idealisme i realisme

Download Idealisme i realisme

Post on 08-Jul-2015

3.249 views

Category:

Education

1 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Idealisme i realisme

TRANSCRIPT

  • QU S LA REALITAT? 1Realisme/idealisme

  • REALISME I IDEALISME

    La pregunta per la realitat i pel fet de conixer estan estretament vinculades.Hom pot entendre el coneixement com a una activitat humana en qu un subjecte senfronta a un objecte, una realitat. Subjecte, alg que coneix, i objecte, la cosa coneguda sn els dos elements imprescindibles dins duna relaci cognoscitiva. La resposta que donem a la pregunta sobre quin dels dos elements recau el protagonisme en aquesta relaci, determinar el tipus de model epistemolgic que adoptem en lexplicaci de lactivitat cognoscitiva.

  • REALISME I IDEALISME

    En lnies generals, si el pes de la interacci recau en lobjecte obtindrem un model explicatiu realista.

    En canvi, si recau en el subjecte aleshores el model explicatiu resultant ser l idealista.

    El model realista de coneixement es pot definir com la doctrina epistemolgica que afirma lexistncia de lobjecte per ell mateix, s a dir, independentment del subjecte que coneix.El model idealista de coneixement designa la doctrina epistemolgica que defensa la tesi que no hi ha objectes (coses reals) independentment duna conscincia (el subjecte que coneix).

  • REALISME I IDEALISME

    El coneixement per a un realista no altera ni modifica la realitat coneguda.El realisme afirma que podem conixer les coses tal com sn en si mateixes. En el coneixement, segons el realisme, el subjecte ha dajustar-se el mxim possible a lobjecte.El coneixement per a un idealista, ms aviat la forma de conixer, pot alterar la realitat coneguda.Lidealisme afirma que podem dubtar de lexistncia dobjectes ms enll de la nostra conscincia.En el coneixement, segons lidealisme, lobjecte ha dajustar-se a les normes que imposa el subjecte.

  • REALISME I IDEALISME

    el mn extramental existeix encara que no hi hagi cap subjecte que el pensi o el percebi.el mn es pot conixer perqu pot haver una correspondncia entre lobjecte i el que afirmi dell el subjecte.

    el coneixement del mn depn de lexistncia duna conscincia que el conegui.el mn conegut no s la realitat mateixa sin el resultat dun procs dorganitzaci i de construcci mentals de les idees que pressuposem representen les realitats extramentals. Conseqncies del realismeConseqncies de lidealisme

  • REALISME IDEALISME

    Caracterstiques del realismeCaracterstiques de lidealismePrioritat de lobjectePrioritat del subjecteSe suposa lexistncia del mn externEs qestiona lexistncia del mn externLobjecte immediat del coneixement sn les cosesLobjecte immediat del coneixement sn les ideesLes coses es coneixen tal com snEl coneixement de les coses depn de la forma de conixerActitud passiva, receptiva del subjecteActitud activa, constructiva dels subjecteActitud confiada en els rgans de coneixementActitud crtica davant els rgans de coneixement (els sentits).

  • Activitat:Assenyaleu si les afirmacions que tenim aqu al costat les podem considerar realistes o idealistes?Jo no pinto el que veig, pinto el que penso (Picasso)Quan una font sonora saproxima les ones es contrauen i el to puja, mentre que quan sallunya, les ones sallarguen i el to baixa. Aix explica que la persona que espera a landana sent augmentar el to del xiulet del tren quan sacosta i disminuir quan sallunya (Efecte Doppler)Sigues realista, demana limpossibleSi no ho conec, per a mi s com si no existsLa terra era al centre de lunivers fins que alg va descobrir que aix era fals El sol surt per loestEstem veient el que els estels dAlfa Centaure eren fa uns quatre anys i migHi ha coses desconegudes que poden existir.La grandria de la Lluna s superior a la del planeta MartLa realitat no s blanca o negra, tot depn del color del vidre amb el que es mira

  • TIPUS DE REALISMEAfirma que les coses sn tal com les veiem.s lexplicaci ms natural i espontnia.Hi ha una confiana absoluta en qu les imatges mentals que tenim de la realitat corresponen a la realitat mateixa. Aix, per exemple, la Lluna canvia efectivament de mida i de forma al llarg del mes.s una concepci precrtica del coneixement, en la qual les coses sn tal qual es presenten al subjecte i on no hi ha estructures ocultes.

    Defensa que les coses no sn tal com les percebem.Aquesta explicaci sorgeix dels errors detectats de lexplicaci ingnua. No podem refiar-nos totalment dels sentits, sovint sequivoquen.Hi ha una realitat objectiva fora de nosaltres per no s com sembla ser. No hi ha coincidncia total entre realitat i aparena o, com sacostuma a dir, les aparences enganyen.

    Realisme ingenuRealisme crtic

  • TIPUS DE REALISMEVeiem que un cotxe de color blau es desplaa, sentim el soroll i a ms a travs del tacte notem les vibracions i el moviment de laire. Aix s el que els sentits perceben de la realitat en aquest moment. Fins aqu arriba el realisme ingenu i s quan comena el realisme crtic. El cotxe no s blau, sembla que s blau, ni retruny, sembla que retruny. Tan sols el cotxe t la capacitat de reflectir certa classe denergia electromagntica o dimpressionar loda amb certa classe denergia mecnica. Quan aquesta energia impacta sobre els receptors sensorials i el cervell, esdev la percepci dun color o dun so determinats, per el color i el so no sn reals.

  • TIPUS DIDEALISMELa idea sidentifica plenament amb lobjecte. La realitat objectiva s el resultat dun pensament (all que penso s) o duna percepci (all que percebo s).La idea no s representaci duna realitat externa al subjecte, la idea s la mateixa realitat.No cal pressuposar lexistncia duna realitat externa material.

    La idea s el resultat de lacci de les regles (a prioris) que imposa el subjecte al material sensorial dun objecte extern captat pels sentits.

    Reconeix certa dependncia de lobjecte: el subjecte no pot actuar independentment de lelement no subjectiu, tot i que finalment s qui imposa la llei.

    El coneixement hum queda limitat a aquesta realitat mental constituda per les estructures internes a priori del subjecte, anomenat fenomen, mentre que ha dacceptar que queda fora del seu abast lobjecte , tal com s en si mateix, independent del subjecte (el nomen).

    Idealisme radicalIdealisme moderat

  • TIPUS DIDEALISMEActivitats sobre el text

    http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/02/lidealisme-empirista-de-berkeley.html

    A quin tipus didealisme pertany aquest filsof?En quines afirmacions bases la teva afirmaci?s empirista o racionalista? Per qu?

  • ARGUMENTS DE LIDEALISME RADICALAll percebut pels sentits duna conscincia perceptora existeix. Les coses no poden ser radicalment diferents del que veiem (all real sidentifica totalment amb la idea percebuda).Les coses no poden ser absolutament independents de tota visi (no existeix per tant una realitat independent duna conscincia).Les coses continuen existint, tot i que podem deixar de percebre-les, perqu existeixen dins duna conscincia perceptora infinita, Du, que evita que deixin dexistir per a les conscincies finites.

  • LOBJECTIVITAT DELS NOSTRES CONEIXEMENTSLidealisme genera dubtes al voltant de lobjectivitat dels nostres coneixements.

    Segons lidealisme, no tenim tractes directes amb les realitats no mentals, noms amb les realitats mentals, les idees.

    Com podem estar segurs que aquestes idees corresponen a realitats fora de la nostra ment?

  • LOBJECTIVITAT DELS NOSTRES CONEIXEMENTSLidealisme radical (Berkeley) creu eliminar el problema afirmant que no existeixen realitats externes materials.Si noms existeixen realitats mentals, la idea i la realitat coneguda amb aquesta idea s la mateixa cosa.Si no existeix res extern material amb qu comparar les idees, com podem estar segurs que les idees no sn producte de la nostra imaginaci?

  • LOBJECTIVITAT DELS NOSTRES CONEIXEMENTSTenim idees que simposen als nostres desitjos. Per exemple: no puc negar que la paret s slida per molt que intenti travessar-la.

    Per tant, la idea de la solidesa de la paret no pot ser creada per la meva ment.

    Si no existeix res extern material, don provenen les idees no imaginries?

  • LOBJECTIVITAT DELS NOSTRES CONEIXEMENTSNoms poden provenir duna conscincia infinita (una realitat espiritual) que vetlla constantment perqu les conscincies finites disposin de les idees necessries en cada moment.Per exemple: si alg sentossudeix a travessar una paret, la superconscincia en aquell mateix moment li transmetr la idea de la solidesa de la paret, la qual cosa, en cas, evitar que intenti portar a terme una acci estpida, o, en un altre cas, tindr ocasi de comprovar per ell mateix que realment la paret s slida.Aquesta conscincia infinita s Du, una entitat summament perfecta, que ens garanteix lobjectivitat daquestes idees.

  • LOBJECTIVITAT DELS NOSTRES CONEIXEMENTSCom responen els plantejaments (el realisme en totes les dues versions i lidealisme moderat) que estan convenuts de lexistncia duna realitat externa al problema de lobjectivitat dels nostres coneixements?

  • LOBJECTIVITAT DELS NOSTRES CONEIXEMENTSUns fan servir a Du per assegurar la correspondncia entre idees i objectes externs (Descartes). Du s bo i no pot permetre que ens enganyem quan un coneixement que satisf tots els requisits que demana la cincia descriu una determinada realitat.

    Uns altres fan servir la teoria de levoluci (epistemlegs evolucionistes). Segons ells, lexistncia duns rgans que reflecteixin el ms fidelment el mn exterior suposa a qui els posseeix un avantatge sobre qui no els posseeix.

  • EL SOLIPSISMEEl solipsista creu que res no existeix fora del contingut duna ment i el que sembla que s una realitat exterior no s ms que una ficci creada per aquesta ment. Com sarriba al solipsisme? El primer pas s adonar-se dun fet evident: tinc idees i les idees sn realitats que noms poden estar contingudes en una ment (idealisme).Ms