' \

-------- ------ --

ANY Hl BARCELONA 9 DE MARS DE 1883

"-­PE R 1 Ó D I C H VERMELL

NUM.90-

•

l'?

f 6 ~ l 1 r 1

- '2.. ·~

n SALUT PÚBLICA n INTERESSOS POPULARS :: ARTS Y LLETRAS u

PREUS DE VENTA 25 e:1emrlar1. . . • . . • • • . Una pe1Hta Cada número. • . . • . . . . . 2 quartos

S•,.t tl llum a• tota ,.e¡:ularitat d lo mtnos 1rn.z t1tgad11 cada sttma"a

111111.A •A llECl_.ltllt"

.\ pa rtPu las cria1uras. T:rnquéu las donas y amagué use 'Is

quartos. Vaig A parlar de La Ma negra y no fora

"~lrany que, ~ucc1 hint al M de qu e qui del l/up 1.arla ... etc., al su l fef de posa r en lle­tr :is de 111otllo lo nom de ta n horrorosa, tc­rol'Í fi ca y nrxi-espantaLle associació. Jos qu:~ rtos ens fu g i sen c.1e ln butxaca, Jos uostrc · fills ó germ:lns ¡,e-ti l~ quedessen ~<' q iie. tra ts pera SP. r f èls e n ron~esco mane­¡¡·cnch . la s n o~ tra~ ctonas ' ' iola pas sens :1don:u~rn. y fin s nosaltres mateiros asse­!'sinats eom a bens se ns ni pode r sospitar fl p a hon t Yi net ria la i1ló del ma tador. que de tan neg·ra no pod ria ser \ista.

Aixís don chs, e. tim ats l ec tor~, si voléu llPgir aquest article, molta prP.ca ució: se-

l nyóu,·os nvan~, quP muy hi es ta ra de mas~a;

f) llCOmarn" uvos a Sant Sa~asta, patró dels descreguts y piadós advo c-a t de ma las cau­:-:as. y p"r lo c¡ue puga ser. r eséu algunas parts de rosari a san ta Gollla , perque ' us ampari e n mitj dels assumptos tan negres e n que a~f>m a ficarnos.

Un cop aixís ben previnguts, tirém bar­ra y conaensém la nostra tasca de aixPcar una mica 'l drap que L~pa la },f(wneg1·a.

Animo, lector, ja hi som . Valor ~Y sere­nitat, y no espantarse, que pe 'l final ja tinch previnguda una medecina per sustos.

* • • l

Somhi. A Andalusía 's descubreix una associació de criminals que conta unadot-zena ó duas de socios. ·

REDACCIÓ Y ADMfNfSTRACIÓ

96-RONDA DE LA UNIVERSITAT- 96 llARCRLOIU.

Aixó, pel' nrcl!t"que ~t>-.in periódichs · conservadors, trobo que fins pot ser ve­ritat.

Pero esperéus. Pera trobar aquesla"'dotzenola de lladre­

gots vinga agafar a tot bitxo. Bon sist~ma. Del mateix. modo que 'Is cat6lichs diu­

hen maMulos a tots que Deu Ja coneix~ra 'Is seus, aixís també 'l gobern deu pensar:

· a.1a(a a totdeu y ' l que 'n surti ;a ho veu­rém.

Jo ho trobo molt posat en rahó, y sobre tot, fa molt gobe1-n.

Pero anóu escol tan t.

Aquella dotzenota ja no es tal dotzena. Los de las mans ner1ras j a son molts

mils. Un periód ich por ta la s uma exacte: quaranta nou mil uou cents deu y disset céntims. ¡Tot s'hi\ descubert! ¡quin nas te la nostr .1 policía ! ¡ Y jo que 'm pen~ava que gros no mes hi tenia las orellas! Pero uo, en aquest cas, tan Ja policía com la be­nemérita sembla que no se 'Is pot neg ar que han ti 11gut bon uas. Quedém, donchs~ en que qui te bon nas .. .

Pe ro ¡alto! ja surt un alt r~ periódicb mes ben enterat, y 'ns fa saber que la Mtz negr·a consta <le CENT MI~ associats.

¡Burrango!' ¡y encara hi haura qui dubti del miracle de la multiplicació dels peixos y 'Is pans! Si Jesucrist tornés al mon aviat tindria de plegar al ram per la competen­cia qu' en lo rengló dels miracles li faria 'l partit fusionista. Podria 'l fill de Deu res­sucitar un Llatzer; lo gran Calamar farie resucita·r tots los Llatzers haguts y per

l"REUS DE SUSCRIPCIÓ Tot F.apanya, portat 6 domicili. • • ~ rals trimatw Pai11os de la Unió Postal. • • . . 16 id. id .

.hahP,.IObiei.t .eo .WQJ.à' e~oaa; P-0-:. dria esforsarse lo bon Jesús en ter multi­plicar tres pans y tres peixos fins a lograr atipar ab ells a tres mil persona!l, los mo­derns miraculers e n pocas setmanas son capassos d'atipar a tots los espanyols, en­negrintne cinch quartas parts y portantne 4 la cagamenja tre tze décimas.

Una de dos: 6 a Espanya lo mes tonto es bo per Panxa-Ampla, 6 no pot ser veritat lo de una associació de cent mil lladres, assessinos, e tc., e tc.

Ara, si ab l' escusa de uns quans bando­lers, pero r es mes que bandolers, vol ju$­tificarse una persecució contra determina­das i<leas, aixó es diferent.

* • Segons la prempsa que dona tals noti-

cias, ara ja no 's tracta sol~ de la Mans­!J1·a ó la m~ ve rmella, sino que també s' hi barreja: primer als interoacionalistas, després als anarquis tas, y per últim, als socialistas sens excepció.

Aquí estA 1 pot de la confitura. De mica en mica ha anat cambiant la

decoració. De una dotzena de lladregots de Anda­

lusía ha ving ut lo senyalar A tothom que pensi que la societat en que vivim te de­fectes dignes de procurarshi un remey.

Y ja cal escorre 'l bullo, que d' aixó i una nova Sant Bartomeu de socialistas no mes hi va un pas, y si segueixen la doc:. trina cat6:ica de que DeuJa c01teúx:erd 'li

, . ' seus ... ¡no t arronsis. Vetaquí que ara mateix m' espantava

per la Ma negra, y ara ja no sé. si m' ha de fer més pór la blanca.

f l

l

.....

l

. .

" . LA TRAY.ONTANA

Lo q.ue son las <' Osas del mon. Paria mitja pesseta per trobar un travio dels que ran Jas cartas pera que pogués tr6urem de dubte.

¡Miracle!

.,, • •

Y quan la societat siga salvada, y asse­guradas, la propietat, la família y la relli­gió, llavors que s' aixequi un monument de suro al talent del gobern fusio.'lista, y que en una l~pida de terri8a s' hi escrigui ab guix negre Ja següent inscripció qui­nyonesca:

¡Deu m' ha escoltat! En aq uest moment ve a mas mans un

pf\riódich en lo qual llegeixo 'l següent pat·te:

«Ayer tarde entraron en Jerez conduci­dos por Ja guardia civi l 13 internaciona­listas sorprendidos en el acto de celebrar un:. junta, ocup~nd11sPle documentos y el ultimo número de la Revista Social.»

¡Horror! ¡ara ja veig ben clar que son crimina ls!! Ja m'hi tornat conservad Jr y prego al gobcrn que castigui ab ma fprma, se~s contemplacions a si lo de Andalusía es Ma n~gra ó Gana n1'g1·0, ó mes ben dit, ganas ne!Jnts d' extern1i11ar socialistas. Y prra que'~ convencin dr que te c1 c i-:ercosa de gana. lo jt)fe qn e diuhen qu e han das­cuhcrt ClS mestre d'estudi. Aixó 301 ja fa bada l lar de carpa 11 ta.

P('ro per si 'l bon jan de lector no sah veu r<' tnta Ja g rave tat <le dit pflrle, vaig ~

' auali~arlo pe ra qu e no ' !s qued ~ cap dubte. Primer de tol, ¡erau tretze! Aixó sols ja

fa c~µ arrifar. ¡¡Tretzr !! illO reparan quin númr ro mes patibulari? y encara, qui sab si vnn ser agafats en divend res, que tol potl·ria ser. Ab això jan' hi ha prou pera co11dcm11ar ~qua lsevol.

l>e8prcs ... e~tavan reunits en junta. Be . . ,_ . . es veritat quP la lley de reunions fixa que no arribant a vint personas no es reunió púb '. ica, y per lo tant tothom pot ce lebrar­las a hon t y cóm l i donga Ja gana, pe ro no hi fa res; deixemsde lleys, que fa a lvoca t, y si no cran vint eran tretze y aixó basta y sobrn. l\le sembla que per aquest ca ntó ja han rñ n q neda t convensu ts los meus lectors.

Després ... ¡van trobarlos documents! Es veritat que no 's diu quins documents eran aquets y que tan podian ser bitlle ts <lel porch de Sant Antoni com la llista de la bogade ra ... pero al cap-de-vall tot son do­cuments, y un paper tan pot servir per una proclama incend iaria com per cantar los goigs de Sant Prim.

Y sobretot ¡¡esgarr~fintse!! van ocupar/os l'últim número de la Revista Social.

¡Oh criminals empedernits! Tenir la R evista Social, y ¡¡l' ultim número l t ¡¡¡¡ ¡ Hurror!I ! ! !

Nada, nada. Que 's fuselli A tots aques­tos individuos per primfl!ra providencia, luego que se 'ls condemni A cadena perpé­tua y s' estermin i tota la seva rassa fins 4 la quinta generació .

Sols aixís quedard la societat tranquila, tan sols fentho d' aquest modo los honrats pares de família podr4n pujar la canalle-ta sens temor A que serTeixin per esmorzar de un anarquista, y solzament si aixó 's fa las donas podr4n exposarse A anar pe 'la carrers 4 buscar la sopa als convents sens temor als pillastres que portan sas crimi­nals intencions fins al horrorós extrém de • tenir en son poder l' últim número de la Rnista Social.

Aqu{ dió fin el sainete perdonad sus muchas faltas.

GIMNAS11CH

AYS D' UN PELAT

¡¡Sense un quarto!!

L' home que viu sempre aixot Sense un xam tot lo dia, Certament, més l' hi val<lria Qu' en lo mon no hagués vingut. .

No contéu a.h cap amich ·Tant si es pohre, cun1 si es ricb, Si no teniu cap ci11quilla, Jo per t:xpcrit:ncia ho dicb, Pcrque pelat tamhé estich Y la rahó es molt senzilla .

Quan me veig en g ran apuro, Qu' es molt sovint, (aixó ho juro) No sahent quin plan tira, Veig un ami1·h, vai~, P aturo ... Y al dirli-"dl·lxam un duro,­Me respon:-"Torna J cma."

Las hutxacas fora<ladns Tincb ja de tautas vcgadas De busC'ar per tots recons, Y mas il·lusions hurladas Sols hi trovan amagat!as Duas claus ... y tres IJotons.

No conech gaire al harbé, Ni al sa,etre, 111 i al sa.haté! No tinch may sohrant ni un 1óu: Sempre 11·1Jagul miro bé Y no niés hi veie: papé, Roba bruta, draps y ... prou.

No be tront lo goig en llocb; Me dive1 teixo molt poch; Visch ca,•ilós constantment: May de casa méva 'm moch P erque si surto ... lio 't toch! No sé ahont anar; francament.

Sols "aig a pendre café Perqu' es un vici sens fré; FunlO ... per casualitat: Y, per instint, sempre ¡a fé! Miro per terra, perqué Busco ... lo que no he trovat.

Quants més rals ma sort somia, Menos rals tincb ... ¡sort impia! Eatich , créguinme, aburrit: Y, finjint sempre alegria, Tot fent versos passo ' l dia y a las nou ja m' fico al llit.

Sense on quarto 's pert l ' humor La paciencia, fé y amor... ' (Es un esperiment méu:) Ningú m' vol fer cap favor; T?th~m me parla ab rencor, Nmgu 'm vol al costat séu.

Sempre espero 'l fi del més Ab una fam de dinés Com si no hagués may cobrat: Pago deutes y demés, Conto quant sobra ... y desprét Ja torno a quedar pelat.

1' ab aqueixa trista Tida (Que, per cert. no es divertida) Vaig ¡>a111ant laju•entut ... Y ea ma sort tant malehida, Que quan ma miseria crida Tothom aempre l' hi fa 'l mat.

L' hoJl'le que Tiu eempre ain\ S.n11e un D'fo, tot lo dia, Certamellt, mé1 li hÍ nldria Q.' eu lo mon no haguéa 'finpL

l'un J)JIL C•DIL

ª"*ªªªª**••·············~···················--···

•

1

N6m. go

¡ROMANTICISME! ... - \

De la imponderable manera que jo esti­mo, no crech que ningu estimi en lo mon.

Pobre de mí, si no fos aqueixa mbteriosa borratxera de l' êinima que 'Is homes y las donas ne ·diuhen amor.

¡L' amor es la meva mussa, l' amor es lo que ,m dona. alegría ó tristesa!

No puch acluca'lsullsquealmomentno se' m presenti en ma deliranta imaginació l' hermosíssi ma imatjc de ma idolatrada Nisse.

No mes faig que pensar en ella . Ella 'm fa aixeca c1ematí ab lo dolsy suau

rossech per con tPm pla r êbri de goig las bellesas so rp rendents de la ,nare Natura en las matiua<las hermosasde MaigyJ uny .

¡Pobre N i ss~ ! ... Si miro las puras y crist;lllinas ayguas

del riu qu e lli sca murmurant ¡ier sota Jas eu ras de ma f111estra, ja S<' 'm fi:,!U ra véu­reh i a ma ~i sse n) b• •jant~e alflh~jada per las coqu t tonas anguilas J las i111palpables llíssaras. Si clavo la mirac!a en la verdó de la salzarcda de la Torre, t:unlH·~ se 'm figura vé ur~hi entre ' l poé tich y rr~~~ch ra­matje sa imatje bcllís~ inia, co m deLia ser la ve rge de Llc rona- in1itada per lo mestre orat de la Roca.

¡Quan veig un vol de co loms dess~guida ·m formo l' ilusió d' un vol de Nisses ,.o leya nt a mo n en torn; colocautme joa pues­to del barret ...

¡Pob~e Ni~se! ¡Si la coneguessen! Es bh~nca com l~ es­

puma salaòa de las onas del mar. tY '1s ulls? Oh! aposto que no n' hi ha

cap mes q ue 1a guanJ i en tenirlos mes es­pressius.

¡Jo 'm desfaig de plaer al con templaria! Quan tas cariss ias li prodigo, qu an1as pa­

rau las carinyosas que la posau joyosa y trené tica fins al punt d'esclatar un bes in .. descriptible é incalitlcable. Y ella, cóm me rodeja, cóm me mira ah una espressió su­blime, pero tacita, de sos incomparables ulls! ...

¡Pobre Nisset Jo no sé menjar que no veji A 'n ella 4

prop meu, no sé anar en lloch que no tir,­ga a 'n ella per companyera. Es la meva ilusió, la meva diversió ignoscenta.

Aixís com los ant1chs gentils adoravan en~gats l' imatje estúpida d'un toro d'or, jo adoro A ma Nisse com si fo~ la prole ge­nial d' aquells mes qu' hermosos , ricbs badells del temps de Salomon ...

¡Oh hermós y diví poder del Romanti­cisme!

•

Si per ac4s alguna bella lectora, despres d' haber llegit las anteriors ratllas se tro­vés emocionada per la descri pci6 púdica de ma romAntica passió, glatint son cor de amor, y se sentís germinar una aveni6 es­tranya 4 ma idolatrada Nisse ..• ahl ••• que no deixi d' estimanne, que m' bo partiçipi, que la correspondré ab tot moc cor. Que no tingui odi 4 Nisae; qu' ea molt ipooeD­ta é indefensa •••

--

t -

' l

l

N6m. 90

¡Pobretat .. Es una gosseta d' aygua molt bufona que va regalarme la senyora Cusse­fa quan va marxar a Calaf.

Y creguin que tindria verdader senti­ment si algun dia me li donessin la bola.

J. GUINART

¡LLIURE!

(A D. F&A:SClSCO G.il.Lll'A)

En la marxa asqucrosa de ma vida bont l' bipéwrita he fot perquc 'm pensa\·a que aqnc~ta soriclat lan envilida rumplinl jo sos desilxos, espera ha"'" <¡u' aclarí!! la vritat, no la mentida c¡ue <'l'gal" Jos m t>US u lls a ella 'm lleneaha ft-n t v(•ure la vir tut al llum del dia, virtut c¡uc no tinJr~, y que uo tenia.

Sorh ser inatcrial, y só en ma escncia cau de 1luptc-. tan i;ol ... , fangci:¡ qu' apcna, s<•nfl hrúll.ula ni fri·, scusc roni·icncia, omplt·rt t· rullolal <'Or de vil grm~rcna, l!nlvatjt• ' l pr11-.a111C'nt t n ma <•xistcnC'ia, y scn~ j.!Oi~ ui plaltc r, ni dol ni pena. 86 m:í q11i1m vivent de p vnsa horda , •¡uc l'u11ci1111a ta11L sol-. pcn1uo té c·orda .

¡.\mor! ¿Y qu' es amor'? Res mc~n vici, ei.tal mah'rial, ir.stiut y déria ' t"c <·orrc pt'r In s3ng ah greu <lesti ci del polo 11' una ai tcna a l' altre arteria; ~oi~ R1•ns plal_aer, pl3nura y precipici, í• imnt.k l''pi rilunl en la matcrin. fü.·~la tn 11t 'º'"' tic núme1·os complexos, y una t·omltinnt·iú <l' opo.,ats se>xos.

¡LR fi·! ¡La ctrrnitat! un se desperta <lcsp rí·., d' aq11t·ixo8 somni:> c:-tasiantse, ah riulla 1i la hol'a. ah vistll iiwcrta Jc \iure 1J u~i<mat, casi <'antsantc do me!! p1·1•0('1tpa"io11s y ah rahó oherta d c11pre('itL ac1ucE>tos n oms, de!lprcciantse. ¡Que J11 C8 /i: pot tenir, si cré u mcnt.ida li\ falsn eternitat <l' aquesta vi<lal

La tt1nra <·ital pir.,,. res "llo ·lf ~ •

lo vil c uch famule1H'h ab sa. catxassa., rosega nostra carn; d' ella s' engreixa fins <tu' un petit aucell que prop seu passa la vida d' aqudl cuch prestmcnt csqu~ixa, y un hom' mata :i l' aucell y 'l p orta a casa¡ Y pot.ser algun pare, comi<ler o, me oja. son p1 opi ñU sense saber ho.

• Ufi>Ano ns GmoN.&. Y RoCIU

A propósi t de la ·persecució dels anar­quistas francesos, y la tolerancia als pre­tendents a reys. en l'Ajuntament de París va discutirse fa pochs dias la següent proposic:ó:

cConsi<leranê. qne 'l Parlament es impo­tent contra 'Is pretendents, 6 c6mplices dels mateixos;

>Considerant l~ necessitat de no privar i la República dels medis de defensa con­tra las ten~tiYas monarquicas eventuals:

>L' Ajuntament de París expressa 'l de­sitj de que ~ian amnistiats los anarquistas condemnats p~ 'Is tribunals de Rouen y Lyon.>

Va demanarse la supressió del primer considerant per injuriós als poders pú-blichs, y aixís va acordarse. ·

• Posada 4 votació la proposició ab dita esmena, fou aproba<!a per trentasis vots contra un, abstenints& de votar los regi­dora.de la dreta.

Sempre 'Is municipis Mon los que mes te­nen que distingirse pel camí de la lli-bertat. - .... ... ....

-----------

LA TRAMONTANA

En alguns ferrocarrils se cometen unas irregularitats que n' hi ha per llogarhi cadi ras y banchs y plassas de toros.

Figúrintse que un comerciant factura una partida respectable de b9ts d' oli, y al arribar a son d~sti;io la expedició resulta que 'l que hi · ha dintre dels tals b~ts es

aygua clara. Decididament E~panya es lo país de las

irregularitats refinadas. ... ... ... En lo número que ve publicarém un al­

tra llista de lo recau da t en nostra redacció pera aixecar un monument a Clavé.

... ... .. Lo celebre arcalde de Rosas, ma11at pro­

cessar per l' Andiencia de D trcelona , sem­bla que fa correr qnc res te qn e témer, y que seran romansoS. lo del" procés y In sus­pensió del c3 rrech <l' Arcalde.

Home, ja tindria que veure que aixó succehís.

Hr ... .,. Duas grans noticias. Lo senyor Romero Giron, ministre de

Gracia y Justicia, ja no pensa tan lliberal­ment com pensava en la qüestió del ma­trimoni civil, y son cri teri 1 diuhen que se adapta perrectament al del conservador senyor Alonso l\fartinez.

Y esta molt posa t en rahó. Ja fa temps que sabém que una cosa es

predicar-..eu.la cposic.ió ~•-1tra ser mi:.. uistre.

Y alia va l' altra noticia: Se di u que 'l senyor Pelayo Cuesta tracta

,1e vendres las montanyas del estat ni mes ni menos qne volia fer lo senyor Camacho, y que no trobara cap entorpiment en tirar endevant sos plans.

¡San t Antoni t En política veig qu P. sempre resulta ve­

ritat lo de que «després de un de dolent ne ve un altre de pitjor.»

Ja no 's contentan los fabricants d' em­butits de Paris gastant carns de matxo, gos ó altres bestias poch sanas, sino que no ta poch la policía d'aquella capital va descu­brir a un botifarrai1·e de prop de un ce­mentiri, que barrejava en las botifarras los cada vres de personas que podia a1·re­plegar.

Si aixó arriba a passar A Espanya, de fixo que la Ma negra n, haguera tingut la culpa.

** .. " Llegeixo en un periódich de la Corunya:

cAl pasar an~ayer _un jóven por la tra­vesía d~ la Marina, y s1n decirle cagua va,» l~ b~ut1zaro~, desde el go~ierno de pro­v1nc1a, arroJéndole sobre la eabeza una pal.-ngana de agua sucia.

e-Mire V,, señor municipal, dijo el jcS­ven 4 un agente de la auioridad, desde aquella ventana acaban de ecbar sobre mi individuo una cantidad de agua que no olia i rosaa. '

>-Pues mire V., contestó el municipal,, que ya los be avisado.

>-Avisaria V., pero iquíón me abona i mí los perj uiciost . >-Eso ... eso ... Vaya :i preguntarlo ar-

riba . >Debemos advertir que el t&l individuo

iba ~on su vestido de gclla como dia festi­vo.» .

Ara fassin lo favor do dirrne si quan del gobern de provil~cia se cumpleix d'aquest modo ab la policía urban~, que no tenen dret de fer los vehins a secas .

La M~taña, rcriódich que ha sortit' Madrit, partirlari de la República fed~ral y de la Revol uc ió social. ha anat {l parar de bonas a primeras a encararse ab lo jutje.

Oh Jlibertat tusioni~ta. ets tan gran ... que ' t perts de vista.

Las repúhlicas amcricanas de Ven('zue­la y Colombia h<ln pregat a l rey D. Alfons que acepti lo paper de arbitre per' arre­glar unas qüestions sobre límits de fron­te ras.

Los periódichs mon~rquichs, ah tal mo-tiu, ja estan que no hi veuhen de cap ull de contents.

La verita t. trobo q11c aquesta gent per molt poca cosa s' entu~iasman .

A menos que ho fassin ' 'cure ... •• ..... •

Lo senyor Gnberna¡dor civil de M4laga · diuhen que ha stispés d ' em plet> y aou al jefe d' órdre públich de aquella provincia.

¡Diable! iSe tracta acas cl' alguna rami­ficació <le la Ma negrat

••

La setmana passada ~ Paris va caure al_ mitj del carrer, en lo bulevart Denain, una dona de 28 anys, que morí d.:, miseria.

Y mentres Eh~ua Aubinau aixfs moria, en un restaurant in mediat un príncep do­nava un banquet ab plats e:xoticlts y vins de tot lo mon , que costava 15,000 franchs.

Y qui 's queixi de lo justa qu' es la socie­tat actual, que aixís un llamp lo baldi.

** .. .. Llegeixo en un periód;cb:

cUn sabio aleman, ha encontrado, 4 lo que parece, la manera de ejecutar 4 los condenados ~ muerte de una manera de­cente y r~pida, por medio de la electrici­dad. Hê aquí la descripcion de este invento y el modo de servi rse de él:

>En el lugar designado de una sala, es· pecialmente afecta a las ejecuciones, se elevara upa gon estatua alegórica de la jus~icia, teniendo en una mano la espada de la ley y en la otra una balanza. Delan&e de la estatua se colocara un sillon desti­nado a·l condenado a morir.

>Despues de la lectura de Ja sentencia, el mismo juez, pues Ja méquioa hace in­necesario al verdago, arrojari el baaton en uno de los platiUoe de la balansa, IOl­tenida por Ja estatua; el platillo bajan, dejando satisfecha la justicia de los bom-bres.

>En efecto, el cor.denado maere, como berido por el ra70, por una bateria eleo-

• í'

r

•

Jiag ... 4

trica, colocada en el interior de la estatua, que se pone en accion con la hajada del platillo.

»Mientras los sabios, en vez de dedicar su talen to y sus conocimientos ~ propagar la ilustra cion, se ocupen solamen te de in­ventar m~quinas de destruccion, Ja huma­nidad ad elantara poco en su camino, y los pretendidos sabios no pasaran de la eate­gorfa de verd u gos il ustrados.»

Soch de la mateixa opinió.

•• •• •• Segons un periódich de Sevil1a, lo se­

nyor Candau deu molta part de sa elecció per diputat a un casino de Marchena que 'e titula Los Pelaos, que diu que te ramifi­cacions ah la Ma negra y que ajuda 4 Jas eleccions de certs caciques.

Ja comenso a sospitar que la M4 negra acabari per tornarse blanca.

•• r •• ••

f. En la caixa de Dipósits de Madrid s'ha descubert una nova irregularitat. Han si­gut afanats varios resguardos del bens dels ajuntaments.

Se creu que la fazaña es deguda 4 un empleat.

Decididamell'f la Ma negra te ramifica­cions fora de Andalusía.

•• ... .. Als mestres d' escola de Requena se 'Is

deuhent 4.,000 pessetas. Vetaquí perque fan corre que un mestre

d'escola es lo director de la M~ negra.

•••• La setmana vinent contestarém la molta

correspondencia rebuda aquei;¡tos últims dia~, puig se troba actualment fora de Bar­celona l' encarrega t <le sa contestació.

També per igual moli u no contest~m en aquest número a La Vespa.

111• .......

L A T R-A M O N T A N A

e¡~- ~~'v--.....9Ad&'~1~~ - ~· ~~-VA,, ± ~·-;'~~¿ .. ' ·~/. ~ i!:~

~ -' ~N ~1'.'h ' J (. _., . ~ /,'/,~/// '//. /, , ¡r-1-~ "- ·1 . ¡; ~;i;M:· ;p ,;:;fif,f/Í

• 11 l• ,. • l J / ~ / l l.'1 QJÏ '/~ ·~ . r.~\. _J:_ n. ~ ~ .' ~=- .. b ~r IA.1·•;ttr~ I • '' -. lrr:-:-' ~ - - ·

A prop6sit de las m2lifetas dels j esuitas ~ Alicant, los alicantins han publicat una ft.:lla que ha reproduhit tota la prempsa d' allí y mes tart g ran part de la d' Espanya , titulada Lns flijos del At:e1~no, en que 's posan de rellé u las malas arts dels fills de Loyola.

De la citada fulla, que 'l bisbe de per aquelJs andurrials ha cali ficat de here~je , sat~nica, inm unda, Ple., se n' h'an t irat mes de quaranta mil exemplars que ban sigut lleg its ah molt gust per tot arreu. · Me sembla que al16 de Ru;a el in{i.enzo aviat se tornara Bramen jesuitas.

** •f.; ....

Lo senyor bisbe d'Orihuela segneix en son projecte de fer riurer al publich ocu­pantse de la visita y expulsió del jesuitaa d' Alicant.

Nada, nada. ¡Qu,, bailef •• .. ...

Entre un reverent y lo yicari de Chiva varen creuharse unas piadosas coleccions de cops de puny en averiguació de qui 's queda ria ' ls quartos de un bateig, qu e tots dos volian a propiarse.

Podria ben pagarse un ral d' entrada per veure semLlants funcions.

~ ·- ** ... .. Un jesuïta ha predicat a Gijon aconse­

llant a Is fills que no crPgui n a sos pares, si ha de ser contra lo que tan sants varons predi can.

¡Oh mor:il jesu itera ja 1i ~iols anar derrera! ...

•• •• També un tal Manelet, bisbe de MAlaa;i

o ' Duas centas y pico de pessetass' han re- ha disparat una pastoral de cal ample asos

caudat pera aixecar una estatua al carcun- feligresos. da Zumalacarregui. ~n eJla afirma quA Deu mateix ha sigut

¡Pobres carcas! 1Com s' arronqanl qui ha e nvi at Y fet organisar Ja Ma negra !!!!!!!!!!!~~~~~~~~~-~-~~!!!!!!'!!"!'~~ 1 d' Andalusía.

•

¡POTSEH!

¿Qu' es Ja vida? Un no aé quó; ¿Qu' es la mort? No t.' h l) pucb di¡ somni ó real la creguí, mrs are <lupto 'l que sé y ' l que no sé definí.

Conto ' l temps, y com guspira que lluminosa cumensa y s' araha quan se mira, veig que mort, aixís que llensa sa rogenca llum qu' admira.

Donr bs conceheixo la Tida com foch que ni brasa deixa, com la llum esmortehida qu' ana endevant may con'rida sino sempre la mateixa.

Y en sos brassos m' encadena y un no sé qué 'm fa pensa¡ ¿Que 'm ·dona? Sols me ~on' pena; ¿Qué m' espera? La gang..ena del Jó quan s' acabara.

Per' xó 'l dupte se m' arrela dintr·e mon cor que 'm consum; per xó ma nsta s' entela ; sols demano un raig de llum d' una lluminosa est.reia.

Y sofriré gréu torment, fins qu' aquesta idea 'm deixi, ¡cóm puch tení 'l penaament net y pur y tzeluzent ai fins dupto qu' exiateixit

Cou. Gour~

1' 1Donchs que fa parat, senyor j utj et Aques­

ta delació ve per conducte a utorisat.

•••• Llegeixo en un periódich que, durant la

última setmana, los tribunals fran cesos han portat a presiri la friolera <le vintiun ensotanats per habercomés varios ~tentats al pudor, robos, assessinats y altres entre­teniments piadosos.

¡Res, mal as volensasf

........ Aviat se donara :i la estampa un notable

folleto que portara per títol Los j esuitas en Alicante y se ocupara sola y exclusiva­ment de las hassa nyas que tan .,·eve,·ents pares varen cometre en aquella democra­tica població.

Tindrém molt gust en poderlo llegir. pera saborejar las in·egularitats del órdr~ moral que tant caracterisan als negres corbs de San t lgnaci.

'

-- ---~--~--

N6m. go

Sembla que en la catedral de Burgos se àa comés un robo de consideració, del que no dona mes detalls la prempsa . per estar la causa encara en sumari.

Molt sera que de aquest cas la ~nlligió no 'n surti ab las mans al cap.

,,-:_.··:-' , ..;.._'4'' .... , . -. .;._

~~~r r~···~~~, A ~ 1i · ~iv ·~i l f( t~~: . '~~~~~ ' ' -~~~.~-~·~i:;;;;;;;;;;;;;;;;;;:==:::::.::::::;::¡¡¡¡¡;;;;:?

M U DANSA

Pel meu sant me van dona un total posat ah n; per la mar hi t11>l habé lo meu tot posat ah t; y 'l café ·s diu qu' es milió ah total posat ah o.

** . ... GERO~LIFICH

Ill SI Ill ~¡.; 11 RJt;

nab Ill SI Ill ·,

I

R. P.

SA&TRBT DP. PALAPRUO'U.L

$0LUCJO~S , A LAS CABORIAS OF.l. NÚ .. ERO PASSAT

GEROGLIPJC11:-Q11i no ti- dinen no té re11

Tipogra 'i/LA ACA P I· , .,\ "• · • 1 tle 11 Uniwerai •a -l , 1)6. Barcel-

~ . '

EV A.R."ISTO ULLAST1'.EA, EDrroa

l GARi BALDi HISTORIA LIBE R AL DEL SIGLO XIX

ESTUDIOS FllOSÓFICa-ORIGINALES de escritorcs ltali anos, Francesc~ y E $pa ño· ,; ,

bajo la direccion de

Justo Pastor de Pellico

Obra ilustrada por notal·les artistas con Iaminas sucltas y ~rabados intercalac1 '"S

Aquesta obra, recomanable per la puresa de criteri lliberal ab que toc:t

tot lo transcorregut en nostre sigle, al ­ternat ab la Historia del héroe llegenda­ri Garibaldí, obté mes cada dia lo favor del pú blich.

Fins avuy va publicat lo quadern 3o. Se reparteixen setmanalment vuyt

entregas de vuyt paginas, al preu de un quart de ral cada entrega, ó sian dos rals cada quadern de 64 planas.

Las preciosas laminas que en gran número adornan la obra, se donan de regalo als senyors suscriptors.

Condici~ns ventatjosas pe 'Is corres­ponsals.

Se suscriu en aquesta Redacció y en totas las principals llibrerías y centros de suscripcions d' Espanya. ..:

---~