guia prÀctica

PORTADA_2009.fh10 21/7/09 19:51 Pagina 1

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

GUIA PRÀCTICA

Impost sobresuccessions idonacions

Generalitatde Catalunya

Agència Tributària

de Catalunya

INTRODUCCIÓ

L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) té, entre els seus principals objectius, facilitar a la ciutadania el compliment de les seves obligacions de naturalesa tributària.

Amb aquest propòsit, posem al vostre abast aquesta guia pràctica de l’impost sobre successions i donacions, que conté la informació necessària per tal d’emplenar els impresos d’autoliquidació (models 650, 660, 651, 652 i 653), actualitzats amb les darreres novetats legislatives en aquesta matèria*.

Per tal de facilitar la comprensió del text, s’inclouen en aquesta guia diversos exemples pràctics dels supòsits més usuals d’operacions subjectes a l’impost, amb indicacions específiques sobre la manera de confeccionar l’imprès en cada cas.

Per obtenir més informació, podeu adreçar-vos al telèfon 012, i a les webs

• www.atc.cat

• www.e-tributs.cat

Guia de lectura

Tarifes i tipus impositius

Exemples pràctics del càlcul de l’impost

Conceptes a destacar i advertiments

Indicacions sobre l’emplenament dels impresos

*Aquesta publicació ha estat elaborada d’acord amb la legislació aplicable a data 16 de maig de 2009.

Qualsevol modificació posterior caldrà ser considerada a l’hora d’emplenar l’imprès.

ITP_2009.indd 827 22/7/09 15:54:05

ITP_2009.indd 828 22/7/09 15:54:05

ÍNDEX

Pàgina

I. AsPECTEs GENERAls

A. FETs PEls qUAls s’hA DE lIqUIDAR l’ImPOsT sObRE sUCCEssIONs I DONACIONs .............................................. 1

b. TRàmITs PREvIs A lA lIqUIDACIÓ DE l’ImPOsT sObRE sUCCEssIONs I DONACIONs (IsD). mODAlITAT hERèNCIA .......... 1

B.1 Documentació prèvia .........................................................................1

B.2 Tràmits si no hi ha testament .............................................................1

B.3 Acceptació i adjudicació de l’herència ..................................................1

C. lIqUIDACIÓ. COm Es lIqUIDA l’IsD ................................................ 2

C.1 Models per a l’autoliquidació...............................................................2

C.2 On es poden adquirir els impresos ......................................................3

C.3 Documentació que cal presentar .........................................................3

D. TERmINI DE PREsENTACIÓ ............................................................... 4

D.1 Terminis establerts normativament .....................................................4

D.2 Recàrrecs ........................................................................................4

D.3 Pròrroga del termini de presentació (en cas d’herència) .........................4

D.4 Suspensió dels terminis de presentació ................................................4

E. llOC I FORmA D’INGRés ................................................................... 5

E.1 Lloc ................................................................................................5

E.2 Forma .............................................................................................5

E.3 Supòsits de fraccionaments i ajornaments ............................................5

E.3.1 Supòsits generals regulats al reglament general de recaptació (article 44 i següents del Reial decret 939/2005, de 29 de juliol) ..............5

E.3.2 Específics per successions i donacions ............................................6

E.3.3 Tramitació ..................................................................................6

E.4 Liquidació parcial ..............................................................................7

E.4.1 Pagament amb càrrec als diners de la persona difunta dipositats en entitats bancàries ..........................................................................7

F. llOC DE PREsENTACIÓ ...................................................................... 7

G. hORARI ............................................................................................. 7

h. lA PERsONA qUE PREsENTA I REPREsENTANT lEGAl ...................... 7

II. mODAlITATs DE l’ImPOsT

A. sUCCEssIONs ....................................................................................8A.1 Concepte .........................................................................................8

A.1.1 Herència, llegat i altres títols successoris ........................................8

A.1.2 Contractes d’assegurances ............................................................8

A.2 Supòsits de no-subjecció ...................................................................8

A.3 Data de meritació .............................................................................9

A.4 Persones contribuents. Persones obligades ...........................................9

A.5. Base imposable .............................................................................10

ITP_2009.indd 829 22/7/09 15:54:06

A.5.1 Determinació de la base imposable .............................................. 10

A.5.2. Regles de liquidació. Efectes de la partició de l’herència ................. 18

A.5.3 Efectes de la renúncia de l’herència .............................................. 20

A.5.4 Assegurances de vida .................................................................21

A.6. Dades dels béns transmesos ...........................................................21

A.7. Base liquidable i reduccions .............................................................23

A.7.1 Reducció per parentiu ................................................................24

A.7.2 Reducció per minusvalidesa ........................................................25

A.7.3 Reducció per assegurances ........................................................25

A.7.4 Reduccions aplicables a les persones adjudicatàries de determinats béns.........................................................................26

A.8. Càlcul de la quota ..........................................................................30

A.8.1. Quota íntegra ...........................................................................31

A.8.2. Càlculs especials. La nua propietat .............................................. 32

A.9. Deducció de la quota. Doble imposició internacional ........................... 33

A.10. Competència ...............................................................................33

A.10.1 Persones contribuents residents a Espanya .................................. 33

A.10.2 Persones contribuents no residents a Espanya ............................. 34

b. DONACIONs .................................................................................... 39

B.1 Fets subjectes ................................................................................39

B.1.1 La donació ................................................................................39

B.1.2 Altres negocis jurídics gratuïts entre vius ...................................... 39

B.1.3 Donacions especials ...................................................................40

B.2 Data de meritació ...........................................................................40

B.3 Persones obligades .........................................................................41

B.4 Base imposable ..............................................................................41

B.4.1 Determinació de la base imposable .............................................. 41

B.4.2 Dades dels béns transmesos .......................................................46

B.5 Base liquidable ...............................................................................49

B.5.1. Reduccions legals .....................................................................50

B.5.2. Altres beneficis fiscals ...............................................................53

B.6 Quota tributària i quota íntegra ........................................................53

B.7 Càlculs especials. La nua propietat ....................................................56

B.8 Competència ..................................................................................57

B.8.1 Persones contribuents residents a Espanya ................................... 57

B.8.2. Persones contribuents no residents a Espanya .............................. 58

ANNEX 1. DOCUmENTACIÓ qUE s’hA D’ADjUNTAR qUAN Es lIqUIDA UNA hERèNCIA ......................................................... 60

ANNEX 2. GlOssARI ............................................................................ 61

ANNEX 3. mODEls TRIbUTARIs D’AUTOlIqUIDACIÓ APlICAblE A lA CAsUÍsTICA EXIsTENT ...................................................................65

ITP_2009.indd 830 22/7/09 15:54:06

1

I. AsPECTEs GENERAls

A. Fets pels quals s’ha de liquidar l’impost sobre successions i donacions

Transmissió gratuïta de béns i drets per la defunció d’una persona física: • herència, llegat o un altre títol successori.

Percepció de quantitats per part de la persona beneficiària d’un contracte • d’assegurança sobre la vida, com a conseqüència de la defunció de la persona contractant (assegurança individual) o de la persona assegurada (assegurança col·lectiva), excepte els contractes que tributen per l’IRPF (impost sobre la renda de les persones físiques).

Transmissió gratuïta de béns i drets: donació o qualsevol altre negoci jurídic • a títol gratuït entre vius.

b. Tràmits previs a la liquidació de l’impost sobre successions i donacions (IsD). modalitat herència

b.1 Documentació prèvia

Abans de presentar l’autoliquidació de l’ISD, cal obtenir la documentació següent:

Certificat de defunció de la persona causant, que s’ha de demanar al registre a) civil del lloc de la defunció.Aquest certificat informa si la persona difunta havia atorgat testament o no. En el primer supòsit, indica el notari o notària que va autoritzar el darrer testament, a qui se n’ha de demanar una còpia autoritzada.

Certificat d’actes de darrera voluntat.b) Aquest certificat s’ha de demanar a la Gerència Territorial del Ministeri de Justícia. Per obtenir-lo, s’ha d’aportar el certificat de defunció.

b.2 Tràmits si no hi ha testament

S’ha de tramitar la declaració d’hereus, en els casos següents:

Quan les persones hereves són descendents (fills o filles, néts o nétes, etc.), • ascendents (pare o mare, avi o àvia, etc.) o cònjuge de la persona difunta. La declaració d’hereus es fa mitjançant una acta de notorietat, que es tramita davant notari.

Quan les persones hereves són uns altres parents (germans o germanes, • oncles o ties, nebots o nebodes, o cosins o cosines). La declaració d’hereus s’ha de fer mitjançant el procediment judicial corresponent.

b.3 Acceptació i adjudicació de l’herència

Un cop fets els tràmits anteriors, les persones interessades poden atorgar l’escriptura de manifestació d’herència, en la qual s’inventarien i valoren tots el béns, drets i obligacions que constitueixen l’herència de la persona difunta.

En aquesta escriptura les persones interessades en l’herència l’accepten i en poden fer la partició o l’adjudicació.

ITP_2009.indd 1 22/7/09 15:54:06

2

Per pagar l’impost sobre successions, no és obligatòria l’escriptura pública de manifestació i acceptació d’herència. Es pot presentar un document privat, en el qual han de constar les dades de les persones interessades, l’inventari i la valoració dels béns, drets i obligacions de la persona difunta.

C. liquidació. Com es liquida l’IsD

El sistema d’autoliquidació de l’impost sobre successions i donacions (ISD) és obligatori, de manera que les persones interessades han de fer la declaració i la liquidació de l’impost amb els models d’impresos següents:

• 650 Herències • 651 Donacions • 652 Assegurances sobre la vida • 653 Consolidació de domini • 660 Declaració de successions

C.1 models per a l’autoliquidació

herències

S’utilitzen dos models:

El model 660 (Declaració de successions) no s’ha d’ingressar, atès que només inclou una relació dels béns, drets i obligacions que conformen l’herència que és objecte d’adjudicació entre les persones interessades en la successió.

S’ha d’emplenar un model 660 per a cada herència.

Exemple

Si en l’escriptura de manifestació i acceptació consta l’herència del pare (defunció el 20/01/2009 i també la de la mare (defunció el 02/02/2009), s’han de presentat 2 models 660: un model 660 + les autoliquidacions model 650 per a l’herència del pare; i un model 660 + les autoliquidacions model 650 per a l’herència de la mare.

En el model 650 (Autoliquidació individual de l’impost sobre successions) s’identifica una sola persona contribuent i es calcula la quota que li correspon, segons els béns que adquireix. Cal presentar tants models 650 com persones interessades concorren en una successió.

Aquest model serveix per presentar l’autoliquidació total de la successió, les complementàries d’una liquidació anterior i també les autoliquidacions parcials a compte d’una autoliquidació posterior.

No serveix per a les autoliquidacions següents:

Autoliquidació parcial per rebre prestacions derivades d’assegurances • sobre la vida de la persona causant. Fins a quatre contractes, es pot fer per mitjà del model 652 (Assegurances sobre la vida).

Autoliquidació per l’extinció d’un usdefruit, que es realitza mitjançant el • model 653 (Consolidació de domini).

ITP_2009.indd 2 22/7/09 15:54:06

3

Donacions

El model 651 (Autoliquidació individual de donacions) s’utilitza per a les adquisicions gratuïtes entre vius, com la donació i els negocis assimilats.

Cal presentar un model 651 per a cada persona interessada o contribuent, encara que en el document de donació o negoci jurídic assimilat consti més d’una persona donatària.

Assegurances

El model 652 (Autoliquidació de les assegurances sobre la vida) s’utilitza quan en una successió només figuren contractes d’assegurances sobre la vida que havia acordat la persona difunta (causant) o en les assegurances col·lectives, en què la persona causant era la persona assegurada.

Si es presenten més de quatre contractes d’assegurances, s’han d’utilitzar els models 650 i 660.

Consolidació de domini

El model 653 (Autoliquidació de la consolidació de domini) l’utilitza el nu propietari o nua propietària d’una herència o donació quan s’extingeix l’usdefruit.

Quan l’adquisició del nu propietari o nua propietària no es va fer per herència o donació, sinó per mitjà d’una transmissió onerosa (compravenda), ha de tributar per l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.

C.2 On es poden adquirir els impresos

A una delegació de l’Agència Tributària de Catalunya o a una oficina • liquidadora de districte hipotecari.

Mitjançant el formulari en format pdf que hi ha al portal tributari http://• www.e-tributs.cat.

Mitjançant la confecció del programa d’ajuda, que es descarrega des del • portal tributari.

C.3 Documentació que cal presentar

Els subjectes passius han de presentar, juntament amb els models d’autoliquidació corresponents d’herència (650 i 660), donació (651), assegurança (652) i consolidació de domini (653), la copia autèntica del document notarial, o una relació privada en què consti declarada l’herència, donació, assegurança o consolidació i també una còpia simple i la documentació que es detalla a l’annex 1 d’aquesta publicació.

ITP_2009.indd 3 22/7/09 15:54:06

4

D. Termini de presentació

D.1 Terminis establerts normativament

a) herència, assegurança. Sis mesos comptats des del dia de la defunció de la persona causant. b) Donació. Un mes comptat des del dia en què tingui lloc l’acte o contracte. c) Consolidació de domini. Per mort de la persona usufructuària, sis mesos, comptats des del dia de la defunció. En qualsevol altre cas, el termini és d’un mes, comptat des de la data de l’acte o contracte que origina l’extinció de l’usdefruit.

Aquests terminis es computen de data a data. Si en el mes de venciment no hi ha dia equivalent a l’inicial del còmput, s’entén que el termini expira l’últim dia del mes. Quan l’últim dia del termini és un dissabte, diumenge o festiu, es prorroga al primer dia hàbil següent.

D.2 Recàrrecs

La presentació i/o l’ingrés fora de termini sense requeriment previ comporta l’aplicació dels recàrrecs previstos a l’article 27 de la Llei general tributària, que són els següents:

Termini de presentació Recàrrecs Recàrrec reduït (*1)

Dins dels tres mesos 5% 3,75%

Dins dels sis mesos 10% 7,5%

Dins dels dotze mesos 15% 11,25%

Més de 12 mesos 20% més interessos (* 2) 15,00 més interessos (*2)

(1) Reducció del 25% del recàrrec, si s’ingressa la resta dins del termini.(2) El recàrrec per presentació extemporània superior a dotze mesos comporta interessos de demora, a comptar des de l’endemà del termini dels 12 mesos fins al dia de l’ingrés.

Tant el recàrrec com els interessos s’apliquen sobre la quota que s’ha d’ingressar.

D.3 Pròrroga del termini de presentació (en cas d’herència)

Es pot obtenir una pròrroga per presentar la declaració i l’autoliquidació en el supòsit d’herència, per sis mesos més (total 12 mesos des de la data de la defunció).

Condicions:

Sol·licitud de les persones interessades, dins dels cinc primers mesos del • termini de presentació.

Obligació de pagar l’interès de demora corresponent, meritat des de la • finalització del període voluntari fins al dia de l’autoliquidació.

D.4 suspensió dels terminis de presentació

Els terminis establerts per fer la presentació es poden interrompre, si s’acredita que hi ha un litigi o un judici voluntari de testamentaria, relatiu als béns, drets i obligacions o altres aspectes de l’herència, donació o assegurança.

ITP_2009.indd 4 22/7/09 15:54:06

5

Exemple

Quan hi ha un litigi en què es discuteix la titularitat de la persona causant sobre un bé de l’herència o s’impugna un testament.

No s’interromp per la tramitació de la declaració d’hereus abintestat.

E. lloc i forma d’ingrés

E.1 lloc

Al servei de caixa de les delegacions territorials de l’Agència Tributària de • Catalunya.Al servei de caixa de les oficines liquidadores de districte hipotecari. • A qualsevol entitat col·laboradora autoritzada (bancs, caixes d’estalvis o • cooperatives de crèdit que hagin subscrit el corresponent conveni de col·laboració).

E.2 Forma

El pagament de l’impost es pot fer de les maneres següents:

En efectiu.•

Amb xec conformat a favor del Tresor de la Generalitat.•

Amb targeta de crèdit, fins a un import de 3.000 euros per autoliquidació, • sense que es pugui utilitzar de manera simultània aquest mitjà de pagament amb cap altre.

A les oficines liquidadores de districte hipotecari, només mitjançant un xec conformat per l’entitat lliuradora.

E.3 supòsits de fraccionaments i ajornaments

Hi ha dos tipus d’ajornaments i fraccionaments: els generals, regulats al reglament general de recaptació, i els específics, regulats per la normativa vigent de l’impost sobre successions i donacions.

E.3.1 supòsits generals regulats al reglament general de recaptació (article 44 i següents del Reial decret 939/2005, de 29 de juliol)

Es pot ajornar o fraccionar el pagament del deute tributari, tant en període voluntari com en període executiu. Abans, però, la persona obligada a fer el pagament ho ha de sol·licitar i ha d’al·legar dificultats transitòries de tresoreria per pagar les liquidacions en els terminis establerts.

A la pàgina http://www.e-tributs.cat hi ha la informació relativa als ajornaments i fraccionaments.

ITP_2009.indd 5 22/7/09 15:54:06

6

E.3.2 Específics per successions i donacions

liquidacions de successions (art. 38 i 39 de la llei 29/1987) (no s’aplica a donacions)

Ajornament per un termini fins a un any, sense necessitat de prestar garantia. a)

Fraccionament en un màxim de cinc anualitats, sempre que se’n garanteixi el b) pagament.

Interessos meritats per l’ajornament i el fraccionament dels articles 38 i 39 de la Llei 29/1987

En aquests dos supòsits, correspon el pagament d’interessos de demora des de la data de venciment del termini d’ingrés. En el cas que la garantia aportada sigui un aval bancari, s’ha d’abonar l’interès legal.

Ajornament durant cinc anys, sense interessos, amb garantia. c)

Correspon en el cas de la transmissió hereditària de l’habitatge habitual, a favor de les persones següents: el cònjuge, l’ascendent, el descendent o un col·lateral més gran de 65 anys i que hagi conviscut amb la persona causant durant els dos anys anteriors a la seva mort. Acabat el termini de cinc anys, es pot fraccionar el pagament en deu terminis semestrals, amb les mateixes condicions i requisits, abonant els interessos legals meritats durant el temps que duri el fraccionament.

Ajornament durant cinc anys, sense interessos, amb garantia. d)

Per la transmissió per herència, llegat o donació d’una empresa individual que exerceixi una activitat industrial, comercial, artesanal, agrícola o professional, o bé de participacions en entitats exemptes segons la normativa reguladora de l’impost sobre el patrimoni. Acabat el termini de cinc anys, es pot fraccionar el pagament en deu terminis semestrals, amb les mateixes condicions i requisits, abonant els interessos legals meritats durant el temps que duri el fraccionament.

Fraccionament.e)

En el supòsit de persones beneficiàries d’una assegurança sobre la vida percebuda en forma de renda, correspon un fraccionament del pagament de l’impost a càrrec de les persones beneficiàries en el nombre d’anys durant els quals rebin la pensió, o en quinze anys, si és vitalícia. Aquest tipus de fraccionament no merita interessos, ni demana aportació de garanties.

E.3.3 Tramitació

a) Requisits

Per als supòsits generals i per als especials dels apartats a) i b):

Entre els béns heretats no hi ha líquid ni béns de fàcil realització suficients • per pagar el deute. També es pot sol·licitar quan es desconeix la identitat de la persona beneficiària de l’herència.

Els supòsits dels apartats c), d) i e) corresponen únicament pels tipus de béns (empresa individual, participacions socials, habitatge habitual, i assegurança en forma de renda) i amb les condicions regulades a l’article 39 de la Llei 29/1987.

ITP_2009.indd 6 22/7/09 15:54:06

7

b) Documentació

Original i fotocòpia de la sol·licitud d’ajornament/fraccionament (el model es pot trobar a http://www.e-tributs.cat).

c) Terminis i lloc de presentació

Per l’ajornament o fraccionament dels supòsits anteriors, s’ha de presentar la sol·licitud dins el termini de sis mesos des de la data de la mort de la persona causant, en el supòsit de successions, i en el termini d’un mes, en el supòsit de donacions.

E.4 liquidació parcial

Es pot fer una autoliquidació parcial de l’impost, per cobrar assegurances sobre la vida o retirar béns, valors o diners en dipòsits.

Posteriorment, s’ha de presentar l’autoliquidació per la totalitat dels béns que s’han adquirit. L’ingrés efectuat en l’autoliquidació parcial va a compte de la definitiva que procedeixi.

E.4.1 Pagament amb càrrec als diners de la persona difunta dipositats en entitats bancàries

Es pot disposar dels diners i valors de la persona causant dipositats en entitats bancàries amb la finalitat exclusiva de pagar l’impost sobre successions.

El pagament de l’impost (models 660 + 650) s’ha de fer directament amb càrrec als dipòsits en entitats bancàries col·laboradores autoritzades o mitjançant un xec nominatiu a favor del Tresor de la Generalitat.

F. lloc de presentació

A qualsevol de les delegacions territorials de l’Agència Tributària de Catalunya i a les oficines liquidadores de districte hipotecari.

G. horari

Les delegacions territorials de l’Agència Tributària de Catalunya segueixen el calendari i els horaris següents:

De • l’1 d’octubre al 31 de maig (excepte del 15 de desembre al 10 de gener, la Setmana Santa, el 23 d’abril i vigílies de festes locals) de dilluns a divendres, de 8.30 a 14.00, i la tarda de dimarts de 16.30 a 18.30 (excepte Caixa, que tanca a les 18.00).

De • l’1 de juny al 30 de setembre, Nadal, setmana santa, el 23 d’abril i vigílies de festes locals, l’horari d’atenció al públic per a tots els serveis és de dilluns a divendres de 8.30 a 14.00 h.

Oficines liquidadores de districte hipotecari: consulteu la pàgina http://www.e-tributs.cat.

h. la persona que presenta i representant legal

La persona que presenta pot ser el mateix subjecte passiu i, en aquest cas, • no s’ha d’omplir aquest apartat dels models 660 i 650.

ITP_2009.indd 7 22/7/09 15:54:06

8

Si es una altra persona, cal que constin totes les dades de la persona que • presenta (NIF, cognoms i nom, adreça, districte postal i població).La persona que presenta no és la representat legal i, per tant, les notificacions • s’adrecen al subjecte passiu.Si es vol atorgar representació, s’ha de fer de manera expressa.• En tots els casos, ha de constar la data i la signatura.•

A la pàgina http://www.e-tributs.cat hi ha un model normalitzat d’atorgament de la representació en els procediments de gestió tributària.

II. mODAlITATs DE l’ImPOsT

A. successions

A.1 Concepte

Hi estan subjectes:

A.1.1 herència, llegat i altres títols successoris

Són títols successoris, a més de l’herència i el llegat, els següents:

Donació per causa de mort.• Contractes o pactes successoris.• Quantitats que lliuren les empreses i entitats a les famílies d’empleats morts, • amb ànim de liberalitat i sempre que no hagi de tributar com a assegurança, ni per l’IRPF.

A.1.2 Contractes d’assegurances

La percepció de quantitats per part de les persones beneficiàries de contractes d’assegurances sobre la vida, com a conseqüència de la defunció de la persona contractant assegurada (assegurança individual) o de la persona assegurada (assegurança col·lectiva), quan la persona contractant o l’assegurada, segons el cas, és una persona diferent de la beneficiària.

La indemnització establerta per sentència judicial que perceben les persones hereves d’una persona morta en accident de trànsit no està subjecte a l’impost sobre successions i donacions.

A.2 supòsits de no-subjecció

Premis en jocs autoritzats.• Premis i indemnitzacions exonerades de l’IRPF.• Subvencions, beques, premis, primes, gratificacions d’entitats públiques o • privades benèfiques.Quantitats lliurades per entitats als seus treballadors i treballadores derivades • d’un contracte de treball.Prestacions derivades d’un pla o fons de pensions o sistema alternatiu, • subjectes a l’IRPF.Quantitat percebuda per creditors per contractes d’assegurança en garantia • d’un deute anterior.

ITP_2009.indd 8 22/7/09 15:54:06

9

A.3 Data de meritació

La data de meritació és la data en què s’inicia el còmput del termini per fer la liquidació i pagar l’impost.

En les adquisicions per causa de defunció, la data de meritació:

És la data en què es va produir la mort de la persona causant (herència i llegat).•

És la data en què es va produir la mort de la persona assegurada (assegurança • sobre la vida).

Condicions en l’herència

Si hi ha alguna condició suspensiva que afecta el conjunt de l’herència, no s’ha de liquidar l’impost fins al moment en què desapareix aquesta condició.

Si hi ha alguna condició resolutòria, es liquida l’impost sense perjudici de la seva devolució en cas de complir-se la condició.

A.4 Persones contribuents. Persones obligades

Estan obligades com a persones contribuents les persones físiques que adquireixen béns o drets per herència, llegat o un altre títol successori, i les persones beneficiàries d’assegurances de vida, com a conseqüència de la defunció de la persona contractant (assegurança individual) o de la persona assegurada (assegurança col·lectiva).

Les persones jurídiques no estan subjectes a aquest impost, sinó a l’impost sobre societats.

En els models 660 i 650 s’han de consignar totes les dades: NIF (també en el cas de menors), NIE per a persones estrangeres, cognoms i nom, adreça, codi postal i població, data de naixement, parentiu, grup de parentiu, patrimoni preexistent i grau de minusvalidesa, si correspon.

Persones contribuents que resideixen a Espanya

Les persones que tenen la residència a l’Estat espanyol tributen per la totalitat dels béns i drets que adquireixen, independentment d’on es trobin situats o del domicili o residència de la persona o entitat pagadora.

Competència: Comunitat autònoma, Delegació de la l’Agència Tributària de Catalunya, o oficina liquidadora de districte hipotecari.

Persones contribuents no residents a Espanya

- Les persones no residents a Espanya estan subjectes al pagament de l’impost, per les adquisicions de béns o drets situats al territori espanyol, i per les quantitats percebudes per contractes d’assegurança sobre la vida, d’entitats asseguradores espanyoles, o fets a Espanya amb entitats estrangeres.

- N’és competent l’Administració tributària de l’Estat.

ITP_2009.indd 9 22/7/09 15:54:06

10

A.5. base imposable

A.5.1 Determinació de la base imposable

La base imposable està constituïda pel valor net de l’adquisició individual de cada persona interessada en la herència (persona hereva, legatària, etc.) més els béns que s’hi han d’addicionar.

Aquesta base es determina tenint en compte els conceptes següents:

1. valor real El valor real és el valor veritable que té un bé i no pas el valor que les parts li atribueixen.

L’Agència Tributària de Catalunya publica anualment una instrucció de comprovació de valors per establir de forma objectiva prioritats en la comprovació de valors per part dels òrgans de gestió. Aquesta instrucció es troba disponible a http://www.e-tributs.cat.

Pel que fa als béns immobles urbans, aquesta instrucció es basa en l’aplicació d’un coeficient corrector sobre el valor cadastral de l’any de la transmissió de la finca, segons el lloc de situació, i un coeficient reductor de 0,80.

Pel que fa als béns immobles rústics, aquesta instrucció es basa en l’aplicació de mòduls específics pel tipus de conreu i la localització.

Aquesta referència només serveix d’indicador del valor mínim que s’ha de declarar perquè la comprovació no sigui prioritària. Malgrat això, no vincula l’Administració, que en pot fer la comprovació, si ho considera adient.

El valor de comptes bancaris i valors dipositats en entitats financeres és el saldo existent a la data de la defunció.

El valor de les participacions i accions de societats que cotitzen a la borsa és el valor de cotització a la data de defunció.

El valor de les participacions i accions de societats que no cotitzen a la borsa és el valor teòric ajustat en funció de les possibles discrepàncies entre el valor netcomptable i el valor real dels diferents elements patrimonials.

La valoració dels vehicles es fa segons els preus mitjans que el Ministeri d’Economia i Hisenda publica anualment, i que es troba disponible a http://www.e-tributs.cat.

2. valor netEl valor net és el valor real dels béns minorat per les càrregues, deutes i despeses de l’herència de la persona difunta.

a) Càrregues.

Només són deduïbles com a càrregues els censos i les pensions, i no ho són les hipoteques i les penyores.

La hipoteca no és una càrrega, perquè no suposa una disminució del valor del bé, però el capital pendent d’amortitzar del préstec hipotecari pot ser deduïble, com a deute.

• Cens. El cens és una prestació periòdica dinerària anual de caràcter perpetu o temporal que es vincula a la propietat d’una finca, la qual respon directament i immediatament del seu pagament.

ITP_2009.indd 10 22/7/09 15:54:06

11

Exemple

Un immoble urbà està gravat (segons consta en el registre de la propietat) amb un cens, pel qual s’havia de pagar un cànon o rèdit anual de 80 euros. El capital que correspon com a redempció del cens, segons les normes civils catalanes, disminueix el valor de l’immoble, als efectes de l’impost sobre successions.

• Pensions. El contracte aleatori de renda, tant si és vitalícia com temporal, obliga la persona deutora a pagar una pensió o rèdit anual a una persona, a canvi d’un capital en béns mobles o immobles, el domini dels quals se li transfereix amb la càrrega de la pensió.

Valoració de les pensions

(Renda anual x 100) / Interès legal del diner = capital 70- (edat perceptor/a – 19) = 89 – edat perceptor/a = percentatge (màxim 70% i mínim 10%)Capital x percentatge = valor de capitalització

Per obtenir la base imposable de les pensions s’han de capitalitzar a l’interès legal i s’ha de prendre del capital resultant la part que, segons les regles establertes per valorar els usdefruits, correspon a l’edat de la persona pensionista, si la pensió és vitalícia, o a la durada de la pensió, si és temporal.

Exemple

Persona de 75 anys d’edat. La renda és de 105,64 euros mensuals i és vitalícia.105,64 x 12 = 1.267,68 euros(1.267,68 x 100) / 4,00% = 31.692,00 euros70 -(75 - 19) = 89 - 75 = 1431.692,00 x 14% = 4.436,88 eurosvalor de capitalització = 4.436,88 euros

El tipus d’interès legal per a l’any 2009 va ser fixat per la Llei 2/2008, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat, i modificat pel Reial Decret Llei 3/2009, de 27 de març, de mesures urgents en matèria tributària, financera i concursal davant l’evolució de la situació econòmica, que el va establir en el 4%.

Els censos i les pensions, com que són càrregues i no pas deutes, es dedueixen prèviament del valor real dels béns, abans d’aplicar el càlcul del parament domèstic.

L’import del cens i les pensions s’ha de fer constar a l’apartat I. Càrregues deduïbles del model 660.

b) Deutes

Es poden deduir els deutes que deixa la persona difunta, que s’acrediten per mitjà d’un document públic o d’un document privat, d’acord amb els requisits establerts per l’article 1.227 del Codi civil, o que es justifiquen per qualsevol altre mitjà.

ITP_2009.indd 11 22/7/09 15:54:07

12

No són deduïbles els deutes a favor de les persones hereves, legatàries de part alíquota, cònjuges, ascendents, descendents o germans/anes, encara que renunciïn a l’herència.

També es poden deduir les quantitats que constitueixen deutes de la persona causant per raó de tributs de l’Estat, de les comunitats autònomes o de corporacions locals o deutes de la Seguretat Social, i que satisfacin les persones hereves, encara que corresponguin a liquidacions girades després de la mort de la persona causant.

L’import dels deutes s’ha de fer constar a l’apartat K. Deutes deduïbles del model 660.

c) Despeses

Les despeses derivades de darrera malaltia, enterrament i funeral o litigi en interès comú de totes les persones hereves.

Les despeses de darrera malaltia es dedueixen sempre que l’import quedi acreditat i hagin estat satisfetes per les persones hereves.

L’import de les despeses s’ha de fer constar a l’apartat L. Despeses deduïbles del model 660.

3. ParamentEl parament domèstic són els efectes personals de la llar i altres béns personals de la persona difunta, llevat de la joies, pells de luxe, vehicles, embarcacions, objectes d’art i antiguitats.

El parament forma part dels béns de l’herència i per valorar-lo la llei estima que suposa el 3% de l’import de tots els béns dels quals era titular la persona difunta.

En tot cas, les persones interessades en poden acreditar la inexistència, de manera fefaent, o un valor superior o inferior al que resulta de l’aplicació d’aquest percentatge del 3%.

El valor calculat del parament domèstic es pot minorar, d’acord amb el que disposa l’article 1.321 del Codi civil i les disposicions anàlogues de dret foral o especial, en el 3% del valor cadastral de l’habitatge habitual del matrimoni, quan s’ha de fer lliurament al cònjuge sobrevivent de la roba, el mobiliari i els estris que tenien el caràcter de parament comú dels esposos.

L’import del parament s’ha de fer constar a l’apartat J. Parament domèstic del model 660.

El càlcul del parament es fa després de deduir del valor total dels béns i drets, (casella 100 ), les càrregues (apartat I del model 660), i no s’ha d’incloure en la base de càlcul el valor dels béns addicionats, ni el de les donacions acumulables, ni el de les assegurances.

ITP_2009.indd 12 22/7/09 15:54:07

13

Exemple

Valor total de l’herència: 1.200.000,00 euros. Persones hereves: la vídua i un fill.

Un dels béns de l’herència era l’habitatge habitual, que tenia un valor cadastral en el moment de la defunció de 110.000,00 euros.

Càlcul del parament domèstic

Base de càlcul 100 - I ...................................... 200 1.200.000,00 euros

Valoració 3% de 200 ................................... 201 36.000,00 euros

Valor cadastral de l’habitatge habitual ................. 202 110.000,00 euros

Descompte de la part corresponent al cònjuge supervivent 3% de 202 ....................... 203 3.300,00 euros

Valor calculat del parament domèstic 201 - 203 204 32.700,00 euros

Valor estimat per la persona contribuent ............. J 32.700,00 euros

Nota: Descompte només en cas de cònjuge supervivent

4. béns addicionables La base per liquidar l’impost sobre successions per herència, a més dels béns existents a nom de la persona difunta a la data de defunció, ha d’incloure altres béns que no constaven a la seva titularitat, com els següents:

Els que hagin pertangut a la persona difunta fins a un any abans de la • defunció, llevat que entre els béns de l’herència hi hagi altres béns que els substitueixin.

Exemple

La persona difunta va vendre un immoble 3 mesos abans de la data de defunció, i amb els diners de la venda va adquirir participacions d’un fons d’inversió, que figura inclòs en la relació de béns de l’herència. En aquest cas, es dóna la presumpció per termini (un any), però no s’ha d’addicionar, perquè s’ha substituït per un altre bé (fons d’inversió).

Els béns i drets que durant els tres anys anteriors a la defunció han estat • adquirits per la persona difunta en usdefruit, a títol onerós i en nua propietat per les persones hereves, legatàries, parents dins del 3r. grau o cònjuge de qualsevol d’ells o de la persona causant.

Els béns i drets que la persona difunta ha transmès a títol onerós, durant els • quatre anys anteriors a la defunció, amb la reserva de l’usdefruit d’aquest bé o d’un altre bé, o un altre dret vitalici. Hi ha l’excepció dels contractes de renda vitalícia amb una entitat dedicada a aquests negocis.

Els valors i efectes dipositats, en supòsits d’endós.•

Tots aquests supòsits són presumpcions de la llei que permeten que l’Administració tributària addicioni aquests béns i drets a l’herència, i que les persones interessades en l’herència, s’hi oposin, mitjançant la prova de la inexistència o improcedència.

ITP_2009.indd 13 22/7/09 15:54:07

14

L’import dels béns addicionables s’ha de fer constar: els que afecten tota l’herència a l’apartat M1. Addició que afecta al cabal hereditari i els que afecten només una o més persones, a l’apartat M2. Addició que afecta una o més persones interessades del model 660; i en la casella 4 del model 650.

5. Regles especials en supòsits d’existència d’usdefruit o donacions anteriors a la data de la defunció i acumulables

En els casos en què a l’herència hi ha un usdefruit o la persona difunta ha fet una donació a alguna de les persones hereves dins dels quatre anys anteriors a la defunció, s’estableixen regles especials per determinar la base de liquidació de cada persona interessada.

a) Usdefruit i altres institucions

• Usdefruit temporal El valor és el resultat de calcular un 2% per a cada període d’un any d’usdefruit i aquest percentatge s’aplica sobre el valor del bé en ple domini, sense excedir el 70%.

• Usdefruit vitaliciS’estima que el valor és igual al 70% del valor total dels béns, quan la persona usufructuària té menys de 20 anys. Aquest valor minora a mesura que augmenta l’edat, en la proporció d’un 1% menys cada any de més, amb el límit mínim del 10% del valor total.

Norma de càlcul

89 anys - l’edat de la persona usufructuària

El resultat no pot ser superior al 70% ni inferior al 10%.

• Nua propietat

El valor de la nua propietat es computa per la diferència entre el valor de l’usdefruit i el valor total dels béns subjectes a l’usdefruit.

Exemple

A nomena hereu, en el seu testament, al seu fill B i usufructuària universal de tota l’herència, a la seva dona C (62 anys). El valor de l’herència neta és d’1.300.000,00 euros.

Valoració de l’usdefruit i de la nua propietat:

Usdefruit: 1.300.000,00 x 27% (89 - 62, que és l’edat de l’usufructuària): • 351.000,00 euros.

Nua propietat: 1.300.000,00 x 73% (100 - 27, que és el valor de • l’usdefruit): 949.000,00 euros.

ITP_2009.indd 14 22/7/09 15:54:07

15

Diferència entre base imposable real (casella 5 i base imposable teòrica (casella 10 del model 650) i base liquidable real (casella 13 del model 650):

la base imposable resulta de la suma del valor real dels béns minorats per les càrregues, deutes i despeses de l’herència de la persona difunta (actiu -passiu).

la base imposable real és el que veritablement s’hereta, tenint en compte l’existència d’un usdefruit. En el cas de l’exemple anterior, 949.000,00 euros.

la base imposable teòrica és la que correspon al valor total dels béns, sense tenir en compte l’usdefruit. En el cas de l’exemple anterior, 1.300.000,00 euros.

la base liquidable és la que resulta d’aplicar als valors anteriors les reduccions que estableix la llei (caselles 301 a 311 del model 650).

l’import de les liquidacions s’estableix segons la base liquidable i no pas segons la base imposable.

Quan es produeix la desmembració del domini d’un bé o dret per constitució d’un usdefruit, la liquidació que correspon efectuar al nu propietari o nua propietària no és sobre la totalitat de la base, sinó sobre la base liquidable real, segons el tipus mitjà de gravamen per determinar la quota tributària.

Per calcular aquest tipus mitjà s’aplica l’escala de gravamen al valor íntegre dels béns, sense tenir en compte l’usdefruit. Un cop aplicada l’escala de gravamen i els coeficients multiplicadors, s’obté la quota tributària que es multiplica per 100 i es divideix per la base liquidable teòrica, i així, resulta el tipus mitjà de gravamen.

La base imposable real i la base imposable teòrica s’han de fer constar en el full 2 del model 650: Base imposable real (casella 5 ) i Base imposable teòrica (casella 10).

Exemple

liquidació que ha de fer la vídua usufructuària

Ha d’omplir l’apartat Base imposable real del model 650.

Base imposable real

Cabal hereditari fiscal 1 1.300.000,00

Participació de la persona contribuent en el cabal hereditari 2 351.000,00

Percepcions com a persones beneficiàries de contractes d’assegurança de vida 3 0,00

Béns addicionables a la base imposable individual 4 0,00

base imposable real 351.000,00

ITP_2009.indd 15 22/7/09 15:54:07

16

Exemple

liquidació que ha de fer el nu propietari

El fill B, hereu en nua propietat de tota l’herència, ha d’omplir els dos apartats Base imposable real i Base imposable teòrica del model 650, full 2.

Base imposable real



Percepcions com a persona beneficiària de contractes d’assegurança de vida 3 0,00

Béns addicionables a la base imposable individual 4 0,00

base imposable real 5 949.000,00

Base imposable teòrica

Desmembrament de domini: béns en nua propietat

Valor del ple domini 6 1.300.000,00

Valor de la nua propietat 7 949.000,00

base imposable teòrica 5 + 6 - 7 10 1.300.000,00

Reducció parentiu 301 18.000,00

Total reduccions 11 18.000,00

Quota tributària. Tipus mitjà efectiu

base liquidable teòrica 14 1.282.000,00

Fins a 800.000,00 601 194.028,80

Resta 482.000,00 al 32,98 % 602 158.963,60

Total 603 352.992,40

Coeficient multiplicador 604 1,000

Quota 605 352.992,40

Tipus mitjà efectiu 18 27,53 %

base liquidable real 13 931.000,00

quota tributària ajustada 19 256.304,30

Usdefruits successius•El valor de la nua propietat es calcula tenint en compte l’usdefruit de percentatge major (segons l’edat de la persona més jove). Quan s’extingeix aquest usdefruit, el nu propietari o nua propietària paga per l’augment del valor que experimenta la nua propietat, i així successivament, quan s’extingeix la resta d’usdefruits.

ITP_2009.indd 16 22/7/09 15:54:07

17

• Dret d’ús i habitacióEl valor dels drets d’ús i habitació resulta d’aplicar el 75% al valor dels béns subjectes a aquest dret, d’acord amb les regles corresponents a la valoració dels usdefruits vitalicis o temporals.

Valoració del dret d’ús i habitació

Valor del bé: 1.300.000,00 x 27% (89 - 62, que és l’edat de l’habitacionista) x 75%Valor del dret d’ús i habitació: 263.250,00 euros.

b) Extinció de l’usdefruit. Consolidació de domini

En l’extinció de l’usdefruit (per defunció de la persona usufructuària) el nu propietari o la nua propietària ha de pagar el percentatge de l’usdefruit. Ha d’aplicar a la base liquidable el tipus mitjà de gravamen.

Exemple

Liquidació del nu propietari C, per consolidació de domini, a la mort de l’usufructuari.

Base imposable : 1.300.000,00 x 27% (percentatge de l’usdefruit): 351.000,00

Tipus aplicable: el tipus mitjà de l’herència del causant A.

Per fer aquesta autoliquidació s’ha d’utilitzar el model 653.

c) Acumulació de donacions

En el supòsits en què existeix una donació de la persona difunta a alguna de les persones hereves, feta dins els quatre anys anteriors a la defunció, es considera com una sola transmissió, als efectes de la liquidació de la successió.

L’import d’aquesta donació s’ha de sumar a la base de la successió de la persona hereva beneficiada per la donació, als efectes de determinar el seu tipus mitjà de gravamen.

Exemple

L’hereu C va rebre del seu pare una donació d’un immoble valorat en 600.000 euros.

Liquidació

C ha d’omplir l’apartat Base imposable teòrica del model 650, full 2, de la manera següent:

ITP_2009.indd 17 22/7/09 15:54:07

18





Donacions acumulables 8 600.000,00

base imposable teòrica 5 + 6 - 7 + 8 10 1.900.000,00

Reducció parentiu 301 18.000,00




Fins a 800.000,00 601 194.028,80

Resta 1.082.000,00 al 32,98 % 602 356.843,60

Total 603 550.872,40


Quota 605 550.872,40




A.5.2. Regles de liquidació. Efectes de la partició de l’herència

La partició o repartiment de béns determinats entre les persones hereves i legatàries la pot fer la persona testadora en el seu testament. També pot no fer-la i limitar-se a designar persones hereves per parts iguals o desiguals, sense atribució de béns concrets.

1. Principi d’igualtat en la partició

La liquidació de l’impost sobre successions es fa segons les instruccions de la persona testadora. En el cas que no hi hagi testament, es fa segons estableix la llei, en la declaració d’hereus abintestat.

D’acord amb el principi d’igualtat en la partició, qualssevol que siguin les particions i adjudicacions que les persones interessades facin, es considera, als efectes de l’impost, com si s’haguessin fet amb estricta igualtat i d’acord amb les normes de la successió (el testament o la llei).

ITP_2009.indd 18 22/7/09 15:54:07

19

Exemple

PlantejamentJoan i Pere són hereus per parts iguals dels béns del seu pare. Quan accepten l’herència fan partició i adjudicacions: Joan s’adjudica un pis amb valor declarat de 600.000,00 euros, i Pere s’adjudica un fons d’inversió de valor 300.000,00 euros.

Liquidació de l’impost sobre successions

Base imposable de Pere: 450.000,00 euros

Base imposable de Joan: 450.000,00 euros

(Total herència: 600.000.00 + 300.000,00 = 900.000,00 euros / 2 germans: 450.000,00 euros)

2. Excessos d’adjudicació

La partició feta per les persones hereves, en què s’adjudiquen béns concrets a cada persona hereva, legatària o legitimària, es pot efectuar sense modificar l’import total que correspon a cada persona interessada, segons el testament o la declaració d’hereus abintestat o es pot fer adjudicant béns de més valor del que els correspon. En aquest últim cas, hi ha un excés d’adjudicació, que pot suposar una altra liquidació, per l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats o per l’impost sobre successions, en la modalitat de donació.

Excepció

l’excés d’adjudicació no hi està subjecte en cas que un bé sigui indivisible o desmereixi molt amb la divisió, sempre que la persona adjudicatària compensi a l’altra l’excés, en metàl·lic. En aquests casos, però, sí que tributa l’1% per actes jurídics documentats.

El concepte d’indivisió és una qüestió de fet, que requereix prova.

Exemple

PlantejamentJoan i Pere són hereus per parts iguals dels béns del seu pare. Quan accepten l’herència fan partició i adjudicacions: Joan s’adjudica un pis de fàcil divisió, ja que era el resultat de la unió prèvia de dos pisos, i que té un valor declarat de 600.000,00 euros, i Pere s’adjudica un fons d’inversió de valor 300.000,00 euros.

Supòsit A) Joan compensa a Pere de l’excés, amb entrega de 150.000,00 • euros.Supòsit B) Joan no li compensa a Pere l’excés.• Supòsit C) el pis és un bé indivisible i existeix compensació de Joan a Pere • de 150.000 euros.

ITP_2009.indd 19 22/7/09 15:54:07

20

Tributació per l’excés

Excés: 150.000,00 euros (450.000,00 euros és la participació cada hereu • segons el principi d’igualtat i 600.000,00 euros és l’import de l’adjudicació de Joan).Supòsit A): tributació per l’impost sobre transmissions patrimonials, tipus • 7% (immoble), base: 150.000,00.Supòsit B): tributació per l’impost de successions i donacions, donacions • entre germans.Supòsit C): només tributa per actes jurídics documentats, tipus 1% sobre • una base imposable de 600.000 euros.

A.5.3 Efectes de la renúncia de l’herència

La renúncia d’algun o algunes de les persones hereves o legatàries a l’herència o llegat pot tenir efectes en la tributació.

• Renúncia pura, simple i gratuïta.

Si hi ha una renúncia d’una persona hereva o legatària, la persona beneficiària d’aquesta renúncia és qui ha de liquidar l’impost. Per fer la liquidació, però, s’ha de tenir en compte el parentiu de la persona que ha fet la renúncia, si és d’un grup de parentiu més llunyà.

Exemple

PlantejamentAlbert, en el seu testament, nomena hereu el seu nebot Miquel, amb la substitució vulgar de Miquel, per l’esposa d’Albert, Anna.

Miquel renuncia de manera pura i simple a l’herència, i com que hi ha prevista la substitució, la beneficiària de la renúncia serà Anna.

Tributació

Miquel no tributa perquè ha renunciat de manera pura i simple i s’entén que no ha adquirit res.

Anna liquidarà per l’herència, com a hereva. A efectes del coeficient de parentiu, se li aplicarà el grup del renunciant Miquel (que era grup III), en lloc del que té Anna amb Albert (grup II), perquè el coeficient del renunciant és més alt.

• Renúncia a favor d’una persona determinada

En cas que la renúncia no sigui pura i simple, sinó a favor d’una persona concreta, es produeix una doble tributació: d’una banda, la liquidació de l’impost de l’herència l’ha de fer qui renuncia, (perquè adquireix l’herència i com a titular, la cedeix); d’altra banda, s’ha de liquidar per aquesta nova transmissió que implica la renúncia: per l’impost sobre transmissions patrimonials (si és a canvi de preu) o per l’impost sobre successions, modalitat donacions (si és gratuïta).

Renúncia de l’herència prescrita

la renúncia feta un cop prescrit l’impost corresponent a l’herència o llegat es considera una donació, a efectes fiscals.

ITP_2009.indd 20 22/7/09 15:54:07

21

A.5.4 Assegurances de vida

La base imposable és l’import que percep la persona beneficiària.

Aquest import se suma a la resta dels béns i drets de l’herència que corresponen a la persona beneficiària.

Les assegurances s’han de relacionar a l’apartat N. Assegurances del model 660.

Cada persona beneficiària ha d’incloure l’import total d’assegurances percebudes a l’apartat Base imposable real, casella 3 , del model 650.

Exemple

Una persona hereva és beneficiària de dues assegurances, d’imports 10.000,00 euros, i 140.000,00 euros, que ha de sumar a la resta de béns i drets que li corresponen individualment en l’herència.

Base imposable real


Participació del contribuent en el cabal hereditari 2 949.000,00

Percepcions com a beneficiari de contractes d’assegurança de vida 3 150.000,00

base imposable real 5 1.099.000,00

A.6. Dades dels béns transmesos

Cal especificar en els fulls 3 al 7 del model 660 les dades següents:

Tipus de bé (d’acord amb els codis adjunts). • Tipus de dret (PD ple domini/NP nua propietat).• Clau del benefici fiscal (d’acord amb las claus adjuntes). • Valor total del bé i valor de la participació de la persona difunta.•

I segons el tipus de bé, s’han d’aportar les dades següents:

Immobles (A/B): identificació, valor i referència cadastral de tota la finca.• Activitats empresarials i professionals (C): tipus d’activitat (d’acord amb els • codis adjunts), descripció.Dipòsits bancaris (D): entitat, descripció, valor total del compte i valor de la • participació de la persona difunta.Valors. Deute públic, bons, obligacions (E): descripció, entitat dipositària, • valor cotització. Accions i participacions d’entitats jurídiques o fons inversió (F): descripció, • entitat dipositària i valor cotització. Vehicles, embarcacions i aeronaus (G): marca, model, matrícula, data 1a. • Matriculació, valor.Altres béns (H): descripció, valor.•

ITP_2009.indd 21 22/7/09 15:54:07

22

béns immobles urbans

Tipus de bé Codi

Sòl urbà SU

Sòl urbanitzable amb llicència d’edificació SL

Habitatges unifamiliars HU

Locals comercials LC

Oficines OF

Magatzems i naus MN

Edificis sencers d’habitatges EH

Places d’aparcament PA

Edificis sencers d’oficines EO

Pisos HP

Altres construccions AC

Tipus de dret Codi

Ple domini PD

Nua propietat NP

béns immobles rústics

Tipus de béns Codi

Terres de secà SE

Terres de bosc BO

Terres de regadiu RE

Terres amb conreus diversos VC

Terres amb masia MA

Terres ermes ER

ITP_2009.indd 22 22/7/09 15:54:07

23

Claus de beneficis fiscals

DeduccionsDoble imposició internacional

Si no s’aplica • ..................................................................................... 0Si s’aplica • .......................................................................................... 1

ExempcionsBons de caixa • .................................................................................... BEExplotacions agràries • .......................................................................... EEAplicació de convenis internacionals• ....................................................... CEAssegurances sobre la vida /• vegeu apartat de sotaAltres • ............................................................................................... AE

Reduccions:Empresa individual • ............................................................................. ARParticipacions en entitats • ..................................................................... PRHabitatge habitual • ............................................................................. HRBéns d’interès cultural • ....................................................................... BRExplotacions agràries:•

reducció del 100% • ................................................................... EAreducció del 90% • .................................................................. EBreducció del 85% • .................................................................. ECreducció del 75% • .................................................................. EDreducció del 50% • .................................................................. EF

Explotació agrària del causahavent • ...................................................... EHFinques forestals • ............................................................................... FRPatrimoni natural • ............................................................................... PNAltres • ........................................................................................ RR

Assegurances sobre la vida:Anteriors al 19.1.1987 i optant pel règim de DTR 4a.:•

exempció i, si escau, reducció del 90% sobre• excés ........................ AAreducció del 50% • ....................................................................... ABreducció del 25% • ....................................................................... AC reducció del 10% • ..................................................................... AD

Posteriors al 19.1.1987 o anteriors sense optar pel• règim de la DT4a. .................................................................................... APActes de terrorisme o missions internacionals • ....................................... AT

Imposició decennal:Si no s’aplica • ................................................................................ 0General • ............................................................................................ 1Reducció del 50% • .............................................................................. 2Reducció del 30% • .............................................................................. 3Reducció del 10% • .............................................................................. 4

A.7. base liquidable i reduccions

La base liquidable s’obté mitjançant l’aplicació sobre la base imposable de les reduccions aprovades per la comunitat autònoma de Catalunya, les quals substitueixen les de l’Estat (Llei 29/1987) que són anàlogues.

ITP_2009.indd 23 22/7/09 15:54:08

24

A.7.1 Reducció per parentiu

Grups de parentiu:

Besavis

Avis

Pares

Fills

Néts

Besnéts

Col·laterals

Ascendents

Col·laterals

Descendents

3r. grau 2n. grauOncles GermansNebots

4t. grauCosins

Tronc

Per liquidar aquest impost, s’han establert quatre grups de persones, segons el parentiu amb la persona difunta i la reducció corresponent a cada grup.

• Grup I. Adquisicions per descendents i adoptats menors de 21 anys, 18.000 euros, més 12.000 euros per cada any menys de 21 que tingui el drethavent, fins al límit màxim de 114.000 euros.

• Grup II. Adquisicions per descendents i adoptats de 21 anys o més, cònjuges i parelles de fet assimilades a aquests, ascendents i adoptants, 18.000 euros.

• Grup III. Adquisicions per col·laterals de segon i tercer grau, ascendents i descendents per afinitat i convivents d’ajuda mútua, 9.000 euros.

• Grup Iv. En les adquisicions per col·laterals de quart grau, graus més distants i per estranys, no hi ha dret a reducció per raó de parentiu.

Exemples

Sogres (ascendents per afinitat) són del grup IIIA. Cònjuges del/de la fill/a (descendents per afinitat) són del grup IIIB. Germans/anes (col·laterals 2n grau) són del grup IIIC. Oncles i ties (col·laterals 3r grau) són del grup IIID. Nebots/odes (col·laterals 3r grau) són del grup IIIE.

ITP_2009.indd 24 22/7/09 15:54:08

25

A.7.2 Reducció per minusvalidesa

És una reducció complementària de les altres reduccions, que s’aplica a les persones causahavents que tenen la consideració legal de persones discapacitades.

La quantia de la reducció depèn del grau de minusvalidesa:

Grau de minusvalidesa igual o superior al 33%: correspon una reducció de • 245.000 euros.

Grau de minusvalidesa igual o superior al 65%: correspon una reducció de • 570.000 euros.

Acreditació

Resolució de l’ICASS (o d’un òrgan equivalent).•

Resolució de l’INSS (si és anterior a 27.1.2000, i es tracta d’un grau fins • al 64%).

Sentència d’incapacitació legal.•

A.7.3 Reducció per assegurances

La quantia de les reduccions depèn de la data de contractació de les pòlisses i de la data de meritació de l’impost (que és la data de defunció de la persona causant).

les pòlisses contractades abans del 19 de gener de 1987 – tenen les bonificacions fiscals següents:

• Exempció dels primers 3.005,06 euros (per cada assegurança), si les persones beneficiàries són cònjuge, parella de fet, ascendent, descendent, adoptant o adoptat (grups I i II).

• Reducció de la base imposable amb l’aplicació dels percentatges següents, sobre l’excés de 3.005,06 euros:

• 90% si les persones beneficiàries són cònjuge, parella de fet, ascendent, descendent, adoptant o adoptat (grups I i II).

• 50% si el parentiu és de col·lateral de segon grau (grup III).

• 25% si el parentiu és de col·lateral de tercer (grup III) o quart grau (grup IV).

• 10% si el parentiu és el de col·lateral de grau més distant o no existeixi parentiu (grup IV).

L’exempció i reducció s’aplica a cadascuna de les pòlisses contractades abans del 19 de gener de 1987 i de les que sigui beneficiari el contribuent.

– les pòlisses contractades després del 19 de gener de 1987 tenen la bonificació fiscal següent:

• Reducció del 100% amb un límit de 9.380 euros, sobre les quantitats percebudes per la persona beneficiària, si el parentiu és de cònjuge, parella de fet, ascendent, descendent, adoptant o adoptat.

ITP_2009.indd 25 22/7/09 15:54:08

26

La reducció és única per persona contribuent, sigui quin sigui el nombre de contractes d’assegurança de vida dels quals n’és beneficiària.

– Concurrència d’assegurances anteriors i posteriors a 19 de gener de 1987. Opció per un dels dos règims de bonificacions.

Si una persona és beneficiària de contractes d’assegurança d’abans i de després del 19 de gener de 1987, ha d’optar per un dels dos règims, ja que no es poden aplicar els dos.

També pot optar pel règim de després del 19 de gener de 1987, si només té pòlisses anteriors a aquesta data.

– Assegurances per actes de terrorisme i missions internacionals

En aquests casos, la reducció aplicable és del 100% de la base imposable, per a totes les persones beneficiàries i sense cap límit quantitatiu.

Exemple

El difunt A deixa com a beneficiària la seva dona B de dos contractes d’assegurança: un de contractat el 12.10.1985 d’import de 3.500,00 euros, i un altre de data 03.07.1995, d’import de 15.000,00 euros.

Aplicació de les bonificacions i opció

1a. assegurança [de 12.10.1985]: aplicable el règim especial, que pel parentiu de cònjuge és:

exempció: de 3.005,06 euros•

reducció del 90% sobre 494,94 [3.500,00 - 3.005,06 = 494,94) = 445,45 • euros

base subjecta: 49,49 euros•

2a. assegurança [de 3.07.1995]: aplicable el règim general, que pel parentiu de cònjuge és:

reducció: 9.380,00 euros (aplicable el límit per totes les assegurances)•

Opció més favorable: la 2a. assegurança, ja que si s’apliqués la 1a., el total de reducció seria 3.450,51 euros (3.005,06 + 445,45). En la 2a., en canvi, és aplicable l’import màxim de 9.380,00 euros.

A.7.4 Reduccions aplicables a les persones adjudicatàries de determinats béns

A banda de les reduccions anteriors, s’estableixen reduccions respecte a determinats béns afectes a activitats empresarials o professionals, participacions socials, habitatge habitual de la persona difunta, béns d’interès cultural, explotacions agràries i finques rústiques, béns del patrimoni cultural, etc.

Persones beneficiàries de la reducció. Són cònjuges, descendents, ascendents, adoptats o adoptants, col·laterals dins el tercer grau de parentiu amb la persona difunta, sempre que s’adjudiquin el bé en plena o nua propietat o altre dret sobre el bé.

ITP_2009.indd 26 22/7/09 15:54:08

27

A.7.4.1 Valor net dels elements patrimonials afectes a una empresa individual o a una activitat professional de la persona difunta

També procedeix respecte als béns de la persona difunta utilitzats en l’activitat empresarial o professional del cònjuge supervivent, quan aquest n’és la persona adjudicatària. Els requisits que s’han de complir perquè aquests béns gaudeixin de reducció es regulen a la Llei 25/1998, de 31 de desembre (art.30.1.d. primer, segons la redacció de la Llei 21/2001):

Que la persona adquirent sigui cònjuge, descendent o adoptat, ascendent o a) adoptant o col·lateral fins al tercer grau de la persona causant.

Que es tracti d’elements afectes a una activitat empresarial o professional de b) la persona causant.

A.7.4.2 Les participacions en entitats amb cotització o sense de la persona difunta

Els requisits que s’han de complir perquè aquests béns gaudeixin de reducció es regulen a la Llei 25/1998, de 31 de desembre (art.30.1.d.primer, segons la redacció de la Llei 21/2001):

L’activitat principal de la societat no pot consistir en la gestió d’un patrimoni • mobiliari o immobiliari.

La no-concurrència dels supòsits establerts a l’article 75 de la Llei 43/1995, • de 27 de desembre, de l’impost sobre societats.

La participació de la persona causant en el capital social de l’empresa, a títol • individual, no pot ser inferior al 5%, o del 20%, conjuntament amb el cònjuge, ascendents, descendents o col·laterals de segon grau per consanguinitat, afinitat o adopció.

Que la persona causant hagi exercit, efectivament, funcions de direcció en • l’entitat i hagi percebut una retribució que representi més del 50% de la totalitat dels seus rendiments d’activitats econòmiques i del treball personal. En el supòsit de participar conjuntament en l’entitat, les funcions de direcció i de remuneració s’han de complir almenys en una de les persones del grup de parentiu.

Cal mantenir en el patrimoni de la persona adquirent, durant cinc anys, les • participacions de la persona causant (llevat que la primera mori dins d’aquest termini).

A.7.4.3 Béns d’interès cultural

Aquests béns estan qualificats com a béns d’interès cultural i estan inscrits en el patrimoni cultural català (Llei 9/1993, 30 setembre), en el patrimoni històric o cultural de les altres comunitats autònomes o en el patrimoni artístic espanyol, o són objectes d’art i antiguitats, amb la limitació de valor establerta en la normativa vigent.

A.7.4.4 Finques rústiques forestals

Es tracta de finques de dedicació forestal que disposen d’un pla tècnic de gestió i millora forestal aprovat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca o pel Departament del Medi Ambient.

ITP_2009.indd 27 22/7/09 15:54:08

28

A.7.4.5 Elements patrimonials utilitzats en l’explotació agrària de la persona difunta

En aquest cas, la persona difunta ha de tenir la condició d’agricultor/a professional. A més dels parents assenyalats, en poden ser beneficiàries les persones jurídiques que es dediquen, exclusivament, a l’activitat agrària (Llei 19/1995, de 4 de juliol).

A.7.4.6 L’habitatge habitual de la persona difunta

Correspon la reducció per l’habitatge habitual de la persona difunta fins a un límit de 500.000 euros pel valor conjunt de l’habitatge. Aquest límit conjunt s’ha de prorratejar entre els subjectes passius en proporció a la participació que tenen. Com a resultat del prorrateig, el límit individual per cada subjecte passiu no pot ser inferior a 180.000,00 euros.

Si la persona beneficiària és un parent col·lateral, per gaudir d’aquesta reducció, ha de ser major de 65 anys i ha d’haver conviscut amb la persona difunta durant els dos anys anteriors a la defunció.

Exemple 1

A nomena hereus, per parts iguals, els seus dos fills B i C.

Dins de l’herència es troba l’habitatge habitual, de valor fiscal 460.000,00 euros.

Import teòric individual de la reducció: 95% de 460.000,00 euros = 437.000,00 euros

Reducció de cada causahavent: 218.500,00 euros.

El valor de l’habitatge habitual no supera els 526.315,79 euros i per aquest motiu, la reducció efectiva aplicable coincideix amb l’import teòric individual.

Exemple 2

A nomena hereus, per parts iguals, els seus dos fills B i C.

Dins de l’herència es troba l’habitatge habitual, de valor fiscal 1.000.000,00 euros.

Import teòric individual de la reducció: 95% d’1.000.000,00 euros = 950.000,00 euros

Reducció de cada causahavent: 475.000,00 euros.

Límit individual: 500.000,00 euros / 2 causahavents = 250.000,00 euros (> 180.000,00 euros)

Cada causahavent té una reducció teòrica de 475.000,00 euros, però el seu límit individual ha fixat la reducció en 250.000,00 euros.

ITP_2009.indd 28 22/7/09 15:54:08

29

Requisit de manteniment de l’adquisició

El gaudi definitiu de la reducció està condicionat al manteniment de l’adquisició, en el patrimoni de la persona adquirent durant els cinc anys següents a la defunció de la persona causant, llevat que la persona adquirent mori dins d’aquest termini.

Incompliment d’aquest requisit

En cas d’incompliment, la persona contribuent ha de pagar, dins del termini reglamentari de declaració-liquidació corresponent a la transmissió entre vius del bé, la part de l’impost que s’hagi deixat d’ingressar com a conseqüència de la reducció, més els interessos de demora.

A.7.4.7 Altres reduccions. Explotacions agràries

A més de les reduccions anteriors, hi ha altres reduccions i exempcions totals per les transmissions d’explotacions agràries i finques rústiques, establertes en la Llei de l’Estat 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries.

Supòsits d’exempció total de l’impost

1. Terrenys per completar sota una sola llinda la superfície suficient per constituir una explotació prioritària.2. Explotació agrària, quan la persona adquirent és agricultor/a jove o assalariat/ada i dóna lloc a la seva primera instal·lació en una explotació prioritària.

Reduccions

Reducció del 100%

• Pel cònjuge supervivent que continua l’activitat, si es tracta d’explotació prioritària.

• Per un agricultor/a jove o assalariat/ada, si l’adquisició es fa durant els cinc anys següents a la seva primera instal·lació.

Reducció del 95%

• Per un agricultor/a jove o assalariat/ada que sigui titular d’una explotació agrària prioritària i que no perd aquesta qualificació amb l’adquisició, o abasta aquesta com a conseqüència de l’adquisició.

Reducció del 90%

• Per la persona titular d’una altra explotació agrària prioritària que manté o abasta la consideració de prioritària com a conseqüència de l’adquisició.

Reducció del 85%

• Per un agricultor/a jove o assalariat/ada agrari/ària per l’adquisició com a titular d’una explotació que mantingui la consideració de prioritària, i es realitzi durant els cinc anys següents a la seva primera instal·lació.

Reducció del 75%

• Pel titular d’una altra explotació agrària prioritària, que mantingui o abasti la consideració de prioritària com a conseqüència de l’adquisició.

ITP_2009.indd 29 22/7/09 15:54:08

30

Reducció del 50%

• Terrenys per completar sota una sola llinda el 50% com a mínim de la superfície d’una explotació, la renda unitària de treball la qual estigui dins dels límits establerts en la Llei 19/1995, a efectes de concessió de beneficis fiscals per a explotacions prioritàries.

A.7.4.8 Reducció per satisfacció d’impostos (imposició decennal)

Aquesta reducció, acumulable a les anteriors, es pot aplicar si uns mateixos béns i drets, dins el període màxim de deu anys, es transmeten dues o més vegades per causa de mort, a favor de cònjuge, descendents, ascendents, adoptats o adoptants.

Es pot optar per la reducció més favorable de les dues següents:

Una reducció en una quantia equivalent a l’import de les quotes de l’impost • sobre successions satisfetes per raó de les transmissions precedents, per defunció.

La reducció segons l’escala següent:•

Reducció del • 50% del valor real dels béns i drets, quan la segona o ulterior transmissió s’ha produït dins de l’any natural següent, comptat des de la data de la primera o l’anterior transmissió.

Reducció del • 30% del valor real dels béns i drets, quan la segona o ulterior transmissió s’ha produït després del primer any i abans que hagin passat cinc anys naturals, comptats des de la data de la primera o l’anterior transmissió.

Reducció del • 10% del valor real dels béns i drets, quan la segona o ulterior transmissió s’hagi produït després dels cinc anys naturals següents a la data de la primera o l’anterior transmissió.

L’aplicació d’aquesta reducció queda condicionada al fet que en la primera o anterior transmissió per defunció s’hagi tributat per l’impost sobre successions.

L’import de les reduccions s’ha de fer constar en el model 650, apartat Reduccions de la base imposable .

Cada persona beneficiària ha d’incloure l’import que li correspon de la reducció, a l’apartat Base imposable, caselles de la 301 a la 311 del model 650 (i 401 a 411 , si es tracta de nua propietat).

En el model 660 s’ha de consignar el codi de clau del benefici fiscal a cada bé al qual s’aplica el benefici.

A.8. Càlcul de la quota

El càlcul de la quota s’obté a partir de la base liquidable real, que és la diferència entre la base imposable real (casella 5 del model 650) i les reduccions reals (casella 11 del model 650), que resulten aplicables a la persona contribuent.

ITP_2009.indd 30 22/7/09 15:54:08

31

Exemple

S’ha de practicar la liquidació del causahavent A que té una base imposable real de 267.800,00 euros. Se li estima un valor total de reduccions (parentiu, assegurances i habitatge habitual de 255.500,00 euros

Base imposable .................................................... 267.800,00 eurosTotal reduccions ................................................. 255.500,00 eurosbase liquidable ............................................... 12.300,00 euros

Exemple

Liquidació del subjecte passiu A

Base liquidable : 12.300,00Tram inferior: 8.000,00 la quota corresponent 593,60 eurosQuota del resta 12.300,00 - 8.000,00 = 4.300,00de la baseTipus marginal 4.300,00 x 8,25% = 354,75 euros

Tipus mitjà de gravamen: 7,71%quota íntegra 948,35 euros

A.8.1. quota íntegra

Per obtenir la quota íntegra cal aplicar la tarifa que estableix la llei, a la base liquidable. Les tarifes per a l’any 2009 són les següents:

base liquidable (fins a euros)

quota íntegra (euros)

Resta base liquidable

(fins a euros)

Tipus aplicable (percentatge)

0,00 0,00 8.000,00 7,42

8.000,00 593,60 8.000,00 8,25

16.000,00 1.253,60 8.000,00 9,07

24.000,00 1.979,20 8.000,00 9,89

32.000,00 2.770,40 8.000,00 10,72

40.000,00 3.628,00 8.000,00 11,54

48.000,00 4.551,20 8.000,00 12,37

56.000,00 5.540,80 8.000,00 13,19

64.000,00 6.596,00 8.000,00 14,02

72.000,00 7.717,60 8.000,00 14,84

80.000,00 8.904,80 40.000,00 15,67

120.000,00 15.172,80 40.000,00 18,16

160.000,00 22.436,80 80.000,00 20,64

240.000,00 38.948,80 160.000,00 24,75

400.000,00 78.548,80 400.000,00 28,87

800.000,00 194.028,80 en endavant 32,98

ITP_2009.indd 31 22/7/09 15:54:08

32

La quota íntegra es fa constar a la casella 15 del model 650, però no és la quantitat que s’ha d’ingressar. La quantitat que s’ha d’ingressar és la quota tributària. Per obtenir la quota tributària, s’han d’aplicar sobre la quota íntegra uns coeficients multiplicadors establerts segons els dos elements següents:

El • patrimoni preexistent de la persona contribuent.El • grup al qual pertany, segons el grau de parentiu.

Grups de parentiu

Patrimoni preexistent en euros I i II III Iv

De 0 a 402.700 1,0000 1,5882 2,0000

Més de 402.700 i fins a 2.007.400 1,0500 1,6676 2,1000

Més de 2.007.400 i fins a 4.020.800 1,1000 1,7471 2,2000

Més de 4.020.800 1,2000 1,9059 2,4000

Exemple

B és el fill del difunt A i té 30 anys, per tant, pertany al grup II. El seu patrimoni preexistent és de 2.300.000,00 d’euros.

Els coeficients aplicables són els següents: 1,1000per ser grup II i tenir patrimoni dins del tram 3r.(Més de 2.007.400 i fins a 4.020.800)

A.8.2. Càlculs especials. la nua propietat

Quan s’adquireix un bé o dret en nua propietat, s’ha de fer una doble operació:

1. Aplicar l’escala de gravamen al valor total dels béns i drets que s’adquireixen, sense tenir en compte l’usdefruit (base liquidable teòrica) (casella 14 del model 650). Un cop aplicada l’escala i els coeficients multiplicadors, si escau, es multiplica la quota per 100 i es divideix per aquesta base liquidable. El resultat és el tipus mitjà de gravamen (casella 18 ).

2. Aplicar el tipus mitjà de gravamen a la base liquidable real (el que veritablement s’hereta, tenint en compte l’existència d’un usdefruit) casella 13 . D’aquí en resulta la quota tributària ajustada, casella 19 .

Exemple

A nomena hereu el seu fill B i usufructuària universal de tota l’herència a la seva dona C de 62 anys. El valor de l’herència neta és d’1.300.000,00 d’euros. B té un patrimoni preexistent de 2.001.000,00 euros.

Valoració de l’usdefruit i la nua propietat

Usdefruit: 1.300.000,00 x 27% ( 89 - 62, que és l’edat de l’usufructuària): • 351.000,00 euros.

Nua propietat: 1.300.000,00 x 73% ( 100 - 27, que és el valor de • l’usdefruit): 949.000,00 euros.

ITP_2009.indd 32 22/7/09 15:54:09

33


El fill B, hereu en nua propietat de tota l’herència ha d’omplir l’apartat Quota tributària. Tipus mitjà efectiu, del model 650.


Fins a 800.000 601 194.028,80

Resta 482.000 al 32,98 602 158.963,60

Total 603 352,992,40


Quota 605 370.642,02




Quan s’extingeix l’usdefruit (per defunció de la persona usufructuària), el nu propietari o la nua propietària ha de pagar el percentatge de l’usdefruit. Per fer el càlcul, ha d’aplicar el tipus mitjà de gravamen a la base liquidable.

Exemple

Liquidació del nu propietari B, per consolidació de domini, quan mor la usufructuària

Base imposable: 1.300.000,00 x 27% (percentatge de l’usdefruit): 351.000,00

Tipus aplicable: el tipus mitjà de gravamen obtingut quan es va liquidar la nua propietat = 28,91 %

quota tributària de la consolidació: 101.474,10 euros

A.9. Deducció de la quota. Doble imposició internacional

Quan la persona contribuent és subjecte passiu de l’impost per obligació personal, té dret a deduir la menor de les dues quantitats següents:

L’import satisfet a l’estranger per un impost similar.• El resultat d’aplicar el tipus mitjà efectiu a la part de base liquidable • corresponent als béns situats fora d’Espanya.

A.10. Competència

A.10.1 Persones contribuents residents a Espanya

L’administració tributària de la comunitat autònoma on la persona causant tingui la seva residència habitual a la data de la defunció és l’administració competent per cobrar aquest impost. Així, s’aplica la normativa de la comunitat autònoma en la

ITP_2009.indd 33 22/7/09 15:54:09

34

qual la persona difunta ha tingut la residència habitual durant els cinc anys anteriors, comptats de data a data, que finalitzin el dia anterior al de la defunció. Si no es pot determinar, s’aplica la normativa estatal.

Les autoliquidacions d’herències s’han de presentar davant la delegació territorial de l’Agència Tributària de Catalunya o l’oficina liquidadora de districte hipotecari que correspon al territori on la persona difunta ha tingut la seva residència habitual. Tots els documents o declaracions relatives a una mateixa successió s’han de presentar a l’oficina competent.

Si el mateix document inclou més d’una herència, la presentació s’ha de fer a l’oficina competent per liquidar la darrera que s’ha produït.

Si l’autoliquidació correspon a una assegurança, les persones interessades poden optar per fer la presentació a l’oficina competent al territori on l’entitat asseguradora ha de fer el pagament.

Concepte de residència habitual

Es considera que es té la residència habitual en la comunitat autònoma en la qual la persona contribuent ha romàs durant el major nombre de dies de l’any anterior, comptat de data a data, que finalitzi el dia anterior al de meritació de l’impost.

A.10.2 Persones contribuents no residents a Espanya

En aquest cas, l’impost és competència de l’Administració tributària de l’Estat, l’Agència Estatal d’Administració Tributària (www.agenciatributaria.es).

Tributació: liquidacions

Exemple

Defunció del Sr. A el dia 31 de desembre de 2008. Hereus: els 3 fills (B, C i D) per parts iguals i llegat de l’usdefruit a la seva dona E (60 anys).

Béns de l’herència:

1. La meitat de l’habitatge habitual amb valor cadastral 250.000 situat a Barcelona

2. Apartament a Comarruga, valor cadastral 120.000.3. Dipòsits bancaris, saldo: 210.000 euros4. Deutes: ½ préstec: ½ del capital pendent d’amortitzar 40.000 euros5. Assegurança a favor de la seva dona: import 100.000 euros. Data contractació:

29.1.1995.

El causant A, fa dos anys, va fer donació d’un pis per valor de 200.000 euros a la seva filla B.Adjudicacions: en l’escriptura de acceptació d’herència, el fill C s’adjudica l’habitatge habitual en nua propietat, i la vídua l’usdefruit.

ITP_2009.indd 34 22/7/09 15:54:09

35

Solució: operacions prèvies

Valor total de l’herència: 914.744,00Detall valor béns:1. ½ de habitatge habitual: 340.000,00

(v.c. 250.000 x 3,40 coef. Barcelona x 0,80 x 1/2)2. Apartament a Comarruga 364.800,00

(v.c. 120.000 x 3,80 coef. El Vendrell x 0,80)3. Dipòsits bancaris 210.000,004. Deutes -20.000,00

½ préstec5. Assegurança 100.000,00

beneficiària: esposa6. Parament domèstic 19.944,00

(3% s/ 914.800 – 7.500 (3% sobre el valor cadastral que és de 250.000)

Valoració usdefruit i nua propietat

valor usdefruit: edat usufructuària 89 - 60= 29% •

valor nua propietat: 100 – 29 = 71%•

liquidació que ha de fer la filla b

La filla B és l’hereva en nua propietat (71%) d’una tercera part de l’herència.

Atès que va rebre una donació fa 2 anys, l’ha d’acumular a la participació hereditària individual. Com que no s’adjudica l’habitatge habitual, no s’aplica la reducció. Ha d’omplir els dos apartats Base imposable real i Base imposable teòrica del model 650.

Base imposable real

Cabal hereditari fiscal 1 914.744,00


Base imposable real 5 216.489,41

Base imposable teòrica:


Valor del ple domini 6 304.914,67



Base imposable teòrica 5 + 6 - 7 10 504.914,67

Reduccions de la base imposable

Reducció real Reducció teòrica

Per parentiu 301 18.000,00 401 18.000,00

Total reduccions 11 18.000,00 12 18.000,00

ITP_2009.indd 35 22/7/09 15:54:09

amartinezs

Cuadro de texto

+ 8

amartinezs

Rectángulo

36


Base liquidable teòrica 14 486.914,67

Fins a 400.000 601 78.548,80

Resta a 86.914,67 al 28,87% 602 25.092,26

Total 603 103.641,06


Quota 605 103.641,06


Base liquidable real 5 – 11 13 198.489,41

Quota tributària ajustada 13 x 18 19 42.238,55

Total a ingressar 22 + 23 + 24 25 42.238,55

liquidació que ha de fer el fill C

El fill C és l’hereu en nua propietat (71%) d’una tercera part de l’herència.

Com que s’adjudica l’habitatge habitual, es pot aplicar la reducció corresponent. Ha d’omplir els dos apartats Base imposable real i Base imposable teòrica del model 650.

Base imposable real











Per parentiu 301 18.000,00 401 18.000,00

Habitatge habitual 307 229.330,00 407 323.000,00


ITP_2009.indd 36 22/7/09 15:54:09

37


Base liquidable teòrica 14 0,00

Fins a 400.000 601 0,00

Resta a al 602 0,00

Total 603 0,00


Quota 605 0,00

Tipus mitjà efectiu 18

Base liquidable real 5 – 11 13 0,00

Quota tributària ajustada 13 x 18 19 0,00

Total a ingressar 22 + 23 + 24 25 0,00

liquidació que ha de fer el fill D

El fill D és l’hereu en nua propietat (71%) d’una tercera part de l’herència. Com que no s’adjudica l’habitatge habitual, no s’aplica la reducció. Ha d’omplir els dos apartats Base imposable real i Base imposable teòrica del model 650.

Base imposable real











Per parentiu 301 18.000,00 401 18.000,00


ITP_2009.indd 37 22/7/09 15:54:09

38



Fins a 240.000 601 38.948,80

Resta a 46.914,67 al 24,75% 602 11.611,38

Total 603 50.560,18


Quota 605 50.560,18

Tipus mitjà efectiu 18 17,62%

Base liquidable real 5 – 11 13 198.489,41

Quota tributària ajustada 13 x 18 19 34.973,83


liquidació que ha de fer la vídua

La vídua és legatària de l’usdefruit de tota l’herència (29 % s/ 914.744 = 265.275,76). Quan s’adjudica l’usdefruit de l’habitatge habitual s’aplica la reducció corresponent. Ha d’addicionar l’import de l’assegurança. Només ha d’omplir l’apartat Base imposable real del model 650.

Base imposable real


Participació del contribuent en el cabal hereditari 2 265.275,76

Percepcions beneficiari contractes

d’assegurança de vida 4 100.000,00




Reducció real

Per parentiu 301 18.000,00

Per assegurances vida 304 9.380,00

Per habitatge habitual 307 93.670,00


ITP_2009.indd 38 22/7/09 15:54:09

39

Quota tributària. Cas general

Base liquidable 13 244.225,76

Fins a 240.000 501 38.948,80

Resta a 4.225,76 al 24,75% 502 1.045,88

Quota íntegra 503 39.994,68


Quota tributària 505 39.994,68

Quota tributària ajustada 19 39.994,68

Tipus mitjà 504 16,38%


b. Donacions

b.1 Fets subjectes

Estan subjectes a aquest impost les adquisicions gratuïtes (sense contraprestació) de béns i drets entre vius, ja sigui per donació o per qualsevol altre negoci jurídic a títol gratuït.

b.1.1 la donació

És l’acte de liberalitat, entre vius, pel qual la persona donant disposa a títol gratuït d’una cosa o d’un dret a favor de la persona donatària, que l’adquireix quan l’accepta.

b.1.2 Altres negocis jurídics gratuïts entre vius

Tenen aquesta consideració, als efectes d’aquest impost, a més de la donació, els següents:

La condonació del deute, total o parcial, realitzada amb ànim d’alliberar. –

La renúncia de drets a favor d’una persona determinada. En particular, la –renúncia d’un usdefruit ja acceptat, encara que sigui de manera pura i simple, es considera a efectes fiscals com a donació de la persona usufructuària al nu propietari o nua propietària.

L’assumpció alliberadora del deute d’una altra persona, sense contraprestació. –

El desistiment o assentiment a la demanda en judici o arbitratge a favor de –l’altra part, amb ànim d’alliberar, així com la transacció que suposa renúncia, desistiment o assentiment a la demanda, i amb ànim d’alliberar.

Assegurances de vida. Quan la persona beneficiària és una persona diferent –de la contractant:

El contracte d’assegurança sobre la vida, per al cas de supervivència de la • persona assegurada.Assegurança individual, en cas de defunció de la persona assegurada, que • és una persona diferent de la contractant.

ITP_2009.indd 39 22/7/09 15:54:09

40

b.1.3 Donacions especials

Les donacions especials són en part oneroses i en part gratuïtes, per això estan subjectes a dos impostos: l’impost sobre successions, modalitat donació i l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, modalitat transmissions patrimonials.

Donacions oneroses i remuneratòries. • En una donació onerosa la persona donant imposa a la donatària o a una tercera persona una càrrega inferior al valor del bé o dret que s’ha donat. S’ha de liquidar per donació la diferència entre el valor del bé i la part onerosa.

Exemple

Donació d’un immoble valorat en 350.000 euros, gravat amb una hipoteca, amb el capital pendent d’amortitzar 125.000 euros. La persona donatària se subroga en el préstec hipotecari.

125.000 euros és la part onerosa i per tant, es liquida per ITP.

La diferència: 225.000 (350.000 – 125.000): es liquida per ISD –donació- .

Cessió de béns a canvi de pensions. • Les cessions de béns a canvi de pensions vitalícies o temporals han de tributar com a donació per la part en què el valor dels béns excedeix al de la pensió.

Exemple

A, de 65 anys, cedeix el dia 15 d’abril de 2009 un immoble valorat en 230.000 euros, a canvi d’una pensió vitalícia de 600 euros mensuals.

Càlcul

65 anys edat/ renda: 600 euros/ 12 pagaments a l’any / vitalícia600 x 12 = 7.200 euros anuals(7.200 x 100) / 4,00% = 180.000,00 euros70 - (65 - 19) = 24% 180.000,00 x 24 %= 43.200,00 eurosvalor de capitalització = 43.200,00 euros

Resultat

Valor transmissió - valor capitalització (230.000,00 – 43.200,00) = 186.800,00 eurosSubjecte a impost sobre donacions -donació- = 186.800,00 euros

b.2 Data de meritació

La data de meritació és la data que s’inicia el còmput del termini per liquidar l’impost.

En les adquisicions per donació o per altres negocis gratuïts entre vius, l’impost es merita el dia en què té lloc l’acte o el contracte.

En les assegurances sobre la vida per al cas de supervivència de la persona contractant o de l’assegurada, l’impost es merita el dia en què la primera o única quantitat a percebre és exigible per la persona beneficiària.

ITP_2009.indd 40 22/7/09 15:54:09

41

Condicions en la donació

Si hi ha alguna condició suspensiva que afecta la donació, no s’ha de liquidar l’impost fins al moment que desapareix aquesta condició.

Si hi ha alguna condició resolutòria, es liquida l’impost sense perjudici de la seva devolució en cas de complir-se la condició.

b.3 Persones obligades

Estan obligades com a persones contribuents les persones donatàries o afavorides per la transmissió gratuïta entre vius i les persones beneficiàries d’assegurances de vida per al cas de supervivència de la persona assegurada (assegurança col·lectiva) i en cas de defunció de la persona assegurada que sigui una persona diferent de la contractant (assegurança individual).

En el supòsit d’acordar que l’import de la quota tributària meritada com a conseqüència d’una donació va a càrrec de la persona donant comporta, a més a més, una altra liquidació per donació de l’import de l’impost.

Les persones jurídiques no estan subjectes a aquest impost, sinó a l’impost sobre societats.

En el model 651 s’han de consignar totes les dades: NIF (també si són menors) NIE per a persones estrangeres, cognoms i nom, adreça, codi postal i població, data de naixement, parentiu, grup de parentiu i patrimoni preexistent.

Persones contribuents residents a Espanya

Les persones contribuents que tenen la residència a l’Estat espanyol tributen per la totalitat dels béns i drets que adquireixen, amb independència del lloc on es trobin situats, o del domicili o residència de la persona o entitat pagadora.

Competència: comunitat autònoma, Delegació de la l’Agència Tributària de Catalunya o oficina liquidadora de districte hipotecari.

Persones contribuents no residents a Espanya

Les persones contribuents no residents a Espanya estan subjectes al pagament de l’impost, per les adquisicions de béns o drets situats al territori espanyol, i per les quantitats percebudes per contractes d’assegurança sobre la vida, amb entitats asseguradores espanyoles, o fets a Espanya amb entitats estrangeres.

- N’és competent l’Administració tributària de l’Estat.

b.4 base imposable

b.4.1 Determinació de la base imposable

La base imposable està constituïda pel valor net dels béns i drets adquirits.

Aquesta base es determina tenint en compte els conceptes següents:

ITP_2009.indd 41 22/7/09 15:54:09

42

1. valor real

Ens remetem a l’apartat A.5.1 d’aquesta guia pràctica, amb les particularitats següents:

No s’ha d’aplicar el • coeficient reductor (0,80) als béns immobles urbans.El valor de • comptes bancaris i valors dipositats en entitats financeres és el saldo existent a la data de la donació.El valor de les • participacions i accions de societats que cotitzen a la borsa és el valor de cotització a la data de la donació.El valor de les • participacions i accions de societats que no cotitzen a la borsa és el valor teòric ajustat en funció de les possibles discrepàncies entre

el valor net comptable i el valor real dels diferents elements patrimonials.

La valoració dels vehicles es fa segons els preus mitjans que el Ministeri d’Economia i Hisenda publica anualment, i que es troba disponible a http://www.e-tributs.cat.

2. valor net

El valor net és el valor real dels béns donats, minorat per les càrregues i deutes que hi recauen.

Us remetem a l’apartat A.5.1 d’aquesta guia pràctica.

L’import dels censos i les pensions s’ha de fer constar al segon full del model 651, a l’apartat Càrregues deduïbles.

Pel que fa als deutes, només es pot deduir l’import dels deutes que estiguin garantits amb dret real sobre els mateixos béns o drets adquirits. A més, la persona adquirent ha d’haver assumit de forma fefaent l’obligació de pagar el deute. Així, s’allibera la persona que n’era deutora.

Exemple

A (persona donant) dóna a B (persona donatària) un immoble sobre el qual hi ha una hipoteca en garantia d’un préstec. En l’escriptura de donació s’estableix que la persona donatària assumeix el préstec hipotecari. El valor de l’immoble és de 500.000 euros i el capital pendent d’amortització, a la data de la donació, és de 150.000 euros.

Tributació

Com que la persona donatària assumeix el deute fefaentment, en l’escriptura de donació, pot deduir aquest deute, sens perjudici de la liquidació que correspon per l’impost de transmissions patrimonials per l’import del préstec.

Base imposable de la donació: 350.000 euros (500.000 - 150.000 deute) subjecte a la modalitat de donacions de l’ISD.

La diferència: 150.000 euros, tributa per ITP (transmissions oneroses) (tipus 7%).

3. Regles especials en supòsits d’existència d’usdefruit o donacions anteriors fetes dins del període de tres anys i acumulables

En els casos en què es fa la donació de l’usdefruit dels béns i drets o quan les donacions s’atorguen per una mateixa persona donant a una mateixa persona donatària, dins del període de tres anys, s’estableixen regles especials per determinar la base de liquidació de cada persona interessada.

ITP_2009.indd 42 22/7/09 15:54:09

43

a) Usdefruit i altres institucions

• Usdefruit temporal

Per calcular el valor, s’ha d’aplicar un 2% del valor del bé en ple domini per cada període d’un any, sense excedir el 70%.

• Usdefruit vitalici

S’estima que el valor és igual al 70% del valor total dels béns quan la persona usufructuària té menys de 20 anys. Aquest valor minora a mesura que augmenta l’edat, en la proporció d’un 1% menys cada any de més, amb el límit mínim del 10% del valor total.

Norma de càlcul: 89 anys - l’edat de la persona usufructuària.

El resultat no pot ser superior al 70% ni inferior al 10%.

• Usdefruits successiusEn els usdefruits successius, el valor de la nua propietat es calcula tenint en compte l’usdefruit de percentatge major (segons l’edat de la persona més jove). Quan s’extingeix aquest usdefruit, el nu propietari o nua propietària paga per l’augment de valor que experimenta la nua propietat, i així successivament, quan s’extingeix la resta d’usdefruits.

• Nua propietat

El valor de la nua propietat es computa per la diferència entre el valor de l’usdefruit i el valor total dels béns.

Exemple

A fa donació de l’usdefruit vitalici d’un immoble a la seva dona B (de 45 anys), i de la nua propietat de l’immoble al seu fill C. El valor net de l’immoble és d’1.600.000 euros.

Valoració de l’usdefruit i la nua propietat

Usdefruit: 1.600.000 x 44% (89 - 45, que és l’edat de la usufructuària): • 704.000 euros.

Nua propietat: 1.600.000 x 56% (100 - 44, que és el valor de l’usdefruit): • 896.000 euros.

ITP_2009.indd 43 22/7/09 15:54:10

44

Diferència entre base imposable real (casella 7) i base imposable teòrica (casella 12 del tercer full del model 651) i base liquidable real (casella 15 del tercer full de model 651):

la base imposable resulta de la suma del valor real del bé o dret donat, minorat per les càrregues i deutes deduïbles.

la base imposable real és el que veritablement es rep per la donació (el nu propietari o nua propietària), tenint en compte l’existència d’un usdefruit. En el cas de l’exemple anterior, 896.000 euros.

la base imposable teòrica és la que correspon al valor total de la donació (pel nu propietari), sense tenir en compte l’usdefruit. En el cas de l’exemple anterior, 1.600.000,00 euros.

la base liquidable real és la que resulta d’aplicar als valors anteriors, les reduccions que la llei estableix, (caselles 101 a 105 del mateix tercer full del model 651).

l’import de les liquidacions s’estableix segons la base liquidable i no pas segons la base imposable.

Quan s’adquireixen béns en nua propietat i estan afectes a un usdefruit, la liquidació del nu propietari o nua propietària no serà sobre la totalitat de la base, sinó sobre la base liquidable real, segons el tipus mitjà de gravamen per determinar la quota tributària.

Per calcular aquest tipus mitjà s’ha d’aplicar l’escala de gravamen al valor íntegre dels béns, sense tenir en compte l’usdefruit. Un cop aplicada l’escala de gravamen i els coeficients multiplicadors, s’obté la quota tributària, que es multiplica per 100 i es divideix per la base liquidable teòrica. D’aquí en resulta el tipus mitjà de gravamen.

La base imposable real i la base imposable teòrica s’han de fer constar en el full 3 del model 651: Base imposable real (casella 7) i Base imposable teòrica (casella 12 ).

Exemple


El fill C, que rep el bé en nua propietat ha d’omplir els dos apartats Base imposable real i Base imposable teòrica del model 651, full 3.

Base imposable real

Béns immobles urbans 1 896.000,00

Valor total dels béns i drets 5 896.000,00


ITP_2009.indd 44 22/7/09 15:54:10

45





base imposable teòrica 12 1.600.000,00

Exemple

Liquidació del nu propietari C, per consolidació de domini, quan mor l’usufructuari.

Base imposable : 1.600.000,00 x 44% (percentatge de l’usdefruit): 704.000,00 Tipus aplicable: el tipus mitjà de la donació (casella 20 del model 651)

• Extinció de l’usdefruit. Consolidació de domini

En l’extinció de l’usdefruit (per defunció de la persona usufructuària) el nu propietari o nua propietària ha de pagar el percentatge de l’usdefruit. Per fer el càlcul ha d’aplicar, a la base liquidable, el tipus mitjà de gravamen.

• Dret d’ ús i habitació

El valor dels drets d’ús i habitació és el que resulta d’aplicar el 75% del valor dels béns subjectes a aquest dret.

Exemple

En l’exemple anterior s’ha determinat que el valor de l’usdefruit era de 44%. 1.600.000,00 x 44% (89 - 45 , que és l’edat de la usufructuària) x 75%:

El valor del dret d’ús i habitació és : 528.000,00 euros.

b) Acumulació de donacions

En el supòsit que la persona donant hagi fet una altra donació a la mateixa persona donatària, dins el període de tres anys anteriors a la data de la donació, a comptar des de la data de cadascuna, es consideren com una sola transmissió, als efectes de la liquidació de l’impost sobre donacions.

La donació acumulable s’ha de fer constar al full 2 del model 651, apartat Acumulació de donacions entre si.

L’import de la donació anterior, pel valor comprovat en el seu dia, se suma a la base de la donació que es liquida, als efectes de determinar el seu tipus mitjà de tributació.

Aquesta acumulació només es realitza per determinar el tipus mitjà aplicable a l’última donació, i no altera el tipus de gravamen de les donacions anteriors que s’acumulen.

ITP_2009.indd 45 22/7/09 15:54:10

46

Exemple

Plantejament

El pare A dóna al seu fill B un immoble, per valor de 500.000 euros. Fa dos anys, B va rebre del seu pare una donació de 300.000 euros. La donació es fa en escriptura pública.

El donatari B ha d’omplir l’apartat Base imposable teòrica del model 651, de la forma següent:

Base imposable real






base imposable teòrica 12 800.000,00



Fins a 600.000,00 601 38.000,00

Resta 200.000,00 al 9% 602 18.000,00

Total 603 56.000,00


Quota 605 56.000,00

Tipus mitjà efectiu 20 7,00

Base liquidable real 15 500.000,00


Total a ingressar 28 35.000,00

Acumulacions a l’herència

Aquestes donacions també són acumulables a la base imposable de la successió, quan la persona donatària i a la vegada hereva o legatària, ha rebut donacions de la persona difunta, dintre d’un termini de quatre anys.

b.4.2 Dades dels béns transmesos

Cal especificar al full 2 del model 651 les dades següents:

El tipus de bé (d’acord amb els codis adjunts) •

ITP_2009.indd 46 22/7/09 15:54:10

47

El tipus de dret (PD ple domini / NP nua propietat)• La clau del benefici fiscal (d’acord amb las claus adjuntes) • Valor total del bé i valor declarat de la donació.•

I segons el bé, s’ompliran les dades següents:

Immobles (A/B): identificació, valor i referència cadastral de tota la finca.• Valors representatius de la participació en fons propis de qualsevol tipus • d’entitat: tipus de bé (d’acord amb els codis adjunts), descripció, valor total, entitat emissora i dipositària, nombre de títols, i valor de cotització.Altres béns o drets: tipus i subtipus del que es tracti, segons el codis adjunts, • i descripció.

béns immobles urbans

Tipus de bé Codi

Sòl urbà SUSòl urbanitzable amb llicència d’edificació SLHabitatges unifamiliars HULocals comercials LC Oficines OFMagatzems i naus MNEdificis sencers d’habitatges EHPlaces d’aparcament PA Edificis sencers d’oficines EOPisos HPAltres construccions AC

Tipus de dret Codi

Ple domini PD

Nua propietat NP

béns immobles rústics

Tipus de béns Codi

Terres de secà SETerres de bosc BOTerres de regadiu RETerres amb conreus diversos VCTerres amb masia MATerres ermes ER

Altres béns o drets

TIPUs DE bé O DRET sUbTIPUs

Efectiu Metàl·licXec

ITP_2009.indd 47 22/7/09 15:54:10

48

TIPUs DE bé O DRET sUbTIPUs

Valors de renda fixa Amb cotitzacióSense cotització

Activitats econòmiques EmpresarialProfessionalArtísticaAgrícolaRamaderaForestalPesqueraArtesanal

Mitjans de transport VehicleEmbarcacióAeronau

Assegurances Amb renda vitalíciaAmb renda temporalAmb capital

Altres béns o drets Rendes vitalícies o temporalsJoiesPells de caràcter sumptuariObjectes d’art i antiguitatsPropietat intel·lectual o industrialDrets reals d’ús i gaudiConcessions administrativesOpcions contractualsDipòsits en compteAltres béns o drets

TIPUs DE DRET ADqUIRIT CODI

Ple domini PD

Nua propietat NP

Usdefruit US

Ús i habitació UH

Nua propietat si la persona donant és el nu propietari o nua propietària NN

ITP_2009.indd 48 22/7/09 15:54:10

49

Claus de beneficis fiscals

Deduccions:Doble imposició internacional:

si no s’aplica• ...................................................................................... 0si s’aplica • ......................................................................................... 1

Exempcions:Bons• de caixa .................................................................................. BEExplota• cions agràries ............................................................. EE

Altres • ............................................................................. AE

Reduccions:Empres• a individual ........................................................................... ARParticipacions en entitats • .................................................................... PRBéns patrimoni històric• ....................................................................... HRExplotac• ions agràries:

redu• cció del 100% ....................................................................... EAreducció del 90%• ......................................................................... EBreducció del 85%• .......................................................................... ECreducció del 75%• .......................................................................... EDreducció• del 50% ............................................................... EF

habitatge habitual (immoble) .................................................................... hbhabitatge habitual (diners) ........................................................................ DbAltres .......................................................................................................... RR

Aclariment sobre els tipus de béns

El valor total del bé és el valor que correspon al bé, independentment del • percentatge de participació de la persona donant en aquest bé donat.

El valor declarat de la donació és la part del valor del bé que és objecte • de la donació efectiva que ara es liquida.

Exemple

Es tracta d’un bé immoble amb un valor total de 300.000 euros, que és propietat per meitats indivises de la persona donant i del seu cònjuge. La persona donant, de 61 anys, transmet la nua propietat de la seva meitat.

Valor total del bé: 300.000 euros

En ser meitats indivises, el valor en ple domini de la participació del donant sobre l’immoble és de 150.000 euros. Si el donant té 61 anys, el valor de l’usdefruit equival al 28% de 150.000 euros = 42.000 euros. Per tant, el valor de la nua propietat donada és de 150.000 - 42.000 = 108.000 euros.

Valor declarat de la donació = valor de la nua propietat donada: 108.000 euros

b.5 base liquidable

En les donacions i en altres negocis jurídics gratuïts entre vius, la base liquidable es correspon sempre a la base imposable, excepte que resulti aplicable alguna de les reduccions establertes legalment.

ITP_2009.indd 49 22/7/09 15:54:10

50

b.5.1. Reduccions legals

1. Empresa individual o negoci professional

Reducció del 95%, en cas que la persona beneficiària de la transmissió sigui cònjuge, parella de fet, descendents o adoptats, d’una empresa individual o un negoci professional, amb les condicions següents:

Que la persona donant tingui 65 anys o més, o es trobi en situació • d’incapacitat permanent, en grau d’absoluta o gran invalidesa.Que, si la persona donant exerceix funcions de direcció, deixi d’exercir i de • percebre remuneracions per aquestes funcions des del moment de la transmissió.Pel que fa a la persona donatària, ha de mantenir en el seu patrimoni el que • ha adquirit i tenir dret a l’exempció en l’impost sobre el patrimoni durant els deu anys següents a la data de l’escriptura pública de donació, llevat que mori dins d’aquest termini. No pot dur a terme actes de disposició ni operacions societàries que puguin produir una minoració substancial del valor de l’adquisició.

Aquesta reducció s’ha de fer constar al model 651, casella 101 “Per activitat empresarial o professional”.

2. Participacions en entitats

Reducció del 95%, en el cas de transmissió a favor del cònjuge, parella de fet, descendents o adoptats, de participacions en entitats de la persona donant a les quals sigui aplicable l’exempció en l’impost sobre el patrimoni, sempre que es compleixin els requisits de l’apartat anterior.

Aquesta reducció s’ha de fer constar al model 651, casella 102 “Per la participació en entitats”.

3. Patrimoni històric o cultural

Reducció del 95%, en el cas de transmissió a favor del cònjuge, parella de fet, descendents o adoptats, de béns que formen part del patrimoni històric o cultural de l’Estat, català o de les altres comunitats autònomes respecte als quals els sigui aplicable l’exempció en l’impost sobre el patrimoni, sempre que es compleixin els requisits de l’apartat anterior, llevat del que fa referència a l’exercici de les funcions de direcció.

Aquesta reducció s’ha de fer constar al model 651, casella 103 “Per béns d’interès cultural”.

4. Explotacions agràries

S’aplica la reducció següent:

Reducció del 90%, en el cas de transmissió del ple domini o de l’usdefruit a) d’una explotació agrària completa, realitzada a favor de la persona titular d’una explotació agrària prioritària o feta per la persona titular d’aquest tipus d’explotació. La reducció és del 100%, si la persona adquirent és cònjuge de la persona donant i continua l’exercici de l’explotació, o bé és un agricultor/a jove o un assalariat/ada agrari/ària.

ITP_2009.indd 50 22/7/09 15:54:10

51

Reducció del 75%, en el cas de transmissió parcial d’explotacions i finques b) rústiques a favor de la persona titular d’una explotació agrària prioritària. O bé del 85%, si la persona adquirent és un agricultor/a jove o un assalariat/ada agrari/ària.

Reducció del 50%, en cas de transmissió de terrenys per completar sota una c) sola fita almenys el 50% de la superfície d’una explotació.

Aquesta reducció és incompatible amb la reducció per adquisició d’una empresa individual; en aquest cas, la persona contribuent ha d’optar per una o altra.

Aquesta reducció s’ha de fer constar al model 651, casella 104 “Per explotacions agràries”.

5. Immoble destinat a primer habitatge habitual

Reducció del 95% del valor de l’habitatge donat a fills o descendents, amb un màxim de 60.000 euros (120.000 euros en cas de minusvalidesa igual o superior al 65%) quan hagi de constituir el primer habitatge de la persona contribuent de 32 anys o menys, o minusvalidesa no inferior al 65%, la destinació del bé consti en escriptura pública i la base imposable total en IRPF de la persona donatària, menys els mínims personal i familiar, no superi els 30.000 euros.

Aquesta reducció s’ha de fer constar al model 651, casella 105 “Altres reduccions”.

6. quantitats destinades a l’adquisició del primer habitatge habitual

Reducció del 95% de l’import donat a fills i descendents, amb un màxim de 60.000 euros (120.000 euros en cas de minusvalidesa igual o superior al 65%), quan els diners es destinin a l’adquisició del primer habitatge habitual de la persona contribuent de 32 anys o menys, o minusvalidesa no inferior al 65%, la donació consti en escriptura pública en què s’expressi la seva destinació, i la base imposable total en IRPF de la persona donatària, menys els mínims personal i familiar, no superi els 30.000 euros.

L’adquisició s’ha de realitzar en el termini de tres mesos des de la donació.

Els imports màxims són aplicables tant en el cas de donació única, com en el cas de donacions successives o simultànies, tant si provenen del mateix ascendent o de diferents ascendents, que s’acumularan.

En cas de donacions successives de diners, només poden gaudir de la reducció, dins el límit assenyalat, les que s’hagin fet dins el termini de tres mesos anteriors a l’adquisició de l’habitatge.

El límit màxim actua com a límit també en el cas que s’efectuï simultàniament o successivament la donació d’habitatge i de diners.

ITP_2009.indd 51 22/7/09 15:54:10

52

Concepte d’habitatge habitual

Es considera habitatge habitual de la persona contribuent l’edificació que constitueix la seva residència durant un termini continuat de tres anys, com a mínim.

S’inclou en el concepte un traster i un màxim de dues places de garatge adquirides amb aquests habitatges, amb els següents requisits:

Han d’estar situats al mateix edifici o complex urbanístic.•

Han de trobar-se, en el moment de la transmissió, a disposició de llurs • titulars, sense haver estat cedits a tercers.

Excepcions al termini de tres anys:

Defunció de la persona contribuent.•

Circumstàncies que exigeixen necessàriament el canvi d’habitatge, com la • separació matrimonial o de parella de fet, primera ocupació o d’una ocupació més avantatjosa, o altres d’anàlogues.

Exemple

Laia, de 26 anys rep una donació de diners per part del seu avi, per import de 52.000 euros, i feta en escriptura pública per adquirir el seu primer habitatge habitual (1).

Límit de la reducció

Laia pot reduir el 95% de 52.000 euros.

Import rebut en donació: 52.000,00 euros

Import màxim de reducció: 49.400,00 euros

Import que tributa: 2.600,00 euros

Liquidació

Base imposable real 7 52.000,00 euros

Reducció: altres reduccions 105 49.400,00 euros

Base liquidable real 15 2.600,00 euros

Tipus ..................... 5% (2) 130,00 euros

(1) És requisit imprescindible fer la donació en escriptura pública.

(2) S’aplica l’escala aprovada per l’article 14 de la Llei 17/2007, 21 desembre, pels grups I i II (descendents, ascendents, cònjuge i parella de fet).

Incompliment dels requisits de les reduccions

En cas que no es compleixin els requisits propis de cada reducció establerts per la normativa vigent, s’ha de pagar la part de l’impost que s’hagi deixat d’ingressar com a conseqüència de la reducció practicada i, a més a més, els interessos de demora meritats.

ITP_2009.indd 52 22/7/09 15:54:10

53

b.5.2. Altres beneficis fiscals

N’estan exempts els béns següents:

1. bons de caixa de bancs industrials i de negocis adquirits abans del 19 de gener de 1987, regulats pel Decret llei de 29 de novembre de 1962.

2. Constitució d’una explotació prioritària. Està exempta l’adquisició de terrenys per completar, sota una mateixa fita, la superfície suficient per constituir una explotació prioritària.

3. Primera instal·lació en una explotació prioritària. Adquirir el ple domini o l’usdefruit vitalici d’una explotació agrària o d’una part d’aquesta explotació, o d’una finca rústica, a favor d’una persona jove agricultora o assalariada, per a la seva primera instal·lació en una explotació prioritària.

b.6 quota tributària i quota íntegra

La quota tributària s’obté a partir de la base liquidable real, que és la diferència entre la base imposable real (casella 7 del model 651) i el total de les reduccions reals (casella 13 del model 651) que resulten aplicables a la persona contribuent.

Exemple

liquidació de laia


Reducció: altres reduccions 105 49.400,00


Per obtenir la quota íntegra, s’ha d’aplicar a la base liquidable la tarifa que estableix la llei. Per a l’any 2009, les tarifes són les següents:

Tarifa (per als grups I i II amb escriptura pública) (*)

base liquidable fins a euros

quota íntegra euros

Resta base liquidable fins a euros

Tipus %

0 ............................. ........... 200.000,00 5

200.000,00 10.000,00 ........... 600.000,00 7

600.000,00 38.000,00 ...........en endavant 9

(*) (descendents,ascendents, adoptats, adoptants, cònjuge, parella de fet)

ITP_2009.indd 53 22/7/09 15:54:10

54

Tarifes (altres supòsits)

base liquidable (fins a euros)

quota íntegra (euros)

Resta base liquidable (fins a

euros)

Tipus (percentatge)

0,00 8.000,00

16.000,00 24.000,00 32.000,00 40.000,00 48.000,00 56.000,00 64.000,00 72.000,00 80.000,00

120.000,00 160.000,00 240.000,00 400.000,00 800.000,00

0593,6

1.253,601.979,202.770,403.628,004.551,205.540,806.596,007.717,608.904,80

15.172,8022.436,8038.948,8078.548,80

194.028,80

8.000,008.000,008.000,008.000,008.000,008.000,008.000,008.000,008.000,008.000,00

40.000,0040.000,0080.000,00

160.000,00400.000,00

en endavant

7,428,259,079,89

10,7211,5412,3713,1914,0214,8415,6718,1620,6424,7528,8732,98

La primera columna indica els diferents trams en què es classifica la base liquidable. S’ha de buscar la quantitat més pròxima, pel cap baix, a la base liquidable, i buscar a la segona columna, la quota íntegra que correspon a aquesta base liquidable.

La quota íntegra es fa constar a la casella 17 del model 651, però no és la quantitat que s’ha d’ingressar. Per obtenir la quota tributària (casella 18 ), s’han d’aplicar sobre la quota íntegra uns coeficients multiplicadors establerts segons els dos elements següents:

El • patrimoni preexistent de la persona contribuent.

El • grup al qual pertanyi, segons el grau de parentiu.

Grups de parentiu

Patrimoni preexistent en euros I i II III Iv

De 0 a 402.700 1,0000 1,5882 2,0000

Més de 402.700 i fins a 2.007.400 1,0500 1,6676 2,1000

Més de 2.007.400 i fins a 4.020.800 1,1000 1,7471 2,2000

Més de 4.020.800 1,2000 1,9059 2,4000

ITP_2009.indd 54 22/7/09 15:54:10

55

Grups de parentiu:

Besavis

Avis

Pares

Fills

Néts

Besnéts

Col·laterals

Ascendents

Col·laterals

Descendents

3r. grau 2n. grauOncles GermansNebots

4t. grauCosinsTronc

Exemples

Sogres (ascendents per afinitat) són del grup IIIA. Fills i filles del cònjuge (descendents per afinitat) són del grup IIB. Germans/anes (col·laterals 2n. grau) són del grup IIIC. Oncles i ties (col·laterals 3r. grau) són del grup IIID. Nebots/odes (col·laterals 3r. grau) són del grup IIIE.

Exemple

A rep una donació de diners del seu germà B, per import de 15.000,00 euros. El patrimoni de la persona donatària és de 3.200.000 euros.

Liquidació que ha de fer A

Base liquidable: 15.000,00Tram inferior: 8.000,00 , i la quota corresponent 593,60 eurosQuota del resta 15.000,00 – 8.000,00 = 7.000,00de la baseTipus marginal 8,25 % (7.000,00 x 8,25) 577,50 euros

quota íntegra 1.171,10 eurosCoeficient multiplicadorper grau parentiu i patrimoni preexistent

El coeficient aplicable serà: 1,7471per ser el germà parent col·lateral segon grau grup III itenir patrimoni dins del tram 3r.(més de 2.007.400 i fins a 4.020.800):

quota tributària 2.046,03 euros

ITP_2009.indd 55 22/7/09 15:54:11

56

b.7 Càlculs especials. la nua propietat

Quan s’adquireix un determinat bé en nua propietat, s’ha de fer una doble operació:

1. Aplicar l’escala de gravamen al valor total dels béns donats que s’adquireixen, sense tenir en compte l’usdefruit (base liquidable teòrica) (casella 16 del model 651). Un cop aplicada l’escala i els coeficients multiplicadors, si escau, es multiplica la quota per 100 i es divideix per aquesta base liquidable. El resultat és el tipus mitjà de gravamen (casella 20 ).

2. Aplicar el tipus mitjà de gravamen, a la base liquidable real (el que veritablement es rep en donació, tenint en compte l’existència d’un usdefruit) casella 15 . D’aquí en resulta la quota tributària, casella 21 .

Exemple

A fa donació d’un pis al seu fill B, en nua propietat, i a la seva dona C, que té 62 anys, l’usdefruit.

El valor del pis és de 700.000,00 euros.

B té un patrimoni preexistent de 3.200.000,00 euros. C té un patrimoni preexistent de 100.000,00 euros.

Valoració de l’usdefruit i de la nua propietat

Usdefruit: 700.000,00 x 27% (89 - 62, que és l’edat de la usufructuària) • → 189.000,00 euros.

Nua propietat: 700.000,00 x 73% (100 - 27, que és el valor de l’usdefruit) • → 511.000 euros.


El fill B, donatari de la nua propietat, ha d’omplir l’apartat quota tributària. Tipus mitjà efectiu, del model 651.

base liquidable teòrica 16 700.000,00Fins a 600.000 601 38.000,00Resta 100.000 al 9% 602 9.000,00Total 603 47.000,00Coeficient multiplicador 604 1,100

Quota 605 51.700,00

Tipus mitjà efectiu 20 7,39%base liquidable real 15 511.000,00quota tributària ajustada 21 37.762,90

Extinció de l’usdefruit

Quan s’extingeix l’usdefruit (per defunció de la persona usufructuària) el nu propietari o nua propietària ha de pagar el percentatge de l’usdefruit. Per fer el càlcul, s’ha d’aplicar el tipus mitjà de gravamen a la base liquidable.

ITP_2009.indd 56 22/7/09 15:54:11

57

Exemple

Liquidació del nu propietari B, per consolidació de domini, quan mor la usufructuària.

Base imposable: 700.000,00 x 27% (percentatge de l’usdefruit): 189.000,00Tipus aplicable: el tipus mitjà de la donació de la nua propietat = 7,39%

quota tributària de la consolidació: 13.967,10 euros

b.8 Competència

b.8.1 Persones contribuents residents a Espanya

1. Comunitat autònoma competent

La comunitat autònoma és competent, segons el tipus de bé donat i les regles següents:

Donació de béns immobles: la comunitat autònoma on es troben els 1. immobles. Si el bé immoble es troba fora de l’Estat espanyol, és competent l’Administració tributària de l’Estat.

Donació de la resta de béns i drets: la comunitat autònoma on la persona 2. donatària té la residència habitual a la data de meritació.

Normativa aplicable

Quan la competència es determina segons la residència de la persona donatària, s’ha d’aplicar la normativa de la comunitat autònoma en què aquesta persona ha tingut la seva residència habitual durant els cinc anys anteriors, comptats de data a data, que finalitza el dia abans de la data de la donació. Si no es pot determinar, s’ha d’aplicar la de l’Estat.

Si en un sol document es donen diversos béns i la competència d’aquests béns correspon a diverses comunitats autònomes, per una mateixa persona donant a favor d’una mateixa persona donatària, cada comunitat grava el valor dels béns donats de la seva competència, però s’ha d’aplicar el tipus mitjà corresponent al valor de tots els béns donats.

Concepte de residència habitual

Es considera que es té la residència habitual en la comunitat autònoma en la qual la persona contribuent ha romàs durant el major nombre de dies de l’any anterior, comptant de data a data, que finalitzi el dia anterior al de meritació de l’impost.

ITP_2009.indd 57 22/7/09 15:54:11

58

2. Delegació territorial de l’Agència Tributària de Catalunya o l’oficina liquidadora de districte hipotecari

Donació de béns immobles: la corresponent al territori on hi ha els béns.•

Si els immobles estan situats en diferents oficines, l’oficina o delegació corresponent a l’immoble de valor més alt, segons les normes de l’impost sobre el patrimoni.Si els immobles tenen el mateix valor, es pot presentar a qualsevol oficina o delegació on estigui situat algun dels béns, previ acord de les persones interessades.

Donació de la resta de béns i drets•

Si la donació és exclusivament d’altres béns, l’oficina o delegació de la residència habitual de la persona donatària.Si existeixen diverses persones donatàries amb diferent residència, l’oficina o delegació on resideix la persona adquirent dels béns de més valor, segons les normes de l’impost sobre el patrimoni.Si els béns són del mateix valor, es pot presentar a qualsevol oficina o delegació corresponent al territori on tinguin la residència habitual les persones adquirents, previ acord d’aquestes.

Concurrència de béns immobles amb altres béns i drets•

Si concorren béns immobles amb altres béns de naturalesa diferent, l’oficina o delegació corresponent al immoble de més valor, quan la suma dels valors dels immobles sigui igual o superior als altres béns.Si no és superior, en l’oficina o delegació on la persona adquirent de béns no immobles de més valor té la residència habitual.

Contractes d’assegurança de vida•

Quan es tracta, exclusivament, de percebre quantitats de contractes d’assegurança sobre la vida, l’oficina corresponent al territori on la persona beneficiària té la residència habitual, o el lloc on l’entitat asseguradora ha de fer el pagament.

Concurrència de donació i transmissió per causa de mort (herència)•

L’oficina que és competent per liquidar la transmissió per causa de mort.

Compliment de condicions•

Els documents o declaracions que tenen com a objectiu fer constar el compliment de condicions s’han de presentar en la mateixa oficina que ha tingut coneixement dels actes o documents en què es van establir.

b.8.2. Persones contribuents no residents a Espanya

En aquests casos n’és competent l’Administració tributària de l’Estat, l’Agència Estatal d’Administració Tributària (www.agenciatributaria.es).

ITP_2009.indd 58 22/7/09 15:54:11

59

Exemple

A dóna al seu fill B, que té 27 anys, 500.000 euros per l’adquisició del seu primer habitatge habitual, mitjançant escriptura pública. Fa 2 anys, B va rebre del seu pare una donació de 300.000 euros.

Liquidació de B (donatari):

Base imposable real






base imposable teòrica 12 800.000,00


Altres reduccions 105 60.000,00 205 60.000,00




Fins a 600.000,00 601 38.000,00

Resta 140.000,00 al 9% 602 12.600,00

Total 603 50.600,00


Quota 605 50.600,00




Total a ingressar 28 30.052,00

ITP_2009.indd 59 22/7/09 15:54:11

60

ANNEX 1. DOCUmENTACIÓ qUE s’hA D’ADjUNTAR qUAN Es lIqUIDA UNA hERèNCIA

A. Documentació obligatòria

Juntament amb la declaració i autoliquidacions de l’impost s’ha de presentar l’original i una còpia simple del document notarial, judicial o privat en què consti la manifestació de l’herència, que normalment consisteix en algun dels documents següents:

Còpia autoritzada de les disposicions testamentàries (testament).• Testimoni de la declaració d’hereus i hereves.• Acta de notorietat.• Document notarial i còpia de la manifestació de l’herència.• Document privat i còpia de la manifestació de l’herència.•

A més, sempre es presenten els documents següents:

Certificat de defunció de la persona causant.• Certificat del registre general d’actes d’última voluntat.• Fotocòpia del NIF o DNI de la persona causant i de les persones interessades • en la successió. En el supòsit de menors d’edat que no disposin d’aquests documents, s’ha d’aportar fotocòpia del llibre de família.

b. Documentació acreditativa de béns i drets declarats

Juntament amb els documents anteriors, s’ha de presentar la documentació acreditativa dels béns i drets inclosos en la declaració i dels beneficis fiscals sol·licitats.

Exemples

Certificat emès per l’entitat financera corresponent per cada compte bancari • del qual era titular la persona causant, en el qual constin els moviments efectuats en el període de l’any natural anterior a la seva defunció.Exemplar dels contractes d’assegurança concertats per la persona causant o • certificació expedida per l’entitat asseguradora, en cas d’assegurança col·lectiva.Justificació documental de les càrregues o gravàmens, deutes i despeses • deduïbles.Justificació documental de les reduccions aplicables.• Certificat que acrediti la minusvalidesa invocada.• Justificació dels saldos de comptes i valors dipositats en entitats financeres • referits a la data de defunció.Justificació del valor teòric de les participacions en el capital d’entitats • jurídiques, els valors de les quals no cotitzin en mercats organitzats, i a més, el darrer balanç aprovat i presentat davant l’Administració tributària.Títol i data d’adquisició dels bons de caixa de bancs industrials i de negocis, • l’exempció dels quals se sol·licita.Declaració de patrimoni preexistent de les persones contribuents en la data • de defunció de la persona causant o una còpia de la declaració de l’impost sobre el patrimoni.Còpia del rebut de l’impost sobre béns immobles que acrediti la referència • cadastral dels béns immobles i una còpia dels títols d’adquisició d’aquests béns.Còpia de la documentació dels vehicles (fitxa tècnica i permís de circulació).• Quan resulti aplicable la deducció per doble imposició internacional, • justificació de l’import satisfet a l’estranger per raó d’un impost similar que afecti l’adquisició hereditària sotmesa a gravamen.Qualsevol altra documentació útil per identificar i valorar els béns inclosos en • la declaració.

ITP_2009.indd 60 22/7/09 15:54:11

61

ANNEX 2. GlOssARI

Abintestat. Sense haver fet testament.

Acceptació a benefici d’inventari. Acceptació d’herència en què la persona hereva només respon dels deutes de la persona causant i de les càrregues hereditàries amb l’actiu hereditari i no es produeix confusió entre el patrimoni personal de la persona hereva i el que s’ha heretat.

Acceptació d’herència. Declaració expressa de voluntat en virtut de la qual manifesta que vol esdevenir hereu o hereva i, en conseqüència, adquireix els béns i els drets que la componen i se subroga en les obligacions de la persona causant que no s’extingeixen per la mort.

Acta de declaració d’hereus abintestat. Document notarial pel qual s’estableix l’ordre successori d’una persona difunta que no ha deixat testament.

Acte d’última voluntat. Disposició que fa una persona dels seus béns per a després de la seva mort.

Acte de disposició. Acte jurídic mitjançant el qual se cedeix un dret, es transmet un bé o es grava un immoble.

Actiu hereditari (cabal hereditari/cabal relicte). Conjunt de béns i de drets de caràcter patrimonial d’una persona difunta, considerat com a objecte de la successió per causa de mort.

Adjudicació. Lliurament de béns o drets.

Adjudicació d’herència. Assignació a una persona de la part de l’herència que li correspon en la successió de la persona causant.

Adquisició d’herència. Acte jurídic pel qual la persona successora que ha acceptat una herència fa seus els béns que li són assignats i els incorpora al seu patrimoni.

Afinitat. Relació de parentiu que, a conseqüència del matrimoni, s’origina entre un cònjuge i parents o parentes per consanguinitat de l’altra persona.

Alienació. Acte pel qual una persona transmet a una altra el domini o qualsevol altre dret sobre una cosa.

Assegurança. Contracte pel qual una part garanteix a l’altra, en cas que es produeixi l’esdeveniment el risc del qual és objecte de cobertura, una indemnització, un capital, una renda o altres prestacions convingudes a canvi del pagament d’un preu.

Autoliquidació. Declaració tributària realitzada per la persona contribuent en què quantifica, i si escau, ingressa l’import del deute.

Causant. Persona física la mort de la qual obre la successió en tot el seu patrimoni i n’origina la transmissió dels béns.

Cens. Prestació periòdica dinerària anual, de caràcter perpetu o temporal, que es vincula a la propietat d’una finca, la qual respon directament i immediatament del pagament.

Cohereu o cohereva. Persona hereva juntament amb una altra o altres.

Col·lateralitat. Parentiu de consanguinitat que uneix els descendents d’un antecessor comú no relacionats entre ells per línia directa.

Comunitat proindivís. Comunitat per meitats o parts d’un mateix bé.

Comunitat hereditària. Concurrència simultània a la successió d’una pluralitat de

ITP_2009.indd 61 22/7/09 15:54:11

62

persones hereves i que s’extingeix amb la partició d’herència.

Consanguinitat. Parentiu que uneix les persones que tenen un ascendent comú.

Declaració de mort. Resolució judicial per la qual es declara morta una persona absent durant un temps perllongat o desapareguda en circumstàncies de perill per a la seva vida.

Donació. Acte de liberalitat, entre vius, pel qual la persona donant disposa, a títol gratuït, d’una cosa o d’un dret a favor de la persona donatària, que l’adquireix quan l’accepta.

Donació onerosa. Donació en què la persona donant imposa a la persona donatària o a una tercera persona una càrrega inferior al valor que s’ha donat.

Donació per causa de mort. Donació que fa una persona, que no es farà efectiva fins després de la seva mort, que és revocable.

Donant. Persona que fa una donació.

Donatària. Persona que rep una donació.

Dret d’habitació. Dret real que té una persona d’ocupar la part de l’immoble que s’indica.

Dret d’ús. Dret real de posseir i utilitzar un bé aliè.

Entitat col·laboradora. Entitat de crèdit o estalvis autoritzada per col·laborar en el cobrament de les autoliquidacions tributàries.

Escriptura pública. Document en el qual es fa constar un acte o negoci jurídic atorgat davant notari.

Exempció. Alliberació legal de l’obligació de tributar.

Grau. Distància que, en el parentiu, separa les persones entre les quals s’estableix el còmput. En línia recta hi ha tants graus com generacions o persones, sense comptar la de l’extrem del qual es parteix. En línia col·lateral hi ha tants graus com persones hi ha entre ambdues línies, sense comptar la de l’extrem del qual es parteix.

herència. Conjunt de drets, béns i obligacions de la persona causant que no s’extingeixen per la mort i que es transmeten a la persona hereva.

herència jacent. Herència des del moment de la mort de la persona causant fins a la seva acceptació.

hereva. Persona que succeeix la persona causant d’una successió amb caràcter universal.

Interès de demora. Quantitat que s’ha d’ingressar a causa de la realització d’un pagament fora de termini o de la presentació d’una autoliquidació o declaració de la qual resulti una quantitat que s’ha d’ingressar una vegada finalitzat el termini establert.

judici d’abintestat. Procediment judicial l’objecte del qual és declarar persones hereves i distribuir els béns de la persona que ha mort sense atorgar testament o havent atorgat un testament nul o ineficaç.

judici de testamentaria. Procediment judicial l’objecte del qual és la liquidació i la partició d’una herència entre els successors del causant.

legatària. Persona a favor de la qual s’ha fet un llegat.

legitimària. Persona que té dret a reclamar una part del valor dels béns de

ITP_2009.indd 62 22/7/09 15:54:11

63

l’herència pel fet de ser descendent o pare o mare de la persona causant.

liberalitat. Disposició de béns a favor d’algú sense cap contraprestació.

línia. Sèrie de graus format cadascun per una generació, que determina la proximitat o l’allunyament en el parentiu.

línia ascendent: línia que va de fills a pares.

línia col·lateral. Línia entre les persones amb un avantpassat comú que no descendeixen l’una de l’altra.

línia descendent. Línia que va de pares a fills.

llegat. Atribució pel testador de béns concrets.

Nua propietat. Dret sobre un bé que implica la titularitat del bé, sense el dret d`ús i gaudi (usdefruit).

Parentiu. Vincle existent entre parents, per consanguinitat, afinitat o adopció.

Partició d’herència. Acció de dividir una herència entre les persones hereves, que provoca l’extinció de la comunitat hereditària.

Passiu hereditari. Conjunt de deutes i de càrregues d’una persona difunta.

Pensió vitalícia. Dret de crèdit a percebre i obligació consegüent de pagar un pensió periòdica, durant el temps definit per la vida d’una persona o més d’una que visquin en el moment de la constitució.

Persona jurídica. Conjunt de persones o de béns reconegut com a subjecte de dret amb personalitat independent dels seus associats.

Prellegat. Llegat ordenat a favor de l’hereu.

Premoriència. Mort d’una persona abans que una altra o abans d’un terme o una circumstància fixats prèviament.

Propietat. Dret d’usar, gaudir i disposar d’una cosa o d’un dret de forma plena i exclusiva, sense més limitacions que les que estableixen les lleis.

Redempció. Forma d’extinció d’un dret real (per exemple un cens) en virtut de la qual el titular d’una càrrega l’elimina o l’extingeix voluntàriament pagant-ne el valor a la persona en favor de la qual està constituïda.

Rèdit. Interès que ret un capital.

Registre civil. Registre públic en què consten tots els fets relatius a l’estat civil de les persones.

Registre d’actes d’última voluntat. Registre públic en què s’inscriu l’atorgament de testament i d’altres actes d’última voluntat.

Registre de la propietat. Registre públic en què s’inscriuen les titularitats sobre els béns immobles i les càrregues que puguin afectar-los.

Representació. Legitimació que té una persona per actuar en nom i en interès d’una altra.

Repudiació d’herència. Acte jurídic pel qual es renuncia formalment a l’herència.

subjecte passiu o persona contribuent. Persona física obligada a fer el pagament i/o presentació de l’impost.

substitució vulgar. Disposició testamentària per la qual es designa una persona substituta perquè rebi l’herència o el llegat en comptes de la persona hereva o la

ITP_2009.indd 63 22/7/09 15:54:11

64

legatària que no vulgui o no pugui ser-ho.

succeir. Ocupar la posició jurídica d’una persona en morir i subrogar-se en la titularitat de tots els seus béns, drets, obligacions o relacions jurídiques que no s’extingeixen per la mort.

successió. Fenomen jurídic pel qual una persona, en morir, és substituïda per una altra en la titularitat de tots els seus béns, drets, obligacions o relacions jurídiques que no s’extingeixen per la mort.

successió intestada. Successió regida per la llei a falta de successió contractual o testada.

successió per caps. Successió per la qual cadascú hereta per la seva persona i no pas per cap representació d’una altra, i l’herència es divideix en tantes parts com individus hi són cridats.

successió per estirps (successió per representació). Successió que es produeix quan una persona hereva premor la persona causant i, en conseqüència, succeeixen els seus fills i filles, que es reparteixen la part de l’herència que corresponia al seu pare o mare.

successió testada. Successió regida pel testament de la persona causant.

Testament. Negoci jurídic formal, unilateral, personalíssim i revocable en virtut del qual la persona causant regula la seva successió i institueix persones hereves i altres disposicions per després de la seva mort.

Testament hològraf. Testament escrit per la mà d’una persona testadora major d’edat sense altres formalitats que la d’expressar el lloc, l’any, el mes i el dia de l’atorgament i d’autoritzar-lo amb la seva signatura, que ha de ser adverat i protocol·litzat després de la seva mort.

Títol lucratiu. Títol adquisitiu que prové d’un acte de liberalitat.

Títol successor. Títol en virtut del qual una persona adquireix béns en una herència.

Titularitat. Fet de pertànyer un bé o un dret a una persona determinada que n’és la titular.

Usdefruit. Dret d’ús i gaudi que té una persona sobre un bé propietat d’una altra, que consisteix a posseir el bé, usar-lo i percebre’n tots els fruits.

Usufructuària. Persona que té l’usdefruit d’una cosa.

veïnatge civil. Condició de la persona amb nacionalitat espanyola que determina l’aplicació d’un o altre dels ordenaments civils subsistents a l’Estat espanyol.

ITP_2009.indd 64 22/7/09 15:54:11

65

ANNEX 3. mODEls TRIbUTARIs D’AUTOlIqUIDACIÓ APlICAblE A lA CAsUÍsTICA EXIsTENTATC_650N_MODELO 13/7/09 12:32 Pagina 1

Compuesta


ITP_2009.indd 65 22/7/09 15:54:12

66

ATC_650N_AUTOLIQUI 13/7/09 11:57 Pagina 1

Compuesta


ITP_2009.indd 66 22/7/09 15:54:12

67

ATC_651_MODELO 13/7/09 10:44 Pagina 1

Compuesta


Exemplar per a l’Administració

ITP_2009.indd 67 22/7/09 15:54:13

68

ATC_651_RELACIO_BENS 13/7/09 09:38 Pagina 1

Compuesta


ITP_2009.indd 68 22/7/09 15:54:13

69

ATC_651_AUTOLIQUIDA 13/7/09 09:58 Pagina 1

Compuesta


ITP_2009.indd 69 22/7/09 15:54:13

70

ATC_652N 13/7/09 13:07 Pagina 1

Compuesta


ITP_2009.indd 70 22/7/09 15:54:14

71

ATC_653N_MODELO 13/7/09 13:47 Pagina 1

Compuesta


ITP_2009.indd 71 22/7/09 15:54:14

72

ATC_653N_AUTOLIQUIDA 13/7/09 13:54 Pagina 1

Compuesta


ITP_2009.indd 72 22/7/09 15:54:15

73

ATC_660_MODELO 13/7/09 15:36 Pagina 1

Compuesta


ITP_2009.indd 73 22/7/09 15:54:15

74

ATC_660_ETIQUETA 13/7/09 15:22 Pagina 1

Compuesta


ITP_2009.indd 74 22/7/09 15:54:15

75

ATC_660_A 13/7/09 14:13 Pagina 1

Compuesta


ITP_2009.indd 75 22/7/09 15:54:16

76

ATC_660_B 13/7/09 14:10 Pagina 1

Compuesta


ITP_2009.indd 76 22/7/09 15:54:16

77

ATC_660_D 13/7/09 14:55 Pagina 1

Compuesta


ITP_2009.indd 77 22/7/09 15:54:17

78

ATC_660_F 13/7/09 15:04 Pagina 1

Compuesta


ITP_2009.indd 78 22/7/09 15:54:17

79

ATC_660_G 13/7/09 15:10 Pagina 1

Compuesta


ITP_2009.indd 79 22/7/09 15:54:17

80

ATC_660_M 13/7/09 15:16 Pagina 1

Compuesta


ITP_2009.indd 80 22/7/09 15:54:18

81

ATC_660_RESUM 13/7/09 15:40 Pagina 1

Compuesta


ITP_2009.indd 81 22/7/09 15:54:18

82

ATC_660_DOCUMENTS 13/7/09 15:19 Pagina 1

Compuesta


Aquesta documentació s'ha de presentar sempre.

Certificat de la mort del causant

Certificat del Registre general d'actes d'última voluntat

Fotocòpia del DNI o NIF del causant i de les persones interessades en la successió. En el cas de menors sense DNI, s'had'aportar fotocòpia del llibre de família

Manifestació de l'herència, mitjançant:

Còpia autoritzada de les disposicions testamentàries (testament)

Testimoniatge de la declaració d'hereus

Acta de notorietat

Document notarial i còpia de la manifestació de l'herència

Document privat i còpia de la manifestació de l'herència

Aquesta documentació s'ha de presentar sempre que es declari a l'herència.

Certificat emès per l'entitat financera en relació amb els comptes bancaris del causant on constin els moviments deldarrer any natural

Justificació documental de les càrregues, els gravàmens, els deutes i les despeses deduïbles

Justificació documental de les reduccions aplicades

Certificat que acrediti la minuvalidesa invocada

Justificació dels saldos de comptes i valors dipositats en entitats financeres, referits a la data de la mort

Justificació del valor teòric de les participacions en el capital d'entitats jurídiques amb valors que no cotitzen en borsa, i,a més, últim balanç aprovat i presentat davant l'Administració tributària

Títol i data d'adquisició dels bons de caixa de bancs industrials i de negocis per als quals se sol·licita l'exempció

Declaració del patrimoni preexistent dels contribuents a la data de la mort o còpia de la declaració de l'impost sobre elpatrimoni

Còpia del rebut de l'impost sobre béns immobles que acrediti la referència cadastral dels béns immobles i còpia delstítols d'adquisició d'aquests béns

Còpia de la documentació dels vehicles (fitxa tècnica i permís de circulació)

Justificació del pagament d'impostos a l'estranger

Altres documents que es presenten:

Documents que s’adjunten a aquesta declaració

660NIF del causant

Exemplar per a l’Administració

Cognoms i nom del causant

1. Documentació obligatòria

2. Documentació acreditativa d'altres béns i drets declarats a l'herència

ITP_2009.indd 82 22/7/09 15:54:18

PORTADA_2009.fh10 21/7/09 19:51 Pagina 2

Compuesta
