accent 168

Download Accent 168

Post on 10-Mar-2016

253 views

Category:

Documents

28 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

L'Accent, periodic popular dels Països Catalans, numero 169, del 12 al 25 de gener de 2010

TRANSCRIPT

  • Des de fa set anys posem L'ACCENTcada dues setmanes a l'actualitatdels Pasos Catalans i d'arreu. Cele-brem set anys amb vosaltres i reno-vem el comproms de continuaracudint a la cita cada catorze dies.Us recordem, per, que sense vosal-tres, sense les persones que ensllegiu, que ens envieu notcies,que hi esteu subscrites, que us hianuncieu, que ens distribuu percasals, centres socials i altres espais,que en definitiva collaboreu enaquest projecte, L'ACCENT nopodria continuar acudint a la citaquinzenal.

    >>Editorial 3

    L'Estat israeli mant lapoblaci palestina asset-jada i ocupada. Un anydesprs dels bombarde-jos que van matar 1.400palestins a la franja deGaza, entrevistem unaactivista catalana queest en vaga de fam perdenunciar la situaci ala franja. A ms, unaaltra catalana ens relatades de Cisjordnia la xar-xa de carreteres queIsrael ha muntat a aquestterritori que escanya elspalestins.

    >>Internacional 10 + Contraportada 16

    RAMON USALL PG.2 // BOI SEGARRA PG.2 // XAVI MONGE PG.3 // PAU ALABAJOS PG.15 // XAVI SARRI PG.16

    Catalunya Nord:ni correfocs ni TV3Les comarques nord-catalaneses quedaran, amb pocs dies dediferncia, amb dos dels ele-ments de connexi amb la res-ta del pas: els correfocs a cau-sa d'una directiva europea i lesemissions de TV3 per l'apagadadigital.

    >> Pasos Catalans 5

    Dotze imputats al Peneds perdelicte electoralEl jutjat de Vilafranca ha impu-tat delicte electoral a dotze pene-desencs per recollir signaturesa faor del dret a decidir el diade les eleccions espanyoles. Enel grup hi ha el regidor de laCUP, Xavier Navarro, que podriaser inhabilitat.

    >> Pasos Catalans 7

    El gran espiaJoan Pujol ha estat un delsagents dobles ms clebres dela histria de l'espionatge. Laseva histria ha inspirat el docu-mental Garbo, el espa que haestat el llut debut com a direc-tor del productor Edmon Rochi que est triomfant aquests diesa les sales de cinema del nostrepas.

    >> Cultura 14

    SUMARI

    2003 / 2010

    Set anysposant LACCENT

    El tripartit de Vic aremolc dels xenfobsL'Ajuntament de Vic va anunciar a finals d'anyque delataria als immigrants sense papers que s'in-tentessin empadronar al municipi. Finalment elconsistori ha modificat part d'aquesta normativai ha decidit que no empadronar aquelles perso-

    nes que no puguin demostrar que estan en vies deregularitzar la seva situaci. La decisi del tripar-tit vigat -CiU, PSC i ERC- ha estat criticada des demolts mbits i aplaudida per part de la xenfobaPlataforma per Catalunya. La CUP ha lamentat que

    l'alcalde hagi passat d'afirmar que a Vic no hi haautctons i immigrants a fer mesures que la divi-deixen entre ciutadans i no ciutadans.

    >> Pasos Catalans 4

    Les poltiques dinfrastructures sn una altra eina per castigar la poblaci palestina

    DISTRIBUCI GRATUTA | PUBLICACI QUINZENAL DMBIT NACIONAL | 5.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

    169DEL 12 AL 25 DE GENER DE 2010Peridic popular dels Pasos Catalans

    El tripartit vigat defensa la proposta, mentre el lder de la PxC s'ho mira des del fons (de peu, vestit de color fosc)El tripartit vigat defensa la proposta, mentre el lder de la PxC s'ho mira des del fons (de peu, vestit de color fosc)

    Un any desprs dels bombardeigs de Gaza

    La primera etapa de l'educaci infan-til, la que comprn la mainada quet entre 0 i 3 anys, s un dels foratsnegres de l'anomenat estat del benes-tar. Malgrat formar part del sistemaeducatiu reglat no es ni gratut niuniversal i noms el cursen el 24%dels nens i nenes dels Pasos Cata-lans, una xifra que se situa nou puntsper sota dels objectius marcats per laUni Europea. A ms, a la prctica,fora ms de la meitat dels centresdels Pasos Catalans estan gestionatsper empreses privades. El cost de lesllars d'infants o escoletes oscilla enalgunes de les grans ciutats de la nacientre els 3.000 i els 4.000 euros anuals.

    >>En profunditat 8 i 9

    EEdduuccaaccii 00-33::nnii uunniivveerrssaallnnii ggrraattuuttaa

  • LACCENT 169DEL 12 AL 25 DE GENER DE 201002 OPINI

    Vegueries RAMON USALL LLEIDA

    Amb el 2010 tot just estrenat, en Mon-tilla, pensant ja en la cursa electo-ral que li espera, ha ordenat tallarde soca-rel el debat sobre les vegue-ries convenut que noms en pot sor-tir escaldat. Els seus consellers, fidelsescolanets, no han badat boca. Ni tansols aquells que se l'omplien parlantde vegueries i fins i tot s'han enca-rregat de redactar el projecte d'or-denaci territorial que havia de con-cloure amb una llei que sembla quepassar aviat a millor vida. Amb elseu gest, en Montilla deixa molt clarqui mana al govern i qui s nomsuna mera comparsa, una crossa quequi necessita utilitza al seu gust.

    Amb les urnes a la vista, i ambalcaldes i presidents de Diputaciposant el crit al cel per la prdua depoder que per ells pot representar elnaixement d'una nova administra-ci, en Montilla ha decidit que aixno toca i ha preferit passar a unaaltra cosa, que les eleccions sn molta prop i fora del Palau de la Genera-litat hi fa molt fred, i ms quan l'hi-vern s glid com es preveu el d'en-guany.

    El gest de Montilla diu molt pocen favor seu com a governant. No hafet res ms que fugir de la controvr-sia (ja se sap que qui no fa res mais'equivoca) per continuar manteninttranquilles, com a mnim, les sevesaiges.

    s cert que en un territori com elnostre, segurament amb l'ndex d'ad-ministracions per ciutad ms ele-vat del planeta, es fa difcil enten-dre que en vulguem encara una altra.Afegir les vegueries als ajuntaments,a les rees metropolitanes, als con-sells comarcals, a les diputacions pro-vincials, al govern autonmic, i al'administraci estatal t difcil jus-tificaci i segurament provocariaque, a casa nostra, hi hagus msadministradors que administrats, i,sobretot, una muni d'emprenyatsamb una legi de collocats.

    Com que aix no hi ha qui hoentengui la soluci ms fcil s apar-car les vegueries i tan tranquils. I noha passat pel cap de ning que lesvegueries noms poden tenir sentitsi se suprimeixen les diputacions pro-vincials i si es reordenen les compe-tncies dels consells comarcals? Segurque s, el que passa s que el pastsde les diputacions s massa llaminerper a tots com per que decidim supri-mir-lo sense ms.

    Si la nostra aposta s per les vegue-ries diguem alt i clar que cal supri-mir les provncies i estructurar lesfuncions de les administracionssupramunicipals restants (siguinmetropolitanes o comarcals) d'unaforma racional. I escoltem el clamdel territori a l'hora d'estructuraraquestes noves divisions administra-tives que no han de respondre a l'es-caire i el cartab utilitzats des deldespatx d'un funcionari de Barcelo-na sin a les necessitats reals de lagent i als lligams histrics establertsentre les comarques d'aquest tramdel pas. Noms aix seran creblesles vegueries i noms aix creuremque no seran ms que una altra cape-lleta des d'on pagar favors i serveisprestats.

    PUNT DE MIRA

    Ara que ja fa temps de l'esclat delsescndols de corrupci al Principati que tot plegat ja no es troba a laprimera lnia de de l'actualitat, sinteressant mirar enrere i recuperarles perles que ens han deixat algu-nes declaracions pbliques. Una d'e-lles la trobem en la declaraci insti-tucional que va pronunciar el presi-dent de la Generalitat principatinael passat 28 d'Octubre (disponible ala web de la Generalitat). En aquelldiscurs Jos Montilla feia una defen-sa de les institucions i de la "polti-ca" davant de la comprensible indig-naci ciutadana per la disbauxa decorrupci descoberta les darreres set-manes. Desprs dels prembuls en elpargraf substancial del discurscomenava: "Vull demanar als mit-jans de comunicaci i als creadorsd'opini en general un exercici d'ob-jectivitat(...)". Aix doncs el presi-dent de la Generalitat feia una deman-da "d'objectivitat" als creadors d'opi-ni.

    En aquestes paraules queda impl-cita la creena de que la opini vedeterminada per alg ali a la pobla-ci. Segons el president, deixeu-merepetir, hi ha una srie d'agents elsms importants dels quals sn elsmitjans de comunicaci que tenen

    aquesta tasca. La reiteraci no s gra-tuta perqu desgraciadament aixno s noms una creena del presi-dent, sin una trista realitat.

    No enganyo a ning quan afirmoque gran part de les opinions polti-ques de la majoria de la poblaci noes construeixen a partir d'un procsconscient i dinmic, sin a quelcomque s'assembla a un acte de fe est-tic i determinat. Molts cops la opi-ni no parteix d'un procs dialcticde contraposici d'idees i posiciona-ments sin de l'acceptaci acrtica

    d'una opini o posicionament queens s clarament ali. L'alienacicomporta l'acceptaci que el missat-ge dels mitjans convencionals s objec-tiu i cert. El president no pixava forade test quan els batejava com a "cre-adors d'opini".

    Partits i governs depenen dels mit-jans per fer arribar el seu missatge,la relaci entre el quart (quart?) poderi la classe poltica s estreta. Aixdoncs no s estrany veure com elspartits un cop al govern tornen favorspels serveis prestats als diferentsgrups meditics i professionals. Hofan a base de subscripcions milion-ries de les administracions, modifi-cant lleis per afavorir grups amicscom en el cas de la TDT i el grupMediapro (Gol TV) o collocant alsperiodistes afins i intellectuals org-nics als mitjans pblics controllatsfrreament pel govern de torn o elparlament (Canal 9, TV3, BTV...).

    Jos Montilla, en el seu discurs,mirava pels seus i els del seu par-tit (PSC-PSOE), fortament implicaten els escndols de corrupci, i noper la majoria. Demanava, un copms, el manteniment del statusquo, com a paradigma d'objectivi-tat. Defensant els seus subjectiusinteressos.

    Creadors dopini COLLABORACI BOI SEGARRA*

    El 1993, Samuel Huntington va publi-car El xoc de civilitzacions i la recons-trucci de l'ordre