eros i psique

•FITXA TÈCNICA•Títol: Eros i PsiqueAutor: Antonio Canova, (1757 – 1822)Cronologia: 1787 – 1793.Estil: Neoclassicisme.Tècnica: Talla.Material: Marbre.Formes: Escultura exempta.Tipologia: GrupDimensions: 1’55m x 1’68m

CONTEXTS HISTORICO-ARSTÍSTICEls nuclis d’aquesta època els trobem a Roma i Paris.Roma va ser el focus principal de recerca dels principis del Neoclassicisme.Quan Canova va arribar a Roma el seu estil es va veure clarament influenciat per l’escultura clàssica grega.

DESCRIPCIÓ FORMAL

És el moment que Eros fa un petó a Psique per despertar-la.Mostran l’ideal de bellesa masculí i femení de l’època.Composició-Els dos cossos juvenils tracen un aspa, formada per les ales del déu grec i per les extremitats inferiors d’ambdós, al centre es produeix l’apropament dels llavis entre els dos enamorats.Està enquadrat en un cercle dibuixat a partir de la col·locació dels braços d’Eros i Psique. L’atenció es pren en aquest punt focal.

-composició oberta-Ressalta el pes ingràvid de Psique i la tendresa amb la qual Eros l’agafa.-La pell dona sensació de ser suau i fina, i de tendresa, pel tractament que fa del material, gràcies al fet que una acabada l’obra la va polir amb pedra volcànica i la va banyar amb calç i àcid per donar la sensació de més realisme.-Capta el precís instant de la tornada a la consciència.

TEMÀTICAUn rei tenia tres filles, la més jove i bella era Psique, que encara estava sense d'esposar donat que la seva bellesa intimidava als seus pretendents. L’oracle d’Apol·lo, li va dir que havia d’abandonar-la amb el vestit de noces al bosc a la vora d’un precipici per tal que un monstre l’agafés.Per la nit va sentir la presència de l’espòs que li havia designat el destí, Eros (l’amor, fill de Venus), però amb la foscor no el va reconèixer.Una nit, encuriosida, va encendre un llum, Eros es va despertar i va fugir. Psique anava pel món buscant a Eros.Venus, gelosa va enverinar-la, Eros li dóna un petó d’amor a Psique per despertar-la del profund somni.

SIGNIFICATSimbolitzaria l’amor i la passió carnal.Aquesta escultura figuraria el despertar de Psique a una nova vida i a la feliç possessió del bé retrobat.

FUNCIÓ

Obra encarregada per Lord Cawdord per decorar la seva vila.

Va ser robada per el general Murat de

Napoleó.

MODELS I INFLUÈNCIES

El seu referent es el món clàssic, l’interès pel cos humà i la utilització de materials nobles.

-Influenciat per Bernini, models grecoromans, els seus cànons de bellesa, la puresa de la línia i l’harmonia de la composició.

FITXA TÈCNICATítol: El jurament dels HoracisAutor: Jacques-Louis David, (1748 - 1825)Cronologia: 1784Estil: NeoclassicismeTècnica: Oli sobre tela.Suport: 3’30m x 4’25m

CONTEXTS HISTORICO-ARSTÍSTICA França amb fi de l’Antic Règim, va apareixer la nova figura del proletariat.Els nuclis d’aquesta època els trobem a Roma i Paris.Napoleó el va nomenar pintor de cambra.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Breu descripció de l’escena

Tres Horacis juren protegir la ciutat de Roma amb les espases davant del seu pare.

Composició

Dividit en plans de profunditat.-El primer pla format pel grup dels tres germans i el pare. Els tres germans estan alineats seguint clarament les líniesde fuga.[El punt de fuga de tota la composició es situaria a la mà del pare que aguanta el feix d’espases.]-El segon pla està format pel grup de dones.-El tercer pla seria el fons arquitectònic.

Un cuadre on es evident la perspectiva lineal i integració de les figures dins de l’espai arquitectònic.

Claredat expositiva

Elements plàsticsDibuix preval per sobre del color. Perfila amb una gran delicadesa totes les figures.Prioritza la línia recta en els personatges masculins i la línia ondulada en els femenins.Tonalitats vermelloses, ocres i el fons gris.El color és simbòlic, el vermell de la túnica del pare simbolitza la passió i la sang. Es utilitzat en les tres parts per dividir el quadre i permet al pintor equilibrar cromàticament l’escena.La llum té reminiscència de Caravaggio, amb aquest joc de llums i ombres.

TEMÀTICA

-Un acord on els tres germans de les famílies més importants de cada ciutat lluitin contra els altres i que la victòria comportaria el domini de la ciutat que representessin.

-Per part de Roma es va enfrontar els germans Horacis i per part d’Alba Longa els germans Curiacis.-En un segon pla hi ha les dones que ploren, de blanc una de les germanes Horaci, casada amb un Curiaci, al seu costat, una germana Curiaci, casada amb un Horaci i, al fons, la mare dels germans Horaci, que cuida dos nets.- La victòria final va ser pels Horacis.

SIGNIFICATDintre del pensament il·lustrat.Va voler enfrontar l’ètica i el valor dels Horacis, amb el dolor de les dones. S’imposa la raó per sobre dels sentiments:-exaltació del sacrifici personal pel bé de la comunitat. L’honor i la lleialtat.-sentit patriòtic- L’obra va ser interpretada com un atac contra l’autoritat de l’Estat monàrquic.

FUNCIÓ

Va ser encarregat per Lluís XVI i va ser exposat al Saló de 1785. Funció simbòlica i d’exaltació de la pàtria.


-És considerada la primera pintura d’estil neoclàssic.David s’inspira, durant tota la seva producció, en temes i personatges clàssics (els orígens de Roma, Sòcrates i Brutus).-Influenciat per Rafael, Poussin i Caravaggio. Dels dos primers assumeix la perfecció de la línia i l’ús compositiu equilibrades sobre estructures geomètriques, mentre que de Caravaggio recull el tractament de la llum.-Els hereus del seu estil van ser Ingres Gros

FITXA TÈCNICATítol: La llibertat guiant el pobleAutor: Eugène Delacroix, (1798 – 1863)Cronologia: 1830Estil: RomanticismeTècnica: OliSuport: Tela; 2’60m x 3’25m

CONTEXTS HISTORICO-ARSTÍSTICA França entre els anys 1820 i 1840, es van contraposar dues concepcions pictòriques: la tendència classicista d'Ingrés i la romàntica de Delacroix i Gericault.

DESCRIPCIÓ FORMALBreu descripció de l’escenaAl·legoria de la llibertat que porta una bandera de França i guia el poble a la revolució de 1830.

Composició-Un vèrtex (que és el braç de la llibertat que sosté la bandera francesa) I una base delimitada pels dos cossos morts del pla inferior.-L’eix central de la composició el forma la figura femenina.-La composició queda equilibrada.

Elements plàstics-El color predomina per sobre del dibuix.

-Dominen tonalitats fosques i ocres. -L’artista trenca aquesta monotonia amb la inclusió a zones determinades de la tela dels colors de la bandera francesa.-Supedita les funcions naturalistes del color i la llum a la seva voluntat.-Clarobscur i els colors càlids per il·luminar.-Dóna més importància a la línia corba, elevant així lleugerament la figura principal, l’artista aconsegueix que l’acció s’adreci directament vers l’espectador.-La llum procedeix de l’esquerre, emfatitzant així la composició piramidal.-En un segon pla, s’intueix la silueta d’alguns edificis de París.-La llum i el color fa que es potencií el moviment.-Gran expressivitat a les cares.Utilització d’escorços de cossos moribunds per donar dramatisme, realisme i naturalisme a l’escena.· Pinzellades lliures, ràpides i pastoses.

TEMÀTICADesprés de la derrota de Napoleó i del Congrés de Viena (1815) tot Europa retorna a l’Absolutisme.El poble es revolta i el fa abdicar. Posen com a rei a Lluís Felip d’Orleans, anomenat rei de les barricades.

Fets esdevinguts en una barricada a la revolució d’abril de 1830.

SIGNIFICATÉs un quadre amb intenció política, en contra de l’absolutisme i a favor de la revolució.-Amb aquesta intenció hi ha representades classes i categories socials diferents, en aquest cas la burgesia, Proletaris, i joves.Simbolitza la Llibertat, simbolitza França i com una deessa guia a tot el poble francès cap a la victòria i la llibertat.

FUNCIÓ

En un principi funció propagandística i pero se li va anar atribuint un caràcter més commemoratiu.


És considerat el pintor romàntic per excel·lència.

Utilitza la Terribilità de Miquel Àngel , força dinàmica de Rubens, influencies també de Goya.

Delacroix s’inspira en el Rai de la Medusa.

Va inspirar l’obra d’un gran nombre d’artistes com Renoir, Seraut i Van Gogh, entre d’altres.

FITXA TÈCNICATítol: El tres de MaigAutor: Francisco de Goya, (1746 – 1828)Cronologia: 1814Estil: Neoclassic-romànticTècnica: Oli sobre telaSuport: 2’28m x 3’36mLocalització: Museo del Prado.

CONTEXTS HISTORICO-ARSTÍSTICEl Romanticisme del segle XIX va ser una transformació del Neoclassicisme.Dibuix per sobre el color, utilitzant colors purs per precisar-ne els contorns, i l'ús d’una llum freda que dóna solemnitat a l’escena.Referències constants a la llibertat i als sentiments que van donar pas al Romanticisme.

DESCRIPCIÓ FORMAL

-La composició s’articula en tres grups amb un paisatge de cases de fons. A l’esquerra veiem a un conjunt de persones.-L’espai de la dreta està ocupat per l’escamot de soldats arrenglerats en diagonal. La composició s’articula en relació a la figura que amb els braços oberts sembla encarar-se als soldats. -La llum serveix per il·luminar amb força els personatges de l’esquerra.-Composició tancada perquè tots els punts van a parar al senyor de camisa blanca, el més il·luminat.

-Goya fa que el punt clau del quadre estigui a l’esquerra.

-Expressivitat dels personatges, en actituds i escorços violents, alhora que amb una sàvia descripció d’actituds.

-Els soldats francesos semblen autòmats, figures que representen, no a homes, sinó a la repressió.

-La gama cromàtica força reduïda, pinzellades llargues i obertes accentuen la expressivitat del conjunt. Llum i color ajuden a crear una gran profunditat.-Els grups de personatges s’organitzen en línees diagonals que, entrecreuant-se, dinamitzant la representació.

TEMÀTICAEscena històrica, en la que se està produint la mort d’uns civils espanyols a mans de soldats francesos durant la Guerra de Independència, el condueix a pintar varies escenes molt dramàtiques durant aquets anys. El Tres de maig va formar parella amb El dos de maig conegut també com La carrega dels mamelucs.La acció es situa en la muntanya del Principe Pío.

Destaca la inclusió en l’escena d’una dona i d’un frare, el que dona versemblança a l’escena.

SIGNIFICATL‘home amb els braços en creu es relaciona amb la crucifixió de Jesús, els colors groc i blanc , símbols heràldics del Papa simbolitzen l’església.

Funció de denuncia de la Guerra i del Invasor francès, s’afegeix la representació d’aquells que lluiten per la llibertat.

FUNCIÓDecoració d’un arc de triomf en honor del retorn de Ferran VII, o per a la celebració commemorativa del Dos de Maig.


Segueix la tradició de la plàstica barroca , a la manera dels martiris de sants, amb tota la seva cruesa.

Fort contrast de llum i ombra es deutor del tenebrisme.

Influencia a Manet, Picasso.Punt d’inflexió per els impressionistes, Goya no busca una bellesa formal sinó una manera d’expressar terribles sentiments.

•FITXA TÈCNICATítol: Els primers fredsAutor: Miquel Blay, (1866 – 1936)Cronologia: 1891 – 1892Estil: RealismeTècnica: TallaMaterial: Marbre blancFormes: Escultura exemptaTipologia: GrupDimensions: 2’93m x 1’95m

CONTEXTS HISTORICO-ARSTÍSTIC

Entre el Modernisme i el Realisme, però es considera realista.Desembocarà a un nou estil que serà el Modernisme.

Gran importància de la burgesia.

Existeix una sensibilitat i consciència dels problemes socials.

DESCRIPCIÓ FORMALBreu descripció de l’escena· Un home vell i una noia joveneta estan asseguts en un banc amb un evident sofriment. L’ancià, sobreposant-se al seu patiment, intenta consolar a la nena.Anàlisi formal:Estilísticament es trobaria entre el Realisme (donat el detallisme de les textures, és a dir, la tècnica) i el Modernisme (ja que l’obra s’allunya de la pura descripció realista).Composició:La composició és triangular.La nena té una disposició en forma de S. Per tant, és una composició dominada per la línia corba.La posició del ancià és quasi simètrica.

Detallisme en la representació de les diferents anatomies nues, diverses textures de pell.L’expressió de la cara del vell, grau alt de realisme acompanyat d’una minuciositat extrema.

L’artista aconsegueix representar la sensació de fred en el rostre de l’ancià, esculpint amb tot detall la constricció muscular en el gest facial i també al

coll, en l‘intent de superar l’adversitat. Les mans també són molt expressives, entrellaçades, com si volgués suggerir que no hi ha cap altra esperança o alternativa.La tendresa en el cas de la nena, la cara de la qual és concebuda per l’artista a partir de l’sfumato

TEMÀTICA I SIGNIFICACIÓ

-Reflecteix la metàfora de la vulnerabilitat de l’ésser humà en les dues etapes crucials de la seva existència: la infantesa i la vellesa.-Representa les dificultats i la cruesa de la vida, l’ancià presenta una musculatura robusta, que fa pensar en la fortalesa i el treball dels anys de joventut. -La nuesa dels personatges contribueix a donar una major credibilitat a aquest missatge ple de simbolisme.-Representació idealitzada del sofriment humà.-Intenta plasmar el pas del temps i la fragilitat de l’època infantil i de vellesa.

FUNCIÓ

Obeeix a l’anhel modernista de portar la modernitat artística a Catalunya.


Està molt relacionada amb l’obra Èdip a Colonna de Dominique Hugues, però l’obra de Miquel Blay són dos personatges anònims.

La influència de Rodin en l’obra de Blay és evident en el tractament del marbre.

Primera medalla a l’exposició Nacional de Madrid, va significar la transició de l’academicisme cap a una modernitat escultòrica.

•FITXA TÈCNICATítol: L’enterrament d’OrnansAutor: Gustave Courbet, (1819 – 1877)Cronologia: 1849Estil: RealismeTècnica: OliSuport: Tela; 3’14m x 6’63m


Moltes revolucions polítiques i socials. Es consolida la Tercera República i els EUA. Revolució Industrial, la qual va suposar el naixement de la classe obrera. Pretén reflectir la realitat tal com és,sense

embelliment ni grandiloqüències.

DESCRIPCIÓ FORMALBreu descripció de l’escenaEnterrament d’un pagès a Ornans acompanyat per un seguici funerari.Composició-Es un retrat col·lectiu, personatges que es congreguen sense cap jerarquia.-Predomini de l’horitzontalitat: personatges és en forma de fris.- Els penya-segats del fons són paral·lels, la creu és l’únic element vertical .-Dóna sensació de poc espai.-El nínxol només s’intueix, però és el centre de la composició.-Dues muntanyes planes tanquen parcialment l’escena per les bandes, però s’obren en el centre deixant pas a l’horitzó.Elements plàstics-El color predomina per sobre del dibuix.- Gamma cromàtica limitada: Els marrons i ocres per la natura,el blanc per els vestits i el gos, i el vermell pels eclesiàstics.-També tons foscos, que reforça el caràcter dramàtic de l’escena.-Una llum natural. Deu ser per l’alba.-Sensació de quietud.-Destaca la expressivitat.-Les figures estan difuminades i es dóna un joc de mirades entre ells.

CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ-Es una escena de la vida quotidiana i social de la seva localitat natal i alhora un tema que fins llavors no havia motivat l'interès als artistes tradicionals.-Cap jerarquització.-A la part dreta resten els ploracossos.-A la part central hi trobem les diferents persones del poble.-I a la part esquerre hi apareixen els clergues.-Els personatges es basen en models reals, una cinquantena de persones del poble.-No pretén simbolitzar res,és la realitat d’un enterrament d’un personatge anònim. Va provocar reaccions en contra, pel naturalisme.-Es fa grandiloqüent (per les dimensions).

FUNCIÓVol reproduir un acte social tal i com és, encara que pugui ser ofensiu.


Courbet va aprendre copiant les obres dels naturalistes del Barroc, sobretot Caravaggio, Zurbaran i Velazquez. En ells va trobar la voluntat de pintar la realitat circumdant d’una manera objectiva.

Clara influència va ser l’enterrament del senyor d’Orgaz, del Greco.

Obra és una obra cabdal de la pintura realista, tant per la temàtica, com per la tècnica.

Va obrir les portes a noves formulacions pictòriques, com l’Impressionisme, referent pels cubistes.

•FITXA TÈCNICATítol: La vicariaAutor: Marià Fortuny i Marsal, (1838 – 1870)Cronologia: 1867 – 1870Estil: RealismeTècnica: Oli sobre fusta.Mides: 60cm x 94cmLocalització: MNAC (Barcelona)


DESCRIPCIÓ FORMALBreu descripció de l’escena· Representa la signatura d’un contracte matrimonial en una vicaria.Composició-Personatges estan distribuïts de manera desigual per l’estança.-El punt de fuga el trobem en l’acte de la signatura dels papers matrimonials pel nuvi, en el mateix pla horitzontal, darrera d’ell se situen la seva esposa, els familiars.

-A la part esquerre i desvinculat de l’acció, hi ha el vicari-A la part central hi ha un grup de convidats que pertanyen a la burgesia. -El segon grup de personatges més propers a l’espectador representen segon grup de personatges més propers a l’espectador.

-Gran espai buit que s’estén a la part inferior de la tela i que ajuda a potenciar la perspectiva mitjançant les línies del terra, i el segon, la col·locació del llum daurat que penja del sostre, i el braser, que ajuden l’artista a equilibrar visualment i pictòricament la composició.-L’estança parroquial serveix de fons arquitectònic.-Es contempla l’escena des d’una certa llunyania.-Detallisme en la decoració i la descripció de l’escena-Dinamisme notable, gràcies a l’actitud de diàleg i la gestualitat del personatges, diverses escenes interrelacionades.Elements plàsticsVirtuosisme i detallisme en la pinzellada, la qual és molt concreta, petita i precisa. Vestits, detalls del ferro, policromia de les parets.Varietat cromàtica amb colors brillants com els daurats i ocres del mobiliari i dels vestits. La llum és diàfana, riquesa ornamental, escena congelada.

FUNCIÓ

Decorar

MODELS I INFLUÈNCIES-Pertany al Realisme descriptiu, tal i com es pot veure a la temàtica costumista i a la precisió en els detalls.-Va crear una nova corrent estilística dintre del Realisme preciosista (Realisme descriptiu molt minuciós i detallista del qual en destaca la figura de Meissionier) que s’anomenà Fortunyisme.-Rep influències dels grans pintors espanyols Goya, Velàzquez, el Greco i Ribera, però Goya va ser la influència més gran rebuda. La seva empremta es pot notar tant en les solucions compositives, com en la inclusió de personatges populars i típics espanyols-És influenciat pel jove Renoir (estava començant l’Impressionisme) pel que fa a la pinzellada solta i al cromatisme.-L’estada al Marroc va introduir intensitat cromàtica més gran, plena de llum i d’exotisme.-Dimensions reduïdes i al estar pintada sobre fusta s’anomena tableautin.-El virtuosisme pictòric, les solucions compositives arriscades i el cromatisme exacerbat, fa de referència de la pintura espanyola de la darreria del segle XIX.

TEMÀTICA I SIGNIFICACIÓ-Escena és costumista i reflecteix els tràmits burocràtics d’un contracte matrimonial en una vicaria. On el mateix artista va fer els tràmits del seu matrimoni amb Cecília Madrazo.-La imatge representada no il·lustra una vista real d’aquesta església, es va inspirar en les nombroses capelles romanes.-També hi ha personatges de classe baixa com els majos.-L’obra respon a un concepte molt conservador dintre del realisme, no pas a les democràcies liberals com el Realisme de denúncia. -Les classes altes (aristocràcia), preferien aquest tipus de pintura que els hi servia d’esbarjo.

S’ha considerat com la imatge paradigmàtica, de l’imaginari europeu des del

Romanticisme.

•FITXA TÈCNICATítol: El pensadorAutor: Auguste Rodin, (1840 – 1917)Cronologia: 1880 – 1900Estil: ImpressionismeTipologia: escultura exempta.Tècnica: FosaMaterial: BronzeDimensions: 1’98m x 1’29m x 1’34m Localització: Musée Rodin (Paris)


Moltes revolucions polítiques i socials. Es consolida la Tercera República i els EUA. Revolució Industrial, la qual va suposar el naixement de la classe obrera. Pretén reflectir la realitat tal com és,sense embelliment ni grandiloqüències.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Composició

-Home nu en actitud reflexiva, amb els braços, les mans i els peus força exagerats.

-El tors està lleugerament inclinat endavant.-El cap descansat a la mà dreta i el braç esquerre relaxat a la falda, està en actitud de profunda reflexió.

-Clara composició centrípeta, és a dir, cap endins. Composició força tancada sensació de recolliment en sí mateix.-Inscriure compositivament tota l’escultura en una figura geomètrica regular.-Músculs estan en tensió, crispats per l’esforç. Com si en lloc d’estar fent una exercici mental estigués fent un gran esforç físic. Sorprèn també el tractament anatòmic amb aquesta desproporció d’alguns membres.- Els dits i les mans són les parts més treballades, major vitalitat al personatge i d'incorporar interessants jocs lumínics a la superfície.

-La factura poc polida de l’estàtua provoca fortes ombres que ajuden a transmetre a l’observador el patiment del pensador

-Dóna sensació d’esbós, de no estar acabada, de primitivisme.

-No és proporcional.

FUNCIÓ

Formava part del gran projecte que l’artista francès havia ideat per a una gran porta per al museu d’arts decoratives de París.Mai no es van acabar les 186 figures que havia pensat inicialment. El bes o Dànae es van convertir en magnífiques escultures independents, punts de referència per a d’altres artistes, i obres admirades arreu del món. Creia que l’escultor tenia una missió donar a la ciutat moderna monuments moderns, ja que la ciutat moderna no és monumental.Es proposa retornar a l’escultura la integritat estilística que havia perdut després de la mort de Miquel Àngel.


Escultures de Miquel Angel. Aquesta influència es revela aquí en la intensitat del tractament de la musculatura, així com també en els volums desmesurats de certes parts del cos.

Està considerat el gran renovador de l’escultura contemporània. Tant en el seu tractament particular de la matèria com el seu gust per les formes arrodonides van tenir un gran eco en l’escultura del Modernisme i de la primeria del segle XX, fins Brancusi en particular.Serà qui traslladi l’Impressionisme a l’escultura.La seva influència ha estat vigent durant tot el S.XX.

TEMÀTICA I SIGNIFICACIÓHavia de ser la representació de Dante, no tenia la intenció que la imatge s’assemblés físicament al poeta, sinó la de modelar una metàfora del pensament de l’home.

Simbolitzar l’expressió del pensament torturat en adonar-se del tràgic destí de la humanitat.És la reflexió d’una persona sobre la seva existència davant la mort.Va recórrer moltes vegades a les figures no acabades (al igual que Miquel Àngel). Per a Rodin, això es tractava d’una qüestió d’estètica .

•FITXA TÈCNICATítol: Le déjeuner sur l’herbeAutor: Édouard Manet, (1832 – 1883)Cronologia: 1863Estil: ImpressionismeTècnica: OliSuport: Tela; 2’08m x 2’64m


L’Impressionisme neix a França a la segona meitat del S.XIX. Enriquiment de la burgesia industrial i es desenvolupa l’urbanisme. Allò que va unir els artistes va ser sobretot un sentiment d’amistat, més que no pas una consciència de moviment. París en la capital de la pintura mundial, revolució artística al igual que el Renaixement.

DESCRIPCIÓ FORMALBreu descripció de l’escenaUna dona completament nua acompanyada de dos homes vestits seuen a la gespa, mentre una altra dona allunyada del grup es refresca a un rierol.Composició -Tres plans horitzontals sobreposats: al centre, una dona nua que mira fixament l’espectador i dos homes vestits, una altra dona, vestida amb roba interior, remullant-se en un rierol.-Les tres escenes queden incloses al triangle compositiu.-El vèrtex seria la dona ajupida banyant-se al rierol.-Una part de la crítica hi va veure una manca d’unitat i una certa dispersió en els diferents elements,sobretot en l’escena central, especialment pel fet que no es miren entre ells.-Van ser pintats per separat i de forma independent. -La natura (que és el fons, la vegetació) és l’element connector de l’escena.Elements plàstics-El color predomina per sobre del dibuix. Aquest defineix els volums.- Evitant l’ús del clarobscur i de les línies molt definides que les destaquin del fons.- Semblen figures planes, gradació tonal del color.-Per tant, es dóna el contrast entre diferents textures. També hi ha un contrast estilístic amb els personatges pintats d’una manera més realista mentre que la natura morta està pintada d’una manera més impressionista.-Les pinzellades són ràpides, soltes i empastades, la dona nua o l’aigua del riu s’ha pintat amb menys pintura. - Capaç de reproduir l’ombra d’un arbre i d’aconseguir la transparència del rierol utilitzant només la riquesa tonal del verd. I un contrapunt lumínic el pintor francès va utilitzar el negre i el blanc com a colors predominants en les figures centrals.-gran varietat cromàtica-No utilitza el clarobscur-La llum és natural i diàfana. No hi ha focus de llum real.

FUNCIÓ

És una de les obres cabdals de l’Impressionisme.La seva importància rau en la deconstrucció de la composició i també en la plasmació d’escenes independents suposa una revolució visual.

TEMÀTICA

Dues parelles passen el dia enmig d’un bosc, a prop del riu Sena.

El germà del pintor, Eugène,(amb un bastó a la mà), l’escultor holandès Ferninand Leenhoff, futur cunyat de Manet i la seva model preferida.Desconeguda, refrescant-se al fons dins un rierol. La noia nua que mira a l’espectador és la Victorine Meuret (que era la model de l’artista).

SIGNIFICACIÓÉs una escena campestre que fa refèrencia al Concert campestre de Ticià, que en aquells moments estava exposat al museu del Louvre, a ParísProvocació per la nuesa de la noia però ell simplement volia fer un homenatge a Ticià.La dona nua no vol simbolitzar res.

MODELS I INFLUÈNCIESPertany a l’inici de l’Impressionisme per la tècnica, tot i que manté certs trets realistes així com també manté el dibuix en els personatges.És considerat el pare dels Impressionistes.Aquesta obra va rebre el rebuig de les acadèmies.Manet es va inspirar en unes obres de caire bucòlic de Ticià i també alguna obra de Giorgione. Velázquez i Goya, i també rep influència dels gravats japonesos.La seva negativa a seguir les pautes il·lusionistes de la perspectiva tradicional, desintegrant la composició a manera de collage, va ser l’origen dels plantejaments espacials de Cézanne i del Cubisme.

•FITXA TÈCNICATítol: Sol ixent. ImpressióAutor: Oscar-Claude Monet, (1840 – 1926)Cronologia: 1872Estil: ImpressionismeTècnica: Oli sobre telaSuport: 48cm x 63cmLocalització: Paris.


L’Impressionisme neix a França a la segona meitat del S.XIX. Enriquiment de la burgesia industrial i es desenvolupa l’urbanisme. Allò que va unir els artistes va ser sobretot un sentiment d’amistat, més que no pas una consciència de moviment. París en la capital de la pintura mundial, revolució artística al igual que el Renaixement.

DESCRIPCIÓ FORMALBreu descripció de l’escena:· Tres bots de rems naveguen per un port, mentre que al fons, entre l’espessor de la boira i el fum de les fàbriques, surt el sol.Composició-Aquesta obra fuig d’una composició clàssica. - No hi ha línies de fuga, no es distingeixen els plans.-L’aigua i el cel omplen la composició. Qualsevol fragment del quadre, resulta totalment abstracte, mancat de línies identificables com a part d’una figura; en canvi, el conjunt transmet la sensació espacial. Elements plàstics-Prescindeix dels criteris de representació convencionals, abandona la pràctica acadèmica de perfilar i detallar els objectes.-Conjunt de pinzellades, que només insinuen i aconsegueixen amb això una sorprenent sensació d’esbós.-El color predomina per sobre del dibuix, perquè no hi ha dibuix.-La pinzellada és lliure i solta, brillant i dinàmica.-Hi domina el to blau grisenc de la tènue boirina amb la qual el pintor ha embolcallat tota l’obra. En paral·lel, contrasta fortament l’ataronjat del sol i el seu reflex lumínic.-L’elecció dels colors complementaris no ha estat casual. Es la teoria del color: la juxtaposició de dues tonalitats complementàries fa que la intensitat de totes dues sigui més gran.-Vol captar l’impressió, el moment fugaç.-Les figures es troben esbossades -La vaporització serà l’element fonamental que envaeix la superfície, el color està condicionat a aquesta atmosfera humida.-El seu interès es centra en la incidència de la llum en diversos moments.

FUNCIÓ-Expressava una nova concepció artística. -Dona nom al moviment impressionista a partir d’una crítica negativa vers el quadre que el qualificava com una simple impressió.-Per primera vegada tenen consciència de moviment.- Es vol anar més enllà de plasmar la realitat


-Presentada en la primera exposició impressionista, l’any 1874, va donar nom al moviment, basant-se en el quadre de Monet, va titular irònicament la seva crítica com l’exposició dels impressionistes. Aquets enunciat al·ludia al caràcter poc definit del quadre.

-La revolució més important a partir del Renaixement: es trenca amb tota estructura preestablerta.-Escola de Barbizon pel que fa al pintar a l’aire lliure.-Paisatgista anglès William Turner, on el va poder estudiar durant un viatge a Londres (1870-1871), la sensació vaporosa de l’atmosfera i les variacions lumíniques.-És hereu de Delacroix.-Les variacions corresponents a la qualitat de la llum.-Trencament en relació amb el sistema perceptiu i representatiu tradicional, i la seva experimentació va servir com a base per a les revolucions postimpressionistes (Cézanne, Gauguin i Van Gogh) i avantguardistes posteriors.

TEMÀTICA I SIGNIFICACIÓTres bots de rems naveguen pel port de L’Havre , es pot observar la sortida del sol, la trama dels rems dels bots, les grues portuàries i les xemeneies fumejants de les factories del port.Vista plàcida del port, on Monet va passar la seva joventut. Un dels seus temes preferits, representació dels reflexos de la llum davant de l’aigua.Vol captar la presència i la influència de l’atmosfera en la natura.Monet es proposa captar una impressió i fer partícip a l’espectador dels sentiments més íntims de l’autor.

eros i psique

Documents