Jornada envelliment actiu 2014

Download Jornada envelliment actiu 2014

Post on 10-Jul-2015

136 views

Category:

Health & Medicine

1 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p> JORNADA Envelliment actiu 13 de juny 2014</p><p>Desprs del SENECA, conclusions i propostes</p><p> Pla dAcci Dincat 2013- 2014</p></li><li><p>LESTUDI SENECA (2000-2008)</p></li><li><p>Distribuci de la poblaci amb DI que de 40 i ms anys Catalunya 2018-18</p><p> La consolidaci de lrea Metropolitana de Barcelona</p><p> La definici de la segona corona (Selva, Osona, Bages i Anoia)</p><p> El creixement del Girons i el Pla de lEstany</p><p> La consolidaci del Segri i de lrea de Tarragona-Reus</p></li><li><p>SENECACreixements estimats dels grups dedat durant el perode 2008-2018 Durant el perode 2008-13, el grup de 60 i ms anys s el que creix ms (el 39.4 %) mentre que el de 50-59 anys ho fa en un 33.3 %. </p><p>Durant el perode 2013-18, el grup de 60 i ms anys tamb s el que creix ms (41%), mentre que shauria frenat el creixement del grup dedat de 50-59 (25.6 %).</p><p>Als dos perodes, el grup de 40-49 s el que t els creixements inferiors.</p><p>2008-2013</p><p>2013-2018</p><p>2008-2018</p><p>60 i ms</p><p>39.4 %</p><p>41 %</p><p>96.64 %</p><p>50-59</p><p>33.3 %</p><p>25.6 %</p><p>67.45 %</p><p>40-49</p><p>10.6 %</p><p>10.3 %</p><p>27.71 %</p><p>Total</p><p>26.7 %</p><p>23.5 %</p><p>56.45 %</p></li><li><p>IndependnciaONUParticipaciAtenciAutorrealitzaciDignitatMoviment Mundial per un Envelliment Actiu</p></li><li><p>SENECAs necessari assegurar que les poltiques que afecten a qualsevol persona amb discapacitat intellectual es contemplin de forma que es garanteixi la seva situaci quan es superin els 60 anys. </p><p>Envellir amb salut: Envelliment i Poltiques SocialsWHO / IASSID (2000)</p></li><li><p>SENECALes persones grans amb discapacitat intellectual shaurien dincloure en poltiques i aproximacions dissenyades per a proporcionar qualsevol tipus de suport addicional que necessitin per a tenir una vida saludable i satisfactria.</p><p>Envellir amb salut: Envelliment i Poltiques Socials WHO / IASSID (2000) </p></li><li><p>SENECALes poltiques socials, sanitries i de suport a lenvelliment haurien de centrar-se en promoure un envelliment productiu i exits</p><p>Envellir amb salut: Envelliment i Poltiques Socials WHO / IASSID (2000) </p></li><li><p>SENECA</p></li><li><p>PRINCIPALS CONCLUSIONSLes persones amb DI envelleixen prematurament</p></li><li><p>PRINCIPALS CONCLUSIONS/PROPOSTESper atendre les necessitats de les PDI envellidesque doni resposta a les demandes de les PDI envellidesper oferir millor i ms mplia atenci sanitria, participaci en programes preventiusdels professionals (detecci, avaluaci, atenci i intervenci</p></li><li><p>PLA DACCI DINCAT</p></li><li><p>PLA DACCI 2013-2014</p></li><li><p>PRINCIPALS CONCLUSIONS/PROPOSTESper atendre les necessitats de les PDI envellidesSENECA</p></li><li><p>SENECATendncies i futurs escenris de necessitats</p><p> Estimaci per tipologies residencials de la poblaci amb DI de 40 anys i ms. </p><p>Augment distribut per tipologia dhabitatge i perodes</p><p>Increment de gaireb 4.818 persones que viurien al domicili familiar (482 per any).Increment de 225 persones que viurien al domicili propi i sacollirien al programa dautonomia en la prpia llar (ms de 20 a lany)Increment de 1.782 places en llars-residncia durant el perode 2008-18 (178 anuals)Increment de 1.204 places residencials al llarg dels 10 anys (120 anuals), </p></li><li><p>SENECARECOMANACIONS </p></li><li><p> SENECARECOMANACIONS </p></li><li><p>SENECATendncies i futurs escenris de necessitatsViure en famlia</p><p>Serveis datenci domiciliria tipus SADAjuts en teleassistncia i noves tecnologies.Programes de suport i formaci per cuidadorsCuidadors professionalitzats amb DI i demncies en fase inicial (el 1,5% del total que viuen al domicili familiar, segons mostra SENECA) Serveis de respir per acolliments destada limitada, i poder alliberar als familiars o tutors de les seves tasques habituals de suport i supervisi.Compensacions econmiques de la Llei de Dependncia: Garantir que el cuidador familiar rebi la compensaci econmica que la Llei de la Dependncia preveu per aquests casos La necessitat de donar suport a les persones que escollissin aquesta opci, el 2013 representaria un volum de 10.814 persones, un increment de 2.280 persones respecte el 2008 i, al 2018, haurien passat a ser 13.352 (increment de 2.538 respecte el 2013).</p></li><li><p>SENECATendncies i futurs escenris de necessitatsViure al domicili amb suport</p><p>Garantir el Programa de suport a lautonomia a la prpia llar: Mitjanant aquest suport, un equip de professionals (monitor, treballador social, psicleg...) ajuden a la persona discapacitada a viure de manera independent a casa seva, compensant-li les limitacions que pot presentar per organitzar-se la vida Les persones necessitades daquest suport, pel 2013, podrien xifrar-se en 505 persones (increment de 107 respecte el 2008) i, el 2018, en 623 (increment de 118 respecte el 2013).</p></li><li><p>SENECATendncies i futurs escenris de necessitatsViure en llars-residncia / habitatges tutelats</p><p>Llars existents adaptades amb suport auxiliar per a les hores que no hi ha ning per atendre a persones que per raons denvelliment han de fer horaris adaptats o reducci de jornada.</p><p>Llars-residncia de nova creaci per a persones envellides amb DI, dissenyades per a donar resposta a les diverses necessitats relacionades amb ledat. Les necessitats de serveis daquesta opci, el 2013, serien de 4.002 places (increment de 844 respecte el 2008) i, el 2018, de 4.940 (increment de 938 respecte al 2013).</p></li><li><p>SENECATendncies i futurs escenris de necessitatsViure en residnciaResidncies genriques de gent gran amb mduls especfics, espai adequat i personal format en discapacitat intellectual</p><p>Residncies especfiques, de nova creaci, per a persones grans amb DI. Les necessitats places de residncia, el 2013, serien de 2.704 (increment de 570 respecte el 2008) i, el 2018, de 3.338 (increment de 634 respecte el 2013). </p></li><li><p> SENECARECOMANACIONS </p></li><li><p>ajuda econmica, oportunitats de treball SENECARECOMANACIONS </p></li><li><p>Legislaci sobre igualtat doportunitats, planificaci centrada en la persona SENECARECOMANACIONS </p></li><li><p>ACCIONS</p></li><li><p>Desenvolupar unitats de suports que afavoreixin un procs denvelliment actiu i saludable de les persones amb DID majors de 45 anys a travs del desenvolupament de programes especfics, activitats adaptades i suports ajustats a les necessitats de les persones i les seves famlies.UNITAT DE SUPORT ENVELLIMENT ACTIUAmb el SUPORT DE SUBVENCIONS ENVELLIMENT ACTIU</p></li><li><p>UNITAT DE SUPORT ENVELLIMENT ACTIUBENEFICIARIS</p></li><li><p>UNITAT DE SUPORT ENVELLIMENT ACTIU</p></li><li><p>UNITAT DE SUPORT ENVELLIMENT ACTIUProva pilot Dincat35 beneficiaris6 entitats10 professionals</p></li><li><p>UNITAT DE SUPORT ENVELLIMENT ACTIU</p></li><li><p>UNITAT DE SUPORT ENVELLIMENT ACTIUUnitat de suport - Dincat</p></li><li><p>PRINCIPALS CONCLUSIONS/PROPOSTESque doni resposta a les demandes de les PDI envellidesper oferir millor i ms mplia atenci sanitria, participaci en programes preventiusSENECA</p></li><li><p>La salut i lenvelliment en les PDID</p></li><li><p>Evidncia de les desigualtats en la salut</p></li><li><p>No acostumen a presentar queixes espontnies per la seva patologa: - Toleren dficits sensorials, dolor torcic, problemes de micci, etc.- Expresen els problemes de forma atpica: irritabilitat, inactivitat, prdua de gana, problemes de son.Necessitat de recerca dels factors de risc;Necessitat dobservaci i seguiment de la persona, de revisions peridiques i dun sistema general preventiu i saludable.</p><p>La salut i lenvelliment en les PDID</p></li><li><p>El nivell de comprensi de conceptes relacionats amb la salut i la capacitat de mantenir estils de vida i prctiques saludables estan limitats pel dficit cognitiu previ, per la qual cosa s necessria una educaci mes intensa que en la poblaci sense DI perqu siguin capaos dadoptar mesures destinades a millorar la seva salut.La salut i lenvelliment en les PDID</p></li><li><p>Hbits saludables </p><p>Factors de risc global per a la salut (OMS, 2003). Desviacions significatives del pes normal (obesitat o baix pes) Manca dexercici Consum de substncies</p></li><li><p>SENECAndex de massa corporalSobserva una major tendncia a lobesitat del que observem en la poblaci generalA mesura que les persones amb DI envelleixen augmenta la tendncia al sobrepsEl percentatge de persones que tenen un pes insuficient s ms gran que el que observem en la poblaci general. La prdua de massa corporal relacionada amb lenvelliment s ms gran i prematura en les persones amb DI comparada amb la poblaci general.Noms una de cada quatre persones amb DI ms grans de 40 anys t un pes considerat com normal.La meitat tenen sobreps i un de cada quatre s obs.Una de cada vint t un pes inferior al normal.</p></li><li><p>SENECAHbits alimentaris que no incorporen suficients mesures diettiques dacord amb les seves condicions de salut.Noms tres de cada vint persones fan algun tipus de dieta.La dieta mes freqent s la baixa en calories seguida de la baixa en sal i rica en fibra.El percentatge de persones amb sobreps i obesitat s del 60%; noms el 14,2% fan dieta baixa en calories.El percentatge de persones hipertenses s 18%; noms el 7% fan dieta sense sal.El percentatge de persones amb hiperlipidmia s del 9,4%; noms 0,4% fan dieta baixa en greixos.El percentatge de persones amb baix pes s del 4%; noms el 2,6% fan dieta hipercalricaHbits alimentaris </p></li><li><p>SENECAExercici fsic i obesitatTres de cada quatre persones amb DI lleugera i moderada de 40 anys i ms no fan exercici fsic de forma regularLa majoria tenen uns hbits i costums de vida sedentria, que augmenten a mesura que la persona es fa gran.El percentatge de persones amb sobreps i obesitat s del 60%, i noms el 25% fa exercici de forma regular</p></li><li><p>SENECAConsum Frmacs</p></li><li><p>Presenta major frequncia de tratament farmacolgic que la poblaci General.Augmenta amb ledat en les PDI al igual que en la poblaci general. A diferncia de la poblaci general, la frequncia de tractament farmacolgic s igual per homes que per dones.El consum farmacutic s, sobretot un consum de frmacs del grup N. La resta de grups sigueixen un perfil inferior al de la poblaci general.El consum de frmacs es caracteritza per el fort policonsum. El menor consum de frmacs per patologies diferents al sistema nervis en les persones amb DI s degut a un menor control i seguiment mdic. Quan es realitza es tendeix a un consum similar a la poblaci general. Les prescripcions per el sistema nervis es caracterizen per ser de fcil increment en les dosis o augment de politerpia i poca tendncia a la reducci o retirada. Les millores en les condicions de salut general no van acompanyades de reducci de psicofrmacs. </p><p>Consum Frmacs en la poblaci amb DI</p></li><li><p> Atenci sanitria, alimentaci i nutrici, oci i temps lliure, salut SENECARECOMANACIONS </p></li><li><p>PRINCIPALS CONCLUSIONS/PROPOSTESdels professionals (detecci, avaluaci, atenci i intervenciSENECA</p></li><li><p> Atenci sanitria, alimentaci i nutrici, oci i temps lliure, estat de salut SENECARECOMANACIONS </p></li><li><p> Atenci sanitria, alimentaci i nutrici, oci i temps lliure, estat de salut SENECARECOMANACIONS </p></li><li><p>ACCIONS </p></li><li><p>Xerrades informatives (1,5h -2h) sobre diversos aspectes relacionats amb la salut que es realitzen a les mateixes entitats que les solliciten.Els aspectes a tractar es van seleccionar entre la segent llista:Consum de substnciesHigieneAlimentaciActivitat fsicaBenestar emocionalSexualitat sanaACCIONS 2013</p></li><li><p>ACCIONS 2014Xerrades informatives sobre diversos aspectes relacionats amb la salut (GS)Anar al metge.Alimentaci.Exercici fsic.Higiene.Benestar emocionalTallers (4h) i formacions (8h) sobre afectivitat i sexualitatEls aspectes a tractar es van seleccionar entre la segent llista:Qu es la sexualitat . Qu em pot aportar a la meva vida?El meu cos, el meu pensament i els meus sentimentsExpressions sexoafectives saludablesExpressions sexoafectives de riscParella i comunicaci</p></li><li><p> Atenci sanitria, alimentaci i nutrici, oci i temps lliure, salut SENECARECOMANACIONS </p></li><li><p>ACCIONS 2013 </p></li><li><p>Amb el Collegi Oficial de Metges de Barcelona (a estendre a altres collegis de la resta de Catalunya) Presentaci de la Guia de salut per a professionals sanitaris i la Guia per a famlies i pdidElaboraci dun Decleg de la guia de Salut Taula rodona Laccs al sistema de salut de les persones amb discapacitat intellectualAltres accions: Accs a travs de la web a: Guia de salut + decleg + guia per a famlies i pdidEnviament fsic del decleg a tots els metges associatsAcord per a publicacions de noticies del sector relacionades amb la salut i DID a la web i revista del collegi.Crear el grup collegial sobre la discapacitat intellectualPROPERES ACCIONS</p></li><li><p> Atenci sanitria, alimentaci i nutrici, oci i temps lliure, estat de salut SENECARECOMANACIONS </p></li><li>PDID LLEU /MODERADA ALTAABS-RC:2 / ABASIICAMDEX-DS (completo)&gt;35aAnualLnia BasalSospechaDTATBR-DILnia Basal40 aCAMCOGX 6 mesesX 12 meses</li><li><p>PDID MODERADA BAIXA / GREUABS-RC:2 / ABASII </p><p>&gt;35a6 MesesLinia BasalNivel DIModerado BajoGraveECDISE*</p><p>M-OSPD*</p><p>- PTTratamientoPaliativo ABS-RC:2 </p><p>M-OSPD*</p><p>ECDISE*</p><p>6 MesesSospechaDemencia+-TratamientoSintomtico </p></li><li><p>SENECAEnvelliment saludable. Actuacions (WHO, 2002)Promoci dhbits saludables, en relaci a la nutrici, exercici fsic, consum de txicos i lus responsable de medicaments.</p><p>Compensaci i optimitzaci del funcionament cognitiu. (PCC- Planificaci Centrada en la Cognici) </p><p>Millora de la dimensi afectiva-emocional, la capacitat dafrontament, de control i pensament positiu. Autodeterminaci. REVISEP.</p><p>Promoci de la participaci social i millora de les relacions psicosocials. (PPA Planificaci Per Avanat)</p></li><li><p>ACCIONS</p></li><li><p>Grcies!</p><p>*I.Com envelleixen, quin us fan dels serveis, quines sn les necessitats no satisfetes - Descripci de la cartera de serveis - Anlisis dels problemes detectats als diferents serveisII i III s important examinar l'equilibri entre les seves necessitats i la capacitat d'atenci dels serveis per satisfer-les. </p><p>**EXISTEN DESIGUALDADES en la atencin a la salud en las personas con TDI? *</p></li></ul>