DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

250DEL 30 DE MAIG AL 12 DE JUNY DE 2013Periòdic popular dels Països Catalans

LLUÍS RIERA CALLÍS PÀG. 2 // VICTOR LÓPEZ PÀG. 2 // MARIA GARCIA PÀG. 3

La patronal rebaixa dretsamb la caiguda de convenisAl juliol d’enguany 1.500 convenis d’arreu l’Estathaurien de renovar-se, però els empresaris estenenel missatge de la por per negociar-los a la baixa.

>> Economia 12

Ítaca neix amb una acció deprotesta contra Mango L’organització internacionalista de l’esquerra independentistaha sortit al carrer per primera vegada des del seu naixement pera denunciar l’explotació del tercer món i el treball infantil.

>> Països Catalans 6

Escratxes feministes arreudels Països CatalansLa campanya pel dret a l'avortament ha convocat escrat-xes feministes a les seus del PP d’Alacant, Xàtiva, Valèn-cia, Palma, Tarragona, Reus i Mataró, entre d’altres.

>> Països Catalans 7

SUM

ARI

La UEFAacceptaGibraltar

15.900

Andreu Bautis,membre de laCOS Maresme

Andreu Bautis és membre actiu del’assemblea territorial de la COS alMaresme i en aquesta entrevista ensparla de la frenètica activitat que s’hadut a terme a la comarca en els darrersmesos. >>Contraportada 16

ENTREVISTA

Malgrat els intents obstruccionistes pro-cedents de l’Estat espanyol, el passat 23de maig la Federació de Futbol de Gibral-tar (GFA) va ser acceptada de forma defi-nitiva com a membre de ple dret a laUEFA, podent així competir com a selec-ció nacional en la fase prèvia per a laEurocopa del 2016 a França. El procésha estat llarg per les pressions de laFederació Espanyola de Futbol, que s’o-posava radicalment a l’admissió deGibraltar.

>>Esports 13

milions pagats eninteressos del deute públic

milions enretallades de prestacionssocials

milions a fons perdut per a rescats bancaris

Les darreres setmanes la comarcade l’Horta Nord ha patit un repuntde les agressions blaveres. Des de jafa un temps, tant les aparicions coml’activitat dels neofexistes blaushavien davallat a causa de la des-aparició del seu partit de referèn-cia Coalición Valenciana (CV), d'al-tres derrotes a nivell de presènciapública (expulsió d’Expojove) i deltrencament amb Lo Rat Penat i vàriesentitats de la seua òrbita. Burjas-sot, Montcada o Alboraia són algu-

nes de les localitats que han servitd’ escenari per a les accions de l’ex-trema dreta, emmarcades en unaestratègia premeditada. Sense anarmés lluny, una concentració contral'alcalde de Burjassot reuní un cen-tenar de persones convocades pergrups d'extrema dreta i el PP. Bur-jasso, doncs, continua sent un bancde proves per al revifament de l'an-ticatalanisme, però l’acte no tingéèxit .

>> Països Catalans 5

Augment d’atacsfeixistes a l’Horta

>>En Profunditat 8 i 9La despossessió de les classespopulars als Països Catalans, enprofunditat a les pàgines centrals44.396

8.733

Quins anysintentantendolcir-ho totLLUÍS RIERA CALLÍS OLOT

I ja en fa 15, d'aquell 23 de Maigdel 98, quan vaig entrar a lapastisseria per primera vegadaamb intenció de treballar-hi.D'ençà de llavors, que diferentsllocs i pastissers m'han anatensenyant.

I he après, sense fer-ho sem-pre, que allò més preuat és lasatisfacció de fer allò que a unli agrada fer.

Al principi, pensava que lesmatèries i l'aprenentatge erenconjuntament amb l'amor el quepodien fer d'un ofici un art. Arano només ho penso, sinó queho corroboro.

Parlo de pastissos, peròpodria parlar de tantes altrescoses, perquè en el fons, del quevull parlar és dels oficis. D'a-quells coneixements que hemaprès de generacions a genera-cions, del saber com treballar-los, d'aconseguir el productefinal amb qualitat de conscièn-cia.

Orgull, valor, saviesa...i treball cooperatiuAquest orgull, aquesta felicitat,és el que construeix vides i famí-lies, que amb les seves mansomplen la societat de coneixe-ment.

Aquest valor, el de l'artesa-nia, el de l'artesà ; en definiti-va, el del petit comerç, és el quebasteix part del tarannà ances-tral d'un poble.

Que tota aquesta saviesa siguireconeguda, regada i cultivada,que esdevingui cada un d'ellsun nou element identitari delsaber fer.

De dependències continua-des n'anem tips, fem doncs, delproducte local i del veí, la prò-pia despensa i la base de ladefensa.

Hem de seguir obrint novesvies de complicitat, de treballcooperatiu i d'intercanvi. Quejuntes totes aquestes experièn-cies es converteixin en el ver-dader pal de paller de la llum ide la dignitat d’aquest gris sis-tema.

De nosaltres depèn si volemseguir triant l'ofici o aquell quitreballa amb desfici trepitjantl'altri i escombrant dignitats.

Que tothom ensenyi el queha vingut a aprendre, el que sapi el que realment pot transme-tre. I ja que hi som, fem-ho tali com pertoca. Que tu, jo i Olotnecessitem més que mai la inde-pendència de tot allò que es faamarg.

Si ens creiem les nostres capa-citats i les reconeixem en dis-ciplina, sense classimes ni fei-xismes, farem de les nostres fei-nes l'eix central de la nostra lli-bertat com a persones i com apoble.

15 anys de pastissos catalansi seguirem.

L’ACCENT 250DEL 30 DE MAIG AL 12 DE JUNY DE 201302 OPINIÓ

“Si se l’ha menystingut en deter-minats cenacles ha estat per raonsideològiques o per rancúnies i enve-ges personals. Teixidor va ser unapersona de dretes”. Aquest és elnucli dur de la columna de Narcís-Jordi Aragó a El Punt-Avui del 27de maig. Porta per títol «Torna JoanTeixidor». Sembla que finalmentes fa justícia i les forces de la lli-bertat vencen el sectarisme crip-tocomunista que campa pertot. S’haacabat la dictadura de l’esquerraintolerant i triomfa la qualitat lite-rària més enllà de les ideologies.

Però, existeix tal cosa? De lamateixa manera que en els mitjansi la literatura dels sectors d’esque-rra -aquest mitjà n’és un exemple-denunciem (i amb raó) la dictadu-ra ideològica de la burgesia, a lamateixa premsa burgesa hi ha totun corrent consistent a denunciarla terrible pressió de la censurad’esquerres, de la qual el pensa-ment “políticament correcte” seria

una modalitat. Hom podria veure-hi una simetria. Però el cert és queEl Punt-Avui es ven als quioscs iL’Accent es troba a les catacumbes.

Narcís-Jordi Aragó fou redactoren cap de la revista Vida Catòlica(1962-1967), ha estat director delCentre d'Informació i Documenta-ció de la Cambra de Comerç i Indús-tria de Girona (1975-1995) i va sercap del Gabinet de Premsa i direc-tor del Butlletí d'aquesta Corpora-ció. De la qual cosa es pot deduirque el senyor Aragó és de dretes,tal com ell qualifica que era l’es-mentat Joan Teixidor. El més carac-terístic de les dictadures ideològi-ques és confondre la pròpia dicta-dura amb la normalitat. Aquestfenomen s’ha fet notar amb fre-qüència en relació al nacionalis-me espanyol, que de tant normalque és no és ni nacionalisme. Ésper aquesta normalitat que al sen-yor Aragó no se li acut la idea quepotser, de la mateixa manera que

alguns han menystingut Teixidorperque eren d’esquerres, ell el con-sidera un gran escriptor perquè ésde dretes. Ni se li acut tampoc queés estrany que les institucions cata-lanes, controlades quasi ininte-rrompudament per la dreta, s’ha-gin hagut de sotmetre a la “dicta-dura ideològica de l’esquerra”. Sónles mateixes que li van concedir el1980 a Josep Pla la Medalla d’Or dela Generalitat (“Merdalla d’Or dela Degeneralitat” en deia Joan Oli-ver). Perquè era un gran escriptoro perquè era de dretes? Aquestesinstitucions podrien haver home-natjat Joan Teixidor com el senyorAragó considera -i jo no ho nego-que es mereix i queda clar que sino ho han fet no és perquè fos “dedretes”.

Aquests contorsionismesintel·lectuals acaben conduintinevitablement a certs revisionis-mes molt reveladors del que hi haal darrera de certa gent “de dre-

tes”. Aragó es permet dir que Tei-xidor “va escriure en castellà quanno hi havia més remei”. I que aixòpotser li havia costat un cert preual senyor Teixidor.

En aquell període en que “no hihavia més remei” alguns si que hivan trobar remei: l’esmentat JoanOliver el va trobar i es va dedicara escriure en català a costa d’unaïllament professional molt mésintens que el que mai hagi pogutpatir Joan Teixidor, que potser nohi va trobar cap problema perquè“era de dretes”. També SalvadorEspriu va saber trobar el remei. IPere Calders, i uns quants més. Elremei era simple. Escriure en cata-là i prou. És clar que aquest remeitenia uns costos. Joan Teixidor nova haver de pagar la factura. Per-què era “de dretes”, que sempre hasortit més barat per molt que algunsvulguin inventar un món de fan-tasia, amb falsos herois i falses víc-times.

Necessitarem tota la desobediència

Falsos herois, falses víctimes

COL!LABORACIÓ VICTOR LÓPEZ *

PAPER DE VIDRE JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA

PUNT DE MIRA

Mai una crisi social, nacional idemocràtica tan intensa en la his-tòria recent del nostre país haviaconfigurat un escenari de lluitatan oportú per a l’acumulació deforces al voltant del programa his-tòric de l’esquerra independentis-ta: la construcció d’un poder popu-lar que forci el trencament ambl’estat espanyol i amb el sistemaeconòmic capitalista a través d’unprocés de construcció i allibera-ment nacional indestriablementlligat a !un procés de transforma-ció social de baix cap a dalt cap aun model econòmic alternatiu.

En aquest context, les dues gransiniciatives de caràcter popular mésaglutinadores i mediàtiques des del2012 fins ara (l’Assemblea Nacio-nal Catalana i el Procés Constituent,tot i que aquesta segona té un reco-rregut encara per definir) comp-ten amb un denominador comú: eldecalatge entre la proposta de pro-grama polític i la proposta de meca-nismes d’acció política per execu-tar-lo.

En el primer cas, aquest deca-latge prové d’obviar la postura deforça que exercirà l’estat espanyol

i els grans grups econòmics i depressió (patronal, grans mitjans,etc.) per impedir a tota costa qual-sevol canvi real.

En el segon cas, el decalatge esdóna perquè s’obvia que un progra-ma polític de ruptura (com ara lanacionalització dels sectors estra-tègics) només es pot dur a terme sies compta amb un poder popularper fer-ho.

Mentrestant, noves (i no tannoves) formes i micro-formes delluita es configuren en molts àmbitssectorials i geogràfics: Com que elsrectors de les universitats públi-ques són incapaços de plantar-se

rotundament contra la reducciódel seu finançament, són les estu-diants i les treballadores de la UBo la UAB qui bloquegen els consellsde govern ocupant els rectorats unavegada i una altra. Com que elsajuntaments són incapaços de donarresposta a les necessitats d’habi-tatge més immediates, és la ObraSocial de la PAH qui pren la inicia-tiva ocupant blocs a Salt, Blanes oSabadell. En aquesta darrera ciu-tat, en els últims mesos s’han alli-berat fins a tres solars per fer-hihorts populars, i l’assemblea locald’aturades comença a debatre si calcomençar a ocupar naus industrials

abandonades per engegar-hi coo-peratives. El paraigües comú detotes aquestes experiències és ladesobediència al marc jurídic i polí-tic actual com a pràctica sistemà-tica de lluita.

El repte de l’Esquerra Indepen-dentista, per tant, no és només con-figurar un programa polític d’uni-tat popular aglutinador, sinó posaren el centre del debat la necessitatde desobeir a tots els nivells possi-bles i de forma sistemàtica: atu-rant els desnonaments, paralitzantels consells de govern d’empreses,i ajuntaments que apliquin reta-llades, i fins i tot bloquejant elsparlaments autonòmics una vega-da i una altra. Perquè només quanhaguem sistematitzat la desobe-diència podrem trencar el murinfranquejable de la legalitatvigent, que no és més que la volun-tat de la classe dominant erigidaen llei. Fins aleshores, només ensquedarà demanar permís.

*Victor López és militant de l’assemblea de Sabadell

d’Endavant-OSAN

“Un programa políticde ruptura com el

que proposem sols espot dur a terme si es

compta amb el poderpopular per a fer-ho”

“Els ajuntaments nofan la seva feina i ésl’Obra Social de la

PAH qui ha d’ocuparblocs a Salt, Blanes o

Sabadell”

Aquestes darreres setmanes hemreviscut a la Universitat Autònomade Barcelona un fet històric dinsdel gran cúmul d'esdevenimentsrevolucionaris que protagonitzemels estudiants dels Països Catalans.Després de convocar una jornada devaga estudiantil el passat 17 d'Abril,emmarcats dins de la campanya“Desobeïm el règim. Recuperem elnostre”, es va ocupar el Rectorat delCampus de Bellaterra. Més de 300estudiants entràvem plens d'il·lusióa dins l'edifici per quedar-nos-hiindefinidament i així aconseguirque l'equip de govern actual de laUAB apliqués i executés les mocionsratificades pel Claustre.

Les diferents comissions comen-çaven a treballar, la xarxa n'anavaplena i els mitjans no paraven d'en-trar i sortir del Rectorat. La nove-tat portava al neguit: què passaràsi l'equip de govern no vol negociaramb nosaltres? Tanmateix, la I·lusióde voler canviar la UAB es mante-nia viva i així han passat els diesfins a un mes de nits senceres sen-se dormir, de reunions llargues i devoler trobar manera per deixar deser els silenciats, els criminalitzats.

Ha passat el temps, doncs, i des-prés de tantíssimes temptatives depromoure una taula negociadoraper aconseguir els objectius mar-cats del moviment estudiantil s'hapogut demostrar que la via demo-cràtica i institucional està total-ment obsoleta a les universitats. Nohi hagut voluntat política de nego-ciar ni d'arribar a un acord mitjan-çant el diàleg, i així podem compro-var com juguen a diluir la veu d'a-quells que es mouen i reclamen elque és seu.

N'hi haurà que pensaran que nohem materialitzat objectius, peròés totalment equívoc. No sempre ésfàcil demostrar que les mateixesestructures universitàries són limi-tadores per estudiants i treballado-res. Hem aconseguit que gran partdels universitaris se'n senti partí-cip d'aquest abandonament demo-

cràtic per part deles elits políti-ques així comtambé hem acon-seguit fer tronto-llar un equip degovern que totperdent elspapers ha demos-trat immaduresai poca responsa-bilitat vers lacomunitat educa-tiva. Ferran San-cho, acompanyatde la Vicerrecto-ra d'Estudiants,Silvia Carrasco, han mostrat la sevafeblesa atacant els estudiants acti-vistes de la UAB tot emplenant-sela boca d'igualtat i justícia davantde la societat.

Jo els hi dic a tota la colla quemou els fils desde dalt del Rec-torat que nopateixin pas, elsestudiants de laUAB, juntamentamb els seus tre-balladors, no esdeixen trepitjari mai es rendei-xen davant d'a-quells que elsvolen fer callar.

La Coordina-dora d'Assemble-es de Facultat(CAF) ens ha tor-

nat a ensenyar,per enèsima vega-da, que desobeiri promoure elmoviment popu-lar a les aules éspossible. La CAFens fa real amb lavalentia a cadagest i la raó a cadamot, que es potmantenir viva laflama que un diauns estudiantscom nosaltres,inquiets i com-promesos, van

encendre. Enhorabona (i per moltsanys!) a tots aquells que han presl'humil decisió de no retrocedir ala universitat més rebel dels PaïsosCatalans, l'Autònoma. Només avan-çant amb pas ferm podrem fer un

demà més just pertots aquells que,com nosaltres,passaran peraquestes aules iles de qualsevolaltre indret delmón.

I com moltstararajem a vega-des... “És escrit ales parets: Guan-yarem!”

*Maria Garcia és portaveu del SEPC

L’ACCENT 250 OPINIÓ 03

L'emblemàtic poble de Burjassot, a la cruïlla entre l'horta i el dessa-

rrollisme metropolítà, referent de la cultura catalana per haver-hi nas-

cut Estellés o de l'antifeixisme, per ser el poble natal de Guillem Agu-

lló, és ara també el laboratori valencià per assajar les noves estratègies

de la dreta front a la davallada electoral i la pèrdua generalitzada de

suport social.

Després de diversos incidents protagonitzats per grupuscles feixis-

tes, el dimarts 28, desenes de persones -sense arribar al centenar- s'hi

manifestaren en una convocatòria surrealista, la nota més destacada

de la qual era la participació -explícita- del PP. La convocatòria estava

dirigida expressament contra l'alcalde -l'únic valencianista a l'àrea

metropolitana- i el PP s'hi sumà possiblement pensant en una futura

Generalitat tripartita i en les maneres de potenciar-ne la inestabilitat.

Així, de la mà de partits obertament feixistes o de grupuscles que

reiteradament no només l'han practicada, sinó que han fet apologia de

la violència política, la dreta valenciana ha volgut comprovar quin pot

ser l'abast del revifament de l'anticatalanisme.

Com tots sabem, des de l'absorció efectiva d'Unió Valenciana, l'anti-

catalanisme és una carta que sempre ha tingut el PP sota la màniga, que

intermitentment ha jugat des que va arribar a la Generalitat, però que,

tanmateix, ha preferit deixar en segon terme, bé perquè no la necessi-

tava, bé perquè era més perjudicial per a la seua majoria absoluta. Així,

d'aquesta manera, l'anticatalanisme ha sigut més present a les institu-

cions -des d'on es van potenciar campanyes com les de l'Agua para todos

o la prohibició de TV3 o la censura del terme País Valencià- que no pas

en mobilitzacions i pressions al carrer, com fou la tònica durant els

anys més durs de l'anomenada Batalla de València. Davant la inevita-

ble pèrdua de majoria absoluta, el PP vol recuperar el carrer i l'antica-

talanisme és la seua millor aposta.

La lectura electoral del que està succeint a Burjassot és obligada, però

la gravetat dels fets va més enllà del revifament del blaverisme i cal

fixar-la en la legitimació de l'extrema dreta i els discursos feixistes. Des

d'aquestes pàgines hem denunciat en reiterades ocasions la complici-

tat dels aparells estatals amb l'extrema dreta, però cal tindre en comp-

te que, fins ara, aquesta complicitat sempre s'intentava camuflar o

maquillar, de manera que públicament la dreta amb façana democrà-

tica no s'exposara a l'escarni que presumiblement aquesta relació pro-

vocaria. Ara, però, sembla que han travessat la línia i s'atreveixen a

aparèixer públicament de la mà de neo-feixistes.

I no és d'estranyar, perquè tot indica que, de moment, aquesta asso-

ciació no comporta cap cost polític propi i, en canvi, pot desgastar l'es-

querra institucional. És ben significatiu que ni tan sols al Principat,

el PP haja mogut fitxa després de l'escandalós homenatge als divisio-

naris que lluitaren a les ordres de Hitler. De fet, el que s'està compro-

vant és que res no és escàndol polític si no és la dreta qui ho conside-

ra un escàndol, i, com a conseqüència, aquesta efectiva tolerància

social està obrint una porta ampla per al creixement i proliferació de

l'extrema dreta.

No és només la crisi la que ens ha portat a aquesta situació. Durant

anys, la passivitat de les institucions ha permès l'aparició de grupus-

cles d'extrema dreta que han actuat amb impunitat. Però també ho ha

permès la destrucció de les xarxes socials i la despolitització de les

classes treballadores. Durant molt de temps s'ha confiat que la ficció

de la divisió de poders i les dinàmiques pròpies de la democràcia bur-

gesa serien suficients per impedir el creixement de l'extrema dreta,

però els darrers esdeveniments ho estant desmentint -i no només a

casa nostra. El que estem veient a Burjassot aquests dies és que l'ex-

trema dreta pot esdevenir un recurs més de les classes dominants

davant la incertesa política, però sobretot que l'esquerra anticapita-

lista no tenim suficients mitjans per fer-li front.

És imprescindible que comencem a articular una resposta ferma

en tots els àmbits -al carrer, en els discursos, a les institucions- i ho

hem de fer prompte perquè si ens adormim, la bola de l'extrema dre-

ta es pot fer massa gran.

E D I T O R I A L

Sense resposta contral'extrema dreta

DEL 30 DE MAIG AL 12 DE JUNY DE 2013

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans. Redacció València: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València Redacció Barcelona: Carrer Torde-ra 34 baixos, 08012 Barcelona Adreça electrònica:ppcc@laccent.cat Subscripcions: 646 98 16 97 Dis-tribució: 615 54 47 15 Publicitat: 616 07 33 28. Con-sell de Redacció. Coordinació general: Andreu Ginési Abel Caldera. Països Catalans: Cesc Blanco, AbelCaldera (coords.), Andeu Merino, Pau Catadau, PepGiner, Andrés González, Àlvar Hervalejo Opinió: JoanTeran, Montse Venturós (coord.). Economia: ÀlexTisminetzky (coord.). Internacional: Laia Altarriba,Manel López (coords.). Cultura: Josep Maria Soler,Pau Tobar (coords.), Joan Sebastià Colomer, BorjaCatalà. Ciència i Tecnologia: Martí C. , AlmudenaGregori Esports: Rafael Escobar Edició gràfica: AndreuGinés i Xavier Gispert. Coordinació gràfica: OriolClavera. Distribució: Gerard Sala i Àlvar HervalejoHan col!laborat en aquest número: Maria Garcia iVíctor López i Lluís Riera Callís

Número 250 Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels arti-cles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

MARIA GARCIA* COL!LABORACIÓÉs escrit a les parets:

Guanyarem!

“La CAF ens ha ensenyat que és

possible desobeir ipromoure el

moviment populara les aules”

“No sempre és fàcildemostrar que lesestructures de la

universitat limiten ales estudiants i a les

treballadores”

REDACCIÓ VALÈNCIA

El passat 18 de maig, l'Assemblea Ciu-tadana Contra la Repressió (ACCR) orga-nitzà una manifestació pels carres deCastelló de la Plana per expressar elrebuig a la repressió que s'exerceix con-tra els moviments socials. Així, unestres-centes cinquanta persones respon-gueren a la crida i es manifestaren sotael lema “La repressió no ens aturarà.No a la criminalització dels movimentssocials”.

La manifestació transcorregué sen-se incidents i finalitzà amb la lecturadel manifest de l'ACCR. La policia feuacte de presència, però no hi intervin-gué; tot i així, hi havia un dispositiudesmesurat per protegir la comissariade Castelló de la Plana que apareguérodejada amb una triple tanca de segu-retat.

En el manifest, l'ACCR va denunciarque des del setembre del 2012, “la per-secució ideològica que s'està produintenvers els moviments socials de la Pla-na comptabilitza més d'un centenar d'i-dentificacions -en molts casos amb san-cions econòmiques-, cinc detencions,diversos judicis realitzats o pendentsde realitzar i les corresponents penes-multa”.

Els membres del Casal Popular i dela colla La Cosa Nostra han sigut lesprincipals víctimes de l'assetjamentpolicial dels darrers mesos, però tam-

bé han sigut freqüents les identifica-cions i els seguiments a persones polí-ticament compromeses.

Al mateix temps, l'ACCR denunciala “la tolerància amb les agressions fei-xistes”. De fet, la mateixa AssociacióCultural Juvenil La Cosa Nostra va patiruna agressió per part de neonazis. I, demoment, “cap dels agressors neonazisha sigut detingut, ni tan sols identifi-cat. En canvi, tres membres agredits del'associació juvenil van ser detingutsels dies posteriors als fets, amb càrrecsper associació il·lícita, a conseqüènciad'un muntatge policial”.

Per tot això, l'ACCR assenyala coma responsables directes de la recrudes-cència de la repressió policial el subde-legat del Govern a Castelló de la Plana,David Barelles, i també al Comissari dela Policia Nacional espanyola.

Així, la manifestació del dia 18 vaservir per exigir que es retiraren totsels càrrecs contra els membres delsmoviments socials, per demanar ladimissió dels responsables directes d'a-questes actuacions i el fi de les matei-xes; l'obertura d'expedients disciplina-ris als policies que abusant de la seuaautoritat han tractat de manera deni-grant les persones identificades i detin-gudes; i, com a mesura preventiva, lainstal·lació a les comissaries de càme-res de vídeovigilància sota control judi-cial.

Com s'explica en un text publicat a

www.caixaderesistencia.org “només launitat, la solidaritat, la consciència declasse, el suport mutu [...] poden garan-tir una autèntica i efectiva resistènciaa l’assalt capitalista que estem patintdes del govern autonòmic, central ieuropeu” i, més encara, “la pràctica dela desobediència civil necessita de ladisponibilitat de recursos -com aviatcomprengueren les classes populars alsegle XIX- econòmics, legals, però sobre-tot, la solidaritat i suport mutu entre

tots i totes les anticapitalistes de Cas-telló”.

Caixa de resistènciaD'aquesta reflexió neix la Caixa de Resis-tència, una de les principals iniciati-ves que estan impulsant els movimentssocials de la capital de la Plana per ferfront a les repressió. La Caixa de Resis-tència aglutina diversos sectors delsmoviments socials de la ciutat i vol esde-venir una eina per afrontar la repres-

sió sense necessitat d'hipotecar la fei-na política dels moviments socials.

Durant els pocs mesos de vida, laCaixa de Resistència s'ha dedicat a reco-llir fons (ha organitzat concerts i dinarspopulars, entre altres iniciatives) peròtambé està contactant amb advocats iha editat material informatiu. De fet,els diners recollits no es dedicarannomés a les despeses judicials sinó quehan de servir també per a les campan-yes antirepressives.

L’ACCENT 250DEL 30 DE MAIG AL 12 DE JUNY DE 201304 PAÏSOS CATALANS

Castelló de la Plana s'organitzacontra la repressió policial Una manifestació unitària per visualitzar-ne el rebuig i una caixa de resistència perfacilitar-ne la resposta són algunes de les iniciatives contra la persecució de col!lectius

Tertulians que surten de lesclavegueres de l’Estat espanyol

Manifestació unitària convocada per l’Assemblea Ciutadana Contra la Repressió

Hermann Tretsch, en una imatge d’arxiu

REDACCIÓ BERGA

La impunitat de les trames feixistesa l'estat espanyol afona les seves arrelsen els primers anys de la dictadura,quan l'estat es va convertir en refugide destacats nazis fugitius de la justí-cia aliada. La paradoxa que els hereuspolítics dels encobridors i aliats delnazisme acusin ara els seus rivals polí-tics de ser nazis ha aixecat força pol-seguera. Entre la munió de tertuliansque han bramat contra el “nazisme”independentista hi ha HermannTertsch, que justificà l'afusellamentdel president Companys. Hermann ésfill de Ekkehart Tertsch, un militantdel partit nazi austríac i integrant deles SA que va servir durant bona partde la segona guerra mundial a l'am-baixada alemanya de Zagreb, a la Cro-

àcia dels ustaixes. Tertsch pare va exi-liar-se a l'estat espanyol en acabar laguerra i, com a protegit del règim, vaentrar en contacte amb l'alta societatmadrilenya, emparentant-se amb unade les famílies de més solera de la capi-tal espanyola. Per això, Tertsch fill éscosí de les exministres espanyoles Loyo-la i Ana Palacio de Vallelersundi.

L'ús de trames feixistes a la Tran-sició per part de les clavegueres de l'es-tat és també un fet àmpliament pro-vat. Les agressions i atemptats contrapartits i persones d'esquerres i nacio-nalistes fou una constant durant totaquell període, arribant en diversesocasions a l'assassinat. De fet, els actesviolents de l'extrema dreta es cobra-ren 49 vides a tot l'estat.

Un d'aquests assassinats fou el dela jove Yolanda González, militant

madrilenya del Partido Socialista delos Trabajadores. El seu assassí con-fès, Emilio Hellín, va complir 14 anysde presó i va aprofitar un permís pera fugar-se durant tres anys al Para-guai de Stroessner. El passat febrer,una investigació periodística de JoséMaría de Irujo ha posat al descobertque Hellín ha treballat com a asses-sor de diversos cossos policials com laPolicia Nacional, la Guàrdia Civil i elsMossos d'Esquadra. Després que esposés al descobert aquest fet, el Minis-teri de l'Interior ha guardat silencitot i les reiterades preguntes de perio-distes i grups polítics. Mentrestant,els familiars i amics de Yolanda Gon-zález han iniciat una campanya dedenúncia del cas per tal que es depu-rin les responsabilitats polítiques per-tinents.

L’ACCENT 250 DEL 30 DE MAIG AL 12 DE JUNY DE 2013 PAïSOS CATALANS 05

REDACCIÓ VALÈNCIA

Les darreres setmanes la comarca del’Horta Nord ha patit un repunt de lesagressions blaveres. Des de ja fa untemps, tant les aparicions com l’acti-vitat dels neofexistes blaus haviendavallat a causa de la desaparició delseu partit de referència CoaliciónValenciana (CV), d'altres derrotes anivell de presència pública (expulsiód’Expojove) així com del trencamentamb Lo Rat Penat i vàries entitats dela seua òrbita. A més a més, immersala societat en una dinàmica de mobi-litzacions contra les retallades i dedenúncia del sistema capitalista, eldiscurs d’odi anticatalanista es trobafora de lloc, desplaçat. Només a lacomarca de l’Horta sembla mantenirun cert moviment amb l’ajuda ines-timable de la ultradreta espanyolis-ta.

Seguint un escalonament que nosembla arbitrari, les provocacions s’en-cetaren el passat abril a la Trobadad’Escoles en valencià a l’Horta Nord,celebrada enguany a Alboraia, ambun intent de boicot per part del Grupd'Acció Valencianista (GAV). Final-ment, la concentració convocada elmateix dia i molt a prop de l’estacióde Palmaret, on es desenvolupaven elgruix d’activitats, no va ser autorit-zada per la Delegació de Govern. La

nit anterior el monòlit erigit en com-memoració de les Trobades va ser ata-cat amb pintura blava i frases insul-tants.

Les següents agressions es concen-traren al mes de maig a Burjassot enforma d’atacs a l’escultura de VicentAndrés Estellés i la interrupció d’unacte municipal en homenatge al poe-ta on participaven membres de l’Aca-dèmia Valenciana de la Llengua. Perúltim, es va convocar concentració eldimarts 28 de maig contra una supo-sada política cultural catalanista onGAV, España-2000, Partit Popular ialtres entitats minoritàries amb fun-cionament nominal, compartien con-vocatòria (veure peça a part en aques-ta mateixa pàgina). Una vegada mésel feixisme juga el paper de gos de pre-sa i d’eina de distracció de les desas-troses polítiques de la dreta amb laseua connivència, ajuda i coberturad’impunitat.

Burjassot, al punt de miraNo cal perdre de vista, però, tres fetsen els quals cal contextualitzar aques-ta onada. A nivell institucional, Bur-jassot és l’única ciutat de la comarcagovernada ara mateix per Compromís.No és un fet casual que el seu batlle,Jordi Sebastià, patisca una campan-ya de persecució i assetjament. Mésencara quan va escriure fa temps diver-

sos reportatges sobre alguns dirigentsde l’extrema dreta revelant els nego-cis que els vinculen a la prostitució,els gimnasos o la vigilància privada.

Per altra banda, Burjassot és undels pobles que encapçala a la comar-ca, sense cap mena de dubte, una res-posta organitzada a l’actual crisi capi-talista. La PAH local ha aconseguitaturar diversos desnonaments a mésde presentar i aprovar una moció ins-

titucional en la qual Burjassot es decla-ra municipi en contra dels desnona-ments, insta els bancs a negociardacions en pagament i impedeix laPolicia Local participar del desallot-jament dels veïns de les seues cases.La Coordinadora en Defensa dels Ser-veis Públics que aglutina unes 20 orga-nitzacions, amb presència de l’esque-rra independentista, realitza una tas-

ca constant de conscienciació i mobi-lització posant damunt la taula lesdeficiències en les instal·lacions esco-lars, manifestant-se davant les por-tes de la Conselleria d’Educació, ambmarxes i concentracions a la localitatetc. El passat novembre una protestaespontània a la seu del PP va impedirAlberto Fabra acudir, com tenia pre-vist, a la reunió de la Junta Local.

Per últim, dues figures burjassote-res molesten especialment els feixis-tes. D’ambdós s’han complert 20 anysde la seua mort i els actes reivindica-tius del seu llegat han sigut constants.Guillem Agulló, assassinat pel neona-zi Pedro Cuevas, i Vicent Andrés Este-llés, el poeta del poble, un dels millorsescriptors contemporanis en catalàhan esdevingut símbols de l’antifei-xisme, la unitat de la llengua i d’unamanera d’entendre el País Valenciàbasada en la justícia social, la moder-nitat o l’activisme cultural i polític.

Exigint allò impossible: Medina iel País ValenciàA Montcada, l’alcalde Juan José Medi-na, va expulsar el passat dimecres 15de maig un assisten t al ple per cridar"és País Valencià", després d’una adver-tència prèvia, durant la intervenciódel regidor d’Hisenda, Miguel Galle-go (ex UV), quan defensant els pres-supostos municipals argumentava

"cuando el Partido Popular entró agobernar la Comunidad Valenciana yno el País Valenciano" el mateix diaque les Corts Valencianes aprovavenuna proposta del Grup Popular per adenegar qualsevol iniciativa legisla-tiva que utilitze una de les denomi-nacions històriques del territori valen-cià. Amb aquesta cortina de fum, Medi-na, conegut per la seua autoritària iprepotent manera de conduir els plens,pretenia desviar el debat pel retràs enla presentació dels pressupostos i lesretallades a les polítiques socials delmunicipi. Tots els partits de l’oposi-ció (PSPV, Compromís i EU) a més d’unbon gruix d’assistents reaccionarenabandonant el ple mentre s’ escolta-ven crits contra la corrupció i a favorde la llibertat d’expressió.

Eixa mateixa nit la seu de Compro-mís del municipi patia una nova pin-tada "Aneu-vos a Catalunya" amb l’in-confusible segell del Grup d’AccióValencianista (GAV) que ja havia rea-litzat pintades similars al poble. Aquestgrupuscle havia intentat muntar unnucli a Montcada pocs anys abans iles seues pintades eren habituals essentdesconeguts qualsevol altre tipus d’ac-tes. Hem pogut saber que els integrantslocals (no més de tres persones) hanpassat a formar part d’España-2000 iés habitual veure’ls en les mobilitza-cions del grup ultra.

Augmentdels atacsfeixistes al’HortaBurjassot, Montcada o Alboraiasón alguns dels escenaris Acció feixista signada pel GAV contra el monòlit erigit en commemoració de les Trobades d’Escoles en Valencià

“El feixisme juga elpaper de gos de

presa i de distraccióde l’acció política”

REDACCIÓ VALÈNCIA

La concentració contra l' "alcaldecatalanista" del dimarts 28 de maiga Burjassot apenes reuní un cente-nar de persones. La convocatòria degrupuscles d'extrema dreta haviaaixecat polèmica perquè el PP s'hihavia adherit, i, de fet, alguns delsseus militants feren acte de presèn-cia. Malgrat que l'assistència quedàlluny de les expectatives, Burjassot

continua sent un banc de proves peral revifament de l'anticatalanisme,que sembla ser una de les poques car-tes que té el PP per contrarestar lapèrdua de vots i de suport social. Percontra, l'activitat de l'extrema dre-ta en aquest poble de l'Horta ha des-pertat una forta onada solidària ambl'alcalde i el veïnat, especialment pal-pable a les xarxes socials, que ara téel repte en materialitzar-se en unaoposició al carrer contra el feixisme.

100 feixistes, contra el ‘batle catalanista’

Moment de la concentració que aplegà un centenar de persones.

L’ACCENT 250DEL 30 DE MAIG AL 12 DE JUNY DE 201306 PAïSOS CATALANS

El sector del lleure, en defensadel seu conveni col!lectiu

REDACCIÓ BARCELONA

Al llarg dels darrers mesos d’aquest2013 s'ha anat concretant una Plata-forma en defensa dels Serveis Públicsdel Maresme, un espai de trobada iorganització conformada per dife-rents sindicats, com ara la CGT, laCOS o CATAC, diverses associacionsde veïns, la Coordinadora en Defen-sa de la Sanitat Pública de Mataró -Maresme, l'Assemblea dels/les marro-quins/es, la PAH, l'Assemblea Grogadel Maresme o Moviment Educatiudel Maresme entre altres.

La Plataforma en defensa dels Ser-veis Públics del Maresme va convo-

car una manifestació el dissabte 25de maig i al voltant d’unes 1.500 per-sones van respondre a aquesta con-vocatòria.

La manifestació s'organitzà en trescolumnes, la de Sanitat que va sor-tir de l'antic Hospital, la d'Educacióque va sortir des de l'Estació de trensi la que congregava altres serveis, queva es iniciar en els nous jutjats. Lestres columnes confluïren a la Plaçade les Tereses i marxaren juntes finsa la Plaça de l'Ajuntament on es vallegir el manifest de la Plataformaen defensa dels Serveis Públics delMaresme.

En el manifest es va criticar la

visió neoliberal que des de fa dèca-des es ve imposant per prioritzar elsguanys privats, la desregularitzaciódels mercats financers, el paper delsdiversos governs que han fomentatl’especulació immobiliària, la rebai-xa de la pressió fiscal sobre els guanysempresarials i financers facilitantl'evasió d'impostos i els argumentsdemagogs i xenòfobs de voler culpara les persones migrades de la situa-ció actual.

La Plataforma no comparteix, enabsolut, la recepta dels poders eco-nòmics per al retorn d’un deute il·legí-tim que passi per l’empobriment delpoble i amb les retallades i privatit-zacions dels serveis públics que, alho-ra, afavoreixen els interessos privats.

Privatització CAPA nivell d'educació es va recordarque les actuals retallades en edu-cació són un atac a la igualtat d’o-portunitats i al futur de les ciuta-danes, que l’anomenada LOMCE(Llei Orgànica per a la Millora dela Qualitat Educativa) és un atacdirecte a la democràcia, l’educacióintegral de les persones i a la llen-gua pròpia dels Països Catalans ique el decret de plantilles preca-ritza laboralment el nostre profes-sorat.

Pel que fa a sanitat s'afirmà queel sistema públic d'atenció sanità-ria no podrà suportar ni una reta-llada pressupostària més i, si es pro-dueix serà a canvi de malmetre laqualitat assistencial i amb l'acomia-dament de més personal del sector.

La privatització dels CAP i hos-pitals és un atac a una sanitat públi-ca i de qualitat i va en contra de laparticipació d’usuaries i professio-nals en la seva gestió. L’exclusióde les ciutadanes com les personesmigrades (a més d’altres col·lec-tius) de la targeta sanitària, supo-sa l’erosió d’una sanitat públic,universal i de qualitat i constitueixun atac a un dels pilars bàsics peldesenvolupament social i equita-tiu.

REDACCIÓ BERGA

El passat 23 de maig, en el marc de lajornada en defensa del convenis col·lec-tius [vegeu la secció d'economia d'a-quest número], es visualitzà per enèsi-ma vegada l'estratègia divergent entreel pactisme d'UGT i CCOO i la voluntatcombativa d'altres sindicats. En el casdel sector del lleure, la COS va convo-car una jornada de lluita a Barcelonacom a alternativa combativa a la vagaritual convocada per les centrals majo-ritàries.

La jornada de lluita va començaramb la notícia de l'atac a la seu de l’As-sociació Catalana d’Empreses del Lleu-re i l’Educació (ACELLEC) i algunesempreses del sector com Pere Tarrés i

TENO, que van ser assenyalades comles responsables de l’empitjorament deles condicions de les treballadores. Accióque des de la sectorial de Lleure de laCOS es va qualificar com a "legítima".

A les 9.00 h del matí es concentra-ven a la Plaça Sant Jaume de Barcelo-na el primer grup de persones disposa-des a recórrer el centre de la ciutatassenyalant els culpables de la situaciódel sector. Els primers en ser assenya-lats foren la Generalitat i l’Ajuntament,a qui s'acusava d’externalitzar serveispúblics i socials al millor postor, de pro-moure i concedir concursos públics ambunes condicions de partida denigrantsper la qualitat del servei i les treballa-dores i de permetre l’entrada de mul-tinacionals en la gestió de projectes

socials. Al cap d'una hora, aquest grup es

dirigí en manifestació cap a la seu del’Associació de Cases de Colònies i Albergsde Catalunya (ACCAC) i La Confedera-ció, dues de les tres patronals del sec-tor que estan bloquejant la negociaciódel 3er Conveni Col·lectiu. Al migdia esrealitzava una assemblea de treballa-dores del lleure, en què hi participa-ren més d'un centenar de persones i ones discutí sobre com engegar dinàmi-ques de lluita en les empreses del sec-tor i s'acordà convocar una nova assem-blea oberta el 29 de maig.

Les mobilitzacions van continuara la tarda davant la seu de Foment onla COS havia convocat una concentra-ció en contra la finalització dels con-

venis. La concentració va tallar ViaLaietana durant més d'una hora i vallençar consignes anticapitalistes i afavor de la lluita sindical de base icol·lectiva. Per acabar i coincidintamb el pas de la marxa de CCOO i UGTper Foment, les concentrades tambévan voler mostrar el rebuig al sindi-calisme pactista i de despatx, es vadenunciar la desinformació sobre totel procés del conveni i es van cridarproclames en favor d’un programa delluita continuat i de base. Precisa-ment, una de les principals reivindi-cacions de la COS-Lleure és que el pro-cés de negociació del conveni impli-qui els treballadors i treballadores,de manera assembleària, i que no esfaci a través de les cúpules sindicals.

“Es reivindicà que lanegociació impliquila plantilla, de formaassembleària i queno es faci pas a tra-vés de les actualscúpules sindicals”

BREUS

REDACCIÓ L’ACCENT

Era 24 d’abril. Un edifici en malestat que acollia centenars de tre-balladores delsector tèxtils’enfonsava aBangla Deshcausant més de1.000 morts i unmolts ferits.Aquests fetsdonaren la vol-ta al món. Peraixò, les condi-cions de preca-rietat i d’escla-vatge, així coml’augment debeneficis i l’en-riquiment per part de les empresesque contracten mà d’obra barataaprofitant-se de la deslocalització,fou el marc en què ÍTACA, l’orga-nització internacionalista de l’es-querra independentista, sortia al

carrer per primera vegada. Ítaca ha denunciat les morts i la

impunitat que algunes marques comMango han tingut rere aquest miler

llarg de morts. Iés que tal i cominformava Ítaca,“Mango i els seupropietari, IsakAndic, són la pri-mera fortuna alsPaïsos Catalansamb un patrimo-ni declarat de5.800 milions dedòlars. Alhora,les treballadoresd’aquestes fàbri-ques fan jorna-des aproximades

de 12 hores diàries per sous de 30euros mensuals”. L’acció es va dura terme davant una de les botiguesque Mango té ubicades al centre deBarcelona i davant la qual es vanrepartir volants informatius.

Ítaca neix amb una acció contra Mango

“La multinacional i elsseus propietaris sónla la primera fortunadels Països Catalans,

segons Ítaca”

La PAH de Sabadell: dos judicis en un dia

REDACCIÓ L’ACCENT

El primer dels judicis implicavatres persones de la Plataforma d’A-fectades per la Hipoteca (PAH) acu-sades de resistència a l'autoritat.Els fets van succeïr durant l'ocu-pació del bloc de 40 pisos pertan-yent al BMN el passat 13 d'abril[vegeu L'ACCENT 247].

Els Mossos van acusar aquestespersones d'haver-se resistit al seuintent d'identificar els responsa-bles de l'ocupació. Per contra, elsacusats aporten testimonis que asse-guren que en tot moment van exer-cir la seva funció mediadora entreels ocupants de l'immoble i els poli-cies presents.

Una de les tres persones acusa-des en aquest judicis és l'advocadadel col·lectiu. Per aquest motiu, ala vista hi han assistit membresdel Col·legi d'Advocats de Barcelo-na, que en el seu dia ja van avisarque denunciarien l'actuació irre-

gular de la policia. Una policia que,davant les crítiques rebudes peraquella actuació, en el judici varebaixar notablement el to de lesacusacions.

El segon judici es celebrava con-tra les 28 persones identificades pelsMossos en l'ocupació de l'oficina deCaixa Sabadell del barri de Torre-Romeu el passat 3 de febrer [vegeuL'ACCENT 242]. Entre els denunciatsfigurava el diputat de la CUP QuimArrufat, que en el moment del des-allotjament es trobava dins l'ofici-na bancària per donar suport alsconcentrats. Cal recordar que final-ment Unnim va donar la dació enpagament a la família en defensade la qual s'havia ocupat l'oficinal'endemà del desallotjament davantel que semblava ser una escaladad'ocupacions d'oficines en diverseslocalitats del país. Les penes sol·lici-tades pel fiscal van ser en tots elscasos multes d'una quantitat infe-rior als 300 euros.

“Una plataformaaglutina esquerra

independentista, CGT,COS, PAH i altres

col!lectius”

“El manifest llegit enla mobilització del 25

de maig parla desanitat, educació i

economia”

1.500 persones pels serveis públics a Mataró

L’ACCENT 250 DEL 30 DE MAIG AL 12 DE JUNY DE 2013 PAïSOS CATALANS 07

REDACCIÓ BARCELONA

L’anomenat Maig Anticapitalistaes va inicir el passat dia 1 de maigamb les mobilitzacions pels carrersd'Igualada, sota el lema de " Ni UnióEuropea, ni capitalisme, PoderPopular".

El dissabte 18 de maig tingué llocel segon acte de les jornades, unaxerrada a la biblioteca municipalde Capellades sobre les pensions.Amb el títol de "L'actual sistemade pensions: entre la pobresa i laprivatització", una cinquantena de

persones s'aplegaren per escoltarl'advocat del Col·lectiu Ronda, pro-fessor de la Universitat PompeuFabra (UPF) i especialista en Segu-retat Social, Miguel Arenas.

L’expert va dedicar la conferèn-cia a explicar com amb l'excusa del'austeritat i el deute, milers depensionistes del nostre país estanveient ara com la seva pensió pateixretallades constants, amb la com-plicitat dels principals partits delsistema.

El passat divendres 24, el SalóRosa de la Societat La Lliga acollia

la xerrada sobre sobirania econò-mica, on Manel Lopez, historiadori militant d'Endavant (OSAN) i JosepManel Busqueta, economista i mem-bre del seminari d'economia críti-ca Taifa, desgranaven els motiuspels quals es pot afirmar que "sen-se sobirania econòmica no hi hademocràcia".

En la primera part de la xerra-da es van exposar alguns dels prin-cipals arguments de l'Esquerra Inde-pendentista en el procés de ruptu-ra amb l'Estat Espanyol, l’EstatFrancès i la UE. Pels ponents, el

procés independentista ha d'anaracompanyat d'un veritable procésde decisió i participació popularsobre quin model econòmic i socialvolem pel país que entre totes pre-tenem construir.

En la segona part de la xerradaes van desgranar les principals ide-es sobre repartiment del treball ila riquesa. Busqueta, autor de l'è-xit editorial “L'hora dels voltors”,va analitzar els principals motiusde les crisis cícliques del capitalis-

me i les possibles alternatives desuperació d'aquest model fracassatque no permet una vida digna pera la gran majoria d'habitants delnostre poble i del planeta.

Les jornades van concloure ambuna cercavila anticapitalista el dis-sabte 25 pel carrers de Capellades,on els assistents assenyalaren elsprincipals culpables de la situacióque viu el nostre el país i on es pen-jaren cartells a totes les entitatsbancàries present a la vila.

Maig anticapitalista a la vila de CapelladesLes jornades de formació i mobilització que haorganitzat l'Esquerra Independentista local vancloure amb èxit de participació en la cercavilaanticapicapitalista pels carrers del poble

Manifestació anticapitalista a Capellades

Escratxes feministesarreu del territori

REDACCIÓ BERGA

El passat 16 de maig, la campanyapel dret a l'avortament va convo-car escarnis feministes al davantde les seus del PP arreu dels PaïsosCatalans. Desenes de persones esvan concentrar davant les seus delPP d'Alacant, Xàtiva, València, Pal-ma, Tarragona, Reus, Barcelona,Sabadell, Sant Cugat del Vallès,Mataró i Girona. Protestaven perla contrarreforma de la llei de l'a-vortament impulsada pel ministreGallardón.

Per als convocants, la políticaantiavortista del PP a Madrid, supo-sa un endarreriment de trenta anysen les lleis que regulen la repro-ducció i l’avortament. La mobilit-zació també va voler manifestar-se contra els posicionaments ultras-conservadors de l’Esglèsia i a favord’una educació sexual i reproduc-tiva plena. Les protestes foren segui-des de prop per la policia, que enalguns casos, com a Alacant, vanintentar alterar-ne el normal des-envolupament en pretendre iden-tificar alguns dels manifestant.

Palma fou una de les ciutats on desenes de persones, sobretot dones, es congregaren davant la seu central del PP, al centre històric

“Xàtiva, València, Palma, Barcelona,Reus, Tarragona,

Sabadell, Sant Cugat,Mataró i Girona vanacollir les protestes”

BREUS

REDACCIÓ L’ACCENT

Aquesta era la proposta que van sot-metre a votació els diputats de la CUPal Parlament del Principat. La pro-posta contemplava dues fases. En laprimera, es proposava la fusió de Cata-lunya Banc -l'antiga fusió de CaixaCatalunya, Tarragona i Manresa, araintervinguda pel FROB- amb l'Insti-tut Català de Finances i Avalis, lesdues institucions financeres depe-nents de la Generalitat. En una sego-na fase, es proposava la integracióen aquesta banca pública de la partproporcional corresponent al Prin-cipat dels actius del SAREB. Aquestsactius immobiliaris haurien de ser-vir per a la creació d'una potent polí-tica de lloguer social.

La resolució presentada per la CUPproposava exigir al FROB el reinte-grament de la quantitat dipositadaen aquest fons que, per proporció,correspon als ciutadans del Princi-pat. Diners que haurien de servir per

a capitalitzar el futur banc públic.Així mateix, la proposta també

detallava el model de propietat i ges-tió. Havia de ser un banc propietatentre un 65% i un 75% de la Genera-litat i la resta dividida en participa-cions populars. Alhora, el nou bancs'hauria de regir segons els criteris iels estàndards de la banca ètica.

Així, la missió principal de l'en-titat hauria de ser “l’activitat credi-tícia en el foment de l’activitat pro-ductiva, la construcció del país al ser-vei de les necessitats del poble i a ges-tar un nou model econòmic basat enla justícia social”. La proposta es vasotmetre a votació el 23 de maig i, enser votada punt per punt, va quedartotalment desvirtuada. Finalment,el parlament del Principat va apro-var que l'Institut Català de Financesadquireixi la condició d'entitat ban-cària, però es va rebutjar la resta depunts -només ICV hi va donar suport,clau per a dur a terme el projecte decreació d'una banca pública.

Banca pública al Principat?

Contra la Llei WertREDACCIÓ L’ACCENT

Repetint l'experiència del març de2013, quan celebraren desenes deconcentracions i protestes a favordel català, ara la coordinadora Enlla-çats per la Llengua ha repetit la mobi-

lització el passat dijous 23 de maig.Al País Valencià i al Principat deCatalunya es van convocar una vin-tena de concentracions en les prin-cipals ciutats. L’educació segueixsent un dels principals focus de resis-tència als atacs al català.

DEL 30 DE MAIG AL 12 DE JUNY DE 201308 EN PROFUNDITAT

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 250

L’ACCENT 250 INTERNACIONAL 11DEL 30 DE MAIG AL 12 DE JUNY DE 2013

L’ACCENT 250DEL 30 DE MAIG AL 12 DE JUNY DE 201312 ECONOMIA

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

La ’“extremadament agressiva”Reforma Laboral (segons paraulesde De Guindos) desplega els seus efec-tes, a més de l’augment exponencialde les cues de l’atur. Al juliol d’en-guany 1.500 Convenis d’arreu l’Es-tat espanyol haurien de renovar-se,però els empresaris estan estenentel missatge de la por per negociar-los el més a la baixa possible. I hopoden fer perquè el govern espan-yol els ha donat una nova “armaletal”: els Convenis Col·lectius queno es renovin perdran tota vigèn-cia, amb unes conseqüències impre-visibles per uns 3 milions de treba-lladors. Els salaris i drets minvenen una negociació desigual que noes recorda en 30 anys de monarquiapostfranquista.

Juliol negreLa Negociació Col·lectiva ha canviatradicalment en pocs anys: avui endia la representació sindical arribaa la taula lligada de mans i peus,mentre els empresaris s’ho mirenrelaxadament veient caure succes-sivament drets laborals, pel bé dellliure mercat i l’augment de la plus-vàlua. I és que el proper 7 de juliolestà destacat en vermell en moltscalendaris. Com a conseqüència deles darreres Reformes Laborals, unagran quantitat de Convenis Col·lec-tius poden deixar de tenir cap efec-te si s’arriba al final del seu perío-de de vigència sense que s’hagi arri-bat a un acord per a renovar-lo o pera signar un nou Conveni (ja que s’haeliminat la anomenada “ultraacti-vitat”).

En aquest cas, es calcula que propde 3 milions de treballadors a l’Es-tat espanyol deixaran d’estar empa-rats en aquests Convenis Col·lectius“decaiguts”, i passar a dependre delConveni superior de sector, si exis-teix, o simplement dels drets mínimsestablerts a l’Estatut dels Treballa-dors.

Debat entre els juristes peruna norma desconcertantEls juristes encara avui en dia dis-cuteixen les conseqüències concre-tes d’aquesta norma, però ningú dub-ta de que l’objectiu del govern espan-yol ha estat sobradament aconse-guit: inculcar la por en un delsbàndols que participa a la negocia-ció, el dels treballadors, obligant-los a rebaixar les seves reclamacions.El debat jurídic està obert, i encaraels tribunals no han pogut assentarjurisprudència sobre com s’aplica-

rà aquesta norma. En tot cas jutgesi advocats laboralistes han defensaten darrers articles que els drets reco-neguts fins ara en un Conveni Col·lec-tiu no desapareixerien amb la des-aparició jurídica del Conveni, sinóque es mantindria com a “dret adqui-rit”, però els nous treballadors con-tractats posteriorment ja no comp-tarien amb aquests drets i salaris“mínims”.

Trencament radical de laNegociació Col!lectivaTot ha canviat en només dos anys.Fins les darreres reformes, la estruc-tura dels drets laborals que impera-va a l’Estat espanyol era de dretsprogressius. Hi havia uns dretsmínims, establerts a l’Estatut delsTreballadors, i el Conveni Col·lectiude sector només podia milloraraquests; alhora, un Conveni infe-rior (per exemple autonòmic o pro-vincial) només podia millorar elsuperior (per exemple l’estatal); ifinalment el Conveni Col·lectiu d’em-presa només podia millorar els dretslaborals establerts als anteriors Con-venis superiors.

En només pocs anys, les conti-nues Reformes Laborals han capgi-rat els fonaments jurídics de la Nego-ciació Col·lectiva. Primer es va facul-tar al Conveni d’empresa per a acor-dar drets i salaris per sota del Conveni

de sector, fet que ja va trencar lacolumna vertebral de la negociacióentre empresaris i treballadors, jaque cada empresa podia pactar sen-se atenir-se al Conveni de sector,millorant la seva “competitivitat”.Posteriorment els presidents Rajoyy Zapatero van posar un altre einaal servei dels empresaris, i és la pos-sibilitat de no aplicar el Conveni desector o el d’empresa (l’anomenat“despenjament”), que novamentnega un punt fonamental de l’es-tructura de la Negociació Col·lecti-va, que és l’eficàcia general del quees negocia, donant veda lliure a lacompetència entre empreses delmateix sector a base de no complirsalaris i drets del Conveni en vigor.

Nous convenis ambdrets a la baixaLa gran beneficiada de la confusiói por que s’ha estès entre els treba-lladors és sense dubte la patronal,que ha arribat a la taula de negocia-ció dels nous Convenis amb una posi-ció de força mai somiada. I comen-cen a treure’n profit, segons es potcomprovar a les fredes dades; segonsha calculat el Gabinet d’Estudis dela CGT, la cobertura dels Convenis,la cobertura dels Convenis ha pas-sat de ser de pràcticament el 100%dels treballadors al 2008, a només40% a finals de 2012.

Alhora, molts nous Convenis s’es-tan pactant sota l’amenaça constantde la patronal de deixar “decaure”l’anterior Conveni, arribant a acordsque en gran part signifiquen renun-cies a drets laborals i salarials, comho demostra que la mitja dels aug-ments salarials hagi estat només del0.6%, molt inferior a l’IPC, calculat(i a la baixa) pel govern en el 2.9%.

Acords Patronalamb CCOO i UGTAl tancar aquesta edició, la burocrà-cia sindical de CCOO i UGT ha anun-ciat que s’ha arribat a un acord ambla Patronal per a que es respecti laultraactivitat dels Convenis en Nego-ciació. Però una simple lectura d’a-quests acords ja ha portat a l’esque-rra sindical a denunciar que són“simples declaracions d’intencions”,amb “recomanacions”, que en capcas poden obligar o vincular alsempresaris concrets que estan nego-ciant els Convenis.

Per tant, la vigència del Convenicontinua estant a les mans dels inte-ressos de negociar dels empresaris,que han aconseguit eliminar un delslímits legals que mantenia drets isalaris, dificultant a l’extrem laNegociació Col·lectiva en aquestatasca incasable de reduir salaris ieliminar drets laborals.

La patronal aprofita la possiblecaiguda de milers de convenisper reduir més drets laborals Al juliol d’enguany 1.500 convenis d’arreu l’Estat haurien de renovar-se, peròels empresaris estenen el missatge de la por per negociar-los a la baixa

Què és la ultraactivitat?Abans de la darrera ReformaLaboral de 2012 si un ConveniCol·lectiu arribava a la seva datade finalització, continuavavigent fins que s’acordava un denou. És l’anomenada “ultraac-tivitat”.

Amb la aplicació de la Refor-ma Laboral si no s’arriba a capacord entre treballadors i empre-saris per signar un de nou, l’an-terior Conveni Col·lectiu deixade tenir cap efecte.

Què passa si el meu Convenid’empresa “decau”?Si un Conveni deixa de tenirvigència entra en vigor el Con-veni superior; per exemple, sidecau un Conveni d’empresa con-creta (per exemple SEAT), entraen vigor el Conveni Col·lectiuimmediatament superior, nor-malment el de sector (el delmetall autonòmic o provincial).

“Quan el conveni delsector deixa de ser

vigent, es pot aplicarl’actual Estatut dels

Treballadors ”

Què passa si el Conveni que“decau” és de sector?Si el Conveni que deixa de tenirvigència és el de sector, i no técap Conveni superior, s’aplical’Estatut dels Treballadors. Perexemple, si decau el Conveniautonòmic entra en vigor l’es-tatal, si decau l’estatal entra envigor l’Estatut dels Treballadors.

Què li passaria al meu salari?La resposta, de moment, no éspacífica entre els juristes. Peròel sector majoritari entén quesi el Conveni Col·lectiu deixa detenir vigència el treballadormanté el seu salari anterior coma “dret adquirit”. Tot i així, pelsnous treballadors contractatsentraria en vigor només el límitde l’Estatut dels Treballadors,és a dir, el Salari Mínim Inter-professional, actualment de 645euros.

APUNTS PRÀCTICS

El propi ministre espanyol d’Economia, Luis de Guindos, va definir la Reforma Laboral com a “extremadament agressiva”

N.M. / REDACCIÓ BARCELONA

Un total de 23 treballadors i treba-lladores de Sabrina Garment, unafàbrica cambodjana que confeccio-na roba per a la multinacional Nike,van resultar ferides el passat dilluns27 de maig a mans de la policia quanduien a terme una protesta al carreren defensa de dels seus drets labo-rals.

Les forces de seguretat del paísvan arribar a utilitzar porres elèc-triques per tal de dispersar la mobi-lització i posar fi al bloqueig d’u-na carretera per part de les propde 4.000 manifestants –la granmajoria eren dones- a la provínciade Kampong Speu, a l’oest de lacapital cambodjana.

La reacció violenta de la policiamilitar es va iniciar just desprésque les treballadores exigissin ladevolució del megàfon que els hihavien decomissat en el marc dela mateixa protesta. Davant la nega-tiva dels agents, les manifestantsvan acabar tallant la carreteranacional 4, la qual cosa provocàque foren reprimides amb porreselèctriques, amb l’objectiu de dis-soldre la protesta.

Una de les ferides durant la pro-testa era una jove de 20 anys queestava embarassada de dos mesos.La noia va patir diversos cops iempentes de la policia contra elterra, fet que li va provocar unavortament espontani.

14 dòlars per transport,lloguer i sanitatUna altra de les treballadores queresultaren ferides, Leng Pros, de28 anys, va assegurar al PhnomPhen Post que va ser colpejada finsa perdre la consciència quan inten-tava protegir de les càrregues a unacompanya seva de feina, tambéembarassada. La policia ha decla-rat, per la seva banda, que vanactuar perquè les manifestants elsllançaven pedres.

Les treballadores de Sabrina Gar-ment fa dues setmanes que prota-

gonitzen diverses vagues i protes-tes laborals per demanar a l’em-presa que els apugi el salari actualun toal de 14 dòlars al mes per poderpagar despesses de transport, llo-guer i accés a la sanitat. Denun-cien que amb els sous actuals de 74dòlars al mes no els és possiblecobrir-ho.

El cas de Sabrina Garment no éspas un cas aïllat. Tot el contrari,segons Lydia Sangüesa, de la cam-panya Roba Neta a Catalunya, “laindústria de la confecció a Cam-bodja es caracteritza encara perl’explotació, per la discriminaciói per la violència cap a les treba-

lladores”. Roba Neta apunta, a més, que

els articles de confecció constituei-xen l’exportació més important deCambodja i la seva indústria ocu-pa més de mig milió de persones amés de 500 fàbriques arreu de totel país.

El 2012 més de 4.000 milions dedòlars en productes tèxtils i calçatvan ser embarcats des de Cambod-ja amb destinació a Europa i elsEstats Units.

*Article publicat a www.extramurs.cat

i adaptat per L’Accent

L’ACCENT 25010 INTERNACIONAL DEL 30 DE MAIG AL 12 DE JUNY DE 2013

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Bar-celona // Assemblea Joves de Calafell-Cunit-Ateneu Sala de Baix // Ateneu Corberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ate-neu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4. Vilafranca // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // AteneuPopular Arrels Doctor Otero 11, Beniarrés //Ateneu Popular Rocaus de Sallent Santa Llúcia// Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3, Barcelona //Ateneu Popular la Sèquia Manresa// Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia // La Barra-queta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa, València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C.Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular QuicoSabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular La Traca C. Travessia,15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C. Trinquet Vell 15, baixos. Tarragona // Centre Social-Bar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // Escola Valenciana C. Josep Grollo, València // GER Pi 25. Ribes // GesInsurrecte Colomer, 11, 1r B. Torelló // L'Ocell Negre - Casal d'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // Obra Cultural Bale-ar // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos, València // SEPC-UV Baró St. Petrillo, 9 València// Societat Coral El Micalet, C. Guillem de Castro, València

LOCALS I COL!LECTIUS COL!LABORADORS

23 treballadores tèxtils deCambodja, ferides perdemanar millores salarials Són empleades d’una empresa que confecciona roba per a Nike i la policia les agredíamb porres elèctriques en una protesta que va tenir lloc a l'est de Phnom Phen

El 2012 més de 4.000 milions de dòlars en productes tèxtils i calçat van ser embarcats des de Cambodja amb destinació a Europa i els Estats Units.

“Els articles de confecció són la mésimportant exportaciódel país, amb més de500 fàbriques i migmilió d’assalariats”

“Una de les donesera una jove de 20anys embarassada

de dos mesos que vaabortar després de

ser colpejada”

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF. & ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col!laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

L’ACCENT 250 DEL 30 DE MAIG AL 12 DE JUNY DE 2013 ESPORT 13

RAFA ESCOBAR MANISES

El passat de 21 de maig la IAAF vafer públic que existien anomaliesen el passaport biològic de l’atletaMarta Domínguez durant els anys2009 i 2010, precisament el períodedurant el qual es va proclamar cam-piona del món dels 3000m obsta-cles. El passaport biològic registradiferents indicadors com hematò-crit, hemoglobina i reticulosis entrealtres, durant un període llarg detemps per detectar possibles altera-cions en aquests.

Els resultats d’aquest passaporthaurà de ser estudiat presumible-ment per un grup d’experts pertan-yents a diferents federacions inter-nacionals, sent més que possible unaproposta de sanció de dos anys d’in-habilitació per a l’atleta de Palèn-cia.

No és el primer cop que Domín-guez es veu implicada en casos dedopatge, el seu nom aparegué alssumaris de les operacions Galgo iPuerto, sense que des de les entitatsfederatives espanyoles i la justícias’adoptaren mesures contra ella.

Domínguez, senadora pel PartitPopular ha atribuït aquestes impu-

tacions judicials a muntatges quedes de l’anterior govern s’haurienperpetrat cap a ella. Però aquestanova acusació des d’institucionsinternacionals anul·la la teoria dela conspiració que ella s’havia enca-rregat de difondre per mitjans decomunicació afins al PP.

Aquesta nova sospita de dopatgeno fa més que reforçar l’opinió deque Espanya ha segut i continuasent molt lax amb el dopatge i total-ment inoperant a l’hora de perse-guir-lo, com ha demostrat la recentsentència de l’Operació Puerto, enla que la jutgessa hadecidit que lesmostres de sang pertanyents a dife-rents esportistes havien de ser des-truïdes sense revelar-se la identitatd’aquests.

L’expedient arribarà ara a la Fede-ració Espanyol d’Atletisme que seràla que haurà de decidir la sanció.Un cop més el focus estarà sobre l’Es-tat Espanyol per veure com gestio-na el possible dopatge d’una de lesseves campiones. Tot això tenintcom a rerefons l’elecció de sèu perals Jocs Olímpics del 2020, una elec-ció per a la qual la ciutat de Madridha presentat candidatura i que esresoldrà el proper setembre.

RAFA ESCOBAR MANISES

La passada matinada del dilluns27 de maig de 2013 es confirmavala mort de l’alpinista de la TerraFerma Juanjo Garra, després depassar tres nits accidentat a 7700metres d’alçada.

Garra, qui havia participatdiverses vegades en el programaAl filo de lo impossible, acabavade coronar el passat dijous 23 demaig el cim del Dhaulagiri.

Durant la baixada, poc abansd’arribar a un tram especialmentperillós, una rampa d’uns 200metres amb vora 45 graus d’incli-nació, segons sembla un dels sher-pes que l’acompanyaven perdé l’e-quilibri i va xocar amb JuanjoGarra, qui es va fracturar el tur-mell.

El sherpa, de nom Keshap, esquedà amb Garra i va enviar elsaltres dos companys que estaven

allà a donar la veu d’alarma alcampament base tres, situat a uns7400 metres d’alçada.

Garra i Keshap aconseguirendescendir uns 100 metres fins arri-bar a l’inici de l’esmentada ram-pa on, conscients de la limitaciófísica de l’alpinista lleidetà, deci-diren preparar-se per a passar lanit fent vivac.

Els mitjans desplegats per alrescat foren molt importants: unhelicòpter va sobrevolar les pro-ximitats de la zona, però el fortvent dificultava en tot momentun acostament que ni tan sols vapermetre el llançament de que-viures per als accidentats.

Expedició de rescatEls qui si arribaren va ser una grupde sherpes que transportava oxi-gen, aigua i aliments. Al mateixtemps, una altra expedició d’ex-perimentats alpinistes que es tro-

bava al proper Everest es va diri-gir cap a la zona de l’accident pertal de procedir al rescat de Garra.

Les condicions meteorològiqueseren extremes i Junjo Garra por-tava moltes hores a una gran alça-da, cosa que li provocà un edemacerebral que acabà amb la seuavida.

Segons diuen els alpinistes quecol·laboraren en el rescat i el coor-dinador d’aquesta operació, Sebas-tián Álvaro -el durant molts anysdirector del programa Al filo delo imposible-, l’èxit del rescat vaser una qüestió d’hores. Unes horesque hagueren permès a l’expedi-ció de l’Everest arribar i baixarràpidament a Garra al campamenttres o a un punt en el qual l’heli-còpter el poguera haver recollit.No va poder ser així.

Descansa en pau a la muntanya,Juanjo Garra.

Nous indicis de dopatge de l’atleta isenadora del PP Marta Domínguez

La mort del lleidetà JuanjoGarra commociona l’alpinisme

No és el primer cop que Marta Domínguez es veu implicada en casos de dopatge, el seu nom aparegué als sumaris de les operacions Galgo i Puerto

La UEFA admeta la fi GibraltarR.E. MANISES

Malgrat els intents obstruccionistes pro-cedents de l’Estat Espanyol, el passat23 de maig la Federació de Futbol deGibraltar (GFA) va ser acceptada de for-ma definitiva com a membre de ple dreta la UEFA, podent així competir com aselecció nacional en la fase prèvia pera la Eurocopa del 2016 a França.

El procés ha sigut llarg a degut a lespressions exercides per la FederacióEspanyola de Futbol, que s’oposava al’admissió de Gibraltar. La sol·licitudfou enviada el 1997 però el conflictearranca al 2001, quan la UEFA aprovauna normativa per la qual no s’accep-tarà en un futur cap selecció que norepresente a un país membre de l’ONU.

Com és lògic aquesta resolució nos’aplica retroactivament, no qüestio-nant així la participació a competicionseuropees de les seleccions nacionals bri-tàniques sense estat propi. La norma-tiva del 2001 tenia una intenció clarad’impedir que l’organisme europeuacceptara als combinats de Kosovo, Cata-

lunya i Euskal Herria. És en aquestaresolució en la que ha centrat les seuesaccions jurídiques la Federació Espan-yola. Per la seua banda la FederacióGibraltarenya, recolzada per l’anglesa,argumentava que la demanda d’ingrés,pel fet d‘ estar feta a l’any 1997 no haviade regir-se per aquesta normativa.

L’agost del 2011 una sentència delTAS donava la raó a Gibraltar i obliga-va la UEFA a admetre-la. Poc després,l’1 d’octubre del 2012 el comitè execu-tiu de la UEFA reunit a San Petersburgacceptà provisionalment la candidatu-ra de Gibraltar.

L’acceptació al recent congrés deLondres ha segut definitiva, tot queda-rà pendent de que Gibraltar formalit-ze els tràmits i adapte les seuesinstal·lacions. L’única limitació ha estatla norma que ha establert la UEFA accep-tant la sol·licitud de la Federació i elgovern espanyols, per la qual Gibraltarno es podrà enfrontar a la selecció espan-yola a la fase de classificació per evitaruna més que probable exaltació patriò-tica en el partit disputat al penyal.

L’ACCENT 250DEL 30 DE MAIG AL 12 DE JUNY DE 201314 CULTURA

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

Va haver-hi un temps en què entrela Barceloneta i l'actual Hospitaldel Mar, amb el Gasòmetre a lesespatlles i el mar de cara, s'aixecàun barri de barraques: el Somo-

rrostro. Les primeres evidències d'assenta-ment són de finals del segle XIX però és apartir del XX quan el barri començà a pren-dre cos. I és en una de les barraques de pri-mera línia de mar on, el 1913, nasqué la Car-men Amaya. Com que s'anunciava maltemps, però, i el mar podia començar a col-pejar les parets de la barraca, mare i fillamarxen cap a casa l'avi, a Pequín, un altrebarri també de barraques veí del Somorros-tro i separat del Camp de la Bota per la rierad'Horta.

Filla d'un guitarrista de flamenc, la Car-men Amaya començà a ballar des de benpetita i, amb 6 anys, acompanyava son pareen la ruta de restaurants i tavernes que visi-tava per guanyar-se el pa o el beure. En arri-bar al restaurant Les Set Portes, al costat dePla de Palau, la clientela internacional queel freqüentava va quedar meravellat davantdel ball i la personalitat d'aquella nena. A

partir d'aquell moment, el principals

locals que oferien actuacions flamenques -ElBar del Manquet, La Taurina, el Xiringuitode Porta de laPau, el Con-grejo Flamen-co, Ca l'Escan-yo o VillaRosa- es dispu-taren la sevapresència.Abans delscatorze anys,l'actor iempresari delmón de l'es-pectacle JosepSampere lafeia debutaral TeatreEspanyol deBarcelona, alParal·lel. El1929 va actuaren el marc del'Exposició Uni-versal i, per primera vegada, la seva quali-tat era valorada en una crònica publicada alperiòdic El Mirador i signada pel crític cul-tural Sebastià Gasch. També el ballarí, core-

ògraf i crític Vicente Escudero es referí aCarmen Amaya, de qui va saber copsar que

portava “dinsseu la revolu-ció del ballflamenc, per-què és la sín-tesi de dosgrans estilsfusionatsgenialment:el de la bai-laora antiga,de la cinturaal cap, ambun braceigimpondera-ble i la mag-nètica bri-llantor delsseus ulls; il'estil trepi-dant del bai-laor en les

seves varia-cions de peus, prodigioses”.

A partir de mitjans dels anys trentacomençà la seva carrera internacional,anant primer a Madrid i, en començar la

Guerra Civil, a l'Argentina i als EUA, sempreacompanyada a la guitarra pel mestre Sabi-cas. Als EUA, el seu ball temperamental,molt criticat per l'ortodòxia flamenca, liobrí les portes del món de Hollywood iinclús de la Casa Blanca. Fetes les Amèri-ques, continuà la seva gira per Europa peracabar tornant a casa. El 1961 comprà unacasa a Begur, el Mas Pinc, amb una torre deguaita del segle XVII des de la qual podiaobservar el mediterrani banyant les sevescales.

Entre 1962 i 1963, ja molt malalta, es posàsota les ordres del director de cinema Fran-cesc Rovira-Beleta per filmar Los Tarantos,el Romeu i Julieta gitano, el West Side Storydel Somorrostro, que ha deixat per a la his-tòria imatges d'uns artistes i d'una Barcelo-na pràcticament tots desapareguts: el Somo-rrostro a ritme de la rumba d'en Peret, laCarmen Amaya ballant des de les barraquesde Montjuïc, amb Barcelona als seus peus, ol'Antonio Gades, d'Elda, al Vinalopó Mitjà,ballant a la part baixa de les Rambles enaquella hora que els equips de neteja fan totel possible per recuperar la ciutat a la nit.El 1963 s'estrenà la pel·lícula, amb gran èxitde públic i crítica, però la Carmen Amaya jahavia mort.

La gitana catalana que revolucionà el ball

Borja Català MANISES

Tot sovint l'exercici de la docènciaen els instituts de secundàriase'ns presenta com a quelcom con-flictiu per a les persones que l'e-xerceixen. La falta de comprensió

que pateix aquesta professió per part de lasocietat, la dificultat que suposa treballaramb adolescents o el desmantellament del'educació pública que estan duent a termeles diferents administracions al dictat deles necessitats del capital són algunes deles realitats que ha d'afrontar el professo-rat d'ensenyament secundari.

Cal reconéixer certa responsabilitatd'una part del cos docent en l'advenimentd'aquest panorama desolador: aquells quedurant anys han oblidat la seua condicióde treballadors -aquests temps de revifallade la lluita han de ser-ho també d'autocrí-tica-. Per tot això sorprén i s'agraeix alho-ra la publicació d'una obra com Llibre delprofessor (Edicions Bromera), el poemariamb què Alexandre Bataller (Gandia, laSafor, 1964) va guanyar en2012 el Premi de PoesiaCiutat de València,posant el focus sobre elsvessants més positius dela professió.

Llibre del professoraplega versos nascuts dela devoció del seu seuautor per l'ofici i per l'a-lumnat, com deixa ben clarla seua dedicatòria, que diu:“Als agents provocadors, sor-gits de les aules”, un amorque no s'entén si es desconeixel poeta.

Bataller va fer classes dellengua i literatura catalanes endiversos instituts públics del País Valen-cià al llarg de més de dues dècades, peròactualment és docent del Departament deDidàctica de la Llengua i la Literatura dela Universitat de València, on es dedica aformar mestres i professors de secundària.El canvi d'escenari no fou, però, cap fugi-

da de l'institut, i Bata-ller escriu amb l'enyo-rança d'unes aules onfou molt feliç. Parlem,

doncs, d'un llibre moltpersonal, íntim.

Els poemes de Llibre del professor vanser escrits al llarg de més de vint anys, idescriuen les sensacions viscudes en elviatge que per a l'autor fou cada curs esco-lar: el gaudi de poder ensenyar (“Aprofi-tar, si molt convé, l'ascendent / d'arribara tantes ànimes.”); l'entusiasme per lallengua i la literatura catalanes (“Érem

només uns entusiastes, / uns entusiastesde la llengua”, escriu citant Enric Valor);el menyspreu per les convencions corpora-tives i pels docents que no van més enllàde l'exhibició de la seua erudició (“Ho sapstot i tot ho ignores. / Res no et trau lason.”); i, sobretot, el vincle amb l'alum-nat.

Perquè els versos de Bataller ens parlend'una dedicació completa i voluntària alsalumnes (“amb la vostra vida faig el meuhorari”); de l'esforç continu per fer-losestimar les nostres llengua i literatura iinteressar-se i preocupar-se per elles, amb

iniciatives innovado-res com les rutes lite-ràries; del buit experi-mentat en acabar elcurs i de la tristesaper la separació defi-nitiva; de l'expulsiódel paradís que al seuparer significa la fi dela vida docent (de fet,els poemes que parlende la jubilació, amb elseu to sarcàstic, sóndels més brillants d'a-questa obra) i del pasdel temps.

I ho fan amb unllenguatge culte queno cau en l'excés depreciosisme, tot temp-tant un equilibrientre el domini pro-fund de la llengualiterària i la necessi-tat de descriure senti-ments molt íntims isincers sense embol-calls artificiosos, iamb una diversitatmètrica i formal quepermeten l'autorescriure sense rigide-ses.

Amb Llibre del pro-fessor Bataller home-

natja alguns dels seuspoetes més admirats (com Estellés, comFerrater, com Vinyoli) i compon un cantal plaer d'ensenyar en un institut. Perquèho ha viscut. Perquè sap que no hi torna-rà. I per això aquesta enyorança de lesaules.

L'enyorança de les aules

Fitxa tècnica:

Títol: Llibre del professorAutor: Alexandre BatallerEditorial: BromeraData de publicació: 2012

L’ACCENT 250 DEL 30 DE MAIG AL 12 DE JUNY DE 2013 CULTURA 15

Hèctor Serra VALÈNCIA

Va dir Alfred Eisenstaedt, artífexde la famosa instantània del besa Times Square, que el mésimportant no és la càmera, sinól’ull. És la mateixa idea que va

exposar anys més tard el novaiorquèsArnold Newman, qui pensava que unacàmera no farà res per tu si no hi ha resal teu cap o al teu cor. El Festival Interna-cional de Fotoperiodisme PhotON arribaun any més a la ciutat de València carre-gat de mirades, enfocaments i reflexos ala recerca d’una ubiqüitat, d’un món agi-tat que s’atura en un instant, en un cen-telleig. El recorregut pels diferents espaisi temàtiques esdevé un testimoniatgevisual profund i permet construir un puz-le humà d’uns episodis retrospectius d’acíd’allà que cal reivindicar des de la memò-ria col·lectiva.

És el cas de la mostra en homenatge alperiodista madrileny Enrique Meneses, unaventurer que es va convertir en el primerreporter que va interactuar entre els rebels aSierra Maestra. Durant quatre mesos vapoder conviure amb un jove Fidel Castro queara creua el riu Yara al galop d’un cavall, arallegeix KAPUTT de Curzio Malaparte, araredacta un missatge amb una espelma com aúnica llum. El més curiós és com va truarede Cuba aquest ric treball fotogràfic: la cin-quantena de folis i els 2.000 negatius van sercosits en uns enagos de dona per superar,d’aquesta manera, l’escull censurador deBatista. En aquesta col·lecció instal·lada a

l’Institut Valencià d’Art Modern, també enspodem passejar per altres capítols immorta-litzats per l’objectiu de Meneses: la marxasobre Washington, les seues estades a l’O-rient Mitjà i a l’Índia i un llarg etcèterad’instantànies dels mites artístics, cinemato-gràfics i literaris dels anys 60 del segle pretè-rit.

Unes passes més enllà, i arribats a La Naude la Universitat de València, la fotografiapren contorns més crus. Al claustre i sota laparaula “Crisi”, una tirallonga d’imatgespunyents sobre els efectes devastadors d’a-questa estafa capitalista als estats espanyol,portuguès i grec, fa revifar els calfreds. Les

panoràmiques combatives de Sol o Syntagmao davant el parlament portuguès s’entremes-clen amb altres escenes de desolació huma-na: desnonaments, fam, pobresa, precarie-tat, desfeta de les conquestes socials... Del'esguard a aquestes instantànies, en resul-ten instintivament mil i una reflexions, unbrollador d'escrutinis entrecreuats a l'encalçd'una resposta, una llum o potser un acted'aferrament per no perdre el senderi. Euro-pa. Vell i envellit visatge etnogràfic de límitsdifusos i esborradissos: ¿continent, construc-ció mental fictícia, memòria tràgica compar-tida o xarxa de ciutats-cafè i museus desobreposada idolatria artística?!

Sense eixir de La Nau, a la Sala Oberta,trobem també “Les fosses de l’oblit”, unaesgarrifança narrada visualment pel fotò-graf asturià Eloy Alonso amb l’objectiu detraure a la llum els republicans oblidats a lesfosses comunes, tot partint des de la històriadel seu avi. Al Mercat Central, el festivalaccentua el seu caràcter popular amb “Roda-lies”, una visió de la València quotidiana através dels objectius dels valencians JoséMaría Penalba i José Penalba. Pel que fa a“Gipsy Days”, instal·lada a l’Espai d’Art Foto-gràfic, les imatges recorren el dia a dia deVicolo Savini, un campament gitano situatal centre de Roma, a la vora del riu Tíber.

La tercera edició d’aquest festival,doncs, fa bona la màxima de Robert Capa,qui va suggerir que si les fotografies no sónprou bones és perquè no s’és prou a prop.Més contundent encara ha estat el fotògrafalemany Peter Lindbergh quan va apuntaramb mestria: “Sigues atrevit, sigues dife-rent, sigues poc pràctic, sigues qualsevolcosa que asssegure el teu objectiu i la teuavisió imaginativa davant els jugadorssegurs, les criatures comunes, els esclausd’allò ordinari”.

Ressenya de la quinzena PhotON - Festival Internacional de Fotoperiodisme

Fotografia i memòria col·lectiva a València

Lectures recomanades

Poemes escollitsJoseph BrodskyEdicions 1984, 2013

El Premi Nobel de Literatura JosephBrodsky va néixer l’any 1940 aLeningrad i va morir a Nova Yorkel 1996. Tot i que en català s'ha tra-duït molt poca de la seva obra, l'any

passat Viena en va publicar La marca de l'ai-gua i enguany Publicacions de la Universi-tat de València En una cambra i mitja. Ara,doncs, gràcies a la feina de la Judit DíazBarneda, disposem també d'un volum devora 500 pàgines amb una selecció de la sevaobra escollida. Una obra que, en paraules deDavid Castillo, que signa el pròleg, “és ladesembocadura d'un riu que ve dels grecs idels romans, que s'amara de la tradició jue-va, que devora l'alta literatura russa i polo-nesa dels segles XIX i XX i que arriba esplen-dorós a la literatura que l'acull, és a dir,l'anglosaxona”.

Matèria primeraJörg FauserLabreu edicions, 2013

Nascut el 1944 a Bad Schwalbach,una petita ciutat del land ale-many de Hessen, Jörg Fauser vaser un escriptor molt influït perla generació beat de Burroughs,

Kerouac i Bukowski. Matèria primera, laseva novel·la més emblemàtica i de contin-gut autobiogràfic, és la primera en traduir-se al català -l'Ignasi Pàmies n'és el responsa-ble. L'acció del llibre arrenca a la primaverade l’any 1968. Harry Gelb, es troba a Istam-bul amb un amic seu que és pintor, veientpassar el temps a través de drogues com l'al-cohol i l'opi. En conèixer les revoltes ques'estan produint a la ciutat de París, peròtambé a Itàlia, o a Alemanya, marxa cap aFrankfurt, on descobrirà i participarà delmoviment polític, social i cultural que s'hiestà gestant en aquell moment.

Et presento el jutge GarzónSònia BagudanchEdicions Saldonar, 2013

Tal com ens explica al pròleg el perio-dista David Bassa, president del Grupde Periodistes Ramon Barnils, capjutge español no ha assolit tantanotorietat com és el cas de Baltasar

Garzón. Això ha suposat que els treballs sobrela seva persona hagin estat molt nombrosos,però la majoria d'ells tan sols laudatoris.Només un parell de treballs periodísticshavien fet un tractament crític d'aspectesparcials de l’activitat del jutge estrella: d’unabanda, Operació Garzón contra l'independen-tisme català (1997), del mateix Bassa, i de l’al-tra, Garzón, la otra cara (1999), del tambéperiodista Pepe Rei. Ara, la periodista SòniaBagudanch ens presenta un treball que resse-gueix per primer cop el conjunt de la sevacarrera sense mossegar-se la llengua.

Carrer RobadorsMathias EnardColumna Edicions, 2013

Mathias Enard és un escriptorfrancès que, abansd'instal·lar-se a Barcelona, vafer estudis d’àrab i persa i vaviure a diferents països de

l'Orient Mitjà. El llibre està escrit amb unestil molt àgil i amb un lèxic planer. ACarrer Robadors l’autor explica en primerapersona la història d'un jove marroquí deTànger, la relació que té amb la seva famí-lia i amb el seu amic, amb les noies i ambel seu entorn; ens explica, també, l'espe-rança que de les revoltes àrabs iniciades el2011 en sortís alguna cosa millor que l'esta-blerta; i, finalment, la fugida cap al nord,cap a un nou món que, en aquest cas, ésl'Estat espanyol, la ciutat de Barcelona, elbarri del Raval, el carrer Robadors.

Fitxa tècnica:

Títol: PhotON - Festival Internacional swFotoperiodismeSales: Institut Valencià d’Art Modern, LaNau de la UV, Espai d’Art Fotogràfic iMercat Central de ValènciaAny: 2013

REDACCIÓ L’ACCENT

Com desenvolupeu la vostra activi-tat?Treballem amb humilitat per la estruc-turació de la unitat d’acció de l'es-querra sindical conjuntament ambCGT, CATAC i altres espais. Això s’haconcretat en l’organització de piquetscentrals alternatius als sindicats pac-tistes, durant les vagues generals del29M i el 14N. També amb les mani-festacions del 1r de maig d'enguany.Al migdia a Mataró, amb la novetatde la participació de l’Assemblea delsi de les Marroquines, que va enri-quir la protesta i la va convertir enun acte molt nombrós i combatiu. Ala tarda es va organitzar una marxaentre Pineda de Mar i Calella, de lamà de l’Assemblea d’Unitat Popularde l’Alt Maresme i juntament ambaltres col·lectius com la PAH, CNT ol’Assemblea Groga.

L’Assemblea dels i de les Marroqui-nes representa una novetat dins delpanorama polític del Maresme, queens pots explicar?L’Assemblea dels i de les Marroqui-nes fa relativament poc que s’ha arti-culat i ha començat a caminar a Mata-ró, tot i que amb una força molt gran.En un principi s’organitzen per a tre-ballar una sèrie de problemàtiquesconcretes que es troben en el dia adia, però tenen la voluntat de parti-cipar activament dels diferents espaisorganitzats de la ciutat des d’unaconsciència de classe. La manifesta-ció del 1r de maig a Mataró va ser totun exemple de lluita de classe, donantforça a la idea que som totes una con-tra el capitalisme explotador.

Després d’aquesta primera expe-riència conjunta, el 21 de maig vamparticipar a la concentració que l’As-semblea dels i de les Marroquines vaconvocar davant l'oficina de l'INEMde Mataró per denunciar la discri-minació a la qual són sotmeses lestreballadores migrades a l’hora d’ac-cedir o renovar prestacions. S'hanrecollit queixes que apuntaven algunsintegrants d’aquesta oficina, que obé havien practicat un excés de zel al’hora de la identificació o no havieninformat adequadament sobre elsperíodes de vacances de les presta-cions i això els havia ocasionat mul-tes de fins 38.000 euros. Vam acom-panyar un delegat de l’Assemblea ide la CGT per lliurar un escrit a ladirectora de l’oficina on s'exigiensolucions.

Com afecten les retallades en educa-ció al Maresme?Patim més que cap altra comarca delPrincipat. Darrerament hem vist comel director del Servei Territorial d’E-ducació del Maresme-Vallès Orien-tal, Josep Vicent Garcia Caurin, reta-llarà fins a sis línies als centres públicsde primària, saltant-se la resolucióde la Comissió d’Ensenyament delParlament de la CAC, on s’instava amantenir la segona línia de P3 del‘Escola Joan Coromines de Mataró.Aquest centre pateix des de fa tempsun brutal assetjament constant perpart del Departament d’Ensenyamentpel seu projecte educatiu i per seruna comunitat d’aprenentatge, unprojecte de transformació social perincloure les famílies com a voluntà-ries en el procés educatiu a les aules.Els mateixos que dirigeixen les ins-titucions se’n riuen de les seves prò-pies decisions i les incompleixen,emparant-se en criteris tècnics comafirma la consellera Rigau. És el fraude l’autoanomenada democràcia bur-gesa.

Quin clima social es respira a Mata-ró, una de les ciutats catalanes ambmés atur?Podríem dir que Mataró és la ciutatde les estafes. 15.000 persones afec-tades per les participacions prefe-rents i el deute subordinat de CaixaLaietana i 15.000 persones a l'atur.Però això no és queda aquí, els matei-xos que des de fa anys han sigut inca-paços d'aturar la destrucció del tei-xit productiu de la ciutat, Ajunta-ment, UGT, CCOO i les patronals, nose'ls acudeix res millor que el 'Con-tracte Mataró', una iniciativa que

pretén donar base legal a la contrac-tació temporal fraudulenta, un fraude llei que suposa un menyspreu al'autonomia de la persona i les sevescapacitats productives destruint elsseus drets.

Com veieu el futur més proper de laciutat?Nosaltres seguim i seguirem treba-llant intensament en la línia que por-tem. A més, s’han començat a orga-nitzar assemblees a la ciutat amb unavoluntat fermament anticapitalista,amb les quals hi estarem completa-ment vinculades. Però haurem d’es-perar que facin la seva presentacióformal, no serem nosaltres qui des-vetllarem el misteri!

La lluita antipatriarcal també formapart de la vostra agenda?Partim de la base que l’alliberamentde classe treballadora als Països Cata-lans té tres eixos indestriables: l’a-lliberament de classe, nacional i degènere. Mai no viurem en una socie-tat lliure mentre no hàgim abatutaquesta triple opressió. Amb la des-trucció de sectors productius, mol-tes dones han hagut de deixar feinesqualificades per dedicar-se al sectorde l’hostaleria i serveis, i a conse-qüència de les retallades, es carregacada cop més sobre les dones la curad'infants i persones grans en situa-ció de dependència. I amb tot aixòles diferències salarials entre gène-res, lluny d'equiparar-se, continueni s'accentuen encara més. En deter-minats espais de lluita, per un injus-

tificat afany de priorització, es menys-tén la lluita per l’alliberament de ladona. En el nostre cas hi ha una volun-tat ferma en treballar al costat d’ACavall de Forques, la nova organit-zació feminista de la comarca i impul-sora de la plataforma Maresme Femi-nista, espai des d'on es van organit-

zar els actes del passat 8 de març.

També participeu en espais que super-en l'àmbit sindical?El 25 de maig, com a integrants de laPlataforma en defensa dels serveispúblics del Maresme, vam participarde la manifestació en defensa delsserveis públics que va aplegar unmiler i mig de persones a Mataró.Amb la idea de desbordar ideològica-ment els sindicats pactistes, avan-çant-los per l'esquerra, hem inten-

tat incidir per evitar que caigui enel corporativisme i en el discurs basaten la reforma del sistema. Nosaltresintentem superar el discurs centratúnicament contra les retallades peravançar en el discurs de l'empodera-ment de la classe treballadora, l'or-ganització de base assembleària, lasolidaritat i el suport mutu. Les polí-tiques neoliberals o socialdemòcra-tes que gestionen l’actual sistema eco-nòmic no són capaces de garantir elsserveis públics. Per això creiem quecal un canvi de paradigma que situïles necessitats de les treballadores enel centre del debat polític. Aquestcanvi només el pot imposar la prò-pia classe treballadora organitzadade forma assembleària per la via dela lluita als nostres llocs de treball ial carrer, mai per la via de la concer-tació i el pacte social amb les elitsque ens exploten.

D’aquesta manera anirem construirun veritable contrapoder, la unitatpopular també des del treball, per unaveritable participació en l’organitza-ció de la producció. Possiblement l’ac-tivitat a la qual dediquem més horessigui el treball, i és aquesta activitatla que queda més lluny de la nostracapacitat de decisió. Si volem ser lliu-res hem de guanyar la nostra pròpiasobirania al lloc de treball. Per aixòvam sortir al carrer el 1r de maig ambla consigna “Som la clau del treball”,perquè hem de recuperar l’orgull declasse sobre el qual organitzar-nos. Sino som lliures en el treball, no hopodem ser enlloc. No existeix sobira-nia dins el capitalisme.

L’ACCENT 250DEL 30 DE MAIG AL 12 DE JUNY DE 201316 CONTRAPORTADA

Des de fa gairebé dos anys el sindicatha tornat a reprendre la seva activi-tat al Maresme, mirant d'impulsarmobilitzacions col!lectives contra lareforma laboral, les retallades i lesdiverses estafes perpetrades a unaciutadania indefensa davant la dicta-dura dels mercats. Aquest passat mésde maig ha sigut molt actiu al Mares-me en la lluita anticapitalista; ens enparla Andreu Bautis.

ENTREVISTA

“Cal un canvi de paradigma que situïles necessitats de les treballadores enel centre del debat polític”

Andreu BautisCOS - Maresme

“15.000 personesafectades per les

participacions preferents i el deutesubordinat de Caixa

Laietana i 15.000persones a l'atur”

Manifestació del passat 1 de Maig de 2013 a Mataró