Júlia López Valera

FITXA 64: EROS I PSIQUEJúlia López Valera

Júlia López Valera

FITXA TÈCNICA

Títol Eros i Psique

Autor Antonia Canova (Possagno, 1757-1822)

Cronologia 1787-1822

Tipologia Escultura exempta

Material Marbre

Mides 1,55 x 1, 68 m

Estil Neoclassicista

Tema Mitològic

Localització Musée du Louvre (París)

Júlia López Valera

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Antonio Canova està considerat com el màxim exponent del Neoclassicisme italià.Va néixer en una família humil, va quedar orfe a molt curta edat i comença a treballar de molt jove en una pedrera, i allí, en contacte amb la pedra, va descobrir que tenia uns dots excepcionals per a l'escultura. Després de cursar estudis artístics al 1781 és va instal·lar a Roma, on l‘èxit l’acompanyaria de forma creixent . La seva producció que, iniciada dins dels patrons de l'últim barroc, derivaria cap a un estil propi que pot considerar-se el paradigma de l'escultura neoclàssica. Les seves obres s'inspiren directament en els models de l'antiguitat i la seva habilitat en el treball del marbre ho va portar a ser considerat en la seva època el millor escultor de tota Europa. Va conrear tot tipus de temes, des del retrat fins al sepulcre funerari , passant pels de caràcter mitològic, pels quals sentia especial predilecció.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

En aquesta obra veiem una parella sobre un irregular bloc de marbre. La figura masculina núa i amb ales s´inclina i abraça la figura femenina que, estirada i mig coberta per un mantell, rodeja amb els seus braços el cap del seu enamorat. Ella és la ment (psique, en grec), ell és l’amor físic (cupido, desig, en llatí). Les figures presenten un tractament naturalista idealitzat, especialment visible en les expressions dels rostres, lluny de la teatralitat barroca. Amb aquesta idealització Canova ens mostra l’ideal de bellesa masculí i femení de l’època. I amb la contenció de les expressions aconsegueix esculpir una obra plena de tendresa.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

L’equilibri, la proporcionalitat i l'harmonia impregnen la composició i potencien la bellesa de l’escultura.

Tot i que el seu caràcter d’escultura exempta permet la seva visió des de múltiples punts de vista, esta concebuda per ser vista frontalment (unifacialitat).

Aquesta obra cerca la línia pura del contorn oposada a la sinuositat barroca.

Respecte als volums cal destacar el contrast entre el caràcter massís de la base (roca) i la lleugeresa de les figures. Contrast que s'intensifica pel diferent tractament de les superfícies: rugós a la base i suau i polimentat a les figures.Aquest contrast contribueix a incrementar el dinamisme que mostra la composició.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

L’estructura compositiva està dominada per dues diagonals que formen una X (definida per les ales d’Eros, la seva cama dreta i el cos de Psique) el centre de la qual es troba en l´espai que separa les dues boques a punt d´ajuntar-se.

Aquest recurs compositiu aconsegueix centrar l’atenció en aquest gest.

Formalment és una obra oberta per la disposició en X, però la col·locació dels braços amb els que les figures es busquen dóna lloc a una imatge formalment tancada.

Les dues figures s’entrellacen i formen una X

Júlia López Valera

La falta de policromia s´ha d´entendre des de la percepció errònia, que es tenia durant el neoclassicisme, segons la qual a la Grècia clàssica es valorava la puresa blanca del marbre

Amb Canova, l´epidermis pètria aconsegueix unes qualitats tàctils de gran delicadesa i suavitat.

Canova triava el marbre més blanc, acabada l’obra el polia amb pedra volcànica, calç i àcid, fent-lo lluir com pell real. Dóna suavitat a un material dur.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

Hi ha un contrast entre la base rugosa i les figures polides i brillants, creant zones de clarobscur

La llum, il·lumina tota l’escultura, lliscant suaument per les superfícies dels cossos fent-los brillar.

Júlia López Valera

L’obra presenta un dinamisme reposat i equilibrat , allunyat de la força dramàtica i de la tensió del Barroc.

Aquest dinamisme queda ben marcat per l’apropament entre els dos cossos, les dues figures són aprop, però en uns instants encara ho seran més.

Les postures de les mans (ell li agafa el pit, ella passa les mans per darrera el cap d’Eros) realcen aquest dinamisme alhora que remarquen el caràcter apassionat i eròtic de l'escena.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Júlia López Valera

Amb aquest gestos que manifesten un dinamisme equilibrat Canova aconsegueix centrar l’atenció de l’espectador en el gest d’apropament dels dos rostres. (centre de la composició)

DESCRIPCIÓ FORMAL

Eternitza un moment instantani. Hi ha una Voluntat d’eternitzar l’AMOR en tota la seva dimensió de tendresa i de desig carnal.

Júlia López Valera

TEMÀTICA

Aquesta obra de tema mitològic representa el moment culminant de la llegenda d’Eros i Psique tal i com la narra l'escriptor llatí Apuleio a l´obra “ L’ase d´or ”.

Segons aquesta llegenda, Eros, déu de l´amor, es va enamorar de Psique, la bella i capriciosa filla d´un rei d’Àsia, i per seduir-la, Eros li va construir un palau, on es trobaven cada nit sense que Psique sabés qui era el seu amant ni le pogués veure el rostre. Un dia encuriosida, va acostar una llàntia al seu amant mentres dormia; però se’n va desprendre una gota d’oli i va caure sobre Eros, que despertà i, en veure descoberta la seva identitat va fugir.Desolada, Psique va recórrer a un oracle de Venus, que li va imposar tres condicions per recuperar el seu amor, l'última de les quals consistia a recollir el càntir de Proserpina que contenia el secret de la bellesa. Encuriosida Psique, va obrir el càntir, per la qual cosa va ser castigada a sumir-se en un son profund del qual no es despertaria fins que Eros la besés.

Júlia López Valera

L’obra de Canova té com a referent el món clàssic, que ell havia estudiat a través de l'estatuària clàssica i com una reacció contra els excessos del decorativisme rococó.

No obstant això, la seva particular sensibilitat, va sobrepassar els estrictes principis neoclàssics, manifestant una sensibilitat que, de vegades, resulta propera al Romanticisme.

A Espanya, el seu ideari artístic va ser seguit per alguns alumnes pensionats a Roma, com, per exemple, el català Damià Campeny

La seva obra va exercir una gran influència entre els integrants del moviment neoclàssic, gràcies al prestigi i la fama internacional que va tenir.

MODELS I INFLUÈNCIES

Lucrècia

Damià Campeny: (1804)

Júlia López Valera