Títol: Eros i Psique Autor: Antonio Canova (1757 – 1822) Cronologia: 1786-1793 Estil: neoclassicisme Tècnica: talla Material: marbre Formes: escultura exempta Tipologia: grup Cromatisme: monocroma Dimensions: 155 cm 168 cm Localització actual: Musée du Louvre, París

Biografia de l’autor(Possagno, actual Itàlia, 1757 - Venècia, 1822) Escultor italià. A causa dels seus modests orígens familiars, no va poder realitzar estudis artístics i va començar practicant altres oficis. En 1768, arran del seu trasllat a Venècia, va començar a dedicar-se a l'escultura, i ràpidament va aconseguir una fama i un prestigi que va mantenir durant tota la seva vida.

Quan era ja un artista consagrat, es va establir a Roma (1781), on va definir l'estil que el caracteritza, inspirat en l'Antiguitat clàssica i poderosament influït pels principis teòrics de l'estil neoclàssic. Totes les seves obres van ser fruit d'una llarga elaboració. No va ser Canova un escultor nat i de cisell fàcil, sinó que es va forjar a través de l'estudi i el treball. Dédalo i Ícar

En el seu estudi romà va desplegar una enorme activitat per poder atendre tots els encàrrecs que rebia de les més destacades personalitats del moment, des de Napoleó fins a Catalina la Gran de Rússia. Era ja en aquells dies el principal escultor de l'estil neoclàssic, condició amb la qual s'ha perpetuat la seva figura en la història de l'art.

Retrat de Paulina Bonaparte com a Venus victoriosa (1804 -1808).

El nom de Canova s'associa essencialment a escultures de marbre d'acabat i poliment perfectes, que encarnen la bellesa ideal i són fredes i distants, lliures de l'expressió de qualsevol sentiment o torbació.Aquest escultor, que encarna de meravella el gust del seu temps, va plasmar la bellesa natural en repòs, lliure de qualsevol moviment espontani. Les tres gràcies, 1817, l’Hermitage

Napoleó, 1805Napoleó com a Mart, 1803

Cupido i Psique, 1808 Venus i Mart, 1816

Context històric, social i culturalDurant el segle XVIII es van produir una sèrie de transformacions socials de les quals són màxim exponent les revolucions americana i francesa, transformació que posarà fi a tota una concepció del món coneguda com Antic Règim.Els profunds canvis socials i econòmics juntament amb les teories de la Il·lustració donen pas a la societat contemporània.Es reacciona contra els excessos imaginatius del Barroc i del Rococó i se'ls censura per estar al servei del poder i d'una societat banal i irreflexiva. Es recuperen temes i tradicions artístiques del passat, sobretot de l'antiguitat grecorromana i hi ha una preocupació pel valor didàctic i moral de l'art. Apareixen les tres disciplines que es dediquen a l’estudi de l’art: l’estética, la crítica d'art i la història de l'art.

ANÀLISI FORMALComposicióL’escultura de Canova és d’una extraordinària perfecció formal pel que fa al tractament dels cossos. Les dues figures s’entrellacen i formen una X definida per les ales d’Eros i les cames dels dos personatges.

Aquest recurs potencia la sensació de moviment i d’acostament entre tots dos. Ara són a prop, però en un instant ho estaran més. Els llavis són el centre de la composició.

Els braços i les mans reforcen la passió i l’erotisme: ell li agafa el pit i ella rodeja el seu cap amb les mans.

L’ojectiu de Canova era donar moviment a la matèria inerta.El marbre està curosament polit, cap arruga ni desgast sobre els cossos perfectes de dos adolescents. Canova escollia el marbre més blanc, després l’afinava amb pedra polida, claç i àcid per crear l’efecte de pell real.

Aquest tractament resulta en una llum clara i forta que llisca per les figures, provocant un difuminat suau i elegant.

Les escultures de Canova són monocromes. Els artistes i teòrics del neoclassicisme creien equivocadament que les escultures gregues no portaven color.

Aquesta imatge d’Eros i Psique va més anllà de la captació d’un instant: vol ser una imatge universal de l’amor en tota la seva dimensió de tendresa i desig carnal.

EstilL’art neoclàssic, contrari a l’aristocràcia i als seus salons, es converteix en el llenguatge plàstic dels revolucionaris i esperllonga fins i tot amb l’arribada de l’estil Imperi. S’identifica amb la raó i vol expressar valors universals i eterns. Pel que fa a l’escultura, podríem assenyalar-ne com a principals característiques les següents: – equilibri, harmonia i simplicitat– puresa de la línia– interès per la figura humana– representació de temes mitològics– idealització de l’objecte de representació, resultat d’una sublimació racional– ús del marbre blanc- rebuig de la policromia

La seva obra va exercir una gran influència entre els integrants del moviment neoclàssic, gràcies al prestigi i la fama internacional que va tenir. No obstant això, la seva particular sensibilitat,va sobrepassar els estrictes principis neoclàssics, manifestant una sensibilitat que, de vegades, resulta propera al Romanticisme.Admirava profundament l’escultura grega clàssica (com Fídies) i a Bernini. Se li ha retret que treballés diversos estils i les seves obres semblessin de diversos artistes. Era el rival d’un altre escultor neoclàssic de fama, Thorvaldsen, que era un home del Nord, mentre que Canovaés clarament un llatí i vol que les seves obres tinguin l’esclat de la vida, amb una qualitat gairebé física.A Espanya, el seu ideari artístic va ser seguit per alguns alumnes pensionats a Roma, com, per exemple, el català Damià Campeny.

Damià Campeny: Lucrècia (1804)

INTERPRETACIÓContingut i significacióAl món grec, Eros és el protagonista del mite d’Eros i Psique (ψυχή, “ànima”), inclòs en la novel·la romana d’Apul·leu La metamorfosi de Luci o L’ase d’or (segle II dC). Psique era filla d’un rei i tenia dues germanes. Les tres eren precioses, però Psique encara més. Tot i això, ningú no volia Psique, ja que la seva bellesa espantava els pretendents. Afrodita, indignada en veure que els seus temples romanien deserts mentre els honors se’ls emportava la seva jove rival, ordenà al seu fill Eros que la vengés, fent-la enamorar d’un monstre. Mentrestant, els pares de Psique, impacients per casar-la, consultaren l’oracle. Aquest els ordenà que deixassin la seva filla en una roca, pomposament vestida per a unes noces donat que seria un monstre horrible qui l’esposaria. Els pares de Psique, desfets en plors, compliren l’ordre.

Aleshores, Eros davallà de l’Olimp per complir la voluntat de la seva mare. En veure, però, la bellesa de Psique, en quedà tan captivat que girà la fletxa del seu arc contra ell mateix. Quedà així totalment enamorat de la rival de la seva mare i, desitjant de casar-s’hi, manà al vent Zèfir que s’emportàs la jove al palau més bell que trobés. Psique no es podia avenir dels luxes del seu nou destí, però hi havia un inconvenient. Només podia gaudir de la companyia del seu marit de nit; de dia es trobava sola al palau. Eros li havia posat com a condició que no intentàs descobrir la seva vertadera identitat. Psique es pensava que en realitat era el monstre de l’oracle que sentia vergonya de la seva lletjor.

Un dia la jove sentí nostàlgia dels seus i demanà permís al seu espòs per visitar-los. Eros hi accedí a contracor. Llavors, les germanes de Psique, geloses de la seva felicitat, li feren veure que el seu espòs era un impostor que intentava abusar de la seva innocència. Li digueren que el vertader amor no s’amaga. D’aquesta manera, la convenceren perquè durant la nit, mentre dormia el seu estimat, contemplàs el seu rostre amb la llum d’una llàntia. I així ho féu. Psique es quedà corpresa en comprovar que el seu espòs en realitat no era cap monstre desagradable, sinó un efebus de galtes rosades i rossos cabells. Es commogué tant, que la llàntia li tremolà i una gota d’oli cremant caigué al braç del dormilega. En sentir-se cremat, Eros es despertà i de seguida fugí per no tornar mai més i deixant Psique desconsolada.

David, Eros i Psique, 1817

Eros fou castigat per la seva mare a romandre tancat en un lloc segur. La pobre Psique, en faltar-li la protecció del seu espòs, començà a fer tombs pel món, perseguida per la còlera d’Afrodita, que encara sentia enveja de la bellesa de la jove. Finalment, la deessa de l’amor aconseguí capturar-la i la tancà en el seu palau. Perquè desmostrés que seria una muller digna per al seu fill li encarregà una sèrie de treballs que semblaven impossibles. En el darrer d’ells comptà amb l’ajuda d’Eros. Havia de recollir de Prosèrpina un càntir que contenia el secret de la bellesa i portar-li a Afrodita. Psique, encuriosida, va obrir el càntir. Va caure en un son profund del que la va despertar Eros amb un bes.

Van Dyck, Eros i Psique, 1638

FuncióAquesta obra va ser encarregada pel coronel anglès John Campbell (Lord Cawdor) per decorar el saló de la seva vil·la. Està concebuda per a ser contemplada des de diferents punts de vista, encara que predomina la frontalitat que permet captar millor el moment que recull l’escena.

Posteriorment va ser adquirida pel col·leccionista holandès Henry Hoppe, del qual va passar a Joaquim Murat, mariscal de Napoleó.

Quan l’emperador francès va contemplar l’escultura va decidir convertir- se en mecenes del seu autor.

Fonts consultades:•http://www.alipso.com/monografias/erospsique/•http://www.xtec.cat/~jarrimad/contemp/canova.html•http://stjosep.com/escola/wp-content/uploads/2012/10/21-EROS-I-PSIQUE-an%C3%A0lisi-obra.pdf•http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/06/20/canova-eros-i-psique/•http://blogs.sapiens.cat/batecsclassics/2014/02/13/•http://www.biografiasyvidas.com/biografia/c/canova.htm•VVAA Visual Art Ed Vicens Vives•VVAA Història de l’Art Ed Vicens Vives• Presentacions a Slideshare dels professors Carme Aranda, Ramon Pujolà, A.Nuñez