comentari de text 2011

CFA Teresa Mañé C/ Unió,81 08800 Vilanova i la Geltrú Tel: 93.893.37.49 [email protected]

COMENTARI DE TEXT

L’EXPRESSIÓ ESCRITA

DOSSIER FINAL DE CURS 2011 Laura Parejo GS-2


ÍNDEX El comentari de text -Per a qué serveix? -Com treure les idees importants -Subratllar el text -Esquema -Fer un resum -Posar títol a un resum Analitzar un text -Preguntes al text -Estructura -Estil -Valoració Característiques del text -Adecuació -Cohesió -Coherència -Característiques del text expositiu-argumentatiu -Els textos inductius -Els textos deductius -El parágraf -Marcadors i connectors textuals Consells per a redactar bé Estratègies per a treballar l’expressió escrita Consells per a treballar l’expressió escrita


Propietats del text Problemes a l’hora de fer un text Problemes relacionats amb la contextualització Problemes relacionats amb l’estructuració Problemes relacionats amb la textualització Problemes morfosintàctics Problemes ortogràfics Diferents escrits Narració Descripció Text instructiu Text predictiu Text explicatiu Recursos lingüistics Text argumentatiu COMENTARIS DE TEXT CT-16 Anem de rebaixes CT-17 Sanidad CT-18 Güisqui no gustó CT-19 Polémica en el comercio CT-24 “Networking” CT-25 ¿Suerte...o buena suerte? CT-26 La radio es el pescado TASQUES Com escric jo Revisió del meu escrit Revisió del meu resum Full de seguiment


EL COMENTARI DE TEXT PER A QUÈ SERVEIX? Per comprendre un text des d'un punt de vista com el del autor, arribar a entendre la seva finalitat i extreure les idees importants, entendre'l i analitzar-lo de manera que es pugui valorar la situació de l'autor i poder manifestar la nostra opinió personal, tant com entendre les expressions utilitzades pel mateix. Per veure el nostre nivell de vocabolari i ampliar-lo, saber escriure un text amb les seves estructures i parts necessàries. A l'hora de fer la nostra opinió personal, intentar dir-ho, sobretot, amb les nostres paraules. Explicar-ho amb expressions que se'l acudeixin a un mateix Cal seguir una sèrie de pautes per analitzar-lo com es degut:

- Ubicació: El títol diu molt sobre el tema de què està basat el text. La data del text, l'autor; si és un diari, un llibre, una revista...diferenciar el mitjà pel qual s'ha publicat; quin tipus de text: argumentatiu, descriptiu...; quin gènere és: un conte, una novel·la, poesia.... Aixó ajudará a comprendre millor el tema de que tracta.

- Identificar el tema: Diferenciar si és una anecdota una notícia...quin és el tema principal, veure si hi té una finalitat concreta, el missatge que dona a la persona que ho llegeix, a quin tipus de públic és dirigit....


COM TREURE LES IDEES IMPORTANTS L'autor expressará la mateixa idea de formes diferents, amb diferents exemples o referències lligades potser a altres idees però amb una finalitat; una conclusió o una queixa, que normalment anirá nuada a l'ultim paràgraf. Fer un esquema o un llistat d'idees és important per veure després la relació i entrar més profundament en la finalitat del text. Subratllar el que nosaltres pensem que és important, és basic per concretar les idees del text i el què es refereix concretament l'autor; dates, ennumeracions... Els textos amb paràgrafs, normalment a cadascú porta una idea rellevant sobre la intencionalitat del text. Fixar-se en cada paràgraf si hi ha alguna expresió que dedueixi la idea, o alguna paraula concrèta que ens faci referència amb el que es vol expressar, o fer preguntes sobre el text; les respostes ajudarán a entendre'l millor. Fer un lligam de les idees entre si també ens ajuda a veure mes clar la intencionalitat del text, el tema explícit del que tracta i ens servirá per fer un resum incluïnt només les idees básiques sense sortir-nos del que vol dir exactament l'autor.

SUBRATLLAR EL TEXT Subratllar un text és molt important per dedicar-se a paraules o frases referents a les idees que l'autor vol que agafem quan el llegim. Seleccionar lo important per despres fer una lectura rápdia i amb sentit i que ens deixi clar les pautes a seguir per fer el resum.

Podem diferenciar varies formes de subratllar el text, poden ser lineal, de engarç i amb signes.

1. La lineal: es fent servir lines, que poden ser dobles, amb punts...depenen del que es vol destacar, inclós es poden fer cercles a les paraules.

-Fent servir diferents colors, per destacar les idees o cualsevol altre cosa.

2.De engarç: Es utilitzant paraules que destaquin les idees i posarles al marge, pero despres tenir-les localitzades i ser més facil.

3.Amb signes: podem utilitzar signes per expressar que alguna frase no la entenem, idees que es repeteixen, algo a destacar....


ESQUEMA Fer un esquema amb la organització de les idees básiques també ens será de gran ajuda a l'hora de fer un resum adequat i que contingui les pautes necessáries per que el resum sigui ben fet.

FER UN RESUM Així doncs, en acabar les idees, procedir a fer el resum. Cal llegir el text 2 cops; la primera pausadament i intentant entendre de què tracta el tema del text i què entenem nosaltres. La segona; comprendre totalment la intencionalitat de l'autor i el que vol que captem. A l'hora de fer el resum, esforçar-se en no emplear les mateixes paraules o frases que l'autor. Explicar el que hem entès nosaltres, però en un resum mai s'ha d'explicar la opinió propia ni els nostres pensaments. Ens hem de consienciar només en resumir el tema del text. És la relació de les idees importants lligades, amb les nostres expressions, paraules i significats. Aproximadament, ha de tenir la longitud de 100 paraules. Més seria excesiu, i menys seria breu. Ha de ser clar, ha d'estar cohesionat i ha d'agafar les idees més importants.

POSAR UN TÍTOL AL RESUM

El títol ha de recullir la idea principal del text. No utilitzar un títol llarg, amb moltes paraules, per evitar confusions. Ha d'expressar la idea basica del text amb claritat i també paraules precises fonamentals per entendre de què parla exactament el text. Evitar posar-hi molts verbs, títols massa llargs que no expressin sols la idea principal.


ANALITZAR UN TEXT

PREGUNTES AL TEXT Al finalitzar cada text, hi haurá una sèrie de preguntes sobre aquest. Preguntes per analitzar-lo, saber de quin text es tracta, etc. S'ha de llegir bé l'enunciat per veure què ens demanen detallar. Només respondre el que es pregunta. No utilitzar opinions personals a la resposta, ja que les preguntes aniran dirigides al punt de vista de l'autor, com frases o expresions que utilitzi. El títol també ens diu molt sobre el text, normalment només es refereix a la idea principal del text, vol dir, que sense llegir-lo ja sapiguem de que tracta.

Prestarem atenció a les preguntes que ens formulen sobre el text 'Més enllà de poder classificar o tractar d'orientar la tipologia de preguntes plantejades. la veritat és que aquest exercici pretén. creiem. un objectiu molt concret i alhora no sempre senzill: Contestar al que se'ns pregunta. Escrit així pot semblar una obvietat. Però bé és veritat que no sempre l'alumne aconsegueix cumplir1o. Així doncs, el més important en aquest apartat serà comprendre bé la pregunta i orientar bé la resposta. Com dèiem. les preguntes (o qualsevol altra relativa al text) solen respondre a una intencionalitat diferent i. per tant. a una manera de enfocar que convé explicar. Així distingirem entre: •Preguntes textuals: es tracta de preguntes que es resolen amb el text: "Què com Per què ..., segons el text / autor


El grau d'obvietat de la pregunta dependrà del grau de complicació del text. Com més expositiu-objectiu sigui el text amb més facilitat contestarem. En canvi, si el text és descriptiu-subjectiu o respon a la modalitat i text poètic-figurat la resposta serà més complexa ja que requerirà de l'alumne una comprensió més subtil del llenguatge textual. En qualsevol cas. l'alumne ha de demostrar la seva faceta comprensor. aspecte que implica: -Llegir bé l'enunciat proposat -Llegir el text amb cura comprenent les idees principals -Saber en què paràgraf o paràgrafs es concentra la informació que comporta la pregunta i subrayar1a en el text -Contestar estrictament allò que se'ns pregunta. -No fer valoracions personals ni comentaris confusos que no vagin directament al gra -No copiar exactament la informació sinó tractar d'explicar-la amb les nostres pròpies paraules -Contestar ordenadament i amb claredat tenint cura de la presentació i respectant els marges i l'espai de què disposem ESTRUCTURA Saber diferenciar la introducció del nus i el desenllaç. Dividir-lo per parts, distingir si les seves parts son extenses, iguals...si hi ha cap ordre estructural comú. Ón és el tema principal, la argumentació i la conclusió del text. Un text ben estructurat ens facilita la lectura, ja que ens ho explicará adecuadament per entendre cadascuna de les seves parts.

ESTIL Quin estil utilitza l'autor; si és una opinio pròpia, experiències personals, una queixa.... Si utilitza metáfores, exageracions.... Depènent del tipus d'estil que faci servir l'autor, podrem valorar-lo d'una manera o altre i saber la relació directa amb el receptor. Saber a quin tipus de públic és dirigit. L'esquema és conseqüència del subratllat perquè permet expressar gràficament les idees principals del tema i la seva organització. Resumir és condensar el text amb paraules utilitzades per l'autor.


Ens dóna una visió de conjunt del que s'ha estudiat. Amb un simple cop de vista es capten Establim una jerarquia i ordre de les idees estudiades. Farem servir el raonament que més tard ens serà molt útil per al repàs. Un esquema és breu i concís, amb el que es realitza un exercici de síntesi que ens permetrà veure molta matèria en poc temps. Elaboració d'un esquema: Primera lectura, de presa de contacte, per veure la idea general, com està distribuït el text. Subratllat: tant lineal, com d'enfilada, com a crític. Rellegeix el text, aquesta lectura li permetrà veure la jerarquia de les idees, l'organització, estructuració del text. Seria la base del teu esquema. Realització de l'esquema. Estudi, comprensió i memorització de l'esquema. Repassos freqüents dels esquemes realitzats.

VALORACIÓ La valoració és personal. Treure les conclusions de les idees, veure si hi ha alguna moralitat, algún fi. Veure si fa pensar.Valorar el punt de vista de l'autor. Desembrollar si hi ha alguna part que no ha quedat bastant clara, explicar què vol dir. Ens ajuda molt per veure si hem entés correctament el que l'autora o autor volen dir.


CARACTERÍSTIQUES DEL TEXT El text ha de tenir sentit. Ha d'estar ben estructurat. No podem escriure sense dir res, tot ha de estar lligat, frases amb sentit i referents al tema tractat. El receptor ha de captar totes les idees que l'autor vol dir. Per això cal escriure-ho d'una forma adequada, seguint unes pautes:

ADEQUACIÓ L'adecuació és la forma en que está compost el text. El seu format, la intenció, el contingut... Básicament, les característiques del seu llenguatge: formal, informal... També es distingeix per l'ús del text, tan si es un debat, una conferència com instruccions, manuals...

COHESIÓ . És diferent la coherència que la cohesió. Aquesta última es la forma d'interpretació del text, si el podem llegir, si no hi ha frases sense sentit o sense acabar. Mirar que tot tingui el seu sentit. Té que veure la puntuació, la conexió de les frases, els temps verbals... Trobar sinònims, molts cops, ens és de molta ajuda a l'hora d'escriure.

COHERÈNCIA No es pot escriure sempre amb les mateixes paraules, s'ha de trobar altres formes d'expressar, altres exemples. Però sí que es poden repetir certs elements que expressin directament la idea principal del text. Hi ha d'haber relació a la base del text, a la conclusió de les idees prioritàries. Però no hi poden haber contradiccions de la conclusió del text, doncs hi habria confusions sobre la intencionalitat.


LES CARACTERÍSTIQUES DEL TEXT EXPOSITIU-ARGUMENTATIU El text expositiu-argumentatiu sol presentar una tesi disposada al llarg de paràgrafs relacionats normalment entre si. Quan es vol manifestar una opinió, raonar sobre una idea o defensar una teoria sobre qualsevol fet, persona o objecte, cal fer-ho amb arguments. És a dir, adduint els motius i les explicacions necessàries per demostrar el lector o al inter1ocutor que allò que s'escriu és coherent. Les diferències entre exposició i argumentació a) El text expositiu Quan en un text domina el mecanisme de l'exposició, el text sol ser de naturalesa objectiva. És a dir, el que preval és la informació, l'objecte a definir. L'autor exposa les idees amb un marcat grau d'objectivitat, és a dir de neutralitat. Es tracta de textos caracteritzats per: -Ordenació jeràrquica de les idees o de la informació per paràgrafs -Absència de la primera persona o de girs subjectivats -Aportació notable de dades, estadístiques i materials verificables -Són textos mostrativos, aclaridors i aliens a la polèmica perquè pretenen gaudir d'un criteri científic i universal b) El text argumentatiu Quan en un text domina el mecanisme de l'argumentació, el text sol ser de naturalesa subjectiva. Per tant, preval la persuasió. L'autor exposa els arguments amb un marcat to subjectiu, prioritzant la seva opinió. Es tracta de textos caracteritzats per: -Idees no tan estructurades, algunes d'elles es repeteixen en diversos paràgrafs, de manera que el text pot tenir una disposició menys lineal i més circular -Ús de la primera persona del singular / plural o expressions subjectivats i verbs semblants a "penso, crec, em sembla" ... -Es barregen les dades amb les consideracions o les valoracions personals


-Són textos polèmics i controvertits, generadors d'opinió Per tant i, en termes generals, considerarem que els textos argumentatius són aquells que tenen com a objectiu convèncer i persuadir el lector mitjançant raonaments versemblants i un marcat punt de vista, enfront dels textos expositius en els quals l'objectiu fonamental és mostrar, constatar i informar. Els textos que treballarem són textos en els quals es combina l'exposició amb l'argumentació, però bé és cert que són textos en els quals es constata un punt de vista bastant pronunciat. Per aquest motiu, l'alumne ha d'esdevenir un rastrejador dels arguments o de les idees en les quals queda ben clara la opinió de l'autor. En tractar-se de textos que contenen opinions, idees i teories, és fàcil imaginar la infinitat d'exemples extrets de la vida quotidiana i pública, dels camps de la ciència i de la recerca, de la cultura, dels mitjans d'informació, de la actualitat socioeconòmica que poden configurar l'àmbit de l'exposició-argumentació. I, per descomptat, el enorme ventall de temes que poden arribar a plantejar-se

Els textos Inductius i deductius El text inductiu: Són textos en els quals anem del particular al general. Els primers paràgrafs (Introducció al tema i desenvolupament) presenten idees o aspectes secundaris, no per això menys importants: exemples particulars, pinzellades del que pretenem exposar. En l'últim paràgraf s'indueix i presenta la idea principal o tesi del text.

El text deductiu: són textos en els quals anem del general al particular. . En el primer paràgraf apareix la tesi del text o idea principal . En els següents paràgrafs (desenvolupament) deduïm i vam demostrar aquesta tesi mitjançant les idees secundàries, alguns exemples i indicacions oportunes.

EL PARÀGRAF Un paràgraf és una unitat del discurs formada per un conjunt d'oracions, que gira al voltant d'una idea determinada. El final del paràgraf es marca amb punt ia part. Les oracions que integren un paràgraf estan lligades, cohesionades, entre si. Totes fan referència a una única idea. El llaç que les uneix és la idea clau (idea principal). Les altres idees que puguin aparèixer en ell seran idees secundàries i la


seva funció consisteix a reforçar aquesta idea clau. Així, a cada paràgraf li correspon una idea.

MARCADORS I CONNECTORS TEXTUALS Les diferents parts en què s'estructura el text argumentatiu i les diferents idees que conté acostumen a enllaçar-per mitjà de marcadors i connectors. Aquests elements que van apareixent al llarg del text ajuden a organitzar (indicant ordre, iniciant un tema, introduint exemples, afegint un punt nou, resumint, acabant, etc.), o Bé ajuden a connectar les idees (indicant causa, conseqüència, finalitat, excepcions, condicions, etc.).


CONSELLS PER A REDACTAR BÉ L'estil millor és el precís: la precisió és la màxima qualitat que pot lluir qui escriu. Després d'aquesta virtut, altres molt importants són la concisió o brevetat, la claredat i l'elegància o ornament. Cap d'aquestes virtuts pot brillar sense una imprescindible: la correcció. Escriure és l'última tasca per a un redactor: primer cal fer un esborrany i enfosquir de correccions (l'anomenat "càstig"); d'ell es traurà en net l'escrit definitiu. El ESBORRANY consta d'invenció, o recerca de materials a les fonts; disposició o ordenació de les mateixes en l'ordre més convenient al propòsit, i ornament, és a dir, fer elegant i agradable el text a la imaginació amb figures retòriques, enginy, gràcia , lusions a l'actualitat i imaginació. Fet l'esborrany, sotmet-lo a les següents operacions (l'anomenat "càstig" o depuració de l'estil): -Substituir les paraules repetides de la redacció per sinònims més precisos o suprimir-les. -Buscar les paraules ambigües en la teva redacció i reemplaçar-les per vocables més exactes. -Preferir l'adjectiu posposat al anteposat. -Suprimir adverbis en-ment o substituir-los per un sintagma preposicional. -Treure els nexes Quan sigui reemplaçats per signes de puntuació: això permet més agilitat i concisió. -Reduir les expressions més llargues, substituir-les per altres igual de necessàries, però més curtes. -Eliminar les rimes i cacofonies: els cantarelles irriten i distreuen el lector. -Extirpar les inconseqüències, és a dir, les frases que no se segueixen lògicament de l'abans escrit i fan aparèixer descurat a l'escrit. -Preferir el verb al substantiu i el substantiu l'adjectiu. -Ometre expressions vulgars o col.loquials: "bé", etc ... -Ratllar els circumloquis o marrades o posar alguna cosa substancial al seu lloc.


ESTRATÈGIES PER TREBALLAR L’EXPRESSIÓ ESCRITA

Per treballar l'expressió escrita convé que tinguis en compte una sèrie d'estratègies de composició:

Determina l'emissor del text: qui escriu, quin paper representa.

Determina el destinatari del text, a quin lector o lectors va destinat.

Analitza la finalitat que ha de tenir el text.

Durant el procés de composició pensa en les característiques que té el text: a quin gènere pertany, quin suport utilitza, quin sentit vols donar-li.

Planifica l'estructura del text, fes un esquema, pren notes i reflexiona sobre tots aquests aspectes abans de començar a redactar.

Rellegeix els fragments que has escrit per avaluar si corresponen a la imatge mental que tens del text, al pla que t'havies fet prèviament, i també per enllaçar les frases que escriuràs després amb les anteriors.

Distribueix el text en paràgrafs.

Relaciona les proposicions que has escrit prèviament mitjaçant connectors.

Assegura la continuïtat semàntica mitjançant procediminents de repetició i substitució (pronoms, sinònims, hiperònims, elisions, etc.)

Revisa, fes-ne les correccions que consideres necessàries i reformula el que no et semble coherent.

Si tens dubtes sobre l'estructura del text, l'ortografia d'una paraula, la forma d'un verb o necessites buscar un sinònim pots consultar els llibres, les gramàtiques i/o els diccionaris.


CONSELLS PER A TREBALLAR L’EXPRESSIÓ ESCRITA

No comencis a escriure immediatament. No tinguis pressa. Deixa't temps per reflexionar sobre el que vols dir i fer (el text, el propòsit, el lector...)

Utilitza el paper com a suport. Fes notes, llistes i esquemes. No et preocupis si són brutes, mal fetes o si no s'entenen.

Esborranya tot el que faci falta. No tinguis mandra de rescriure el text una i una altra vegada.

Pensa en la teva audiència. Escriu perquè puguin entendre't. Que el teu escrit sigui un pont entre tu i ella.

Deixa la gramàtica per al final. Fixa't primer en el que vulguis dir: el significat.

Dirigeix conscientment la teva feina. Planifica't la tasca d'escriure.

Fixa't en els paràgrafs: que se'n destaqui la unitat de sentit i de forma, que estiguin ordenats, que comencin amb una frase principal...

Repassa la prosa frase per frase, quan hagis completat l'escrit. Mira que sigui entenedora i llegible. Busca economia i claredat.

Ajuda el lector a llegir. Mira que la imatge de l'escrit sigui polida. Posa-hi marques: subtítols, números, enllaços...

Deixa reposar el teu escrit dins del calaix. Deixa'l llegir a una altra persona, si t'és possible.


PROPIETATS DEL TEXT

Normativa ortografia

morfologia i sintaxi

lèxic (barbarismes, precisió...)

Cohesió puntuació (signes, majúscules...)

enllaços (marcadors textuals, conjuncions...)

anàfora (pronoms, sinònims, hiperònims, elisió...)

altres (verbs, determinants, ordre dels elements en la frase...)

Coherència selecció de la informació (idees clares i rellevants)

progressió de la informació� (ordre lògic, tema/rema...)

estructura del text (parts, introducció, cloenda...)

estructura del paràgraf (extensió, unitat...)

Adequació selecció de la varietat (dialectal o estàndard)

selecció del registre (formal/informal, objectiu/subjectiu...)

fórmules i girs estilístics propis de cada comunicació

Altres disposició del text en el full (encapçalament, marges...)

tipografia (negreta, cursiva, subratllat...)

estilística (complexitat sintàctica, repetició lèxica...)

variació (riquesa de lèxic, complexitat sintàctica...)


PROBLEMES A L’HORA DE FER UN TEXT

Problemes relacionats amb la contextualització: -paper que adopta l'emissor en l'enunciació.

-adequació del text al destinatari.

-adequació del text a la intencionalitat.

-adequació del text al marc d'interacció social (relació emissor-receptor).

-coherència del text en referència al món representat.

Problemes relacionats amb l'estructuració: -planificació de l'escrit d'acord amb el tipus de text que es produirà:

-en situació/autònom respecte a la situació.

-narració, descripció, exposició, argumentació...

Problemes relacionats amb la textualització: -disposició del text en la pàgina: títols, subtítols, sagnats, espais en blanc, signes de puntuació, notes, notació de paràgrafs, etc.

-puntuació

-organitzadors del text (temporals, espacials, lògics...)

-procediments de repetició (substitucions mitjançant sinònims, hiperònims, pronoms anafòrics, nominalitzacions, el·lipsi, etc.)

-subsistemes verbals (subsistema de passat, de present.)

-modalització (adverbis i locucions modalitzadores, verbs i perífrasis modals...)

-l'ordre de les paraules a l'oració.

Problemes morfosintàctics: -en la formació de paraules (sufixos, prefixos, composició, conjugació, formació de plurals, distinció de paraules en les locucions, etc.)


-en la construció d'oracions (concordances substantiu- adjectiu, subjecte-verb, ús de preposicions en els complements verbals, ordre dels grups sintàctics, ús del relatiu, etc.)

-ús de la puntuació per a marcar relacions sintàctiques i desfer ambigüitats dins l'oració.

Problemes ortogràfics: o grafies

o accent ortogràfic

o ús de majúscules puntuació


Diferents escrits

La narració La narració és un tipus de text que explica uns fets esdevinguts en un determinat ordre, que cal que sigui coherent amb la intenció del narrador. Caben dues possibilitats d'ordre: el mateix en què han succeït els fets i l'alteració de l'ordre en què han ocorregut (per remarcar un fet, utilitzar el factor sorpresa, mantenir l'interès del receptor fins al final o centrar-lo en una part de la narració).

La narració té un desenvolupament temporal i s'estructura en les etapes següents:

-introducció (plantejament d'una situació estable)

-complicació (plantejament d'un conflicte)

-avaluació i reacció (avaluació del conflicte i reacció per part dels personatges)

-resolució (resolució del conflicte i pas a una nova situació) i

-moralitat (conclusió que respon a la intenció del narrador)

La descripció La descripció és la representació d'alguna cosa amb paraules. Acostuma a tenir una estructura espacial, que segueix un ordre triat per l'emissor (de dreta a esquerra, d'esquerra a dreta, de dalt a baix, de baix a dalt, del general al particular, del particular al general, etc). En general, l'estructura està en funció de l'element que es vulgui destacar més, cosa que depèn de la intenció de l'emissor.

La descripció pot ser objectiva, si té una intenció explicativa o informativa; o subjectiva, si qui descriu deixa entreveure l'opinió o els sentiments que li produeix allò que es descriu.

La descripció acostuma a ser enumerativa. Els elements de l'enumeració se separen per comes o per la conjunció i. El punt i coma s'usa per separar seqüències que ja contenen comes dintre seu.

El text descriptiu utilitza molts caracteritzadors per dir com són les coses. Per caracteritzar el nom usem l'adjectiu; preposició+nom; que+oració (oració de relatiu); com+nom o oració (comparació); la metàfora; i adjectius, noms o verbs+sufixos.


En el text descriptiu, també hi abunden els situacionals, com per exemple: a dalt, a baix, més amunt, més avall, davant, darrere, a la dreta, a l'esquerra, endins, enfora, al mig/centre, als costats/extrems, de cara, d'esquena, a l'interior, a l'exterior, etc...

El verb més habitual a les descripcions és el verb ser . Aquest pot tenir tres funcions bàsiques:

-atribuir una característica o qualitat a una cosa, objecte o persona

-establir una relació (de pertinença o d'altres), i

-situar una cosa, persona o objecte.

El text instructiu

Els text directiu o instructiu ens obliga, ens aconsella o ens recomana fer una sèrie d'accions i ens informa, a vegades, de per què hem de fer-les i com hem de fer-les. Primer, acostuma a presentar la finalitat que persegueix i després, exposa un seguit d'instruccions. Aquestes segueixen l'estructura següent: marca d'ordre -acció que s'ha de fer- com s'ha de fer. Les marques d'ordre serveixen per indicar el pas d'una instrucció a la següent i poden ser substituïdes per recursos tipogràfics (punt, guió ...). Algunes instruccions han de fer-se en un ordre determinat perquè siguen efectives.

Els textos directius acostumen a ser esquemàtics i concisos. L'esquematisme consisteix a presentar uns continguts destacant-ne les línies principals, mitjançant les paraules imprescindibles i la disposició gràfica dels textos. La concisió consisteix a expressar només allò que és estrictament necessari per a la comprensió dels continguts. Sol repercutir en l'absència de comentaris i digressions i en l'absència de caracteritzadors.

La forma verbal bàsica per expressar les instruccions és l'imperatiu. Però també hi ha altres possibilitats, segons els diferents graus de formalitat entre l'emissor i el receptor, la intenció que es persegueix o la situació. Aquestes altres possibilitats d'expressar instruccions són, principalment, la persona i el nombre de la forma verbal que s'empre, la utilització de diferents temps verbals i l'ús de verbs específics per a expressar la instrucció (caldre, haver de, etc.). L'ús combinat d'aquests recursos gramaticals permet d'intensificar o suavitzar la sensació d'imposició o d'ordre de les instruccions.


Per expressar la manera com s'han de fer les accions, es poden usar: adverbis i locucions adverbials de manera, adverbis en -ment, preposicions + nom, oracions introduïdes per nexes modals (com, com si, segons, etc.) verbs que, pel seu significat, indiquen manera i gerundis.

Per expressar la finalitat d'una acció, es poden usar: la preposició per a + nom, oracions introduïdes per nexes finals (perquè, a fi que, per tal que, etc.), per (o locucions finals com a fi de, per tal de, etc.) + infinitiu i verbs que, per la seua significació, indiquen finalitat: perseguir, proposar-se, pretendre...

Per indicar instruments podem fer servir: per mitjà de, mitjançant, amb...

Els missatges s'elaboren sempre amb un codi, que és el conjunt de signes o senyals de significat convencional i les regles per a la seua utilització. A més del codi lingüístic, n'hi ha d'altres que se serveixen de dibuixos, imatges, gràfics, etc.

El text predictiu El text predictiu ens informa sobre una situació futura, en base a una situació i uns condicionaments actuals, per tal de fer-ne una preparació adequada.

La forma verbal principal per a l'expressió de les prediccions és el temps futur. Però hi ha també d'altres possibilitats gramaticals que poden aportar diferents matisos de significat:

-el temps condicional

-el mode subjuntiu

-el present d'indicatiu

-el futur compost, i

-verbs que suggereixen per ells mateixos una predicció.

Per treure certesa a les prediccions en futur s'usen adverbis i locucions de probabilitat com segurament, potser, tal vegada, si Déu vol, etc.

Per expressar les condicions es poden usar:

-oracions introduïdes per nexes condicionals (si, posat que, mentre que, etc.)

-locucions com amb la condició de+infinitiu, la locució en cas de+nom, i

-verbs o substantius que, pel seu significat, indiquen condició.


-La planificació d'una activitat comporta les passes següents:

-la detecció de les necessitats que es volen satisfer

-la fixació dels objectius del pla

-la determinació de les activitats a realitzar

-la concreció dels responsables i dels costos de les activitats

-l'execució de les activitats, i l'avaluació dels resultats aconseguits.

El text explicatiu

«Explicar» i «exposar» són dos verbs que expressen conceptes estretament connectats; tant, que sovint s'ha utilitzat «exposició» i «explicació» per referir-se a una mateixa classe de seqüències.

Exposar equival a «informar», és a dir, transmetre dades amb un alt grau d'organització i jerarquització, i explicar, és l'activitat que, partint d'una base expositiva o informativa necessàriament existent, es fa amb finalitat demostrativa.

Els textos explicatius «exposen una cosa a fi de fer-la comprendre o donar-la a conèixer a algú". Les explicacions són els textos didàctics per excel·lència, perquè tenen com a objectiu fer comprendre els fenòmens sobre els quals han aportat la informació necessària.

Estructura

Els textos explicatius han de presentar una organització lògica i jeràrquica de les informacions, que es pot desenvolupar analíticament o sintèticament. Es manifesta típicament a les lliçons, a les conferències, als fullets explicatius, etc. L'estructura clàssica d'un text expositiu és:

1. Introducció: on es presenta el tema de què es parlarà.

2. Desenvolupament del tema

Conclusió: sol correspondre a una síntesi del que s'ha dit.


Recursos lingüístics

El verb de l'explicació és el present d'indicatiu, encara que no s'ha de descartar la presència dels altres temps verbals -els diferents temps de passat-, si en suport de l'explicació es recullen esdeveniments, anècdotes, declaracions, etc., que s'arrangen en el temps.

La utilització d'adjectius i d'adverbis prové de la necessitat de donar una idea exacta d'allò de què es parla perquè pugui ser entesa l'explicació, i no de la intenció de buscar un efecte estètic ni de fer conèixer el nostre punt de vista o sentiments sobre l'objecte explicat, com passa sovint en les descripcions i en les argumentacions. És per això que s'empren els adjectius «imprescindibles», és a dir, els especificatius o classificatius. De fet, la selecció dels noms (substantius i adjectius) i dels verbs en l'explicació es fa amb el propòsit d'obtenir la màxima claredat i la millor precisió possibles.

L'ús dels termes ens assegura una interpretació única. Els termes comporten una absència d'ambigüitat, i evitar l'ambigüitat és una condició bàsica de tot text explicatiu.

Pel que fa als connectors, conjuncions o altres tipus de locucions amb valor relacionant, hi tenen un paper principal sobretot aquelles que estableixen connexions lògiques entre els elements lingüístics: les causals (perquè, ja que, per això, per aquesta causa, per + infinitiu...), les il·latives (doncs, per tant, en conseqüència, així...) i les finals (perquè, a fi que/de, per tal que/de, amb l'objectiu de, amb la finalitat de...); i també les que matisen la validesa de les assercions, com les adversatives (però), les condicionals (si, sempre que, a condició que...) i les concessives (malgrat que, a pesar que, per + adjectiu + que...).

D'altra banda, les estructures modals i comparatives (com,semblant a, diferent de...) tenen un paper important en les operacionsd'exemplificació.


El text argumentatiu Definició i característiques

El text argumentatiu té la funció de convèncer i la seva estructura bàsica consta de tres parts:

1. Introducció, és la part que situa, enuncia un tema i dóna l'opinió (tesi) a favor o en contra de l'emissor respecte al tema

2. Motius o arguments, s'exposen els fets. Per cada fet presentat, es desenvolupa un argument principal i d'altres de secundaris o de suport, si és el cas.

3. Conclusió, recull la idea principal (tesi) del qui parla a favor o en contra del tema, és la síntesi dels continguts i pot ser només argumental o també retòrica. S'expressa habitualment en l'últim paràgraf.

En el text argumentatiu l'emissor està normalment implicat en el missatge del text. Això es pot mostrar mitjançant l'ús de la primera persona.

Per introduir els diferents arguments s'usen els ordinals o altres marques d'ordre, com en primer lloc, d'una banda, per començar, d'altra banda, finalment, per acabar, etc.

Un tipus de text argumentatiu molt freqüent és el polític. El seu llenguatge és elaborat i fa servir recursos lingüístics que atreguin i convencin el receptor, com són l'ús d'un vocabulari especial i de figures retòriques. Les figures retòriques que més utilitza són les que es basen en la repetició, el contrast i la implicació del receptor.

Per expressar l'oposició podem usar: oracions introduïdes per nexes com però, sinó, tanmateix, encara que, malgrat que, etc noms precedits de locucions com malgrat, a pesar de, tot i, etc i verbs que pel seu significat, indiquen oposició com oposar-se, dissentir, ect.

Per expressar la causa, podem usar: oracions introduïdes per nexes causals com perquè, ja que, puix, etc, noms introduïts per locucions com amb motiu de, a causa de, gràcies a, etc., i verbs que, pel seu significat, indiquen causa com causar, fer, originar, ocasionar, etc.

Per expressar la conseqüència, podem usar: oracions introduïdes pernexes consecutius com doncs, per tant, així, etc., o noms encapçalats per locucions com en conclusió, en conseqüència,conseqüentment, etc. Abans de l'expressió consecutiva, és freqüent posar un punt i coma. La conseqüència també es pot expressar a través d'un reforç a la primera oració (tant, tan, de manera) i el nexe que a la segona.


Entre els recursos utilitzats en el text argumentatiu, cal destacar l'ús de cometes, els guionets, les citacions i la interrogació retòrica.

Les cometes s'usen per citar paraules textuals, fer sobresortir una paraula del text, indicar que un mot és un títol o un motiu, o donar un to especial a una paraula.

Els guionets s'usen per indicar de qui són les paraules citades, per afegir una circumstància complementària al text i per passar del to objectiu al subjectiu.

Les citacions d'autoritats són frases extretes de grans pensadors o d'entesos en la matèria que es tracta i tenen un caràcter d'afirmació categòrica. Molt sovint s'expressen mitjançant paradoxes, antítesis o equívocs.

La interrogació retòrica és una afirmació feta en forma de pregunta, a fi d'atreure l'interès del receptor i implicar-lo en el que s'afirma.

Per fer una contraargumentació cal analitzar el text, tenint en compte: el receptor a qui s'adreça el que argumenta, els arguments que fa servir, les premisses de què parteix, l'estructura dels arguments, el seu propòsit i les seves estratègies. A l'hora de construir els contraarguments, cal valorar: els caràcter i circumstàncies del receptor, els contraarguments més idonis per a les seves premisses, els possibles dubtes del contrincant, les respostes a aquests dubtes, el nostre propòsit general en relació a aquest receptor concret i les estratègies més adequades de cara a aquest propòsit.


COMENTARIS DE TEXT


CT-16 ANEM DE REBAIXES

Matí de divendres passat en una botiga del passeig de Gràcia. La cua per

enfundar-se les peces escollides enllaça amb la de la caixa formant una ela claustrofòbica. Una noia, tota

nerviosa, ha aconseguit, per fi, després de canviar de talla tres vegades, posar-se una faldilla curta. Li demana

l’opinió a la dependenta que avui fa d’assessora d’estil, mare, germana o terapeuta que li contesta que li queda

perfecta. Però la noia segueix col·locant-se els cabells darrere l’orella d’una forma compulsiva.«¡Rafa,

Rafa!», crida. Ens mira a les que ens hem recolzat a la paret queixant-nos de l’absència del noi i a nosaltres

ens agafa un rampell de feminisme pamfletari: li diem que no li cal el Rafa per res, que és ella la que s'ha de

veure bé, que si li agrada la faldilla no cal que demani permís a ningú, etcètera. O sigui, que de fet, la volem

condemnar a la mateixa soledat amb què hem acudit nosaltres a les rebaixes.

Ho entenem poc després quan veiem un noi que tímidament ronda l’entrada dels emprovadors

aguantant una jaqueta i una bossa, i que no s’assembla en res al prototipus de censor masclista. I

amb la confiança fastigosa que donen aquests dies de convivència curta però intensa amb

desconeguts li diem: «¿Ets el Rafa, oi?». Diu que sí i entra a aconsellar la seva parella, de qui

passem de criticar-ne la dependència a envejar-ne la companyia. L’entrada del Rafa, ho hem

d’admetre, ens ha deixat un regust de tristesa. Per un moment ens hauríem adoptat les unes a les

altres, però, desconegudes com som, decidim entaforar-nos soles darrere les cortines. Fet i fet, per

acompanyar algú a comprar se l’ha de conèixer a fons i saber desxifrar-ne expressions aparentment

simples com «Em sembla que em fa grassa». Per això ens acaba quedant clara una cosa: si la noia i

el Rafa superen un primer dia de rebaixes, de pont i en ple centre de Barcelona és que aquesta

parella durarà tota la vida.

Najat El Hachmi, 13-1-2011 El Periódico


RESUM

Anem de rebaixes Les rebaixes són, per a tot el món, dies de agobiament icansanci mental y físic. S i així, tens a algú que t'acompanyi a comprar-te coses, es el millor que t'has pogut trobar. Perque la dependenta està a les seves coses i ni tan sols s'hi fixa de si et queda bé o malament quant li demanes opinió.

Normalment anem soles a comprar rebaixes, o com a molt, amb amigues. Si trobes un noi que t'acompanyi a les rebaixes, y a més, entri al probador i et dongui la seva opinió, no el deixis escapar


CT-17 SANIDAD REPORTAJE: vida&artes La sanidad así no es sostenible Los españoles van demasiado al médico - El uso innecesario, la descoordinación interna y el envejecimiento amenazan el futuro del sistema público - Un estudio plantea cobrar a los usuarios

MARÍA R. SAHUQUILLO 17/11/2009

Ir al médico para recoger una receta. Para renovar una baja. O porque en la anterior consulta se nos quedaron unas cuantas cosas que decir. Los españoles visitan al médico ocho veces al año de media. Un 40% más que el promedio de la Unión Europea. El sistema sanitario español ha ganado prestigio por sus niveles de gratuidad y asistencia universal. Pero todos los años consume más recursos de los previstos. A pesar de que su coste es de los cuatro más bajos de la UE en términos de proporción del PIB, tiene un gran problema: un déficit acumulado (entre 2003 y 2007) de unos 11.000 millones de euros. Un agujero que los expertos auguran que aumentará. Algunos sostienen que el sistema sanitario tal y como lo conocemos no puede durar.

Un informe presentado por la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea) y la consultora McKinsey asegura que el déficit sanitario -la desviación entre gastos previstos y reales, y que acaba en su mayor parte en la deuda de las autonomías- puede superar en 2020 los 50.000 millones de euros. Los analistas de estas dos entidades hacen una proyección de los presupuestos en Sanidad para ese año y calculan cuánto sería el gasto sanitario. Las cuentas son escalofriantes. "Las comunidades gastan más de lo que tienen presupuestado", apunta como explicación María del Mar Martínez, socia de McKinsey y una de las personas que ha elaborado el informe Impulsar el cambio es posible en el sistema sanitario. Un déficit que año tras año se cronifica y va arrastrando en la mochila otros problemas como el retraso del pago a los proveedores sanitarios.

A esto hay que sumarle otro ingrediente ineludible, el envejecimiento de la población. En diez años, uno de cada cinco españoles tendrá más de 65 años. Esto significa que 10 millones de personas tendrán un coste sanitario entre 4 y 12 veces mayor que el del resto de la población. "Los enfermos crónicos también serán más y se incrementará el gasto sanitario", añade Martínez.

"Con este esquema actual, el sistema sanitario tal y como lo conocemos es insostenible", opina el director ejecutivo de Fedea, Pablo Vázquez. "Si no se introducen reformas, en una década cada español deberá trabajar al menos 30 días al año para atender el coste del sistema sanitario público. Además, más del


50% del gasto público de las comunidades tendrá que ir a la sanidad", dicen. El porcentaje ahora ronda el 35%.

Hace unos días la Comisón Europea daba un toque de atención a España para que controlase su desbocado déficit presupuestario. Este país debería, dijeron, entre otras cosas, emprender reformas de calado en el sistema sanitario y de pensiones. Una fórmula para controlar el gasto. Y una reforma que los expertos llevan años proponiendo. Vázquez lo tiene claro: a este ritmo el sistema sanitario español está en riesgo. La solución, sin embargo, es compleja. ¿Por dónde ha de llegarle a la sanidad pública la tabla de salvación?

Y como cada vez que se habla de sostenibilidad de la sanidad y de déficit, surgen los mismos fantasmas: la necesidad de más financiación y la sombra del llamado copago. Todos parecen compartir la opinión de que más financiación hace falta. "Lo que necesita el sistema es, entre otras cosas, una inyección de dinero", argumenta Marciano Sánchez-Bayle, presidente de la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública. Una solución que, para Ramón Forn, socio director de McKinsey y otro de los autores del estudio, es "sólo un parche". "Únicamente con más presupuesto para sanidad no valdría para solucionar los problemas a largo plazo", sostiene. Su informe plantea cuatro soluciones, una de ellas la del famoso copago, también llamado ticket moderador. Una tasa fija y baja por cada visita al médico con reducciones para las rentas más bajas y para los enfermos crónicos. Una medida, dicen, que no pretende ser recaudatoria sino "disuasoria". Acudir a urgencias, donde una de cada tres visitas se considera innecesaria, sería más caro.

La fórmula no es nueva. Ya se aplica en países como Francia, Portugal, Italia o Suecia. "En algunos de ellos el tique moderador ha conseguido reducir la demanda asistencial entre un 5% y un 15%", sostiene María del Mar Martínez. Tampoco es la primera vez que se plantea que España adopte este modelo. El pasado mes de marzo, el Congreso rechazó de plano introducir cualquier tipo de fórmula de copago por parte de los pacientes. "Estas medidas afectan a la universalidad y la equidad de la salud pública", concluyó el Congreso. Planes de algunas autonomías como Cataluña para ensayar fórmulas de este tipo quedaron aparcadas.

Un rechazo que comparte Albert Jovell, presidente del Foro Español de Pacientes. Jovell, además de presidir esta organización, es también médico. Conoce, por tanto, la realidad desde los dos lados de la mesa de la consulta. "El problema de lo que algunos llaman sobreuso de la sanidad, el hecho de que algunos pacientes vayan tantas veces a los centros de salud es un problema que viene directamente provocado por el propio sistema. Hay una gran falta de comunicación entre la atención primaria y la especializada, muchas veces se duplican las pruebas que se piden. También el poco tiempo que se tiene con cada paciente lleva a que se le vuelva a citar para la semana que viene para tener otros siete minutos con él y volver a estudiar su caso", diagnostica. "Debería haber un cambio desde esa base y lograr que las visitas que se consuman fueran sólo las necesarias".


"La gente no va al médico por placer. La atención médica no es cara, lo que es caro es lo que luego el médico puede decidir, por ejemplo, las pruebas", dice José Manuel Freire, director de la Escuela Nacional de Sanidad. Y alude a los datos que muestran que el coste de la sanidad española es de los más bajos de Europa. Freire rechaza además radicalmente cualquier sistema de tique moderador. "No es equitativo, afecta más a los que menos tienen e introduce barreras económicas al acceso a los servicios sanitarios. "Además, no hay evidencia empírica alguna de que ese copago simbólico cree una conciencia que evite el exceso de uso de la sanidad. Sin contar con que lo que para unos es un gasto simbólico para otros es importante", dice.

Sánchez-Bayle añade un punto interesante: "El copago terminaría con muchas consultas preventivas que son necesarias porque muchos no irían al médico para ahorrarse el precio".

Manel Peiro, responsable del área de gestión sanitaria de la escuela de negocios Esade, sí ve la utilidad de la medida del tique sanitario. "De la UE, España es el país con frecuencia más alta de visitas al médico. En la OCDE, los que más fármacos utilizan son Francia y España. El sistema de introducir algún tipo de copago debería probarse", dice. Y va más allá. "Una manera de contribuir a la financiación es apoyarse en seguros privados para prestaciones que no estén incluidas en el sistema nacional de salud. Deberíamos plantearnos que no todo esté incluido", argumenta.

El tique moderador divide a los expertos. Pero lo que todos tienen claro es que el sistema necesita reformas. Una revisión del copago de los fármacos y la introducción de una mayor utilización de genéricos, por ejemplo, reducirían el incesante gasto sanitario. "El sistema actual es injusto. No paga más quien más tiene, algunos pensionistas ganan más que muchos activos, por ejemplo. De haber un copago en los medicamentos debería estar basado en criterios de necesidad-efectividad terapéutica. Los medicamento vitales necesarios deberían ser gratis para todos", opina Freire.

El informe de Fedea y McKinsey no sólo se queda ahí. Plantea otras medidas como la elaboración de un ranking de centros sanitarios nacionales para garantizar la transparencia de su funcionamiento y así conocer su calidad y el servicio que prestan; o analizar que todas las mejoras tecnológicas que se introducen en el sistema compensan económicamente y en efectividad. Además proponen que se fomente la autonomía de gestión para los centros sanitarios. "Algo parecido a trabajar por objetivos, no sólo financieros, también de calidad o de servicios. Darles autonomía para que gestionen su presupuesto, para cumplir esos objetivos y para que el superávit que consigan revierta en mejoras tecnológicas y más investigación para sus propios centros", explica María del Mar Martínez. Un sistema que ya usan países como Noruega o Alemania, pero que a Sánchez-Bayle no le convence. "Que se premie a los


centros con más calidad es estupendo, pero hay que saber cómo se controla esto y que en el control estén implicados los profesionales, la administración y los ciudadanos"

COMENTARI DE TEXT 17 RESUMEN Sanidad Los españoles vamos demasiado al médico, a veces, innecesariamente. Es un coste muy alto el de la sanidad pública, advierten, que las comunidades gastan mas de lo que tienen presupuestado. El envejecimiento de la población es inevitable, de aqui a 10 años uno de cada 5 españoles tendrá más de 65 años, sumandole los enfermos crónicos, por lo tanto las visitas al medico augmentarán. Deberíamos hacer reformas en nuestro sistema sanitario, aplicar nuevas normas o incluso intentar hacerlo de forma diferente, como el ticket moderador,pagar por ir al médico, reduciendose la tarifa para crónicos por ejemplo, pero no fue aprobado. Muchas de las visitas no se harían por ahorrarse el precio de ellas, pero alomejor serían necesarias.

Lo que es caro són las pruebas que nos mandan hacer, los medicamentos necesarios para vivir, deberían ser gratis para todos.


CT-18

Güisqui no gustó, ¿gustará pirsin? Los extranjerismos enriquecen el léxico español aunque amenazan la coherencia de la ortografía - La RAE trata de adaptarlos, pero el uso manda JAVIER RODRÍGUEZ MARCOS El País, 02/01/2011 Usted elige: Un friki con pirsin dentro de un yacusi escucha yas y bebe güisqui. O bien: Un freaky dentro de un jacuzzi escucha jazz y bebe whisky. La nueva Ortografía de la Real Academia Española ofrece la primera fórmula para adaptar a la escritura española toda una colección de términos de importación. Pero la RAE propone y los hablantes disponen. El uso es el que libera a las palabras de la cursiva y las integra en el caudal léxico de una lengua sin pedirles el pasaporte. "El tiempo es maestro", decía en el siglo XV el primer gramático castellano, Antonio de Nebrija. ¿Qué tienen en común palabras tan castizas como jamón, charlar, aceite, bloque o, sin ir más lejos, español? Que todas son de origen extranjero. De hecho, los primeros en usar la palabra español, tomada del provenzal, fueron los inmigrantes francos que vivían en Aragón y Castilla a finales del siglo XII. El término había nacido un siglo antes para designar a los hispano godos que habían cruzado los Pirineos buscando refugio tras la invasión árabe. Durante un tiempo llegó incluso a rivalizar con la forma españón, un gentilicio en la estela de bretón y gascón. Jamón, por su parte, desbancó a la primitiva forma castellana pernil -que subsiste en catalán-, porque los hablantes prefirieron para la pierna de cerdo la derivación del jambe francés (jambon), que la más remota de perna latina. La base del español procede mayoritariamente del latín, introducido en la península Ibérica a finales del siglo III a. C., durante la romanización. Si a la aportación latina se le suman algunas palabras de origen prerromano -que estaban aquí- y otras de origen germánico -que llegaron con los godos-, ya tenemos el llamado léxico patrimonial, es decir, el que nació con la lengua. Mejor dicho, con el que la lengua nació. Si a eso se le añade el llamado léxico adquirido, fruto de las aportaciones de otros idiomas, se completa la fotografía del vocabulario español. El diccionario de la RAE contiene 88.000 palabras. Según los filólogos, el léxico total de una lengua se calcula añadiendo un 30% al recogido en los diccionarios. Con todo, el hecho de que una palabra salga del DRAE no supone su desaparición total. Así, el Diccionario histórico, en proceso de elaboración, cuenta con unas 150.000 entradas. Cada época tiene sus extranjerismos. El Renacimiento fue el tiempo de los italianismos, la Ilustración fue el de los galicismos y la actualidad es, sin duda, el de los anglicismos. Sus entradas en nuestro vocabulario no se llevaron a cabo sin traumas. Es ya un clásico de la tensión lingüística la crítica de escritores del siglo XVIII, como Iriarte y Cadalso, a la llegada desde Francia de vocablos como detalle, favorito, interesante o intriga. ¿Cuántos hablantes reconocerían hoy su procedencia? Salvador Gutiérrez Ordóñez, ponente de la nueva Ortografía, elaborada por la asociación que reúne a la RAE y a las 22 academias de América y Filipinas, resume el camino que lleva a un extranjerismo de la calle al diccionario: "La norma es que si se puede adaptar sin modificación alguna se integre directamente si tiene uso. Si su incorporación necesita un cambio, lo habitual es que pase al diccionario cuando haya una adaptación o bien a la pronunciación o bien a la ortografía españolas". A la pronunciación se adaptó bafle. A la ortografía, béisbol. Con todo, la palabra clave es uso, la prueba de fuego de cualquier término sea cual sea su origen. "La Academia tiene unas normas generales para el léxico", explica José Manuel Blecua, que el pasado 16 de diciembre relevó a Víctor García de la Concha en la dirección de la RAE. "Se


examina una época -los 10 últimos años- con documentación tomada de varias fuentes y, a ser posible, de diferentes países de habla hispana. También se tiene en cuenta el registro en que se usa: que se utilice en la lengua culta, que tenga presencia en la prensa... Es muy interesante la información que dan los suplementos dominicales de los periódicos. Reúnen la efervescencia de la lengua en toda su variación". A esto hay que sumar los movimientos de ida y vuelta de la propia RAE: "Se quitó la pe de psicología y luego nos dimos cuenta de que en la escritura la pe seguía vivísima". Todas las palabras tienen doble vida: una oral y otra escrita.Los extranjerismos, durante mucho más tiempo. "Ese es el problema de los préstamos en todas las lenguas, el problema de pirsin, por ejemplo", dice Blecua. Dado que para la codificación interesa la vida escrita, las dudas están servidas. A veces por el lado de la escritura, a veces por el de la oralidad. En España se pronuncia fútbol y vídeo lo que en Latinoamérica es futbol y video. "La variación es connatural con las lenguas", subraya el director de la RAE. "A los hablantes les cuesta mucho entenderlo, pero es así". Más que cualquier otro código, el pilar de la unidad de la lengua es la ortografía, que se sobrepone a la variedad léxica -pileta, piscina, alberca- y a fenómenos fonéticos como el seseo -García Márquez y Juan Marsé escriben igual cien aunque cada uno lo pronuncie de forma diferente-. En aras de esa unidad y consciente de que un sistema no puede mantenerse plagado de excepciones, la Academia propone siempre que se respeten las normas de adaptación de los extranjerismos aunque a veces lleve al límite el principio básico de cualquier idioma: la comunicación. ¿Qué demonios es un disco de yas? "Admitir jazz sin cursiva significa que la jota tiene una nueva pronunciación", explica Salvador Gutiérrez Ordóñez, que sostiene que la forma yas está documentada. No obstante, sin tono apocalíptico, añade: "No digo que eso no ocurra. De hecho, vamos camino de ello porque estamos rodeados del inglés, el italiano, el catalán, el vasco. Ahí están palabras como jazz mismo, pero también Giovanni, Joan y Jon. Es tal la avalancha que es muy posible que eso ocurra aunque la RAE siga luchando por la adaptación". Como recuerda él mismo, ese doble sonido ya se da con la w, que tiene una pronunciación como be -wolframio, Wagner- y otra como u, sobre todo para las palabras de origen inglés -de web a waterpolo pasando por sándwich, que, por cierto, hasta 1927 no se impuso oficialmente al suculento emparedado. La última fórmula, además, es una alternativa relativamente reciente a adaptaciones exitosas como las que dieron lugar a váter y vagón. La w fue, también, la protagonista de uno de los casos más extravagantes de tensión entre norma y uso. La palabra whisky no entró en el diccionario académico hasta 1984, aunque entonces, como hoy mismo, remitiera a güisqui. Y todo a pesar de que en 1963 empezó a comercializarse en España el popular DYC segoviano, que, bien es cierto, multiplicó su producción en los años ochenta. Whisky es un extranjerismo (tomado del inglés) procedente de otro (tomado del gaélico uisce beatha, agua de vida) que se resiste en las estanterías de los bares a los consejos de la Academia. Consejos que, en el caso de güisqui, Gutiérrez Ordóñez considera fruto de un exceso de celo porque "la w y la k pertenecen a nuestro alfabeto". Efectivamente, la w fue la última letra en incorporarse al abecedario del español. Lo hizo oficialmente en la Ortografía de 1969, aunque ya en la Edad Media se empleaba para escribir nombres propios de origen germánico como el del rey godo Wamba, también transcrito como Bamba. De ahí que la recentísima edición de la Ortografía proponga la forma wiski. "Hubiera sido lo más fácil desde el principio", afirma el ponente de la obra. "Hay que optar por una escritura española que sea lo más cercana a la palabra de origen. Si no, los hablantes no aceptan la adaptación". ¿Tiene wiski alguna posibilidad de asentarse? "No todo está perdido: en el propio inglés se dice whisky y whiskey. Si no se populariza wiski, se seguirá escribiendo en cursiva". Hay dos fenómenos que juegan en contra de la popularización de las recomendaciones académicas, que, pendientes de la bendición por el uso, tratan de conciliar la etimología con el precepto de escribir como se habla. Esos dos fenómenos son la alfabetización universal y la globalización. Las


lenguas están ahora menos solas que nunca. Es posible que la forma yas esté documentada; más raro sería que el documento fuese un disco de jazz o el cartel de un festival. Además, la globalización lingüística -potenciada por los medios de comunicación- tiene un matiz psicológico que derriba fronteras. Según José Antonio Pascual, coordinador del Diccionario histórico, "los hablantes se resisten porque, cuando apareció, el whisky era una bebida muy moderna en comparación con el coñac. Beber güisqui suena más rancio, como si fumaras Güinston. Te separas demasiado de las otras lenguas. Además, ningún fabricante quiere usar güisqui en sus etiquetas. Su licor parecería peor, una imitación. Bastaría leerlo para decir: uy, este es el español". Ese resorte de postín es el que prefiere croissant a cruasán, pero también el que importó un término como restaurante, que ingresó en el diccionario académico en 1803 en el sentido de "el que restaura" y solo en 1925 incorporó, en su segunda acepción, el concepto de "establecimiento donde se sirven comidas". "Era una palabra que estrictamente no hacía falta", explica Pascual. "Estaban las casas de comida y los mesones, pero sonaba más fino, como ahora brasserie, un lugar que en Francia no es ni mejor ni peor que un restaurante". Además, la forma española de algunas palabras de origen extranjero varía según las generaciones. Así, en los años noventa del siglo pasado Disney propuso a los nietos del mundo hispanohablante que llamaran Aladín al mismo personaje que sus abuelos llamaban Aladino. A la vez, las retransmisiones de la NBA pusieron poco a poco en circulación el original basket para algo que desde 1947 se llama baloncesto. Y algo parecido sucede con el baile de Mao Tse-tung a Mao Zedong y de Pekín a Beijing. "Ninguna de esas formas es de origen español", dice José Antonio Pascual. "Una es la transliteración a través del francés y la otra, a través del inglés. Ahora los chinos prefieren el inglés". A todo ello hay que añadir el capítulo de batallas perdidas. Una de ellas empezó a librarse en 1984 cuando el diccionario de la RAE incluyó mercadotecnia como traducción del rutilante marketing. "Esa batalla estaba perdida de antemano", reconoce Gutiérrez Ordóñez. "Hay palabras que no cuesta nada admitir. Marketing se usa en todo el mundo, hasta en japonés creo. Era un concepto nuevo y la palabra no existía en español". Tal vez la adaptación ortográfica del préstamo hubiera tenido más suerte que la creación de un término nuevo. Ya se dio entre fútbol y el calco balompié. Por dejar a márquetin en el banquillo, el marketing barrió a la mercadotecnia. Tanto el nuevo director de la RAE como el coordinador de la Ortografía han formado parte de la comisión académica de lenguaje científico y técnico, que se reúne en la sala Lázaro Carreter. Allí cuenta José Manuel Blecua que un término como pendrive ha sido objeto de un largo informe pero que todavía está en cuarentena: "El uso es el que estabiliza una denominación. Por mucho que la Academia se intente adelantar y llamarlo, por ejemplo, lapicero o memoria USB, si la gente lo llama pendrive... Lo que puede hacer la RAE es, por un lado, ver por dónde van a ir los tiros y orientar hacia una de la soluciones; por otro, reconocer que los tecnicismos los hacen los técnicos". Es lo que ha hecho al recomendar libro electrónico frente a ebook.

La Academia Española es, como su nombre indica, Real. Es decir, reina pero no gobierna, propone pero no impone. Aunque los libros de texto suelen seguir sus indicaciones -hace años, por ejemplo, que no acentúan solo-, atrás quedaron los tiempos en que su poder era ejecutivo. Como se recordó en la presentación de la Ortografía que propone Catar y mánayer, un grupo de maestros madrileños se constituyó en 1843 en Academia Literaria y Científica y acordó una reforma radical de la ortografía que se empezó a enseñar en las escuelas. Al año siguiente, para atajar la segregación, Isabel II declaró oficial el Prontuario de la RAE. Hoy una ortografía por decreto sería imposible. Pirsin o piercing, usted elige.


COMENTARI DE TEXT 18 Güisqui no gustó Muchas de las palabras que usamos son de origen extrangero. La RAE está pensando en "meter" nuevas palabras de origen inglés, para transformarlas en españolas, como güisqui, yacusi....La intención es que se escriban como su pronunciación pero dentro del léxico español, pero las palabras, se pronuncian de una forma y se escriben de otra, sobretodo los extranjerismos. Cada país que coje extranjerismos los pronuncia o los escribe a su forma, incluso muchas veces no se pronuncian ni se escriben igual. ¿Por que tenemos que escribir los extranjerismos segun la ortografía de cada lengua? Es lo mismo que los accentos, por ejemplo en españa, un madrileño escribira igual una palabra que un andalúz pronunciará diferente. Es normal que algunas letras tomen otras pronunciaciones.

La palabra Güisqui, no suena igual que whisky, es mas, no parece ni que sea lo mismo, como pendribe o ebook, si lo cambiarán a güisqui, lapicero o libro electronico, la gente lo seguiria llamando como se llama. La RAE no manda, nosotros elegimos.


CT-19 Polèmica en el comerç En ple període de rebaixes i quan les primeres dades permeten ser moderadament optimistes sobre les vendes, arriba 1'enrenou dels horaris comercials, i la seva liberalització, així com les bondats que propugnen els que adopten posicions mes liberals en aquest tema. No em di-ran que la seva oportunitat no es digna de menció. El debat apunta a una de les peces clau i d'especial sensibilitat en el comerç minorista: la definició dels horaris, o sigui, la regulació i la forma que pren al nostre país.

Lluny de ser una qüestió intranscendent, aquesta regulació constitueix una realitat

polièdrica, amb implicacions tant en l’àmbit politic i economic com en el social. En el politic perque la proposta del Govern requeteix la participacio -i, per tant, el consens- de les autonomies, questio d'una complexitat gens menyspreable; a mes, els interessos concurrents en els que formen el teixit empresarial son dispars, o almenys no coincidents en tots els seus aspectes -per exemple, les grans superficies i els petits comerciants-, pero ni tan sols entre els de la mateixa categoria tampoc són iguals. Ni totes les autonomias tenen les mateixes necessitats, ni hi concurren realitats anàlogues.

En l’econòmic shan de tenir en compte l’aportació del comerç minorista al PIB, fet que

exigeix prudencia a 1'Executiu i un treball de precisio i bisturf, si escau, allegislador; les mesures que es promoguin hauran de consolidar i prombure un escenari de competencia efectiva en un context encara recessiu gairebe recessiu.

En l'ambit social, hi ha d'haver una suficient i ordenada competencia que asseguri i

promogui un adequat nivell d'oferta per als consumidors -cosa que no ha de desembocar en els noctambuls i innecessaris models set dies, 24 hores, 365 dies-, una apropiada conciliacio de la vida laboral i familiar dels que es dediquen al comerc, una equitativa distribucio de la riquesa i la real i efectiva possibilitat de disfrutar del dret a l' empresa.

Per si tot aixo fos poc, les mesures que s'adoptin han de ser consensuades, estables, homo-

genies, justes i a mes han de fomentar l'economia a curt, a mitja i a llarg termini. En defi-nitiva, un coctel carregat -i ben carregat- de tots els ingredients, ben amanit amb una mica de controversia politica i una bona dosi de context de crisi economica. No em diran que no comença l’any amb bon peu. Amb la ressaca de Nadal i amb la pujada del gener en plena ebullició afrontem, o més ben dit, reprenem un debat obert ja fa temps i controvertit com abans.

Javier Fontcuberta. Professor de la Facultat de Dret d’ESADE


COMENTARI DE TEXT 19 Polémica en el comercio Les compres de rebaixes fan que els treballadors facin més hores del normal degut a la gentada. I ara volen allargar els horaris de les botigues. No podem treballar tots els dies de la setmana i tots els dies de l'any. Els comerciants també tenen vida, no es just que facin les hores dedicades als clients perque ells també han de viure. A més, no tots els comerços tenen les mateixes necessitats, hi ha comerços petits i hi ha grans comerços.

En qui pensen quan volen allargar els horaris comercials? En els treballadors es veu que no.


CT-24

“NETWORKING”

Poder tirar de contactos quizá sea el recurso más fiable a la hora de conseguir trabajo. Un arte denominado ‘networking’ que tiene sus propias reglas.

Tengo más de 5.000 personas en mi agenda que me cogerían la llamada”. Así define su condición de networker, Keith Ferrazzi, un maestro del listín telefónico que asegura que “en tiempos difíciles no te salvarán la experiencia ni el talento o el trabajo duro, sino tu círculo de amigos y conocidos”.

Tener contactos es un don que mucha gente atribuye a la suerte, a la casualidad o a la genética. Pocos entienden que tejer una sólida y diversa red de contactos es un trabajo con estrategias bien pensadas y leyes inamovibles. Y esto intenta explicar el networking.

En pleno auge de las redes sociales no es raro que alguien demasiado enganchado a Facebook o a Twiter se justifique con la excusa de que está haciendo networking. Sea cierto o no, parece más útil en los tiempos que corren proveerse de una amplia red de salvación para amortiguar la caída que engordar un currículo que luego va a ser enviado masivamente a 50 emails de directores de recursos humanos.

Aprender el arte de hacerse con una red potente de contactos es materia de estudio en muchos MBA en los que desde el propio proceso de selección ya se piensa en las extrañas y eficaces madejas que pueden tejerse entre un ingeniero hindú graduado en Londres, un consejero financiero de Tokio y un analista de mercados de Dubai. Porque si algo hay que entender cuanto antes en esta materia es que nada se deja a la improvisación. El networking es la ciencia de hacer agenda, no es el arte de la espontaneidad. Aquí nunca se da puntada sin hilo.

KARELIA VÁZQUEZ 26/09/2010


COMENTARI DE TEXT 24 "Networking" Exercici 2: Un nuevo método para negociar, para encontrar trabajo, tener todos los contactos que te hagan falta y que te puedan proporcionar ayuda o mas contactos. Tiene que estar todo muy bien pensado, no se improvisa nada, hay que tenerlo todo bien organizado con tal que no falle nadie ni nada salga mal. Tener muchos contactos es la clave, aqui, allá.....toda persona que pueda proporcionar algo es válida. Exercici 3: Es algo rapido, que todo el mundo tiene. No es nada extraño para nadie, ya puede ser via internet o via movil, es una buena forma de hacer negocios con gente de otro país, por ejemplo. Todos tenemos movil o tenemos internet. Todo el mundo tenemos que cuidar a nuestros contactos por que nos pueden servir de ayuda, sino ellos, contactos de ellos, como bien dice el autor del texto. Exercici 4: Yo cuido bastante mi agenda, o mis contactos, aunque también, de vez en cuando hago limpieza. A veces tengo gente que hace mucho tiempo que no me pongo en contacto con ellos o ellos conmigo. Sé que si algun dia los necesito, tendre otros contactos que me digan como contactar con ellos. Pero en realidad, los cuido bastante.


COMENTARI DE TEXT 25 ¿Suerte? ¿o buena suerte? Normalmente, cuando pasa algo bueno, se dice tener buena suerte. Pero también esta el esfuerzo de la persona sobre algo para que ésta salga bien. La suerte es azar, la buena suerte la crea uno mismo con sus actos. En este caso, las personas con "buena suerte" lo relacionan todo con que si pasa algo malo es porque tiene que pasar algo mejor. Si se equivocan en algo intentan aprender de ello y su "buena suerte" es haber aprendido, por ejemplo.

Puede ocurrirle la misma cosa a dos personas y las dos pensar lo contrario, que es mala suerte o que es buena suerte. Dependerá de la persona. De lo optimista o pesimista que sea.


CT-26

"La radio es el pescado y la carne es la televisión"

Josep Cuní es el periodista más visto de Cataluña desde hace seis años. Su programa, Els matins

amb Josep Cuní, viene de la radio y se instaló en las mañanas de TV-3, la televisión autonómica

catalana, y cumple hoy 1.500 emisiones. Para celebrar esa efeméride está con nosotros, ante una

carta selecta, organizada por Fermí Puig, "uno de los cocineros que han hecho de la cocina

tradicional su caballo de batalla".

Cuní es hijo de pescaderos de Tiana, y se ha hecho amigo de los pescadores de Bagur. Como

Barcelona, "tiene la suerte de combinar la cocina de mar y la de montaña", en la carta resalta los

pescados "y esa carn d'olla que representa nuestra cocina". Él aprendió de sus padres el amor al

pescado, y se ha hecho también cocinero. Su plato es el famoso souquet. Su receta la va diciendo

como si la paladeara: ajo, tomate, sofrito, pimiento verde, patatas... "y rape, claro, lo que los del

Norte llaman sapito".

Pero aquí pide pulpo a la brasa, una especie de brazo poderoso de ese animal mítico que él deglute

con el sabor de quien se sabe bien el precio del pescado.

Está conmemorando el hecho de que los catalanes le prefieren por las mañanas, algo que

verdaderamente le enorgullece. Está en la tele, pero viene de la radio. Y por eso le pregunto, ya que

estamos hablando de comida, qué plato sería la radio, qué plato sería la tele. "La radio es un

pescado bien cocinado, apetitoso. Ahora bien, la radio se tiene que reajustar, está como adormecida,

está repitiendo fórmulas; por ejemplo, la gente ya desconecta la radio cuando termina el viaje en

coche, y sin embargo seguimos haciendo magacines interminables. Se nos puede pasar el pescado.

Ha ganado en frescura y espontaneidad, pero a veces se ha pasado de improvisación".

Cuní cree, hablando de ese pescado que es la radio, "que hemos confundido naturalidad con

desfachatez, y eso en primera instancia puede llamar la atención a un determinado público, pero en

última instancia va en detrimento de la credibilidad de la noticia".

"Se cree que la libertad de expresión es libertad de insulto". Esa tesis, corroborada por la realidad

que se percibe en las ondas, le lleva a hablar de la otra parte de su ecuación profesional, la

televisión. Y, claro, "la tele es la carne. Ahora se está pasando de cocción. Se ha perdido el matiz, se

ha ganado en vulgaridad... No es que hayamos perdido referentes, es que nos los hemos cargado.


Este es un país que necesita ensalzar para poder derruir...".

Y la tele es la carne, también, "porque puede ser indigesta, por lo que se ve, por lo que se hace, por

lo que se vive si tú estás dentro de ella o por lo que te sirve si tú eres el espectador...".

Hay otro problema: la indigestión del personaje. Josep Cuní cree que "ser un rostro televisivo

supone un alto riesgo. Es muy fácil perder el mundo de vista, dejarte llevar por la vanidad". Es un

hombre de éxito, pero ha tenido durante años la vara de su madre, que le ha regañado "para que no

me pase"; y tiene alumnos que también le hacen aterrizar cada día en el máster que organiza y que

estos días recibirá a un maestro que también se distingue por poner en su sitio la carne y el pescado,

Iñaki Gabilondo, "un verdadero referente".

JUAN CRUZ El País, 01/02/2011


CT-26 “Carne y pescado” (televisión y radio) Antes, cuando no habia televisión, solo se escuchaba la radio, alli daban las noticias, las telenovelas, el tiempo.... Ahora, con la televisión solo se escucha la radio cuando vamos en el coche, en la ducha... La televisión ha cambiado mucho, ahora solo hay programas basura en los que salen famosos de debajo de las piedras, solo porque son guapos/as y los meten en programas a hablar, dar opiniones etc, que los convierte en programas basura. Sinceramente, la televisión esta muy bien a la hora de ver alguna película, los informativos de las noticias, etc, pero la radio es mucho mejor. Son mas espontáneos, normalmente estan improvisando, puedes escuchar la mejor musica... Como la televisión siga asi, solo habran programas de la vida de según que gente y programas comentando los programas de la vida de según que gente.


TASQUES


¿QUINA IMATGE TINC DE MI COM A ESCRIPTOR O ESCRIPTORA? 1• a-M'agrada escriure? b-Què m'agrada més i menys d'escriure? 2• a-Escric gaire sovint? b-Em fa mandra posar-me a escriure? 3• a-Per què escric? b-Per passar-m'ho bé, per comunicar-me, per distreuure'm, per estudiar, per aprendre ... 4• a-Què escric? b-Com són els textos que escric? c-Quins adjectius hi poosaria? 5• a-Quan escric? b-En quins moments? c-En quin estat d'ànim? 6• a-Com treballo? b-Començo de seguida a escriure, o dedico temps a pensar abans? c-Faig gaires esborranys? 7• a-Quin equipament utilitzo? b-Quina eina m'és més útil? c-Com m'hi sento? 8• a-Repasso el text sovint? b-Consulto diccionaris, gramatiques o altres llibres? 9• Em sento satisfet/a del que escric? 10• Quins són els punts forts i els febles? 11• Com crec que podrien millorar els meus escrits? 12• a-Com m'agradaria escriure? b-Com m'agradaria que fossin els meus escrits? 13• Què sento quan escric? Alegria, tranquil·litat, angoixa,

nerviosisme, pressa, placidesa, cansament, avorriment, passió ...


14• Aquestes sensacions, afecten d'alguna manera el producte final? 15• a-Què diuen els lectors dels meus textos? b-Quins comentaris em fan més sovint? 16• a-Els llegeixen fàcilment? b-Els entenen? c-Els agraden? 17• a-Quina importancia té la correcció gramatical del text? b-Em preocupa gaire que hi pugui haver faltes al text? c-Dedico temps a corregir-lo? 18• a-M'agrada llegir? b-Què llegeixo? c-Quan llegeixo? 19• Com llegeixo: ràpidament, amb tranquil·litat, sovint, abans d'anar a dormir ...


REVISIÓ DEL MEU ESCRIT

1. Enfoque

del escr ito: 2. Ideas e información:

3. Estructura:

• ¿El tipo de texto es adecuado a la situación?

5

• ¿Hay la información suficiente? ¿Ni en exceso ni por defecto? 3

• ¿Está bastante clara para que ayude al lector/a a entender mejor el mensaje?

• ¿Consigue el texto mi propósito? ¿Queda claro lo que pretendo?

4

• ¿Entiendo yo todo lo que se dice? ¿Lo entenderá el lector/a? ¿Las ideas son lo bastante claras? 4

• ¿Adopta su punto de vista?

• ¿Reaccionará el lector/a tal como espero, al leer el texto?

3

• Hay un buen equilibrio entre teoría y práctica, tesis y argumentos, gráficos y explicación, datos y comentarios, información y opinión? 2

• ¿Los datos están bien agrupados en apartados?

• ¿Quedan claras las circunstancias que motivan el escrito?

2 0

• ¿La informació relevante ocupa las posiciones importantes: al principio del texto, de los apartados o de los párrafos?

Totales 14 9


4. Párrafos:

5. Frases:

5

• ¿cada párrafo trata de un subtema o aspecto distinto?

2

• ¿Hay muchas frases negativas, pasivas o demasiado largas?

3

4

• ¿Tienen la extensión adecuada? ¿No son demasiado extensos?

5

• ¿Son variadas: de extensión, orden, modalidad, estilo?

5

3

• ¿Hay algún párrafo-frase?

1

• ¿Llevan la información importante al principio?

4

2

• ¿Tiene cada uno una frase temática o tesis que anuncie el tema?

3

• ¿He detectado algún tic de redacción?

2

• ¿Están bien marcados visualmente en la página?

4

• ¿Hay abuso de incisos o subordinadas muy largas?

1

14 15 15


6. Palahras: 7. Puntuación: 7. Nivel de formalidad:

• ¿He encontrado algún comodín, cliché, muletilla o repetición frecuente?

1

• ¿He repasado todos los signos? ¿Están bien situados?

3

• ¿Es adecuada la imagen que el texto ofrece de mi? ¿Me gusta?

5 • ¿¿Hay muchas

palabras abstractas o complejas? ¿He utilizado el léxico o la terminología precisos?

2

• ¿Es apropiada la proporción de signos por frase?

4

• ¿El escrito se dirige al lector/a con el tratamiento adecuado? ¿Tú o usted?

4 • ¿Utilizo los

marcadores textuales de manera adecuada?

3

• ¿Hay paréntesis innecesarios?

1

• ¿Hay alguna expresión o palabra informal o demasiado vulgar?

2 • ¿El lector/a

entenderá todas las palabras que aparecen en el testo?

4

• ¿Se me ha escapado alguna expresión rebuscada, extraña o ex-cesivamente compleja?

3

• ¿Hay alguna expresión sexista o irrespetuosa)

1

Totales 10 8 15


9. Recursos retór icos: 10. Presentación:

5

• "El texto atrae el interés del lector/a)

5

• ¿Cada página es variada, distinta y atractiva?

1

4

• ¿La prosa tiene un tono enérgico?

3

• ¿Utili zo las cursivas, las negritas y las mayúsculas de manera racional?

2

2

• ¿Hay introducción, resumen o recapitulación? ¿Son necesarios?

2

• Son claros los esquemas, los gráficos, las columnas)

3

3

• ¿Puedo utilizar algún recurso de comparación, ejemplos, preguntas retóricas, frases hechas, etc'?

4

• ¿I.os márgenes, los títulos y los párrafos están bien marcados?

4

1 0

• ¿El texto da lo que el titulo promete?

5

15 14 15

Pregunta última y decisiva: ¿Esta es la mejor versión de texto que soy capaz de hacer? Considero que he explicado todo tal y como yo lo entiendo y como lo podrían entender los demás. Podría hacer una mejor version, sí, pero yo creo que esta recoje todas las ideas importantes y explica lo necesario para entender el tex


Aplicació de l’autoavaluació i la co-avaluació (avaluació entre companys) al CT A-Revisió del resum i títol Resum i títol valorat: CT ... Autor/a de l resum: Laura Parejo. GS-2 . . . Amb aquesta valoració, feta entre companys o personalment,volem revisar els nostres exercicis de resum i títol fets a CT. Aplicarem els criteris treballats a classe, observarem el grau de presència dels indicadors de qualitat del resum (curt, complert i cohesionat, amb correcció ortogràfica i gramatical , i redacció personal) i del títol (avança o suggereix el tema, parteix o recull la intencionalitat, inclou missatge amb força) La co-avaluació ens permet reconèixer en els treballs dels companys els principis teòrics del CT, tant per la seva presència d’aquest principis com per la seva absència. Ens ajuda a corroborar, modificar i millorar la nostra pràctica, enfortint les nostres creences. Potencia el nostre aprenentatge i nodreix la nostra autoestima

Aspectes a valorar

Grau / nivell Sí/No

Company A -Punts assignats

Company B --Punts assignats

Reflexions de l’autor/a a partir d’aquesta valoració: 1-He fet bé... 2-Puc ... 3-Per millora, haig de

1-Imatge del text

-Te 2/3 paràgrafs -Te marges -Te un títol

..SI

.

...SISI. ...

..si. .si.. ..si.

Massa curt

2-Extensió -70 paraules -80/100 paraules -120 paraules

SI .si.. ... ...

3-Contingut

-Recull el tema -Inclou les idees bàsiques -No hi ha aportacions personals

.SI.

.

..SI

.

..SI

.

..si.

.si.. si

Puc millorar a l’hora de recullir i expressar millor les idees del text, al resum

4-Estil -Presenta directament les idees o Utilitza la figura del narrador? -Utilitza expressions personals o Utilitza expressions del text? -Utilitza signes de puntuació

.SI.

.

.SI.

.

.NOSI.. .SI.. ...

.si..

.si.. si... .no.. ..si.

Haig d’aprendre a presentar millor les idees


5-Propietats del text

-És coherent: .molt .poc .gens -Està cohesionat: .molt .poc .gens

molt ... molt...

molt ... ..molt.

6-Correcció

-Ortogràfica: . sense faltes . 3, o menys

-Gramatical . sense faltes . 3, o menys

Si si

.si..

...

.si..

...

7-El títol -Avança o suggereix el tema -Parteix o recull la intencionalitat

-Conté missatge -força

.si..

..si.

.si..

..si.

..si.

.si..

8-Altres observacions

B. Com puc aprofitar més la meva preparació a CT:

Data: ... Persona /es que fan la valoració: A- Mónica Martínez ...


FULL DE SEGUIMENT

Comentari de text Ensenyament: Preparació Prova d’Accés Registre de treballs i valoracions personals, 2n quadrimestre

Curs 2010-2011

Data Número Títol Fet / No fet Aspectes positius que he trobat ... No m’ha interessant tant per .. . La meva

valoració ...

Tasca 4 Valoració del meu resum

SI Es mas facil a la hora de revisar si esta bien o no si otro compañero

te lo corrige tambien.

Puedes ver los fallos que haces tu y a la vez los que ve tu compañero que

has hecho

Tasca 5 Valoració del meu escrit

SI Viene bien para analizar nuestro texto y para saber en que tenemos

que reforzar nuestra escritura.

Pienso que uno a sí mismo es dificil hacer una valoración exacta de su

propio texto, porque si algo esta mal no lo sabríamos ver ya que como lo

hemos escrito nosotros mismos para nosotros no estaría tan mal.

Tasca 6 Valoració del dossier: “Expressió escrita”

Si Encuentro que sirve para saber escribir un texto, con sus tipos de texto, consejos para escribir etc.

Pienso que nos ha quitado bastante tiempo a la hora de estudiar otras

materias en las cuales vamos mas flojos .

Tasca 7 Valoració del “full de seguiment”

SI Es una manera de ver los puntos positivos y negativos de los textos

y los trabajos

Puedes poner tus opiniones negativas de los textos hechos en el

TM virtual

CT-16 Anem de rebaixes SI Pienso que ir de rebajas con alguien es mejor porque te puede dar su opinion personal. Y mas si es tu pareja, casi ningun chico lo

hace

A veces tambien es bueno ir de rebajas uno mismo, vas a lo que

quieres directamente sin tener que hacer esperar a nadie porque sinceramente, es un agobio.

CT-17 Sanitat Vamos demasiado al medico, mas de lo que deberiamos.

La sanidad esta disminuyendo visiblemente, cierran quirofanos

porque no hay personal

CT-18 Güisqui no gustó SI Me gusta la idea de que los extranjerismos los quieran

involucrar en nuestra lengua.

Pero no quedan nada bien los extranjerismos con nuestro léxico,

con nuestra ortografía. En mi opinion prefiero que se queden como están.

CT-19 Polèmica en el comerç Si Para los clientes esta muy bien que abran los comercios todas las

horas posibles pero tambien, como clientes, nos tenemos que adaptar

a los horarios de apertura normales de los trabajos.

De parte de los trabajadores veo mal que nos adaptemos a los horarios comerciales de los clientes porque

tambien tenemos vida propia y sería una especie de explotación

CT-20 Simulació: Racisme classista

SI No hay forma de descubrir si una boda es real o falsa, si lo hacen

solo por el simple hecho de tener los papeles.

Suelen dejarse llevar mucho si el marido es inmigrante, ya se imaginan que esa boda es ficticia y que solo lo hacen por la legalidad, pero tambien

existen muchos casos contrarios.

CT -21 Simulacio: Trastornos

SI En verano hay mas trastornos gastrointestinales porque el calor

afecta mas a los alimentos, los

Hay que procurar guardar bien los alimentos en la nevera y no dejarlos

muchos dias, y las salsas comerselas


gastroint. hace ponerse malos mucho antes, sobretodo las salsas.

al momento por precaucion de salmonela y otras enfermedades

gastrointestinales

CT-24 “Networking” SI Los contactos es algo importante a la hora de trabajar, segun los

contactos que tengas, depende a lo que te dediques pueden servirte

de gran ayuda.

Mucha gente descuidamos los contactos, ya sea en tema profesional como en social, cuando son bastante importantes. Nunca sabes quien sera la persona indicada cuando necesites

ayuda de contactos.

CT-25 Suerte o buena suerte

SI Las personas optimistas ven en un suceso relativamente malo, una

puerta hacia algo mejor y eso hace que sea buena suerte hacia lo que

vendrá

Las personas pesimistas ven en un suceso relativamente malo que tienen mala suerte y no ven la posibilidad de

hacer frente cambiando la perspectiva del asunto

CT-26 Carne o pescado SI La gente ya no escucha la radio, estando la tele, aun que ésta es

mas extrovertida y mas improvisada

En la televisión hay muchos programas basura, tanto que hasta

las propias caras conocidas de la tele se estan convirtiendo en gente vulgar,

incluso nosotros mismos estamos viendo que la televisión cada vez es

mas inadecuada en segun que aspectos

Escrit A:

Dies de rebaixes SI Es grata la compañia de un chico cuando vamos de tiendas, pero es

comprensible que lo odien y se aburran.

A veces no tenemos que depender de la opinion de los demas, si nosotras

nos vemos bien pues ya esta

Escrit B:

Regala’t un minut sa

SI Aveces nuestra rutina no nos deja respirar y necesitamos algo de

tiempo para aclarar nuestra cabeza

Depende de lo que hagas, trabajo, estudios, hijos....necesitamos

descansar hasta de nosotros mismos, un minuto, sin hacer absolutamente

nada.

Escrit C:

Entre mares i filles

SI Muchas de las veces, tenemos buena relacion con los padres,

pero no pasamos tiempo con ellos.

Prefermios dedicar nuestro tiempo a nosotros mismos, nuestra habitacion,

amigos...cuando deberiamos compartir mas tiempo con ellos, al fin

y al cabo, estamos aqui gracias a ellos.

Escrit D:

Polémica horaris comerç

SI Tenemos que adaptarnos a trabajar nuestras horas

semanales.

Opino que en dias de rebajas también se deberian respetar los horariosde

cada uno.

Escrit E:

Pasado, presente ...

SI El pasado no lo podemos cambiar y sirve de experiencia, el presente

es lo que vivimos en estos momentos que poco a poco se

convierte en futuro.

El futuro es algo incierto, imposible de saber y si vamos a conseguir

nuestras metas o nuestros sueños. Pero hay que intentarlo dia a dia.

Escrit F:

El / la lavavajillas SI Es una forma de ver el punto de vista de alguien que tiene a alguien asi en casa o para

demostrar las personas que lo tienen. Una forma diferente de ver

la ignorancia y el machismo.

Escrit G:

Intelectu qué !? SI En estos tiempos hay que estudiar algo mas que los estudios

obligatorios para poder llegar a algo mas en la vida.

Los jovenes no ven la importancia que tiene seguir estudiando, lo unico

que desean es acabar con los estudios para ponerse a trabajar, y luego no saben nisiquiera para que

les sirve estudiar o lo que han estudiado.


Valoració de la matèria: Pienso que nos servirá de mucho a la hora de hacer el comentari de text de los exámenes finales de catalán y castellano. A la hora de expresar las ideas, entender el texto y hacer los resumenes Valoració dels meus companys, com a grup: Me gustan mis compañeros porque tambien quieren estudiar, es un gran apoyo tanto en clase como fuera de ella cuando quedamos para repasar las asignaturas Valoració del professor: Pienso que explica bastante bien a la hora de entender el concepto de las ideas, tiene mucho vocabulario y aparte es nuestro “tutor” nos resuelve también las dudas ajenas a comentari de text que tengamos Valoració del programa de preparació de la prova d’accés: Es una gran idea porque para cada asignatura hay un profesor, tenemos a alguien que nos lo explique y resuelva nuestras dudas, nos dicen mas o menos lo que puede salir. mucho mejor que hacerlo por libre.

comentari de text 2011

Documents