comentari hidrograma

20
COMENTARI D’UN HIDROGRAMA ISAAC BUZO SÁNCHEZ IES EXTREMADURA Montijo (Badajoz) Fuente: wikimedia

Upload: gabrielroig

Post on 16-Jan-2015

3.778 views

Category:

Economy & Finance


0 download

DESCRIPTION

Com fer un comentari d'un Hidrograma en català. Traducció del treball del professor Isaac Buzo Sanchez

TRANSCRIPT

Page 1: Comentari Hidrograma

COMENTARI D’UN HIDROGRAMA

ISAAC BUZO SÁNCHEZ IES EXTREMADURA

Montijo (Badajoz)Fuente: wikimedia

Page 2: Comentari Hidrograma

1r LECTURA DE LA GRÀFICA

IDENTIFICACIÓ DE LA GRÀFICA I DELS SEUS ELEMENTS VISIBLES

PR

OC

ÉS

PE

R F

ER

UN

CO

ME

NT

AR

I

2n INTERPRETACIÓ I ANÀLISI DELES DADES DE L’HIDROGRAMA

3r CONCLUSIONS

Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

Page 3: Comentari Hidrograma

1r LECTURA DE LA GRÀFICA

IDENTIFICACIÓ DE LA GRÀFICA I DELS SEUS ELEMENTS VISIBLES

Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

Page 4: Comentari Hidrograma

Un hidrograma és una gràfica que representa la variació del cabal de la corrent d’un riu en un punto concret (estació d’aforament) en funció del temps. El cabal a l’eix vertical i l’escala temporal a l’horitzontal.

El seu ús és útil per a analitzar el règim d’un riu (escala temporal àmplia) o les crescudes del riu (escala temporal breu).

A. DEFINICIÓ DEL TIPUS DE GRÀFICA

Cabal

Escala temporal

Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

Page 5: Comentari Hidrograma

El cabal es pot representar en nombres absoluts (m3/s) . Aquest tipus de representació és apta sobretot per a estudis d'escales temporals breus (crescudes momentànies d'un riu).

O mitjançant un nombre relatiu denominat “Coeficient de cabal” que és la relació existent entre el cabal mensual i el cabal anual (també anomenat mòdul). Aquest tipus de gràfic és útil per a determinar les característiques mitges del riu (règim, alimentació…) i poder comparar uns rius amb uns altres.

Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

A. DEFINICIÓ DEL TIPUS DE GRÀFICA

CC= Coeficient de cabal (també representat amb K)

M= Mòdul absolut (Cabal mitjà annual)

Mr= Mòdul relatiuCm = Cabal mitjà mensual

(per cada mes)

CC = Cm / M

Page 6: Comentari Hidrograma

B. IDENTIFICACIÓ DELS ELEMENTS VISIBLES DE L’HIDROGRAMA

Identificació de l'estació d'aforament (si sabem a quina conca es troba ens ajudarà a identificar les característiques del riu). Si no apareix hauríem de deduir la seva localització.

Identificació de la forma de representar el cabal (en nombres absoluts o nombres relatius).

Identificació de les dades numèriques oferides: normalment apareixerà el Mòdul (M=cabal mig anual) i poden aparèixer altre dades.

Escala temporal: normalment si estem estudiant el règim d'un riu apareixerà una escala mensual; si estudiem crescudes puntuals l'escala pot ser diària, horària i fins i tot inferior.

Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

Page 7: Comentari Hidrograma

2n INTERPRETACIÓ I ANÀLISI DELES DADES DE L’HIDROGRAMA

Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

Page 8: Comentari Hidrograma

-Si CC = 1: El cabal d'aquest mes és igual a la mitjana anual. -Si CC < 1: El cabal d'aquest mes és inferior a la mitjana anual. -Si CC > 1: El cabal d'aquest mes és major a la mitjana anual.

A. INTERPRETACIÓ DE LES DADES (Per la gràfica de coeficients)

El gràfic representa el coeficient de cabal (CC o K), això és, la divisió entre el cabal mig de cada mes (Cm) i el cabal mig anual (M).

CC= Cm/M

Això significa que:

Normalment el CC no sol ser major de 3 (tres vegades la mitjana anual), per la qual cosa les gràfiques solen estar escalades de 0 a 3 (excepte les que presenten grans crescudes: règim nival pur)

Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

Page 9: Comentari Hidrograma

B. ANÀLISI DE LES DADES (Per la gràfica de coeficients)

Cabal per damunt de la mitja anual

Cabal per baix de la mitja anual

Assenyalarem una línia en el CC = 1 i veurem quins mesos estan per sobre de la mitjana de cabal anual i quins per sota.

Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

Page 10: Comentari Hidrograma

B. ANÀLISI DE LES DADES(Els dos tipus de gràfiques)

Assenyalarem tant els pics màxims i mínims principals com els secundaris del cabal, identificant els mesos (i estacions) en els quals es produïxen.

Pic màxim principal

Pic mínim principal

Pics màxims secundaris

Pic mínim secundari

Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

Page 11: Comentari Hidrograma

B. ANÀLISI DE LES DADES(Els dos tipus de gràfiques)

Assenyalarem aquells casos en els quals els pics màxims i mínims siguin excessivament extrems (major de 2 o pròxim al zero) el que ens indicarà l'existència de crescudes estacionals (màxims) o estiajes. Aquestes dades ens ajudaran a identificar el tipus de règim fluvial

Estiatge

Crescuda

Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

Page 12: Comentari Hidrograma

3r CONCLUSIONS:

a)Determinació del règimb)Determinació de la zona geogràfica

c)Aprofitament i regulació

Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

Page 13: Comentari Hidrograma

A. RÈGIM DEL RIU

A partir de les dades analitzades anteriorment hauríem de definir el règim del riu al que pertany l'estació d'aforament i amb això donar resposta a les següents qüestions:

a) Les raons de la variabilitat del cabal al llarg de l'any b) Les raons dels pics màxims i mínims, tant principals com secundaris. c) Les raons per la qual es produïxen les crescudes i estiatges.

Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

Page 14: Comentari Hidrograma

A. RÈGIMS FLUVIALS: TIPUS

Règim fluvial: Variació del cabal d'un riu al llarg de l'any, depenent de la distribució de les precipitacions i de la quantitat de neu. Altres factors que intervenen són: Temperatura de la conca, l'evaporació, el relleu, la geologia, la vegetació i l'acció humana.

D'acord amb això pot parlar-se de:

•Règim nival, •Règim pluvial (oceànic, mediterrani o subtropical) •Règim de transició o mixt (nivo-pluvial o pluvio-nival)

Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

Page 15: Comentari Hidrograma

A. RÈGIMS FLUVIALS: TIPUS

Règim nival:

El cabal està determinat per la fusió de la neu. Màxims a la primavera (desglaç) i mínim a l'hivern (neu retinguda en les muntanyes). Localització geogràfica: rius de muntanya.

Tipus: Nival pur: Ríos d'alta muntanya. Màxims tardans (estiu).

Máximo nival en primavera y

verano

Mínimos en invierno

Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

Page 16: Comentari Hidrograma

A. RÈGIMS FLUVIALS: TIPUS

Règim mixt:

El cabal està determinat tant per la fusió de la neu com per aports pluvials. Tenen un màxim estival (neu) i altre tardorenc (pluja). Localització geogràfica: Rius de mitja muntanya amb màxim principal nival (primavera o inici de l'estiu) i secundari pluvial (tardor) tipus:

-Nivo-pluvial (escassesa d'aigua a l'hivern: retingudes en les muntanyes)

-Pluvio-nival (aigües altes a l'hivern, no es reté tanta neu, llarg estiaje)

Màxim nival primaveral

Escassesa d’agua hivernal

Máxim secundari pluvial

Aigües hivernals altes

Màxim nival primaveral

Màxim secundari

pluvial

Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

Page 17: Comentari Hidrograma

A. RÈGIMS FLUVIALS: TIPUS

Règimn pluvial (1):

El cabal està determinat en exclusiva per les precipitacions .

- Règim pluvial oceànic. Són els rius del vessant cantàbric. Cabal abundant. Pics màxims Hivernals. Període estival amb cabal inferior al mitjà.

-Règim pluvial mediterrani pur. Rius del llevant espanyol. Presenten tres pics màxims (coincidint dos d'ells amb les precipitacions de primavera i l'altre amb les de tardor) i tres mínims menys acusats (un correspon a l'estiu i els altres a períodes intermedis a la primavera i hivern).

3 Màxims

3 Mínims

Estiatje

Màxim

Cabal abundant

Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

Page 18: Comentari Hidrograma

A. RÈGIMS FLUVIALS: TIPUS

Règim pluvial (2):

-Règim mediterrani continentalitzat. Rius de l'interior de la península. Estiaje llarg i pronunciat a l'estiu i dos pics corresponents a les pluges de tardor i primavera.

-Règim pluvial subtropical. Rius del litoral sud. Cabal escàs i irregular. Estiatge llarg (fins a set mesos per sota de la mitjana). Màxims al final de l'hivern.

Estiatge

Màxim

Estiatge

Màxim hivernal

Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

Page 19: Comentari Hidrograma

B. DETERMINACIÓ DE LA ZONA GEOGRÀFICA

Rius de règim nival o mixt: zones d'alta o mitja muntanya de la península.

Rius de règim pluvial oceànic: Rius del vessant cantàbric.

Rius de règim pluvial mediterrani pur: Rius del litoral llevantí.

Rius de règim pluvial mediterrani continentalitzat: interior de la península

Rius de règim pluvial subtropical: rius de la Conca Hidrogràfica Sud.

Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ

Page 20: Comentari Hidrograma

C. DETERMINACIÓ D’APROFITAMENTS I REGULACIÓ

Depenent del cabal del riu, la seva regularitat o la seva estacionalidad, es poden plantejar possibles

aprofitaments per a: Ús agrícola: reg Ús Hidroelèctric Usos recreatius Altres usos…

Depenent del cabal del riu, la seva regularitat o la seva estacionalidad, es poden plantejar una sèrie d'infraestructures que serveixin per a la regulació:

El proveïment d'aigua Evitar catàstrofes

Navegabilidad Altres…

Prof. ISAAC BUZO SÁNCHEZ