Dincat Jornada envelliment actiu 2014 - Ramón Novell i Susanna Vert

Download Dincat Jornada envelliment actiu 2014 - Ramón Novell i Susanna Vert

Post on 21-Jul-2015

320 views

Category:

Health & Medicine

3 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • JORNADA Envelliment actiu

    13 de juny 2014

    Desprs del SENECA, conclusions i propostes

    Pla dAcci Dincat 2013- 2014

  • LESTUDI SENECA (2000-2008)

  • Distribuci de la poblaci amb DI que de 40 i ms anys Catalunya 2018-18

  • SE

    NE

    CA

    2008-2013 2013-2018 2008-2018

    60 i ms 39.4 % 41 % 96.64 %

    50-59 33.3 % 25.6 % 67.45 %

    40-49 10.6 % 10.3 % 27.71 %

    Total 26.7 % 23.5 % 56.45 %

    Creixements estimats dels grups dedat durant el perode 2008-2018

    Durant el perode 2008-13, el grup de 60 i ms anys s el que creix ms (el 39.4 %) mentre que el de 50-59 anys ho fa en un 33.3 %.

    Durant el perode 2013-18, el grup de 60 i ms anys tamb s el que creix ms (41%),

    mentre que shauria frenat el creixement del grup dedat de 50-59 (25.6 %).

    Als dos perodes, el grup de 40-49 s el que t els creixements inferiors.

  • Independncia

    ONU

    Participaci

    Atenci

    Autorrealitzaci

    Dignitat

    Moviment Mundial per un Envelliment Actiu

  • SE

    NE

    CA

    s necessari assegurar que les poltiques que afecten a qualsevol persona amb discapacitat intellectual es contemplin de forma que es garanteixi la seva situaci quan es superin els 60 anys.

    Envellir amb salut: Envelliment i Poltiques Socials

    WHO / IASSID (2000)

  • SE

    NE

    CA

    Les persones grans amb discapacitat intellectual shaurien dincloure en poltiques i aproximacions dissenyades per a proporcionar qualsevol tipus de suport addicional que necessitin per a tenir una vida saludable i satisfactria.

    Envellir amb salut: Envelliment i Poltiques Socials

    WHO / IASSID (2000)

  • SE

    NE

    CA

    Les poltiques socials, sanitries i de suport a lenvelliment haurien de centrar-se en promoure un envelliment productiu i exits

    Envellir amb salut: Envelliment i Poltiques Socials

    WHO / IASSID (2000)

  • SE

    NE

    CA

    4 FASE: ELABORACI DE

    CONCLUSIONS

    - PERFIL DE L ENVEELLIMENT DE LES PERSONES AMB DI SEGONS LA MOSTRA - AVALUACI DE LES NECESSITATS - COMPARACI AMB ALTRES COLLECTIUS - MODEL DE PROPOSTES A LADMINISTRACI

    - INFORME FINAL

    3 INFORMATIZACI I ANLISI DE DADES - INFORMATIZACI DE DADES - DEPURACI DE LES DADES - EXPLOTACI DE DADES - ANLISI i INTERPRETACI - CONCLUSIONS PRELIMINARS

    2 FASE: TREBALL DE CAMP

    - REALITZACI ANUAL DE LES REVISIONS MDIQUES - REALITZACI ANUAL DE LES PROVES PSICOPATOLGIQUES I FUNCIONALS - COORDINACI DE L ESTUDI - RECOLLIDA I REVISI DELS QUADERNS

    ESTRUCTURA ORGANIZATIVA

    CENTRES REFERENCIALS

    CENTRES PARTICIPANTS

    - REUNIONS DE FORMACI ALS CENTRS PARTICIPANTS - VISITES DE MONITORITZACI COORDINACI

    1 FASE: PLANIFICACI

    - DELIMITACI DEL TEMA - OBJETIUS - METODOLOGIA - MBIT I DURADA DE L ESTUDI - ELABORACI DEL MARC TERIC - PREPARACI MATERIAL - FORMACI DE LA MOSTRA - CREACI DE LESTRUCTURA ORGANITZATIVA

    FORMACI DE LA MOSTRA

    - CRITERIS DE SELECCI

    - FORMACI DE LA MOSTRA - OBTENCI DEL CONSENTIMENT INFORMAT - RECOPILACI DE DADES DE FILIACI DELS PARTICIPANTS

    MATERIAL

    - DEFINICI DE VARIABLES A ANALIZAR -RECULL DINSTRUMENTS DE MESURES DEXPLORACI (PROTOCOL ) -PREPARACI DELS QUADERNS DE RECOLLIDA DE DADES -WEB DE LESTUDI

    EXPLORACIONS: -FSICA -RADIOLGICA -HEMATOLGICA -SENSORIAL -PSICOPATOLGICA

    2001-2002

    Control 1 Control 2 Control 3 Control 4 Control 5

    2003-2004

    2004-2005

    2005-2006

    2006-2007

  • PRINCIPALS CONCLUSIONS

    Lexistncia duna salut precria i processos denvelliment prematur que en molts casos van acompanyats de demncies

    Salut

    Problemes psiquitrics i prdua de capacitats cognitives i habilitats socials.

    Capacitats i habilitats

    Aix mateix, es detecta una manca de formaci especialitzada dels professionals.

    Professionals datenci

    Les persones amb DI envelleixen prematurament

  • PRINCIPALS CONCLUSIONS/PROPOSTES

    Manca de serveis i suports

    especfics

    Atenci poc adequada

    Manca de programes de

    salut

    Manca de formaci

    especialitzada

    per atendre les

    necessitats de

    les PDI

    envellides

    que doni

    resposta a les

    demandes de

    les PDI

    envellides

    per oferir millor

    i ms mplia

    atenci

    sanitria,

    participaci en

    programes

    preventius

    dels

    professionals

    (detecci,

    avaluaci,

    atenci i

    intervenci

  • PLA DACCI DINCAT

    1. Facilitar i promoure el

    coneixement i la informaci sobre

    lenvelliment de les PDID

    2. Generar propostes

    dintervenci que contemplin

    l'adaptaci dels serveis

    3. Afavorir la promoci de la

    salut en aquestes persones.

    2012

    ENVELLIMENT (tema transversal)

    Creaci duna comissi

    dEnvelliment (dissenyar el pla

    dactuaci i impulsar-lo)

    Reuni plenria (entitats assistents a la presentaci de

    lEstudi - grups permanents dAD, habitatge, laboral i

    tutela)

    2011

    LEnvelliment en la planificaci de les rees dAD i habitatge (proposta de Pla dacci)

    Presentaci de lestudi SENECA a les entitats federades collaboradores (Dr. Novell - nov)

    2010

  • PLA DACCI 2013-2014

    FORMACI

    A Professionals: avaluaci, atenci i intervenci

    Persones amb DIT: hbits saludables i benestar personal

    INTERVENCI

    Detecci de BBPP

    Unitat de Suport

    CONEIXEMENT

    Fons documental

    Jornades i seminaris

    Guies de salut

    Pla Acci Envelliment 2013-2014

  • PRINCIPALS CONCLUSIONS/PROPOSTES

    Manca de serveis i suports

    especfics

    per atendre les

    necessitats de

    les PDI

    envellides

    SE

    NE

    CA

  • SE

    NE

    CA

    Tendncies i futurs escenris de necessitats

    Estimaci per tipologies residencials de la poblaci amb DI de 40 anys i ms.

    Aproximaci C

    (reajustada) 2008

    2013 2018

    Domicili familiar 8.534 10.814 13.352

    Domicili propi 398 505 623

    Llar-residncia 3.158 4.002 4.940

    Residncia 2.134 2.704 3.338

    Total 14.224 18.025 22.253

    Augment distribut per tipologia dhabitatge i perodes

    2008-13 2013-18 2008-18

    Domicili familiar 2.280 2.538 4.818

    Domicili propi 107 118 225

    Llar-residncia 844 938 1.782

    Residncia 570 634 1.204

    Total 3.801 4.228 8.029

    Increment de gaireb 4.818 persones que viurien al domicili familiar (482 per any). Increment de 225 persones que viurien al domicili propi i sacollirien al programa dautonomia en la prpia llar (ms de 20 a lany) Increment de 1.782 places en llars-residncia durant el perode 2008-18 (178 anuals) Increment de 1.204 places residencials al llarg dels 10 anys (120 anuals),

  • SE

    NE

    CA

    RECOMANACIONS

    INCLUSI SOCIAL

    Desenvolupar infraestructures per a un envelliment saludable per a les persones amb DI, facilitant la inclusi natural als serveis genrics, amb el suport d'una bona formaci per part dels professionals

    Assegurar laccs a serveis dirns amb oportunitats dinnovaci per a les persones grans amb DI que estan vivint amb les seves famlies o amb pisos amb suport, i en aquells casos que a causa de comportaments difcils en quedin exclosos

    Possibilitar que les persones amb DI envelleixin on viuen

  • SE

    NE

    CA

    RECOMANACIONS

    INCLUSI SOCIAL

    Establir poltiques de suport a les famlies ms grans per a permetre que el procs d'envelliment es dugui a terme amb la major dignitat possible i en l'entorn habitual on la persona ha estat vinculada.

    Utilitzar els registres de lICASS o la informaci que tenen els Serveis per identificar proactivament i avaluar les necessitats de suport que tenen les famlies amb fills amb DI mes grans de 40 anys

    Fer accessible i prioritzar els serveis de respir a les famlies de fills amb DI grans quan en tinguin necessitat

    Desenvolupar programes formatius dirigits a les famlies

  • SE

    NE

    CA

    Tendncies i futurs escenris de necessitats

    Viure en famlia

    Serveis datenci domiciliria tipus SAD Ajuts en teleassistncia i noves tecnologies. Programes de suport i formaci per cuidadors Cuidadors professionalitzats amb DI i demncies en fase

    inicial (el 1,5% del total que viuen al domicili familiar, segons mostra SENECA)

    Serveis de respir per acolliments destada limitada, i poder alliberar als familiars o tutors de les seves tasques habituals de suport i supervisi.

    Compensacions econmiques de la Llei de Dependncia: Garantir que el cuidador familiar rebi la compensaci econmica que la Llei de la Dependncia preveu per aquests casos

    La necessitat de donar suport a les persones que escollissin aquesta opci, el 2013 representaria un volum de 10.814 persones, un increment de 2.280 persones respecte el 2008 i, al 2018, haurien passat a ser 13.352 (increment de 2.538 respecte el 2013).

  • SE

    NE

    CA

    Tendncies