accent 250

Download Accent 250

Post on 11-Mar-2016

226 views

Category:

Documents

2 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Periòdic popular dels Països Catalans. Número 250. Del 30 de maig al 12 de juny de 2013.

TRANSCRIPT

  • DISTRIBUCI GRATUTA | PUBLICACI QUINZENAL DMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

    250DEL 30 DE MAIG AL 12 DE JUNY DE 2013Peridic popular dels Pasos Catalans

    LLUS RIERA CALLS PG. 2 // VICTOR LPEZ PG. 2 // MARIA GARCIA PG. 3

    La patronal rebaixa dretsamb la caiguda de convenisAl juliol denguany 1.500 convenis darreu lEstathaurien de renovar-se, per els empresaris estenenel missatge de la por per negociar-los a la baixa.

    >> Economia 12

    taca neix amb una acci deprotesta contra Mango Lorganitzaci internacionalista de lesquerra independentistaha sortit al carrer per primera vegada des del seu naixement pera denunciar lexplotaci del tercer mn i el treball infantil.

    >> Pasos Catalans 6

    Escratxes feministes arreudels Pasos CatalansLa campanya pel dret a l'avortament ha convocat escrat-xes feministes a les seus del PP dAlacant, Xtiva, Valn-cia, Palma, Tarragona, Reus i Matar, entre daltres.

    >> Pasos Catalans 7

    SUM

    ARI

    La UEFAacceptaGibraltar

    15.900

    Andreu Bautis,membre de laCOS Maresme

    Andreu Bautis s membre actiu delassemblea territorial de la COS alMaresme i en aquesta entrevista ensparla de la frentica activitat que shadut a terme a la comarca en els darrersmesos. >>Contraportada 16

    ENTREVISTA

    Malgrat els intents obstruccionistes pro-cedents de lEstat espanyol, el passat 23de maig la Federaci de Futbol de Gibral-tar (GFA) va ser acceptada de forma defi-nitiva com a membre de ple dret a laUEFA, podent aix competir com a selec-ci nacional en la fase prvia per a laEurocopa del 2016 a Frana. El procsha estat llarg per les pressions de laFederaci Espanyola de Futbol, que so-posava radicalment a ladmissi deGibraltar.

    >>Esports 13

    milions pagats eninteressos del deute pblic

    milions enretallades de prestacionssocials

    milions a fons perdut per a rescats bancaris

    Les darreres setmanes la comarcade lHorta Nord ha patit un repuntde les agressions blaveres. Des de jafa un temps, tant les aparicions comlactivitat dels neofexistes blaushavien davallat a causa de la des-aparici del seu partit de refern-cia Coalicin Valenciana (CV), d'al-tres derrotes a nivell de presnciapblica (expulsi dExpojove) i deltrencament amb Lo Rat Penat i vriesentitats de la seua rbita. Burjas-sot, Montcada o Alboraia sn algu-

    nes de les localitats que han servitd escenari per a les accions de lex-trema dreta, emmarcades en unaestratgia premeditada. Sense anarms lluny, una concentraci contral'alcalde de Burjassot reun un cen-tenar de persones convocades pergrups d'extrema dreta i el PP. Bur-jasso, doncs, continua sent un bancde proves per al revifament de l'an-ticatalanisme, per lacte no tingxit .

    >> Pasos Catalans 5

    Augment datacsfeixistes a lHorta

    >>En Profunditat 8 i 9La despossessi de les classespopulars als Pasos Catalans, enprofunditat a les pgines centrals44.396

    8.733

  • Quins anysintentantendolcir-ho totLLUS RIERA CALLS OLOT

    I ja en fa 15, d'aquell 23 de Maigdel 98, quan vaig entrar a lapastisseria per primera vegadaamb intenci de treballar-hi.D'en de llavors, que diferentsllocs i pastissers m'han anatensenyant.

    I he aprs, sense fer-ho sem-pre, que all ms preuat s lasatisfacci de fer all que a unli agrada fer.

    Al principi, pensava que lesmatries i l'aprenentatge erenconjuntament amb l'amor el quepodien fer d'un ofici un art. Arano noms ho penso, sin queho corroboro.

    Parlo de pastissos, perpodria parlar de tantes altrescoses, perqu en el fons, del quevull parlar s dels oficis. D'a-quells coneixements que hemaprs de generacions a genera-cions, del saber com treballar-los, d'aconseguir el productefinal amb qualitat de conscin-cia.

    Orgull, valor, saviesa...i treball cooperatiuAquest orgull, aquesta felicitat,s el que construeix vides i fam-lies, que amb les seves mansomplen la societat de coneixe-ment.

    Aquest valor, el de l'artesa-nia, el de l'artes ; en definiti-va, el del petit comer, s el quebasteix part del tarann ances-tral d'un poble.

    Que tota aquesta saviesa siguireconeguda, regada i cultivada,que esdevingui cada un d'ellsun nou element identitari delsaber fer.

    De dependncies continua-des n'anem tips, fem doncs, delproducte local i del ve, la pr-pia despensa i la base de ladefensa.

    Hem de seguir obrint novesvies de complicitat, de treballcooperatiu i d'intercanvi. Quejuntes totes aquestes experin-cies es converteixin en el ver-dader pal de paller de la llum ide la dignitat daquest gris sis-tema.

    De nosaltres depn si volemseguir triant l'ofici o aquell quitreballa amb desfici trepitjantl'altri i escombrant dignitats.

    Que tothom ensenyi el queha vingut a aprendre, el que sapi el que realment pot transme-tre. I ja que hi som, fem-ho tali com pertoca. Que tu, jo i Olotnecessitem ms que mai la inde-pendncia de tot all que es faamarg.

    Si ens creiem les nostres capa-citats i les reconeixem en dis-ciplina, sense classimes ni fei-xismes, farem de les nostres fei-nes l'eix central de la nostra lli-bertat com a persones i com apoble.

    15 anys de pastissos catalansi seguirem.

    LACCENT 250DEL 30 DE MAIG AL 12 DE JUNY DE 201302 OPINI

    Si se lha menystingut en deter-minats cenacles ha estat per raonsideolgiques o per rancnies i enve-ges personals. Teixidor va ser unapersona de dretes. Aquest s elnucli dur de la columna de Narcs-Jordi Arag a El Punt-Avui del 27de maig. Porta per ttol Torna JoanTeixidor. Sembla que finalmentes fa justcia i les forces de la lli-bertat vencen el sectarisme crip-tocomunista que campa pertot. Shaacabat la dictadura de lesquerraintolerant i triomfa la qualitat lite-rria ms enll de les ideologies.

    Per, existeix tal cosa? De lamateixa manera que en els mitjansi la literatura dels sectors desque-rra -aquest mitj ns un exemple-denunciem (i amb ra) la dictadu-ra ideolgica de la burgesia, a lamateixa premsa burgesa hi ha totun corrent consistent a denunciarla terrible pressi de la censuradesquerres, de la qual el pensa-ment polticament correcte seria

    una modalitat. Hom podria veure-hi una simetria. Per el cert s queEl Punt-Avui es ven als quioscs iLAccent es troba a les catacumbes.

    Narcs-Jordi Arag fou redactoren cap de la revista Vida Catlica(1962-1967), ha estat director delCentre d'Informaci i Documenta-ci de la Cambra de Comer i Inds-tria de Girona (1975-1995) i va sercap del Gabinet de Premsa i direc-tor del Butllet d'aquesta Corpora-ci. De la qual cosa es pot deduirque el senyor Arag s de dretes,tal com ell qualifica que era les-mentat Joan Teixidor. El ms carac-terstic de les dictadures ideolgi-ques s confondre la prpia dicta-dura amb la normalitat. Aquestfenomen sha fet notar amb fre-qncia en relaci al nacionalis-me espanyol, que de tant normalque s no s ni nacionalisme. sper aquesta normalitat que al sen-yor Arag no se li acut la idea quepotser, de la mateixa manera que

    alguns han menystingut Teixidorperque eren desquerres, ell el con-sidera un gran escriptor perqu sde dretes. Ni se li acut tampoc ques estrany que les institucions cata-lanes, controlades quasi ininte-rrompudament per la dreta, sha-gin hagut de sotmetre a la dicta-dura ideolgica de lesquerra. Snles mateixes que li van concedir el1980 a Josep Pla la Medalla dOr dela Generalitat (Merdalla dOr dela Degeneralitat en deia Joan Oli-ver). Perqu era un gran escriptoro perqu era de dretes? Aquestesinstitucions podrien haver home-natjat Joan Teixidor com el senyorArag considera -i jo no ho nego-que es mereix i queda clar que sino ho han fet no s perqu fos dedretes.

    Aquests contorsionismesintellectuals acaben conduintinevitablement a certs revisionis-mes molt reveladors del que hi haal darrera de certa gent de dre-

    tes. Arag es permet dir que Tei-xidor va escriure en castell quanno hi havia ms remei. I que aixpotser li havia costat un cert preual senyor Teixidor.

    En aquell perode en que no hihavia ms remei alguns si que hivan trobar remei: lesmentat JoanOliver el va trobar i es va dedicara escriure en catal a costa dunallament professional molt msintens que el que mai hagi pogutpatir Joan Teixidor, que potser nohi va trobar cap problema perquera de dretes. Tamb SalvadorEspriu va saber trobar el remei. IPere Calders, i uns quants ms. Elremei era simple. Escriure en cata-l i prou. s clar que aquest remeitenia uns costos. Joan Teixidor nova haver de pagar la factura. Per-qu era de dretes, que sempre hasortit ms barat per molt que algunsvulguin inventar un mn de fan-tasia, amb falsos herois i falses vc-times.

    Necessitarem tota la desobedincia

    Falsos herois, falses vctimes

    COLLABORACI VICTOR LPEZ *

    PAPER DE VIDRE JOAN SEBASTI COLOMER I TEJADA

    PUNT DE MIRA

    Mai una crisi social, nacional idemocrtica tan intensa en la his-tria recent del nostre pas haviaconfigurat un escenari de lluitatan oport per a lacumulaci deforces al voltant del programa his-tric de lesquerra independentis-ta: la construcci dun poder popu-lar que forci el trencament amblestat espanyol i amb el sistemaeconmic capitalista a travs dunprocs de construcci i allibera-ment nacional indestriablementlligat a un procs de transforma-ci social de baix cap a dalt cap aun model econmic alternatiu.

    En aquest context, les dues gransiniciatives de carcter popular msaglutinadores i meditiques des del2012 fins ara (lAssemblea Nacio-nal Catalana i el Procs Constituent,tot i que aquesta segona t un reco-rregut encara per definir) comp-ten amb un denominador com: eldecalatge entre la proposta de pro-grama poltic i la proposta de meca-nismes dacci poltica per execu-tar-lo.

    En el primer cas, aquest deca-latge prov dobviar la postura defora que exercir lestat espanyol

    i els grans grups econmics i depressi (patronal, grans mitjans,etc.) per impedir a tota costa qual-sevol canvi real.

    En el segon cas, el de