tema 6(f) la pintura del quattrocento
TRANSCRIPT
TEMA 6 (f).- LA PINTURA DEL QUATTROCENTO:
MASACCIO I BOTTICELLI.
Salvador Vila Esteve
Història de l’Art
2n de Batxillerat
TEMA 6(f).- LA PINTURA DEL QUATTROCENTO:
MASACCIO I BOTTICELLI.
1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS.
2.- MASACCIO.
3.- SANDRO BOTTICELLI.
1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (I).L’antecedent més important és Giotto: intent de representar la realitat,
naturalisme i introducció del paisatge natural i arquitectònic
Suposa un trencament conscient amb la pintura gòtica, encara que perviuran elements gòtics fins la segona meitat del segle XV
Dos punts de partida
L’afany de veritat, de representar la realitat de manera convincent, en tres dimensions (perspectiva), tant les persones com la natura (observació de la natura)
L’art clàssic: com que no tenien restes de pintura clàssica, encara que sí escrits descriptius, apliquen les idees procedents de l’arquitectura i l’escultura, com
la importància de les composicions i el volum, la claredat, l’ideal de bellesa, la proporció, l’harmonia, els cànons,...
Perspectiva lineal o geomètrica: l’intent de captar la realitat els porta a simular les tres dimensions en la superfície plana mitjançant la perspectiva lineal, consistent en situar un espai il·lusori, normalment arquitectònic, que simula un real i on es situa un punt de fuga,
fent les mesures més xicotetes a mesura que s’allunyen de la nostra vista i s’apropen al punt de fuga (influència de les matemàtiques)
1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (II).
Antropocentrisme
La figura humana és el centre de la representació i principal preocupació
Estableixen cànons ideals (idealisme) de les mides del cos humà (importància de la teorització i els tractats)
Es tornen a representar figures nues
Doten a les figures de volum i relleu (major realisme)
Influència de la filosofia neoplatònica: el naturalisme o realisme és idealitzat, és a dir, es busca la representació ideal del tema, buscant la bellesa
Importància de la geometria (i la matemàtica en general): tant la perspectiva com les composicions deuen molt a aquestes matèries
Es buscarà cada vegada més captar la psicologia dels personatges, però des de la sobrietat expressiva (contenció)
El dibuix és un element fonamental: es dibuixen contorns nítids i clars (de vegades açò dóna una aparença plana)
Hi ha una preocupació pel volum: a través de la perspectiva, els escorços i els efectes de llum i ombra es dota a les figures de volum
Els colors són naturals, amb una tendència als tons suaus, pastells, blaus, roses i verds clars, i s’utilitzen amb una gradació tonal
1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (III).Les gradacions tonals dels colors permeten captar els efectes de llum i ombra que afavoreixen el modelatge i volum de les figures i la naturalitat de les composicions
La llum
Les llums solen ser clares, diàfanes i homogènies
L’alternança de llums i ombres serveix per a modelar volums i crear espais
Es passarà de l’experimentació inicial a una creixent perfecció en l’ús de la llum en la segona meitat del segle
La composició
La composició passa a ser un element fonamental i de preocupació
Les composicions són coherents, harmòniques i creïbles, normalment basades en figures geomètriques simples (triangles,...)
Es busca destacar els efectes visuals mitjançant elements arquitectònics o paisatgístics
El paisatge, sense detallismes, serveix per enquadrar escenes i donar-los una dimensió espacial i les figures es reparteixen ordenadament i amb un pla preconcebut
L’obra sol tindre unes línies compositives de tensió que ens fa recórrer la imatge en el seu interior
S’introdueix l’anomenada finestra aperta: una finestra oberta que permet veure el paisatge o altra acció de fons
1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (IV).La coordinació i relació de les figures entre elles i amb l’espai dóna lloc a un moviment i dinamisme contingut, però cada vegada major, que té en els escorços l’exemple principal
Cada obra o quadre és concebut com un tot que no depèn de l’exterior: els grups, com els retaules, tendeixen a desaparèixer, així que es tendeix a la unitat i,
encara que hi haja diversos temes, tots poden entrar en la mateixa obra
Temàtica
Continua sent predominantment religiosa (frescos de les esglésies o taules d’altars i oratoris): vida de Crist, verges (sovint parlant amb sants), sants, Antic Testament
En la pintura profanaapareixen nous gèneres i temes
Els retrats: solen ser de xicotet format i de perfil (eternitza al personatge i li dóna un aire atemporal),
encara que la major seguretat i domini de la perspectiva farà que s’imposen progressivament els
retrats de tres quarts i frontals (finals de segle)
Les al·legories: és la representació amb imatges d’idees abstractes
Els temes mitològics (influència clàssica)
Els paisatges: passaran de formar part dels quadres a ser els protagonistes d’alguns d’ells a finals del segle XV
1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (V).Tècniques: comencen predominant els frescos sobre murs, però també tindrà molta importància el tremp sobre taula i, a partir del 1470, l’oli
El focus principal de la pintura del Quattrocento serà Florència
Tres grups
Pintors arcaïtzants que introdueixen algunes de les noves característiques al gòtic internacional: Fra Angelico
Pintors innovadors de l’escola florentina: Masaccio, Ucello (renovació espacial), Ghirlandaio i Botticelli
(classicisme idealitzat i perfeccionament tècnic)
Pintors innovadors fora de Florència: Piero della Francesca en Urbino, Mategna en Pàdua (escorços, anatomies en perspectiva i nou ús de la llum),
els Bellini en Venècia i Perugino en Umbria
Fra Angelico: Anunciació del Prado (1432)Paolo Uccello: Batalla de San Romano (1456)Ghirlandaio: Avi amb el seu net (1488)Piero della Francesca: Somni de Constantí (1459)Piero della Francesca: Retrats dels ducs d’Urbino Federico de Montefeltro i Battista Sforza (1466)Piero della Francesca: La Resurrecció de Crist (1460)Piero della Francesca: La Flagel·lació de Crist (cap al 1453)Andrea Mantegna: Trànsit de la Verge (1465)Andrea Mantegna: Cambra dels Esposos (1474)Andrea Mantegna: Crist Mort (1490)Gentile Bellini: Processó a VenèciaGiovanni Bellini: Retrat del Dux Loredano de VenèciaPerugino: Lliurament de les claus a Sant PerePerugino: La Magdalena
2.- MASACCIO.És el primer gran mestre de la pintura renaixentista, el que trenca amb la pintura gòtica
El fort naturalisme de les seues obres enllaça amb Giotto, amb un tractament plàstic i escenogràfic
La seua amistat amb Brunelleschi i Donatello es nota a les seues obres: perspectiva lineal, preocupació pel volum, monumentalitat, proporció i harmonia,...
És el primer en aplicar la perspectiva lineal, geomètrica o matemàtica: preocupació per crear un espai real i representar la profunditat, les tres dimensions, en una superfície plana
Preocupació pel volum: mitjançant els jocs de llum i ombres i la gradació tonal dels colors aconsegueix modelar cossos i vestimentes
Li dóna als temes un aspecte natural i realista: tracta de captar la psicologia dels personatges, incorpora paisatges naturals i arquitectònics,...
Les figures tendeixen a la monumentalitat i grandiositat, amb el domini de la massa i el volum (solidesa escultòrica)
El dibuix és bàsic, nítid i clar, però centrant-se en les línies fonamentals i sense entrar en el detallisme
Ja té un clar interès per les composicions, optant per composicions harmòniques i, sovint, organitzades de forma geomètrica (triangular per exemple)
Entre les seues obres cal destacar La Santíssima Trinitat i els frescos de la capella Brancacci (El Tribut de la Moneda i L’Expulsió d’Adam i Eva del Paradís)
La Trinitat (1425-27)
Frescos de la capella Brancacci (1426-28)
L’Expulsió d’Adam i Eva del Paradís (1426-28)
Sant Pere curant els malalts amb la seua ombra (1426-28)
La Distribució dels Béns o Sant Pere i Sant Joan repartint almoina als pobres (1426-28)
Sant Pere batejant (1426-28)
Resurrecció del fill de Teòfil (1426-28)
3.- SANDRO BOTTICELLI (I).És el pintor més important de l’últim terç de segle,
protegit dels Médici i lligat a la història de Florència
No introdueix novetats tècniques important, però implanta un estil més líric, delicat, gràcil, dolç i idealitzat
La seua filosofia neoplatònica intenta conjugar el platonisme i el cristianisme i busca expressar les idees i la bellesa ideal
No és realista, sinó d’un naturalisme molt idealitzat
Busca captar una bellesa idealitzada i serena, però sempre amb un toc de tristor i melancolia
El tret tècnic més important és la utilització d’un dibuix fluid, molt nítid i clar en què predomina la línia ondulant,
que dóna dinamisme a les composicions
Les composicions són harmonioses, equilibrades i clàssiques
Els colors solen ser freds i no li serveixen per a modelar els cossos, que tenen tendència a parèixer plans
La llum és diàfana i fins i tot apareixen tons cristal·lins
Tota la seua obra és una mostra de classicisme idealitzat (tècniques, nus, temes mitològics) i perfeccionisme tècnic
3.- SANDRO BOTTICELLI (II).En la temàtica va fer molta pintura religiosa, així com retrats, però el més conegut de la seua obra són els temes mitològics i al·legòrics
Al final de la seua vida (des del 1491) la seua pintura es fa més nerviosa i pessimista, fins i tot convulsiva (decadència de Florència): té una forta càrrega moral i ètica (que ja tenia abans) i es basa en el triomf de la rectitud i la veritat sobre l’obscuritat i la mentida
Obres més importants: La Primavera, El Naixement de Venus i La Calumnia d’Apel·les
Verge amb el Nen i dos àngels (1468-70)
La Fortalesa (1470)
Retrat d’un jove (cap al 1470)
Retorn de Judith a Bethúlia (1470-72)
Descobriment del cadàver d’Holofernes (1470-72)
Sant Sebastià (1474)
L’Adoració dels Reis Mags (1475)
Retrat d’home amb la medalla de Cosme el Vell (1426-28)
Retrat d’una jove (1480)
Verge del Magnificat (1480-81)
La Primavera (1480-82)
Càstig dels rebels Qorahe, Dathan i Abiram (1481-82)
Palas Atenea domant el Centaure (1482-83)
Venus i Mart (1483)
La Història de Nastagio degli Onesti (1483)
Retrat de jove (cap al 1483)
El Naixement de Venus (1482-84)
Anunciació (1489)
Pietat amb Sant Jerònim, Sant Pau i Sant Pere (1426-28)
La Calumnia (1495)