comentari de tex de march
DESCRIPTION
EVA CARRASCOSA 1RE BATX ARTISTIC COMENTARI DE TEXT D’AUSIÀS MARHEn el poema XXXIII, el poeta es dirigeix a plena de seny, que és el senyal, per explicar-li quin és el tipus d’amor que vol compartir amb ella. El que estima de la dóna és el seu seny, i la seva vida casta. El seu impuls amorós parteix de l’enteniment i no pas del cos; per tant, el poeta obta per un amor espiritual. Si no defalleix en el seu propòsit, serà el millor amador.El poema posa de manifest un conflicte intern, la lluita entre les dues natures de la persona: la que correspon al cos i la que correspon a l’enteniment. Desde la concepció cristiana, aquest conflicte representa la lluita entre el be i el mal.Aquesta dualitat, principi bàsic de la filosofia amorosa de March, es reforça en la segona estrofa a través de la comparació de diversos components de la persona que incideixen sobre el poeta com si fessin forçes totalment autònomes: l’inciten; l’atreuen; l’incapaciten, etc. Excepcionalment, en aquest fragment del poema, no hi trobem personificacions ni grans imatges plàsitques, recursos retorics molt característics de la poesia d’Ausiàs March.El fragment que comentem consta de dues octaves i un quartet i un primer de versos decasíl•labs amb cesura després de la quarta síl•laba i el segon hemistici té quatre sílabes i el segon 6.La rima es consonant i creuada, CDDA i combina la rima femenina (A,D) amb la rima masculina (B i C).Autor: Ausiàs March autor ValenciàOrigen:Segle: XVRima: consonantVersos: decasíl•labs dividits en 2 hemistiquis 4+6. Cobla amb tornadaSenyal: plena de senyVol l’amor espiritual perquè es més bonic.Diu que si estima a una dóna espiritual serà el millor amador que existeix.TRANSCRIPT
EVA CARRASCOSA 1RE BATX ARTISTIC
COMENTARI DE TEXT D’AUSIÀS MARH
En el poema XXXIII, el poeta es dirigeix a plena de seny, que és el senyal, per explicar-li quin és el tipus d’amor que vol compartir amb ella. El que estima de la dóna és el seu seny, i la seva vida casta. El seu impuls amorós parteix de l’enteniment i no pas del cos; per tant, el poeta obta per un amor espiritual. Si no defalleix en el seu propòsit, serà el millor amador.El poema posa de manifest un conflicte intern, la lluita entre les dues natures de la persona: la que correspon al cos i la que correspon a l’enteniment. Desde la concepció cristiana, aquest conflicte representa la lluita entre el be i el mal.Aquesta dualitat, principi bàsic de la filosofia amorosa de March, es reforça en la segona estrofa a través de la comparació de diversos components de la persona que incideixen sobre el poeta com si fessin forçes totalment autònomes: l’inciten; l’atreuen; l’incapaciten, etc. Excepcionalment, en aquest fragment del poema, no hi trobem personificacions ni grans imatges plàsitques, recursos retorics molt característics de la poesia d’Ausiàs March.El fragment que comentem consta de dues octaves i un quartet i un primer de versos decasíl·labs amb cesura després de la quarta síl·laba i el segon hemistici té quatre sílabes i el segon 6.La rima es consonant i creuada, CDDA i combina la rima femenina (A,D) amb la rima masculina (B i C).
Autor: Ausiàs March autor ValenciàOrigen:Segle: XVRima: consonantVersos: decasíl·labs dividits en 2 hemistiquis 4+6. Cobla amb tornadaSenyal: plena de seny
Vol l’amor espiritual perquè es més bonic.Diu que si estima a una dóna espiritual serà el millor amador que existeix.