Any europeu Envelliment Actiu

Download Any europeu Envelliment Actiu

Post on 03-Jun-2015

579 views

Category:

News & Politics

7 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1. Tinncia dAlcaldia de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. Mesura de Govern per ladhesi de la ciutat de Barcelona a la celebraci de lAny Europeu de lEnvelliment Actiu i de laSolidaritat entre Generacions 2012

2. Mesura de Govern per ladhesi de la ciutat de Barcelona a la celebraci de lAnyEuropeu de lEnvelliment Actiu i de la Solidaritat entre Generacions 2012ndex1.Lany 2012, Any europeu de lEnvelliment Actiu i de la Solidaritat entre Generacions2.Definici3.La gent gran a Barcelona4.Antecedents de poltiques de foment de lenvelliment actiu4.1 Barcelona Ciutat Amiga de la Gent Gran5.Objectius6.Lnies dActuaci7.Estratgies de collaboraci8.Pressupost9.Lnies de futurwww.bcn.cat1 3. Mesura de Govern per ladhesi de la ciutat de Barcelona a la celebraci de lAnyEuropeu de lEnvelliment Actiu i de la Solidaritat entre Generacions 2012 1. Lany 2012, Any Europeu de lEnvelliment Actiu i de la Solidaritat entre GeneracionsLa Uni Europea ha declarat lany 2012 com lAny Europeu de lEnvelliment Actiu i de la Solidaritat entreGeneracions, amb lobjectiu de donar resposta a lintens procs denvelliment de la poblaci de la UE.Sestima que a partir de 2012, la poblaci europea en edat de treballar comenar a disminuir, mentreque la poblaci major de 60 anys seguir augmentant en prop de dos milions de persones lany. Lapressi ms forta sespera que passi en el perode 2015-2035, quan la generaci del baby-boom entri aformar part de la poblaci jubilada. Aquest sobreenvelliment de la poblaci es deu a lefecte combinat delespectacular increment de lesperana de vida de la poblaci (3 anys de mitja per dcada) i als baixosndexs de natalitat registrats a Europa.Aquesta realitat implica reptes per tamb oportunitats en lmbit de la convivncia, la integraci i elbenestar social a la UE. Els principals reptes es plategen per a la sostenibilitat de les finances pbliques,en particular el finanament de lassistncia sanitria i les pensions, amb el risc de debilitar la solidaritatentre les generacions i en el s de les famlies. Per tamb grans oportunitats per la important contribucireal i potencial que la gent gran pot fer a la societat.LAny Europeu de Envelliment Actiu est dissenyat per servir com a marc per a la sensibilitzaci, peridentificar i difondre bones prctiques i, sobretot, per fomentar poltiques de promoci de lenvellimentactiu i de solidaritat entre generacions entre els seus estats membres i els diferents nivells de governslocals, en collaboraci amb els diferents agents socials i de la societat civil. 2. DefiniciAls anys 90, l Organitzaci Mundial de la Salut va substituir el concepte denvelliment saludable i vaadoptar el ms ampli denvelliment actiu amb la intenci dincorporar els diversos factors que, juntamentamb latenci sanitria, incideixen en el procs denvellir, definint-lo aix:Envelliment actiu s el procs doptimitzar oportunitats per al benestar fsic, psquic i mental a tot eldecurs de la vida, per tal destendre lexpectativa de vida, la productivitat i la qualitat de vida en ledatavanada.Lenvelliment s un procs, no un estat, i per tant, no comena en el moment en qu per edatcronolgica sentra en el grup de persones grans, a lEstat Espanyol als 65 anys (fins al 2013 que demanera gradual sincrementar als 67 anys). Aquest procs denvelliment t lloc al llarg de tota la vida,comena fsicament en edats molt primerenques i t a veure amb la nostra histria de vida. Envellimdoncs, segons hem viscut i la prpia persona esdev el principal agent de canvi en funci de la sevatrajectria vital i les seves actituds personals. Daqu rau la importncia de sensibilitzar al conjunt de lapoblaci. www.bcn.cat 2 4. Daltra banda, el terme actiu no es refereix sols a la capacitat destar fsicament actiu, sin, principalment,a la participaci en la vida econmica, poltica, social, cultural i cvica per part de les persones grans.Lenvelliment actiu tracta dampliar lesperana de vida amb bona qualitat per a totes les persones amesura que envelleixen en base a tres eixos: La participaci de les persones grans, clau en el desenvolupament hum orientat a un exercicisocialment comproms, actiu i responsable de la ciutadania. El foment de la salut i del seu benestar social, material i emocional, com a requisit clau de laqualitat de vida al llarg del procs denvelliment i en situacions de dependncia, mitjanant laprovisi de serveis. La creaci dentorns fsics, comunitaris i socials, que garanteixin una vida quotidiana digna isegura.Lenvelliment actiu proposa que les persones envelleixen no noms a base de tenir cura dellesmateixes, sin que sost que les persones envelleixen b, en la mesura que participen i contribueixen ala societat. Aquest concepte tamb s vlid per a les persones grans jubilades, les malaltes o les queviuen en situaci de discapacitat, en tant que poden seguir contribuint activament amb les sevesfamlies, comunitats i nacions. Daquesta manera entrem en el concepte de la solidaritat entregeneracions, com a un principi important de lenvelliment actiu.Aix doncs, promoure poltiques denvelliment actiu, s promoure poltiques de prevenci i de promocide lautonomia de les persones grans tot canviant una concepci encara molt arrelada segons la qualenvellir implica passivitat i dependncia per posar en valor les contribucions que la gent gran aporta a lasocietat. Aquestes aportacions contribuiran a millorar la solidaritat entre generacions i faran possible unmajor nombre dinteraccions i de relacions positives que permetin eliminar algunes barreres que ara comara impedeixen que la nostra societat sigui realment per a tots i per a totes les edats.Els paradigmes denvelliment actiu posen laccent en lautonomia, els drets socials, la solidaritat entregeneracions i la vinculaci relacional de la gent gran.www.bcn.cat 3 5. 3. La gent gran a BarcelonaA Barcelona viuen 334.2731 persones majors de 65 anys, que representen el 20,5% de la poblaci.En els darrers trenta anys Barcelona ha experimentat canvis fonamentals en lestructura i la dimenside la seva poblaci. El grup de persones entre 16 i 64 anys (potencialment actives) sha mantingutestable al llarg daquest perode, el nombre dinfants ha disminut de manera considerable i el grup depersones de 65 anys i ms ha experimentat un gran creixement.Pel que fa a la distribuci de sexes, Barcelona t ms dones grans (60%) que homes (40%). A mesuraque augmenta ledat la presncia relativa de les dones tamb sincrementa i si considerem el grup de 85anys i ms, les dones representen el 72% del total.Pel que fa a la seva distribuci a la ciutat, el districte amb ms persones de 65 anys i ms slEixample, situant-se a laltre extrem Ciutat Vella. Per contra els districtes, els districtes d Horta-Guinard i Nou Barris sn els districtes ms envellits o amb una proporci superior de gent gran,respecte la poblaci de Barcelona.1Font.Cens,PadrActiudel2010.RecercaiConeixement.reaQualitatdeVida,IgualtatiEsparts. www.bcn.cat 4 6. Pel que fa a la situaci econmica de la gent gran, lany 2010 el 24,1% de la poblaci de 65 anys i msdeclara tenir uns ingressos inferiors a lIndicador Pblic de Renda dEfectes Mltiples, lIPREM (532,51euros/mes durant el 2010).Pel que fa a les formes de convivncia, en les darreres dcades ha disminut considerablement elnombre de persones per llar i ha augmentat el del nombre de persones que viuen soles. Lany 2010 eren85.494 les persones de 65 anys i ms que vivien soles, de les quals el 78,4% eren dones, i a mesuar quesincrementa ledat tamb sincrementa el de dones que viuen soles.A Barcelona, el 51,2% de les persones de 65 anys i ms no presenta cap tipus de dependncia, el26,2% presenta dependncia lleu, el 10,7% moderada, el 7,9% greu i el 4% gran dependncia.A tall de resum: Hi ha 334.273 persones de 65 anys i ms El pes relatiu de la gent gran sobre la poblaci de la ciutat, se situa al voltant del 20,5% lany2010 i es preveu un ritme de creixement alentit pels propers 10 o 15 anys, moment a partir delqual tendir a incrementar-se.. Hi ha ms dones grans que homes grans: el 40% sn homes i el 60% dones, tot i que hi ha unalleugera tendncia a lequilibri en les properes dcades, considerant que envellir en parella seruna tendncia del futur. El sobre envelliment t una perspectiva de gnere. Si considerem el grup de 85 anys i ms, lesdones representen el 72% del total. Prop dun 50% de la poblaci de 65 anys ha nascut fora de Catalunya. Ms persones grans viuen soles. Lany 2010, 85.494 de les persones de 65 anys i ms viviensoles, prop del 26% del collectiu, majoritriament dones. Ms persones grans autnomes que dependents. Noms un 22,6% del collectiu de personesgrans presenta algun tipus de dependncia de moderada a greu. el 24,1% de la poblaci de 65 anys i ms declara tenir uns ingressos inferiors a lIndicador Pblicde Renda dEfectes Mltiples, lIPREM, majoritriament dones. www.bcn.cat 5 7. Aix doncs, les persones grans conformen un dels collectius ms nombrosos, dinmics i diversos de laCiutat. Sn majoritriament persones actives, autnomes i amb un gran potencial dimplicaci en lesdinmiques ciutadanes, que aspiren a una Barcelona on convisquin persones de totes les edats, on lesde ms edat se sentin i siguin reconegudes com una part important dels ciutadans, siguin tractades ambrespecte i es tingui en compte la seva diversitat i les seves aspiracions i necessitats particulars. Elspreocupa especialment la dependncia i la soledat perqu poden comportar risc dexclusi social. Imanifesten que, igual que el cam fet sha realitzat entre tots els ciutadans i ciutadanes, el cam quequeda per fer per millorar Barcelona tamb s cosa de la gent gran; elles i ells senten que podenpromoure canvis i dur-los a terme a travs de les seves famlies, del barri on viuen, de les entitats i elsentorns en qu participen. 4. Antecedents de poltiques de foment de lenvelliment actiuAquesta Mesura de Govern es recolza en les diferents poltiques de promoci de lenvelliment actiu i eldileg entre generacions que shan anat fomentant en els darrers anys des dels diferents estamentspblics.A nivell de lEstat Espanyol, citar la celebraci a Madrid lany 2002 de la II Assemblea Mundial sobreEnvelliment promoguda per les Nacions Unides, i la posterior organitzaci de la Conferncia Ministerialde la Regi Econmica per Europa de Nacions Unides (CEPE) sobre envelliment, celebrada a Lle lany2007. Tamb hi va contribuir la celebraci lany 2010 a Logroo de la Conferncia Europea sobreEnvejecimiento Activo y Saludable. Lelaboraci del Libro Blanco del Envejecimiento Activo per part delMinisteri de Sanitat, Poltica Social i Igualtat, que incorpora les darreres recomanacions i conclusions detots els organismes internacionals, i les aportacions realitzades en el III Congrs del Consejo Estatal dePersonas Mayores, celebrat al maig del 2009.A Catalunya, el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya va publicar el LlibreBlanc de la Gent Gran Activa lany 2002 amb la voluntat dorientar les poltiques socials cap el nouparadigma de lenvelliment actiu, amb propostes de millora i recomanacions adreades als governslocals i a la ciutadania gran. En aquesta lnia, lany 2003 saprov la Carta de Drets i Deures de la GentGran de Catalunya (Resoluci BEF/3622), fruit dun intens treball entre el govern autonmic i el ConsellNacional de la Gent Gran de Catalunya, fonamentada en cinc principis propis de lenvelliment actiu:dignitat, independncia, autorealitzaci, assistncia i participaci.Tamb la Diputaci de Barcelona, Xarxa de Municipis, va publicar lany 2005 el document Poltiqueslocals per un envelliment actiu que recull els principis de la poltica, eixos estratgics, objectius i lniesdactuaci recomanats als diferents governs locals. www.bcn.cat 6 8. A lmbit de Barcelona, lAjuntament ha desenvolupat en els darrers anys un seguit de poltiques perpromoure lenvelliment actiu i el dileg entre generacions. Dentre aquestes poltiques destaquen: El Pla dActuaci Municipal 20082011, que va apostar per incorporar la diversitat territorial atravs dels plans de districte i per promoure la participaci ciutadana i la dimensi internacional. El Programa Municipal per a la Gent Gran 2006-2010, que promovia poltiques denvellimentactiu de lOMS. Laprovaci lany 2007 del Pla de Millora dels Casals i Espais de Gent Gran Municipals, amblobjectiu dadequar les activitats proposades a les noves necessitats de la gent gran,augmentant la participaci i lacci voluntria daquest collectiu. Les Bases per a un envelliment actiu i saludable a Barcelona, de lAgncia de salut Pblica deBarcelona, lany 2009, que evidenciava la relaci entre lenvelliment actiu i la promoci de lasalut de la gent gran amb la millora de la seva qualitat de vida. Les convencions Les Veus de la Gent Gran de Barcelona, decisives per implicar les entitats, ipersones grans a lacci de govern, posant mfasi en un model de ciutat per a totes les edats,promotora dun envelliment actiu i saludable. El projecte Barcelona Ciutat Amiga de la Gent Gran, que va confluir amb el nomenament lany2011 de Barcelona com a membre de la Xarxa Mundial de Ciutats Amigues de la Gent Gran. 4. 1 Barcelona Ciutat Amiga de la Gent granCiutats Amigues de la Gent Gran s una iniciativa promoguda per lOrganitzaci Mundial de la Salut(OMS). Lany 2005, lOMS engeg la Xarxa Mundial de Ciutats Amigues de la Gent Gran amb laincorporaci de ciutats dels cinc continents.Una ciutat amiga de la gent gran crea un comproms per tal que les persones grans, en la sevadiversitat, visquin amb seguretat, mantinguin la seva salut i participin plenament en la societat. La ciutatidnia per a la gent gran posa ms en relleu les facilitats que les barreres, i afavoreix la vida quotidianaper a les persones de totes les edats.La primera fase desenvolupada en el programa de treball del Consell Assessor de la Gent Gran 2010-2011, va suposar lelaboraci dun diagnstic participatiu sobre el nivell damigabilitat de la ciutatreferides als vuit mbits definits per lOMS: Participaci social i cvica Mobilitat i transport Accessibilitat i s dels espais pblics i privats Habitatge Serveis socials i salut Relacions de suport i ajuda mtua Respecte, desigualtats i condici dinclusi Comunicaci i informaciTotes aquestes poltiques esmentades en aquest punt, han comportat un canvi important en lorientacide les poltiques que modifica completament lptica social sobre les persones grans com un grup passiu,demandant permanent de prestacions i serveis i generador de despesa pblica, per reconixer la grancontribuci que les persones grans poden realitzar al benestar del pas i al conjunt de la ciutadania, aixwww.bcn.cat7 9. com la importncia de la seva participaci en els assumptes socials, econmics, culturals, espirituals icvics. 5. ObjectiusAmb ladhesi de lAjuntament de Barcelona a la celebraci de lany Europeu de lEnvelliment Actiu i dela Solidaritat entre Generacions, es vol refermar en el comproms en la construcci duna ciutat per atotes les edats i amiga de la gent gran, i adrear-se a tots els ciutadans de Barcelona, des dels mspetits als ms grans, aix com al conjunt dentitats, institucions, organitzacions p...