guia pràctica 12 - l’avaluació econòmica de polítiques ... · col.lecció ivàlua de guies...

Colleccioacute Ivagravelua de guies pragravectiques sobre avaluacioacute de poliacutetiques puacutebliques

Institucions membres drsquoIvagravelua

Guia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria

Estudis universitaris

Ingressos

Costos directes

Temps (anys)

Edat652218

0 4 47

Estudis secundaris

Costos

Beneficis

copy 2015 Ivagravelua

No es permet la reproduccioacute total o parcial

daquest document ni el seu tractament

informagravetic ni la seva transmissioacute en qualsevol

forma o per qualsevol mitjagrave ja sigui electrogravenic

mecagravenic per fotocogravepia per registre o altres

megravetodes sense el permiacutes del titular del

Copyright

Autors

David Casado i Anna Tarrach

Maquetacioacute i disseny portada jaumebadosaes

Primera edicioacute Desembre 2015

Amb la colmiddotlaboracioacute de

IacuteNDEX

1 INTRODUCCIOacute PAgraveG 5

2 QUumlESTIONS CLAU PAgraveG 721 QUEgrave EacuteS LAVALUACIOacute ECONOgraveMICA I PER A QUEgrave POT SERVIR pagraveg 7

22 EFECTIVITAT I EFICIEgraveNCIA DE LAVALUACIOacute DIMPACTE A LAVALUACIOacute ECONOgraveMICA pagraveg 9

23 LrsquoANAgraveLISI COST-EFECTIVITAT (ACE) I LrsquoANAgraveLISI COST-BENEFICI (ACB) pagraveg 10

24 EL QUAN AVALUACIONS EX-ANTE I EX-POST pagraveg 14

3 ELS INGREDIENTS DUNA AVALUACIOacute ECONOgraveMICA PAgraveG 1531 STATU QUO I ANAgraveLISI DIFERENCIAL pagraveg 15

32 LA PERSPECTIVA DE LrsquoANAgraveLISI pagraveg 16

33 LA MESURA DELS COSTOS pagraveg 17

34 LA MESURA DELS RESULTATS (ACE) I ELS BENEFICIS (ACB) pagraveg 19

35 LrsquoHORITZOacute TEMPORAL I EL DESCOMPTE DE COSTOS I BENEFICIS pagraveg 22

36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT pagraveg 25

37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT pagraveg 26

4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA PAgraveG 29

5 CONCLUSIONS PAgraveG 40

6 GUIA DE RECURSOS PAgraveG 4161 MANUALS I GUIES pagraveg 41

62 E-RECURSOS pagraveg 41

7 BIBLIOGRAFIA PAgraveG 42

Colleccioacute Ivagravelua de guiesGuia pragravectica 12 - Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives Una guia introductograveria

5

1 INTRODUCCIOacute

En els darrers anys en la majoria de paiumlsos del nostre entorn srsquoha experimentat una contencioacute

dels pressupostos puacuteblics com a resultat de la crisi financera i econogravemica Catalunya no

ha estat una excepcioacute els ingressos fiscals han caigut de forma molt significativa i les

despeses srsquohan hagut drsquoadaptar en la mesura del possible a aquest descens Despreacutes drsquouns

anys de fort creixement la despesa en educacioacute no ha sigut aliena a aquest ajust el gran

interrogant tanmateix eacutes quin ha estat lrsquoefecte de tot plegat sobre els resultats que el sistema

educatiu espera produir ja sigui en termes drsquoadquisicioacute de competegravencies de prevencioacute de

lrsquoabandonament educatiu prematur o de foment de la cohesioacute social per mencionar tant sols

alguns dels objectius als quegrave srsquoacostuma a fer esment I el gran problema tanmateix eacutes que no

ho sabem

El principal motiu per ser escegraveptics sobre la translacioacute ldquo1 a 1rdquo entre variacions de la despesa

educativa drsquouna banda i millores o empitjoraments en els resultats educatius de lrsquoaltra

eacutes que sembla poc probable que tot allograve que financcedila el Departament drsquoEnsenyament costi

exactament el mateix i tingui efectes drsquoigual magnitud En aquest sentit meacutes enllagrave de lrsquoaugment

o disminucioacute de la quantia global dels recursos destinats a educacioacute semblaria meacutes important

posar el focus en esbrinar quines activitats i programes foren impulsades durant lrsquoetapa

drsquoexpansioacute i quines postergades durant la fase contractiva i els efectes en un i altre cas

sobre els resultats educatius abans esmentats (adquisicioacute de competegravencies prevencioacute de

lrsquoabandonament etc) o sobre drsquoaltres que es considerin rellevants

Aixograve no obstant tant a Catalunya com a la resta drsquoEspanya perograve tambeacute en la majoria de paiumlsos

europeus no existeix una base de coneixement sogravelida sobre les quumlestions que acabem de

plantejar ni sobre els efectes de les poliacutetiques educatives en termes de la consecucioacute dels

resultats rellevants1 ni tampoc sobre els costos econogravemics que implica proveir-les Existeix

certament informacioacute sobre lrsquoevolucioacute dels resultats rellevants (competegravencies graduacions

etc) perograve no sabem si llurs variacions soacuten atribuiumlbles exclusivament a les poliacutetiques que

srsquoacaben impulsant al seu torn malgrat existeix informacioacute pressupostagraveria no coneixem

lrsquoabast de tots els costos que realment suposa proveir-les com tindrem ocasioacute de comprovar

meacutes endavant Malauradament sense tota aquesta informacioacute correm el risc de seguir

financcedilant programes que no generen els efectes pretesos o alternativament deixar de financcedilar

intervencions que els aconsegueixen amb escreix

En aquest context lrsquoavaluacioacute econogravemica que teacute com a principal objectiu comparar els costos

de les diverses actuacions amb els resultats que sersquon deriven pot contribuir tambeacute en el camp

educatiu com ho ha fet en altres agravembits drsquoactuacioacute publica (transports sanitat etc) a millorar

la presa de decisions pel que fa a lrsquoassignacioacute drsquouns recursos que indefectiblement soacuten sempre

escassos Aixiacute doncs el principal propogravesit de la guia que teniu a les mans eacutes explicar a una

audiegravencia no especialitzada composada per decisors i gestors puacuteblics responsables poliacutetics


6

i ciutadans interessats els principals aspectes de lrsquoavaluacioacute econogravemica posant un egravemfasi

especial en la seva aplicacioacute a lrsquoagravembit educatiu Es tracta drsquouna breu guia introductograveria que no

aspira a formar especialistes en aquestes tegravecniques sinoacute que busca simplement incrementar

el coneixement del lector sobre la mategraveria i eventualment convertir-lo en un ldquoconsumidor

informatrdquo drsquoavaluacions econogravemiques2

Notes

1 En aquest sentit cal significar la iniciativa ldquoQuegrave Funciona en Educacioacuterdquo impulsada per Ivagravelua conjuntament amb

la Fundacioacute Jaume Bofill que teacute com a objectiu contribuir a la promocioacute i lrsquouacutes de lrsquoevidegravencia en la posada en marxa

de poliacutetiques programes i projectes innovadors en el camp de lrsquoeducacioacute amb lelaboracioacute de publicacions i la

realitzacioacute de jornades i seminaris en aquest agravembit

2 Els lectors interessats en aprofundir en els aspectes meacutes tegravecnics de lrsquoavaluacioacute econogravemica trobaran al final de la

guia una seleccioacute de lectures


7

2 QUumlESTIONS CLAU

21 QUEgrave EacuteS LAVALUACIOacute ECONOgraveMICA I PER A QUEgrave POT SERVIR

Lrsquoavaluacioacute econogravemica tal i com acabem drsquoesmentar consisteix bagravesicament a comparar

els costos i els beneficis que es deriven de diverses alternatives drsquoactuacioacute amb el propogravesit

fonamental drsquoidentificar aquelles intervencions meacutes eficients aixograve es aquelles que maximitzen

els resultats assolits a partir drsquouna quantitat donada de recursos o alternativament aquelles

que aconsegueixen un determinat nivell de resultats minimitzant els recursos emprats

Lrsquoavaluacioacute econogravemica descansa per tant sobre dos supogravesits fonamentals drsquouna banda

lrsquoexistegravencia drsquoalternatives per assolir un determinat resultat i de lrsquoaltra la heterogeneiumltat

entre elles en termes tant de la magnitud dels resultats assolits com de la quantia de recursos

esmerccedilats en cada cas

En el camp educatiu per gairebeacute qualsevol objectiu en el qual puguem pensar com ara per

exemple la millora del rendiment dels estudiants en una determinada mategraveria existeixen

habitualment diverses alternatives millorar el proceacutes de seleccioacute dels mestres i la seva

formacioacute noves estrategravegies pedagogravegiques uacutes de noves tecnologies o innovacions curriculars

entre altres Indefectiblement malgrat srsquoacabi fent de manera meacutes o menys conscient

lrsquoexistegravencia de recursos escassos comporta acabar prioritzant unes alternatives en detriment

drsquoaltres Lrsquoaspiracioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica eacutes contribuir a quegrave en la presa de decisions

on necessagraveriament hi acaben intervenint altres factors es prengui tambeacute en consideracioacute la

relacioacute que les diverses alternatives exhibeixen en termes de resultats i costos

El gragravefic 1 ilmiddotlustra de forma eloquumlent fins a quin punt en el camp educatiu lrsquoabordatge drsquouna

determinada problemagravetica pot fer-se mitjanccedilant alternatives que difereixen notablement

entre siacute en termes de costos i resultats El gragravefic mostra el nuacutemero drsquoanys addicionals

drsquoescolaritzacioacute que per cada 100 dogravelars gastats aconsegueixen un seguit drsquointervencions

educatives aplicades en aquest cas a diversos paiumlsos africans com ara proporcionar informacioacute

als pares sobre els beneficis drsquoestudiar realitzar campanyes de desparasitacioacute infantil o

proporcionar uniformes gratuiumlts entre altres El principal missatge que sersquon despregraven eacutes que

mitjanccedilant lrsquoavaluacioacute econogravemica podem identificar aquelles intervencions que donat un

determinat pressupost inicial permeten maximitzar la consecucioacute de lrsquoobjectiu pretegraves en

aquest cas incrementar els anys drsquoescolaritzacioacute dels nens que viuen en aquests paiumlsos


8

Gragravefic 1 Nuacutemero drsquoanys addicionals drsquoescolaritzacioacute obtinguts per cada 100 dogravelars gastats

mitjanccedilant diferents programes

Cost Efectivitat intervencions educatives

Anys addicionals descolaritzacioacute

obtinguts per cada 100 dogravelars gastats

Informacioacute als pares sobre el retorn de leducacioacute

(Madagascar)

Desparasitacioacute a lescola primagraveria (Kenya)

Uniforme escolar gratuiumlt

a lescola primagraveria (Kenya)

Beques per noies basades

en megraverits (Kenya)

Transferegravencies defectiu

condicionades a lassistegravencia

de noies (Malawi)

Transferegravencies defectiu per

noies (Malawi)

207

139

071 027 009 002

Font Kremer et al (2013)

En el nostre entorn salvant les distagravencies amb els paiumlsos que srsquoesmenten en el gragravefic anterior

la prevencioacute de lrsquoabandonament educatiu prematur que eacutes la situacioacute en la quegrave es troben tots

aquells joves que tenen lrsquoESO com a magravexim nivell formatiu constitueix un objectiu agravempliament

compartit La quumlestioacute clau tanmateix eacutes esbrinar quina de les muacuteltiples intervencions

efectuades en aquesta mategraveria obteacute millors resultats en relacioacute als recursos emprats els

serveis drsquoorientacioacute als alumnes i pares de quart drsquoESO els programes orientats a prevenir el

fracagraves escolar en els primers cursos de primagraveria lrsquoestabliment drsquoitineraris diferenciats pels

alumnes a partir de tercer drsquoESO

Tanmateix a meacutes de quumlestions relatives a lrsquoassignacioacute de recursos entre intervencions

educatives que pretenen assolir objectius similars lrsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica en

lrsquoagravembit educatiu tambeacute ha intentat valorar el retorn econogravemic de la despesa en educacioacute amb

relacioacute a drsquoaltres intervencions puacutebliques De fet els oriacutegens de la introduccioacute de lrsquoavaluacioacute

econogravemica en lrsquoagravembit educatiu estan relacionats amb aquesta pretensioacute i meacutes concretament

els treballs de Shultz (1961) i Becker (1964) que foren els primers a concebre lrsquoeducacioacute com

un beacute drsquoinversioacute Entroncant amb aquesta tradicioacute i per posar un exemple meacutes proper de la

Fuente y Jimeno (2011) han analitzat recentment el retorn econogravemic que tant per a lrsquoindividu

com per a la societat en el seu conjunt tenen a Espanya els estudis secundaris (ESO) els cicles

formatius el batxillerat i per uacuteltim els estudis universitaris

En qualsevol cas tant si les alternatives que es comparen soacuten totes de lrsquoagravembit educatiu com si


9

la comparacioacute srsquoestableix amb intervencions de naturalesa no educativa la possible utilitat de

lrsquoavaluacioacute econogravemica eacutes sempre la mateixa proporcionar informacioacute rellevant per a la presa

de decisions sobre lrsquoassignacioacute de recursos

22 EFECTIVITAT I EFICIEgraveNCIA DE LAVALUACIOacute DIMPACTE A LAVALUACIOacute ECONOgraveMICA

Hem esmentat pregraveviament que el propogravesit de lrsquoavaluacioacute econogravemica quan srsquoaplica a lrsquoagravembit

educatiu eacutes comparar els resultats que les diverses actuacions educatives obtenen amb relacioacute

als recursos que consumeixen Perograve quins soacuten aquests resultats La llista eacutes molt agravemplia en

aquest sentit i aplega dimensions de naturalesa ben diversa com ara el nivell de competegravencies

en matemagravetiques ciegravencia o llengua les habilitats cognitives el desenvolupament emocional o

la cohesioacute social entre molts altres els egravemfasis dels quals poden canviar a meacutes en funcioacute de

lrsquoedat dels nens o joves als quals es dirigeix lrsquoaccioacute educativa

Tanmateix sense oblidar tota aquesta complexitat suposem per un moment que la nostra

preocupacioacute fos aconseguir incrementar les taxes de graduacioacute de lrsquoESO i que a tal efecte

hagueacutessim desenvolupat un hipotegravetic programa que oferiacutes classes de reforccedil en horari extra-

escolar als alumnes de quart drsquoESO amb un risc elevat de no acabar-se graduant Com saber

si val la pena o no destinar-hi recursos per comptes de fer-los servir per combatre el fracagraves

escolar drsquoaltres formes

La primera quumlestioacute a plantejar-nos eacutes si el programa avaluat teacute efectes o no sobre les taxes de

graduacioacute o en drsquoaltres paraules si resulta efectiu En aquest sentit malgrat hi hauragrave qui ho

trobi sorprenent no podem descartar a priori cap resultat el programa potser millora les taxes

de graduacioacute dels seus participants perograve tambeacute podria no tenir cap efecte sobre aquestes taxes

o fins i tot podria fer-les disminuir Lrsquoevidegravencia acumulada sobre lrsquoefectivitat de tota mena

drsquointervencions educatives com per exemple les recollides al ldquoWhatWorks Clearinghouserdquo de

lrsquoInstitut drsquoEducacioacute dels EUA (Institute of Education Sciences) o beacute la iniciativa ldquoQuegrave Funciona

en Educacioacuterdquo a casa nostra abans referenciada palesa que totes tres situacions soacuten possibles3

Perograve com pot ser que un programa educatiu no tingui cap efecte o fins i tot pugui tenir efectes

negatius

La resposta a la pregunta anterior exigeix definir acuradament quins soacuten els efectes que

ens interessa mesurar Aixiacute doncs tornant a lrsquoexemple del programa de reforccedil quantificar-

ne lrsquoimpacte exigeix mesurar no tant sols quina eacutes la taxa de graduacioacute dels alumnes que

hi participen sinoacute tambeacute quina hagueacutes estat aquesta taxa si no hi haguessin participat

(lrsquoanomenat contrafactual) La diferegravencia entre totes dues taxes eacutes en rigor el que constitueix

realment lrsquoimpacte del programa Nomeacutes aquelles intervencions en quegrave aquesta diferegravencia sigui

positiva poden considerar-se efectives

Tanmateix ategraves que els mateixos individus no poden participar i no participar alhora en un


10

programa lrsquoescenari contrafactual resulta inobservable i per aquest motiu cal formular

algun tipus drsquohipogravetesi per tractar drsquoaproximar quegrave succeiria en aquest escenari alternatiu

Lrsquoalternativa habitual passa per definir un grup de comparacioacute constituiumlt per individus similars

als participants perograve que no han pres part en el programa i suposar que allograve que els hi acaba

passant als integrants drsquoaquest grup en termes del resultat drsquointeregraves (per exemple graduar-

se) eacutes una bona estimacioacute de lrsquoescenari contrafactual abans esmentat La clau de tot plegat rau

en com definir aquest grup de comparacioacute i en aquest sentit existeixen diverses alternatives

metodologravegiques El megravetode meacutes rigoroacutes eacutes lrsquoanomenat disseny experimental en el qual la

participacioacute en el programa es determina mitjanccedilant un proceacutes aleatori permetent drsquoaquesta

manera que el grup de participants i el de comparacioacute siguin bagravesicament idegraventics Tanmateix

a meacutes de lrsquoavaluacioacute experimental existeixen drsquoaltres megravetodes que sota determinades

condicions permeten fer una aproximacioacute adequada de lrsquoimpacte drsquoun determinat programa

(matching dobles diferegravencies regressioacute discontiacutenua i variables instrumentals)4

Lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte drsquointervencions educatives ha experimentat un creixement notable en els

darrers 15 anys amb iniciatives com ara lrsquoesmentat What Works Clearinghouse o lrsquoEducation

Endowment Foundation del Regne Unit per posar un exemple drsquoagravembit europeu A casa nostra

malauradament lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte de poliacutetiques o programes de lrsquoagravembit educatiu es troba a

les beceroles (Alegre 2015)

En qualsevol cas tot i que conegraveixer lrsquoefectivitat de les intervencions educatives resulta crucial

hi ha quumlestions a les quals una avaluacioacute drsquoimpacte no pot donar resposta Per exemple

retornant de nou al nostre programa de reforccedil escolar tot i que pugui resultar efectiu i

aconsegueixi millorar realment les taxes de graduacioacute dels alumnes que hi participen els

resultats obtinguts compensen els costos de portar-lo a terme cal prioritzar-lo respecte

drsquoaltres intervencions igualment efectives En definitiva resulta eficient el programa

Lrsquoavaluacioacute econogravemica es planteja com a repte justament donar resposta a quumlestions com

lrsquoanterior tenint en compte els costos que implica portar a terme les diverses actuacions

i en alguns casos fins i tot valorant els resultats obtinguts (per exemple la millora en les

taxes de graduacioacute) en termes monetaris En el proper apartat srsquoexpliquen breument les

dues aproximacions que se solen emprar en lrsquoavaluacioacute econogravemica per valorar lrsquoeficiegravencia

drsquointervencions i programes de tota mena inclosos els de lrsquoagravembit educatiu

23 LrsquoANAgraveLISI COST-EFECTIVITAT (ACE) I LrsquoANAgraveLISI COST-BENEFICI (ACB)

Lrsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit de les poliacutetiques puacutebliques srsquoha realitzat

bagravesicament mitjanccedilant dos tipus de tegravecniques lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici

conegudes popularment pels seus respectius acrogravenims ACE i ACB La diferegravencia entre elles

rau en com valoren una i altra els resultats de la poliacutetica programa o intervencioacute que srsquoestigui

analitzant ja que ambdues srsquoaproximen a la valoracioacute dels costos de la mateixa manera a

saber posant un valor monetari a tots els recursos que srsquoacabin emprant per portar a terme la


11

intervencioacute de quegrave es tracti

Aixiacute doncs lrsquoanagravelisi cost-efectivitat proposa mesurar els resultats de la intervencioacute en ldquounitats

naturalsrdquo eacutes a dir emprant aquelles unitats de mesura que segons el cas millor mesurin

lrsquoobjectiu o objectius que es pretenen assolir Per exemple tornant al nostre programa de

reforccedil la unitat en quegrave es mesura el resultat correspon a la taxa de graduacioacute en canvi en el

cas drsquoun hipotegravetic programa de reforccedil de la lectura mitjanccedilant voluntaris la unitat que podria

fer servir un ACE per mesurar els resultats serien les puntuacions drsquoun test que mesureacutes

aquesta competegravencia Lrsquoanagravelisi cost-benefici al seu torn proposa valorar en termes monetaris

els resultats que es deriven de lrsquoaplicacioacute drsquoun determinat programa o intervencioacute Aixiacute doncs

tal i com es discuteix en detall meacutes endavant lrsquoACE valora una poliacutetica o intervencioacute front les

seves alternatives mitjanccedilant ragravetios que relacionen costos monetaris i ldquounitats de resultatrdquo (no

monetitzades) mentre que lrsquoACB realitza les seves comparacions havent monetitzat pregraveviament

tant els costos com els resultats (als quals anomena ldquobeneficisrdquo) La figura 1 presenta de forma

esquemagravetica els passos que segueixen una i altra tegravecnica


12

Figura 1 Les fases de lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i del cost-benefici

Definir labast de lanagravelisi Quins soacuten els objectius i limitacions del programa

Comparar els inputs del programa amb els seus efectes Quin eacutes el cost per unitat defecte

Monetitzar els beneficis socials Quin eacutes el valor econogravemic daquests beneficis

Identificar els Inputs Quins soacuten els recursos emprats pel programa

Identificar els beneficis socials Quins soacuten els beneficis socials que es deriven

del programa

Comparar els beneficis socials del programa amb els seus costos Quina eacutes la ragravetio entre beneficis i costos

Identificar els efectes del programa Quins soacuten els efectes del programa

Monetitzar els Inputs Quins soacuten els costos econogravemics associats amb luacutes daquests

recursos

Obtenir estimacions dels efectes del programa Com evolucionen els resultats del grup de tractament

i al de control abans i despreacutes del programa

AN

AgraveLI

SI C

OS

T -

EFEC

TIV

ITAT

(ACE

)

AN

AgraveLI

SI C

OS

T -

BEN

EFIC

I (A

CB)

Font McIntosh i Li (2012)

Una valoracioacute superficial de totes dues tegravecniques podria induir a pensar que ateses les

particularitats de lrsquoagravembit educatiu lrsquoACE constitueix una tegravecnica preferible a lrsquoACB En particular

tot i existir resultats de lrsquoaccioacute educativa que poden quantificar-se monetagraveriament com ara

el valor econogravemic associat a tenir un determinat nivell formatiu respecte no tenir-lo els


13

professionals de lrsquoagravembit educatiu tendeixen a pensar que les seves actuacions i els seus

programes tambeacute pretenen assolir drsquoaltres resultats meacutes difiacutecils de monetitzar com ara la

millora de les habilitats no-cognitives En aquests casos sempre que existeixi una variable

que mesuri quantitativament aquests resultats lrsquoACE eacutes una tegravecnica que pot aplicar-se sense

problemes ja que la comparacioacute entre alternatives es realitza drsquoacord al cost que suposa

aconseguir en cada cas millores en els resultats rellevants mesurats en les unitats naturals

que srsquoacordi

Tanmateix si canviem drsquoenfocament lrsquoavantatge de lrsquoACE que acabem de destacar constitueix

alhora la seva principal limitacioacute Suposem per exemple que disposem de recursos addicionals

i volem portar a terme una avaluacioacute econogravemica per tractar drsquoesbrinar si conveacute destinar-

los a financcedilar un programa de reforccedil escolar a quart drsquoESO o per contra una intervencioacute

de millora de la lectura a tercer de primagraveria En aquest cas ategraves que ambdues actuacions

mesuren en unitats diferents els resultats drsquointeregraves (taxes de graduacioacute en el primer programa

i competegravencies lectores en el segon) la comparacioacute entre elles en termes de cost-efectivitat

resulta impossible La cosa empitjora si volgueacutessim comparar intervencions de lrsquoagravembit educatiu

amb drsquoaltres poliacutetiques puacutebliques com ara per exemple un programa del sector salut o del

transport ja que les unitats naturals dels resultats que aspiren a obtenir cadascuna drsquoelles soacuten

completament diferents entre si

Val la pena esmentar que aquesta limitacioacute de lrsquoACE srsquoha superat en lrsquoagravembit sanitari si meacutes

no pel que fa a la comparacioacute drsquointervencions que adrecen problemes de salut diferents i que

per tant mesuren els seus resultats en unitats naturals diferents mitjanccedilant una tegravecnica que

srsquoanomena anagravelisi cost-utilitat (ACU) El tret distintiu drsquoaquesta tegravecnica eacutes que els resultats

de les intervencions sanitagraveries es mesuren emprant sempre la mateixa unitat de mesura els

anomenats Anys de Vida Ajustats per Qualitat (AVAC) LrsquoAVAC permet comparar per exemple

una intervencioacute quiruacutergica de maluc amb un programa de prevencioacute de lrsquoAlzheimer ja que

segons lrsquoACU els resultats drsquoaquestes dues intervencions i de qualsevol altra de lrsquoagravembit

sanitari srsquohan de valorar drsquoacord a la seva capacitat drsquoaugmentar els anys de vida io la qualitat

de vida (relacionada amb la salut) amb quegrave aquests es viuen Conveacute esmentar que lrsquoACU no

nomeacutes eacutes la tegravecnica meacutes emprada per portar a terme avaluacions econogravemiques drsquointervencions

sanitagraveries sinoacute que el sector salut eacutes de llarg lrsquoagravembit de poliacutetica puacuteblica on lrsquoavaluacioacute

econogravemica srsquoha utilitzat amb major profusioacute (Puig-Junoy 2012)

En qualsevol cas lrsquoACE i lrsquoACB no srsquohan de veure com alternatives contraposades sinoacute meacutes aviat

complementagraveries ja que en general permeten respondre preguntes de naturalesa diferent

Aixiacute per a la majoria de planificadors de lrsquoagravembit educatiu lrsquoACE pot resultar un instrument

adequat en una bona part dels casos ja que tot sovint les seves decisions assignatives tenen a

veure amb donar meacutes o menys recursos a programes que pretenen assolir un mateix objectiu

Srsquoutilitza per tant per comparar entre intervencions alternatives En canvi si cal negociar meacutes

recursos amb el Departament drsquoEconomia o beacute amb la Regidoria drsquoHisenda per financcedilar un nou


14

programa per combatre el fracagraves escolar un ACB pot resultar meacutes adequat ja que les decisions

assignatives dels responsables de les finances puacutebliques inclouen altres agravembits a meacutes de

lrsquoeducatiu i per tant una aproximacioacute monetagraveria dels costos i els beneficis proporcionaragrave meacutes

arguments i meacutes sogravelids alhora de prioritzar lrsquoassignacioacute de recursos a un o altre programa

24 EL QUAN AVALUACIONS EX-ANTE I EX-POST

Lrsquoavaluacioacute econogravemica pot ajudar a la presa de decisions tant de poliacutetiques que es troben en

fase de disseny com drsquointervencions que es troben completament implementades En el primer

cas amb independegravencia que srsquoopti per un ACE o un ACB el repte passa per estimar escenaris

plausibles tant dels costos com dels resultats (monetitzats o no) ja que ni els uns ni els altres

srsquohan produiumlt encara per trobar-se justament la poliacutetica en fase de disseny Una avaluacioacute

econogravemica drsquoaquestes caracteriacutestiques rep la denominacioacute drsquoex-ante En canvi quan es porta

a terme un ACE o un ACB drsquouna poliacutetica que ja es troba implementada i se la compara amb

alternatives tambeacute existents ens trobem davant del que srsquoanomena una avaluacioacute econogravemica

ex-post En aquest darrer cas a diferegravencia de lrsquoavaluacioacute ex-ante els costos i els resultats no

srsquoestimen a partir drsquohipogravetesis sinoacute que han estat obtinguts a partir drsquoanagravelisis de dades reals del

programa i llur alternatives

Tanmateix malgrat les avaluacions ex-ante i ex-post serveixen per respondre preguntes

diferents i empren metodologies tambeacute distintes unes i altres es troben iacutentimament

relacionades entre si En concret a lrsquohora drsquoestablir hipogravetesis sobre la magnitud tant dels

resultats com dels costos drsquoun determinat programa una avaluacioacute ex-ante hauragrave drsquoutilitzar

prioritagraveriament lrsquoevidegravencia procedent drsquoavaluacions ex-post que srsquohagin fet pregraveviament

drsquointervencions similars a saber amb unes activitats comparables provinents de paiumlsos

similars i finalment no massa allunyades en el temps Perograve al seu torn les avaluacions

ex-ante si finalment el programa srsquoacaba implementant haurien de contenir una clagraveusula

que exigiacutes la realitzacioacute drsquouna avaluacioacute econogravemica ex-post Aquesta avaluacioacute a meacutes de

permetre verificar si la realitat avala la idoneiumltat de continuar amb la poliacutetica en quumlestioacute

serviria eventualment per nodrir les avaluacions ex-ante que en un futur srsquoacabessin fent

drsquointervencions similars

Notes

3 A lrsquoapartat 6 srsquoofereix un recull de webs que contenen repositoris sobre avaluacions drsquoefectivitat drsquointervencions

educatives drsquoarreu del moacuten

4 Vegeu Alegre (2015) per a una introduccioacute a lrsquoavaluacioacute drsquoimpacte de poliacutetiques educatives En aquesta altra guia

drsquoIvagravelua a meacutes drsquouna descripcioacute assequible de les diverses metodologies que acabem de descriure es discuteixen

muacuteltiples exemples drsquoavaluacions de poliacutetiques educatives que nrsquoilmiddotlustren el potencial drsquoaplicacioacute


15

3 ELS INGREDIENTS DUNA AVALUACIOacute ECONOgraveMICA

31 STATU QUO I ANAgraveLISI DIFERENCIAL

El punt de partida drsquouna avaluacioacute econogravemica ja srsquoopti per un ACE o un ACB consisteix a

caracteritzar lrsquostatu quo5 aixograve eacutes lrsquoestat del moacuten en absegravencia del programa o poliacutetica que

estiguem analitzant La importagravencia de portar a terme aquesta caracteritzacioacute rau en quegrave per a

una avaluacioacute econogravemica els uacutenics costos i resultats que cal tenir en compte a lrsquohora de valorar

un programa soacuten aquells que es troben per sobre i per sota dels que observariacuteem en absegravencia

del mateix Aquests costos i resultats diferencials malgrat que en sentit estricte poden ser

positius o negatius acostumen a rebre la denominacioacute drsquoincrementals El concepte de valoracioacute

diferencial que acabem drsquointroduir eacutes bagravesicament idegraventic a la nocioacute drsquoimpacte que ja vagraverem

discutir en apartats previs i lrsquostatu quo recorda clarament a la idea de contrafactual llavors

esmentada

En efecte el canvi en els resultats que cal valorar en una avaluacioacute econogravemica amb

independegravencia que srsquoacabin monetitzant (ACB) o no (ACE) soacuten aquells que el programa avaluat

acaba produint un cop descomptem els que haguessin tingut lloc en qualsevol cas (statu quo

o contrafactual) nomeacutes aquesta diferegravencia constitueix com ja vagraverem argumentar lrsquoimpacte

del programa En un ACE de fet aquest impacte correspon a lrsquoefectivitat del programa i es

mesura en les unitats naturals que corresponguin en cada cas com ara les taxes de graduacioacute

en lrsquoexemple del programa de reforccedil concretament un hipotegravetic ACE drsquoaquesta intervencioacute

utilitzaria com a resultat per exemple un augment de cinc punts percentuals en les taxes de

graduacioacute respecte lrsquostatu quo Al seu torn amb aquesta mateixa informacioacute de partida un ACB

intentaria atorgar un valor monetari a la millora de les taxes de graduacioacute que el programa

produeix i el compararia amb els costos incrementals per veure si el benefici supera al cost

Finalment tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB els costos que cal prendre en consideracioacute

soacuten exclusivament els que difereixen entre el programa avaluat i lrsquostatu quo o dit amb altres

paraules nomeacutes els que no es produirien si el programa no existiacutes Un exemple pot resultar uacutetil

per ilmiddotlustrar quegrave pot implicar raonar en termes diferencials a lrsquohora de valorar els costos drsquoun

programa que estiguem avaluant Suposem un programa de reforccedil de la lectura que despreacutes

de cinc anys de funcionament planteja dubtes als responsable educatius sobre llur continuiumltat

En aquest cas lrsquostatu quo vindria representat per la continuiumltat del programa mentre que

lrsquoalternativa seria llur desaparicioacute Centrant-nos en la quumlestioacute dels costos imaginem que la

preparacioacute dels materials inicials ara fa cinc anys hagueacutes representat un cost de 20000 euros

Cal tenir-los presents a lrsquohora de decidir sobre la continuiumltat del programa En principi no

aquest cost que tegravecnicament srsquoanomena enfonsat ja es va produir i el seu valor no canvia tant

si el programa continua (statu quo) com si srsquoacaba (alternativa) En canvi cinc anys enrere quan

es decidia si el programa havia de veure la llum a no sembla clar que aquests 20000 euros siacute

haurien drsquohaver-se considerat en una hipotegravetica avaluacioacute econogravemica del mateix ja que aquest


16

cost srsquohagueacutes materialitzat si el programa hagueacutes tirat endavant (alternativa) perograve no en cas

contrari (statu quo)

32 LA PERSPECTIVA DE LrsquoANAgraveLISI

Qualsevol intervencioacute puacuteblica i les poliacutetiques educatives no en soacuten una excepcioacute afecta els

interessos de muacuteltiples agents i cadascun dels costos i beneficis drsquoun programa recau sobre un

determinat grup de persones Aixograve no obstant ategraves que lrsquoavaluacioacute econogravemica entronca amb els

principis que inspiren lrsquoanomenada economia del benestar la perspectiva que normativament

srsquoaconsella adoptar per a lrsquoanagravelisi eacutes la del conjunt de la societat (en comptes de la de lrsquoindividu

o la de lrsquoadministracioacute puacuteblica que financcedila el programa per exemple) Aixiacute doncs des drsquoaquesta

perspectiva els costos i resultats a considerar a lrsquohora drsquoavaluar una poliacutetica educativa serien

tots aquells que afectessin a la societat en el seu conjunt i per tant exigeix tenir en compte

coacutem la poliacutetica afecta als alumnes als seu pares als contribuents als responsables educatius

o als mestres entre altres Per exemple des drsquouna perspectiva del conjunt de la societat

els salaris als quals renuncia un estudiant drsquoun Cicle Formatiu de Grau Mig (CFGM) pel fet

drsquoestudiar i no posar-se a treballar constitueixen un cost que en una avaluacioacute econogravemica

hauria drsquoeacutesser considerat

Tanmateix malgrat la perspectiva de tenir en compte el conjunt de la societat sigui la

recomanada no eacutes infrequumlent trobar avaluacions econogravemiques de programes que adopten

perspectives menys exhaustives Una drsquohabitual eacutes considerar exclusivament els costos i els

beneficis drsquoaquell que financcedila la poliacutetica per exemple el Departament drsquoEnsenyament En

aquests casos tot i que els resultats dels programes educatius tenen habitualment com a

destinataris els alumnes una avaluacioacute econogravemica que adopti la perspectiva del financcedilador

puacuteblic els pren igualment en consideracioacute ja que eacutes lrsquointeregraves de lrsquoAdministracioacute que aquests

efectes positius es produeixin Ara beacute pel que fa a la consideracioacute dels costos un ACE o un

ACB drsquoun hipotegravetic programa que intenteacutes reduir lrsquoabandonament dels CFGM i hagueacutes adoptat

la perspectiva del financcedilador puacuteblic no consideraria com a cost rellevant els salaris que

srsquohan deixat de percebre pel fet de seguir estudiant ja que aquests recursos no tenen cap

repercussioacute en termes de pressupost Drsquoigual forma si el programa tingueacutes com a efecte

positiu una disminucioacute en el percentatge futur de perceptors de prestacions drsquoatur per exemple

lrsquoanagravelisi tampoc no els tindria en consideracioacute en afectar una entitat diferent a la que srsquoocupa

del financcedilament del programa educatiu

Una tercera perspectiva que pot emprar-se especialment frequumlent en lrsquoagravembit educatiu

eacutes considerar exclusivament els costos i els beneficis que afecten als individus receptors

del programa Aquesta perspectiva fa abstraccioacute per exemple de lrsquoincrement del valor de

la produccioacute que es produiria si el programa abans esmentat fos reeixit i menys alumnes

abandonessin els CFGM per centrar-se uacutenicament en el valor econogravemic que per als alumnes

que no abandonen acaba tenint lrsquoobtencioacute del tiacutetol Aquesta distincioacute teacute efectes com srsquoexplica


17

meacutes endavant sobre quegrave srsquoacaba computant com a benefici en cada cas Des de la perspectiva

de la societat en el seu conjunt lrsquohipotegravetic increment de la produccioacute que permet assolir

el programa podria aproximar-se per exemple mitjanccedilant lrsquoincrement dels salaris abans

drsquoimpostos dels alumnes de CFGM que no abandonen En canvi des drsquouna perspectiva privada

lrsquoincrement de salaris eacutes mesuraria despreacutes drsquoimpostos ja que aquesta eacutes la dada rellevant pel

major nombre drsquoindividus que srsquoacaben graduant

Una forma de presentar els impactes que resulta de forccedila utilitat eacutes per mitjagrave drsquouna matriu on

en files hi ha els costos i els beneficis i en columnes els diferents agents implicats Alguns dels

costos per un agent poden ser un benefici per un altre agent i llavors srsquoanulmiddotlen (per exemple

els impostos soacuten un cost per a lrsquoindividu perograve un benefici per a lrsquoadministracioacute puacuteblica que els

recapta) En termes del conjunt de la societat podria succeir que lrsquoefecte sigui neutre Una

matriu drsquoaquestes caracteriacutestiques permet visualitzar quins soacuten els agents beneficiats i els

perjudicats drsquoun determinat programa o intervencioacute puacuteblica

33 LA MESURA DELS COSTOS

Una tendegravencia habitual entre els poliacutetics i gestors de lrsquoagravembit educatiu compartida en qualsevol

cas amb els seus homogravenims en drsquoaltres camps drsquointervencioacute puacuteblica eacutes considerar que la

informacioacute pressupostagraveria conteacute tot allograve rellevant a lrsquohora de valorar el cost de les poliacutetiques

educatives Tanmateix els comptes puacuteblics contenen tan sols una informacioacute parcial dels

costos econogravemics que suposa la provisioacute drsquoeducacioacute En concret des de la perspectiva de

lrsquoavaluacioacute econogravemica el cost a considerar de cadascun dels recursos emprats eacutes lrsquoanomenat

cost drsquooportunitat aixograve eacutes el valor del sacrifici que suposa dedicar un determinat recurs (per

exemple el temps dels mestres) a lrsquoactivitat educativa que estiguem avaluant per comptes de

dedicar-lo a un altre uacutes Aixiacute doncs des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica la despesa

que suposa per exemple la contractacioacute de professionals educatius o la compra drsquoordinadors

per part de les escoles resulta rellevant en la mesura que ambdoacutes tipus de recursos podrien

emprar-se per a drsquoaltres finalitats En aquest sentit lrsquoexemple meacutes evident que la despesa

educativa que apareix a la comptabilitat puacuteblica no incorpora tots els costos econogravemicament

rellevants eacutes sens dubte el temps dels alumnes aixiacute a partir dels 16 anys si meacutes no en el cas

del nostre paiacutes els joves que decideixen seguir estudiant renuncien a certs ingressos laborals

que constitueixen el cost drsquooportunitat drsquoun dels recursos bagravesics del proceacutes educatiu Un cop

establert quin eacutes el concepte de cost rellevant per dur a terme una avaluacioacute econogravemica podem

descriure breument les grans categories de costos que apareixen en lrsquoagravembit educatiu aixiacute com

la forma de mesurar-los

Un primer component crucial eacutes el temps esmerccedilat pels diversos professionals que intervenen

en el proceacutes educatiu el qual correspondragrave en una part molt substancial a lrsquoactivitat dels

mestres Lrsquoavaluacioacute econogravemica proposa emprar tant en el cas dels professors com de la resta

de professionals la despesa salarial com a mesura del cost drsquoaquests recursos Si el mercat


18

de treball presenta distorsions (per exemple una situacioacute drsquoelevat atur) el salari que srsquoagafi

com a referegravencia hauragrave de ser corregit ja que el preu de mercat drsquoaquest beacute el treball estagrave

distorsionat Eacutes el que es coneix com a preu ombra

Un segon component important aplega tot el material emprat en els processos educatius

des de llibres fins a tota mena de fungibles (paper estris drsquoescriptura pintures etc) el cost

econogravemic dels quals acostuma a aproximar-se de nou a partir de la despesa que en suposa

la seva adquisicioacute en definitiva del preu de mercat que tinguin Cal aclarir en aquest punt

que el valor a considerar des de la perspectiva de lrsquoavaluacioacute econogravemica correspon al cost

total drsquoaquests materials sense que la foacutermula que srsquoempri per financcedilar-lo tingui la menor

rellevagravencia per exemple si el financcedilament dels llibres drsquoun determinat programa educatiu

recau en un 20 sobre les famiacutelies assumint el 80 restant lrsquoAdministracioacute el cost a

considerar correspon a la quantitat total que suposa adquirir els llibres ja que eacutes aquest valor

el que captura el cost que suposa per a la societat haver destinat recursos a produir-los

En tercer lloc els edificis i equipaments constitueixen un altre dels elements a considerar

en la majoria drsquoavaluacions econogravemiques de programes educatius En el cas dels edificis si

srsquoha optat per adquirir-los mitjanccedilant un lloguer les quantitats satisfetes per aquest concepte

constitueixen una aproximacioacute raonable al cost que suposa per a la societat lrsquouacutes de lrsquoedifici

(drsquoigual forma que els salaris dels mestres reflecteixen el cost del temps dedicat a ensenyar)

Tanmateix quan els edificis o qualsevol altre tipus drsquoequipament hagin estat adquirits en

regravegim de propietat i ategraves que el seu uacutes srsquoestendragrave durant un periacuteode dilatat de temps caldragrave

estimar el cost anual que suposa dedicar aquests recursos a lrsquoactivitat educativa que estiguem

analitzant La manera habitual de quantificar aquests costos passa per utilitzar els anomenats

valors drsquoamortitzacioacute els quals srsquoestimen a partir de lrsquohipotegravetic preu de mercat al qual es

podrien vendre al llarg de llur vida uacutetil els edificis o equipaments que srsquoestiguessin fent

servir per dur a terme lrsquoactivitat educativa Si del que es tracta eacutes analitzar la conveniegravencia

de construir una nova escola per exemple els costos a tenir en compte serien els drsquoinversioacute

(adquisicioacute de terrenys construccioacute de lrsquoedifici equipaments bagravesics) aixiacute com els de

funcionament i els de manteniment de lrsquoedifici al llarg de tota la seva vida uacutetil

En quart i darrer lloc perograve no per aixograve menys important trobem el temps dels estudiants

al qual ja ens hi en referim pregraveviament En aquest cas la manera habitual de quantificar el

cost drsquoaquest recurs imprescindible eacutes mitjanccedilant els salaris que es deixen de percebre pel

fet de seguir estudiant els quals representen com ja hem dit una aproximacioacute al valor de la

produccioacute a la qual estagrave renunciant la societat (aixograve eacutes el seu cost social) En aquest sentit un

treball recent que estima pel cas espanyol el valor dels ingressos perduts associats a continuar

estudis post-obligatoris eacutes de la Fuente y Jimeno (2011) pregraveviament esmentat el qual utilitza

les microdades de la Encuesta de Poblacioacute Activa (EPA) i la Encuesta de Estructura Salarial

(EES) per obtenir les seves estimacions


19

El darrer dels components esmentats el temps dels estudiants ens recorda la importagravencia de

clarificar en tot moment quina eacutes la perspectiva drsquoanagravelisi per la qual srsquoha optat En la discussioacute

anterior tant pel que fa al temps dels alumnes com a la resta de recursos considerats (mestres

materials equipaments etc) srsquoha adoptat una perspectiva del conjunt de la societat que

recordem-ho constitueix lrsquoenfocament que lrsquoavaluacioacute econogravemica recomana seguir Tanmateix

ategraves que en lrsquoagravembit educatiu soacuten habituals els estudis que analitzen el retorn individual de

la inversioacute educativa conveacute tenir present que la mesura dels costos pot tambeacute realitzar-

se adoptant una perspectiva exclusivament privada Si aquesta eacutes lrsquoalternativa triada la

quantificacioacute dels costos queda restringida a allograve que suposa un sacrifici per als individus

per exemple el cost directe de rebre educacioacute correspon llavors a les quantitats satisfetes

en concepte de matricula tot descomptant si eacutes el cas els ajuts o beques que lrsquoalumne pugui

rebre La taula 1 sintetitza els costos rellevants en cadascuna de les dues perspectives

esmentades (la que correspon a lrsquoesfera del conjunt de la societat i una altra que es podria

considerar com la privada)

Taula 1 Els costos de la societat i els costos privats de lrsquoeducacioacute

COSTOS DE LA SOCIETAT COSTOS PRIVATS

Directes

bull Salaris professors

bull Despesa corrent en beacutens i serveis

bull Despesa en llibres

bull Renda imputada (edificis)

Directes

bull Taxes (descomptant beques)

bull Despesa en llibres material etc

Indirectes

bull Salaris no percebuts

Indirectes


Font Woodhall (2004)

34 LA MESURA DELS RESULTATS (ACE) I ELS BENEFICIS (ACB)

Lrsquoanagravelisi cost-efectivitat i lrsquoanagravelisi cost-benefici tal i com ja vagraverem esmentar coincideixen en

els procediments emprats per mesurar el costos perograve en canvi srsquoaproximen de forma diferent

a la quantificacioacute dels resultats aixiacute mentre lrsquoACE defineix els resultats a partir drsquouna mesura

expressada en unitats ldquonaturalsrdquo drsquoallograve que el programa intenta modificar (per exemple la

competegravencia lectora) lrsquoACB aspira sempre a monetitzar els resultats sobre els quals es preteacuten

incidir En general ategraves que lrsquoACE acostuma a emprar-se per valorar intervencions alternatives


20

que pretenen aconseguir un mateix objectiu el nombre de resultats que srsquoacaben valorant

acostuma a ser forccedila reduiumlt en canvi en la mesura que una de les potencialitats de lrsquoACB eacutes

que permet comparar la relacioacute entre beneficis i costos drsquoun programa educatiu amb els de

qualsevol inversioacute puacuteblica el grau drsquoexhaustivitat en el nombre de resultats que es mesuren

acostuma a ser superior En qualsevol cas tal i com ja srsquoha esmentat pregraveviament en tots dos

tipus drsquoanagravelisi allograve que ens interessa copsar eacutes la variacioacute en els resultats drsquointeregraves estiguin

o no monetitzats estrictament atribuiumlbles a la poliacutetica o programa que estiguem avaluant Fet

aquest aclariment perograve sorgeix un nou interrogant quins soacuten els resultats i els beneficis que

srsquoacostumen a tenir en compte en lrsquoagravembit educatiu

En primer lloc comenccedilant pels resultats mesurats en unitats naturals (ACE) el llistat

potencial a considerar eacutes tan ampli com lrsquoenorme diversitat drsquoobjectius que persegueixen les

intervencions educatives ja siguin poliacutetiques o programes Tanmateix la diversitat almiddotludida

no teacute tant a veure amb la multiplicitat drsquoobjectius que pot perseguir una intervencioacute educativa

en particular com amb lrsquoexistegravencia drsquouna variada gama drsquointervencions que persegueixen

un nuacutemero (limitat) drsquoobjectius cadascuna En particular com palesa la revisioacute drsquoavaluacions

drsquoimpacte en lrsquoagravembit educatiu realitzada per Alegre (2015) els resultats respecte els quals

srsquointenta mesurar lrsquoefectivitat de les poliacutetiques educatives soacuten forccedila variats La taula 2 posa

alguns exemples al respecte

Taula 2 Indicadors de resultat meacutes habituals en avaluacions drsquoimpacte de poliacutetiques educatives

AgraveMBIT RESULTATS INSTRUMENTS DE MESURA

ldquoCognitiurdquo bull Rendiment en competegravencies acadegravemiques clau (llengua matemagravetiques ciegravencies etc)

bull Avaluacions escolars (quantitatives i qualitatives)

bull Proves estandarditzades (internes o externes)

bull Proves ad-hoc de competegravencies (especiacutefiques del programa)

ldquoNo cognitiurdquo bull Desenvolupament social i emocional

bull Seguretat i autonomia personal

bull Actituds disposicions i expectatives escolars


bull Quumlestionaris estandarditzats (escales megravetriques homologades)

bull Quumlestionaris ad-hoc (especiacutefics del programa)

Assoliments bull Nivells drsquoestudis assolits

bull Nivells de graduacioacute repeticioacute en etapes clau

bull Registres administratius (educacioacute)

bull Panells de dades longitudinals

Transicions bull Itineraris seguits entre etapes educatives bull Registres administratius (educacioacutelaboral)



21


Laboral bull Insercioacute laboral (velocitat drsquoacceacutes a lrsquoocupacioacute)

bull Condicions laborals (estabilitat i salaris)

bull Idoneiumltat laboral (correspondegravencia segons qualificacioacute i tipus de formacioacute)

bull Registres administratius (laboral)



Salut i seguretat bull Estat de salut fiacutesica i mental

bull Relacioacute amb pragravectiques delictives o de risc

bull Registres administratius (serveis socials i salut)



Font Elaboracioacute progravepia a partir drsquoAlegre (2015)

Al seu torn pel que fa als resultats monetitzats (beneficis) contemplats per lrsquoACB en llur

aplicacions en lrsquoagravembit educatiu el principal eacutes lrsquoincrement de renda que comporta una

poliacutetica o un programa educatius quan resulten exitosos6 En concret en funcioacute del tipus

de poliacutetica o programa que srsquoestigui avaluant aquest increment de renda pot constituir la

monetitzacioacute de resultats de naturalesa diversa Per exemple en el cas drsquoun programa que

hagueacutes intentat incrementar les taxes de graduacioacute drsquoESO i ho hagueacutes aconseguit lrsquoincrement

de renda correspondria a la diferegravencia entre la renda esperada drsquoaquells que tenen el tiacutetol

drsquoESO respecte els que no el tenen en canvi en el cas drsquoun programa orientat a millorar les

competegravencies lectores del que es tractaria eacutes de mesurar el diferencial drsquoingressos associat

a una millora en el nivell drsquoaquestes competegravencies En qualsevol cas lrsquoestimacioacute drsquoaquests

efectes no eacutes senzill ja que en rigor el que caldria mesurar soacuten els diferencials de rendes al

llarg de la vida dels individus Tanmateix utilitzant les enquestes disponibles eacutes possible mirar

drsquoestimar aquests efectes comparant diverses cohorts de persones amb nivells educatius o

competegravencies diferents En el nostre entorn un intent recent en aquesta direccioacute eacutes el treball

drsquoHernaacutendez i Serrano (2013) els quals estimen a partir de les microdades del Programa

Internacional para la Evaluacioacuten de las Competencias de la Poblacioacuten Adulta (PIAAC) quin seria

el retorn econogravemic associat a una millora en els nivells de competegravencies bagravesiques a Espanya

Tanmateix meacutes enllagrave dels beneficis individuals i de la societat que representen aquests

increments de renda les intervencions educatives generen drsquoaltres efectes positius que poden

ser forccedila rellevants Drsquouna banda el fet de rebre educacioacute pot generar beneficis no econogravemics

a lrsquoindividu com per exemple els que es deriven del gaudi drsquoaprendre als quals eacutes habitual

referir-shi com el valor de consum de lrsquoeducacioacute Drsquoaltra banda si meacutes no si srsquoadopta una

perspectiva social en lrsquoanagravelisi hi ha beneficis que recauen sobre persones diferents a les

que reben lrsquoeducacioacute i que poden tenir una importagravencia notable per exemple un programa

de reforccedil per alumnes en risc de fracagraves escolar i drsquoentorns desafavorits pot generar a meacutes


22

dels esmentats increments de renda si milloren les taxes de graduacioacute efectes positius en

termes drsquouna menor prevalenccedila de problemagravetiques que afecten a la societat (per exemple

els beneficis es poden aproximar a partir de lrsquoestalvi que suposa una reduccioacute de conductes

delictives associada a un nivell educatiu meacutes elevat) A lrsquoapartat 4 drsquoaquesta guia de la magrave drsquoun

ACB realitzat als Estats Units drsquouna intervencioacute de reforccedil escolar tindrem ocasioacute de comprovar

els reptes que suposa a la pragravectica la valoracioacute monetagraveria drsquoalguns drsquoaquests efectes que van

meacutes enllagrave de les millores de renda que genera lrsquoeducacioacute

En qualsevol cas tant si srsquoopta per un ACE com per un ACB lrsquoestimacioacute dels resultats i els

beneficis als quals hem fet esment al llarg drsquoaquest apartat requereix disposar drsquoun ampli

ventall de dades En aquest sentit tot i que una part de la informacioacute seragrave especiacutefica de la

intervencioacute que en cada cas vulguem analitzar hi hauragrave altres components que faran referegravencia

a dades de caragravecter meacutes general (per exemple les relacions entre renda i nivells formatius) En

el nostre agravembit meacutes immediat una iniciativa molt recent que pot resultar uacutetil a tal efecte eacutes el

projecte ldquoDades Obertes per a la recerca en educacioacuterdquo impulsat per la Fundacioacute Jaume Bofill el

qual descriurem breument meacutes endavant a la nostra ldquoGuia de recursosrdquo (apartat 6)

35 LrsquoHORITZOacute TEMPORAL I EL DESCOMPTE DE COSTOS I BENEFICIS

Moltes intervencions educatives deixen sentir els seus efectes sobre un horitzoacute temporal molt

superior al temps durant el qual tenen lloc Per exemple si considerem el cas drsquoun estudiant

universitari que srsquoacaba de graduar lrsquoimpacte diferencial en termes de renda que es deriva

de lrsquoassoliment drsquoaquest nivell formatiu pot perllongar-se durant tota la vida laboral de

lrsquoindividu En canvi els costos associats a cursar aquests estudis universitaris que bagravesicament

comprenen els ingressos laborals perduts (cost drsquooportunitat) i els costos directes associats a

la carrera (matricula i materials) es produeixen nomeacutes durant els anys que dura la formacioacute

El gragravefic 2 ilmiddotlustra de manera molt eloquumlent els costos i beneficis diferencials que des drsquouna

perspectiva privada suposa el fet de cursar estudis universitaris respecte no fer-ho i posar-se

a treballar


23

Gragravefic 2 Costos i beneficis de cursar estudis universitaris Perspectiva privada


Ingressos

Costos directes

Temps (anys)

Edat652218

0 4 47

Estudis secundaris

Costos

Beneficis


En termes meacutes generals el repte que planteja lrsquoexistegravencia de ldquogapsrdquo temporals entre els costos

i els beneficis drsquouna poliacutetica educativa ben igual que en qualsevol altre agravembit drsquointervencioacute

puacuteblica (salut transport etc) eacutes que la valoracioacute que es faci drsquouns i altres hauragrave de tenir

present drsquoalguna manera aquest fet En aquest sentit un principi molt assentat en economia

sustentat en lrsquoanagravelisi del comportament dels individus eacutes que el consum present eacutes valora meacutes

que el consum futur o si es tracta de costos que els sacrificis presents pesen meacutes que els

sacrificis futurs Siacute drsquoacord perograve quant meacutes

Lrsquoavaluacioacute econogravemica empra el que srsquoanomena taxa de descompte per comparar tenint en

compte aquesta major preferegravencia pel present fluxos monetaris (ja siguin costos o beneficis)

que tenen lloc en moments diferents del temps La taula seguumlent ilmiddotlustra com es valoraria un

euro en diferents moments del temps assumint una taxa de descompte del 10 anual en

concret tal i com pot observar-se a la segona columna el valor drsquoun euro obtingut drsquoaquiacute un

any eacutes tant sols de 090 euros avui de 0826 si srsquoobteacute drsquoaquiacute dos anys i aixiacute fins arribar als 046

euros actuals en quegrave tant sols valorariacuteem un euro obtingut drsquoaquiacute 8 anys El perquegrave drsquoaquests

valors srsquoenteacuten fagravecilment si raonem a la inversa que eacutes justament el quegrave fem quan estalviem i

ens preguntem sobre el valor drsquoaquiacute un any drsquoun euro drsquoavui amb un tipus drsquointeregraves del 10

tal i com pot observar-se a la primera columna lrsquoeuro drsquoavui es converteix en 110 euros lrsquoany


24

seguumlent 121 dos anys despreacutes i aixiacute successivament sense lrsquoexistegravencia drsquoaquests rendiments

addicionals no estariacuteem disposats a renunciar a 1 euro avui (estalviar) ja que la valoracioacute que

fem del consum present eacutes superior al valor futur

Taula 2 Valoracioacute al llarg del temps de fluxes monetaris (taxa drsquointeregraves del 10 )

ANY QUANTITAT A LA QUAL CREIXERAgrave 1 euro INVERTIT AL FINAL DE CADA ANY

QUANTITAT A LA QUAL ES VALORA AVUI LA PROMESA Drsquo1euro AL FINAL DE CADA ANY

1 110 091

2 121 083

3 133 075

4 146 068

5 161 062

6 177 056

7 195 051

8 214 047

Font elaboracioacute progravepia

Aixiacute doncs un cop establerta una taxa de descompte del quegrave es tracta eacutes drsquoutilitzar-la per

expressar en euros drsquoavui els fluxos monetaris futurs que estiguem considerant nomeacutes costos

en el cas drsquoun ACE costos i beneficis en un ACB En qualsevol cas si denotem amb Ft el flux

monetari que es produeix en cadascun dels anys (t) i amb r la taxa de descompte seleccionada

el valor rellevant a considerar eacutes lrsquoacumulacioacute al llarg de lrsquohoritzoacute temporal rellevant dels

diversos fluxos degudament descomptats o en termes tegravecnics el que srsquoanomena ldquovalor actualrdquo

(VA)

Eacutes fagravecil adonar-se que lrsquoeleccioacute de la taxa de descompte jugaragrave un paper crucial a lrsquohora de

valorar els costos de les diferents alternatives drsquoun ACE o els costos i els beneficis en un

ACB ja que en la mesura que la ldquotemporalitatrdquo dels fluxos difereixi entre opcions els valors

actuals de cadascuna drsquoelles poden ser forccedila diferents Lrsquoeleccioacute de quin eacutes el valor que hauria

de tenir la taxa de descompte eacutes tanmateix una quumlestioacute que suscita forccedila controvegraversia entre


25

els economistes En aquest sentit suggerim adoptar una visioacute meacutes pragmagravetica com fan per

exemple Cellini i Kee (2010) i presentar els diversos resultats que srsquoobtenen quan srsquoempren

valors entre el 2 i el 7 que segons aquests autors constitueixen el rang de valors que

habitualment consideren les avaluacions econogravemiques de poliacutetiques puacutebliques de paiumlsos

desenvolupats7

36 REGLES DE DECISIOacute VAN I RAgraveTIO COST-EFECTIVITAT

Lrsquouacuteltim pas drsquouna avaluacioacute econogravemica passa per sintetitzar tota la informacioacute relativa a costos i

resultats (o beneficis si es tracta drsquoun ACB) en una uacutenica mesura que permeti escollir entre les

diverses alternatives valorades

En el cas drsquoun ACB existeixen bagravesicament tres mesures alternatives la ragravetio beneficicost el

valor actual net (VAN) i la taxa interna de rendiment (TIR) La primera drsquoaquestes mesures tal

i com el seu nom indica srsquoobteacute simplement dividint els beneficis actualitzats entre els costos

actualitzats i la seva interpretacioacute eacutes ben senzilla un programa educatiu resulta socialment

atractiu des drsquouna perspectiva econogravemica i de la societat en el seu conjunt si el valor drsquoaquesta

ragravetio eacutes superior a la unitat i no ho eacutes en cas contrari Al seu torn el VAN srsquoobteacute restant dels

beneficis que es deriven del programa degudament actualitzats els costos que ha implicat

portar-lo a terme tambeacute actualitzats En concret si denotem amb Bt els beneficis amb Ct

els costos r a la taxa de descompte i N el nombre de anys durant els quals la intervencioacute o

programa te incidegravencia lrsquoexpressioacute del VAN eacutes la seguumlent

Finalment amb un uacutes forccedila estegraves entre els ACB que es realitzen en lrsquoagravembit educatiu la TIR

es defineix com aquella taxa de descompte que iguala els beneficis i els costos o en termes

formals la r que soluciona lrsquoequacioacute seguumlent

Es tracta drsquoun indicador drsquoeficiegravencia relativa que ha drsquoutilitzar-se amb prudegravencia La seva

interpretacioacute eacutes que un projecte seragrave vagravelid si la seva TIR eacutes superior a la taxa de descompte

utilitzada La gran virtut de la TIR respecte el VAN eacutes que a lrsquohora de comparar els resultats

drsquouna determinada avaluacioacute econogravemica amb els drsquoaltres estudis la comparacioacute no es veu

afectada per la possible utilitzacioacute de taxes de descompte diferents quelcom forccedila probable


26

si srsquoopta per emprar el VAN Tanmateix presenta una segraverie drsquoinconvenients (pot presentar

diversos valors per un mateix projecte) que fan que sovint sigui millor utilitzar un altre criteri

de decisioacute

Al seu torn quan srsquoopta per un ACE la mesura que srsquoempra per comparar les diferents

alternatives entre si srsquoanomena ragravetio cost-efectivitat incremental i com el seu nom indica

srsquoobteacute dividint els costos incrementals actualitzats del programa entre els resultats addicionals

obtinguts mesurats en unitats naturals per exemple si el que hagueacutessim avaluat fos un

programa de prevencioacute de lrsquoabandonament a quart drsquoESO els resultats srsquoexpressarien com a

ldquoeuros per abandonament evitatrdquo Alternativament tal i com es feia en lrsquoACE que presentagravevem

al gragravefic 1 (p 4) eacutes habitual utilitzar la reciproca de la ratio cost-efectivitat per expressar

els resultats i parlar per exemple de nuacutemero drsquoabandonaments evitats per cada 100 euros

invertits En situacions on aquesta ragravetio es positiva un programa que millora lrsquoefectivitat

respecte un altre perograve tambeacute incrementa el cost o al inreveacutes es fa necessari un judici de valor

que ens permeti discernir fins a quin punt estem disposats a incrementar els recursos per

augmentar els resultats

37 ANAgraveLISI DE SENSIBILITAT

Lrsquoaplicacioacute pragravectica dels megravetodes que hem esbossat en els apartats anteriors tant si srsquoopta per

un ACB com per un ACE acaba exigint indefectiblement lrsquoestabliment drsquohipogravetesis sobre alguns

dels factors que determinen la valoracioacute que srsquoacaba fent dels costos dels resultats i dels

beneficis Ogravebviament com ja advertiacuteem en lrsquoapartat 2 la necessitat drsquoestablir hipogravetesis seragrave

superior en les avaluacions econogravemiques ex-ante ja que es formulen sobre intervencions que

encara no srsquohan produiumlt perograve tambeacute en les avaluacions ex-post els supogravesits acaben jugant un

paper central per exemple tornant al nostre programa de prevencioacute de lrsquoabandonament un

ACB ex-post tindria informacioacute real sobre els costos del programa perograve lrsquoestimacioacute del principal

benefici a tenir en compte (lrsquoaugment de renda al llarg de tota la vida) no pot fer-se meacutes que

a partir de suposar que els actuals ldquono abandonamentsrdquo que soacuten joves que aconsegueixen un

tiacutetol que si no fos pel programa no tindrien experimentaran un retorn salarial fins a la seva

jubilacioacute similar a les diferegravencies que actualment srsquoobserven entre cohorts drsquoindividus amb

edats i nivells formatius diversos

El que es recomana fruiumlt drsquoaquesta incertesa eacutes portar a terme el que srsquoanomena una anagravelisi

de sensibilitat aixograve eacutes un estudi de com canvien els resultats de lrsquoavaluacioacute quan es modifiquen

els supogravesits formulats per obtenir-los Les alternatives que habitualment srsquoempren per portar a

terme aquest contrast soacuten dues lrsquoanagravelisi de sensibilitat parcial i el de ldquocas extremrdquo La primera

drsquoelles consisteix en variar cada cop un uacutenic supogravesit mantenint tota la resta constant drsquoaquesta

manera si els resultats que srsquoobtenen amb cada anagravelisi parcial no varien massa respecte els

inicials podem atorgar una major robustesa a les nostres conclusions Per la seva banda quan

srsquoopta per una anagravelisi de sensibilitat de ldquocas extremrdquo el que es fa eacutes fixar tots els supogravesits que


27

srsquohagin adoptat en el seu valor ldquomenys favorablerdquo i els resultats que aixiacute srsquoobtenen (el pitjor

dels escenaris possibles) es comparen amb els resultats inicials (lrsquoanomenat escenari base)

drsquoaquesta manera si un determinat programa resulta econogravemicament atractiu fins i tot en

aquest pitjor escenari llavors podem recomanar amb meacutes confianccedila la seva adopcioacute La taula

que segueix ilmiddotlustra a partir drsquoun hipotegravetic programa de prevencioacute de lrsquoabandonament escolar

el contingut drsquouna anagravelisi de sensibilitat parcial

Taula 3 Exemple drsquoanagravelisi de sensibilitat parcial

RESULTAT DE LANAgraveLISI AL CAS BASE VAN = USD 5 MILIONS

Assumpcions clau i paragravemetres utilitzats en el cas base

bull 31 abandonaments previnguts durant 5 anys del programa

bull La retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris igual a 10079 USD per any

bull Cost drsquooportunitat per als estudiants de continuar estudiant i no treballar igual a 1843 USD per participant

bull Taxa social de descompte del 3

Impacte al VAN de modificacions en assumpcions clau

bull Un abandonament meacutesmenys previngut per any +- 07 USD milions

bull Variacioacute en la retribucioacute addicional de graduats destudis secundaris de USD1000 meacutesmenys +- 05 USD milions

bull No incloure el cost drsquooportunitat dels participants + 04 USD milions

bull Taxa social de descompte un 1 superiorinferior +- 08 USD milions

Font Cellini i Kee (2010)


28

Notes

5 Tambeacute anomenat ldquocas baserdquo

6 Els economistes interpreten que la renda salarial reflecteix la productivitat dels treballadors per aixograve lrsquoaugment

en la renda dels individus associat a un major nivell educatiu equival en termes agregats a un augment de la

produccioacute (PIB) i per tant del benestar de la societat

7 La Comissioacute Europea recomana utilitzar una taxa de descompte del 5 per als paiumlsos de cohesioacute i del 3 per

a la resta de paiumlsos En el cas de lrsquoEstat espanyol correspondria utilitzar una taxa del 3 (Guide to Cost-benefit

Analysis of Investment Projects Economic appraisal tool for Cohesions Policy 2014-2020 CE 2014)


29

4 UN EXEMPLE DrsquoACB PROGRAMES DE REFORCcedil ESCOLAR A LrsquoESTAT DE CALIFOgraveRNIA

Aquest exemple mostra un cas drsquoavaluacioacute econogravemica mitjanccedilant una anagravelisi cost benefici drsquoun

programa de reforccedil escolar a lrsquoestat de Califogravernia als Estats Units8 Resulta drsquoespecial interegraves

perquegrave permet ilmiddotlustrar els diferents passos que es van seguir per abordar lrsquoavaluacioacute la iden-

tificacioacute dels beneficis del programa i la forma com srsquoobtenien les dades sobre la quantificacioacute

dels beneficis i la seva monetitzacioacute

Motiu de lrsquoavaluacioacute

A lrsquoestat de Califogravernia es trobaven en funcionament programes drsquoactivitats extraescolars per a

nens i joves en situacioacute de risc financcedilats puacuteblicament El Parlament de lrsquoestat va aprovar una

proposicioacute per ampliar el programa a efectes de poder assolir un major nombre drsquoestudiants

que es beneficiiumln del mateix Lrsquoestudi de referegravencia fa una anagravelisi econogravemica drsquoaquesta proposi-

cioacute de llei (proposition 49 After School Education and Safety Program Act of 2002) per veure si

els beneficis del programa drsquoactivitats extraescolars superaven o no els costos

Fases de lrsquoavaluacioacute econogravemica

1 Explicacioacute de la situacioacute actual del programa i de la proposta drsquoampliacioacute

2 Revisioacute exhaustiva de la literatura acadegravemica sobre programes drsquoactivitats extraescolars i

similars a Califogravernia i a la resta dels EUA

3 Identificacioacute quantificacioacute i monetitzacioacute dels costos i beneficis del programa

4 Anagravelisi de sensibilitat

5 Exposicioacute dels beneficis nets relatius pels contribuents per la ciutadania i pels participants

als programes

1 Situacioacute actual del programa i proposta drsquoampliacioacute

Els joves en risc presenten taxes drsquoabandonament escolar meacutes elevades que la mitjana tenen

un major risc de caure en situacions de drogodependegravencia i tenen major probabilitat drsquoincoacuterrer

en activitats delictives Tot aixograve teacute un cost per a la societat molt elevat


30

Les activitats extraescolars per aquests joves en risc eviten que estiguin al carrer i els man-

tenen protegits fins a les sis de la tarda Hi ha diferents programes puacuteblics i privats que srsquohan

anat posant en marxa en les darreres degravecades amb aquesta finalitat Mentre que hi ha alguna

evidegravencia de que la participacioacute en activitats extraescolars teacute efectes positius sobre els resul-

tats educatius hi ha poca evidegravencia sobre el cost-efectivitat drsquoaquests programes Meacutes enllagrave de

valorar el seu impacte doncs eacutes necessari determinar si els beneficis derivats del programa

superen els costos

El programa objecte drsquoavaluacioacute consisteix en donar subvencions competitives a escoles per tal

que ofereixin activitats educatives tutoritzacioacute als nens i a les famiacutelies i classes de reforccedil El

programa eacutes selectiu i doacutena prioritat a escoles que tenen com a miacutenim un 50 dels seus estu-

diants que reben ajuts menjador Les escoles participants aporten un cofinanccedilament del 50

de la xifra aportada per lrsquoestat

El programa puacuteblic dona cobertura a 122000 alumnes des del grau 1 al 9 (dels 6 als 15 anys)

amb un cost de 110 M USD Lrsquoestat de Califogravernia es proposava incrementar la cobertura fins a

610000 estudiants amb un cost total de 550 M USD


similars a lrsquoestat de Califogravernia i a la resta dels EUA

Per tal de poder valorar lrsquoimpacte drsquouna intervencioacute el megravetode meacutes comuacute hauria de ser fer

un estudi longitudinal dels individus que han participat en el programa i comparar els resul-

tats amb un grup de control amb caracteriacutestiques equivalents a les dels participants perograve que

no hagi participat en el programa (disposar drsquoun contrafactual en definitiva) Malauradament

els programes extraescolars no disposen drsquouna llarga histograveria ni tenen segraveries de dades exten-

ses Aixograve forccedila a consultar estudis sobre aquest tipus de programes que tenen dades limita-

des i altres estudis sobre altres tipus drsquointervencions quegrave soacuten similars i que disposen de dades

longitudinals

Estudis identificats per a Califogravernia

Es va fer una revisioacute exhaustiva de la literatura i es van identificar els seguumlents estudis

1) Estudi sobre el cost de la delinquumlegravencia abuacutes de drogues i fracagraves escolar dels joves vulnera-

bles (Cohen 1998)

2) Revisioacute dels estudis existents sobre el programa ldquoAfter School Learning and Safe

Neighborhoods Partnerships Programrdquo Bissell (2002)


31

3) Estudi longitudinal del programa LArsquos BEST (Huang et al 2000)

4) Anagravelisi a partir de la revisioacute drsquoestudis i evidegravencia sobre la participacioacute en activitats extraes-

colars i la reduccioacute de la delinquumlegravencia Lee (2002)

Aquests estudis tot i les seves limitacions indiquen que els programes drsquoactivitats extraesco-

lars tenen el potencial de

bull Millorar els resultats acadegravemics

bull Augmentar lrsquoassistegravencia a classe

bull Millorar les actituds davant de lrsquoescola

bull Reduir la delinquumlegravencia juvenil

Des del punt de vista drsquoestalvis potencials (forma drsquoaproximar els beneficis dels programes) els

resultats meacutes significatius provenen de la millora de resultats acadegravemics i de la reduccioacute de la

delinquumlegravencia

Estudis de fora de Califogravernia

Es van consultar tambeacute si existien estudis similars fora de lrsquoestat de Califogravernia que es pogues-

sin extrapolar al cas que els interessava

1) Avaluacioacute del Projecte HighScope Perry Preschool Project (Schweinhart Barnes and

Weikartrsquos 1993)

2) Avaluacioacute de diversos programes drsquoescolaritzacioacute preescolar (Karoly et al 1998)

Aquests estudis relatius a altres estats i relatius a programes drsquoescolaritzacioacute preescolar as-

senyalen que aquests programes tenen el potencial de


bull Millorar els resultats econogravemics (millors remuneracions)

bull Millorar els resultats socials


32

Aquest efecte perograve sobretot lrsquoacadegravemic pot ser temporal Per tant la continuacioacute de la inter-

vencioacute amb programes drsquoactivitats extraescolars per a nens i joves en risc teacute el potencial de ser

altament cost-efectiva


Tots els costos i beneficis es calculen expressats en dogravelars per estudiant i els valors srsquohan des-

comptat amb una taxa de descompte del 4 amb lrsquoany 2001 com a any de referegravencia

Estimacioacute dels costos

Una escola pot ser elegible per rebre de lrsquoestat 5 USD per estudiant i dia amb un magravexim de sub-

vencioacute de 50000 USD per escola elemental i 75000 USD per escola de secundagraveria

Les escoles (autoritats escolars locals) han de posar el 50 del que posa lrsquoEstat amb la qual

cosa aporten 25 USD per nen i dia

En total doncs resulta un cost de 75 USD per estudiant i dia Comptant que hi ha 180 dies lec-

tius el cost anual per estudiant eacutes de 1350 USD Lrsquoestat en financcedila 900 USD per estudiant i any

i les escoles 450 USD

El programa srsquoesteacuten des del grau 1 al grau 9 Teacute per tant una durada de 9 anys (1350 USD x 9

anys) aplicant la taxa de descompte del 4 resulta un valor de 10038 USD per alumne

Estimacioacute dels impactes o beneficis

A partir de la revisioacute de la literatura i del coneixement dels experts es van identificar els se-

guumlents beneficis per al programa

A Reduccioacute en els costos de cura dels fills per a les famiacutelies

B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute (benefici negatiu)

C Augment dels resultats acadegravemics

D Augment de les retribucions


33

E Reduccioacute dels costos del delinquumlegravencia (estalvi de costos)

F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar (estalvi de costos)

Per poder dur a terme la quantificacioacute dels impactes i la seva monetitzacioacute es recorre a les es-

timacions obtingudes de la revisioacute de la literatura i els estudis esmentats abans i drsquoaltres estu-

dis i fonts disponibles Sempre es calcula un valor alt i un valor baix per tal de poder disposar

drsquouna franja o interval de referegravencia


Un estudi consultat estima que el 28 de les famiacutelies amb estudiants de 6-12 anys paga

per tenir cura dels fills fora de lrsquohorari escolar Drsquoaltra banda lrsquoestadiacutestica oficial indica que

les mares treballadores amb fills menors de 5 anys paguen de mitjana 79 USD per setmana

perquegrave tinguin cura dels fills durant 50 horessetmana Amb aquestes dades es pot calcular

que si el programa extraescolar teacute una durada de 15 hores a la setmana el fet de financcedilar-

se puacuteblicament estalviaria a les famiacutelies 664 USD per setmana o 239 USD a lrsquoany (180 dies

lectius) Aixograve multiplicat per 9 anys que dura el programa i actualitzat a una taxa de descompte

del 4 donaria un estalvi per estudiant de 1777 USD Per disposar tambeacute drsquoun impacte meacutes

moderat suposem que lrsquoestimacioacute per a lrsquoescenari baix representa un 50 de la que srsquoha

calculat (889 USD)

B Augment dels costos drsquoescolaritzacioacute

Lrsquoeducacioacute eacutes obligatograveria fins als 16 anys Tanmateix els estudiants que van repetint poden

haver arribat als 16 anys sense acabar lrsquoeducacioacute obligatograveria i abandonar el sistema A partir

de les dades de les avaluacions dels programes Quantum Opportunities i Perry Preschool

Program es pot inferir un grup de comparacioacute i fer una hipogravetesis de que els joves en situacioacute

de vulnerabilitat que no participen en el programa drsquoactivitats extraescolars tenen un fracagraves

escolar del 48 (no srsquoacaben graduant) i els que participen en el programa tenen un fracagraves

escolar del 26 La diferegravencia 22 punts percentuals eacutes la reduccioacute de la probabilitat de

fracagraves escolar entre els que han fet el programa Srsquoassumeix que 13 dels estudiants haurien

abandonat lrsquoescola en arribar a 9eacute 10eacute i 11eacute grau i que els que continuen passen 15 anys meacutes

a lrsquoescola Aixograve teacute un cost per lrsquoestat que srsquoestima de la seguumlent forma el cost mitjagrave per alumne

eacutes de 7058 USD (estimacioacute que srsquoobteacute drsquoun estudi sobre el cost de lrsquoeducacioacute secundagraveria) El

cost marginal drsquoeducar un nen eacutes el 50 del cost total (3529 USD) que equival a 2247 USD

en valors descomptats al 4 El cost srsquoha de calcular pel 22 de probabilitat de reduccioacute del

fracagraves escolar Per tant el cost addicional per a lrsquoestat eacutes de 742 USD per alumne (2247 USD


34

x 22 x15 anys) o de 989 USD si lrsquoalumne estigueacutes dos anys meacutes en el sistema enlloc drsquoun i

mig


La revisioacute de la literatura indica que els programes drsquoactivitats extraescolars tenen un impac-

te positiu en els resultats acadegravemics i en les probabilitats de graduar-se Altres efectes posi-

tius estan relacionats amb la menor necessitat de classes de reforccedil que tenen un cost superior

a les classes normals Per estimar els costos lrsquoestudi de Schweinhart et al (1993) fa el cagravel-

cul i estima que els beneficis (costos estalviats en classes de reforccedil) serien de 8674 USD per

participant en el programa Perry Preschool Aixograve significa 723 USD per cada un dels 12 anys

drsquoescolaritzacioacute en valors descomptats Per obtenir el valor meacutes conservador es rebaixa aquest

valor al 50 (361 USD)

A meacutes hi ha efectes positius sobre les repeticions Lrsquoestudi de Bissell (2002) srsquoindica que es re-

dueixen les repeticions en un 21 en els graus 2-5 i en un 06 en els graus 6-9 Aixograve implica

uns estalvis de 86 USD per participant (el 26 de 3529 USD actualitzat al 4 )

A partir drsquoaquiacute srsquoestima un escenari alt i un baix (el baix contempla que lrsquoestalvi per no necessi-

tar classes de reforccedil eacutes la meitat de lrsquoescenari alt) La forquilla del que suposa drsquoestalvi estaragrave

entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)


Diversos estudis assenyalen la relacioacute positiva entre nivell drsquoestudis situacioacute laboral i nivell

salarial

Als Estats Units srsquoidentifica un estudi que indica que lrsquoingreacutes mitjagrave dels que no es van graduar

era de 15334 USD mentre que els que van acabar lrsquoescola secundagraveria tenien un salari anual

de 29294 USD A meacutes entre els no graduats augmenta la probabilitat de ser mares solteres

a edats primerenques de necessitar assistegravencia puacuteblica i drsquoanar a la presoacute De fet la taxa

de graduacioacute eacutes un bon predictor de les perspectives dels joves Si la millora dels resultats

acadegravemics es pot traslladar en taxes de graduacioacute meacutes elevades llavors es pot esperar uns

millors ingressos en el futur

Cohen (1998) produeix la millor estimacioacute sobre els beneficis per a la societat drsquoevitar el fracagraves

escolar Estima que el fracagraves escolar costa als individus i a la societat entre 268133 USD i

428130 USD al llarg de la seva vida Aixograve inclou alguns intangibles i costos no monetaris Fent

una estimacioacute prudent i fixant-nos nomeacutes en els costos monetaris doacutena una estimacioacute de

133704 USD suposant com hem vist abans que el programa tingueacutes un resultats de reduccioacute


35

del 22 dels abandonaments aixograve podria implicar uns estalvis de 29415 USD per estudiant

(22 de 133704) En lrsquoestudi esmentat pel Perry Preschool Program srsquoestimava un guany de

38284 USD en futurs ingressos Es prenen aquests dos imports com a miacutenim i magravexim per

obtenir el valor monetari dels beneficis de prevenir el fracagraves escolar 29415 USD-38284 USD

E Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia

Lrsquoestat de Washington va encarregar al Washington State Institute for Public Policy (WIPP)

lrsquoanagravelisi de lrsquoevidegravencia existent sobre quins tipus de poliacutetiques de prevencioacute de la delinquumlegravencia

la redueixen de forma econogravemicament meacutes eficient Es va fer una meta anagravelisi de 400 estudis

fets als USA i Canadagrave en els darrers 25 anys (estudis que utilitzaven megravetodes drsquoavaluacioacute

robustos) Pel cas que ens ocupa lrsquoanagravelisi del WIPP incloiumla tots els estudis existents sobre

lrsquoimpacte dels programes drsquointervencioacute primerenca en la infagravencia La comparativa va trobar que

de mitjana aquests programes conduiumlen a uns beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia de

592 USD per cada 1 USD gastat

Si es pren lrsquoestimacioacute del cost del programa drsquoactivitats extraescolars 10038 USD per

participant aixograve suggereix que els beneficis per la reduccioacute de la delinquumlegravencia poden ser de

59425 USD (592 x 10038) per participant

En el seu estudi Schweinhart et al (1993) per el programa Perry Preschool estima una reduccioacute

de costos per la reduccioacute del crim de 88835 USD per participant actualitzant els valors (72684

USD en reduccioacute del cost per les viacutectimes i 16151 USD de reduccioacute de costos pel sistema

judicial)

Srsquoobteacute per tant un rang drsquoestalvi entre 59425 USD i 88835 USD per participant

F Reduccioacute dels costos de poliacutetiques de benestar

Els individus que es graduen a lrsquoescola superior tenen un sou meacutes alt i soacuten menys dependents

dels programes socials

Schweinhart et al (1993) estima que el participant mitjagrave del programa Perry Preschool rep

aproximadament 3349 USD menys de prestacions socials al llarg de la seva vida Tanmateix

cal tenir en compte que aquestes prestacions soacuten transferegravencies (des del punt de vista dels be-

neficis socials per a tota la societat no ho podem considerar com a benefici ja que eacutes una trans-

feregravencia de rendes entre agents de lrsquoadministracioacute puacuteblica al beneficiari) per tant lrsquouacutenic que

podem computar com un benefici (cost estalviat) soacuten els costos administratius Suposant uns

costos administratius drsquoentre el 10-15 del cost total obtindriacuteem un estalvi drsquoentre 335 USD

(10 de 3349 USD) i 502 USD (15 de 3349 USD) per participant


36

Taula resum de costos i beneficis

A continuacioacute es resumeixen els costos i els beneficis del programa i la seva valoracioacute mone-

tagraveria tenint en compte les dues estimacions baixa i alta esmentades abans

Es calcula el valor actual net (VAN) restant els beneficis dels costos i la ragravetio beneficicost

Estimacioacute dels efectes del programa dactivitats extraescolars

Valors descomptats per participant (en USD)

Estimacioacute baixa Estimacioacute alta

Costos

Cost del programa 10038 10038

Beneficis

1 Reduccioacute dels costos de cura dels nens 889 1777

2 Increment dels costos descolaritzacioacute -989 -742

3 Millora del rendiment acadegravemic 447 809

4 Increment de les retribucions 29415 38284

5 Reduccioacute dels costos de la delinquumlegravencia 59425 88835

6 Reduccioacute dels costos dassistegravencia social 335 502

Total beneficis 89522 129465

Benefici net (VAN) 79484 119427

Ragravetio BC 89 129

taxa de descompte = 4

Drsquoacord amb les estimacions anteriors el programa tindria uns beneficis nets positius La inter-

pretacioacute de la ragravetio beneficicost eacutes la seguumlent per cada dogravelar invertit en el programa hi hauria

un retorn social drsquoentre 89 USD i 129 USD

Els autors de lrsquoavaluacioacute matisen que eacutes rellevant que el programa es dirigeixi cap als joves en

risc drsquoexclusioacute ategraves que eacutes on hi ha meacutes potencial de guanys per al conjunt de la societat


37


Ategraves que les estimacions estan basades en altres estudis eacutes important fer una anagravelisi de sensi-

bilitat per assegurar que els resultats no estan molt condicionats per algunes de les variables

Els resultats assenyalen que tant els beneficis derivats de la prevencioacute de la delinquumlegravencia com

els dels majors ingressos obtinguts pels participants que es graduen soacuten suficientment amplis

com per justificar els costos del programa Els costos evitats per la reduccioacute de la delinquumlegravencia

esdevenen la part quantitativament meacutes important i inclouen els costos estalviats per les viacutec-

times i els costos estalviats pel sistema judicial i penitenciari Si se separa entre els beneficis

de prevencioacute de la delinquumlegravencia i la resta srsquoobserva que fins i tot si no es tenen en compte els

primers el programa segueix tenint una rendibilitat neta positiva drsquoentre 3 USD i 405 USD per

cada dogravelar gastat

Lrsquoaltre benefici meacutes significatiu eacutes el derivat dels increments drsquoingressos per als participants

per lrsquoaugment de la taxa de graduacioacute Srsquoha fet el supogravesit de que lrsquoincrement de la probabilitat

de graduacioacute entre els que feien el programa era del 22 Aquest percentatge es basa en es-

tudis ja existents perograve podriacuteem suposar que eacutes massa optimista Si fos de la meitat (11 ) quegrave

passaria Si amb un 22 drsquoincrement de graduacioacute el benefici per cada dolar gastat eacutes de 293

USD - 381 USD si ho rebaixem a la meitat la ragravetio beneficicost encara surt positiva (147 USD

- 191 USD)

5 Beneficis pels participants pels contribuents i per les viacutectimes de la delinquumlegravencia

Es pot obtenir el benefici per cada grup de beneficiaris fent una segraverie de supogravesits de reparti-

ment entre els diferents membres de la societat (matriu de beneficiaris)


38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39

Els resultats indiquen que el programa eacutes cost-efectiu en conjunt i per cadascun dels grups

drsquoagents

Punts a considerar en la interpretacioacute de les dades

Cal tenir en compte que les xifres que es presenten de costos i beneficis provenen drsquoestudis de

programes drsquointervencioacute primerenca en infagravencia i drsquoestimacions preliminars sobre els impactes

dels programes drsquoactivitats extraescolars Els efectes reals drsquouna expansioacute del programa

drsquoactivitats extraescolars poden ser meacutes grans o meacutes petits Per tal de determinar els efectes

reals del programa caldria un estudi longitudinal detallat dels participants i dels no participants

en el programa amb caracteriacutestiques el meacutes semblants possible (contrafactual o grup de

control)

El cost del programa eacutes suportat exclusivament pel contribuent mentre que els beneficis es

distribueixen entre els participants i el conjunt de la societat i teacute lloc al llarg de tota la vida

dels individus Des del punt de vista pressupostari les estimacions efectuades indiquen que el

programa srsquoautofinanccedila (considerant una perspectiva a llarg termini)

Aquest eacutes un exemple que mostra les possibilitats drsquoaplicacioacute de lrsquoavaluacioacute econogravemica els

passos a seguir i tambeacute els resultats drsquoaquest programa en un agravembit especiacutefic Cal significar

que lrsquoadaptacioacute drsquoaquesta metodologia sempre requeriragrave drsquoun seguit de supogravesits condicionats

per la realitat de la temagravetica de lrsquoentorn i del moment en que es dugui a terme lrsquoanagravelisi

Per tant tot i ser lrsquoavaluacioacute econogravemica una disciplina que compta amb unes pautes ben

establertes cal que tingui en compte incorpori i srsquoadapti a les singularitats especiacutefiques de

cada realitat a la qual srsquoaplica

Notes

8 The Costs and Benefits of After School Programs After School Education and Safety Program Act of 2002

Brown William O Frates Steven BRudge Ian S Tradewoll Richard L Claremont California September 2002


40

5 CONCLUSIONS

Lrsquoavaluacioacute econogravemica teacute la virtut drsquoafrontar expliacutecitament una quumlestioacute que es reconegui o no

resulta inherent a qualsevol poliacutetica puacuteblica inclosa lrsquoeducativa la necessitat de prioritzar a

quins usos es destinaran uns recursos que inexorablement seran sempre limitats El propogravesit

drsquoaquesta guia ha estat intentar descriure sense tecnicismes i per a una audiegravencia no iniciada

els principals fonaments de lrsquoavaluacioacute econogravemica i de la seva aplicacioacute en lrsquoagravembit educatiu

Lrsquoavaluacioacute econogravemica de poliacutetiques educatives a casa nostra ha estat fins el moment actual

completament testimonial En aquest sentit incrementar el coneixement dels responsables i

tegravecnics de lrsquoagravembit educatiu sobre aquesta tegravecnica constitueix un primer pas perograve nrsquohi ha drsquoaltres

tant o meacutes importants En concret per a quegrave augmenti la realitzacioacute drsquoavaluacions econogravemiques

en aquest agravembit cal millorar tant el coneixement sobre lrsquoefectivitat de les intervencions

educatives (avaluacions drsquoimpacte) i la seva monetitzacioacute com lrsquoanagravelisi dels costos que suposa

portar-les a terme els quals van molt meacutes enllagrave de la informacioacute pressupostagraveria actualment

disponible Aixiacute mateix si a meacutes de disposar drsquoavaluacions econogravemiques volem que resultin

influents en la presa de decisions caldragrave dissenyar mecanismes que incentivin als decisors en

aquesta direccioacute

En qualsevol cas tot i que estem convenccediluts que lrsquoimpuls de lrsquoavaluacioacute econogravemica en lrsquoagravembit

educatiu eacutes una inversioacute rentable des drsquouna perspectiva de la societat el punt drsquoarribada no

hauria de ser el drsquoun escenari en el qual les decisions assignatives es prenguessin drsquoacord a

un algoritme que maximitzeacutes el valor actual net I aquesta cautela no es justifica tant sols per

la incertesa inherent a qualsevol exercici drsquoavaluacioacute econogravemica sinoacute sobretot per lrsquoexistegravencia

drsquoaltres criteris que els decisors poliacutetics legiacutetimament poden decidir prioritzar (aspectes

distributius territorials etc) Perograve siacute que hauriacuteem drsquoaspirar a quegrave en un futur quan en

lrsquoargumentari drsquouna determinada eleccioacute srsquoesmentin beneficis i costos la discussioacute incorpori els

resultats drsquoestudis que hagin aplicat un instrumental analiacutetic rigoroacutes com eacutes el de lrsquoavaluacioacute

econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES

Avaluacioacute econogravemica en general

bull Raya JM i Moreno I (2013) Introduccioacute a lrsquoavaluacioacute econogravemica Colleccioacute Ivagravelua de guies

pragravectiques Guia pragravectica 9 Barcelona Ivagravelua

Avaluacioacute econogravemica aplicada a lrsquoagravembit educatiu

bull Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in

Education Center for Benefit Cost Studies of Education

bull Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO

International Institute of Educational Planning

Avaluacioacute drsquoimpacte aplicada a lrsquoagravembit educatiu

bull Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de

guies pragravectiques Guia pragravectica 11 Barcelona Ivagravelua

62 E-RECURSOS

Aquiacute teniu una relacioacute de recursos disponibles a Internet que poden resultar uacutetils per a

lrsquoavaluacioacute econogravemica drsquointervencions educatives El gruix tenen a veure amb lrsquoavaluacioacute

drsquoefectivitat o impacte que soacuten un ingredient bagravesic per poder fer avaluacions econogravemiques

perograve tambeacute hi ha algun enllaccedil especiacutefic sobre anagravelisis cost-benefici i cost-efectivitat

bull Center for Benefit-Cost Studies of Education (EUA)

bull What Works Clearinghouse (EUA)

bull IE2 Impact Evaluations in Education (Banc Mundial)

bull Teaching and Learning Toolkit (Regne Unit)

I finalment dues iniciatives recents a casa nostra

bull Dades Obertes per a la recerca en educacioacute (Fundacioacute Jaume Bofill)

bull Quegrave funciona en educacioacute (Ivagravelua i Fundacioacute Jaume Bofill)


42

7 BIBLIOGRAFIA

Alegre MA (2015) Com avaluar lrsquoimpacte de les poliacutetiques educatives Colleccioacute Ivagravelua de guies


Becker GS (1964) Human Capital A Theoretical and Empirical Analysis with Special

Reference to Education Chicago University of Chicago Press

Belfield C amp Levin H M (2013) Guiding the Development and Use of Cost-Effectiveness in


Cellini SR and Kee JE (2010) ldquoCost-Effectiveness and Cost Benefit Analysisrdquo Chapter 21 of

Handbook of Practical Program Evaluation Third Edition edited by Joseph S Wholey Harry P

Hatry and Kathryn E Newcomer San Francisco CA Jossey-Bass 2010 493- 530

De la Fuente A y Jimeno F (2011) La rentabilidad privada y fiscal de la educacioacuten en Espantildea y

sus regiones FEDEA Documento de Trabajo 2011-11

Hernaacutendez L y L Serrano (2013) Los efectos econoacutemicos de la educacioacuten en Espantildea Una

aproximacioacuten con datos PIAAC en PIAAC Programa Internacional para la Evaluacioacuten de las

competencias de la poblacioacuten adulta 2013 Volumen II Anaacutelisis secundario Madrid Instituto

Nacional de Evaluacioacuten Educativa (INEE) Ministerio de Educacioacuten Cultura y Deportes pp 65-87

Kremer et al (2013) ldquoThe Challenge of Education and Learning in the Developing Worldrdquo

Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300

McIntosh i Li (2012) An introduction to economic analysis in crime prevention the why how and

so what Research report 2012-5 National Crime Prevention Center

Puig-Junoy J (2012) Presentacioacuten en III Jornada de Farmacoeconomiacutea AESCatSalut

Barcelona 7032012 Evaluacioacuten econoacutemica en el contexto europeo entre recortes y

desinversioacuten

Schultz TW (1961) Investment in Human Capital American Economic Review 51 (March) 1-17

Woodhall M (2004) Cost-benefit analysis in educational planning (4th Edition) UNESCO


Pau Claris 108 4t 1a08009 Barcelona

T +34 93 554 53 00infoivaluacatwwwivaluacat

Exemplar impreacutes 12euroVersioacute electrogravenica wwwivaluacat

copy 2015 Ivagravelua

No es permet la reproduccioacute total o parcial

daquest document ni el seu tractament

informagravetic ni la seva transmissioacute en qualsevol

forma o per qualsevol mitjagrave ja sigui electrogravenic

mecagravenic per fotocogravepia per registre o altres

megravetodes sense el permiacutes del titular del

Copyright

Autors

David Casado i Anna Tarrach

Maquetacioacute i disseny portada jaumebadosaes

Primera edicioacute Desembre 2015

Amb la colmiddotlaboracioacute de

IacuteNDEX



















5

1 INTRODUCCIOacute










ho sabem




























6






Notes








7

2 QUumlESTIONS CLAU































8







(Madagascar)








de noies (Malawi)


noies (Malawi)

207

139

071 027 009 002






















9



























negatius










10







































11
















12







del programa




recursos



AN

AgraveLI

SI C

OS

T -

EFEC

TIV

ITAT

(ACE

)

AN

AgraveLI

SI C

OS

T -

BEN

EFIC

I (A

CB)







13







que srsquoacordi

































14





























Notes







15












esmentada



























16







































17







































18







































19

















Directes





Directes



Indirectes


Indirectes











20






































21








































22


























a treballar


23



Ingressos

Costos directes

Temps (anys)

Edat652218

0 4 47

Estudis secundaris

Costos

Beneficis




















24







1 110 091

2 121 083

3 133 075

4 146 068

5 161 062

6 177 056

7 195 051

8 214 047








(VA)







25





desenvolupats7
























26



de decisioacute




































27





















28

Notes









29





















als programes






30







superen els costos


















longitudinals




bles (Cohen 1998)




31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten







IacuteNDEX



















5

1 INTRODUCCIOacute










ho sabem




























6






Notes








7

2 QUumlESTIONS CLAU































8







(Madagascar)








de noies (Malawi)


noies (Malawi)

207

139

071 027 009 002






















9



























negatius










10







































11
















12







del programa




recursos



AN

AgraveLI

SI C

OS

T -

EFEC

TIV

ITAT

(ACE

)

AN

AgraveLI

SI C

OS

T -

BEN

EFIC

I (A

CB)







13







que srsquoacordi

































14





























Notes







15












esmentada



























16







































17







































18







































19

















Directes





Directes



Indirectes


Indirectes











20






































21








































22


























a treballar


23



Ingressos

Costos directes

Temps (anys)

Edat652218

0 4 47

Estudis secundaris

Costos

Beneficis




















24







1 110 091

2 121 083

3 133 075

4 146 068

5 161 062

6 177 056

7 195 051

8 214 047








(VA)







25





desenvolupats7
























26



de decisioacute




































27





















28

Notes









29





















als programes






30







superen els costos


















longitudinals




bles (Cohen 1998)




31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








5

1 INTRODUCCIOacute










ho sabem




























6






Notes








7

2 QUumlESTIONS CLAU































8







(Madagascar)








de noies (Malawi)


noies (Malawi)

207

139

071 027 009 002






















9



























negatius










10







































11
















12







del programa




recursos



AN

AgraveLI

SI C

OS

T -

EFEC

TIV

ITAT

(ACE

)

AN

AgraveLI

SI C

OS

T -

BEN

EFIC

I (A

CB)







13







que srsquoacordi

































14





























Notes







15












esmentada



























16







































17







































18







































19

















Directes





Directes



Indirectes


Indirectes











20






































21








































22


























a treballar


23



Ingressos

Costos directes

Temps (anys)

Edat652218

0 4 47

Estudis secundaris

Costos

Beneficis




















24







1 110 091

2 121 083

3 133 075

4 146 068

5 161 062

6 177 056

7 195 051

8 214 047








(VA)







25





desenvolupats7
























26



de decisioacute




































27





















28

Notes









29





















als programes






30







superen els costos


















longitudinals




bles (Cohen 1998)




31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








6






Notes








7

2 QUumlESTIONS CLAU































8







(Madagascar)








de noies (Malawi)


noies (Malawi)

207

139

071 027 009 002






















9



























negatius










10







































11
















12







del programa




recursos



AN

AgraveLI

SI C

OS

T -

EFEC

TIV

ITAT

(ACE

)

AN

AgraveLI

SI C

OS

T -

BEN

EFIC

I (A

CB)







13







que srsquoacordi

































14





























Notes







15












esmentada



























16







































17







































18







































19

















Directes





Directes



Indirectes


Indirectes











20






































21








































22


























a treballar


23



Ingressos

Costos directes

Temps (anys)

Edat652218

0 4 47

Estudis secundaris

Costos

Beneficis




















24







1 110 091

2 121 083

3 133 075

4 146 068

5 161 062

6 177 056

7 195 051

8 214 047








(VA)







25





desenvolupats7
























26



de decisioacute




































27





















28

Notes









29





















als programes






30







superen els costos


















longitudinals




bles (Cohen 1998)




31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








7

2 QUumlESTIONS CLAU































8







(Madagascar)








de noies (Malawi)


noies (Malawi)

207

139

071 027 009 002






















9



























negatius










10







































11
















12







del programa




recursos



AN

AgraveLI

SI C

OS

T -

EFEC

TIV

ITAT

(ACE

)

AN

AgraveLI

SI C

OS

T -

BEN

EFIC

I (A

CB)







13







que srsquoacordi

































14





























Notes







15












esmentada



























16







































17







































18







































19

















Directes





Directes



Indirectes


Indirectes











20






































21








































22


























a treballar


23



Ingressos

Costos directes

Temps (anys)

Edat652218

0 4 47

Estudis secundaris

Costos

Beneficis




















24







1 110 091

2 121 083

3 133 075

4 146 068

5 161 062

6 177 056

7 195 051

8 214 047








(VA)







25





desenvolupats7
























26



de decisioacute




































27





















28

Notes









29





















als programes






30







superen els costos


















longitudinals




bles (Cohen 1998)




31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








8







(Madagascar)








de noies (Malawi)


noies (Malawi)

207

139

071 027 009 002






















9



























negatius










10







































11
















12







del programa




recursos



AN

AgraveLI

SI C

OS

T -

EFEC

TIV

ITAT

(ACE

)

AN

AgraveLI

SI C

OS

T -

BEN

EFIC

I (A

CB)







13







que srsquoacordi

































14





























Notes







15












esmentada



























16







































17







































18







































19

















Directes





Directes



Indirectes


Indirectes











20






































21








































22


























a treballar


23



Ingressos

Costos directes

Temps (anys)

Edat652218

0 4 47

Estudis secundaris

Costos

Beneficis




















24







1 110 091

2 121 083

3 133 075

4 146 068

5 161 062

6 177 056

7 195 051

8 214 047








(VA)







25





desenvolupats7
























26



de decisioacute




































27





















28

Notes









29





















als programes






30







superen els costos


















longitudinals




bles (Cohen 1998)




31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








9



























negatius










10







































11
















12







del programa




recursos



AN

AgraveLI

SI C

OS

T -

EFEC

TIV

ITAT

(ACE

)

AN

AgraveLI

SI C

OS

T -

BEN

EFIC

I (A

CB)







13







que srsquoacordi

































14





























Notes







15












esmentada



























16







































17







































18







































19

















Directes





Directes



Indirectes


Indirectes











20






































21








































22


























a treballar


23



Ingressos

Costos directes

Temps (anys)

Edat652218

0 4 47

Estudis secundaris

Costos

Beneficis




















24







1 110 091

2 121 083

3 133 075

4 146 068

5 161 062

6 177 056

7 195 051

8 214 047








(VA)







25





desenvolupats7
























26



de decisioacute




































27





















28

Notes









29





















als programes






30







superen els costos


















longitudinals




bles (Cohen 1998)




31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








10







































11
















12







del programa




recursos



AN

AgraveLI

SI C

OS

T -

EFEC

TIV

ITAT

(ACE

)

AN

AgraveLI

SI C

OS

T -

BEN

EFIC

I (A

CB)







13







que srsquoacordi

































14





























Notes







15












esmentada



























16







































17







































18







































19

















Directes





Directes



Indirectes


Indirectes











20






































21








































22


























a treballar


23



Ingressos

Costos directes

Temps (anys)

Edat652218

0 4 47

Estudis secundaris

Costos

Beneficis




















24







1 110 091

2 121 083

3 133 075

4 146 068

5 161 062

6 177 056

7 195 051

8 214 047








(VA)







25





desenvolupats7
























26



de decisioacute




































27





















28

Notes









29





















als programes






30







superen els costos


















longitudinals




bles (Cohen 1998)




31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








11
















12







del programa




recursos



AN

AgraveLI

SI C

OS

T -

EFEC

TIV

ITAT

(ACE

)

AN

AgraveLI

SI C

OS

T -

BEN

EFIC

I (A

CB)







13







que srsquoacordi

































14





























Notes







15












esmentada



























16







































17







































18







































19

















Directes





Directes



Indirectes


Indirectes











20






































21








































22


























a treballar


23



Ingressos

Costos directes

Temps (anys)

Edat652218

0 4 47

Estudis secundaris

Costos

Beneficis




















24







1 110 091

2 121 083

3 133 075

4 146 068

5 161 062

6 177 056

7 195 051

8 214 047








(VA)







25





desenvolupats7
























26



de decisioacute




































27





















28

Notes









29





















als programes






30







superen els costos


















longitudinals




bles (Cohen 1998)




31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








12







del programa




recursos



AN

AgraveLI

SI C

OS

T -

EFEC

TIV

ITAT

(ACE

)

AN

AgraveLI

SI C

OS

T -

BEN

EFIC

I (A

CB)







13







que srsquoacordi

































14





























Notes







15












esmentada



























16







































17







































18







































19

















Directes





Directes



Indirectes


Indirectes











20






































21








































22


























a treballar


23



Ingressos

Costos directes

Temps (anys)

Edat652218

0 4 47

Estudis secundaris

Costos

Beneficis




















24







1 110 091

2 121 083

3 133 075

4 146 068

5 161 062

6 177 056

7 195 051

8 214 047








(VA)







25





desenvolupats7
























26



de decisioacute




































27





















28

Notes









29





















als programes






30







superen els costos


















longitudinals




bles (Cohen 1998)




31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








13







que srsquoacordi

































14





























Notes







15












esmentada



























16







































17







































18







































19

















Directes





Directes



Indirectes


Indirectes











20






































21








































22


























a treballar


23



Ingressos

Costos directes

Temps (anys)

Edat652218

0 4 47

Estudis secundaris

Costos

Beneficis




















24







1 110 091

2 121 083

3 133 075

4 146 068

5 161 062

6 177 056

7 195 051

8 214 047








(VA)







25





desenvolupats7
























26



de decisioacute




































27





















28

Notes









29





















als programes






30







superen els costos


















longitudinals




bles (Cohen 1998)




31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








14





























Notes







15












esmentada



























16







































17







































18







































19

















Directes





Directes



Indirectes


Indirectes











20






































21








































22


























a treballar


23



Ingressos

Costos directes

Temps (anys)

Edat652218

0 4 47

Estudis secundaris

Costos

Beneficis




















24







1 110 091

2 121 083

3 133 075

4 146 068

5 161 062

6 177 056

7 195 051

8 214 047








(VA)







25





desenvolupats7
























26



de decisioacute




































27





















28

Notes









29





















als programes






30







superen els costos


















longitudinals




bles (Cohen 1998)




31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








15












esmentada



























16







































17







































18







































19

















Directes





Directes



Indirectes


Indirectes











20






































21








































22


























a treballar


23



Ingressos

Costos directes

Temps (anys)

Edat652218

0 4 47

Estudis secundaris

Costos

Beneficis




















24







1 110 091

2 121 083

3 133 075

4 146 068

5 161 062

6 177 056

7 195 051

8 214 047








(VA)







25





desenvolupats7
























26



de decisioacute




































27





















28

Notes









29





















als programes






30







superen els costos


















longitudinals




bles (Cohen 1998)




31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








16







































17







































18







































19

















Directes





Directes



Indirectes


Indirectes











20






































21








































22


























a treballar


23



Ingressos

Costos directes

Temps (anys)

Edat652218

0 4 47

Estudis secundaris

Costos

Beneficis




















24







1 110 091

2 121 083

3 133 075

4 146 068

5 161 062

6 177 056

7 195 051

8 214 047








(VA)







25





desenvolupats7
























26



de decisioacute




































27





















28

Notes









29





















als programes






30







superen els costos


















longitudinals




bles (Cohen 1998)




31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








17







































18







































19

















Directes





Directes



Indirectes


Indirectes











20






































21








































22


























a treballar


23



Ingressos

Costos directes

Temps (anys)

Edat652218

0 4 47

Estudis secundaris

Costos

Beneficis




















24







1 110 091

2 121 083

3 133 075

4 146 068

5 161 062

6 177 056

7 195 051

8 214 047








(VA)







25





desenvolupats7
























26



de decisioacute




































27





















28

Notes









29





















als programes






30







superen els costos


















longitudinals




bles (Cohen 1998)




31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








18







































19

















Directes





Directes



Indirectes


Indirectes











20






































21








































22


























a treballar


23



Ingressos

Costos directes

Temps (anys)

Edat652218

0 4 47

Estudis secundaris

Costos

Beneficis




















24







1 110 091

2 121 083

3 133 075

4 146 068

5 161 062

6 177 056

7 195 051

8 214 047








(VA)







25





desenvolupats7
























26



de decisioacute




































27





















28

Notes









29





















als programes






30







superen els costos


















longitudinals




bles (Cohen 1998)




31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








19

















Directes





Directes



Indirectes


Indirectes











20






































21








































22


























a treballar


23



Ingressos

Costos directes

Temps (anys)

Edat652218

0 4 47

Estudis secundaris

Costos

Beneficis




















24







1 110 091

2 121 083

3 133 075

4 146 068

5 161 062

6 177 056

7 195 051

8 214 047








(VA)







25





desenvolupats7
























26



de decisioacute




































27





















28

Notes









29





















als programes






30







superen els costos


















longitudinals




bles (Cohen 1998)




31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








20






































21








































22


























a treballar


23



Ingressos

Costos directes

Temps (anys)

Edat652218

0 4 47

Estudis secundaris

Costos

Beneficis




















24







1 110 091

2 121 083

3 133 075

4 146 068

5 161 062

6 177 056

7 195 051

8 214 047








(VA)







25





desenvolupats7
























26



de decisioacute




































27





















28

Notes









29





















als programes






30







superen els costos


















longitudinals




bles (Cohen 1998)




31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








21








































22


























a treballar


23



Ingressos

Costos directes

Temps (anys)

Edat652218

0 4 47

Estudis secundaris

Costos

Beneficis




















24







1 110 091

2 121 083

3 133 075

4 146 068

5 161 062

6 177 056

7 195 051

8 214 047








(VA)







25





desenvolupats7
























26



de decisioacute




































27





















28

Notes









29





















als programes






30







superen els costos


















longitudinals




bles (Cohen 1998)




31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








22


























a treballar


23



Ingressos

Costos directes

Temps (anys)

Edat652218

0 4 47

Estudis secundaris

Costos

Beneficis




















24







1 110 091

2 121 083

3 133 075

4 146 068

5 161 062

6 177 056

7 195 051

8 214 047








(VA)







25





desenvolupats7
























26



de decisioacute




































27





















28

Notes









29





















als programes






30







superen els costos


















longitudinals




bles (Cohen 1998)




31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








23



Ingressos

Costos directes

Temps (anys)

Edat652218

0 4 47

Estudis secundaris

Costos

Beneficis




















24







1 110 091

2 121 083

3 133 075

4 146 068

5 161 062

6 177 056

7 195 051

8 214 047








(VA)







25





desenvolupats7
























26



de decisioacute




































27





















28

Notes









29





















als programes






30







superen els costos


















longitudinals




bles (Cohen 1998)




31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








24







1 110 091

2 121 083

3 133 075

4 146 068

5 161 062

6 177 056

7 195 051

8 214 047








(VA)







25





desenvolupats7
























26



de decisioacute




































27





















28

Notes









29





















als programes






30







superen els costos


















longitudinals




bles (Cohen 1998)




31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








25





desenvolupats7
























26



de decisioacute




































27





















28

Notes









29





















als programes






30







superen els costos


















longitudinals




bles (Cohen 1998)




31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








26



de decisioacute




































27





















28

Notes









29





















als programes






30







superen els costos


















longitudinals




bles (Cohen 1998)




31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








27





















28

Notes









29





















als programes






30







superen els costos


















longitudinals




bles (Cohen 1998)




31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








28

Notes









29





















als programes






30







superen els costos


















longitudinals




bles (Cohen 1998)




31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








29





















als programes






30







superen els costos


















longitudinals




bles (Cohen 1998)




31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








30







superen els costos


















longitudinals




bles (Cohen 1998)




31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








31

















Weikartrsquos 1993)








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








32

























33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








33

















calculat (889 USD)

















34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








34


mig















entre 809 USD (723+86) i 447 USD (361 + 86)



salarial














35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








35




















judicial)














36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








36








Costos


Beneficis

















37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








37


















- 191 USD)





38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








38

ESTI

MA

CIOacute

BA

IXA

ESTI

MA

CIOacute

ALT

A

Tota

lC

ontr

ibue

nts

Viacutect

imes

cr

imP

artic

ipan

tsTo

tal

Con

trib

uent

sViacute

ctim

es

crim

Par

ticip

ants

1 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CUR

A

DEL

S N

ENS

889

----

889

177

7--

--1

777

2 IN

CREM

ENT

DEL

S C

OS

TOS

D

ES

COLA

RIT

ZACI

Oacute-9

89-9

89--

---7

42-7

42--

--

3 M

ILLO

RA

DEL

REN

DIM

ENT

ACA

DEgraveM

IC44

744

7--

--80

980

9--

--

4 IN

CREM

ENT

DE

LES

RET

RIB

UCI

ON

S29

415

735

4--

220

6138

284

957

1--

287

13

5 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

DE

CRIM

594

2514

856

445

69--

888

3522

209

666

26

6 R

EDU

CCIOacute

DEL

S C

OS

TOS

D

AS

SIS

TEgraveN

CIA

SO

CIA

L33

533

5--

--50

250

2--

TOTA

L B

ENEF

ICIS

895

2222

003

445

6922

950

129

465

323

4966

626

304

90

Cos

t del

pro

gram

a10

038

100

38

Rat

io b

enefi

cic

ost

892

219

444

229

129

03

226

643

04

Sup

ogravestit

s

In

crem

ent d

e le

s re

trib

ucio

ns s

upos

tem

un

impo

st m

itjagrave

sobr

e re

nda

de 2

5 (2

5 b

enefi

ci p

el c

ontr

ibue

nt i

75

ben

efici

per

par

ticip

ant)

Red

ucci

oacute de

ls c

osto

s de

cri

m s

upos

em u

n 25

c

osto

s pe

l sis

tem

a ju

dici

al (c

ontr

ibue

nt) i

75

per

les

viacutect

imes


39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








39


drsquoagents








control)












Notes




40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








40

5 CONCLUSIONS

























econogravemica


41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








41

6 GUIA DE RECURSOS

61 MANUALS I GUIES












62 E-RECURSOS













42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten








42

7 BIBLIOGRAFIA

















Science 19 April 2013 340 (6130) 297-300





desinversioacuten







guia pràctica 12 - l’avaluació econòmica de polítiques ... · col.lecció ivàlua de guies...

Documents