Del 28 de juny al 12 dejuliol de 2005

Distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenald’àmbit nacional

Número 61

Entrevista a en Josep, membre de la Universitat d'Estiu de l'Horta

Manifestacionscontra les novespresons

Països Catalans / 4

Alta tensió alsmunicipis afectatsper lainterconnexió

Països Catalans / 6

Les caixes alsPaïsos Catalans

Economia / 7

Maquinensa esqueda sense veu

Cultura / 10

Sumari: Reacció contra la reacció

Des de Rescat s'ha iniciat una cam-panya per denunciar les restriccionsen les condicions de vida dins lespresons espanyoles. El col·lectiu desuport a presos i preses polítiquescatalanes ha informat que a més delrègim d'aïllament de 21 hores a lacel·la que pateixen en ZigorLarredonda a Albacete i en JuanraRodríguez a Saragossa, a la presó deMúrcia la Laura Riera ha vist com litancaven la finestra amb una planxade ferro per impedir l'entrada dellum solar a la cel·la. Aquesta mesu-ra ha estat qualificada per Rescat de

"mesura desproporcionada i inhu-mana".Alhora, el Tribunal Suprem va cele-brar el passat 15 de juny la darreravista per decidir sobre els recursosinterposats pels condemnats percol·laborar amb l'escamot Barcelonad'ETA. L'alt tribunal espanyol ha derevisar la sentència de l'audiènciaNacional que va condemnar a nouanys de presó a la terrassenca LauraRiera i al barceloní Diego Sánchez, ia cinc anys de presó a dos joves cata-lans més.

Països Catalans / Pàgina 6

Del 16 al 18 de juny Barcelona vaviure el primer Fòrum Social de laMediterrània. Es tractava d'unesdeveniment que amb el lema "ElMediterrani, un mar de drets" pre-tenia acostar els movimentssocials de les tres ribes. En aquestsentit uns 5.000 delegats hanassistit al Fòrum malgrat que hi hahagut moltes traves en la conces-sió de visats a ciutadans de païsoscom Marroc, Algèria i Tuníssia.Han destacat més de dos-centsseminaris i nou conferències cen-trals; d'altra banda s'han celebratassemblees sectorials de campe-raols, dones i immigrants entrealtres.La debilitat més significativa haestat segons Revolta Global -una

de les organitzacions catalanesmés implicades- l'escassa partici-pació local de l'esdeveniment. El darrer acte fou una manifesta-ció que reuní 5.000 persones i ondestacaren els blocs que reclama-ven la llibertat del Sàhara i elstamazhigs; en aquest sentit hihagué incidents amb un grupmarroquí pro-governamental. Eldiumenge 19 es reuní la denomi-nada Assemblea de MovimentsSocials del Mediterrani que con-vocà una jornada de mobilitzacióglobal contra la cimeraBarcelona+10, que commemora laprimera dècada de funcionamentde l'organització euromediterrà-nia; institució que té per objectiucrear una regió de lliure comerç.

Campanya contra l’aïllamentdels presos polítics catalans

Davant la imminent aprovació dela reforma de l'estatut d'autonomiavalencià, diferents entitats i orga-nitzacions valencianes van orga-nitzar actes de denúncia la setmanadel 19 al 26 de juny. El dimecres22, els signataris del Compromísper l'Estatut, van organitzar un actede rebuig dels continguts d'aquestareforma davant de les Torres deSerrans i que va mobilitzar migmiler de persones. Els signatarisdel compromís van centrar la seuadenúncia en el baix nivell compe-

tencial que suposarà el nou estatuta aprovar, a més del no reconeixe-ment legal de la unitat de la llen-gua catalana o de la denominacióPaís Valencià per referir-se aaquesta part dels Països Catalans. Per altra banda, el dissabte 25,

l'organització independentistaEndavant, va celebrar un acte polí-tic a Ca Revolta, amb el títol de"Ni estatuts ni reformes, construc-ció nacional", i que comptà ambl'assistència de mig centenar depersones. Aquest acte serví per

constatar el rebuig frontal d'aques-ta organització de l'Esquerra inde-pendentista a l'actual procés dereformes estatutàries que s'hi estanproduint al llarg del país; i que, alparer d'aquesta organització, nofarà més que accentuar els lligamsamb l'Estat espanyol i incidir en eldèficit democràtic pel qual traves-sen els Països Catalans.La reforma de l'estatut valencià,s'aprovarà el proper 1 de juliol ales Corts Valencianes. Més tard estraslladarà a les corts espanyoles,on serà aprovat també sense gransoposicions ja que ha estat negociatpels dos grans partits espanyols,PP i PSOE.

Actes a València contrala reforma de l'Estatut

Se celebra a Barcelonael primer Fòrum Socialde la Mediterrània

Els gais i lesbianes surten de nou al carrer el 28 de juny / Foto: Plataforma Xúquer Viu

Bloc amazhig a la manifestació de clausura del Fòrum Social

La diada d'enguany per l'Alliberament Gai, Lèsbic i Transsexual ha estat mar-cada per la polèmica del reconeixement legal dels matrimonis homosexuals.Rere la campanya orquestrada per la dreta espanyol -amb important partici-pació de la catalana- per impedir el reconeixement del que alguns considerenun dret hi ha un fort sentiment homòfob molt vinculat a la tradició catòlica iel model burgès de família. Als Països Catalans, la campanya reaccionaria haproduït un efecte de solidaritat i conscienciació que s'ha fet palès a diferents

mobilitzacions arreu del país, que han sigut un pèl menys festives i més polí-tiques que en ocasions anteriors. A València, unes 30.000 persones, segons elsorganitzadors, eixiren al carrer el 25 de juny, mentre que a Barcelona, l'ende-mà de la manifestació de Madrid, n'eixiren 10.000 persones espontàniament.Tant a Barcelona com a d'altres viles i ciutats, Girona, Olot o Lleida hi haviamanifestacions i concentracions convocades pel 28 de juny i dates posteriors.

Països Catalans / Pàgina 4

Periòdic popular dels Països Catalans

Des de la PKAT, Plataforma contral'Alta Tensió a la Valldigna, sospitemque està íntimament lligada al temade l’especulació urbanística, queafecta al nostre país. La línia d'AltaTensió està projectada des deCastelló de la Ribera fins a Gandia,creuant tota la Valldigna. Es tractad’un corredor de 440 kV ampliable,per subministrar l'energia necessàriaper a tots els plans urbanístics espe-culatius que es tenen previst comen-çar a fer.Aquesta línia és imprescindible perdur a terme les faraòniques urbanit-zacions amb què pensen omplir lacosta del País Valencià.És curiós que aquesta línia no seguei-xi un traçat rectilini, com marquenles normes internes d'Iberdrola, lalegislació vigent i el sentit comú.Aquesta línia es desvia a la Costera(al terme de Barxeta) cap a laValldigna fent una corba incompren-sible per no creuar una propietat pri-vada de 7.000 fanecades que perta-nyens a l’actual President d'Iber-drola.Per altra banda, és curiosa l'actitudque pren la Generalitat Valencianaenvers aquesta línia declarant-la d'u-tilitat pública, per tal de tallar les alesals moviments antilínia existents, iafavorir els interessos especuladorsde promotors i constructors, (com aral’entitat financera Bancaixa).Fa 12 anys que vam començar ambaquest tema, que s'encetà amb lanegativa unànime del poble i les ins-titucions (ajuntaments, Mancomu-nitat, escoles, entitats, associacions)i, darrerament, hem vist com els polí-tics han canviat radicalment la seuapostura en l'últim any, sense importara quin partit polític pertanyen:Alcalde de Tavernes: Eugenio PérezMifsud (PP), curiosament el nome-nen Comissari de la Copa Amèrica almateix temps que signa el Convenide pas de la línia d'Alta Tensió; alcal-

de de Benifairó, Jesús Ferrando(Bloc), exportant veu de laCoordinadora contra la línia d'AltaTensió; alcalde de Simat, VicentPalomares (PSOE), impulsor d'unfutur Camp de Golf, que juntamentamb Eugenio Pérez, alcalde de laVall, participen en diferents projectesurbanístics i especulatius arreu de laValldigna.Cadascun d'un partit, però tots hanclaudicat, per aquest ordre, davant deles pressions especulatives de laGeneralitat, d'Iberdrola i dels seusbenvolguts amics constructors, sig-nant convenis vergonyosos ambl'empresa Iberdrola, informant d'a-quests convenis després d'haver-lossignat i utilitzant com a justificacióque és inevitable el pas de la línia.Sembla evident que ignorem cosesrelacionades amb la signatura d'a-quests convenis, que daten delnovembre de l'any passat, que caldriatraure a la llum pública. Pareix ser,però, que els han convençut prome-tent-los futures urbanitzacions icamps de golf a la Valldigna i s’havenut com un intent de canviar l'eco-nomia històrica i tradicional d'aques-ta vall, passant del sector primari (l'a-gricultura) al sector terciari (turístic),i obviant que aquest sector turístic noes nodrirà pas dels actuals habitantsde la Valldigna, obligant-los a emi-grar o, almenys, a eixir de la vall pertreballar.A la Valldigna ens han presentat unpack d'actuacions que si es duen aterme, destruiran per sempre la vallmés bonica i verge que queda al PaísValencià: alta tensió, camps de golf,urbanitzacions mirant al mar, canalnavegable, autovia, complexos hote-lers i destrucció de la natura.Recordem que els poders econòmics,polítics o fàctics del País Valenciàs'han passat anys i panys destruint,construint i especulant per tota lacosta alacantina fins al punt que han

convertit una zona que es podria con-siderar com un autèntic paradís en uncaos urbanístic i mediambiental detan grans dimensions que aquestaregió es podria considerar com elparadigma d'on pot arribar l'estultí-cia, la set de diners i el mal gust delséssers humans. Per no parlar deldesastre cultural i lingüístic que hasuposat la invasió d'aquestes terresper un exèrcit de treballadors i turis-tes de tot arreu.Ara, els ulls devoradors dels podersesmentats adés, cansats d'una terraon és complicat traure més guanys,han girat la seua vista d'animalsdepredadors cap a altres indrets "ver-ges" i han descobert la Valldigna, unpamet de terra on, no obstant, encaras'hi pot traure algun benefici. Elnegoci és el negoci i no hi ha cappolític ni poble que s'hi puga oposar.O almenys això pensa aquesta malagent.Caldria reflexionar també sobre elsplans d'expansió empresariald'Iberdrola. Actualment la línia estàsubministrada per les centrals nucle-ars de Cofrents i Vandellós; però ésprevisible que la comunitat Europealegisle el tema d'energies alternativesi les Línies d'Alta Tensió, prohibint laseua construcció i el tancament de lescentrals, per problemes de salutpública.Sospitem que aquesta és la pressaque tenen per tirar el projecte enda-vant el més aviat possible. L'actuallínia s'invertiria i passaria a ser uncorredor de transport d'energia elabo-rada al Marroc, (per exemple) endirecció cap a la resta d'Europa.El que sembla clar avui és el següent:els projectes d’Alta Tensió de laCatalunya Nord, el Principat i el PaísValencià formen un tot, un corredorenergètic que anirà des de França finsal Marroc.

Grup de premsa de la PKATLa Valldigna, 12 de juny de 2005

2 / Del 28 de juny al 12 de juliol de 2005

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans.Número 61. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La res-

ponsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003.

Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona.Adreça electrònica laccent@laccent.info. Telèfons de contacte: Subscripcions: 646

98 16 97. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky.

Països Catalans: Laia Altarriba, Jaume Calafell, Martí Cirici, Laia Creus, AureSilvestre, Joan Teran, Arnau Urgell, Daniel Xavier. Economia: Andreu Ginés, Àlex

Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Manel López.Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura, Jordi Garrigós.

Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Raimon Porta, Àlex Tisminetzky. Arxiu: MarcGarcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució: Martí

Urgell, Martí Gutiérrez. Han col·laborat en aquest número: Dani Bernal, VicentLlogodí, PKAT, Ester de Pablo, Foto Coma.

L'acord sobre la reforma de l'Estatut valencià va sorprendre amolts per la seua rapidesa. A molts més va sorprendre per laseua discreció, ja que pocs eren conscients que aquesta fórauna reclamació política de cap sector al País Valencià.Quan s'està aproximant la data límit autofixada pel presidentMaragall per a l'aprovació del corresponent estatut, la pregun-ta que ens hem de fer és per a què en necessitem un altre a la"Comunitat Valenciana". Hi ha, potser, un clam popular permodificar les normes d'interacció amb l'Estat? Hi ha un des-encaix en el marc competencial entre les diferents administra-cions? O un desfasament del marc legal actual?La resposta a qualsevol de les preguntes anteriors és necessà-riament negativa: ni la gent entén perquè ara cal una reformadesprés de deu anys de govern del PP, ni els polítics valen-cians mai han demanat més del que se'ls ofereix des deMadrid...De fet, el president Francesc Camps, que tot sovint s'omple laboca de Furs i realitza gestos de recuperació de la "identitatpròpia", no s'ha atrevit a demanar res que puguera molestar elspolítics de Madrid, com ara una major autofinançament, i aixòmalgrat que les arques de la Generalitat estan en númerosrojos i que altres presidents del PP, com ara Matas, si que hanplantejat alternatives més ambicioses.I què dir de Joan Ignasi Pla? Com qualificar el seu paper i ladel seu miserable partit? Doncs sí, simplement de miserable.Miserable perquè ha acceptat un text d'esquenes al poble isense el coratge per intentar resoldre alguns dels problemesque ells mateixos van causar. I també miserable per la reper-cussió que la reforma valenciana tindrà altres processos enge-gats, especialment en el del seu camarada Pasqual Maragall,que malgrat tot, va ser el primer en felicitar el seu companyd'euroregió.No hem d'oblidar altres elements com ara la voluntat deCamps d'assegurar el seu lideratge dins el PP; o una possiblevoluntat d'impedir un esclat de la "qüestió valenciana" de caraa l'efemèride del 2007. Però no és cap secret que la rellevàn-cia de la reforma de l'Estatut valencià és la d'establir uns parà-metres inicials a la baixa de cara a la reforma principatina. I així, si la característica general dels estatuts d'autonomia hasigut la d'intentar enquadrar les diferències "regionals" dinsl'Espanya nacional, ara ens trobem, al País Valencià, amb unEstatut que ni tan sols té aquesta pretensió. Ja no existeixendiferències "regionals" sinó que el País i els valencians noméssom una frontissa en la negociació entre Espanya i elPrincipat, o millor dit, un mur de contenció de les reivindica-cions institucionals principatines. Sols així és comprensibleque PP i PSOE hagen pactat amb tanta facilitat. Aquesta fidelitat a Espanya ha permès, fins i tot, que elssocialdemòcrates valencians renuncien a rebaixar la barreradel 5%, que possiblement els haguera donat la clau de la vic-tòria en les properes eleccions. Ara han aparegut diverses iniciatives per reclamar un altreEstatut. Entitats cíviques i partits minoritaris han fet propos-tes alternatives que, amb facilitat, superen i milloren el textpactat. Però denunciar el contingut d'aquesta reforma no com-porta necessàriament plantejar-ne una d'alternativa, perquèaixò significaria entrar en el joc de l'Espanya federal contral'Espanya nacional. Un joc amb molta tradició entre els nos-tres polítics, però on tots sabem que guanye qui guanye elresultat sempre és el mateix. I els Països Catalans sempre hisom els perdedors.

EDITORIAL

Per a què unaaltra reforma?

Reflexions envers la l’altatensió a la Valldigna

Comunicat del’Ateneu Català dePerpinyàBon dia,L’Ateneu Català esta ubicat en l’as-sociació “Objectif Jeunes” de la ciu-tat de Perpinyà, a prop del Castellet. L’Ateneu Català realitza tallers,exposicions, projeccions de docu-mentals i emissions de ràdios onprova de fer descobrir de manerapedagógica la diversitat i la moder-nitat de la nostra cultura, al jovent dePerpinyà.El jovent de la Catalunya Nordpateix de l’opressió d’un Estat fran-cès que ens ha pas mai estimat i queens ha prohibit sempre la llengua i lacultura. “Acabem deser afrancesats”pero encara lluitem per recuperar lanostra identitat i “currar-nos” d’unauto-odi que pateixen molts denosaltres.

Us contactem per proposar-vos departicipar al nostre últim projecte:creació d’un espai de premsa peljovent de Perpinyà.Vam proposar a l’associació“Objectif Jeunes” d’utilitzar llur barper donar a l’abast de la gent que ensvisita tot tipu de material en catalàrelacionat amb els moviments alter-natius, ecologistes i de lluita deljovent. El bar de l’Ateneu Catalàtindrà cartells de les activitats vos-tres i de lluita per la nostra identitat,i un prestatge amb la vostra publica-ció.A més voldriem participar al projec-te de L'Accent.

Un manifestcolonialistaL'anomenat manifest dels ciutadans( intel·lectuals) de Catalunya és unpanegíric que representa la màxima

expressió de l'autoodi col·lectiuenvers el fet diferencial català. És unpas endavant cap a la demolició dela cohesió social .Per altra banda,aquests trànsfugues idiomàtics, queabonen la substitució lingüística i laminorització del català són la novacinquena columna a casa nostra ipretenen promocionar encara ambmés força que mai la diglòssia. Caltenir molt en compte que els espa-nyols sempre han practicat unimperialisme sòlid. No han trucat ala porta, sinó que s'han obert pasfins al balcó i han cridat: “Ja sócaquí!” I s'han quedat, més o menys,ben instal·lats. En síntesi, queaquest manifest colonialista desitjaque els catalans ens quedem sensellengua, sense territori i sense auto-estima: romandre en una condicióde rellogats

Josep M. Loste i Romero, articulista de premsa

El punt de vista

OPINIÓ

La Veu dels Lectors i les Lectores és l’espai que obrim perquè ens feu arribar les vostres opinions sobre l’actua-litat i, d’aquesta manera, també pogueu participar d’aquest projecte comunicatiu. Les cartes han d’ocupar coma màxim 1.500 caràcters i les heu de fer arribar a opinio@laccent.info.

PA Ï S O S C ATA L A N S / 3Del 28 de juny al 12 de juliol de 2005

L’APUNTAl carrer pels dretsdels gais i lesbianes

Jaume Calafell, Palma

Malgrat la imminent aprovació de lallei estatal que permetrà als homo-sexuals casar-se i adoptar infants, i laja aprovada pel parlament delPrincipat, les reivindicacions d'a-quest col·lectiu no s'acaben aquí,sobretot tenint en compte la campa-nya homòfoba que d'ençà unes set-manes està promovent bona part dela dreta espanyolista juntament ambla jerarquia eclesiàstica. En aquestsentit des de diverses associacionss'està reclamant que qualsevol agres-sió en contra de la llibertat i/o opciósexual passi a ser tipificada com adelicte en el codi penal. De momentperò aquest aspecte no es contemplaen la legislació vigent. Tan sols elPrincipat d'Andorra ha aconseguitque aquesta possibilitat es vegi reco-neguda al codi penal gràcies a lespressions fetes per la principal orga-nització gai Som com Som. En el casespanyol, el codi penal aprovat el1995 tan sols ho considera comagreujant.Així mateix des dels diferentscol·lectius homosexuals i transe-xuals també es denuncia el paper quejuguen determinats mitjans decomunicació en donar una imatgetotalment esbiaixada del que és l'ho-mosexualitat. Unes crítiques que notan sols se centren en els mitjans mésconservadors sinó també en aquellsque es proclamen progressistes peròque en realitat donen una visiómassa estereotipada. Paral·lelamenttambé es reclama que el fet homo-sexual es normalitzi a tots els nivellsi no només inclogui la gent cons-cienciejada. En aquest sentit, esreclama que des de l'ensenyaments'eduqui ja en la diversitat sexual ique la conscienciació inclogui a totsels sectors de la societat.Diverses situacionsAmb tot, malgrat que la situació delshomosexuals és encara prou precàriapel que fa a reconeixements i dretsarreu dels Països Catalans el colorpolític de qui governi en funció delterritori que es tracti fa que aquestasituació sia més complicada o no. Enaquest sentit, l'aprovació recent alPrincipat de la Llei sobre matrimonisi adopcions per part dels gais i les-bianes ha obert una escletxa d'opti-

misme al col·lectiu, encara que nofalten veus crítiques que la conside-ren massa tèbia i que hauria d'anarmés enllà del simple fet de poder-secasar i incidir més en els drets com apersones individuals i la garantia depoder gaudir amb les mateixes con-dicions i llibertats que les parellesheterosexuals de llur condició senseque això suposi haver de patir discri-minacions o fins i tot agressions físi-ques com han afirmat alguns mem-bres del FAGC.Pel que fa a la resta del territori, tantal País Valencià com a les Illes elsprincipals col·lectius valoren ambmatisos però positivament les inten-cions del govern espanyol. D'altrabanda, critiquen durament als res-pectius governs autonòmics del PP,

al qual acusen d'aliar-se amb els sec-tors més reaccionaris i conserva-dors. En aquest sentit s'han de desta-car declaracions de membres d'a-quest partit com són els batlles deCalvià o Palma, els quals han reite-rat en més d'una ocasió que no pen-sen casar parelles del mateix sexe.Així mateix les afirmacions deldiputat al parlament balear, JoanFont, que qualifica als homosexualsde “Malalts que caldria cremar”,han acabat de crispar l'ambient. Atot això cal afegir les quantiosessubvencions que estan rebent tantper part del govern de FrancescCamps com pel de Matas les dele-gacions territorials de l'AsociaciónEspañola de la Familia, una organit-zació ultracatòlica que es caracterit-

za per tenir una visió lineal i tanca-da d'aquest concepte.ManifestacionsPer aquests motius, enguany la cele-bració agafa un caràcter marcada-ment reivindicatiu, el qual es basaen la denúncia d'un ressorgiment dela intolerància homòfoba i patriarcalque des de diversos sectors s'estàatiant. Les manifestacins més desta-cades tindran lloc el dia 2 de juliol aBarcelona a les 6 de la tarda a laplaça de la Universitat, convocadaper una comissió integrada per mésde 30 organitzacions. El lema d'en-guany és "Lesbiana? encantada, ésun plaer". D’altra banda, València java celebrar la manifestació el passatdia 25 i va reunir a més de 30.000persones.

L'EsglésiadissidentMalgrat el posicionament ofi-cial de l'entramat jeràrquic del'església, cada vegada es notenmés veus discordants dins de lainstitució més antiga del mónoccidental. Unes veus que sihem de fer comparacions sónmolt més fortes als PaïsosCatalans que no pas a la restade l'Estat. En aquest sentit caldestacar que la presència del'església catalana a la manifes-tació del passat dissabte contrales noces gais fos bastantminsa. Tot plegat denota que hiha un creixent moviment en lesbases de l'església que no essenten gens identificades ambla doctrina oficial. Dintre d'a-quests moviments, uns dels quehi està cobrant més rellevànciaés el dels gais. Un col·lectiuque en els darrers anys hadenunciat la hipocresia d'unsestaments que critiquen allòque molts dels seus capitostsfan, però que no diuen. Talvegada l'exemple més repre-sentatiu d'aquesta nova correntque fa tremolar els ciments delVaticà, encara que una micamediatitzat, sia el del capellàmallorquí Jaume Santandreu, elqual mai s'ha amagat de la sevahomosexualitat. Un home queha destapat la caixa dels trons iles ires enfurismades dels bis-bes, però que ha deixat ben clarla falsedat i la doble moral ambquè han actuat des de les altesesferes eclesiàstiques en relacióa totes aquelles qüestions quefan referència al sexe. Enaquest sentit els nous correntsprogressistes dins la religiócristiana consideren que el sexei la condició de cadascú no sóncap obstacle ni cap incompati-bilitat amb la fe. Denuncienque si l'església continua esco-rada en posicionaments méspropis de l'edat mitjana o de l'è-poca de l'inquisició acabaràdesapareixent. No obstant això, dins l'esglésiaencara hi ha grups que esneguen a què aquestes essèn-cies revolucionàries i allibera-dores desapareguin. Bonaprova d'això es té en la irrupcióen els últims anys de correntsalternatius com Cristians pelSocialisme, Creients iFeministes o Gais Cristians. Ésun indici que quelcom s'estàcomençant a gestar i que potsuposar un revulsiu per al futurd'aquesta institució.

Concentració a Vilafranca el 28 de juny de l’any passat / Foto: JAHVA

Les accions s'emmarquen dins una agressiva campanya homòfobaorquestrada per la dreta espanyola i bona part de la jerarquia eclesiàstica

Actes arreu del territoriA més de les manifestacions del dia 2 de juliol, duranttota la setmana s'aniran celebrant actes d'informació,com diverses activitats i passis de pel·lícules, ambmotiu de la Setmana de l'Orgull Gai, Lèsbic iTranssexual. D'entre aquestes cal destacar les que esfan a Girona organitzades per la GLC, FAGC, FAR iMaulets així com l'organitzada el dissabte 25 de junyamb el lema de "Llibertat d'igualtat per a tots i totes" aOlot.A les Illes, l'Associació de Gais i Lesbianes Ben Amicstorna a convocar l'entrega dels premis Dimoni Rosa iSiurell Rosa. Aquests premis es concedeixen a les per-sones que més han destacat per la defensa dels dretsdels homosexuals així com també a les persones i/oinstitucions que més bel·ligerants s'han mostrat amb la

defensa d'aquests drets. Enguany els candidats a SiurellRosa són el col.lectiu de catòlics signants del manifest"Altra veu d'església", Diari de Balears, GovernCentral i l'escriptor Jaume Santandreu. Pel que fa alscandidats a Dimoni Rosa es troben els grups parla-mentaris del PP i UM, la batlessa de Palma i la revistaManacor Comarcal. Aixi mateix, rebran un guardóhonorífic tots els presidents que ha tingut l'associaciódes de la seva fundació.Finalment el dia 28 s'inaugurà una exposició fotogràfi-ca al centre cultural de Sa Calatrava i el 29 es portà aterme una xerrada sobre la transsexualitat. Des del PaísValencià, l'organització Lambda realitza una sèrie d'ac-tes informatius i activitats paral·leles per cel·lebrar ladiada del 28 , així com des del Principat d'Andorra.

Joan Teran, Barcelona

En una entrevista concedida el pas-sat mes de gener al diari Avui, elConseller de Justícia expresava laseva preocupació per la situació deles presons catalanes i la resumia dela següent manera: la massificació ales presons catalanes és culpa de lamanca de previsió dels governsanteriors, seguirà havent una granpressió a les presons -que xifrava enun augment de 800 reclusos perany- i per tal de contenir aquestapressió caldrà reforçar les direc-cions dels centres penitenciaris iobrir 4 nous centres penitenciaris amitjans de 2007. Aquesta és l'anàli-si estratègica del govern, una anàli-si que podríem qualificar de limita-da i de molt conservadora. Proposta de Reglament Una de les propostes clau del con-seller Vallès era el ReglamentPenitenciari de Catalunya, instru-ment legal que després de 23 anys,encara ningú no havia elaborat niposat en funcionament. El seu esbo-rrany va ser encarregat a l'exfiscalanticorrupció Carlos JiménezVillarejo, que va fer campanya pel“No” a la Constitució Europea jun-tament amb ICV i EUiA, va presen-tar l'esborrany del ReglamentPenitenciari de Catalunya. El cas ésque l'exfiscal, nomenat a dit pelgovern tripartit va fonamentar totala seva proposta en el fet que l'aug-ment de reclusos es devia a la falta

d'equipaments i a "l'endurimentconservador de les mesures penals".Una bona part dels agents socialscatalans, amb CCOO al capdavant,van tirar-se al seu coll, tot blasmant-

lo per no tenir en compte la realitatpenitenciària catalana, amb el bri-llant argument defensat per la sec-ció de presons de CCOO, que "si elpressupost d'enguany del

Departament de Justícia s'ha incre-mentat un 37%, caldria apujar-lofins al 100% per poder aplicar lesmesures de Villarejo". La proposta de Villarejo, a més de

demanar presons més petites (defins a 750 interns) i amb molts mésequipaments culturals i esportius,es basava en un augment de la par-ticipació ciutadana en el funciona-ment quotidià i en els òrgans degovern de les presons, en el traspàstotal de les competències sanitàriesque encara té el Departament deJustícia al Servei Català de la Salutamb l'obligació per part d'aquestd'informar les famílies de l'estatdels interns. Enduriment penal Exemples de l'enduriment penal noen falten, si de cas en sobren. Unbon exemple d'aquest fet és lamodificació de la llei del menorenunciada a principis d'aquest mespel ministre de Justícia espanyol,Juan Fernando López Aguilar. Lareforma preveu facilitar el pas delsjoves condemnats que no haginacabat de complir condemna en els"centres de justícia juvenil" tan bonpunt facin els 18 anys, sempre queels "experts ho aconsellin". Es trac-ta per tant, d'una "mesura indivi-dualitzada", tal i com afirmen elsportaveus de Justícia, i va destinadaa erradicar una de les suposadescauses de conflictivitat en els cen-tres de menors segons laConselleria de Justícia deCatalunya. Però el cert és que lareforma seguiria en la línia de lallei aprovada fa 5 anys pel governdel Partit Popular, que el ministreno va dubtar a qualificar de "bona".

4 / Del 28 de juny al 12 de juliol de 2005

Pals a les rodes del Pla dePresons 2004-2010 al Principat

Nom i cognoms: Adreça:Codi postal: Població: Telèfon:Tipus de subscripció: trimestral (10,5 euros) semestral (21 euros)Domicialiació bancàriaNom del titular: Població:

Entitat Oficina Control Número de compte

Ser subscripor de L’ACCENTet permet rebre a casa cadaquinze dies la publicació icol·laborar amb el projected’informació popular i com-promes amb la realitat delsPaïsos Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Us prego que fins a nova ordrecarregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que uspresentarà L’Accent en conceptede subscripció.Signatura:

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos, 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra, 46003 València; truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a subscripcions@laccent.info

PAÏSOS CATALANS

Amb aquestes condicions, quemantenen la línia denunciada perVillarejo "d'enduriment conserva-dor de les mesures penals", sem-bla lògic que la línia del governtripartit català sigui la de tirarendavant el Pla Penitenciari 2004-2010 amb l'objectiu de construirnoves presons i tancar-ne algunesd'existents i arribar a les 10.500places. El cert és que aquest pla hatopat amb algunes dificultatsimportants malgrat els esforçosdels partits governamentals, i ésque 3 de cada 4 alcaldes principa-tins no volen cap presó, segonsuna enquesta feta a 670 alcaldes.D'entre les principals poblacionsque no volen presons podríemesmentar Granollers, Rubí, SantAdrià del Besòs, Olot, Lleida,Tortosa, Mataró, Vic, Salt oBlanes, mentre que les poblacionsels alcaldes de les quals estariendisposats a acceptar les noves pre-sons a construir podem trobarGirona, Barcelona, Manresa o

Vilanova i la Geltrú, mentre queels alcaldes d'altres pobles petitstambé acceptarien nous centrespenitenciaris: Veciana, Tiurana,Susqueda o la Masó en són alguns

exemples. Caldria veure comreaccionarien els habitants delspobles en qüestió. Una altra dadainteressant d'aquesta enquestarevela que els batlles d'ERC són

els que estan més a favor (un28%) mentre que els que menysho estan són els de CiU (23,72%)encara que no hi ha gaire diferèn-cia entre els uns i els altres.

Més presons arreu el territori

Manifestació de veïns de l’Anoia i la Segarra contra la presó / Foto: Plataforma No a la presó

Acte de constitució de la Plataforma contra la presó a Sant Ramon (La Segarra) / Foto: Plataforma No a la presó

La oposició dels pobles dificulta la construcció de noves presons

Jaume Calafell, Palma. Després de mesos d'estires iarronses entre el Govern Balear iel sector educatiu de les Illes,finalment des de la conselleriad'educació encapçalada perFrancesc Fiol s'ha decidit tirarenrere amb una de les mesuresmés polèmiques, que en el seumoment quan es va anunciar,provoca una forta resposta perpart del professorat.Les raons per les quals el GovernBalear ha decidit retractar-sed'una de les mesures estrelles dela seva política lingüística hanestat sens dubte les amenaces perpart de la majoria del sector edu-catiu d'establir un aprovat gene-ral de català per a tots els alum-nes d'ESO si les pretensions deFiol anaven endavant. Per altrabanda, cal destacar que aquesta"solució" tenia el suport de mésd'un 53% dels centres de totes

les illes i de la majoria de lesassociacions de pares d'alumnesaixí com dels sindicats. Enaquest sentit, des de l'STEI s'as-segura que les intencions delGovern de les Illes no es corres-ponen amb la realitat, car segonsunes darreres enquestes sobreusos lingüístics gairebé unaquarta part dels joves balears nosap parlar en català. En relacióen aquesta qüestió des de l'STEIs'adverteix al Govern que lasolució al conflicte no es resol-drà definitivament fins que Fiolabans de concedir cap certificat al'alumnat d'ESO faci un estudiper saber quin és el coneixementreal que tenen els joves de lanostra llengua en acabar l'ensen-yança secundària obligatòria. Entre la satisfacció moderada il'escepticismeDes del sector del professorat iespecialment del departament de

filologia catalana es felicita alGovern per la seva "sensatesa"en no donar l'equivalència denivell. No obstant això, no esprendran decisions definitivesfins al setembre i fins que no esgaranteixi al 100% que les mesu-res anunciades per Fiol no esduran realment a terme. D'altrabanda, des de les principal asso-ciacions en defensa de la llengua

i també des de l'oposició hi hauna moderada satisfacció. Detotes maneres des d'entitats coml'OCB s'adverteix que tot plegatquedarà en paper mullat si elGovern no aprofita aquesta oca-sió per donar un gir de 180 grausen la seva política actual de ano-rreament i anihilació de la llen-gua catalana.

Laia Creus, Sant Jordi Desvalls.

Un total de 26 alts càrrecs de lesadministracions responsables delFòrum de les Cultures 2004podrien estar en busca i captura apartir del 7 de juliol. Aquestsdirigents no es van presentar a unjudici que tenien pendent a causade la denúncia que van presentaren contra seva dues productoresamericanes. Entre els responsa-

bles es troben coneguts políticscatalans com Joan Clos, XavierCasas, Josep Bargalló, JordiPortabella, Xavier Trias, AlbertoFernández Diaz, Imma Mayol iJosep Piqué. Els fetsTot comença a principis de l'any2003, quan el Fòrum va encarre-gar a dues productores america-nes uns documentals en tresdimensions sobre la llegenda de

Sant Jordi. Un any després, l'or-ganització del Fòrum es feiaenrere en l'encàrrec. Davant d'a-quest fet, les productores decidi-ren denunciar a l'organitzacióper incompliment de contracte.La jutgessa d'Illinois, SophiaHall, donà la raó a les dues pro-ductores al no creure's la versiódel Fòrum, segons la qual no hihavia cap contracte firmat, tro-bant molt estrany que les produc-

tores portessin un any sencer tre-ballant en un projecte sense ressignat. Les conseqüènciesLa sentència condemnà al Fòruma pagar una indemnització de 3,9milions d'euros, i també instavaals responsables a acudir a unanova vista l'abril d'aquest any. Alno presentar-se ningú, Hall dona-va temps de marge fins a principisde juny per a fer la compareixen-ça dels responsables del Fòrum,però tampoc va donar resultat. Enuna darrera vista, prevista pel 7 dejuliol, la jutgessa insta als respon-sables del Fòrum a presentar-se aljutjat, advertint d'acusar-los dedesobediència a la justícia si noho fan, de manera que seriendetinguts d'immediat al visitarEstats Units en alguna ocasió.Fins que els responsables delFòrum no es presentin al jutjat, elscontribuents catalans hauran depagar una multa de 3000 euros aldia. La Generalitat de Catalunyaha hagut de contractar un impor-tant bufet d'advocats per a resol-dre la qüestió.

/ 5Del 28 de juny al 12 de juliol de 2005

BREUSEls responsables del Fòrum podrien estaren recerca i captura a partir del 7 de juliolEl Fòrum de les Cultures condemnat a pagar 3,9 milions d'euros a dues productoresnord-americanes per incomplir el contracte d’un documental sobre Sant Jordi

1r aniversaridel “no” altransvassamentde l'EbreEl 18 de juny la Plataforma enDefensa de l'Ebre va celebrar a laciutat de Tortosa el primer aniversa-ri de la derogació del transvassamentdel riu. Va ser un dia festiu a la capi-tal del Baix Ebre, on es va dur aterme un dinar popular a la plaça delCarrilet amb música i ball per a totsels participants a més d'una exposi-ció. La Plataforma en Defensa del'Ebre considera l'anul·lació deltransvasament com un triomf delpoble i d'una nova cultura de l'aigua.

Set detingutsen unamanifestacióanarquistaSet persones van ser detingudes perla policia espanyola després de carre-gar contra una manifestació aBarcelona en solidaritat amb elsanarquistes empresonats a Itàlia . Laprotesta va aplegar unes 400 perso-nes que van iniciar la manifestació ala Plaça Urquinaona i va arribar,rodejada d'un important desplega-ment policial a Gràcia, on es va efec-tuar una forta càrrega. Durant leshores posteriors a la protesta el barriva viure alguns enfrontaments entrepolicies i manifestants.

Es presenta laCoordinadoracontra laTorturaUna trentena d'organitzacions d'a-rreu de l'Estat espanyol han presen-tat recentment la Coordinadora pera la prevenció de la Tortura. Un delsobjectius és que l'Estat signi i ratifi-qui el nou protocol facultatiu contrala tortura de les Nacions Unides.D'altra banda les associacions cata-lanes firmants -Alerta Solidària,Memòria contra la Tortura,l'Observatori del Sistema Penal dela UB entre altres- han exigit al tri-partit principatí que apliqui lesmesures d'aquest protocol ja que enté plenes competències. Així mateixhan presentat un informe on es recu-llen fins a 113 denúncies només alPrincipat.

El Fòrum va ser una de les apostes de l’alcalde Joan Clos

Francesc Fiol va rectificar davant la pressió popular

El Govern Balear rectifica l'equiparació delnivell C de català amb el de quart d'ESOLa pressió del sector educatiu ha fet recapacitar les intencions del conseller Fiol

PAÏSOS CATALANS

6 / Del 28 de juny al 12 de juliol de 2005

BREUS

La Safor enlluita pelterritoriMés de 1.500 persones es manifes-taren a Vilallonga el passat 25 dejuny contra els desenvolupamentsurbanístics desmesurats que s'estanprojectant a la comarca. La marxa,convocada per la Plataforma delspobles de la Safor, critica entrealtres plans que afecten muncipiscom Ròtova, Palma, Simat iTavernes amb un total de 11.000nous habitatges, dues grans urbanit-zacions i fins a 7 camps de golf.D'altra banda, aquests creixementsobliguen a la construcció d'una líniad'alta tensió a la Valldigna.

Sabadell novol lamonarquiaUnes tres-centes de persones vanparticipar el dimecres 22 de juny enla manifestació per rebutjar la visitadels prínceps espanyols a la ciutatvallesana. En el manifest llegit perl'actor Joel Joan es posava èmfasi enl'anacronisme d'una institució here-va del franquisme, en les despesesde l'acte organitzat pel consistorisabadellenc i en l'augment de la pre-sència policial en motiu de la visita.

Jornadessobre leshortes i ribesdel Ter El passat 17, 18 i 19 de juny vantenir lloc les jornades en defensade les hortes i les ribes del Ter.Conegudes amb el nom "Tenim unriu!", durant els tres dies laPlataforma en Defensa de lesHortes i Ribes del Ter va portar aterme activitats ben diverses, tantlúdiques com informatives. Desde visites guiades, xerrades, vide-os, passant per exposicions, unabicicletada, àpats populars, itambé piragüisme o anellamentsd'ocells entre d'altres.

Tal·lats elsarbres de lamemòria deCalviàPer cinquena vegada el bosc de lamemòria de Bendinat (Calvià) haestat atacat. Es tracta d'un monu-ment viu a les víctimes de la repres-sió feixista. Des d'organitzacionspolítiques i sindicals de Mallorcacom Maulets o la CGT s'ha denun-ciat les repetides accions de grupús-culs d'extrema dreta encoberts pelPartit Popular. En aquest sentit esdestaca que de nou el batlle calvia-ner ha tornat a qualificar de "gam-berrada" l'acció.

Alta tensió als municipis afectats perla "nova proposta" d'interconnexió

Agustí Santacruz, Barcelona.

En les últimes setmanes -i sobre-tot després de l'èxit de la mani-festació contra la MAT celebradaa la Jonquera (veure L'Accent59)- s'ha desenterrat una alterna-tiva per interconnectar elèctrica-ment els estats espanyols i fran-cès a través de duplicar la capaci-

tat de transport de la línia Vic -Baixàs. Malgrat que des delgovern autonòmic s'afirma queno hi ha res decidit i que lesempreses d'ambdós estats noveuen en bons ulls aquesta opcióles mobilitzacions no s'han fetesperar. En aquest sentit desta-quen les protestes realitzades a laVall de Camprodon aprofitant les

visites dels socialistes JoaquimNadal i Manuela de Madre; aixícom un tall de la carretera C-17 al'alçada de Malla. A Sant Joan deles Abadesses (Ripollès) es rea-litzà una acció de protesta en unautobús del Departament deMedi Ambient. Altres municipiscom Taradell (Osona) han consti-tuït plataformes contra la línia. L'estat de les alternativesAquestes darreres setmanes lesconnexions elèctriques han estatnotícia dia sí dia també. Enaquest sentit cal diferenciar elsdiversos projectes i alternativesexistents. Per una banda famenys de dos mesos es va apro-var la nova línia Senmenat -Bescanó, projecte encallat durant30 anys. Per altra, hi ha la qües-tió de l'interconnexió. En aquestsentit la proposta oficial és la quepassaria per l'Empordà i elRosselló amb 380 kV (Bescanó -Baixàs); mentre que l'alternativaés la del Ripollès i el Vallespir(Vic - Baixàs) que es construiriaparal·lela a l'actual duplicant lacapacitat.

Protesta contra la MAT a Camprodon / Foto: Foto coma

Mobilitzacions per evitar el desdoblament de la línia de 380 kV Vic - Baixàs

PAÏSOS CATALANS

Les paraulesque nos'endú elvent...El ritme frenètic de l'actualitatpermet que el refrany castellàque juga amb el verb dir i amb elnom Dídac estigui a l'ordre deldia, especialment amb els polí-tics. Malgrat aquest fet, no sem-pre les paraules se les endú elvent i el portaveu d'ICV-EUiA alParlament de Catalunya, JoanBoada, n'està patint les conse-qüencies. Ell fou qui el 26 demarç de 2004 va proposar que"hi ha alternatives per la inter-connexió com el desdoblamentde la Vic - Baixàs". Al cap de 15mesos les seves paraules canvieni afirma: "ICV-EUiA es desmar-ca de la Vic-Baixàs (...) si PSC iERC han fet la proposta peracontentar la gent de l'Empordà,nosaltres no hi entrem".

Redacció, Barcelona

El passat 15 de juny, el TribunalSuprem espanyol va citar en vistaels advocats dels presos políticscatalans Diego Sánchez i LauraRiera, així com els dels altres dosjoves condemnats per l'AudiènciaNacional en la mateixa causa con-tra l'escamot Barcelona de l'orga-nització armada basca. L'alt tribu-nal espanyol ha realitzat d’aques-ta manera el darrer pas per resol-dre els recursos contra la sentèn-cia que va condemnar la LauraRiera i en Diego Sánchez a nouanys de presó i a dos joves més a

cinc anys de presó per havercol·laborat amb ETA. La defensadels represaliats catalans demanala lliure absolució dels condem-nats, ja que considera que la sen-tència s'ha basat només en provesextretes sota tortura en aplicacióde la Llei antiterrorista i han des-tacat que els militants d'ETA vanexculpar en les seves declara-cions als inculpats catalans. En poques setmanes es podransaber les sentències del TribunalSuprem.Des de Rescat, el col·lectiu desuport a presos i preses polítiquescatalanes, s'ha denunciat aquestes

condemnes com "desproporciona-dament altes", resultat "d'unapolítica repressiva contra la dissi-dència política als PaïsosCatalans" i ha qualificatl'Audiència Nacional espanyolacom "un tribunal d'excepció queactua amb motivacions de caràc-ter polític" i on "el dret delsrepresaliats són vulnerats impu-nement". Restriccions en les condicionsde vida a les presonsMentre s'esperava aquesta resolu-ció judicial, des de Rescat s'hadenunciat les darreres mesurespenitenciàries a la presó de

Múrcia, on està empresonada laveïna de Terrassa, Laura Riera.Segons denuncia el col·lectiuantirepressiu, la presa políticaestà encara en règim d'aïllamentde vint-i-una hores a la cel·la,amb l'agreujant que des de fapocs mesos li han tancat les fines-tres amb planxes de ferro, impe-dint l'entrada de llum natural a lasala. Aquesta mesura s'ha aplicata tots els presos polítics deMúrcia.Des del col·lectiu Rescat s'ha des-tacat que el règim d'incomunica-ció s'aplica actualment al veí deTerrassa, Zigor Larredonda, aAlbacete; i al veí de Barcelona,Juanra Rodríguez, a Zuera(Saragossa). Per aquest motiu, elcol·lectiu ha donat a conèixer queiniciarà una campanya de cara al'estiu per denunciar "la duresadel règim d'aïllament" i "la hipo-cresia del govern del PSOE, queamb el suport d'ERC i ICV-IU,parla de democràcia i pau, peròrestringeix cada dia que passa unamica més les condicions de vidadels i les preses polítiques".

Concentració davant l’Audiència Nacional a Madrid en solidaritat amb els catalans encausats / Foto: Oriol Clavera

El Suprem resol en les properessetmanes els recursos dels presosEl Tribunal Suprem va realitzar el 15 de juny la darrera vista perresoldre els recursos interposats pels catalans condemnats per"col·laboració" amb ETA

Per a més informaciówww.rescat.org

/ 7Del 28 juny al 12 de juliol de 2005 ECONOMIA

Orígens i evolució històricaLes primeres caixes d'estalvi aparei-xen a l'Estat espanyol durant la pri-mera meitat del segle XIX. AEuropa, però, ja hi funcionaven desdel segle XVIII. Les caixes estavenestretament vinculades als monts depietat, entitats de caràcter benèfic quelluitaven contra la usura concedintpréstecs sense interès a les personesmés desafavorides. Atès que cap nor-mativa regulava el funcionament deles caixes, aquestes funcionaven enbase als seus estatuts amb l'objectiude fomentar l'estalvi entre les classespopulars.L'any 1853 es promou una normativade caràcter intervencionista que pre-tén una regulació completa de les cai-xes a les quals qualifica “d'establi-ments municipals de beneficiència"atorgant als poders públics la potestatde direcció de les mateixes. Aquestanorma va suposar una crisi de con-fiança dels impositors que tenien pordels possibles efectes negatius de lavinculació de les caixes als poderspúblics. Així doncs, es va produiruna retirada massiva de fons. Tot ple-gat va suposar que la normativa que-dés en paper mullat i suposés unadivergència entre l'aspecte jurídic, i elfuncionament real de les caixes. La llei es veu modificada l'any 1880i les caixes passen a ser entitats pri-vades de caràcter benèfic però nomunicipal.El 1926 un Reial Decret-Llei reguladiferents aspectes del funcionamentintern, operacions, vigilància i destídels fons dipositats a les caixes.El 1962 passen a ser consideradesinstitucions financeres, es comencena reduir els seuscoeficients d'in-versió obligatòriai, en general, esflexibilitza el seuàmbit. Tot plegatculmina l'any1977 en la plenaequiparació fun-cional i operativaentre bancs i cai-xes.Qui mana a les caixes?Les caixes disposen de 3 òrgans degovern.1-L'Assemblea General: És elmàxim òrgan de decisió. Està formatper Consellers Generals que repre-senten a quatre grups diferenciats.Els impositors, les corporacionslocals, les entitats fundadores i elstreballadors. L'Assemblea General técom a funció aprovar i modificar elsestatuts i reglaments, aprovar la dis-solució, liquidació o fusió de l'entitat,designar els vocals del Conselld'Administració i aprovar-ne la sevagestió així com el balanç, la memòriai el compte de pèrdues i guanys.2-El Consell d'Administració:.S'encarrega de gestionar i administrarel dia a dia de l'entitat i la seva ObraSocial en base al mandat del'Assemblea General i els Estatuts.

Els membres del Conselld'Adminsitració representen en lamateixa proporció, als diferentsgrups que composen l'Assemblea. ElConsell pot delegar part de les sevesfuncions a una comissió executiva oal Director General3-La Comissió de Control: És l'òr-gan encarregat de la supervisió i con-trol de la gestió econòmica i finance-ra de l'entitat. Cada col·lectiu mantéla mateixa proporció de membresque en el Consell d'Administració.Malgrat tot, però, les caixes acostu-men a estar fortament polititzades.Així doncs en caixes com la de

Catalunya, laCAM, Bancaixa,Ontinyent, Girona,Tarragona oPollença els repre-sentants de lesentitats públiques,és a dir, polítics,tenen un pes igualo superior al 50%. Només cal donar

una ullada a alguns dels presidents:Narcís Serra (vicepresident delGovern espanyol amb el PSOE) aCaixa Catalunya, o José Luís Olivas(president de la GeneralitatValenciana amb el PP) a Bancaixa.L'Obra SocialLes caixes segueixen mantenint, avuien dia, el seu estatus d'entitats senseafany de lucre, la qual cosa no vol dirque no tinguin afany de benefici, sinóque aquest benefici no es distribueixentre uns accionistes que se'n lucren.Tot plegat es tradueix en que funcio-nen sota criteris estrictament capita-listes de maximització del resultateconòmic, la major part del qual esreinverteix en la mateixa entitat. Laresta, es destina a Obra Social. Amés a més, si analitzem a quin tipusd'obra social destinen majoritària-ment els diners les caixes veurem queuna bona part d'aquest fons serveixen

per finançar activitats culturals(exposicions, concerts, etc.) que, evi-dentment, s'allunyen moltíssim delseu objectiu fundacional que, recor-dem, anava destinat a ajudar a lesclasses més necessitades. "La Caixa"La Caixa és l'entitat financera mésimportant dels Països Catalans.L'any 2004 tenia recursos de clientsper un total de 143.912 milions d'eu-ros (més de vint bilions de pessetes),crèdits per un import de 93.242milions d'euros (més de 15 bilions depessetes), i va guanyar, després depagar impostos, 1.020 milions d'eu-ros (uns 170.000 milions de pesse-tes).Actualment disposa d'una àmplia

cartera de participacions que la con-verteixen en accionista de referènciaa les principals empreses de l'estatespanyol. Així doncs, a 31 de des-embre de 2004, la seva cartera era:(1)A banda del valor econòmic de lesseves participacions, 11.650 milionsd'euors (gairebé 2 milions de pesse-tes), aquestes li atorguen un alt poderde decisió en sectors claus de l'eco-nomia com petroli, aigua, llum, gas,autopistes, telecomunicacions, etc.En tot aquest ball de xifres marejants,la Caixa va destinar a l'Obra Social183 milions d'euros (una mica mésde 30 mil milions de pessetes) bonapart dels quals s'allunyen força de l'a-jut a les classes més desafavoridesque va inspirar la seva fundació.ConclusióAvui en dia les caixes d'estalvi notenen res a veure amb l'esperit que lesva impulsar. Han esdevingut entitatsque, sovint, ostenten un importantpoder econòmic, el qual aspiren acontrolar diferents agents, principal-ment polítics. La quantitat de diners que destinen aobra social, en relació als guanys queobtenen, és absolutament insuficient.A més a més la partida "obra social"engloba conceptes que en res s'as-semblen al propòsit inicial d'ajudar ales classes més desafavorides. Si béés cert que en els darrers anys s'ob-serva un tímid gir en la política d'o-bra social d'algunes caixes (micro-crèdits als països del tercer món,etc.) això sembla més respondre apolítiques de màrqueting que no pasa una voluntat real de tornar als orí-gens. Cal doncs que els poderspúblics obliguin a les caixes a desti-nar més diners a l'obra social, és adir, a retornar a la societat més partdels beneficis que d'ella estan obte-nint i que, a més a més, es vetlli per-què aquest retorn es tradueixi enpolítiques concretes d'ajut als mésnecessitats i no pas en patrocini ipromoció d'esdeveniments que,sense negar el seu interès cultural osocial, no tenen res a veure ambaquesta finalitat.

Seu de “La Caixa” a Barcelona

Qui són i quèrepresenten les caixes?

Dani Bernal

“La Caixa és l'entitatfinancera més

important dels PaïsosCatalans. L'any 2004

tenia recursos declients per un total de

143.912 milionsd'euros ”

Empresa Participació Valor de mercat (2)

Repsol YPF 12,50% 2.114Gas Natural 34,50% 1.957Telefonica 5,00% 1.488Endesa 5,00% 828Abertis Infraestructuras 19,90% 816Banc Sabadell 14,80% 541Deutsche Bank 1,30% 425Inmobiliaria Colonial 47,90% 389Aguas de Barcelona 23,10% 292Suez 1,50% 285Banco BPI 16,00% 273CaixaVida 100,00% 233Fortis 0,80% 221Servihabitat XXI 100,00% 204Banco Itaú 3,10% 198Caprabo 20,00% 194VidaCaixa 60,00% 184Panrico 30,00% 126Altres 882

Total 11.650

Participacions de “La Caixa”

La disfressade les caixes

Només un primer cop d'ull al llis-tat d'empreses on té importantsparticipacions “La Caixa” ensdóna una idea del paper centralque juguen algunes caixes dins elsistema econòmic dels PaïsosCatalans, on en importància sónliderades per la mateixa "LaCaixa" al Principat i la "Bancaixa"al País Valencià. Però darrere la façana de les publi-citades obres socials, els nostrespolítics -a través de les caixes-estan en les direccions d'empresesestratègiques que s'han destacatper acumular en les darreres dèca-des tristos currículums de destruc-ció del medi ambient, especulacióimmobiliària o de precaritzaciólaboral, entre d'altres activitats d'i-gual contingut "cívic". I és quealguna cosa haurà de dir La Caixarespecte a les polítiques rapinyai-res de Repsol o Endesa a Llatino-amèrica; o be podrien explicar-nosque en pensen que -amb els dinersgestionats en gran part pels nostrespolítics- es promocionin immobi-liàries que especulen amb el dretfonamental a l'habitatge i fan pujarel preu fins a límits inaccessibles;o també ens podrien explicar comes combat la problemàtica de laprecarietat laboral des d'empresescom Telefònica o Caprabo ques'han destacat darrerament perconflictes laborals, acomiada-ments i repressió sindical.La realitat, però, és que darrere lafaçana de les activitats sense ànimde beneficis o de les obres socials,les caixes representen un dels veri-tables poders fàctics als PaïsosCatalans; intervenint en sectorstan fonamentals com l'aigua, l'ha-bitatge, el gas o l'alimentaciótenen un paper destacat en lespolítiques privatitzadores i preca-ritzadores de les condicions devida dels i les catalanes. Ben segur que els seria difícilexplicar com aquestes polítiquessucceeixen quan hi ha un ferricontrol de Bancaixa pel PP al PaísValencià i amb l'acord del tripartitamb CiU per controlar La Caixaal Principat. Els nostres políticsens demostren, un cop més, comentenen en la realitat les políti-ques socials, i en aquest cas sensela disfressa d'uns discursos electo-rals que difícilment poden jaenganyar ningú.

Col·lectiu d'Economia deL'Accent

OPINIÓ

Fornesa, president de “La Caixa”

1. Font: web de La Caixa2. En milers d’euros

INTERNACIONAL8 / Del 28 de juny l 12 de juliol de 2005

Juanjo Garcia, València.

Les passades eleccions a Galizahan confirmat la majoria delstòpics amb què es relaciona elpaís: la resistència als canvis, elsucursalisme electoral que bene-ficia partit que governa a Madrid,i la importància de la diàsporagallega existència. La incertesaelectoral que comportà el còmputdels vots americans ve a ratificarel tòpic més popular; que elsgallecs no se sap si pugen o bai-xen. Però més enllà d'aquestes superfi-cialitats també ha servit per evi-denciar el fracàs de la doble apos-ta del BNG per hegemonitzar eldiscurs de revindicació gallegista

i alhora esdevenir un partit insti-tucional. La campanya del PSdG-PSOE ha estat orientada a discu-tir-ne el monopoli del galleguis-me d'esquerres. Mentre que laseua pròpia presentant-se com aun partit institucional i d'alternan-ça ha desanimat les veus méscombatives i li ha arrabatat lasimpaties del vot jove. En total elBNG ha perdut 34.000 votants i,allò més important, la dinàmicaalcista que en gaudia des de faquinze anys.Tanmateix tot i la pèrdua, quealguns analistes atribueixen al"(d)efecte Quintana" aquesta noha significat un increment signifi-catiu de les alternatives naciona-listes extraparlamentàries. En pri-

mer lloc perquè la possibilitatd'expulsar Fraga de la Xunta con-vidava al "vot útil". Segonamentperquè tampoc no n'hi havia unaalternativa creïble electoralmentparlant. Així ni la Frenta PopularGalega ni Nós-Unidade Popularehan aconseguit arrossegar votsgallegistes cap a posicions sobira-nistes. Sobretot per la frustraciód'una llista conjunta que tambéinclogués ecologistes i comunis-tes. L'FPG, tot i reconèixer lanecessitat d'un procés de con-fluència, s'exclogué d'una candi-datura unitària al·ludint a que l'a-vançament electoral no donavamarge per bastir un projecte sòlid.NÓS-UP, una vegada eliminada lapossibilitat d'uns acords de base,

ha centrat la campanya electoralen socialitzar l'independentisme ipresentar-se a totes les comarquesdel país. En definitiva, NÓS-UPha destinat la campanya ambobjectius organitzatius. Els resultats electorals d'aquestesdues opcions han estat més aviatdiscrets. La Frenta ha aconseguit2692 vots confirmant el seu des-cens dels darrers anys. Per la seuapart NÓS-UP, amb 1671 ha regis-trat un lleuger creixement respec-te a les eleccions europees. Passignificatiu perquè en aquelleseleccions la seua candidaturaaconseguí bastant ressò mediàticen oferir els seus interventors percontar els vots de la plataformaabertzale il·legalitzadaHerritarren Zarrenda. Tots dos resultats marcaran unafita en els procés de creació de lesBases Democràtiques Galeges, ien la redefinició unitària de l'in-dependentisme. Després que lesdinàmiques de confrontació hasimpedit el conjunt de l'indepen-dentisme constituir-se com a laprimera força extraparlamentàriadel país, per damunt d'unaEsquerda Unida en franca extin-ció. En un context en el que l'in-dependentisme combatiu haviapres els carrers en les viles Galizai s'havia significat molt possitiva-ment en les manifestacions quedes del Prestige, la invasió d'Iraqo les reformes educatives vansomoure la política galega. Totaquest cabdal de voluntats, inclo-ent-ne dosis signicatives derepressió, s'ha ensopegat amb unbany de fragmentarisme partidis-ta i realisme electoral.

Divisió independentista ifracàs electoral

Metges deCuba aSwazilàndiaCuba. Cuba enviarà el propersetembre una brigada mèdica aSwazilàndia com a primera acciódins del protocol de la ComissióMixta Intergovernamental. Elministre de Salut swazilandèsexpressà que els primers 20 met-ges que composaran la brigadacontribuiran a millorar la salut delshabitants de la seua nació, on undels principals problemes és lainfecció per VIH.

Itàlia en alertaper la calorItàlia. El serveis de Protecció Civilhan activat l'alarma per les altestemperatures que estan afectant elnord d'Itàlia. En els últims dies s'hansuperat els 35º C a Torino, Milano,Brescia o Bologna. També a la ciu-tat sarda d'Olbia el termòmetre haassolit registres històrics per alcomençament d'estiu. A la ciutatcatalana de l'Alguer s'hi viu un estatd'alarma sense precedents. A lesaltes temperatures s'hi afegeix lafalta de pluges i una sequera que s'a-rrossega fa mesos.

Metgesdominicansen vagaRepública Dominicana. El secreta-ri de Salut Pública asegura ahir quesi fos necessari els hospitals públicsserien militaritzats d'acomplir-se lavaga convocada pels metges domini-cans. El Pla de Contingència de lavaga inclou la militarització dels cen-tres de salud, dels hospitals públics ide la Seguretat Social. La continua-ció del diàleg està condicionada aque els metges deposen la seua acti-tud mobilitzadora fins el 2006.

Castro aVeneçuelaVeneçuela. Fidel Castro, participaràen la cimera de dirigents del Caribque comença el 29 de juny en elPuerto de La Cruz. En aquest viatgea Veneçuela s'avaluarà la creaciód'una petrolera regional, Petrocaribe.El Comandant de la Guarnició del'estat de Zulia, el general VirgilioLameda, declarà que "el presidentCastro és benvingut a Veneçuela".Així mateix el general negà que elnomenament de Castro com a padríd'una promoció d'oficials haja creatmalestar dins les files de l'exèrcit.

Es dissolfinalment UAEuskal Herria. Unidad Alavesa,el partit regionalista d'Araba, haanunciat la seua dissolució en elseu seté congrés celebrat sense lapresència de periodistes. LaPresidenta del partit, EnriquetaBenito, ha reconegut que la trans-ferència de vots i de càrrecs cap alPP havien conduït el partit a unatzucac. Unidad Alavesa haviarecollit des del 1989 el vot antibas-quista de la província amb estretacol·laboració amb el PP, partit queha acabat per fagocitar-lo.

El segrest"legal" del'EstatespanyolFa unes setmanes tornà a ésser notí-cia la pròxima sortida de les presonsespanyoles del militant d'ETA deJuana Chaos. Tal i com succeí ja l'oc-tubre del 2004 la maquinària medià-tica i judicial espanyola ha engegattota una campanya per tal d'impossi-bilitar que pugui tornar a la seua terradesprés de 18 anys tancat en diversespresons espanyoles, i després d'havercomplert els anys de presó recone-guts pel codi penal amb el que foujutjat per tal de poder sortir en lliber-tat. Si el proper 6 d'agost el ciutadàbasc no surt en llibertat, i les declara-cions del ministre de Justícia,Francisco López Aguilar, en lesquals afirmava que es recurririentotes les excarceracions de presospolítics bascos així semblen indicar-ho, de Juana continuarà estantsegrestat "legalment" per l'Estat .Aquesta situació de segrest és en laque viu el pres basc des del passatoctubre, i ara sembla que la justíciaespanyola intentarà prolongar-laamb el recurs presentat pel Fiscal enmotiu d'uns articles escrits al diariGara en el qual es denunciava, entred'altres coses, l'Estat lamentable deles presons espanyoles. Sembladoncs que l'Estat de dret del que fagala la política espanyola no és resmés que una ficció a l'hora de com-batre la dissidència basca, i qualsevolaltre tipus de dissidència; i que enmatèria de drets civils, l'Estat espa-nyol es troba més a prop del que avuipassa a Turquia que no pas del quereconeix la carta dels drets humansde les nacions unides. Si el govern de Zapatero pretén cer-car una solució democràtica al con-flicte que enfronta l’Estat espanyolamb el poble basc es pot dir que nova pel millor camí, ja que si no esgaranteixen els drets personals d'unciutadà basc difícilment es podrangarantir els drets col·lectius de tot unpoble.

L’APUNT

Manifestació de l’esquerra independentista gallega el passat 25 de juliol, dia de la pàtria galega

EN PERSPECTIVA

RECULL DE PREMSA

Els resultats electorals tanquen el cicle del BNG i han d'obrir la unitat del'esquerra independentista gallega

Laia Altarriba i Piguillem, Caracas

La Llei de terres que va aprovar elParlament veneçolà l’any 2001 hacomportat un augment de la violèn-cia contra els camperols. És la res-posta dels sectors més reaccionarisdels terratinents del país davant d’unapossible pèrdua de terres, que la lleiestipula que, si no s’estan treballant,han de passar a mans dels camperols.El Frente Nacional CampesinoEzequiel Zamora denuncia que ja sónmés de 110 camperols els que hanmort en mans de la violència delsterratinents des de l’aprovació de lallei. La major part han estat assassi-nats pel que s’anomenen sicaris -assassins a sou-, però també n’hi haque han mort en mans dels mateixoslatifundistes. Alguns dels autorsmaterials d’aquests crims estanempresonats -la minoria-, però les

organitzacions camperoles reclamenque també s’empresoni els autorsintel·lectuals, és a dir, qui ha pagatperquè es cometés l’assassinat.A la cooperativa de Santa Elena deArenales (a l’estat de Mérida) fa unany van perdre un company en mansde Sioly Torres, la propietària de lesterres que ja havien aconseguit per atreballar. Era el 14 d’abril de 2004, ies dirigien a les terres quan es va pre-sentar la terratinent amb un grupd’homes armats. Sense dubtar-ho,Sioly va treure una arma i va dispararcontra un dels camperols, JesúsAntonio Guerrero López, que vamorir a l’acte. En aquest cas, més de40 testimonis van permetre l’empre-sonament de l’autora de l’assassinat.El cas de Luis Mora és diferent. Ellera un dirigent comunitari molt actiu,també de Mérida, que feia poc quehavia començat a muntar una coope-

rativa amb un grup de camperols.Luis Mora rebia amenaces constant-ment, fins al punt que durant un anyun grup de 10 companys dormia cadanit a casa d’ell per evitar que elmatessin. Però la tarda del 4 de febrerde 2002 estava a casa sol amb dosdels seus fills i van aparèixer doshomes demanant aigua; quan els vanobrir la porta van descarregar 9 tretssobre Luis. Ell va morir a l’acte, i undels dos fills que tenia 8 anys va patirun vessament cerebral per la impres-sió que li va causar el crim i va moriral cap d’un any. En aquest cas, elsdos autors materials del crim estanempresonats, però tothom sospitaque darrere d’ells hi havia NestorMontiel, un terratinent que continuaen llibertat.Com aquests dos casos, arreu del países repeteixen les cooperatives quehan perdut algun dels seus companys

perquè lluitavaper poder treba-llar la terra.La resposta delscamperolsEl passat dissab-te 4 de junydiverses organit-zacions queagrupen els cam-perols es vanreunir a Caracasen una trobadaon també va par-ticipar el ministred’Agricultura iTerres. La majorpart dels partici-pants pensa que el Govern no estàfent prou per resoldre els conflictesamb què topa la Llei de terres, i peraixò van posar diverses propostessobre la taula per evitar més morts i

aprofundir la revolució bolivariana alcamp: reforçar les unitats de defensarural, desarmar els latifundistes i ques’investiguin tots els assassinats quehi ha hagut.

INTERNACIONAL / 9Del 28 de juny al 12 de juliol de 2005

Carmen Cecilia Laguada és la vídua de Luis Mora

Sicariat: la resposta armada dels terratinentsMés de 110 camperols veneçolans han estat assassinats des del 2001

Laia Altarriba i Piguillem, Caracas

“La guerra contra el latifundi ésessència de revolució bolivariana!Cal posar ordre a la propietat de laterra, terra per als camperols, terraper a qui la treballi”. Amb aquestesparaules i la firma d’un nou decret, elpresident veneçolà Hugo Chávezdonava una empenta el passat 10 degener a la Llei de terres i declarava,sense matisos, la guerra al latifundi. Iés que més de 6 anys després queChávez accedís al govern, la majorpart de la terra veneçolana encara ésen mans de grans terratinents que, amés, la tenen massa sovint sense pro-duir, en un país que ha d’importar lamajor part -alguns afirmen que el70%- dels aliments que consumeix.

El motiu que encara es mantinguiaquest desequilibri cal buscar-lo enels entrebancs amb els que ha topat elprocés -sobretot el cop d’estat i l’atu-rada petroliera de 2002 i 2003- i en lasingularitat de la revolució bolivaria-na, que està respectant tots els meca-nismes de la democràcia representati-va. Així, tot i que la Llei de terres esva aprovar el 9 de novembre de 2001,no ha estat fins després de la victòriaen el referèndum del 15 d’agost queel govern ha decidit posar l’accelera-dor de la reforma agrària, com tambél’ha posat en l’aprofundiment de larevolució per construir un nou modeldemocràtic de participació popular,un nou sistema econòmic i la defensapopular de la revolució.Abans de la 5a República, que es vainaugurar el 1999 amb l’aprovació dela nova Constitució elaborada amb laparticipació de les comunitats, al paísja hi havia hagut una primera reformaagrària. Va ser l’any 1960, i va per-metre, segons el govern del moment,la distribució d’un milió i mig d’hec-tàrees entre 50.000 famílies. Però a lapràctica el latifundi va continuar, i

fins i tot es va aprofundir: si l’any1958 els grans propietaris posseïen el23% de les terres explotades del país,el 1998 en posseïen el 42%, segons eldiari digital Causa Popular.Mentrestant, al camp veneçolà, lamajor part de la població té moltspocs recursos per sobreviure i, com amolt, s’ha de conformar a treballar,malpagada, la terra d’algú altre.Per pal·liar aquesta situació, la recentLlei de terres i de desenvolupamentagrari té l’objectiu d’establir “lesbases del desenvolupament integral isustentable, entent-lo com el mitjàfonamental per al desenvolupamenthumà i el creixement econòmic delsector agrari dins d’una distribuciójusta de la riquesa i una planificació

estratègica, democràtica i participati-va, eliminant el latifundi com a siste-ma contrari a la justícia, a l’interèsgeneral i a la pau social al camp,assegurant la biodiversitat, la segure-tat alimentària i la vigència efectivadels drets de protecció ambiental iagroalimentari de l’actual i les futu-res generacions”. La llei no és nomésuna declaració de bones intencions, ipreveu diverses mesures per tal d’a-cabar amb el latifundi, sobretot recu-perar les terres de l’Estat que durantles darreres dècades s’han apropiatil·legalment alguns terratinents -queen són moltes- i també expropiaraquelles que els grans propietaristenen improductives -a canvi, però,d’una indemnització- i donar-les a

cooperatives de camperols perquè lestreballin.L’exemple de BerberéUna de les beneficiades d’aquestaredistribució del sòl veneçolà ha estatla cooperativa de Berberé, al sud delllac Maracaibo, dins de l’Estat deMérida. La cooperativa es va consti-tuir l’abril de 2002 i, després de pre-sentar la denúncia per terres ocioses al’INTI (Institut Nacional de Terres)tal i com estableix la llei, l’octubre de2003 es van instal·lar a la terra un cophavien aconseguit la carta agrària queels atorga fins a 563 hectàrees per tre-ballar i per quedar-s’hi a viure. Hantingut sort que la terratinent, YolandaPérez de Soto, només ha utilitzat elrecurs legal per intentar impedir

–sense aconseguir-ho- que ocupessinla terra i no ha recorregut, com passamassa sovint en aquesta singularrevolució, a les amenaces o a la força.En aquest any i mig que a Berberé jahan estat treballant la terra, la coope-rativa s’ha convertit en una referènciatant a la zona del sud del llac com anivell nacional, perquè amb el crèditde 137 milions de bolívars que elsvan concedir per sembrar les prime-res 40 hectàrees de yuca ells van sercapaços d’estirar aquests diners i vanacabar sembrant-ne fins a 80 i vandesenvolupar també altres àrees pro-ductives.Obstacles per als camperolsPerò en aquesta redistribució de laterra el camí per a molts no és gensfàcil. D’una banda hi ha la resposta

dels terratinents, que envien sicaris ales terres que han començat a treba-llar les cooperatives, i que des del2001 ja s’han cobrat la vida de mésde 110 camperols.. Però d’una altrabanda també hi ha els obstaclesinterns, i és que, com reconeix elmateix govern, en moltes institu-cions la burocràcia i la corrupcióposen frens a l’aprofundiment de larevolució. Emilio Méndez, alcaldede Santa Barbara de Barinas, muni-cipi on s’han creat noves cooperati-ves agràries, explicava aquesta reali-tat: “Només fa 6 anys que el presi-dent Chávez va assumir la responsa-bilitat de dirigir el país, i no podemdir que en 6 anys la revolució aVeneçuela està altament consolida-da, que ja no hi ha problemes ambl'educació, amb la seguretat o amb ladistribució de la terra. Al contrari,ara és realment quan s'estan comen-çant a veure tots aquests problemesque hi ha, i esperem que entre totesles institucions facin una bona feinaper poder donar resposta a aquestessituacions”.

Cròniques de la revolució bolivariana - I

Redistribució de laterra al camp veneçolà

“El govern deChávez ha declarat

la guerra al latifundi”

“La Llei de terresvol posar les terres

ocioses a mans delscamperols”

A la cooperativa de Barranquilla, a l’estat veneçolà del Zulia, ja han començat a treballar la terra.

Joan S. Colomer i Tejada,Barcelona

El passat 20 de juny es va estrenar alGran Teatre del Liceu l'espectaclesobre La Gazzetta de Rossini en queDario Fo, que s'encarrega de ladirecció d'escena, l'escenografia i elvestuari, torna a posar en escena unmuntatge que té els seus orígens enel festival de Pesaro del 2001 i quetornarà al seu lloc d'origen aquestestiu, quatre anys després. En elmoment en què aquest número deL'Accent surti al carrer quedaranencara cinc representacions.La Gazzetta es basa en la comèdia deGoldoni Il matrimonio per concorsoi va constituir el primer fracàs deRossini, acostumat a uns èxits depúblic aclaparadors. Quan el Festivalde Pesaro va demanar a Fo un espec-tacle per a l'edició del 2001 sobrealguna obra de Rossini (el festival esbasa en les obres d'aquest autor), Fova insistir que volia realitzar-lo sobreuna obra desconeguda ( abans haviaposat Rossini en escena amb Il bar-biere di Siviglia, L'Italiana in Algerii Il viaggio a Reims). En proposar-liLa Gazzetta es va haver de dedicar auna intensa feina demanipulació/restauració ja que elque quedava de la partitura era

incomplet i agreujava les deficièn-cies de l'obra, que el mateix Fo reco-neix: "L'òpera es desenvolupa mit-jançant tres finals inacabables i lapartitura (que ens arribat sense unquintet esmentat a la crònica de l'es-pectacle original), presenta unaseqüència de recitatius que dura

qüasi mitja hora. En aquesta llargaseqüència es desenvolupen les clausi els girs còmics que donen movi-ment al grotesc joc de l'òpera". Lasolució de Fo a aquesta llargaseqüència de recitatius va ser inclou-re una escena amb un diàleg de l'ori-ginal teatral de Goldoni sobre la

música de la tarantella de Rossini(La danza) que esdevé un delsmoments brillants de l'espectacle.Per a resoldre el caràcter incomplertde la partitura Fo va contar amb lacol·laboració de l'especialista enRossini nord-americà Philip Gosett iel director d'orquestra MaurizioBarbacini, que és qui s'encarrega dela direcció musical de l'espectacle aBarcelona, dirigint l'orquestra demúsics joves de l'Acadèmia delLiceu.La trajectòria de Fo s'ha caracteritzatpel compromís polític amb el movi-ment comunista, compartit amb laseva companya, coautora de moltstextos i actriu principal FrancaRame. El 1968 va fundar NuovaScena, companyia associada al PCIque realitzava espectacles a les fàbri-ques. Desacords amb el partit, però,el van portar dos anys després a crearIl collettivo teatrale La Comune aMilà. Aquest mateix any (1970) vaescriure el seu text més famós,Morte accidentale d'un anarchico,una mostra del caràcter combatiu delseu teatre: "Ells volen la revolució...inosaltres els donarem reformes,moltes reformes... els ofegarem enreformes. O millor encara, els ofega-rem en promeses de reformes, per-què tampoc els les donarem mai!"

Josep Maria Solé, Barcelona.

L'escriptor Jesús Moncada i Estruga,va nèixer a Mequinensa (Baix Cinca)el 1941, i s'hi va estar fins el 1966,any en què, després de treballar deprofessor al poble, i animat pelnovel·lista i historiador Edmon

Vallès, marxa a Barcelona per dedi-car-se a la literatura i a la pintura. En arribar a Barcelona es posa a tre-ballar a l'editorial Montaner y Simónon va tenir, per cap, en Pere Calders,que l'animarà a escriure i l'adoptaràcom a deixeble. També d'altres com-panys com en Josep Soler, en Fèlix

Cucurull i en Xavier Benguerel, l'ani-men a anar escrivint. Finalment, el1981, es publica el seu primer llibrede contes, Històries de la mà esquer-ra. A partir d'aquest moment, la sevaproducció literaria s'anirà succeintsense presses: els llibres de contes Elcafè de la granota (1985) iCadaveres atònites (1987), i lesnovel·les Camí de Sirga (1988), apartir de la qual el seu nom començaa ser reconegut i popular, La galeriade les estàtues (1992) i Estremidamemòria (1997).El gruix de la seva obra gira al vol-tant de Mequinensa (nomésEstremida memòria no en fa capmenció). Un poble amb història peròsense present ni futur des que va que-dar ofegar pel pantà de Riba-roja el1971. La seva història ens la narra aEl camí de Sirga, on fa un recorregutper la vida del seu poble des del1914, moment de màxima esplendordel període contemporani, amb unaconca minera en plena producció,fins l'inici de la decadència amb l'a-rribada de les primeres màquinesconstructores el 1957, i la mort defi-nitiva el 1971, any de finalització deles obres del pantà. A més de narrador, en Jesús Monca-da ha estat traductor de clàssics comara La volta al món en vuitanta dies

d'en Jules Verne, o El comte deMontecristo, de l'Alexandre Dumas.El seu reconeixement li ha arribattant per l'interès que la seva obra hagenerat a l'estranger (un quinzena dellengües han fet seves les paraulesd'en Jesús Moncada), com a casa. Elspremis s'han anat succeint. Tard, peròhan anat caient. El Nacional de laCrítica, el Ciutat de Barcelona, elCrítica Serra d'Or, el Premi delsEscriptors Catalans a la qualitat delconjunt de l'obra el 2001, mateix anyque rep la Creu de Sant Jordi i, final-ment, el 2004, el Premi de les LletresAragoneses, esdevenint el primerescriptor català que rep aquest guar-dó. I, de fet, aquest reconeixement aun escriptor català hagués pogut noexistir perquè, en un principi, comen-ça la seva creació en castellà. EnJesús Moncada prou que parlava encatalà però la situació de minoritza-ció de la llengua, que veu una accen-tuació a la Franja de Ponent, va fer-lipensar que la llengua en la què queparlava i pensava no estava feta peraquest tipus d'activitats. Ara, quan elcàncer de pulmó que patia l'ha acabatvencent, observem com el seu esforçper dignificar la llengua dels i lescatalanes, sobretot dels que viuensota administració de la ComunitatAutònoma d'Aragó, no ha estat en va.

10 / Del 28 de juny al 12 de juliol de 2005

Mequinensa es quedasense veu

Dario Fo i Rossini al liceu

CULTURA

Als 63 tres anys mor Jesús Moncada, l'escriptor de Mequinensa que ha immortalitzat,a obres com Camí de Sirga, el seu poble ofegat per les aigües del pantà de Riba-roja

Jesús Moncada ha mort recentment

Dario Fo ha recuperat l’òpera La Gazzetta de Rossini

LA CRÍTICA

Santssistema,Sants estil

S'ha fet esperar però ja és aquíel primer llarga durada delsPirat's Sound Sistema, grup ori-ginari del moviment anticapita-lista del barri de Sants deBarcelona. Després d'haver edi-tat una maqueta totalment auto-gestionada que fou penjada ainternet i d'haver-se recorregutel país de punta a punta i haverrulat per Europa amb els ObrintPas, els Pirat's presenten SantsSistema (Propaganda pel fet).El disc consta d'onze novescançons i dues remescles detemes antics que esdevenienindispensables per aquestdebut, "Bombes" i "Mosso d'es-quadra". Reggae, ragga i dan-cehall és el que ens trobemprincipalment al àlbum, tot ique el jungle i el drum'n'basstambé són presents a la cançó"Món Boig".Una de les sorpreses més desta-cades d'aquest Sants sistema ésl'elaboració d'un tema íntegra-ment rap fet en català, "A cadasomni" amb la col·laboraciód’en Pau de la Pupil·la. Cal des-tacar aquesta l’aposta ferma peral hip-hop fet en català desprésd'intents fallits com el Disop oCRIM, que més enllà de l'apos-ta comercial que suposaven, novaren arribar mai al nivell queen Pau i en Rodrigo eleven enaquest estil de música fet en lanostra llengua.A la resta d'àlbum trobem allòque els Pirat's Sound Sistemamillor saben fer, ritmes jamai-cans interpretats a l'estil deSants on DJ Merey mostra lesseves aptituds darrere els plats iels dos Mc's, Soto i Rodrigoescupeixen rimes plenes de crí-tica social. Temes com "La llui-ta", "Complicitats", "Mentides"o "Tots som hostatges" mostrenque els Pirat's no fan ulls clucsdavant els problemes que afec-ten a la societat i al jovent enparticular.Aquest estiu, PSS tornarà a por-tar els seus ritmes calents perarreu dels Països Catalans aixíque si passen prop de la vostravila no dubteu a veure la posa-da en escena d'aquest Sants sis-tema ja que val la pena no per-dres el seu directe. Sens dubte,aquest és un disc que recoma-nem des de L'Accent.

Jordi Garrigós

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant, CEPC-UA. Alcoià:Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp:Casal Popular La Turba, Col·lectiu 1714. Alt Empordà:CasalLa Volta. Alt Penedès:Ateneu X, Ateneu Independentista el Cep-CUP Vilafranca, La Fornal, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Andorra:Llibreria la Puça Anoia:Jaç Roig, Ateneu Popular de Masquefa.Bages:Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, A.C. Mercat del Blat de Cardona. Baix Camp:El Carrasclet, CGT-Reus, URV-Campus Reus, Casal la Calderera. Baix Cinca:

Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Roses de Llobregat. Casal el Racó, Ateneu Corberenc, Centre Social la Vila, Casal l'Alternativa, Taberna l'Esparracat, Papereria Elena, Papereria Stel, Biblioteca Can Castells Baix Maestrat: Ball de dimons deVinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx, CEPC-UMH, Universitat Miguel Hernández. Barcelonès: Ateneu Júlia Romera, Local Social Krida, Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, LaTorna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Revoluciona't, La Violeta, Infoespai, CAT-Via Fora, CPF, Puku's Bar, MM Crew, I què, Castellers de la Vila de Gràcia, Cafè del Teatre, Subtitula't, Ateneu Rosa de Foc, Hotel d'entitats, CSO la Fera, Kasa de la Muntanya, Ateneu deVallcarca, CSO el Manantial, UB-Campus Mundet, UB-Campus Diagonal, UPC-Campus Sud, Cau Subversiu-Alternativa Estel-UB, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Bibliotecade Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, UB-Edifici Central, UPF-Rambles, FAVB, La Cereria, Euskal Etxea, Espai Mallorca-Via Fora, UPF-Ciutadella, CEPC-UPF, AE-UPF, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentistade Sants, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Casal Popular Martí i Pol, BarPatapalo, Biblioteca Can Fabra, Centre Cívic Via Favència, Masia de la Guineueta, Centre Cívic Can Basté, Biblioteca de Nou Barris, Centre de Porta-Sóller, Ateneu Popular de 9 Barris, Cooperativa Ítaca, Ateneu Popular Octubre, CEPC-Barcelona, Ateneu Popular de l'Eixample.Berguedà:Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria:Casal Jaume I-Llíria. Conflent:Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa:GEN, CEPC-Eivissa, Ràdio-UC. Garraf:Ateneu l'Aixada, GER. Garrigues:Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques.Garrotxa: Ateneu Independentista de la Garrotxa. Gironès: Casal Saltenc, Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S.O la Diskòrdia, Akelarre, Casal Jaume I-Malva-Rosa, CasalJaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Centre Excursionista de València, Lliberia Sahiri, El Glop, Ateneu Cultural Casino de Torrent, CEPC-UV, Biblioteca humanitats, UV-Campus Tarongers, UV-CampusBurjasot, Cafè l'Infern, Ateneu l'Escletxa. Mallorca:Grup Ornitològic Balear, locals de l'Obra Cultural Balear, Es Pinzell, Can Lliró de Manacor, Campus UIB, CEPC-UIB. Llitera:Casal Ramon Vives. Maresme:Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal PopularFèlix Cucurull. Marina Alta:Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Pego, Casa Pinet. Matarranya:Casal de Calaceit. Menorca:GOB-Menorca. Osona:Casal Independentista Manel Viusà, Casal la Traca de Tona, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, CasalIndependentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l'Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d'Urgell: El Gis-Mat de Linyola,A.C Jaume I. Plana Alta:Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló, CEPC-UJI, Universitat Jaume I, A.C. l'Arrel, Casal Popular de Castelló Plana Baixa:Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta:Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca, Col·lectiu Vicent Andres Estellés. Ripollès: Casal Independentista i Popular l'Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Universitat de Perpinyà, Associació Arrels, Associació AireNou de Baó, CEPC-UP. Safor:Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segarra:Torà. Segrià:La Falcata. Selva:Casal Popular el Trabuc, CUPA. Solsonès:Bar Castell, Casal l'Estaca. Tarragonès:Cafè Bar l'Auca. Vall d'Albaida:Ateneu Popular Arrels, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental:Casal Independentista Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, CEPC-UAB, Via Fora-Ripollet, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental:Casal Popular el Tiet, Bar la Tramuntana, elMirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, Ateneu Molí d'en Ral de Caldes, Casal la Traca de Cardedeu, Casal Quico Sabaté, Biblioteca Can Pedrals, Biblioteca Can Mulà. Vallespir:Angelets del Vallespir.

Locals i col·lectius col·laboradors Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d'Història-UB) / AC la Fornal (St. Julià, 20 bx.Vilafranca del Penedès) / AC l’Esquellot(Cardedeu) / Assemblea de Joves Independentistes del Clot(Barcelona)/ Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn(C. Àngel 30, Vinaròs) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat)/ Ateneu Popular Arrels (Doctor Otero 11, Beniarrés) / Ateneu Popular de l’Eixample (Ptge. Conradí 3, Barcelona) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badajoz 23. Barcelona)/ Ateneu l'Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador s.n, Artés) / Ateneu la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) /La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Ateneu 1714(Sant Pere 6, 1r. Banyoles) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / Casal Antoni Sala i Font (C. Riera d'en Matamoros 103, Badalona) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / CasalPopular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Can Pingàs (Terrassa) / Casal Popular La Traca(Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell) / Casal el Racó (Església 10, Molinsde Rei) / CEPC-UA (Aulari 1, Hotel Associacions, Alacant) / CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) /CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-122, Pl. Cívica) / CEPC-UV (Baró St. Petrillo, 9) /Casal Popular de Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana) / Endavant-La Costera (L'Alcúdia de Crespins -Canals) / La Falcata (Panera 2, Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B. Torelló) /Kasal Okupat el Prat (KOP) -Alta Tensió (C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat) / Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / LaPioxa (C. Almeda s/n. Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) /Racó de la Corbella(Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu)/ Taberna l'Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera) /1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona)

C U LT U R A11 / Del 28 de juny al 12 de juliol de 2005

Artigues i Fornés, unavida de lluita comunista

HISTÒRIA

Josep Vicent Artigues i Fornésnaixqué a Pedreguer (Marina Alta)al si d’una família llauradora. Commolts altres xiquets de l’època, vis-qué des del seu naixement en unclima de repressió ja que son parehavia lluitat al front durant laGuerra Civil. Cap al 1973 JosepVicent se n’anà a viure a València icomençà a treballar com a obrer dela construcció, entrant en contacteràpidament amb el món antifran-quista clandestí. Així doncs, aviatcomençà a militar en l’OrganitzacióMarxista Leninista –col·lectiumaoísta nascut el 1968– dedicant elseu esforç a estendre la implantaciód’aquesta organització al sud delsPaïsos Catalans. Durant aquellaèpoca n’Artigues encapçalà l’OMLa València i se centrà a l’àmbit de lapropaganda comunista i la contrain-formació obrera, aconseguint treureEl Bolxevic –organ de difusió localde la seua organitzció– que ellsmateixos repartien a les fàbriquesde l’anomenat “cinturó roig” de

l’Horta.El 1975 l’OML i d’altres organitza-cions comunistes d’arreu l’Estatcrítiques amb el paper proconcilia-dor del Partit Comunistad’Espanya, decidiren donar un pas ifundar un nou partit comunista quetinguera per bandera la ruptura ambel franquisme i no la seua reformademocràtica; es tracta del PartitComunista d’Espanya(Reconstituït). En aquells momentsArtigues marxà a viure a Barcelona,on continuà treballant a la construc-ció i s’integrà a la Secció Catalanadel PCE (r) on s’encarregà de l’àm-bit propagandístic i de formaciópolítica. Josep Vicent fou uncol•laborador habitual del periòdiccomunista Catalunya Roja i es vadistinguir segons els seus com-panys de militància per la seua con-fianza en la victòria del proletariaten la lluita contra el feixisme i elcapitalisme i per l’optimisme ivalentia amb que acarava l’activitatrevolucionària. Així l’activitat

d’Artigues feu que el PCE (r)començara a ser present al dia a diade les fàbriques del Baix Llobregati Vallès Occidental.Aquesta decisió i empenta el portà aa passar a militar al GrupAntifeixista Revolucionari Primerd’Octubre des de Juliol de 1976,poc temps que el PCE (r) donara laconsigna als obrers d’arreu l’Estat“d’aconseguir armes i aprendre aemprar-les” arran l’embranzidarevolucionària que es vivia enaquell any. La seua activitat políticai armada es desenvolupà integra-ment als Països Catalans, concreta-ment als cinturons industrials deBarcelona i València. En aquestadarrera ciutat morí assassinat per lapolicia el 21 d’octubre de 1976,quedant molt minvada l’organitza-ció dels maoístes al Principat arranla pèrdua d’un militant que els seuscompanys qualificaven com“excepcional”.

Vicent Llogodí

AGENDAJUNY

Dimarts 28Lleida (Segrià). Concentració contra l'església i la repressió sexual.

19:30h, plaça Paeria. Organitza: Endavant.Girona (Gironès). Concentració per l'alliberament lèsbic, gai i transse-

xual. 20h, Pont de Pedra. Organitza: FAGC, el GLG, FAR i Maulets.Dimecres 29València (Horta). Presentació del llibre: Memorias de un presidiario en

las carceles franquistas. 20h, Llibreria Sahiri.Dijous 30València (Horta). Xerrada: Policia espanyola a judici per agressió a dos

joves d'Elx en la cimera antiglobalizació a Barcelona. 20h, LlibreriaSahiri. Organitza: Alerta solidaria.

JULIOL

Divendres 1Girona (Gironès). Acte contra el feixisme, per la llibertat i la convivèn-

cia a St. Narcís. 20h, Centre Cívic de St. Narcís. Organitza: CUP iMaulets.

Salses (Rosselló). Inici de l'Acampallengua de la Catalunya Nord. 19h.Organitza: Angelets de la Terra, Joves Catalans, Le 35 i Ajuntamentde Salses.

Dissabte 2La Seu d’Urgell (Alt Urgell). Som-hi 2005. Tallers, fira d’entitats i con-

cert amb Revolta 21, Opció K-95 i altres. Organitza: AssembleaIndependentista la Falç i Assemblea de Joves de l’Alt Urgell.

Barcelona (Barcelonès). Manifestació per l'alliberament gai, lèsbic itranssexual. 18:30h, plaça Universitat.

Dilluns 4València (Horta). Inicia de la XXX Escola d'Estiu del País Valencià. 9h,

CP Miguel Hernàndez.Dijous 7Esparreguera (Baix Llobregat). Inici de la Festa Major Alternativa.

Organitza: Assemblea de Joves d’Esparreguera.Divendres 8Montcortès (Pallars Sobirà). Inici de la II Acampada d'acció social. 19h.

Organitza: CGT Ponent.Berga (Berguedà). Inici de l'Aplec del Jovent dels Països Catalans,

Rebrot'05. Organitza: Maulets.Dissabte 9Prat del Llobregat (Baix Llobregat). Concert anirepressiu amb SA,

Insershow i altres. Organitza: KOP-El Prat.Meliana (Horta). Concert d'Arròs Caldós, Orxata Sound System. 22h,

poliesportiu municipal. Dimarts 12Ciutat (Mallorca). Projecció del vídeo "Arrels de Lluita". 20:30h, Ateneu

23 d'Abril. Organitza: Maulets.Dijous 14 Ciutat (Mallorca). Xerrada "Capitalisme global i crisi ecològica". 20h,

Ateneu 23 d'Abril. Organitza: Maulets.Divendres 15 Calafell (Baix Penedès). Concert amb Pirats Sound Sistema i Obrint Pas.

Barres de l’Assemblea de Joves de Calafell.Dissabte 16Elx (Baix Vinalopó). Sopar-sardinada a la platja del Pinet. 21h.

Organitza: Casal Jaume I d'Elx.

On trobar L'Accent

"Volem donar resposta a la pèrduadels valors que van lligats a l'Horta”

Aure Silvestre, València

Quina relació té la Universitatd'Estiu de l'Horta amb l'entitatPer l'Horta, ho pregunte perquèpareix que hi ha una certa confusiópel que fa a la relació entre totesdues iniciatives.Bé, en un principi naixen com acoses paraleles, i amb idees de treba-llar àmbits diferents. Així i tot, comsempre, hi havia gent que comparteixles dues organitzacions. A més amés, sempre s'ha buscat i aconseguitun recolzament mutu. Per això, senseestar integrades, són iniciatives quevan en un mateix sentit i que evident-ment coincideixen en molts aspectes.Potser la major diferència és que elsnostres esforços van més encaminatsa l'organització de la Universitatd'Estiu de l'Horta, amb la qual cosatenim més facilitat en referència a lamanera de determinar el nostremodel de funcionament, potser mésbasat en l'assemblearisme, o la possi-bilitat de tenir menys contacte ambles institucions.

Com va sorgir la iniciativa demuntar la primera Universitatd'Estiu de l'Horta ara fa quatreanys?Aquella, la primera Universitat, vaser una iniciativa de dues persones,que a més va tenir lloc en un contextmolt determinat, el de l'amenaça a laPunta, quan es començaren a tombarles primeres alqueries d'aquella partde l'Horta de València. Aquellaagressió es va produir aprofitant l'a-vinentesa de l'estiu; i la possibilitatque no se n’assebentès ningú. Peraquests motius, un grup de persones,organitzarem aquesta iniciativa pertal de donar major ressò mediàtic iapropar a la gent a aquella problemà-tica. Des del començament es vavoler implicar diferents institucionscom una manera de forçar-les queestigueren allí. També ens posaremen contacte amb l'associació de veïnsla Unificadora de la Punta, amb lagent que integrava l'assemblea decases okupes que estaven en aquellmoment en funcionament; per tald'establir una coordinació amb totsells.

Quina relació manteniu amb lesinstitucions?A la primera edició aconseguiremimplicar a diferents institucions. Perexemple a la Unió de Llauradors i

Ramaders; a la Societat Espanyolad'Agricultura ecològica o a laUniversitat de València. Val a dir quecercarem una implicació que sobre-passés allò més estrictament veïnal.Això ho férem també per tal de donaruna major projecció mediàtica.Encara que des del principi tambéhem intentat no barrejar-nos excessi-vament amb l'administració ni pro-posar-nos de fer una cosa massa ins-titucional. Així i tot, en algunes edi-cions sí que hem aconseguit un certsuport per part d'alguns ajuntaments,com a la segona, a Alboraia o a la ter-cera a Picanya. Encara que l'ajut quehem rebut ha estat generalment de lacessió d'espais. Enguany, per exem-ple la fem a l'institut de Campanar.Els ho proposarem i la direcció delcentre es va mostrar d'acord.

Per què heu triat justamentCampanar?L'Horta Campanar està patint des defa uns anys una forta agressió per partde l'Ajuntament de València i lesconstructores; i hem considerat quehaviem de propiciar un toc d'atenciósobre aquesta zona, que encara con-serva un valor ecològic i que està senturbanitzada a marxes forçades. Hi hauna mena de sensació que no passares i després serà massa tard. Aquestes tracta d'un procés que sembla irre-meiable i que no té marxa enrere.

L'edició d'enguany porta per títol"Fem l'Horta possible", per què?Si a la primera edició va entrar tot pelque feia als continguts, a les següentsintentarem de centrar-nos en temàti-ques més concretes. Per exemple a lasegona ho férem sobre els aspectesde l'aigua, per tal de donar una altravisió fora de l'oficial i manipulada, enun moment a més a més del grandebat social sobre el transvasament.En el cas de la tercera vullguéremcentra-nos en els aspectes didàcticsde l'Horta. Aquest any hem volgutincidir en el que és la gestió quotidia-na de l'Horta; un tema sobre el qual jahavíem fet alguns apunts en les edi-cions passades. Fonamentalment estracta de determinar quines alternati-ves reals hi ha pel que fa a la gestiód'aquests espais des del punt de vistamunicipal, o de les associacions deveïns. En certa mesura, volem donarresposta a la pérdua dels valors quevan lligats a l'Horta, uns valors quesón molt diversos, des dels econò-mics, socials, mediambientals o botà-

nics, i així mateix com es fa la gestióde tot aquest patrimoni i vore de qui-nes ferramentes ens podem dotar.

Quina mena d'activitats hi haplantejades?Per exemple hi ha una taula rodonasobre les figures legals que ja existei-xen, com les dels parcs agraris, que jafuncionen a alguns municipis delPrincipat; els parcs d'oci, que s'handesenvolupat a algunes localitats del'Horta com Aldaia, i que tenen lafinalitat que la gent de medis urbansno perdin el contacte amb aquestacultura. Però també vore quines pro-blemàtiques plantegen aquestesexperiències.Un altre dels aspectes més concretsés el d'analitzar l'ampla gamma depaissatjes protegits que existeixen ials quals es pot recórrer en determi-nats moments per conservar un espaiagrari i a l'hora recuperar-lo.Per últim hi ha també altres iniciati-ves més puntuals com la posada enfuncionament d'un hort escolar i,com sempre, activitats més festives,sobretot a la nit, amb actuacionsmusicals, amb una nit de cant d'estil,o un taller de pilota.

En els continguts de les edicionspareix que sempre heu volgutdonar molta importància a lainteracció entre espai urbà i l'espaiagrari.Sí, enguany, més enllà dels aspectesmés institucionals hi ha el que és lagestió d'hortes urbanes. Per exemplevindrà gent relacionada amb el con-sum de productes biològics; parlaremtambé de l'experiència duta a termeper l'associació de veïns de Vellutersd'integrar un hort a un solar; o tambéles possibilitats de crear horts alsterrats de les finques. En tot cas és lad'intercanviar experiències de res-posta a la situació derivada de deixarla ciutat sense terra.

Què ha de fer la gent que vulgaapuntar-se a aquesta Universitat?Bé, realment és molt senzill, hi hamolta informació a la web de "Perl'Horta" on es pot trobar un formula-ri d'inscripció. Una altra manera éspassar-se per Ca Revolta, on és fàciltrobar alguna persona que puga apor-tar informació.

L’Horta de València es veu afectada pel desenvolupament urbanístic

Entrevista a en Josep,membre de la Univer-sitat d'Estiu de l'HortaEls propers 18 al 23 de juliol se celebra la quarta Universitatd'Estiu de l'Horta a Campanar, València. Enguany, sota ellema "Fem l'Horta possible, propostes de gestió de l'hortaperiurbana"; i que com el seu nom indica es centrarà en l'a-nàlisi dels diferents models de gestió de les hortes periurba-nes, és a dir aquelles més estretament vinculades als àmbitsurbans. Des de L'Accent, com en anys anteriors, no hem volgut fal-tar a la cita amb aquesta iniciativa i per aquest motiu entre-vistem en Josep, un dels organitzadors d'aquesta propostaalhora formativa, alhora lúdica, i ho fem pocs dies abans queenceten les feines d'acondicionament d'un dels espais desdels quals es vol treballar, un hort en procés d'expropiació, ique els seus legítims propietaris han cedit a l'organitzacióper elaborar un dels tallers pràctics. Un hort que, a més amés es troba al vell mig de l'anomenat hipermercat de ladroga, al perifèric barri de Campanar. Perquè el fet queenguany hagen triat Campanar no ha estat casual. De fet, undels interessos de l'associació ha estat el de portar laUniversitat d'Estiu de l'Horta a aquells espais especialmentamenaçats. El que també és una manera d'atraure l'atenció dela societat davant un problema, el de la desaparició delsespais d'horta amb damnoses conseqüències socials, econò-miques, culturals i sobretot humanes, davant el qual la socie-tat pareix més insensibilitzada. Amb en Josep parlem dels orígens d'aquesta iniciativa, ara faquatre anys a la ja gairebé desapareguda horta de la Punta;de les relacions amb l'entitat "Per l'Horta" i amb les institu-cions i administracions públiques; així com dels contingutsque es desenvoluparan la segona quinzena de juliol aCampanar.

/ 12Del 28 de juny al 12 de juliol de 2005 CONTRAPORTADA

Llegeix i difon L’AccentEl Periòdic popular dels Països Catalans

Per a més informaciówww.perlhorta.org