14a realisme

Download 14a  realisme

Post on 14-Jul-2015

317 views

Category:

Documents

8 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • El realisme pictric al segle XIXInst. Montsacopa. Olot

  • El Realisme pictric sorgeix a mitjans segle XIX. (Revoluci burgesa de 1848)Realisme descripci objectiva de la realitat

    Els artistes compromesos davant els grans problemes poltics i socials. (acusats de socialistes i revolucionaris)Aparici de FOTOGRAFIATEMES SOCIALS La gent humil, la seva feina, la vida a laire lliure (platja, picnic), la ciutat (carrers, cafs, balls), els paisatges, sn la temtica preferida.Creaci de les ORGANITZACIONS OBRERESPrenen fora les doctrines de MARX i ENGELS. El 1848: Manifest comunista" REALISME

  • Refs de la bellesa arquetpica.

    Plasmaci naturalista, antiacadmica, anticlssica.

    Representaci directa i realista de la societat.. El color desplaa al dibuix i mostra les pinzellades.

    Disposici casual de les figures.

    Mostren el treball i el treballador com a nou "heroi. El terme realisme t diferents accepcions:Corrent artstic que pretn plasmar la realitat de la forma ms exacta possible. Tendncia del Barroc que representa la vida quotidiana i mostra el dolor i el dramatisme.Moviment artstic i cultural del segle XIX.

  • LA HISTRIA DEL MOVIMENTCronologia: 2 meitat del segle XIXLenfrontament entre neoclssics i romntics.Neix un tercer grup en discrdia, a la dcada dels quaranta : els realistes. Per a ells aquesta batalla no t gaire sentit, perqu cap dels dos grups precedents tenia la veritat.Context histric: La Monarquia de Juliol de 1830 saparta dels objectius de la Revoluci i es converteix en un rgim que defensa la burgesia conservadora. La Revoluci de 1848,(als carrers de Pars) costa la vida a ms de quatre mil obrers, i una repressi brutal. Les noves idees socialistes desprs de la publicaci del Manifest comunista de Marx i Engels, les constants innovacions cientfiques i tecnolgiques fan que les mentalitats canvin molt rpidament.

  • ELS PINTORS I L ENTORNSinteressen pel mn que els envoltaEls realistes no pensen que la Histria serveixi dinspiraci a lart : ni art grecorom ni renaixentista ni la fantasia del barroc. Els nics a qui admiraven eren els mestres holandesos i flamencs , amb les seves representacions dinteriors (Eyck, Veermer -del segle XVII- o Chardin,- del XVIII)- sn estudiats i valorats, mentre que els grans mestres venecians, per exemple, sn ignorats.Alguns daquests autors van ser fidels republicans que es van involucrar en la causa de la classe treballadora i van patir el menyspreu de les autoritats. Els seus quadres van ser rebutjats a l Exposici Universal de 1855. Lodi entre artistes progressistes i conservadors va arribar a ser tan gran, que els primers es van veure obligats a organitzar un sal parallel: el Saln des Refuss per exposar les seves obres. En aquest sal es van exhibir pintures dalguns pintors considerats malets per la seva voluntat de provocaci.

  • BUSCANT LA VERITAT Per aquests pintors, el dibuix acurat dIngres o el viu cromatisme de Delacroix eren frivolitats que no ajudaven a conixer la veritat. Era necessari una atenta observaci de la naturalesa per representar amb exactitud el color de les pedres o del cel o la terra.L invent de la cmera fotogrfica potenciar l inters per veure un reflex fidel de la realitat. Amb tot, la prdua de color,dexpressi, de sentiments i de moviments fa que, un segle desprs, els realistes fossin considerats ms conservadors que els romntics, artsticament parlant.Tot i el rebuig de la crtica i les institucions, els realistes tamb van rebre el suport dalguns intellectuals, com ara el poeta Baudelaire, que considerava que escollir fenmens prosaics com a matria artstica, era una manera de donar a la vida quotidiana una visi potica.

  • LES PRIMERES FOTOGRAFIES

  • Fotografia del taller deNadar

  • ELS ANTECEDENTS REALISTES A LA HISTRIA DE L ARTEl terme realisme ve de Courbet, el primer pintor del moviment. Al 1855 , Courbet intenta exposar dues de le seves obres Lenterrament dOrnans i El pintor al seu estudi- al Sal dExposicions, per sn rebutjades per uns organitzadors que encara prefereixen la pintura neoclassicista. Ofs, Courbet (que no era ni pacient ni modest), va fer construir, a crrec seu, un pavell a prop de l Exposici on estava el sal i va exposar-hi unes quaranta obres recollides en un catleg on es definia com a realista.All llarg de la histria trobem altres moments i altres autors que van buscar representar la realitat, especialment al Barroc.Desprs duna ullada molt breu als antecedents barrocs, coneixerem alguns dels principals autors del Realisme: Courbet, Daumier, Bonheur, Millet i Corot

  • Vieja friendo huevos VelzquezEl aguador de Sevilla

  • Sant Nicolau de Jan Steen

  • La pregaria. Jan Steen La lletera. Vermeer

  • La bugaderaChardinLa cuinera

  • CARACTERSTIQUES DEL REALISMEFactors que afavoreixen la seva aparici a mitjans del s. XIX:Implantaci definitiva de la burgesiaPositivisme filosfic (Zola, Dickens...)Problemes socials de la industrialitzaciDesencs pels fracassos revolucionaris del 1848 (no temes poltics, s socials)Negaci a idealitzar les imatgesHome i dona representats en les feines quotidianes (Tema molt freqent: La fatiga)Mxims representants: Jean Franois MILLET Goustave COURBET A Catalunya: Mari FORTUNY o Joaquim VAYREDA

  • EL REALISME: UN MIRALL EN EL CAM

    El realisme s el corrent artstic, especialment pictric i literari, de mitjan del segle XIX, que es defineix per voler representar la realitat immediata tal com s, sense embellir-la. La influncia del cientifisme i laparici de la fotografia sn factors determinants en la definici de lesttica realista.El moviment realista, nascut a Frana, s'estengu arreu. Els principals representants del realisme pictric foren Gustave Courbet (18191877), Honor Daumier (18081879) i Jean Franois Millet (1814-1875). El realisme vuitcentista catal t un representant molt primerenc: Ramon Mart Alsina (1826-1894), que conegu a Pars l'eclosi del moviment i n'import l'estil. A la dcada dels anys setanta alguns dels seus deixebles, com Joaquim Vayreda (1843-1894), en difongueren el mestratge.

  • A la dreta, els amics de lartista,; al centre el pintor i la seva musa; a lesquerra, els miserables i els qui viuen explotant la misria. Aquest darrer grups, de colors obscurs i textura solta, exposa de manera ben directa els objectius del realismeEl taller del pintor o Allegoria del mn real.1855, 361 x 598 cmCOURBET

  • 1851. Oli (314 x 663 cm). M. DOrsay, Pars ENTERRAMENT A ORNANS *

  • ANLISI DE LOBRALA COMPOSICI: Els personatges estan ordenats com en un fris de lnia zigzaguejant: tots sn de la mateixa grandria i no n'hi ha cap que sobresurti als ulls de l'espectador Lenterramorts, la fossa i el gos L'estament clerical i la representaci judicial Les ploraneres

  • LENTERRAMENT DORNANS , UN ENTERRAMENT REAL. Courbet tracta el tema de la mort (tan estimat pels romntics) sense drama ni expressions de patiment: realisme contra sentit romntic de la mort.Va pintar Lenterrament... a la seva vila natal Ornans i va utilitzat els seus vens i familiars com a models. Segons escriu en una carta a un amic Tothom vol sortir..i no els podr complaure a tots.. s un retrat collectiu, duna comunitat que es congrega per donar lltim adu a un dels seus, un acte social com un altre.Courbet pinta lescena tal com s, no pretn ser satric, ni fer crtica poltica, ni resultar transcendental, ni anticlerical . s un enterrament real. Pensem que Courbet va comentar de El entierro del conde de Orgaz del Greco que la part que li interessa s la inferior del quadre on hi ha una realitat tangible. No puc pintar un ngel, perqu mai nhe vist cap.

  • 3,15 x 6,68 480 x 360 Fixat en els elements segents: les dimensions i la distribuci de lobra; les unitats-grup que es presenten; el cel; els pilars que suporten lobra; la llum; la societat que ens mostra; el clergat; les actituds dels assistents; el joc de les mans i el seu significat; la creu, els nens, els primer terme.Crom creus que reflecteixen el concepte dart que podien tenir els pintors del segle XVI i els del segle XIX?COMPARACI D AQUESTES DUES OBRES

  • El entierro del conde de Orgaz El Greco,1586-1588

  • DISTRIBUCI DELS PERSONATGES I COLOR Les figures, aix disposades de manera horitzontal, ens recorden un fris de lantiguitat. La disposici dels personatges (al costat del forat per la caixa, que envaeix lespai de lespectador) no t en compte jerarquies socials i els vens ms humils es barregen amb les autoritats del poble. Aquesta composici va ser acusada dindigna de caricaturesca i es recrimina a Courbet la lletjor dels personatges. De fet, el mateix Delacroix va dir aix ja no s una festa pels ulls , si no que s lenterrament del Romanticisme.La llum del quadre correspon a la matinada i illumina els personatges de manera real. La gama de colors s reduda , com solia ser en aquestes cerimnies hi predomina el negre, noms animat per les vestiments dels capellans i les cfies de les ploracossos.

  • El crucifix saixeca al fons , com un element ms de la cerimnia ( no el ms important) per sobre dun grup que la segueix amb diferent inters. Els escolanets estan distrets, com a nens que snLes dones ploren el difunt. Algunes segueixen el cerimonial amb ms atenci que altres que estan parlant entre elles.

  • Bonjour monsieur Courbet

  • Els picapedrers Courbet

  • Les garbelladores Courbet

  • El cos femen. Una obsessi per lorigen

  • Lorigen del mn

  • LES DORMENTS O PERESA I LUXURIA O LES AMIGUESOli (135 x 200 cm) Museu du Petit Palais, Paris

  • Dona i papagai

  • ALTRES OBRES DEL MATEIX TEMAIngress; Odalisca amb esclauAlbert Bierstadt: Nimfes

    A. Cabanel: Naixement de VenusBouguerau: La Vague