunas teorías explicativas de su naturaleza y desarrollo, distinguiendo los factores que influyen en él e investigando la eficacia de las técnicas de medición utilizadas y el concepto de CI, con el fin de entender esta capacidad humana.

3. Reconocer y valorar la importancia de la inteligencia emocional en el desarrollo psíquico del individuo.

4. Reflexionar y juzgar críticamente sobre las posibilidades de la inteligencia artificial, sus alcances y sus límites, con el fin de evitar la equivocada humanización de las máquinas pensantes y la deshumanización de las personas.

Criterios de evaluación. Bloque 5. La construcción del ser humano. Motivación, personalidad y afectividad.

1. Explicar y valorar la importancia de la motivación, su clasificación y su relación con otros procesos cognitivos, desarrollando los diferentes supuestos teóricos que la explican y analizando las deficiencias y conflictos que en su desarrollo conducen a la frustración.

2. Comprender qué es la personalidad, analizando las influencias genéticas, medioambientales y culturales sobre las que se edifica, las diversas teorías que la estudian y los factores motivacionales, afectivos y cognitivos necesarios para su adecuada evolución, en cada una de sus fases de desarrollo.

3. Entender y reflexionar sobre la complejidad que implica definir qué es un trastorno mental, describiendo algunos de los factores genéticos, ambientales y evolutivos implicados, con el fin de comprender las perspectivas psicopatológicas y sus métodos de estudio.

4. Reconocer y valorar los distintos tipos de afectos, así como el origen de algunos trastornos emocionales, con el objeto de despertar su interés por el desarrollo personal de esta capacidad. 5. Conocer la importancia que en la maduración del individuo tienen las relaciones afectivas y sexuales, analizando críticamente sus aspectos fundamentales.

Criterios de evaluación. Bloque 6. Psicología social y de las organizaciones

1. Comprender y apreciar la dimensión social del ser humano y entender el proceso de socialización como la

interiorización de las normas y valores sociales apreciando su influencia en la personalidad y conducta de las

personas.

2. Conocer y valorar los procesos psicológicos de las masas, su naturaleza, características y pautas de

comportamiento, con el fin de evitar las situaciones de vulnerabilidad en las que el individuo pueda perder el

control sobre sus propios actos.

3. Entender y describir la importancia que actualmente tiene la Psicología en el campo laboral y el desarrollo

organizacional, reflexionando sobre la importancia del liderazgo como condición necesaria para la gestión de

[Escriba aquí]

las empresas, reflexionando sobre los errores psicológicos que se producen en su gestión y buscando los

recursos adecuados para afrontar los problemas.

Criterios de corrección lingüística

Corrección expresiva y ortográfica supondrán hasta el 10% de la nota final.

Ortografía.

1. Se descontará 0,05 puntos por cada falta hasta un máximo de 1 punto.

2. Estos criterios se aplicarán en todas las pruebas que el alumno realice : exámenes, trabajos, controles de

lectura..

Coherencia.

3. El texto deberá incluir una expresión adecuada que le proporcione claridad y facilite la comprensión.

4. El texto deberá de estar bien estructurado (inicio, desarrollo y conclusión) desarrollar las diversas ideas de

forma lógica y ordenada en diferentes párrafos

Adecuación

5. El texto deberá seguir las características propias de la tipología textual que corresponda: expositivo,

argumentativo..

6. El registro deberá adecuarse al contexto comunicativo.

Cohesión

7. Se valorará utilizar correctamente los signos de puntuación

8. Se tendrá en cuenta la utilización de conectores variados para ordenar y estructurar correctamente el

texto.

9. Se valorará la riqueza y precisión léxica.

b) Instrumentos de evaluación y criterios de calificación.

Entre los procedimientos que muestren el grado de consecución de las distintas competencias destacan:

2) Los trabajos o producciones del alumnado (Competencia digital), tanto individuales como en grupo: comentario de textos, trabajos monográficos. (Aprender a aprender)

3) Técnicas en las cuales el sujeto proporciona información de modo directo: pruebas escritas, puestas en común, etc.

5) Pruebas individuales donde el alumno/a mostrará su grado de asimilación de los contenidos conceptuales. (Competencia lingüística)

[Escriba aquí]

6) Observación de la continua participación del alumnado en el desarrollo de la clase, su colaboración en debates y resolución de dilemas. (Competencia comunicativa, Conciencia y expresiones culturales, Sentido de iniciativa)

Se realizarán pruebas escritas tipos test al finalizar cada bloque temático, previamente los alumnos deberán

realizar un dossier acerca del bloque en cuestión contestando una serie de cuestiones que atañen a los campos

temáticos del bloque correspondiente. El cuestionario será entregado por el profesor una vez finalizada la

explicación del bloque.

En la tercera evaluación, aparte de lo tests, los alumnos/as realizarán exposiciones orales en grupos sobre temas

correspondiente a los bloques 5 y 6. Y serán evaluados a partir de dichas exposiciones. Se podrá mejorar la

calificación mediante las lecturas voluntarias: Un Mundo Feliz, A. Huxley, Walden 2 de Skinner y otras.

Recuperaciones por bloque y examen final para alumnos o alumnas con bloques suspensos.

El curso se considerará superado si se aprueba cada uno de los bloques examinados. En el caso

de suspender uno de los bloques con nota superior a 3’5, se superará el curso si la media con el resto

de autores es superior a cinco. No se realizará media -y por tanto se considerará el curso no

superado- si la nota del único bloque suspendido es inferior a 3.5 o se suspenden dos o más

bloques.

En de caso no superar el curso en Mayo, en la prueba de finales de Junio el alumno

Filosofía 1º Bachiller

a) Criterios de evaluación.

Bloque 1. Elementos transversales a la asignatura

• BL1.1. Analizar, de forma crítica, textos y obras significativas, pertenecientes a pensadores destacados

y reflexionar sobre las mismas de forma crítica y dialogada. CSC CAA

• BL1.2.Interpretar textos orales procedentes de fuentes diversas utilizando las estrategias de

comprensión oral para obtener información y expresar oralmente textos previamente planificados

con una pronunciación clara, aplicando las normas de la prosodia y la corrección gramatical y

ajustados a las propiedades textuales de cada tipo y situación comunicativa para transmitir de forma

organizada sus conocimientos con un lenguaje no discriminatorio. CCLI CAA

• BL1.3.Leer textos de formatos diversos utilizando las estrategias de comprensión lectora y escribir

textos en diversos formatos y soportes, cuidando sus aspectos formales, aplicando las normas de

corrección ortográfica y gramatical y ajustados a las propiedades textuales de cada tipo y situación

comunicativa, para transmitir de forma organizada sus conocimientos con un lenguaje no

discriminatorio. CCLI CAA

• BL1.4. Buscar y seleccionar información en diversas fuentes a partir de una estrategia de filtrado y de

forma contrastada, registrándola en de forma cuidadosa o almacenándola en papel o dispositivos

[Escriba aquí]

informáticos y servicios de la red y y organizar la información obtenida mediante diversos

procedimientos de síntesis o presentación de los contenidos citando adecuadamente su procedencia.

CLLI CAA CD

• BL1.5.Participar en intercambios comunicativos aplicando las estrategias lingüísticas y no lingüísticas

del nivel educativo propias de la interacción oral utilizando un lenguaje no discriminatorio, compartir

información y contenidos digitales utilizando herramientas de comunicación TIC, servicios Web y

entornos virtuales de aprendizaje aplicando buenas formas de conducta en la comunicación

preventivas de malas prácticas. CCLI CAA CD

• BL1.7.Organizar un equipo de trabajo distribuyendo responsabilidades y gestionando recursos para

que todos sus miembros participen y alcancen las metas comunes, influir positivamente en los demás

generando implicación en la tarea y utilizar el diálogo igualitario para resolver conflictos y

discrepancias actuando con responsabilidad y sentido ético. CSC SIIE CAA

• BL1.8. Planificar tareas o proyectos, individuales o colectivos, haciendo una previsión de recursos y

tiempos ajustada a los objetivos propuestos, adaptarlo a cambios e imprevistos transformando las

dificultades en posibilidades, evaluar con ayuda de guías el proceso y el producto final y comunicar de

forma personal los resultados obtenidos. SIEE CAA

Bloque 2: El saber filosófico

• BL2.1. Reconocer la especificidad e importancia del saber racional, en general, y filosófico en

particular, en tanto que saber de comprensión e interpretación de la realidad, identificando la

dimensión teórica y práctica de la filosofía, sus objetivos, características, disciplinas, métodos y

funciones.

• BL2.2. Reconocer la terminología conceptual de la asignatura utilizándola correctamente en

actividades orales y escritas, elaborar de forma colaborativa un glosario de términos filosóficos y crear

y editar contenidos digitales utilizando aplicaciones informáticas de escritorio o servicios de la web .

• BL2.3. Contextualizar histórica y culturalmente las problemáticas propias de la filosofía a partir de

informaciones obtenidas en diversas fuentes, del análisis de documentos escritos o audiovisuales o el

estudio de casos.

• BL2.4. Analizar de forma crítica, fragmentos de textos significativos y breves sobre el origen de la

filosofía, identificando las problemáticas y soluciones expuestas.

• BL2.5. Reconocer que la filosofía es, a la vez, un saber y una actitud que estimula la crítica, la

autonomía, la creatividad y la innovación aportando evidencias obtenidas de diversas fuentes.

• BL2.6. Relacionar los problemas filosóficos analizados con otros intentos de comprensión de la

realidad tales como el científico, el teológico, el poético, las sabidurías orientales, etc

Bloque 3. El conocimiento.

[Escriba aquí]

• BL3.1. Explicar los procesos y las problemáticas implicadas en el proceso de conocimiento

humano desde el campo filosófico. CSC CMCT

• BL3.2. Explicar la función de la ciencia, describir sus características y métodos y exponer las

diferencias y las coincidencias del ideal y de la investigación científica con el saber filosófico.

CSC CMCT

• BL3.3. Analizar de forma crítica, utilizando información complementaria obtenida de fuentes,

fragmentos de textos filosóficos sobre el conocimiento humano, la ciencia, el lenguaje y la

lógica, identificar las problemáticas y soluciones que proponen y justificar la propia postura

frente a las mismas. CAA CSC

• BL3.4. Identificar las dimensiones que forman parte de la composición del discurso retórico y

aplicarlas en la composición de discursos propios. CCLI CSC CCLI

• BL3.5. Utilizar las reglas y herramientas básicas del discurso basado en la argumentación

demostrativa. CAA

• BL3.6. Identificar las reglas básicas de la lógica proposicional, destacando su valor para

mostrar el razonamiento correcto y la expresión del pensamiento como condición

fundamental para los proyectos humanos CCLI CMCT

• BL3.7. Explicar el problema del acceso a la verdad, la argumentación y el razonamiento lógico,

mostrando los esfuerzos de la filosofía para alejarse del dogmatismo, la arbitrariedad y los

prejuicios. CMCT CSC

Bloque 4. La realidad.

• BL4.1. Reconocer la metafísica como estudio de la realidad en tanto que totalidad,

distinguiéndola de las ciencias y el estudio particular de los fenómenos reales. CSC CEC

• BL4.2. Explicar, desde un enfoque metafísico, los principales problemas que plantea la

realidad y comparar las explicaciones científicas sobre el universo. CSC CMCT

• BL4.3. Contextualizar histórica y culturalmente, a partir de informaciones obtenidas de

diversas fuentes, las diferentes cosmovisiones sobre el universo y realizar comparaciones

entre las mismas. CSC CAA

• BL4.4. Analizar textos filosóficos y científicos sobre la comprensión e interpretación de la

realidad relacionando los problemas planteados en los textos y justificar de forma crítica la

propia postura frente a los mismos. CSC SIEE

• BL4.5. Describir los estudios que ofrece la metafísica acerca de la realidad y ponerla en

relación con los resultados que ofrecen las ciencias sobre el origen y estructura del universo.

CSC, CMCT

[Escriba aquí]

Bloque 5. : El ser humano desde la filosofía

• BL5.1. Explicar algunas teorías filosóficas occidentales sobre el ser humano y expresar su

opinión sobre las mismas de forma reflexiva y dialogada. CSC CEC

• BL5.2. Explicar las implicaciones filosóficas de la evolución, relacionando el saber filosófico

con el saber científico. CSC CMCT

• BL4.3. Identificar los elementos constitutivos del ser humano, explicando la interacción entre

el componente natural y el cultural. .CSC CEC

• BL5.4. Analizar, utilizando información complementaria obtenida de diversas fuentes,

fragmentos de textos sobre la reflexión filosófica acerca del ser humano, el sentido de la

existencia, la técnica y el arte, identificando las problemáticas existentes y la influencia del

contexto sociocultural y justificar su opinión sobre los mismos de forma crítica CSC

• BL5.5. Disertar, de forma y oral y escrita, sobre las temáticas intrínsecamente filosóficas en el

ámbito del sentido de la existencia. CLI CSC

• BL5.6. Identificar las implicaciones de la tecnología, en tanto que saber práctico

transformador de la naturaleza y de la realidad humana. CSC CMCT

• BL5.7. Reflexionar sobre el campo de la Estética relacionando la creación artística con otros

campos como el de la Ética, el conocimiento y la técnica. CSC CEC

• BL5.8. Argumentar sobre el rechazo de los prejuicios antropocéntricos y por motivos físicos y

sobre la necesidad de erradicar actitudes de intolerancia, injusticia y exclusión. CSC

• BL5.9. Exponer de forma crítica y respetuosa algunos planteamientos divergentes que han

abierto camino hacia la consideración actual de la persona. CSC

• BL5.10. Reconocer la capacidad simbólica y estética como elemento distintivo de la especie

humana que favorece el pensamiento creativo, crítico e innovador y que permite adaptarse y

anticiparse a los cambios. SIEE

• BL5.11. Ser consciente de su identidad digital y protegerla preservando la privacidad de los

datos personales, utilizando variedad de estrategias de seguridad y actuando frente a las

amenazas. SIEE CD

• BL.5.12.Gestionar de forma eficaz tareas o proyectos, hacer propuestas creativas y confiar en

sus posibilidades, mostrar energía y entusiasmo durante su desarrollo, tomar decisiones

razonadas asumiendo riesgos y responsabilizarse de las propias acciones y de sus

consecuencias. SIEE

• BL.5.13.Buscar y seleccionar información sobre los entornos laborales, profesiones y estudios

vinculados con los conocimientos de la asignatura, analizar los conocimientos, habilidades y

competencias necesarias para su desarrollo y compararlas con sus propias aptitudes e

intereses para generar alternativas ante la toma de decisiones vocacional. SIEE

[Escriba aquí]

Bloque 6. La racionalidad práctica.

• BL6.1. Identificar la especificidad de la razón en su dimensión práctica, en tanto que

orientadora de la acción humana, reconociendo el objeto y función de la Ética. CSC

• BL6.2. Explicar las principales teorías éticas sobre la justicia, la felicidad y el desarrollo moral,

como base del desarrollo integral del ser humano. CSC CEC

• BL6.3. Explicar la función, características y principales interrogantes de la Filosofía política.

CSC

• BL6.4. Enumerar las principales teorías y conceptos filosóficos que han estado a la base de la

construcción de la idea de Estado, distinguiendo fundamentalmente los conceptos de

legalidad y legitimidad. CSC

• BL6.5. Argumentar sobre la importancia del modo de preguntar radical propio de la filosofía y

sobre la aplicación que puede tener la reflexión moral en la sociedad civil, la política, la

actividad empresarial y las ciencias de la salud, subrayando las respuestas que puede ofrecer

a las problemáticas inherentes a estos campos. CSC CAA SIEE

• BL6.6. Disertar de forma oral y escrita, utilizando información obtenida en diversas fuentes,

sobre la utilidad del pensamiento utópico justificando de forma reflexiva y crítica las propias

posiciones. CCLI CSC

• BL6.7. Analizar críticamente fragmentos de textos sobre la reflexión filosófica acerca de la

moral y la relación de la ética con la actividad cívica, la política la actividad empresarial y el

progreso de la medicina actual, evidenciando el papel potenciador del análisis, la reflexión y el

diálogo. CSC CMCT

• BL6.8. Justificar la función del razonamiento filosófico en general y ético en particular, lo

mismo que la importancia de la comunicación, para proponer alternativas, proyectar ideas

innovadoras, evaluar lo ya experimentado, y como medio de desarrollo del ser humano y las

sociedades. CSC SIEE

• BL6.9. Reconocer la función axiológica de la Ética para establecer un sistema de valores que

permita mejorar la sociedad civil, el quehacer político, el clima laboral y la actividad

empresarial, lo mismo que la investigación médica y la práctica de la medicina, gracias al uso

de una razón crítica que impulse el avance de los proyectos personales y colectivos. CSC

CMCT

Criterios de corrección lingüística

[Escriba aquí]

Corrección expresiva y ortográfica supondrán hasta el 10% de la nota final.

Ortografía.

1. Se descontará 0,05 puntos por cada falta hasta un máximo de 1 punto.

2. Estos criterios se aplicarán en todas las pruebas que el alumno realice : exámenes, trabajos, controles de

lectura..

Coherencia.

3. El texto deberá incluir una expresión adecuada que le proporcione claridad y facilite la comprensión.

4. El texto deberá de estar bien estructurado (inicio, desarrollo y conclusión) desarrollar las diversas ideas de

forma lógica y ordenada en diferentes párrafos

Adecuación

5. El texto deberá seguir las características propias de la tipología textual que corresponda: expositivo,

argumentativo..

6. El registro deberá adecuarse al contexto comunicativo.

Cohesión

7. Se valorará utilizar correctamente los signos de puntuación

8. Se tendrá en cuenta la utilización de conectores variados para ordenar y estructurar correctamente el

texto.

9. Se valorará la riqueza y precisión léxica.

b) Instrumentos de evaluación y criterios de calificación.

Entre los procedimientos que muestren el grado de consecución de las distintas competencias destacan:

3) Los trabajos o producciones del alumnado (Competencia digital), tanto individuales como en grupo: comentario de textos, trabajos monográficos. (Aprender a aprender)

4) Técnicas en las cuales el sujeto proporciona información de modo directo: pruebas escritas, puestas en común, etc.

7) Pruebas individuales donde el alumno/a mostrará su grado de asimilación de los contenidos conceptuales. (Competencia lingüística)

8) Observación de la continua participación del alumnado en el desarrollo de la clase, su colaboración en debates y resolución de dilemas. (Competencia comunicativa, Conciencia y expresiones culturales, Sentido de iniciativa)

[Escriba aquí]

Al finalizar la evaluación de cada uno de los bloques temáticos se llevará a cabo un examen, el último

trimestre se podrá evaluar mediante el trabajo por pequeños proyectos: teorías éticas/políticas y éticas

aplicadas a problemas actuales: empresa y bioética.

- El contenido de los exámenes y de los trabajos estará en función de los temas vistos tanto en el aula

como del material proporcionado por el profesor/a y trabajado de forma autónoma por parte de los

alumnos.

- Las actividades obligatorias deberán ser presentadas dentro del plazo propuesto por el profesor. Si se

entregan tarde no serán evaluadas. Además, éstas deberán alcanzar el mínimo exigido por el/la

profesor/a, si no el alumno/a deberá repetirlas.

- Copiar en un examen supondrá la invalidez del mismo. El alumno/a tendrá otra oportunidad en la

recuperación de la evaluación.

- Los exámenes de recuperación se realizarán en la evaluación siguiente. (El examen de recuperación de

la primera evaluación se realizará en la segunda)

- Un examen no se repetirá si no se presenta un justificante oficial.

- La ortografía y la caligrafía podrán son evaluadas y penalizan 0,05 cada falta hasta un máximo de un

punto. La ortografía se evalúa de forma ponderada con el fin de premiar la evolución del alumno.

El alumno/a, que no haya superado los criterios de evaluación, tendrá que recuperar los objetivos que no ha

alcanzado. Se superará el curso, si se superan los tres bloques. No se realizarán medias con trabajos o exámenes

por debajo de 3’5 .

Será el/la profesor/a quien acordará con sus alumnos/as el momento más oportuno para la realización de las

pruebas de recuperación. Además los alumnos/as que no hayan superado positivamente alguna evaluación

podrán realizar una prueba final o realizar aquellos trabajos de recuperación que considere oportunos al

profesor de la asignatura en junio.

FILOSOFiA. 4 ESO

CRITERIS D'AVALUACIÓ Bloc 1. La filosofia

[Escriba aquí]

Criteris d'avaluació 1. Comprendre què és la reflexió filosòfica, diferenciant-la d'altres tipus de sabers que estudien

aspectes concrets de la realitat i de l'individu.

2. L'origen de la filosofia occidental, on, quan i per què sorgeix, distingint-la dels sabers *pre-

racionals, el mite i la màgia, en tant que saber pràctic, i comparant-la amb algunes característiques

generals de les filosofies orientals.

3. Identificar el primer interrogant filosòfic de la filosofia grega, la pregunta per l'origen, i conéixer les

primeres respostes a ella, donades pels primers pensadors grecs.

4. Conéixer el gir antropològic de la filosofia en el segle V a. C., explicant algunes de les idees centrals

de Sòcrates i de Protàgores, i reflexionant sobre l'aplicació pràctica de la filosofia respecte a l'individu

i a la societat en la qual viu.

5. Reflexionar i argumentar, de manera escrita i oral, sobre l'interés, específicament humà, per

entendre's a si mateix i al que li envolta.

6. Reconéixer les diferents funcions de la filosofia en tant que saber crític que aspira a fonamentar,

analitzar i argumentar sobre els problemes últims de la realitat, des d'un vessant tant teòric com

pràctica.

Bloc 2. Identitat personal

Criteris d'avaluació 1. Comprendre la profunditat de la pregunta qui soc?, coneixent algunes respostes donades des de la

psicologia i des de la filosofia, reflexionant i valorant la importància de conéixer-se a un mateix i

expressant-ho per escrit.

2. Definir què és la personalitat, així com els principals conceptes relacionats amb ella.

3. Conéixer i explicar les tesis centrals d'algunes teories sobre la personalitat.

4. Reconéixer les etapes del desenvolupament de la identitat personal, reflexionant sobre els factors

que determinen l'èxit i el fracàs, i aportant la pròpia opinió raonada sobre aquests dos conceptes.

5. Analitzar què s'entén per inconscient en el marc del pensament de la psicoanàlisi.

6. Reflexionar de manera escrita i dialogar en grup sobre la possible incidència en la formació de la

personalitat de l'herència genètica i de l'adquirit.

7. Investigar en Internet, seleccionant la informació més significativa, en què consisteix la filosofia de

la ment i la neurociència.

8. Identificar la funció i la importància de la motivació com a factor energètic i direccional de la vida

humana en les seues múltiples dimensions.

9. Reconéixer, en el marc de la teoria cognitiva, el valor del coneixement com a element motivador

de la conducta humana, reflexionant sobre la consideració de l'ésser humà com a animal racional.

10. Explicar les idees centrals de la teoria humanística sobre la motivació, reflexionant sobre el

caràcter de la motivació com a element distintiu de l'ésser humà enfront del merament animal.

11. Conéixer la condició afectiva de l'ésser humà, distingint entre impulsos, emocions i sentiments, i

reconeixent el paper del cos en la possibilitat de manifestació de l'afectiu.

[Escriba aquí]

12. Valorar la importància de la interrelació entre la motivació i l'afectiu per a dirigir la conducta

humana en diferents direccions i amb diferent intensitat.

13. Reflexionar i argumentar sobre la importància de la motivació i de les emocions, com la curiositat i

el plaer d'aprendre, el desig d'aconseguir objectius, la satisfacció per la resolució de problemes, el

grat pel reconeixement de l'èxit, la complaença per l'estímul d'iniciatives, entre altres.

14. Reflexionar sobre el paper de les emocions com a eina per a ser emprenedor i creatiu.

15. Conéixer, des de la història de la filosofia, algunes de les reflexions sobre aspectes que

caracteritzen a l'ésser humà com a tal, valorant la funció de la filosofia com saber originari i integrador

de múltiples perspectives el centre comú de les quals és l'ésser humà.

16. Explicar les teories de l'ànima de Plató i d'Aristòtil, reflexionant sobre la consideració i la

interrelació entre l'ànima, el cos i els afectes, que s'analitzen en aquestes teories.

17. Conéixer la importància de la introspecció assenyalada per Agustín de *Hipona, com a mètode

d'autoconeixement i de formació de la pròpia identitat.

18. Descriure i comparar la concepció cartesiana del paper del pensament com a aspecte que defineix

a l'individu, enfront de les concepcions materialistes i mecanicistes de l'ésser humà-màquina en el

materialisme francés del segle XVIII.

19. Conéixer la importància de la facultat de la voluntat com a element definitori de l'humà.

20 Reconéixer les implicacions filosòfiques de la idea de l'ésser humà com a projecte.

Bloc 3. Socialització

Criteris d'avaluació 1. Identificar a l'altre tal com és en la seua individualitat i, al mateix temps, identificar-li com un alter

ego que comparteix un espai i unes circumstàncies comunes, donant lloc a la intersubjectivitat.

2. Reconéixer la dimensió social i cultural de l'ésser humà, identificant i distingint els conceptes de

cultura i de societat.

3. Identificar el procés de construcció, els elements i la legitimació d'una cultura, valorant a aquesta

no sols com a instrument d'adaptació al mitjà, sinó també com a eina per a la transformació i

l'autosuperació.

4. Conéixer els diferents elements del procés de socialització i relacionar-los amb la pròpia

personalitat.

5. Conéixer les teories sobre l'origen de la societat i reflexionar de manera escrita sobre elles,

argumentant les pròpies opinions sobre aquest tema.

6. Comprendre el sentit del concepte de civilització, relacionant les seues semblances i les seues

diferències amb el de cultura.

7. Definir què és la comunicació, analitzant les formes de comunicació no verbal i la incidència de les

noves tecnologies de la informació i de la comunicació.

8. Reflexionar sobre el possible paper actiu d'un mateix en la construcció de la cultura i, com a tal,

identificar-se com ser creatiu i innovador, capaç de generar elements culturals.

9. Reflexionar i indagar sobre el relativisme cultural i l'etnocentrisme.

Estàndards d'aprenentatge

[Escriba aquí]

1. Defineix i utilitza conceptes com a individualitat, *alteridad, socialització, estat de naturalesa, drets

naturals, contracte social, respecte, propietat, Estat, legitimació, institucionalització, rol, estatus,

conflicte i canvi social, globalització.

2.Defineix i explica el significat dels conceptes de cultura i de societat, fent referència als components

socioculturals que hi ha en l'ésser humà.

3. Expressa alguns dels principals continguts culturals, com són les institucions, les idees, les

creences, els valors, els objectes materials, etc.

3. Coneix els nivells als quals es realitza la internalització dels continguts culturals d'una societat, això

és, a nivell biològic, afectiu i cognitiu.

4. Descriu la socialització primària i la socialització secundària.

5. Explica les tesis fonamentals sobre l'origen de la societat i de l'Estat.

6.1 Explica què és una civilització, posant exemples fonamentats, i investiga i reflexiona sobre les

semblances i les diferències entre orient i occident.

7. Explica què és la comunicació i reflexiona sobre els avantatges i els inconvenients quan l'eina per a

ella són les noves tecnologies.

8. Reflexiona per escrit sobre el paper actiu d'un mateix en el seu context sociocultural, com ser

capaç d'innovar i de generar canvis culturals.

9. Coneix i reflexiona sobre el relativisme cultural i sobre l'etnocentrisme, expressant conclusions

pròpies, aportant exemples amb fets investigats i contrastats en Internet.

Bloc 4. Pensament

Criteris d'avaluació 1. Comprendre la facultat racional com a específica de l'ésser humà i les seues implicacions,

analitzant en què consisteix la racionalitat i quines són les seues característiques.

2. Explicar les tesis bàsiques d'algunes concepcions filosòfiques sobre les possibilitats i els límits de la

raó.

3. Distingir la racionalitat teòrica de la racionalitat pràctica, així com teoria i experiència.

4. Conéixer la concepció contemporània sobre la intel·ligència, incidint en la teoria de la intel·ligència

emocional de Daniel *Goleman.

5. Comprendre alguns dels principals tipus de veritat: la veritat com a correspondència, la veritat

segons el pragmatisme americà, la veritat des del perspectivisme i el consens, reflexionant sobre la

possibilitat d'aconseguir la veritat absoluta.

Estàndards d'aprenentatge

1.1. Defineix i utilitza conceptes com a raó, sentits, experiència, abstracció, universalitat,

sistematicitat, racionalisme, dogmatisme, empirisme, límit, intel·ligència, intel·ligència emocional,

certesa, error.

1.2. Explica què és la racionalitat i descriu algunes de les seues característiques.

2.1. Explica la concepció sobre les possibilitats de la raó.

3.1. Identifica les dues possibilitats d'aplicació de la racionalitat: teòrica i pràctica.

4.1. Explica les tesis centrals de la teoria de la intel·ligència emocional.

4.2. Argumenta sobre la relació entre la raó i les emocions.

[Escriba aquí]

Bloc 5. Realitat i metafísica

Criteris d'avaluació 1. Conéixer el significat del terme metafísica, comprenent que és la principal disciplina de les quals

componen la Filosofia, identificant el seu objectiu fonamental, consistent a realitzar preguntes

radicals sobre la realitat, i entenent en què consisteix el preguntar radical.

2. Comprendre una de les principals respostes a la pregunta sobre el que és la naturalesa i identificar

aquesta, no sols com l'essència de cada ser, sinó, a més, com el conjunt de totes les coses que hi ha i

conéixer algunes de les grans preguntes metafísiques sobre la naturalesa: l'origen de l'univers, la

finalitat de l'univers, quin és l'ordre que regeix la naturalesa, si és que n'hi ha, i el lloc de l'ésser humà

en el cosmos, reflexionant sobre les implicacions filosòfiques de cadascuna d'aquestes qüestions.

3. Conéixer les implicacions filosòfiques de la teoria del caos, comprenent la importància d'assenyalar

si la naturalesa es regeix per lleis deterministes, o bé, si regeix l'atzar quàntic, i argumentar la pròpia

opinió sobre com afecta aquesta resposta de cara a la comprensió de la conducta humana.

4. Reflexionar sobre la interrogació pel sentit de l'existència, explicant les tesis centrals d'algunes

teories filosòfiques de la vida, i dissertar raonadament sobre la vida o la mort, o l'esdevenir històric, o

el lloc de l'individu en la realitat, entre altres qüestions metafísiques.

Bloc 6. Transformació ètica i estètica.

Criteris d'avaluació 1. Conéixer els dos significats del concepte de llibertat d'acció: la llibertat negativa i la llibertat

positiva, aplicant-los tant en l'àmbit de la societat política com en el terreny de la vida privada o

llibertat interior.

2. Comprendre què és el lliure albir o llibertat interior, relacionant-ho amb la possibilitat

d'autodeterminació d'un mateix i amb la facultat de la voluntat.

3. Reflexionar i argumentar sobre la relació entre la llibertat interior i la llibertat social i política.

4. Conéixer l'existència de determinisme en la naturalesa, analitzant la possibilitat de l'ésser humà de

ser lliure, tenint en compte que és un ser natural i, com a tal, sotmés a les lleis de la naturalesa.

5. Reconéixer les tres postures sobre el problema de la llibertat absoluta o condicionada: la tesi

estoica, la negació del sotmetiment de la voluntat a les lleis naturals de Kant i la posició intermèdia

que rebutja no la llibertat, sinó la llibertat absoluta.

6. Conéixer l'estètica com la part de la filosofia que estudia el procés creatiu, l'experiència estètica i la

bellesa.

7. Identificar què és la imaginació, com a facultat específica de l'ésser humà, explicant com funciona i

quines són les seues característiques.

8. Reconéixer la capacitat humana de la creativitat, com a potencialitat existent en totes les

persones i que s'aconsegueix entrenant el cervell.

9. Conéixer les fases del procés creatiu i reflexionar sobre la importància que el pensament divergent

imaginatiu i el pensament lògic i racional treballen junts.

10. Conéixer i aplicar algunes tècniques de desenvolupament de la creativitat.

11. Utilitzar la tècnica del *brainstorming per a construir una història literària amb rerefons filosòfic.

12. Valorar la llibertat com a condició bàsica per a la creativitat innovadora, la connexió de les idees

preexistents entre si i la competitivitat.

[Escriba aquí]

13. Conéixer les característiques de les persones especialment creatives, com la motivació, la

perseverança, l'originalitat i el mitjà, investigant sobre com es poden potenciar aquestes qualitats.

14. Reflexionar de forma argumentada sobre el sentit del risc i la seua relació per a aconseguir

solucions innovadores i, per tant, la possibilitat d'evolucionar.

Criteris de correcció lingüística.

Correcció expressiva i ortogràfica suposaran fins al 10% de la nota final.

Ortografia.

1. Es restarà 0,05 punts per cada falta fins a un màxim d'1 punt.

2. Aquestos criteris s'aplicaran en totes les proves que l'alumne haja de realitzar: exàmens, treballs, controls de lectura..

Coherència.

3. El text haurà d'incloure una expressió correcta i adequada que li done claredat i en facilite la comprensió.

4. El text haura d'estar ben estructurat (inici, desenvolupament i conclusió) i desenvolupar les diverses idees exposades de forma lògica i ordenada en diferents paràgrafs

Adequació

5. El text haurà de seguir les característiques pròpies de la tipologia textual que corresponga: expositiu, argumentatiu..

6. El registre haurà de ser adequat al context comunicatiu.

Cohesió

7. Es valorarà utilitzar correctament els signes de puntuació

8. Es tindrà en compte la utilització de connectors variats per a ordenar i estructurar correctament el text.

9. Es valorarà l'ús dels diferents mecanismes de riquesa i precisió lèxica.

b) Instruments d'avaluació

Tenint en compte que l'aprenentatge dels alumnes no es limita a l'adquisició de conceptes, sinó que ha de

tindre en compte també el desenvolupament de les competències, a més dels criteris d'avaluació contemplats

en la legislació proposem els següents mètodes d'avaluació:

1. L'avaluació inicial proporciona una informació prèvia molt útil dels coneixements dels quals parteix

l'alumnat per al seu aprenentatge.

2. Proves i controls escrits. Valoren, fonamentalment, continguts conceptuals i procedimentals, així

com la capacitat per a raonar i argumentar.

3. Intervencions orals i debats, individualment o en equip. Suposen un instrument d'informació molt

valuós, ja que matisen, completen, aclareixen i aprofundeixen en aspectes del coneixement als quals

[Escriba aquí]

no s'arriba amb altres instruments; faciliten tant l'avaluació dels continguts conceptuals com dels

continguts actitudinals.

4. Quadern diari de treball. En ell es poden valorar diversos aspectes formals, metodològics,

conceptuals i actitudinals; resulta, per tant un instrument molt complet i útil per a l'avaluació

contínua, perquè en ell es recull el treball diari de l'alumne, així com les seues reflexions i conclusions.

5. Observació directa. Aquest instrument d'avaluació és molt important, atés que amb ell es recull

informació substancial dels continguts procedimentals, especialment, l'aplicació de tècniques i

mètodes de treball adequats.

6. Treballs de recerca realitzats a petició de la professora. La seua finalitat és que els alumnes

adquirisquen la capacitat de cerca d'informació, d'expressió escrita i d'argumentació.

7. Es posarà especial interés en què l'alumnat faça treballs monogràfics sobre el paper i les

aportacions de les dones en l'àmbit de la filosofia i la ciència. Es proposaran treballs sobre científiques

i les seues aportacions a la ciència. Així mateix, es podrà afavorir una reflexió similar en relació amb

els conceptes i formes de construcció del coneixement que s'aborden en les diferents instàncies del

currículum, que involucren investigadores. En aquests casos, és central afavorir una mirada crítica

entorn del lloc de les dones en un món científic d'homes.

8. S'utilitzaran narracions escrites per a analitzar en classe, així com documentals, publicitat o

pel·lícules, que mostren el lloc de la dona en l'àmbit científic i filosòfic.

Criteris de qualificació

A) L'actitud a l'aula i la realització d'activitats constitueixen un 40% de la nota final de l'avaluació.

La participació dels alumnes a l'aula s'avaluarà a través de la realització d'activitats com ara debats, preguntes

del professor, lectura i comentari de textos, resums, intercanvi d'idees…

Les activitats obligatòries hauran de ser presentades dins del termini proposat pel professor. Si s'entreguen

tard no seran avaluades però continuaran sent obligatòries per a la correcció de l'examen. A més, aquestes

hauran d'aconseguir el mínim exigit pel professor, sinó l'alumne haurà de repetir-les.

Es tindrà en compte a l'hora d'avaluar les activitats qüestiones com: l'ortografia i cal·ligrafia, la coherència, el

contingut i l'estructura de les idees exposades, l'ordre, la neteja i la presentació del treball…

Es valorarà, a més de la realització de les diferents activitats, l'actitud de l'alumne a l'aula. El respecte del torn

de paraula, de les opinions dels altres companys, l'interés mostrat per l'assignatura, la participació… són

aspectes que es tindran en compte a l'hora de dur a terme l'avaluació.

Un altre tipus de treballs (vídeos, lectures, interpretació de poemes, creació de blogs, murals, exposicions

orals…)

[Escriba aquí]

B) La realització d'exàmens i/o treballs (tant de caràcter individual com de caràcter grupal) constitueix un 60% de la nota final de l'avaluació.

El contingut dels exàmens i dels treballs estarà en funció dels temes vistos tant a l'aula com del

material proporcionat pel professor i treballat de manera autònoma per part dels alumnes.

Copiar en un examen suposarà la invalidesa d'aquest. L'alumne tindrà una altra oportunitat en

la recuperació de l'avaluació.

Els exàmens de recuperació es realitzaran en l'avaluació següent. (L'examen de recuperació de

la primera avaluació es realitzarà en la segona)

Un examen no es repetirà si no es presenta un justificant oficial.

Es realitzaran exàmens i/o treballs en cadascuna de les avaluacions i s'extraurà la nota de la

mitjana d'aquestes proves. Si algun examen i/o treball no aconsegueix de nota un 3,5 no es

realitzarà la mitjana.

La nota final resultarà de la mitjana de les notes de les tres avaluacions.

Si l'alumne té una avaluació suspesa amb una nota superior a un tres i mig i les altres dues

aprovades, la seua nota resultarà de la mitjana de les 3 avaluacions

Si l'alumne té dues avaluacions suspeses s'haurà de presentar amb tot a l'avaluació final al juny

Si l'alumne té una avaluació suspesa amb menys d'un 3,5, en la recuperació final només

recuperarà l'avaluació suspesa.

Per a realitzar la mitjana és condició indispensable obtindre un mínim de 3,5 en cadascun dels

apartats.

La presentació de les activitats obligatòries haver de ser condició necessària i, per tant,

imprescindible, perquè un alumne puga presentar-se a les proves específiques de cada

avaluació, perquè sense el treball constant la prova serviria de molt poc i la qualificació final no

seria representativa ni de l'esforç realitzat, ni de les capacitats desenvolupades, ni seria reflex

fidel i adequat del grau de consecució dels objectius que ens vam proposar. Per tant,

considerem necessari que al costat de la realització de proves escrites, que contribuiran al fet

que els coneixements adquirits s'afermen i permeten posteriorment un coneixement més

significatiu, es posen en pràctica alguns dels procediments i mesures metodològiques

anteriorment exposades. Així doncs, la qualificació de la matèria de filosofia es farà de la

següent manera, encara que respectant la diversitat dels grups i els criteris personals del

professor que impartisca la matèria:

En les proves escrites es valorarà, no sols l'expressió, redacció i continguts. Les faltes

d'ortografia afectaran la nota de l'examen.

[Escriba aquí]

Cada avaluació podrà ser recuperada, si calguera, amb la presentació dels treballs o activitats

no realitzades o que no hagen sigut satisfactòries i/o la realització d'una prova escrita amb la

qual l'alumne haurà de superar els aprenentatges mínims. Aquesta prova extraordinària, o en

defecte d'això els treballs imposats per a recuperar la matèria que no haja sigut superada se

celebrarà després de finalitzar l’avaluació corresponent. Es realitzarà una prova extraordinària

de recuperación.

VALORS ÈTICS. 1 ESO

A) Criteris d'avaluació.

1r ESO

Bloc 1. La dignitat humana

• BL1.1. Distingir a través d'exemples o estudi de casos, la conducta instintiva del

comportament guiat per les decisions i la raó i donar raons sobre la importància de

responsabilitzar-se de les pròpies accions i les seues conseqüències per a redefinir el

concepte de llibertat. CSC i CAA

BL1.2. Distingir a través d'exemples un concepte de persona que incloga el

reconeixement de la dignitat,

racionalitat i llibertat que li permeten establir les seues pròpies normes d'acció i integrar

valors ètics en l'estructura de la seua personalitat. CSC i CAA

BL1.3. Reconéixer mitjançant l'anàlisi de situacions de la seua vida quotidiana la relació

entre emocions- sentiments i valors ètics en la construcció del seu caràcter i personalitat.

CS

BL1.4. Resoldre dilemes morals utilitzant informació dels seus propis conflictes o

extreta de diferents fonts sobre grups d'adolescents en diferents contextos amb la

finalitat de detectar problemes que sorgeixen en una etapa caracteritzada per la crisi

d'identitat, i reconéixer les etapes del trànsit de la heteronomía moral a l'autonomia.

CSC y CAA

BL1.5. Imaginar un projecte de vida personal que integre valors morals i una

autoimatge positiva amb la finalitat de descobrir la capacitat que posseeix per a modelar

la seua pròpia identitat. CSC I IIE

[Escriba aquí]

BL1.6. Realitzar de manera eficaç tasques o projectes, tindre iniciativa per a emprendre

i proposar accions sent conscient de les seues fortaleses i febleses, mostrar curiositat i

interés durant el seu desenvolupament i actuar amb flexibilitat buscant solucions

alternatives. SIIEE

Bloc 2. La comprensió, el respecte i la igualtat en les relacions interpersonals.

BL2.1. Reconéixer la funció dels agents de socialització en la construcció de la

individualitat i buscar exemples i escenificar situacions que evidencien la relació entre

el pensament, el llenguatge i la conducta. CSC

BL2.2. Analitzar conflictes que sorgeixen de la vida en comú i diferenciar aquells que

han de tindre una resolució en l'àmbit públic (Dret) dels quals s'han de regular en l'àmbit

privat (Ètica) amb la finalitat d'identificar els límits de la llibertat personal i social. CSC

BL2.3. Escenificar per grups situacions la finalitat de les quals siga aconseguir un acord

justificant les seues opinions i mostrar una conducta assertiva en la cerca d'enteniment.

CSC CAA

BL2.4. Analitzar altres formes de vida mitjançant la cerca d'informació de diferents

cultures i seleccionar quins valors culturals són compatibles amb el respecte dels drets

de l'altre i quins no amb la finalitat de promoure la igualtat partint de la diversitat. CSC

BL2.5. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes assumint

diversos rols amb eficàcia i responsabilitat, fer costat a companys i companyes

demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions i utilitzar el diàleg igualitari per

a resoldre conflictes i discrepàncies. SIEE CAA CSC

Criteris de correcció lingüística.

Correcció expressiva i ortogràfica suposaran fins al 10% de la nota final.

Ortografia.

1. Es restarà 0,05 punts per cada falta fins a un màxim d'1 punt.

2. Aquestos criteris s'aplicaran en totes les proves que l'alumne haja de realitzar: exàmens, treballs, controls de lectura..

Coherència.

3. El text haurà d'incloure una expressió correcta i adequada que li done claredat i en facilite la comprensió.

4. El text haura d'estar ben estructurat (inici, desenvolupament i conclusió) i desenvolupar les diverses idees exposades de forma lògica i ordenada en diferents paràgrafs

[Escriba aquí]

Adequació

5. El text haurà de seguir les característiques pròpies de la tipologia textual que corresponga: expositiu, argumentatiu..

6. El registre haurà de ser adequat al context comunicatiu.

Cohesió

7. Es valorarà utilitzar correctament els signes de puntuació

8. Es tindrà en compte la utilització de connectors variats per a ordenar i estructurar correctament el text.

9. Es valorarà l'ús dels diferents mecanismes de riquesa i precisió lèxica.

b) Instruments d'avaluació i criteris de qualificació. Entre els procediments que

mostren el grau de consecució de les diferents competències destaquen:

1) Els treballs o produccions dels alumnes (Competència digital), tant individuals com

en grup: comentari de textos, treballs monogràfics. (Aprendre a aprendre)

2) Tècniques en les quals el subjecte proporciona informació de manera directa: proves

escrites,posades en comú, etc. Proves individuals on l'alumne mostrarà el seu grau

d'assimilació dels continguts conceptuals. (Competència lingüística)

Observació de la contínua participació de l'alumnat en el desenvolupament de la classe,

la seuacol·laboració en debats i resolució de dilemes. (Competència comunicativa,

Consciència i expressions culturals, Sentit d'iniciativa)

En finalitzar l'avaluació de cadascun dels blocs temàtics. L'alumne, que no haja superat

els criteris d'avaluació, haurà de recuperar els objectius que no ha aconseguit:

Serà el/la professor/a qui acordarà amb els seus alumnes el moment més oportú per a la

realització de les proves de recuperació. Com l'avaluació és contínua s'haurà de

superar positivament cadascun de les proves realitzades. A més els alumnes que no

hagen superat positivament alguna avaluació podrán realitzar una prova final o fer

aquells treballs de recuperació que considere oportuns al professor de l'assignatura al

juny.

c) Activitats de reforç i ampliació.

- Alumnes amb dificultats per a superar la matèria es realitzaran adaptacions dels

continguts a través de treballs sobre continguts mínims.

[Escriba aquí]

- Alumnes que desitgen aprofundir sobre l'assignatura se li proporcionaran dossiers de

contingutampliatiu a través de webs o lectures opcionals.

VALORES ÉTICOS 2º ESO

Criterios de evaluación del Bloque 1. La reflexión ética

1. Distinguir entre ética y moral, señalando las semejanzas y diferencias existentes entre ellas y

estimando la importancia de la reflexión ética, como un saber práctico necesario para guiar de

forma racional la conducta del ser humano hacia su plena realización.

2. Destacar el significado e importancia de la naturaleza moral del ser humano, analizando sus

etapas de desarrollo y tomando conciencia de la necesidad que tiene de normas éticas, libre y

racionalmente asumidas, como guía de su comportamiento.

3. Reconocer que la libertad constituye la raíz de la estructura moral en la persona y apreciar el

papel que la inteligencia y la voluntad tienen como factores que incrementan la capacidad de

autodeterminación.

4. Justificar y apreciar el papel de los valores en la vida personal y social, resaltando sus

características, clasificación y jerarquía, con el fin de comprender su naturaleza y su

importancia.

5. Resaltar la importancia de los valores éticos, sus especificaciones y su influencia en la vida

personal y social del ser humano, destacando la necesidad de ser reconocidos y respetados por

todos.

6. Establecer el concepto de normas éticas y apreciar su importancia, identificando sus

características y la naturaleza de su origen y validez, mediante el conocimiento del debate

ético que existió entre Sócrates y los sofistas.

7. Tomar conciencia de la importancia de los valores y normas éticas, como guía de la conducta

individual y social, asumiendo la responsabilidad de difundirlos y promoverlos por los

beneficios que aportan a la persona y a la comunidad.

8. Explicar las características y objetivos de las teorías éticas, así como su clasificación en

éticas de fines y procedimentales, señalando los principios más destacados del Hedonismo de

Epicuro.

[Escriba aquí]

9. Entender los principales aspectos del eudemonismo aristotélico, identificándolo como una

ética de fines y valorando su importancia y vigencia actual.

10. Comprender los elementos más significativos de la ética utilitarista y su relación con el

Hedonismo de Epicuro, clasificándola como una ética de fines y elaborando argumentos que

apoyen su valoración personal acerca de este planeamiento ético.

11. Describir las principales ideas de las diferentes teorías éticas y compararlas partiendo de la

distinción entre éticas teleológicas y procedimentales.

Criterios de evaluación del Bloque 2. La justicia y la política

1. Comprender y valorar la importancia de la relación que existe entre los conceptos de Ética,

Política y “Justicia”, mediante el análisis y definición de estos términos, destacando el vínculo

existente entre ellos, en el pensamiento de Aristóteles.

2. Conocer y apreciar la política de Aristóteles y sus características esenciales, así como

entender su concepto acerca de la justicia y su relación con el bien común y la felicidad,

elaborando un juicio crítico acerca de la perspectiva de este filósofo.

3. Justificar racionalmente la necesidad de los valores y principios éticos, contenidos en la

DUDH, como fundamento universal de las democracias durante los s. XX y XXI, destacando sus

características y su relación con los conceptos de “Estado de Derecho” y “división de poderes”.

4. Reconocer la necesidad de la participación activa de los ciudadanos en la vida política del

Estado con el fin de evitar los riesgos de una democracia que viole los derechos humanos.

5. Conocer y valorar los fundamentos de la Constitución Española de 1978, identificando los

valores éticos de los que parte y los conceptos preliminares que establece.

Criterios de corrección lingüística

Corrección expresiva y ortográfica supondrán hasta el 10% de la nota final.

Ortografía.

1. Se descontará 0,05 puntos por cada falta hasta un máximo de 1 punto.

2. Estos criterios se aplicarán en todas las pruebas que el alumno realice : exámenes, trabajos,

controles de lectura..

Coherencia.

3. El texto deberá incluir una expresión adecuada que le proporcione claridad y facilite la

comprensión.

4. El texto deberá de estar bien estructurado (inicio, desarrollo y conclusión) desarrollar las

diversas ideas de forma lógica y ordenada en diferentes párrafos

[Escriba aquí]

Adecuación

5. El texto deberá seguir las características propias de la tipología textual que corresponda:

expositivo, argumentativo..

6. El registro deberá adecuarse al contexto comunicativo.

Cohesión

7. Se valorará utilizar correctamente los signos de puntuación

8. Se tendrá en cuenta la utilización de conectores variados para ordenar y estructurar

correctamente el texto.

9. Se valorará la riqueza y precisión léxica.

b) Instrumentos de evaluación y criterios de calificación.

Entre los procedimientos que muestren el grado de consecución de las distintas

competencias destacan:

1. Los trabajos o producciones del alumnado (Competencia digital), tanto individuales como en grupo: comentario de textos, trabajos monográficos. (Aprender a aprender)

2. Técnicas en las cuales el sujeto proporciona información de modo directo: pruebas escritas, puestas en común, etc.

3. Pruebas individuales donde el alumno/a mostrará su grado de asimilación de los contenidos conceptuales. (Competencia lingüística)

4. Observación de la continua participación del alumnado en el desarrollo de la clase, su colaboración en debates y resolución de dilemas. (Competencia comunicativa, Conciencia y expresiones culturales, Sentido de iniciativa) Criterios de calificación:

A) La actitud en el aula y la realización de actividades constituyen un 40% de la nota final de la

evaluación.

- La participación del alumnado en el aula se evaluará a través de la realización de

actividades tales como debates, preguntas del profesor, lectura y comentario de textos,

resúmenes, intercambio de ideas…

- Las actividades obligatorias deberán ser presentadas dentro del plazo propuesto por el

profesor. Si se entregan tarde no serán evaluadas pero seguirán siendo obligatorias para

la corrección del examen. Además, estas deberán alcanzar el mínimo exigido por el

profesor, si no el alumno deberá repetirlas.

[Escriba aquí]

- Se tendrá en cuenta a la hora de evaluar las actividades cuestiones como: la ortografía y

caligrafía, la coherencia, el contenido y la estructura de las ideas expuestas, el orden, la

limpieza y la presentación del trabajo…

- Se valorará, además de la realización de las diferentes actividades, la actitud del alumno

o alumna en el aula. El respeto del turno de palabra, de las opiniones de los demás

compañeros, el interés mostrado por la asignatura, la participación… son aspectos que

se tendrán en cuenta a la hora de llevar a cabo la evaluación.

- Otro tipo de trabajos (videos, lecturas, interpretación de poemas, creación de blogs,

murales, exposiciones orales…).

B) La realización de exámenes y/o trabajos escritos (realizados estos últimos, tanto

individualmente como grupalmente) constituye un 60% de la nota final de la evaluación.

- El contenido de los exámenes y de los trabajos estará en función de los temas vistos

tanto en el aula como del material proporcionado por el profesor/a y trabajado de forma

autónoma por parte de los alumnos.

- Copiar en un examen supondrá la invalidez del mismo. El alumno/a tendrá otra

oportunidad en la recuperación de la evaluación.

- Los exámenes de recuperación se realizarán en la evaluación siguiente. (El examen de

recuperación de la primera evaluación se realizará en la segunda)

- Un examen no se repetirá si no se presenta un justificante oficial.

- La ortografía y la caligrafía podrán son evaluadas y penalizan 0,1 cada falta hasta un

máximo de un punto. La ortografía se evalúa de forma ponderada con el fin de premiar

la evolución del alumno.

- Si algún examen no alcanza de nota un 3,5 no se realizará la media.

- La nota final resultará de la media de las notas de las tres evaluaciones.

- Si el alumno/a tiene una evaluación suspensa con una nota superior a un tres y medio y

las otras dos aprobadas, su nota resultará de la media de las 3 evaluaciones

- Si el alumno/a tiene dos evaluaciones suspensas se tendrá que presentar con todo a la

evaluación final en junio

- Si el alumno/a tiene una evaluación suspensa con menos de un 3,5, en la recuperación

final sólo recuperará la evaluación suspendida.

[Escriba aquí]

Para realizar la media es condición indispensable obtener un mínimo de 3,5 en cada uno de los

apartados.

La presentación de las actividades obligatorias deber ser condición necesaria y, por tanto,

imprescindible.

Cada evaluación podrá ser recuperada, si fuera preciso, con la presentación de los trabajos o

actividades no realizadas o que no hayan sido satisfactorias y/o la realización de una prueba

escrita con la que el alumno deberá superar los aprendizajes mínimos. Esta prueba

extraordinaria, o en su defecto los trabajos impuestos para recuperar la materia que no haya

sido superada se celebrará tras finalizar le evaluación correspondiente. Se realizará una

prueba extraordinaria de recuperación en junio.

VALORES ÉTICOS. 3º ESO

a) Criterios de evaluación.

Bloque 1: Concepción global de la justicia: DUDH y ciudadanía cosmopolita

BL1.1 Describir hechos históricos que han influido en la conquista de los derechos

humanos relacionándolos con las distintas generaciones en las que se agrupan buscando

información de diversas fuentes. CSC

BL1.2. Investigar sobre el origen de la ONU y la firma de la DUDH como documento que

reivindica el reconocimiento de los derechos humanos universales y evaluar los

problemas a los que se enfrenta su aplicación en la actualidad reconociendo el papel de

las ONG. CSC SIEE

BL1.3 Identifica en la lectura del preámbulo y algunos artículos de la Constitución

Española los derechos y deberes del ciudadano reconociendo su adecuación a la DUDH,

ejemplificándola en casos concretos. CSC

BL1.4. Describir qué es la Unión Europea e identificar los beneficios recibidos y

responsabilidades adquiridas por los Estados miembros en noticias de actualidad. CSC

BL1.5 Planificar tareas o proyectos, individuales o colectivos, haciendo una previsión de

recursos y tiempos ajustada a los objetivos propuestos, adaptarlo a cambios e

imprevistos transformando las dificultades en posibilidades, evaluar con ayuda de guías

[Escriba aquí]

el proceso y el producto final y comunicar de forma personal los resultados obtenidos.

SIEE

Bloque 2: Los valores éticos y su relación con la ciencia y la tecnología

BL2.1 Analizar a partir del visionado de una película, documentales o lectura de noticias,

con la ayuda de una guía, las implicaciones éticas del progreso científico-técnico y

argumentar sobre la no neutralidad valorativa de la investigación científica . CSC CCLI

BL2.2 Resolver dilemas morales planteados a partir de los nuevos descubrimientos

científicos argumentando las decisiones por las que se opta. CSC CAA

BL2.3. Analizar el grado de dependencia de las nuevas tecnologías en la vida cotidiana a

través del estudio de casos y realizar tareas o proyectos que alerten de los riesgos de su

uso indiscriminado. CSC SIEE

BL2.4 Reconocer a partir de películas, documentales y noticias las amenazas que para el

medio ambiente, la vida y la defensa de los derechos humanos tiene la aplicación no

reflexiva e indiscriminada del avance científico-tecnológico. CSC

BL2.5 Elaborar tareas o proyectos que defiendan propuestas dentro los límites éticos y

jurídicos establecidos en la DUDH para la construcción de la aldea global. CSC SIEE

BL2.6. Participar en intercambios comunicativos del ámbito personal, académico, social

o profesional aplicando las estrategias lingüísticas y no lingüísticas del nivel educativo

propias de la interacción oral utilizando un lenguaje no discriminatorio, compartir

información y contenidos digitales utilizando herramientas de comunicación TIC,

servicios Web y entornos virtuales de aprendizaje aplicando buenas formas de conducta

en la comunicación preventivas de malas prácticas. CCLI CAA CD

BL2.7. Realizar de forma eficaz tareas o proyectos, tener iniciativa para emprender y

proponer acciones siendo consciente de sus fortalezas y debilidades, mostrar curiosidad

e interés durante su desarrollo y actuar con flexibilidad buscando soluciones

alternativas. SIEE

Criterios de corrección lingüística Corrección expresiva y ortográfica supondrán hasta el 10% de la nota final.

Ortografía.

1. Se descontará 0,05 puntos por cada falta hasta un máximo de 1 punto.

2. Estos criterios se aplicarán en todas las pruebas que el alumno realice : exámenes,

trabajos, controles de lectura..

Coherencia.

3. El texto deberá incluir una expresión adecuada que le proporcione claridad y facilite

la comprensión.

[Escriba aquí]

4. El texto deberá de estar bien estructurado (inicio, desarrollo y conclusión)

desarrollar las diversas ideas de forma lógica y ordenada en diferentes párrafos

Adecuación

5. El texto deberá seguir las características propias de la tipología textual que

corresponda: expositivo, argumentativo..

6. El registro deberá adecuarse al contexto comunicativo.

Cohesión

7. Se valorará utilizar correctamente los signos de puntuación

8. Se tendrá en cuenta la utilización de conectores variados para ordenar y estructurar

correctamente el texto.

9. Se valorará la riqueza y precisión léxica.

b) Instrumentos de evaluación y criterios de calificación.

Entre los procedimientos que muestren el grado de consecución de las distintas

competencias destacan:

5. Los trabajos o producciones del alumnado (Competencia digital), tanto individuales como en grupo: comentario de textos, trabajos monográficos. (Aprender a aprender)

6. Técnicas en las cuales el sujeto proporciona información de modo directo: pruebas escritas, puestas en común, etc.

7. Pruebas individuales donde el alumno/a mostrará su grado de asimilación de los contenidos conceptuales. (Competencia lingüística)

8. Observación de la continua participación del alumnado en el desarrollo de la clase, su colaboración en debates y resolución de dilemas. (Competencia comunicativa, Conciencia y expresiones culturales, Sentido de iniciativa)

Criterios de calificación

La actitud en el aula y la realización de actividades constituyen un 40% de la nota final de la

evaluación.

- La participación del alumnado en el aula se evaluará a través de la realización de

actividades tales como debates, preguntas del profesor, lectura y comentario de textos,

resúmenes, intercambio de ideas…

- Las actividades obligatorias deberán ser presentadas dentro del plazo propuesto por el

profesor. Si se entregan tarde no serán evaluadas pero seguirán siendo obligatorias para

la corrección del examen. Además, estas deberán alcanzar el mínimo exigido por el

profesor, si no el alumno deberá repetirlas.

[Escriba aquí]

- Se tendrá en cuenta a la hora de evaluar las actividades cuestiones como: la ortografía y

caligrafía, la coherencia, el contenido y la estructura de las ideas expuestas, el orden, la

limpieza y la presentación del trabajo…

- Se valorará, además de la realización de las diferentes actividades, la actitud del alumno

o alumna en el aula. El respeto del turno de palabra, de las opiniones de los demás

compañeros, el interés mostrado por la asignatura, la participación… son aspectos que

se tendrán en cuenta a la hora de llevar a cabo la evaluación.

- Otro tipo de trabajos (videos, lecturas, interpretación de poemas, creación de blogs,

murales, exposiciones orales…).

La realización de exámenes y/o trabajos escritos (realizados estos últimos, tanto

individualmente como grupalmente) constituye un 60% de la nota final de la evaluación.

- El contenido de los exámenes y de los trabajos estará en función de los temas vistos

tanto en el aula como del material proporcionado por el profesor/a y trabajado de forma

autónoma por parte de los alumnos.

- Copiar en un examen supondrá la invalidez del mismo. El alumno/a tendrá otra

oportunidad en la recuperación de la evaluación.

- Los exámenes de recuperación se realizarán en la evaluación siguiente. (El examen de

recuperación de la primera evaluación se realizará en la segunda)

- Un examen no se repetirá si no se presenta un justificante oficial.

- La ortografía y la caligrafía podrán son evaluadas y penalizan 0,1 cada falta hasta un

máximo de un punto. La ortografía se evalúa de forma ponderada con el fin de premiar

la evolución del alumno.

- Si algún examen no alcanza de nota un 3,5 no se realizará la media.

- La nota final resultará de la media de las notas de las tres evaluaciones.

- Si el alumno/a tiene una evaluación suspensa con una nota superior a un tres y medio y

las otras dos aprobadas, su nota resultará de la media de las 3 evaluaciones

- Si el alumno/a tiene dos evaluaciones suspensas se tendrá que presentar con todo a la

evaluación final en junio

- Si el alumno/a tiene una evaluación suspensa con menos de un 3,5, en la recuperación

final sólo recuperará la evaluación suspendida.

[Escriba aquí]

Para realizar la media es condición indispensable obtener un mínimo de 3,5 en cada uno de los

apartados.

La presentación de las actividades obligatorias deber ser condición necesaria y, por tanto,

imprescindible.

Cada evaluación podrá ser recuperada, si fuera preciso, con la presentación de los trabajos o

actividades no realizadas o que no hayan sido satisfactorias y/o la realización de una prueba

escrita con la que el alumno deberá superar los aprendizajes mínimos. Esta prueba

extraordinaria, o en su defecto los trabajos impuestos para recuperar la materia que no haya

sido superada se celebrará tras finalizar le evaluación correspondiente. Se realizará una

prueba extraordinaria de recuperación en junio.

VALORS ÈTICS 4º ESO

a) Criteris d'avaluació i estàndards d'aprenentatge. Bloc 1. La dignitat de la

persona

1. Interpretar i valorar la importància de la dignitat de la persona, com el valor del qual

part i en el qual es fonamenta la Declaració Universal de Drets Humans, subratllant els

atributs inherents a la naturaleza humana i els drets inalienables i universals que deriven

d'ella, com el punt de partida sobre el qual han de girar els valors ètics en les relacions

humanes a nivell personal, social, estatal i universal.

1.1. Identifica en la dignitat de l'ésser humà, com a persona, i els atributs inherents a la

seua naturalesa, l'origen dels drets inalienables i universals que estableix la Declaració

Universal dels Drets Humans.

1.2. Identifica, en la Declaració Universal dels Drets Humans, com a atributs essencials

de l'ésser humà: la raó, la consciència i la llibertat.

1.3. Relaciona de forma adequada els següents termes i expressions, utilitzats en la

Declaració Universal dels Drets Humans: dignitat de la persona, fraternitat, llibertat

humana, tracte digne, judici just, tracte inhumà o degradant, arbitràriament detingut,

presumpció d'innocència, discriminació i violació de drets, etc.

Bloc 2. La comprensió, el respecte i la igualtat en les relacions interpersonals

[Escriba aquí]

1. Explicar, basant-se en la Declaració Universal dels Drets Humans, els principis que

han de regir les relacions entre els ciutadans i l'Estat, amb la finalitat d'afavorir el seu

compliment en la societat en la qual viuen.

1.1. Comenta, segons el que s'estableix per la Declaració Universal dels Drets Humans

en els articles 12 al 17, els drets de l'individu que l'Estat ha de respectar i fomentar, en

les relacions existents entre tots dos.

1.2. Explica els límits de l'Estat que estableix la Declaració Universal dels Drets

Humans en els articles 18 al 21, en determinar les llibertats dels ciutadans que aquest ha

de protegir i respectar.

1.3. Elabora una presentació amb suport informàtic i audiovisual, il·lustrant els

continguts més excel·lents tractats en el tema i exposant les seues conclusions de forma

argumentada.

2. Explicar en què consisteix la socialització global i la seua relació amb els mitjans de

comunicación massiva, valorant els seus efectes en la vida i el desenvolupament moral

de les persones i de la societat, reflexionant sobre el paper que han de tindre l'ètica i

l'Estat en relació amb aquest tema.

2.1. Descriu i avalua el procés de socialització global, mitjançant el qual es produeix la

interiorització de valors, normes, costums, etc.

2.2. Assenyala els perills que aquest fenomen tanca si es desenvolupa al marge dels

valors ètics universals, debatent sobre la necessitat d'establir límits ètics i jurídics en

aquest tema.

2.3. Diserta sobre l'impacte que tenen els mitjans de comunicació massiva en la vida

moral de les persones i de la societat, expressant les seues opinions amb rigor

intel·lectual.

2.4. Valora la necessitat d'una regulació ètica i jurídica en relació amb l'ús de mitjans de

comunicación massiva, respectant el dret a la informació i a la llibertat d'expressió que

posseeixen els ciutadans.

Bloc 3. La reflexió ètica

1. Reconéixer que, en el món actual de grans i ràpids canvis, la necessitat d'una

regulació ètica és fonamental, a causa de la magnitud dels perills als quals s'enfronta

l'ésser humà, resultant necessària la seua actualització i ampliació als nous camps

d'acció de la persona, amb la finalitat de garantir el compliment dels drets humans.

1.1. Justifica racionalment i estima la importància de la reflexió ètica en el segle *xxi,

com a instrument de protecció dels drets humans davant les amenaces de grans

[Escriba aquí]

interessos polítics i econòmics, i de grups violents que disposen d'avanços científics i

tecnològics, capaços de posar en gran risc els drets fonamentals de la persona.

1.2. Assenyala alguns dels nous camps als quals s'aplica l'ètica, com ara el professional,

la bioètica, el medi ambient, l'economia, l'empresa, la ciència i la tecnologia, entre

altres.

2. Comprendre i apreciar la importància que tenen per a l'ésser humà del segle XXI les

circumstàncies que li envolten, destacant els límits que li imposen i les oportunitats que

li ofereixen per a l'elaboració del seu projecte de vida, conforme als valors ètics que

lliurement tria i que donen sentit a la seua existència.

2.1. Descriu i avalua les circumstàncies que en el moment actual li envolten, identificant

les limitacions i oportunitats que se li plantegen, des de les perspectives socials,

laborals, educatives, econòmiques, familiars, afectives, etc., a fi de dissenyar, a partir

d'elles, el seu projecte de vida personal, determinant lliurement els valors ètics que han

de guiar-ho.

3. Distingir els principals valors ètics en els quals es fonamenten les ètiques formals,

establint la seua

relació amb l'ètica kantiana i assenyalant la importància que aquest filòsof li atribueix a

l'autonomia de la persona com a valor ètic fonamental.

3.1. Defineix els elements distintius de les ètiques formals i els compara amb els relatius

a les ètiques materials.

3.2. Explica les característiques de l'ètica kantiana: formal, universal i racional, així com

la importancia de la seua aportació a l'ètica universal.

3.3. Aprecia, en l'ètica kantiana, el seu fonament en l'autonomia de la persona com a

valor ètic esencial i la seua manifestació en l'imperatiu categòric i les seues

formulacions.

4. Identificar l'ètica del discurs com una ètica formal, que destaca el valor del diàleg i el

consens en la comunitat, com a procediment per a trobar normes ètiques justes.

4.1. Justifica per què l'ètica del discurs és una ètica formal i en què consisteix

l'imperatiu categòric que formula, identificant les similituds i diferències amb

l'imperatiu de l'ètica de Kant.

4.2. Utilitza la seua iniciativa personal i emprenedora per a elaborar una presentació

amb suportinformàtic sobre les ètiques formals, expressant i elaborant conclusions

fonamentades.

Bloc 4. La justícia i la política

[Escriba aquí]

1. Concebre la democràcia, no sols com una forma de govern, sinó com un estil de vida

ciutadana, conscient del seu deure com a element actiu de la vida política, col·laborant

en la defensa i difusió dels drets humans, tant en la seua vida personal com social.

1.1. Comprén la importància que té per a la democràcia i la justícia que els ciutadans

coneguen icomplisquen amb els seus deures, entre ells, la defensa dels valors ètics i

cívics, la cura i conservación de tots els béns i serveis públics, la participació en

l'elecció dels representants públics, el respecte i la tolerància a la pluralitat d'idees i de

creences, l'acatament de les lleis i de les sentències dels tribunals de justícia, així com el

pagament dels impostos establits, entre altres.

2. Reflexionar sobre el deure que tenen els ciutadans i els Estats de promoure

l'ensenyament i la difusión dels valors ètics com a instruments indispensables per a la

defensa de la dignitat i els drets humans, davant el perill que el fenomen de la

globalització pot representar per a la destrucció del planeta i la deshumanització de la

persona.

2.1. Diserta i elabora conclusions, en grup, sobre les terribles conseqüències que pot

tindre per a l'ésser humà, el fenomen de la globalització, si no s'estableix una regulació

ètica i política, com ara: l'egoisme, la desigualtat, la interdependència, la

internacionalització dels conflictes armats, la imposició de models culturals determinats

per interessos econòmics que promouen el consumisme i la pèrdua de llibertat humana,

entre altres.

2.2. Comenta el deure ètic i polític que tenen tots els Estats, davant els riscos de la

globalització, de prendre mesures de protecció dels drets humans, especialment

l'obligació de fomentar l'ensenyament dels valors ètics, la seua vigència i la necessitat

de respectar-los a tot el món, com ara el deure de contribuir en la construcció d'una

societat justa i solidària, fomentant la tolerància, el respecte als drets dels altres,

l'honestedat, la lleialtat, el pacifisme, la prudència i la mútua comprensió mitjançant el

diàleg, la defensa i protecció de la naturalesa, entre altres.

Bloc 5. Els valors ètics, el dret, la Declaració Universal dels Drets Humans i

altrestractats internacionals sobre drets humans

1. Apreciar la necessitat de les lleis jurídiques en l'Estat, per a garantir el respecte als

drets humans i reflexionar sobre alguns dilemes morals en els quals existeix un conflicte

entre els deures ètics, relatius a la consciència de la persona i els deures cívics que li

imposen les lleis jurídiques.

1.1. Explica la finalitat i característiques de les lleis jurídiques dins de l'Estat i la seua

justificació ética com a fonament de la seua legitimitat i de la seua obediència.

1.2. Debat sobre la solució de problemes en els quals hi ha un conflicte entre els

principis ètics del'individu i els de l'ordre civil, plantejant solucions raonades sobre els

[Escriba aquí]

dilemes que plantegen els casos de desobediència civil i objecció de consciència, ja que

aquests impliquen el desacatament a les lleis de l'Estat.

2. Dissertar sobre la teoria de Rawls basada en la justícia com a equitat i com a

fonament ètic del dret, emetent un judici crític sobre ella.

2.1. Busca informació en Internet amb la finalitat de definir els principals conceptes

utilitzats en la teoría de Rawls i estableix una relació entre ells, com ara: la posició

original i el vel d'ignorància, el criterio d'imparcialitat, i la funció dels dos principis de

justícia que proposa.

2.2. Realitza un judici crític sobre la teoria de Rawls i explica la seua conclusió

argumentada sobre ella.

3. Valorar la Declaració Universal dels Drets Humans com a conjunt d'ideals

irrenunciables, tenint present els problemes i deficiències que existeixen en la seua

aplicació, especialment quant a l'àmbit econòmic i social, indicant la importància de les

institucions i els voluntaris i voluntàries que treballen per la defensa dels drets humans.

3.1. Justifica racionalment la importància dels drets humans com a ideals a aconseguir

per les societats i els Estats i reconeix els reptes que encara han de superar.

3.2. Assenyala algunes de les deficiències existents en l'exercici dels drets econòmics i

socials com ara la pobresa, la falta d'accés a l'educació, a la salut, a l'ocupació, a

l'habitatge, etc.

3.3. Emprén l'elaboració d'una presentació, amb suport informàtic i audiovisual sobre

algunes de les institucions i voluntaris que, a tot el món, treballen per la defensa i

respecte dels drets humans, com ara l'ONU i els seus organismes, FAO, OIEA

(Organisme Internacional d'Energia Atòmica), OMS (Organització Mundial de la Salut),

UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura),

entre altres i ONG com Greenpeace, UNICEF, la Creu Roja, la Mitja Lluna Roja, etc.,

així com el Tribunal Internacional de Justícia i el Tribunal de Justícia de la Unió

Europea, entre altres.

4. Entendre la seguretat i la pau com un dret reconegut en la Declaració Universal dels

Drets Humans (art. 3) i com un compromís de la ciutadania espanyola a nivell nacional i

internacional (Constitució espanyola, preàmbul), identificant i avaluant el perill de les

amenaces que, contra elles, han sorgit en els últims temps.

4.1. Diserta, en xicotets grups, sobre la seguretat i la pau com un dret fonamental de les

persones iaprecia la seua importància per a l'exercici del dret a la vida i a la llibertat,

elaborant i expressant les seues conclusions (art. 3 de la Declaració Universal dels Drets

Humans).

[Escriba aquí]

4.2. Pren consciència del compromís de la ciutadania espanyola amb la pau com una

aspiració col·lectiva i internacional reconeguda en la Constitució espanyola i rebutja la

violació dels drets humans, mostrant solidaritat amb les víctimes de la violència.

4.3. Emprén l'elaboració d'una presentació, amb mitjans informàtics i audiovisuals,

sobre algunes de les noves amenaces per a la pau i la seguretat en el món actual, com

ara: el terrorisme, els desastres mediambientals, les catàstrofes naturals, les màfies

internacionals, les pandèmies, els atacs cibernètics, el tràfic d'armes de destrucció

massiva, de persones i d'òrgans, entre altres.

5. Conéixer la missió atribuïda en la Constitució espanyola a les forces armades i la

seua relació amb els compromisos que l'Estat espanyol assumeix amb els organismes

internacionals a favor de la seguretat i la pau, reflexionant sobre la importància del dret

internacional per a regular i limitar l'ús i aplicació de la força i el poder.

5.1. Coneix, analitza i assumeix com a ciutadà, els compromisos internacionals

realitzats per l'Estat espanyol en defensa de la pau i la protecció dels drets humans, com

a membre d'organismes internacionals: ONU, OTAN, UE, etc.

5.2. Identifica la importància de la missió de les forces armades, (en l'art. 15 de la llei de

Defensa

Nacional) en matèria de defensa i seguretat nacional, de drets humans, de promoció de

la pau i la seua contribució en situacions d'emergència i ajuda humanitària, tant

nacionals com internacionals.

5.3. Identifica les conseqüències dels conflictes armats a nivell internacional, apreciant

la importància de les organitzacions internacionals que promouen i vigilen el

compliment d'un dret internacional, fonamentat en la Declaració Universal dels Drets

Humans.

Bloc 6. Els valors ètics i la seua relació amb la ciència i la tecnologia

1. Identificar criteris que permeten avaluar, de manera crítica i reflexiva, els projectes

científics itecnològics, amb la finalitat de valorar la seua idoneïtat en relació amb el

respecte als drets humans i valors ètics.

1.1. Utilitza informació de manera selectiva per a trobar alguns criteris a tindre en

compte per a estimar la viabilitat de projectes científics i tecnològics, considerant la

idoneïtat ètica dels objectius que pretenen i l'avaluació dels riscos i conseqüències

personals, socials i mediambientals que la seua aplicació puga tindre.

2. Estimar la necessitat de fer complir una ètica deontològica als científics, els tecnòlegs

i altres professionals.

2.1. Comprén i explica la necessitat de donar suport a la creació i ús de mètodes de

control, així com l'aplicació d'una ètica deontològica per als científics i tecnòlegs i, en

[Escriba aquí]

general, per a totes les professions, fomentant l'aplicació dels valors ètics en el món

laboral, financer i empresarial.

b) Instruments d'avaluació

Tenint en compte que l'aprenentatge dels alumnes no es limita a l'adquisició de

conceptes, sinó que ha de tindre en compte també el desenvolupament de les

competències, a més dels criteris d'avaluació contemplats en la legislació proposem els

següents mètodes d'avaluació:

1. L'avaluació inicial proporciona una informació prèvia molt útil dels coneixements

dels quals parteix l'alumnat per al seu aprenentatge.

2. Proves i controls escrits. Valoren, fonamentalment, continguts conceptuals i

procedimentals, així com la capacitat per a raonar i argumentar.

3. Intervencions orals i debats, individualment o en equip. Suposen un instrument

d'informació molt valuós, ja que matisen, completen, aclareixen i aprofundeixen en

aspectes del coneixement als quals no s'arriba amb altres instruments; faciliten tant

l'avaluació dels continguts conceptuals com dels continguts actitudinals.

4. Quadern diari de treball. En ell es poden valorar diversos aspectes formals,

metodològics, conceptuals i actitudinals; resulta, per tant un instrument molt complet i

útil per a l'avaluació contínua, perquè en ell es recull el treball diari de l'alumne, així

com les seues reflexions i conclusions.

5. Observació directa. Aquest instrument d'avaluació és molt important, atés que amb ell

es recull informació substancial dels continguts procedimentals, especialment,

l'aplicació de tècniques i mètodes de treball adequats.

6. Treballs de recerca realitzats a petició de la professora. La seua finalitat és que els

alumnes adquirisquen la capacitat de cerca d'informació, d'expressió escrita i

d'argument.

Criteris de correcció lingüística.

Correcció expressiva i ortogràfica suposaran fins al 10% de la nota final.

Ortografia.

1. Es restarà 0,05 punts per cada falta fins a un màxim d'1 punt.

2. Aquestos criteris s'aplicaran en totes les proves que l'alumne haja de realitzar: exàmens, treballs, controls de lectura..

Coherència.

3. El text haurà d'incloure una expressió correcta i adequada que li done claredat i en facilite la comprensió.

[Escriba aquí]

4. El text haura d'estar ben estructurat (inici, desenvolupament i conclusió) i desenvolupar les diverses idees exposades de forma lògica i ordenada en diferents paràgrafs

Adequació

5. El text haurà de seguir les característiques pròpies de la tipologia textual que corresponga: expositiu, argumentatiu..

6. El registre haurà de ser adequat al context comunicatiu.

Cohesió

7. Es valorarà utilitzar correctament els signes de puntuació

8. Es tindrà en compte la utilització de connectors variats per a ordenar i estructurar correctament el text.

9. Es valorarà l'ús dels diferents mecanismes de riquesa i precisió lèxica.

c) Criteris de qualificació

A) L'actitud a l'aula i la realització d'activitats constitueixen un 40% de la nota

final de l'avaluació.

La participació dels alumnes a l'aula s'avaluarà a través de la realització d'activitats com

ara debats, preguntes del professor, lectura i comentari de textos, resums, intercanvi

d'idees...

Les activitats obligatòries hauran de ser presentades dins del termini proposat pel

professor. Si s'entreguen tard no seran avaluades però continuaran sent obligatòries per a

la correcció de l'examen. A més, aquestes hauran d'aconseguir el mínim exigit pel

professor, sinó l'alumne haurà de repetir-les.

Es tindrà en compte a l'hora d'avaluar les activitats qüestiones com: l'ortografia i

cal·ligrafia, la coherència, el contingut i l'estructura de les idees exposades, l'ordre, la

neteja i la presentació deltreball...

Es valorarà, a més de la realització de les diferents activitats, l'actitud de l'alumne a

l'aula. El respecte del torn de paraula, de les opinions dels altres companys, l'interés

mostrat per l'assignatura, la participació... són aspectes que es tindran en compte a l'hora

de dur a terme l'avaluació.

Un altre tipus de treballs (vídeos, lectures, interpretació de poemes, creació de blogs,

murals,exposicions orals...).

[Escriba aquí]

B) La realització d'exàmens i/o treballs escrits (realitzats aquests últims, tant

individualment com grupalmente) constitueix un 60% de la nota final de

l'avaluació.

El contingut dels exàmens i dels treballs estarà en funció dels temes vistos tant a l'aula

com del material proporcionat pel professor i treballat de manera autònoma per part dels

alumnes.

Copiar en un examen suposarà la invalidesa d'aquest. L'alumne tindrà una altra

oportunitat en la recuperació de l'avaluació.

Els exàmens de recuperació es realitzaran en l'avaluació següent. (L'examen de

recuperació de la primera avaluació es realitzarà en la segona)

Un examen no es repetirà si no es presenta un justificant oficial.

L'ortografia i la cal·ligrafia podran són avaluades i penalitzen 0,05 cada falta fins a un

màxim de 1punt.

L'ortografia s'avalua de forma ponderada amb la finalitat de premiar l'evolució de

l'alumne.

Si algun examen no aconsegueix de nota un 3,5 no es realitzarà la mitjana.

La nota final resultarà de la mitjana de les notes de les tres avaluacions.

Si l'alumne té una avaluació suspesa amb una nota superior a un 3,5 i les altres dues

aprovades, la seua nota resultarà de la mitjana de les 3 avaluacions.

Si l'alumne té dues avaluacions suspeses s'haurà de presentar amb tot a l'avaluació final

al juny

Si l'alumne té una avaluació suspesa amb menys d'un 3,5, en la recuperació final només

recuperarà l'avaluació suspesa.

Per a realitzar la mitjana és condició indispensable obtindre un mínim de 3,5 en

cadascun dels apartats.

La presentació de les activitats obligatòries haver de ser condició necessària i, per tant,

imprescindible, perquè un alumne puga presentar-se a les proves específiques de cada

avaluació, perquè sense el treball constant la prova serviria de molt poc i la qualificació

final no seria representativa ni de l'esforç realitzat, ni de les capacitats desenvolupades,

ni seria reflex fidel i adequat del grau de consecució dels objectius que ens vam

proposar. Per tant, considerem necessari que al costat de la realització de proves

escrites, que contribuiran al fet que els coneixements adquirits s'afermen i permeten

posteriorment un coneixement més significatiu, es posen en pràctica alguns dels

procediments i mesures metodològiques anteriorment exposades. Així doncs, la

qualificació de la matèria de filosofia es farà de la següent manera, encara que

[Escriba aquí]

respectant la diversitat dels grups i els criteris personals del professor que impartisca la

matèria:

En les proves escrites es valorarà, no sols l'expressió, redacció i continguts. Les faltes

d'ortografia afectaran la nota de l'examen.

Cada avaluació podrà ser recuperada, si calguera, amb la presentació dels treballs o

activitats no realitzades o que no hagen sigut satisfactòries i/o la realització d'una prova

escrita amb la qual l'alumne haurà de superar els aprenentatges mínims. Aquesta prova

extraordinària, o en defecte d'això els treballs imposats per a recuperar la matèria que no

haja sigut superada se celebrarà després de finalitzar l’avaluació corresponent. Es

realitzarà una prova extraordinària de recuperació al juny.