EROS I PSIQUEEROS I PSIQUE

EROS I PSIQUE

El nostre anàlisi s’estructura:

1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)

2. CONTEXT HISTORICO i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL

3. L’ANÀLISI FORMAL

4. INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

5. ALTRES CONSIDERACIONS

PRIMERA APROXIMACIÓ

1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)

1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)

- Nom de l’obra- Nom de l’obra

- Autor- Autor

- Estil- Estil

- Cronologia - Cronologia

- Material i tècnica - Material i tècnica

- Forma i Tipologia- Forma i Tipologia

Eros i PsiqueEros i Psique

Antonio CanovaAntonio Canova

NeoclàssicNeoclàssic

Últim terç del segle XVIII (1787-1793)Últim terç del segle XVIII (1787-1793)

Marbre / TallaMarbre / Talla

Escultura exempta / grupEscultura exempta / grup

- Cromatisme Textura- Cromatisme Textura Sense policromia i polimentadaSense policromia i polimentada

- Dimensions- Dimensions 1,55 X 1,68 m.1,55 X 1,68 m.

- Localització- Localització Museu del Louvre (París)Museu del Louvre (París)

2. CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL

2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL

L’obra d’Antonio Cànova “Eros i Psique” (1787-1893) s'emmarca temporalment en un context històric de gran transcendència: El naixement del Món Contemporani.

EPOCAEPOCA FINALS s. XVIII - INICIS s.XIX

Un context històric en que les noves idees de la Il·lustració difonen una visió del món totalment diferent a l’existent fins aquell moment, prenent com a base l’ús de la raó i enfrontant-se a una concepció del món basada en la tradició, l’autoritat i la revelació divina.

Un context en el que nou grup social agafarà les rendes de la societat: La burgesia , la qual per mitjà de les revolucions polítiques liberals i la revolució industrial posarà fi a l’organització econòmica, política, social i cultural de l’Antic Regim, donant pas a l’aparició d’un nou sistema d’organització política: L’Estat liberal i a una nova organització social, on les persones deixaren de ser súbdits per passar a ser ciutadans, amb drets i deures.

Amb la implantació del liberalisme un nou grup social dirigirà la societat imposant als seus valors, els seus gustos i la seva visió del món: La Burgesia

2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL

2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL

AUTORAUTOR

Antonio Canova està considerat com el màxim exponent del Neoclassicisme italià, i per això ha rebut el sobrenom de el nou Fídies.

Després de cursar estudis artístics al 1781 és va instal·lar a Roma, on l'èxit acompanyaria de forma creixent . La seva producció iniciada dins dels patrons de l'últim barroc, derivaria cap a un estil propi que pot considerar-se el paradigma de l'escultura neoclàssica.

Antonio Canova (1757-1822)

Les seves obres s'inspiren directament en els models de l'antiguitat i la seva habilitat en el treball del marbre ho va portar a ser considerat en la seva època el millor escultor de tota Europa.

Va conrear tot tipus de temes, des del retrat fins al sepulcre funerari, passant pels de caràcter mitològic, pels quals sentia especial predilecció,

Va néixer en una família humil, va quedar orfe a molt curta edat i comença a treballar de molt jove en una cantera, I allí, en contacte amb la pedra, va descobrir que tenia uns dots excepcionals per a l'escultura..

ESTILESTIL NEOCLASSICISME

El Neoclassicisme és un moviment artístic nascut a la segona meitat del segle XVIII i que responia als gustos de la burgesia revolucionària.

Es caracteritza per:

- S’identifica amb els ideals de la Il·lustració- S’identifica amb els ideals de la Il·lustració

- Recupera els models de l’antiguitat clàssica i dels seus ideals: equilibri, proporció, bellesa, interès per la figura humana - Recupera els models de l’antiguitat clàssica i dels seus ideals: equilibri, proporció, bellesa, interès per la figura humana

- Es difon a través dels Salons, les Acadèmies i les obres de Winckelmann - Es difon a través dels Salons, les Acadèmies i les obres de Winckelmann

- Rebutja els artificis i la frivolitat del rococó, considerat com expressió de la decadència moral de les antigues classes aristocràtiques.- Rebutja els artificis i la frivolitat del rococó, considerat com expressió de la decadència moral de les antigues classes aristocràtiques.

2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL

En l'aparició i formació de l’estil neoclàssic influeixen decisivament els descobriments arqueològics de l'antiguitat grega i romana, que mitjançant llibres i gravats es difonen i es donen a conèixer per tota Europa.

Característiques principals de l’escultura neoclàssica

- Dóna tot el protagonisme a la línia pura, de contorns ben delimitats- Dóna tot el protagonisme a la línia pura, de contorns ben delimitats

L'obra de Canova, principal representant d’aquest estil resumeix perfectament els trets essencials de l’escultura neoclàssica:

2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL

- Conjunts serens i sobris en composició, fugint de les sinuositats i la teatralitat expressiva del barroc.

- Conjunts serens i sobris en composició, fugint de les sinuositats i la teatralitat expressiva del barroc.

- Interés per la figura humana i utilització de materials nobles (marbre i bronze).

- Interés per la figura humana i utilització de materials nobles (marbre i bronze).

- Els temes més representats són les al·legories, els retrats, els mitològics i els funeraris. La base és sempre la imitació de models de l’antiguitat

- Els temes més representats són les al·legories, els retrats, els mitològics i els funeraris. La base és sempre la imitació de models de l’antiguitat

- Les escultures es conceben amb independència total del marc arquitectònic, fins i tot les destinades a monuments públics.

- Les escultures es conceben amb independència total del marc arquitectònic, fins i tot les destinades a monuments públics.

3.- L’ANÀLISI FORMAL

3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL

A) DESCRIPCIÓ: Tractament dels motius (naturalisme, realisme...)A) DESCRIPCIÓ: Tractament dels motius (naturalisme, realisme...)

B) LA COMPOSICIÓ: Proporcionalitat, simetria, estructura compositiva, punts de vista, volums, tractament de les formes (rectes, anguloses)B) LA COMPOSICIÓ: Proporcionalitat, simetria, estructura compositiva, punts de vista, volums, tractament de les formes (rectes, anguloses)

C) SUPERFÍCIES: Textura i cromatisme (polida, rugosa, ..) la llum (llisca, es rflesteix, provoca efectes de clarobscur...)C) SUPERFÍCIES: Textura i cromatisme (polida, rugosa, ..) la llum (llisca, es rflesteix, provoca efectes de clarobscur...)

D) EL RITME: dinamisme, repòs, estatisme...D) EL RITME: dinamisme, repòs, estatisme...

E) EL TEMPS: Anecdòtic , voluntat d’eternitat...E) EL TEMPS: Anecdòtic , voluntat d’eternitat...

En aquesta obra veiem una parella sobre un irregular bloc de marbre. La figura masculina nua i amb ales s´inclina i abraça la figura femenina que, estirada i mig coberta per un mantell, rodeja amb els seus braços el cap del seu enamorat. ella és la ment (psique, en grec), ell és l’amor físic (cupido, desig, en llatí).

3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL

A) DESCRIPCIÓA) DESCRIPCIÓ

Les figures presenten un tractament naturalista idealitzat, especialment visible en les expressions dels rostres, lluny de la teatralitat barroca.

Amb aquesta idealització, Canova ens mostra l'ideal de bellesa masculí i femení de l'època.

I amb la contenció de les expressions aconsegueix esculpir una obra plena de tendresa.

3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL

B) LA COMPOSICIÓB) LA COMPOSICIÓ

L’equilibri, la proporcionalitat i l'harmonia impregnen la composició i potencien la bellesa de l’escultura.

Tot i que el seu caràcter d’escultura exempta permet la seva visió des de múltiples punts de vista, esta concebuda per ser vista frontalment (unifacialitat).

Aquesta obra cerca la línia pura del contorn oposada a la sinuositat barroca.

Respecte als volums cal destacar el contrast entre el caràcter massís de la base (roca) i la lleugeresa de les figures. Contrast que s'intensifica pel diferent tractament de les superfícies: rugós a la base i suau i polimentat a les figures.

Aquest contrast contribueix a incrementar el dinamisme que mostra la composició.

Les dues figures s’entrellacen i formen una X

B) LA COMPOSICIÓB) LA COMPOSICIÓ

L’estructura compositiva està dominada per dues diagonals que formen una X (definida per les ales d’Eros, la seva cama dreta i el cos de Psique) el centre de la qual es troba en l´espai que separa les dues boques a punt d´ajuntar-se.

Formalment és una obra oberta per la disposició en X, però la col·locació dels braços amb els que les figures es busquen dóna lloc a una imatge formalment tancada.

3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL

Recurs compositiu que aconsegueix centrar l'atenció en aquest gest

3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL

La falta de policromia s´ha d´entendre des de la percepció errònia, que es tenia durant el neoclassicisme, segons la qual a la Grècia clàssica es valorava la puresa blanca del marbre.

C) SUPERFICIESC) SUPERFICIES

Amb Canova, l´epidermis pètria aconsegueix unes qualitats tàctils de gran delicadesa i suavitat.

Canova triava el marbre més blanc, acabada l’obra el polia amb pedra volcànica, calç i àcid, fent-lo lluir com pell real. Dona suavitat a un material dur.

3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL

Hi ha un contrast entre la base rugosa i les figures polides i brillants, creant zones de clarobscur

La llum, il·lumina tota l’escultura, lliscant suaument per les superfícies dels cossos fent-los brillar.

LA LLUMLA LLUM

Un clarobscur que incrementa el dinamisme de l’escultura.

L’obra presenta un dinamisme reposat i equilibrat , allunyat de la força dramàtica i de la tensió del Barroc.

D) EL RITMED) EL RITME

3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL

Aquest dinamisme queda ben marcat per l’apropament entre els dos cossos, les dues figures són aprop, però en uns instants encara ho seran més.

Les postures de les mans (ell li agafa el pit, ella passa les mans per darrera el cap d’Eros) realcen aquest dinamisme alhora que remarquen el caràcter apassionat i eròtic de l'escena.

Canova aconsegueix reflectir el moviment, malgrat ser matèria inerta.

3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL

Amb aquest gestos que manifesten un dinamisme equilibrat Canova aconsegueix centrar l’atenció de l’espectador en el gest d’apropament dels dos rostres. (centre de la composició)

3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL

B) EL TEMPSB) EL TEMPS

Eternitza un moment instantani. Hi ha una voluntat d’eternitzar l’AMOR en tota la seva dimensió de tendresa i de desig carnal.

4.- INTERPRETACIÓ4.- INTERPRETACIÓ

4.- INTERPRETACIÓ

TEMÀTICA ( ICONOGRAFIA )TEMÀTICA ( ICONOGRAFIA )

Aquesta obra de tema mitològic representa el moment culminant de la llegenda d’Eros i Psique tal i com la narra l'escriptor llatí Apuleio a l´obra “ L’ase d´or ”.

Segons aquesta llegenda, Eros, déu de l´amor, es va enamorar de Psique, la bella i capriciosa filla d´un rei d’Àsia, i per seduir-la, Eros li va construir un palau, on es trobaven cada nit sense que Psique sabés qui era el seu amant ni le pogués veure el rostre.

Un dia encuriosida, Psique va acostar una llàntia al seu amant mentres dormia; però se’n va desprendre una gota d’oli i va caure sobre Eros, que despertà i, en veure descoberta la seva identitat va fugir.

Desolada, Psique va recórrer a un oracle de Venus, que li va imposar tres condicions per recuperar el seu amor, l'última de les quals consistia a recollir el càntir de Proserpina que contenia el secret de la bellesa. Encuriosida Psique, va obrir el càntir, per la qual cosa va ser castigada a sumir-se en un son profund del qual no es despertaria fins que Eros la besés.

SIGNIFICATSIGNIFICAT

La intensitat del moment escollit per l’autor fa que el gest anecdòtic d’un petó es converteixi en imatge paradigmàtica i universal de l’amor, en una refinada representació de l´Amor en tota la seva dimensió de tendresa i de desig carnal.

4.- INTERPRETACIÓ4.- INTERPRETACIÓ

FUNCIÓFUNCIÓ

Aquesta obra té una funció estètica (decorativa) i propagandística de l'ideal de bellesa neoclàssica en front del rococó, el decadent art de l'aristocràcia.

ENCÀRRECENCÀRREC

Encarregada l’any 1787 per el col·leccionista angles John Campbell l’escultura va arribar a mans de Napoleó desprès que fos robada del seu emplaçament original pel general Murat.

Ella és la ment, l’ànima (psique, en grec), ell és l’amor físic (cupido, desig, en llatí). Ambdós simbolitzen tant l’amor com la passió carnal.

5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS

5.- ALTRES CONSIDERACIONS

MODELS I INFLUÈNCIESMODELS I INFLUÈNCIES

L’obra de Canova té com a referent el món clàssic, que ell havia estudiat a través de l'estatuària clàssica i com una reacció contra els excessos deldecorativisme rococó.

No obstant això, la seva particular sensibilitat, va sobrepassar els estrictes principis neoclàssics, manifestant una sensibilitat que, de vegades, resulta propera al Romanticisme.

A Espanya, el seu ideari artístic va ser seguit per alguns alumnes pensionats a Roma, com, per exemple, el català Damià Campeny

Lucrècia

Damià Campeny: (1804)

La seva obra va exercir una gran influència entre els integrants del moviment neoclàssic, gràcies al prestigi i la fama internacional que va tenir.

ALTRES OBRES D’ANTONIO CANOVA ALTRES OBRES D’ANTONIO CANOVA

5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS

Paolina Borghese 1801

5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS

Cupido i Psique, 1808 Tres Gràcies, 1814-1817Bust de Napoleó, 1806

a) L’Estil Neoclàssic (Català)

c) Comentari 1 (Català)

VIDEOS

b) Una primera aproximació (Català)

PER AMPLIAR INFORMACIÓ

d) Comentari 2 (Català)

d) Non anàlisi, molt complert (Castellà)

PER SABER-NE MÉSPER SABER-NE MÉS