jornada envelliment actiu 2014

JORNADA Envelliment actiu

13 de juny 2014

Després del SENECA, conclusions i propostes

Pla d’Acció Dincat 2013- 2014

L’ESTUDI SENECA (2000-2008)

Distribució de la població amb DI que de 40 i més anys Catalunya 2018-18

SE

NE

CA

2008-2013 2013-2018 2008-2018

60 i més 39.4 % 41 % 96.64 % 50-59 33.3 % 25.6 % 67.45 % 40-49 10.6 % 10.3 % 27.71 % Total 26.7 % 23.5 % 56.45 %

Creixements estimats dels grups d’edat durant el període 2008-2018

• Durant el període 2008-13, el grup de 60 i més anys és el que creix més (el 39.4 %) mentre que el de 50-59 anys ho fa en un 33.3 %.

•Durant el període 2013-18, el grup de 60 i més anys també és el que creix més (41%), mentre que s’hauria frenat el creixement del grup d’edat de 50-59 (25.6 %).

•Als dos períodes, el grup de 40-49 és el que té els creixements inferiors.

Independència

ONU

Participació

Atenció

Autorrealització

Dignitat

Moviment Mundial per un Envelliment Actiu

SE

NE

CA

• És necessari assegurar que les polítiques que afecten a qualsevol persona amb discapacitat intel·lectual es contemplin de forma que es garanteixi la seva situació quan es superin els 60 anys.

Envellir amb salut: Envelliment i Polítiques Socials

WHO / IASSID (2000)

SE

NE

CA

• Les persones grans amb discapacitat intel·lectual s’haurien d’incloure en polítiques i aproximacions dissenyades per a proporcionar qualsevol tipus de suport addicional que necessitin per a tenir una vida saludable i satisfactòria.


WHO / IASSID (2000)

SE

NE

CA

• Les polítiques socials, sanitàries i de suport a l’envelliment haurien de centrar-se en promoure un envelliment productiu i exitós


WHO / IASSID (2000)

SE

NE

CA

4ª FASE: ELABORACIÓ DE CONCLUSIONS

- PERFIL DE L’ ENVEELLIMENT DE LES PERSONES AMB DI SEGONS LA MOSTRA- AVALUACIÓ DE LES NECESSITATS - COMPARACIÓ AMB ALTRES COL·LECTIUS- MODEL DE PROPOSTES A L’ADMINISTRACIÓ

- INFORME FINAL

3ª INFORMATIZACIÓ I ANÀLISI DE DADES- INFORMATIZACIÓ DE DADES- DEPURACIÓ DE LES DADES

- EXPLOTACIÓ DE DADES - ANÀLISI i INTERPRETACIÓ

- CONCLUSIONS PRELIMINARS

2ª FASE: TREBALL DE CAMP

- REALITZACIÓ ANUAL DE LES REVISIONS MÈDIQUES

- REALITZACIÓ ANUAL DE LES PROVES PSICOPATOLÒGIQUES I FUNCIONALS

- COORDINACIÓ DE L’ ESTUDI

- RECOLLIDA I REVISIÓ DELS QUADERNS

ESTRUCTURA ORGANIZATIVA

CENTRES REFERENCIALS↓ ↓ ↓

CENTRES PARTICIPANTS

- REUNIONS DE FORMACIÓ ALS CENTRS PARTICIPANTS

- VISITES DE MONITORITZACIÓ COORDINACIÓ

1ª FASE: PLANIFICACIÓ

- DELIMITACIÓ DEL TEMA - OBJETIUS - METODOLOGIA - ÀMBIT I DURADA DE L’ ESTUDI - ELABORACIÓ DEL MARC TEÒRIC - PREPARACIÓ MATERIAL - FORMACIÓ DE LA MOSTRA - CREACIÓ DE L’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA

FORMACIÓ DE LA MOSTRA

- CRITERIS DE SELECCIÓ

- FORMACIÓ DE LA MOSTRA

- OBTENCIÓ DEL CONSENTIMENT INFORMAT

- RECOPILACIÓ DE DADES DE FILIACIÓ DELS PARTICIPANTS

MATERIAL

- DEFINICIÓ DE VARIABLES A ANALIZAR

-RECULL D’INSTRUMENTS DE MESURES D’EXPLORACIÓ (PROTOCOL )

-PREPARACIÓ DELS QUADERNS DE RECOLLIDA DE DADES-WEB DE L’ESTUDI

EXPLORACIONS:-FÍSICA-RADIOLÒGICA-HEMATOLÒGICA-SENSORIAL-PSICOPATOLÒGICA

2001-2002 Control 1

Control 2

Control 3

Control 4

Control 5

2003-2004

2004-2005

2005-2006

2006-2007

PRINCIPALS CONCLUSIONS

Les persones amb DI envelleixen prematurament

PRINCIPALS CONCLUSIONS/PROPOSTES

per atendre les necessitats de les PDI envellides

que doni resposta a les demandes de

les PDI envellides

per oferir millor i més àmplia atenció sanitària, participació en programes preventius

dels professionals

(detecció, avaluació,

atenció i intervenció

PLA D’ACCIÓ DINCAT

PLA D’ACCIÓ 2013-2014

Pla Acció Envellimen

t 2013-2014


per atendre les necessitats de les PDI envellides

SE

NE

CA

SE

NE

CA

Tendències i futurs escenàris de necessitats

Estimació per tipologies residencials de la població amb DI de 40 anys i més.

Aproximació C(reajustada) 2008

2013 2018

Domicili familiar 8.534 10.814 13.352

Domicili propi 398 505 623

Llar-residència 3.158 4.002 4.940

Residència 2.134 2.704 3.338

Total 14.224 18.025 22.253

Augment distribuït per tipologia d’habitatge i períodes

2008-13 2013-18 2008-18

Domicili familiar 2.280 2.538 4.818

Domicili propi 107 118 225

Llar-residència 844 938 1.782

Residència 570 634 1.204

Total 3.801 4.228 8.029

•Increment de gairebé 4.818 persones que viurien al domicili familiar (482 per any).•Increment de 225 persones que viurien al domicili propi i s’acollirien al programa d’autonomia en la pròpia llar (més de 20 a l’any)Increment de 1.782 places en llars-residència durant el període 2008-18 (178 anuals)•Increment de 1.204 places residencials al llarg dels 10 anys (120 anuals),

SENEC

A

RECOMANACIONS

SENEC

A

Tendències i futurs escenàris de necessitatsViure en família

• Serveis d’atenció domiciliària tipus SAD• Ajuts en teleassistència i noves tecnologies.• Programes de suport i formació per cuidadors• Cuidadors professionalitzats amb DI i demències en fase

inicial (el 1,5% del total que viuen al domicili familiar, segons mostra SENECA)

• Serveis de respir per acolliments d’estada limitada, i poder alliberar als familiars o tutors de les seves tasques habituals de suport i supervisió.

• Compensacions econòmiques de la Llei de Dependència: Garantir que el cuidador familiar rebi la compensació econòmica que la Llei de la Dependència preveu per aquests casos

La necessitat de donar suport a les persones que escollissin aquesta opció, el 2013 representaria un volum de 10.814 persones, un increment de 2.280 persones respecte el 2008 i, al 2018, haurien passat a ser 13.352 (increment de 2.538 respecte el 2013).

SENEC

A

Tendències i futurs escenàris de necessitatsViure al domicili amb suport

• Garantir el Programa de suport a l’autonomia a la pròpia llar: Mitjançant aquest suport, un equip de professionals (monitor, treballador social, psicòleg...) ajuden a la persona discapacitada a viure de manera independent a casa seva, compensant-li les limitacions que pot presentar per organitzar-se la vida

Les persones necessitades d’aquest suport, pel 2013, podrien xifrar-se en 505 persones (increment de 107 respecte el 2008) i, el 2018, en 623 (increment de 118 respecte el 2013).

SENEC

A

Tendències i futurs escenàris de necessitatsViure en llars-residència / habitatges tutelats

• Llars existents adaptades amb suport auxiliar per a les hores que no hi ha ningú per atendre a persones que per raons d’envelliment han de fer horaris adaptats o reducció de jornada.

• Llars-residència –de nova creació per a persones envellides amb DI, dissenyades per a donar resposta a les diverses necessitats relacionades amb l’edat.

Les necessitats de serveis d’aquesta opció, el 2013, serien de 4.002 places (increment de 844 respecte el 2008) i, el 2018, de 4.940 (increment de 938 respecte al 2013).

SENEC

A

Tendències i futurs escenàris de necessitatsViure en residència

• Residències genèriques de gent gran amb mòduls específics, espai adequat i personal format en discapacitat intel·lectual

• Residències específiques, de nova creació, per a persones grans amb DI.

Les necessitats places de residència, el 2013, serien de 2.704 (increment de 570 respecte el 2008) i, el 2018, de 3.338 (increment de 634 respecte el 2013).

SENEC

A

RECOMANACIONS

ajuda econòmica, oportunitats de treball SENEC

A

RECOMANACIONS

Legislació sobre igualtat d’oportunitats, planificació centrada en la personaSENEC

A

RECOMANACIONS

ACCIONS

Desenvolupar unitats de suports que afavoreixin un procés d’envelliment actiu i saludable de les persones amb DID majors de 45 anys a través del desenvolupament de programes específics, activitats adaptades i suports ajustats a les necessitats de les persones i les seves famílies.

UNITAT DE SUPORT – ENVELLIMENT ACTIU

Amb el SUPORT DE SUBVENCIONS ENVELLIMENT ACTIU Serveis de

Suport a PDID en procés

d’envelliment


BEN

EFIC

IARI

S


Prov

a pi

lot D

inca

t

35 beneficiaris

6 entitats

10 professionals


Uni

tat d

e su

port

- D

inca

t


que doni resposta a les demandes de

les PDI envellides

per oferir millor i més àmplia atenció sanitària, participació en programes preventius

SENEC

A

La salut i l’envelliment en les PDID

Evidència de les desigualtats en la salut

No acostumen a presentar queixes espontànies per la seva patología: - Toleren dèficits sensorials, dolor toràcic, problemes de micció, etc.- Expresen els problemes de forma atípica: irritabilitat, inactivitat, pèrdua de gana, problemes de son.

Necessitat de recerca dels factors de risc;

Necessitat d’observació i seguiment de la persona, de revisions periòdiques i d’un sistema general preventiu i saludable.


• El nivell de comprensió de conceptes relacionats amb la salut i la capacitat de mantenir estils de vida i pràctiques saludables estan limitats pel dèficit cognitiu previ, per la qual cosa és necessària una educació mes intensa que en la població sense DI perquè siguin capaços d’adoptar mesures destinades a millorar la seva salut.


Hàbits saludables

• Factors de risc global per a la salut (OMS, 2003). Desviacions significatives del pes normal (obesitat o baix pes)

Manca d’exercici

Consum de substàncies

SENEC

A

Índex de massa corporal

• S’observa una major tendència a l’obesitat del que observem en la població general

• A mesura que les persones amb DI envelleixen augmenta la tendència al sobrepès

• El percentatge de persones que tenen un pes insuficient és més gran que el que observem en la població general.

• La pèrdua de massa corporal relacionada amb l’envelliment és més gran i prematura en les persones amb DI comparada amb la població general.

• Només una de cada quatre persones amb DI més grans de 40 anys té un pes considerat com normal.

• La meitat tenen sobrepès i un de cada quatre és obès.• Una de cada vint té un pes inferior al normal.

Índex de massa corporal

SENEC

A• Hàbits alimentaris que no incorporen suficients

mesures dietètiques d’acord amb les seves condicions de salut.

• Només tres de cada vint persones fan algun tipus de dieta.

• La dieta mes freqüent és la baixa en calories seguida de la baixa en sal i rica en fibra.

• El percentatge de persones amb sobrepès i obesitat és del 60%; només el 14,2% fan dieta baixa en calories.

• El percentatge de persones hipertenses és 18%; només el 7% fan dieta sense sal.

• El percentatge de persones amb hiperlipidèmia és del 9,4%; només 0,4% fan dieta baixa en greixos.

• El percentatge de persones amb baix pes és del 4%; només el 2,6% fan dieta hipercalòrica

Hàbits alimentaris

SENEC

AExercici físic i obesitat

• Tres de cada quatre persones amb DI lleugera i moderada de 40 anys i més no fan exercici físic de forma regular

• La majoria tenen uns hàbits i costums de vida sedentària, que augmenten a mesura que la persona es fa gran.

• El percentatge de persones amb sobrepès i obesitat és del 60%, i només el 25% fa exercici de forma regular

Exercici físic

POMONA, n=115

Darrer any

SENEC

A

65,8%

34,2%

74,4%

25,6%

79,2%

20,8%

70,2%

29,8%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

40-49 50-59 60 y más Total

Toma fàrmacos No toma fàrmacos

Consum Fàrmacs

• Presenta major frequència de tratament farmacològic que la població General.

• Augmenta amb l’edat en les PDI al igual que en la població general.

• A diferència de la població general, la frequència de tractament farmacològic és igual per homes que per dones.

• El consum farmacèutic és, sobretot un consum de fàrmacs del grup N. La resta de grups sigueixen un perfil inferior al de la població general.

• El consum de fàrmacs es caracteritza per el fort policonsum.

• El menor consum de fàrmacs per patologies diferents al sistema nerviós en les persones amb DI és degut a un menor control i seguiment mèdic. Quan es realitza es tendeix a un consum similar a la població general.

• Les prescripcions per el sistema nerviós es caracterizen per ser de fàcil increment en les dosis o augment de politeràpia i poca tendència a la reducció o retirada.

• Les millores en les condicions de salut general no van acompanyades de reducció de psicofàrmacs.

Consum Fàrmacs en la població amb DI

Atenció sanitària, alimentació i nutrició, oci i temps lliure, salut SENEC

A

RECOMANACIONS


dels professionals

(detecció, avaluació,

atenció i intervenció

SENEC

A

Atenció sanitària, alimentació i nutrició, oci i temps lliure, estat de salut

SENEC

A

RECOMANACIONS

ACCIONS

Xerrades informatives (1,5h -2h) sobre diversos aspectes relacionats amb la salut que es realitzen a les mateixes entitats que les sol·liciten. Els aspectes a tractar es van seleccionar entre la següent llista: •Consum de substàncies•Higiene•Alimentació•Activitat física•Benestar emocional•Sexualitat sana

ACCIONS 2013

ACCIONS 2014

Xerrades informatives sobre diversos aspectes relacionats amb la salut (GS) •Anar al metge.•Alimentació.•Exercici físic.•Higiene.•Benestar emocional Tallers (4h) i formacions (8h) sobre afectivitat i sexualitatEls aspectes a tractar es van seleccionar entre la següent llista: •Què es la sexualitat . Què em pot aportar a la meva vida?•El meu cos, el meu pensament i els meus sentiments•Expressions sexoafectives saludables•Expressions sexoafectives de risc•Parella i comunicació

Atenció sanitària, alimentació i nutrició, oci i temps lliure, salut SENEC

A

RECOMANACIONS

ACCIONS 2013

Amb el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (a estendre a altres col·legis de la resta de Catalunya)

1.Presentació de la Guia de salut per a professionals sanitaris i la Guia per a famílies i pdid

2.Elaboració d’un Decàleg de la guia de Salut

3.Taula rodona “L’accés al sistema de salut de les persones amb discapacitat intel·lectual” Altres accions: •Accés a través de la web a: Guia de salut + decàleg + guia per a famílies i pdid

•Enviament físic del decàleg a tots els metges associats

•Acord per a publicacions de noticies del sector relacionades amb la salut i DID a la web i revista del col·legi.

•Crear el grup col·legial sobre la discapacitat intel·lectual

PROPERES ACCIONS

Atenció sanitària, alimentació i nutrició, oci i temps lliure, estat de salut

SENEC

A

RECOMANACIONS

PDID LLEU /MODERADA ALTA

ABS-RC:2 / ABASIICAMDEX-DS (completo)

ABS-RC:2 / ABASIICAMDEX-DS (completo)

>35a>35a AnualAnual Línia BasalLínia Basal

Sospecha

DTASospecha

DTA TBR-DITBR-DI Línia BasalLínia Basal

40 a40 a

CAMCOGCAMCOGX 6 mesesX 6 meses X 12 mesesX 12 meses

≥ <

- PT - PT

TBR-DITBR-DI

No

No

- PERFIL - PERFIL

Comparar

No

CAMDEXENTREV.

CAMDEXENTREV.

EVALUACIÓN IDIOGRÀFICA

EVALUACIÓN IDIOGRÀFICA

PERSONALITATPERSONALITAT

AMNÈSICSAMNÈSICS

PRÀXICSPRÀXICS

ATENCIONALSATENCIONALS

DTADTA

DEPRESSIÓDEPRESSIÓ

ENTORNENTORN

MALIGNITATMALIGNITAT

ENDOCRINOENDOCRINO

NEUROLÒGICNEUROLÒGIC

TRAUMÀTICTRAUMÀTIC

INFECCIÓSINFECCIÓS

ACCIDENTEACCIDENTE

EvaluarTratar

EvaluarTratar

TratamientoPaliativo


NPTNPT

ABS-RC:2ABS-RC:2

TBR-DITBR-DI

NPI-DINPI-DI

CAMCOGCAMCOG

AnualAnual

X 6 mesesX 6 meses

X 6 mesesX 6 meses

AnualAnual

TratamientoSintomático


PDID MODERADA BAIXA / GREU

ABS-RC:2 / ABASII ABS-RC:2 / ABASII >35a>35a

6 Meses6 Meses

Linia BasalLinia Basal

Nivel DI

Nivel DIModerado BajoModerado Bajo GraveGrave

ECDISE*ECDISE* M-OSPD*M-OSPD*- PT- PT



ABS-RC:2 ABS-RC:2 M-OSPD*M-OSPD*ECDISE*ECDISE*6 Meses6 Meses

SospechaDemencia

SospechaDemencia

+ -



SENEC

A

Envelliment saludable. Actuacions (WHO, 2002)

1. Promoció d’hàbits saludables, en relació a la nutrició, exercici físic, consum de tòxicos i l’us responsable de medicaments.

2. Compensació i optimització del funcionament cognitiu. (PCC- Planificació Centrada en la Cognició)

3. Millora de la dimensió afectiva-emocional, la capacitat d’afrontament, de control i pensament positiu. Autodeterminació. REVISEP.

4. Promoció de la participació social i millora de les relacions psicosocials. (PPA – Planificació Per Avançat)

ACCIONS

Gràcies!

jornada envelliment actiu 2014

Health & Medicine